Nova Caledònia
Nouvelle-Calédonie (fr)  | |||||
| |||||
| Himne | Soyons unis, devenons frères | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
 | |||||
| |||||
| Estat | França | ||||
| Capital | Nouméa | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 278.500 (2017) (14,99 hab./km²) | ||||
| Idioma oficial | francès | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 18.576 km² | ||||
| Banyat per | oceà Pacífic | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | 1853 | ||||
| Organització política | |||||
| • Cap de govern | Philippe Germain | ||||
| Membre de | |||||
| PIB nominal | 10.071.349.707 $ (2021) | ||||
| Moneda | franc CFP | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 988* | ||||
| Fus horari | |||||
| Domini de primer nivell | .nc | ||||
| Prefix telefònic | +687 | ||||
| Telèfon d'emergències | 112 | ||||
| Codi país | NC | ||||
| ISO 3166-2 | FR-NC | ||||
| Codi de departament INSEE | 988 | ||||
| Lloc web | gouv.nc | ||||
.svg&lang=ca)
Nova Caledònia (francès Nouvelle-Calédonie, canac Kanaky) és un arxipèlag de la Melanèsia amb la consideració de col·lectivitat sui generis de França. Les Nacions Unides l'inclouen en la llista de països no autònoms. Es troba a l'oceà Pacífic a uns 1.500 km a l'est d'Austràlia i a uns 2.000 km al nord de Nova Zelanda. Té una superfície de 19.100 km² i una població de 268 767 habitants l'any 2014. La capital és Nouméa amb 91.386 habitants el 2004.
Història[modifica]
El 1853 va formar part de França.
El 1988 s'inicià un procés de descolonització de les illes.
El 1984 el Front Socialista Kanak d'Alliberament Nacional, una organització independentista, va fer un boicot a las eleccions territorials.
El líder independentista Jean-Marie Tjibaou fou assassinat, cosa que causà l'acord de Nouméa.
El novembre de 2017 el govern de Nova Caledònia i el govern central francès van fer un acord per a celebrar un referèndum per l'autodeterminació de l'arxipèlag. El referèndum se situa en un procés de descolonització iniciat el 1988.[1] El referèndum d'independència se celebrà el 4 de novembre de 2018.[2] Posteriorment, el 2020, se celebraria un nou referèndum per la independència.
Geografia[modifica]
Nova Caledònia està localitzada al sud-oest de l'oceà Pacífic, a uns 1.200 km a l'est d'Austràlia i 1.500 km al nord-est de Nova Zelanda. Vanuatu es localitza al nord-est. Es compon d'una illa principal, la Grande Terre (Terra Gran), i diverses illes més petites com les Illes Belep al nord de Gran Terre, les illes Loyauté a l'est de Gran Terre, l'Île des Pins al sud i les Illes Chesterfield i Bellona a l'oest. Gran Terre és l'illa més gran, i l'única amb muntanya. Té una forma allargada de nord-oest a sud-est, amb 350 km de llarg per 50–70 km d'ample. Una cadena muntanyenca corre al llarg de l'illa i compte amb cinc pics de més de 1.500 m. El punt més alt és el Mont Panié amb 1.628 m.
L'origen del topònim Caledònia es troba en el nom que els romans donaren a unes muntanyes d'Escòcia i degut a l'origen escocès del navegant James Cook aquest va batejar com Nova Caledònia el territori albirat per ell.
Clima[modifica]
Nova Caledònia es localitza al Tròpic de Capricorn, entre els 19º i 23º de latitud sud. El clima de les illes és tropical, la pluja és estacional i és portada pels vents que usualment corren des de l'est. El terme mitjà de precipitació anual és de 1.500 mm en les Illes Loyauté, 2.000 mm en les parts baixes de Gran Terre i entre 2.000 mm i 4.000 mm en les zones elevades de Grande Terre.
Demografia[modifica]
La població indígena de melanesis canacs són el 44% del total de la població. La resta dels habitants són caldoches la majoria d'origen europeu establerts des d'antic, (34%), polinesis (11,5%), indonesis (2,5%), vietnamites (1,4%), ni-Vanuatu (1,6%), i altres (5,5%). Existeix un contingent de gent que ve de França a treballar un o dos anys o bé, a retirar-se.
Els censos poblacionals són extremadament crítics per al balanç del poder en el territori, i l'organització d'un nou cens ha estat postergat des de 1996. S'estima que la població ha crescut notablement des de 1996 a causa sobretot de l'arribada de francesos provinents de França Europea. Actualment la població podria ascendir a 300.000 (dels 196.836 en 1996). D'acord amb dades de l'aeroport, estarien arribant entre 1.000 i 5.000 francesos d'Europa cada any. Aquesta dada és controvertida, especialment entre la població indígena. En el cens del 2004, les dades del qual estan per publicar-se, es va eliminar la pregunta respecte a l'origen ètnic dels enquestats, ja que la Constitució Francesa establix que no deu fer-se distinció entre els francesos per ètnia o religió; per tant, serà impossible conèixer el balanç ètnic del territori.
Llengües[modifica]
S'hi parla el francès, única llengua oficial, i 40 llengües locals del grup lingüístic de les austronèsies (Ajië, arhâ, arhö, bislama, bwatoo, caac, cèmuhî, drehu, nââ drubéa, futuna, fwâi, haeke, haveke, hmwaveke, iaai, javanès, jawe, kumak, mea, neku, nemi, nengone, nââ numèè, nyâlayu, orowe, paicî, pije, pwaamèi, pwapwâ, tayo, tîrî, uvea, vamale, waamwang, wallisià, xârâcùù, xârâgùrè, yuanga, zire).
Govern[modifica]
Després de la signatura dels acords de Nouméa, Nova Caledònia disposa d'un estatut particular, que la considera collectivité spécifique en l'espera del resultat d'un referendum local previst abans de 2019[3] en el qual es decidirà la seva independència o el manteniment dins la República Francesa. Administrativament s'ha dividit en tres províncies, cadascuna d'elles amb certa autonomia:
- Província del Nord
- Província del Sud
- Província de les Illes (Illes Loyauté)
Economia[modifica]
Agricultura i pesca poc desenvolupades ocupen el 30% de la població però només aporten el 6% del PIB.
El país compta amb el 30% de les reserves mundials de níquel i aquest metall, que s'exporta principalment en brut, representa el 90% de les exportacions del territori.
En menor mesura es troba crom, cobalt, ferro, coure i fins i tot or.
El turisme és en via de desenvolupament. Com atractius turístic Nova Caledònia compta amb el segon escull de corall del món i un paisatge tropical ple de platges i també un clima favorable.
Biodiversitat[modifica]
Al contrari de moltes illes del Pacífic les quals són d'origen volcànic recent, Nova Caledònia en un antic fragment del supercontinent Gondwana. Nova Caledònia i Nova Zelanda es van separar per deriva continental d'Austràlia fa 85 milions d'anys. Les illes encara conserven flora i fauna que va tenir el seu origen a Gondwana. Té la taxa d'organismes endèmics més alta de tot el món. Amb 2.425 espècies de plantes endèmiques, 61 de rèptils i 23 d'ocells, entre els quals l'ocell que se'n diu Cagou que és l'emblema del territori.
L'espècie més coneguda és el cagou, una au de la grandària d'una gallina i incapaç de volar, amb una llarga cresta i un graciós cacareig, es considera (en relació a l'extensió del territori neocaledonià) que l'illa de Grande Terre és el lloc del planeta Terra amb major varietat de rèptils destacant-se el varà gegant. L'arbre niaouli, que també creix a Austràlia i Nova Zelanda és d'interès mèdic, ja que és utilitzada per a combatre refredats. Abans de l'arribada dels europeus, l'únic mamífer existent a l'illa era el roussette (guineu voladora), una enorme ratapinyada vegetarià, que és una delícia per als habitants locals. Les illes formes dues ecoregiones, el bosc plujós de Nova Caledònia en les Illes Loyauté, Pins, la part oriental de Grande Terre i el bosc sec de Nova Caledònia en la part occidental de Grande Terre. Aquesta última va ser on es van establir els europeus, deixant la part oriental als canacs.
Nova Caledònia a la literatura catalana[modifica]
La tercera part de la novel·la El navegant, de Joan-Lluís Lluís (ed. Proa, 2016, premi Serra d'Or) té lloc íntegrament a Nova Caledònia, a final de segle xix. L'autor hi descriu les tensions entre colons i canacs, la vida en una tribu canac i la repressió militar francesa amb la complicitat dels deportats de la Comuna de París.[4]
Galeria d'imatges[modifica]
-
"La poule" à Hienghène -
El far Amédée à Nouméa -
-
Badia d'Upi a l'Île des Pins -
Badia de Saint-Joseph a l'Île des Pins -
Penyassegats de Xodre a Lifou -
-
Casa tradiciona kanak -
Paisatge de brousse al nord vora Poum -
Piragua tradicional de l'Île des Pins -
Fontaine Céleste, place des Cocotiers à Nouméa -
Un paisatge típic del Sud de Grande Terre. -
Un creek ric en òxids de metalls al Sud de Grande Terre. -
Un creek ric en òxids de metalls al Sud de Grande Terre. -
Un grup de dones canac -
La Badia de les Tortues, al costat de Bourail. -
Paltja d'Ouvéa. -
Posta de sol a l'Île des Pins
Referències[modifica]
- ↑ Bucaille, Louise «Acuerdo entre Francia y Nueva Caledonia para un referendo de autodeterminación». France 24, 03-11-2017 [Consulta: 4 novembre 2017].
- ↑ Lyons, Kate. «New Caledonia referendum: call to reject 'colonising power' France» (en anglès), 17-07-2018. [Consulta: 4 setembre 2018].
- ↑ «New Caledonia profile» (en anglès). BBC, 20-01-2014. [Consulta: 24 juny 2014].
- ↑ Nopca, Jordi. «Joan-Lluís Lluís: "Potser sóc una mica cruel i no me n’adono"», 18-11-2016. [Consulta: 29 abril 2022].
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nova Caledònia |
 |
Aquest article conté una o més imatges JPG amb text que pot ser traduït al català. (ajuda) |
| Estats |  | |
|---|---|---|
| Dependències | ||
| Regions d'ultramar |  | |
|---|---|---|
| Col·lectivitats d'ultramar | ||
| Estatut específic | ||
