Pentecosta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Pentacosta)
Per a altres significats, vegeu «Pentecosta (mestre d'Osormort)».
Plantilla:Infotaula esdevenimentPentecosta
Fotomuntatge
Imatge
Tipusdiada cristiana
festa a Noruega
festa a Suècia
concepte bíblic
determinador de data d'ocurrència periòdica
public holidays in Denmark (en) Tradueix
public holidays in the Netherlands (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CommemoraPentecosta Modifica el valor a Wikidata
Part deGrans Festes de l'Església Ortodoxa i Pasqua Modifica el valor a Wikidata
Dia49 dies després de Pasqua Modifica el valor a Wikidata
Dia de la setmanadiumenge Modifica el valor a Wikidata
Exaudi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Religiócristianisme Modifica el valor a Wikidata
Mitjà de comunicació
Pentecosta per Giotto a Pàdua.
Pentecosta per Giotto a la National Gallery a Londres.

La Pentecosta (del llatí pentecoste literalment "cinquantena", venint del grec pentekosté (heméra) "el cinquantè dia"), Cinquagesma i popularment Pasqua de Pentecosta o Pasqua Granada o segona Pasqua[1] és una celebració cristiana que s'escau el cinquantè dia després del Diumenge de Resurrecció i que commemora el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols i l'inici de llur activitat de l'evangelització, per això també se la coneix com la celebració de l'Esperit Sant. A la litúrgia catòlica és la festa més important després de la Pasqua de Resurrecció i Nadal. L'eucaristia inclou la seqüència medieval Veni, Sancte Spiritus.

Història[modifica]

El fons històric d'aquesta celebració es basa a la festa setmanal jueva anomenada xavuot (festa de les setmanes), durant la qual se celebra el cinquantè dia de l'aparició de Déu al mont del Sinaí. Per tant, el dia de Pentecosta també se celebra el lliurament de la Llei (manaments) al poble d'Israel.

Al calendari cristià la Pentecosta acaba, anàlogament, el temps pasqual dels 50 dies dit període o temps de l'amistat.

A les narracions sobre la Pentecosta dels Fets dels Apòstols (2,1 - 41) se li adjudica a l'Esperit Sant, en congruència amb l'Antic Testament, característiques miraculoses (carismes): ell ofereix valentia i llibertat, fa possible la comprensió (glossolàlia) i fortifica una comunitat universal.

A les esglésies ortodoxes existeix a més la celebració de les Tres Divines Persones o de la Santíssima Trinitat; les esglésies occidentals celebren per a aquesta ocasió des del segle xiv la seva pròpia festa anomenada Trinitatis (la festa de la Santíssima Trinitat) una setmana després de la Pentecosta.

Data de celebració[modifica]

El dia en què s'escau la seva festa és mòbil, ja que depèn de la data de la Pasqua de Resurrecció, la qual es realitza amb un càlcul lunar, el que dona com a resultat una data variable cada any. Essent aquesta Pasqua celebrada a dates diverses, segons la varietat de les confessions cristianes, en conseqüència la Pentecosta se celebra també en dates diferents segons la tradició occidental i oriental del cristianisme.

El dilluns de Pentecosta és dia de festa a Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, algunes ciutats de Catalunya, França, Islàndia, Liechtenstein, Noruega, els Països Baixos i Suïssa. A la Ciutat de València es va promoure la celebració de la colometa, que escenificava el descens de l'Esperit Sant utilitzant focs d'artifici a la Catedral de València.[2] Diversos incidents i xicotets incendis van fer que el bisbe Vidal de Blanes prohibira la celebració.[2] Incidents com aquests es van produir a altres ciutats de la Corona d'Aragó com Lleida.[2]

L'Església Ortodoxa celebra el dilluns de Pentecosta com el Dia (o el Dilluns) de l'Esperit Sant i en particular el fet històric del seu descens en els sants apòstols a la Pentecosta. En la litúrgia de dilluns de l'Esperit Sant, es canten molts dels mateixos himnes del dia de Pentecosta. L'endemà s'anomena el Tercer Dia de la Trinitat.[3]

La Pentecosta a l'islam[modifica]

Els àrabs designaven les festes religioses dels cristians ansara, especialment la Pentecosta. Encara és el nom de la Pentecosta entre els coptes. A la península Ibèrica estan testimoniades també algunes variants: alhanzaro, alhanzara i alhansara. Al Magrib apareixen les formes ansra, ansla i ansereth segons les regions. En general designava la festa del solstici d'estiu (24 de juny (5/6 de juliol al calendari gregorià).

Celebració de la festa[modifica]

Aquesta festa és celebrada a molts de llocs del món. A Amèrica Llatina realitzen nombroses eucaristies per a celebrar-ho. A Àsia aquesta festa és una de les més importants, puix que Jesús, el motiu de la celebració, prové d'un dels països d'Àsia. Als Països Catalans se celebra també de diverses maneres encara que tots realitzen eucaristies. Per exemple, a Ciutadella les famílies i amics es reuneixen en diferents llocs per a passar els dies festius junts.

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. Rep el nom de Pasqua de flors a l'Alguer, que porta a confusió amb la Pasqua de Resurrecció
  2. 2,0 2,1 2,2 Calendario de Fiestas de Primavera de la Comunidad Valenciana. València: Fundació Bancaixa, 1999, p. 273. ISBN 84-89413-65-7. 
  3. OCA - Feasts and Saints. Consultat 2011-06-06.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pentecosta