Nervi: diferència entre les revisions

Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 226: Línia 226:
L'exposició a l'[[agent taronja]] fou la causa de neuropaties perifèriques de grau variable entre els [[vietnamites]] i els soldats dels [[EUA]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Department of Veterans Affairs|títol=Disease associated with exposure to certain herbicide agents: peripheral neuropathy|publicació=Fed Regist|pàgines=pp: 54763-54766|volum=2013 Set 6; 78 (173)|pmid=24040683|doi=|url=https://www.gpo.gov/fdsys/pkg/FR-2013-09-06/pdf/2013-21674.pdf|autor2=|llengua=anglès|consulta= 28 abril 2017|}}</ref>
L'exposició a l'[[agent taronja]] fou la causa de neuropaties perifèriques de grau variable entre els [[vietnamites]] i els soldats dels [[EUA]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Department of Veterans Affairs|títol=Disease associated with exposure to certain herbicide agents: peripheral neuropathy|publicació=Fed Regist|pàgines=pp: 54763-54766|volum=2013 Set 6; 78 (173)|pmid=24040683|doi=|url=https://www.gpo.gov/fdsys/pkg/FR-2013-09-06/pdf/2013-21674.pdf|autor2=|llengua=anglès|consulta= 28 abril 2017|}}</ref>


Un possible [[Reacció adversa|efecte advers]] del [[disulfiram]] és l'aparició de neuropaties axonals sensomotores, les quals de vegades poden ser interpretades erròniament com d'origen alcohòlic.<ref>{{ref-publicació|cognom= Tran AT, Rison RA, Beydoun SR |títol= Disulfiram neuropathy: two case reports |publicació= J Med Case Rep |pàgines=pp: 72|volum= 2016 Mar 31; 10 |pmid= 27029711 |pmc= 4815152 |doi= 10.1186/s13256-016-0865-z |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4815152/ | llengua=anglès| consulta= 25 octubre 2018|}}</ref>
Un possible [[Reacció adversa|efecte advers]] del [[disulfiram]] és l'aparició de neuropaties axonals sensomotores, les quals de vegades poden ser interpretades erròniament com d'origen alcohòlic.<ref>{{ref-publicació|cognom= Tran AT, Rison RA, Beydoun SR |títol= Disulfiram neuropathy: two case reports |publicació= J Med Case Rep |pàgines=pp: 72|volum= 2016 Mar 31; 10 |pmid= 27029711 |pmc= 4815152 |doi= 10.1186/s13256-016-0865-z |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4815152/ | llengua=anglès| consulta= 25 octubre 2018|}}</ref> L'excés de [[piridoxina]] provoca NPs sensorials,<ref>{{ref-publicació|cognom= Silva CD, D'Cruz DP |títol= Pyridoxine toxicity courtesy of your local health food Store |publicació= Ann Rheum Dis |pàgines=pp: 1666-1667|volum= 2006 Des; 65 (12) |pmid= 17105856 |pmc= 1798481 |doi= 10.1136/ard.2006.054213 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1798481/ | llengua=anglès| consulta= 25 octubre 2018|}}</ref> originades amb certa freqüència pel consum no controlat de [[Suplement nutricional|suplements nutricionals]].<ref>{{ref-publicació|cognom= van Hunsel F, van de Koppel S, van Puijenbroek E, Kant A |títol= Vitamin B6 in Health Supplements and Neuropathy: Case Series Assessment of Spontaneously Reported Cases |publicació= Drug Saf |pàgines=pp: 859-869|volum= 2018 Set; 41 (9) |pmid= 29737502 |issn= 0114-5916 |doi= 10.1007/s40264-018-0664-0 |url= https://www.researchgate.net/publication/325021455_Vitamin_B6_in_Health_Supplements_and_Neuropathy_Case_Series_Assessment_of_Spontaneously_Reported_Cases | llengua=anglès| consulta= 25 octubre 2018|}}</ref>


Les neuropaties perifèriques difuses i no dependents de la longitud del nervi més comunes són la síndrome de Guillain-Barré, la polineuropatia desmielinitzant inflamatòria crònica, la neuropatia motora multifocal i l'[[esclerosi lateral amiotròfica]]. Existeix, però, una gran varietat de neuropaties de localització atípica i trets poc habituals (mononeuropaties múltiples, poliradiculopaties, [[Plexe nerviós|plexo]]paties i radiculoplexoneuropaties), que necessita estudis diagnòstics molt acurats per tal de descobrir la patofisiologia de la lesió nerviosa en particular i aplicar el tractament més oportú.<ref>{{ref-publicació|cognom=Callaghan BC, Price RS, Chen KS, Feldman EL|títol=The Importance of Rare Subtypes in Diagnosis and Treatment of Peripheral Neuropathy: A Review|publicació=JAMA Neurol|pàgines=pp: 1510-1518|volum=2015 Des; 72 (12)|pmid= 26437251 |pmc= 5087804 |doi= 10.1001/jamaneurol.2015.2347 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5087804/| llengua=anglès| consulta= 8 juny 2018|}}</ref>
Les neuropaties perifèriques difuses i no dependents de la longitud del nervi més comunes són la síndrome de Guillain-Barré, la polineuropatia desmielinitzant inflamatòria crònica, la neuropatia motora multifocal i l'[[esclerosi lateral amiotròfica]]. Existeix, però, una gran varietat de neuropaties de localització atípica i trets poc habituals (mononeuropaties múltiples, poliradiculopaties, [[Plexe nerviós|plexo]]paties i radiculoplexoneuropaties), que necessita estudis diagnòstics molt acurats per tal de descobrir la patofisiologia de la lesió nerviosa en particular i aplicar el tractament més oportú.<ref>{{ref-publicació|cognom=Callaghan BC, Price RS, Chen KS, Feldman EL|títol=The Importance of Rare Subtypes in Diagnosis and Treatment of Peripheral Neuropathy: A Review|publicació=JAMA Neurol|pàgines=pp: 1510-1518|volum=2015 Des; 72 (12)|pmid= 26437251 |pmc= 5087804 |doi= 10.1001/jamaneurol.2015.2347 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5087804/| llengua=anglès| consulta= 8 juny 2018|}}</ref>

Revisió del 14:23, 25 oct 2018

Per a altres significats, vegeu «Nervi (desambiguació)».
Infotaula anatomiaNervi
Nervis, representats de color groc, a l'extremitat superior del cos.
Detalls
Llatínervus
Part desistema nerviós perifèric Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
TAA14.2.00.013 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 65132 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
EB Onlinescience/nerve-anatomy Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica

Un nervi és una estructura en forma de cordó constituïda principalment per axons i les cèl·lules glials associades, agrupats en fibres nervioses i reunits en fascicles per mitjà de teixit conjuntiu. A grans trets, els nervis són feixos de prolongacions neuronals units per teixit connectiu.

La glia perifèrica, composta fonamentalment per cèl·lules de Schwann[1][2] (amb una funció mielinitzant semblant a la dels oligodendròcits del sistema nerviós central)[3] i cèl·lules satèl·lits o capsulars; és essencial per a la correcta protecció, nutrició i reparació dels axons dels nervis,[4] sobre tot davant d’un procés de degeneració walleriana secundari al tall del nervi.[5] La degeneració walleriana és el conjunt de fenòmens desencadenat per la resposta immunitària innata després d'una lesió traumàtica nerviosa.[6]

Les xarxes de nervis formen plexes nerviosos.[7][8] El cos principal d'un nervi és el seu tronc nerviós. Els nervis es van ramificant a mesura que s'allunyen del cervell i arriben als teixits i òrgans en forma de fibres aïllades, els extrems de les quals són les terminacions nervioses.

Els nervis formen part del sistema nerviós perifèric i la seva funció és la de relacionar els centres nerviosos o els ganglis perifèrics amb les diferents parts del cos. A través d'ells es transmeten les sensacions i els impulsos motors.[9][10]

Etimologia

L'etimologia de la paraula nervi prové de la llatina medieval nervus, metàtesi de la prellatina neuros (tendó, corda), encara que es creu que l'arrel deriva de la proto-indo-europea (s)neu- (tendó). Aquesta relació semàntica vendria donada per la similitud morfològica entre aquestes estructures.[11]

Desenvolupament embrionari

Formació dels nervis perifèrics a partir de la cresta neural

La histogènesi dels nervis, des del punt de vista de la biologia del desenvolupament, comença a una etapa molt primerenca de la diferenciació cel·lular. En els vertebrats, el primer vestigi del sistema nerviós és l’aparició d’una franja fina de cèl·lules al llarg del centre de l’esquena: la placa neural. Aquest fenomen està regulat per les proteïnes adaptadores Numb i NumbL.[12] La part interior de la placa neural (la que ressegueix la línia mitjana) es convertirà en el sistema nerviós central (SNC), la part externa formarà el sistema nerviós perifèric (SNP).

A mesura que progressa el desenvolupament, apareix un plegament seguint la línia mitjana, anomenat solc neural, cap als 20-22 dies després de la fusió zigòtica i una vegada finalitzada la gastrulació. El plegament guanya amplitud, els seus marges convergeixen, i acaba tancant-se per la seva zona superior. En aquest moment, cap a les 4 setmanes, el futur SNC consisteix en una estructura cilíndrica i allargada: el tub neural; mentre que el futur SNP consta de dues franges de teixit ectodèrmic, la cresta neural, que discorren longitudinalment per sobre i lleugerament a cada banda del tub neural, just per sota de l'epidermis. La seqüència dels diferents canvis de placa neural a tub neural, i d’aquest a cresta neural es coneix com a neurulació, i està controlada per molts reguladors moleculars.[13]

Les cèl·lules de la cresta neural són un grup cel·lular transitori, migratori i multipotent –propi dels vertebrats-, que dóna lloc (gràcies a processos controlats per determinades proteïnes bàsiques hèlix-bucle-hèlix)[14] a diferents línies cel·lulars: melanòcits, de cartílag i os de la regió craniofacial, musculars llises, neurones entèriques i perifèriques i glia. És durant la marxa cap a la perifèria quan les cèl·lules de la cresta neural es diferencien en els esmentats tipus de cèl·lules funcionalment més especialitzades.[15] Els mecanismes concrets de diferenciació estan determinats pels gens Hox.[16] Aquests gens, que existeixen a totes les espècies animals, tenen un paper essencial en la formació dels processos de connectivitat nerviosa.[17] L'estudi experimental de les lesions dels nervis perifèrics i de les seves relacions formatives embrionàries amb els melanòcits, és fonamental per la comprensió de la carcinogènesi de tumors com els de la neurofibromatosi.[18]

Descripció

Els nervis són manats de prolongacions nervioses de substància blanca en forma de cordons que comuniquen els centres nerviosos amb tots els òrgans del cos. Formen part del sistema nerviós perifèric.[19] Els nervis aferents transporten senyals sensorials al cervell, per exemple de la pell o altres òrgans, mentre que els nervis eferents condueixen senyals estimulants des del cervell cap als músculs i glàndules.

Aquests senyals, sovint anomenats «impulsos nerviosos», són també coneguts com a «potencials d'acció»: ones elèctriques que viatgen a grans velocitats, neixen habitualment al cos cel·lular d'una neurona i es propaguen ràpidament per l'axó cap al seu extrem, on per mitjà de la sinapsi, l'estímul és transmès a una altra neurona o un òrgan efector, com ara una fibra muscular o una glàndula.[20]

La sinapsi és la comunicació i la relació funcional que s'estableix entre les terminacions de les cèl·lules nervioses. És el punt en el qual l'impuls nerviós és transmès entre dues neurones o una neurona i una cèl·lula efectora.[21] Encara que físicament les sinapsis són separacions espacials, funcionalment actuen com a connexions.[22] Així doncs, quan s'envia l'impuls elèctric, les vesícules en les quals es localitzen els neurotransmissors els alliberen i tot seguit, s'activen les dendrites de l'altra neurona per rebre la informació i, posteriorment, passar-la a l'altra fibra nerviosa.[23] Aquesta sinapsi pot ser elèctrica o química.[24]

Estructura

Els nervis perifèrics consisteixen en diversos feixos de fibres nervioses. Les parts dels nervis són les següents:

Secció transversal d'un nervi
  • Epineuri. És la capa més externa d'un nervi i està constituïda per cèl·lules de teixit conjuntiu, especialment fibres col·làgenes[25] i algunes fibres elàstiques.[26] També poden trobar-s'hi algunes cèl·lules adiposes.[27] Els vasa nervorum travessen aquesta capa, li donen petites branques vasculars i des d'ella irriguen el perineuri i l'endoneuri a través de xarxes capil·lars.[28]
  • Perineuri. Actua com una beina que té la funció d'envoltar els funicles nerviosos dins de cada nervi. És cadascuna de les capes concèntriques de teixit conjuntiu que embolica cada un dels fascicles més petits d'un nervi.[29]
  • Endoneuri. És un conjunt de fins fascicles de fibres col·làgenes amb alguns fibroblasts situats en els espais interns que actuen com a envans. Constitueix un tipus de teixit conjuntiu especial, molt fi i delicat, amb fibres reticulars que envolten les fibres dels nervis i els sostenen.[30] El líquid endoneural circumda i protegeix individualment les fibres nervioses, sent les seves funcions similars a les del líquid cefaloraquidi del SNC. El seu volum augmenta en cas de dany o irritació del nervi, originant canvis edematosos a la zona afectada.[31]
  • Axolemma. És la membrana cel·lular externa que envolta l'axó i juga un paper essencial en els processos de degeneració/regeneració dels nervis.[32] Manté el potencial de membrana de la neurona, gràcies als seus canals iònics. Si l'axolemma es danya, el gradient de concentració iònic dintre i fora de la neurona no pot mantenir-se, fet que comporta la mort d'aquesta.[33][34]

A mesura que el nervi es va ramificant, les beines de teixit conjuntiu es fan més fines.[35] En les branques més petites falta l'epineuri, i el perineuri no pot distingir-se de l'endoneuri. Els vasos sanguinis es localitzen a l'epineuri i al perineuri i rarament es troben en l'endoneuri. Entre les capes de cobertura es poden trobar macròfags, mastòcits i fibroblasts.[36] Al llarg del recorregut d'un mateix nervi pot variar considerablement la posició i/o el nombre dels feixos fibril·lars que el formen. A més, en alguns d'ells conflueixen fibres nervioses amb diferents propietats.[37]

Tipus de nervis

Els nervis del sistema nerviòs perifèric es poden classificar d'acord amb diferents criteris fisiològics i de funcionalitat:[38]

Segons la funció

  • Nervis sensitius: la seva funció és transportar les excitacions de l'exterior fins als centres nerviosos. Condueixen l'impuls nerviós cap al sistema nerviós central (SNC).
  • Nervis sensorials: els trobem dins dels nervis sensitius, s'encarreguen de transportar els estímuls dels òrgans dels sentits.
  • Nervis motors: transmeten els estímuls de moviment o secreció en músculs i glàndules respectivament.
  • Nervis mixtos: poden funcionar tant com a sensitius o com a motors. La major part dels nervis perifèrics són d'aquest tipus. L'impuls nerviós es condueix en els dos sentits.

Segons la seva distribució general

Segons la direcció del seu estímul

  • Nervi aferent: el que porta els senyals sensorials, per exemple, de la pell cap al cervell, cap al sistema nerviós central; és a dir, la seva transmissió és centrípeta. Per exemplificar, quan es produeix una cremada les fibres tèrmiques envien l'estímul al cervell.[39][40]
  • Nervi eferent: el que porta els senyals del sistema nerviós central cap als músculs o les glàndules. Són nervis que transmeten l'estímul de la part central a la perifèrica de forma centrífuga.[41] Quan una persona aixeca la mà el sistema nerviós central envia un estímul a l'extremitat per dur a terme l'acció d'aixecar la mà.
  • Nervi mixt: el que porta els senyals en ambdós sentits. Un exemple és el nervi glossofaringi.

Segons el lloc de procedència

En blau, principals nervis perifèrics
Número de parell cranial Nervi Tipus Funció
I parell cranial Nervi olfactori Sensitiu Olfacció
II parell cranial Nervi òptic Sensitiu Visió
III parell cranial Nervi motor ocular comú Mixt (principalment motor) Moviment parpella i globus ocular
IV parell cranial Nervi patètic Mixt (principalment motor) Moviment globus ocular
V parell cranial Nervi trigemin Mixt Masticació i sensibilitat de la cara
VI parell cranial Nervi motor ocular extern Mixt (principalment motor) Moviment globus ocular
VII parell cranial Nervi facial Mixt Mímica facial, secreció glàndules lacrimals i salivals
VIII parell cranial Nervi auditiu o estatoacústic Mixt (principalment sensitiu) Audició i equilibri
IX parell cranial Nervi glossofaringi Mixt Secreció glàndula parotïda (saliva) i elevació faringe durant la deglució
X parell cranial Nervi vague o cardiopneumogastroentèric Mixt Musculatura gola i coll, sensibilitat epiglotis i faringe, tos, deglució i orella mitjana
XI parell cranial Nervi accessori espinal Mixt Innervació múscul trapezi i esternocleidomastoïdal
XII parell cranial Nervi hipoglòs Mixt (principalment motor) Innervació musculatura lingual
  • Nervis raquidis o espinals: També formen part del sistema nerviós perifèric i el comuniquen amb el sistema nerviós central a través de les arrels anteriors i posteriors i dels ganglis prevertebrals . En total són 31 nervis: 8 cervicals, 12 toràcics, 5 lumbars i 5 de sacres i 1 parell de nervis coccigeals.[43][44] Tots els nervis espinals o raquidis tenen una arrel ventral i una dorsal. La dorsal, composta pel gàngli raquidi o espinal, és sensitiva. La ventral transmet informació cap als òrgans i dermis. Té funció motora. Tots els nervis raquidis són de tipus mixt, és a dir, tenen les dues funcions, motora i sensitiva. Els de la regió sacra es coneixen amb el nom de "cua de cavall" (cauda equina).[45]

Segons la seva velocitat de conducció, el diàmetre i l'estat de mielinització dels axons

Aquesta classificació s'aplica a les fibres s ensorials i motores per igual.

  • Grup A: de diàmetre gran, alta velocitat de conducció i amb un gruixut recobriment mielínic axonal. Aquest grup pot dividir-se en quatre subgrups, depenent dels teixits que inerven i la informació que transporten (A-alpha, A-beta, A-delta, i A-gamma).
  • Grup B: de petit diàmetre, baixa velocitat de conducció i poca mielina. El seu paper primordial és transmetre la informació autonòmica.
  • Grup C: de petit diàmetre, molt baixa velocitat de conducció i amielíniques. Es consideren polimodals, responen a diverses combinacions d'estímuls i transporten sensacions de dolor crònic.[46]
Grup Velocitat (m/s) Diàmetre (μm) Beina mielina
A 20-15 m/s 1-22 Sí
B <14 m/s <3 Sí
C 3 m/s <1,2 No

Nervis cutanis

Com que la pell és un dels principals punts d'interacció entre el cos i el medi que l'envolta, el sistema nerviós perifèric cutani rep i respon constantment a diversos tipus d'estímuls, que poden ser físics (tèrmics, mecànics, elèctrics i de llum ultraviolada), químics o indirectes, com ara els que produeixen els al·lergògens, els haptens, els microorganismes, els traumatismes i les inflamacions.

Els nervis cutanis també poden respondre a estímuls associats a la circulació de la sang i les emocions. A més a més, el sistema nerviós central pot modular una gran varietat de funcions de la pell, ja sigui directament mitjançant els nervis autònoms eferents o mediadors derivats del SNC, o indirectament mitjançant les cèl·lules immunitàries o les glàndules adrenals. Aquestes funcions modulables inclouen la vasomotricitat (és a dir, la constricció i dilatació vascular perifèrica), la termoregulació, la piloerecció (col·loquialment: posar-se els pèls de punta, un fenomen característic de la 'pell de gallina'), la funció de barrera, les secrecions de les glàndules i les cèl·lules, el creixement i diferenciació dels teixits, la cicatrització, la resposta immunitària i la inflamació.[47]

Tipus de terminacions sensitives dels nervis cutanis (exteroreceptors)

Els nervis de la dermis tenen la funció d'enviar senyals sensorials de la perifèria a la part central de l'organisme per activar mecanismes d'actuació enfront de diferents estímuls externs.

Neuropaties perifèriques

Article principal: Neuropatia perifèrica

Les lesions no tumorals dels nervis poden tenir orígens molt diferents: alteracions genètiques, infeccions, malalties autoimmunitàries, dèficits vitamínics (com l'escorbut),[48] malalties metabòliques/endocrines, traumatismes i compressions o toxicitat deguda a fàrmacs, metalls i altres substàncies. Una neuropatia perifèrica molt freqüent és l'alcohòlica, la qual es presenta en quasi un 65% dels casos d'alcoholisme crònic amb una incidència predominant entre els 40 i els 60 anys d'edat. Des del punt de vista fisiopatogènic, aquesta és una neuropatia axonal primària caracteritzada per degeneració walleriana dels axons i desmilienització de les fibres nervioses.[49] Les intoxicacions per insecticides organofosforats poden provocar polineuropaties retardades.[50][51] Entre les diverses neuropaties perifèriques (NP) derivades d'intoxicacions per toxines vegetals poc freqüents, es poden esmentar: la NP desmielinitzant sensitiva i motora ràpidament progressiva derivada de la ingesta de fruits de Karwinskia humboldtiana (semblant a la síndrome de Guillain-Barré); la poli-NP per consum de tubercles o arrels de Gloriosa superba;[52] o la NP per ingesta accidental o suïcida de resines fetes amb Podophyllum pelatum.[53] Pel que fa a les toxines d'un altre origen, cal destacar les NPs causades per la saxitoxina i la brevetoxina B secretades pels dinoflagel·lats planctònics presents a les marees roges o les provocades per menjar inadvertidament mínimes quantitats de la tetrodotoxina del peix Takifugu.[54]

La neuropatia hereditària més comuna és la malaltia de Charcot-Marie-Tooth o CMT (en realitat un grup de almenys set neuropaties genèticament heterogènies i amb una clínica bastant variable, anomenat també "neuropaties hereditàries motores i sensorials" o NHMS) i en el que estan involucrats >50 gens. Les mutacions en 4 gens (PMP22, GJB1, MPZ and MFN2), però, són les responsables de >90% dels casos genèticament identificables de CMT.[55] Dit grup es caracteritza per presentar hiporeflèxia, atròfia i feblesa muscular distal, alteració de la sensibilitat a les extremitats, deformitat dels peus i signes de lesió motora i sensitiva al EMG.[56] Dintre d'aquest grup, cal esmentar la malaltia de Déjerine-Sottas (avui dia coneguda com malaltia de CMT tipus III i descrita per primera vegada l'any 1893), la qual ocasiona la ràpida formació des de la infància d'hipertròfies "en bulb de ceba" als nervis i arrels nervioses, identificables morfològicament per RM o mielografia.[57] També hereditària i destacable per la seva infreqüència i difícil diagnòstic és la neuropatia per hipersensibilitat a la pressió, patologia que alguns autors consideren una variant especial de la malaltia de CMT.[58]

Principals tipus de neuropaties hereditàries motores i sensorials, amb enllaç a l'OMIM i a la Diseases Database:[59]

Tipus Altres noms Diseases

Database

OMIM
NHMS1 Malaltia de Charcot-Marie-Tooth tipus IA i IB 5815 (multiple) Tipus hipertròfic desmielinitzant: els individus afectes presenten feblesa i atròfia a les cames durant l'adolescència i després desenvolupen feblesa a les mans. És el tipus més comú de CMT.
NHMS2 Malaltia de Charcot-Marie-Tooth tipus II 2343 (multiple) Tipus neuronal: símptomes similars als del tipus I d'inici precoç.
NHMS3 Malaltia de Déjerine–Sottas (Charcot–Marie–Tooth tipus III) 5821 145900 Inici infantil, amb problemes de la capacitat motora molt més greus que les dels tipus I i II.
NHMS4 Malaltia de Refsum 11213 266500 Tipus espinal: Atròfia i debilitat muscular semblants als dels altres tipus de CMT; però amb classificació pròpia ja que és d'herència autosòmica recessiva.
NHMS5 Malaltia de Charcot-Marie-Tooth amb característiques piramidals — 600361 Tipus piramidal: Inici entre els 5–12 anys d'edat. Les cames presenten debilitat i atròfica primer i després s'afecten les extremitats superiors. Aquest tipus V no afecta directament els nervis perifèrics i presenta pèrdues auditives i visuals associades.
NHMS6 Malaltia de Charcot-Marie-Tooth tipus VI 32095 601152 Inici precoç dels dèficits musculars, seguit d'atròfia òptica, pèrdua de visió i possible sordesa.
NHMS7 NHMS+retinosi pigmentària 32094 — Inici tàrdà amb atròfia i feblesa muscular predominantment a les extremitats inferiors.

Algunes NHMSs no tenen una classificació clara, actualment. Per exemple, la síndrome de Roussy-Levy (o distàsia areflèxica hereditària, caracteritzada per una atàxia de la marxa, l'absència de certs reflexos i un tremolor especial) es considerada per alguns una entitat diferenciada per se i per altres una varietat de Charcot–Marie–Tooth tipus IA o IB.[60]

Un altre grup, més reduït, de neuropaties hereditàries és el de les "neuropaties hereditàries sensorials i autonòmiques" (NHSA). Format, ara per ara, per quatre malalties amb afectació sensorial i/o de nervis del SNA però no motora. Una d'elles és la insensibilitat congènita al dolor amb anhidrosi (manca de sudoració), o NHSA tipus IV, una patologia autosòmica recessiva en la qual les vies nervioses aferents no transmeten al SNC la informació corresponent al dolor i la temperatura. Això té conseqüències greus: cremades, ferides, automutilacions, infeccions de teixits tous, osteomielitis, etc. Existeix també una disfuncionalitat en la innervació de les glàndules sudorípares, un fet que pot ocasionar una hipertèrmia si la persona s'exposa a una calor intensa. La malaltia s'associa a retard mental[61] i està provocada per mutacions en el gen NTRK1.[62] És coneixen més de 80 mutacions del NTRK1 en aquesta NHSA, algunes d'elles sense sentit.[63]

L'hemofília ocasiona amb certa freqüència neuropaties perifèriques, ja que els hematomes poden envoltar i pressionar els nervis.[64] Algunes neuropaties tenen un origen iatrogènic. La casuística és molt diversa: presa de material per biòpsia, radiació, posició forçada durant el temps d'anestèsia, lesió quirúrgica directa o per tracció, torniquets, medicació anticoagulant, elements ortopèdics, etc.[65]

La porfíria aguda intermitent pot debutar en forma de NP motora, simètrica i de predomini proximal.[66]

L'exposició a l'agent taronja fou la causa de neuropaties perifèriques de grau variable entre els vietnamites i els soldats dels EUA.[67]

Un possible efecte advers del disulfiram és l'aparició de neuropaties axonals sensomotores, les quals de vegades poden ser interpretades erròniament com d'origen alcohòlic.[68] L'excés de piridoxina provoca NPs sensorials,[69] originades amb certa freqüència pel consum no controlat de suplements nutricionals.[70]

Les neuropaties perifèriques difuses i no dependents de la longitud del nervi més comunes són la síndrome de Guillain-Barré, la polineuropatia desmielinitzant inflamatòria crònica, la neuropatia motora multifocal i l'esclerosi lateral amiotròfica. Existeix, però, una gran varietat de neuropaties de localització atípica i trets poc habituals (mononeuropaties múltiples, poliradiculopaties, plexopaties i radiculoplexoneuropaties), que necessita estudis diagnòstics molt acurats per tal de descobrir la patofisiologia de la lesió nerviosa en particular i aplicar el tractament més oportú.[71]

Tumors dels nervis perifèrics

Els tumors més destacables del SNP (parells cranials i nervis espinals), són:

  • Ganglió intraneural: És un tipus de quist que es considera una tumoració de l'epineuri rara i de naturalesa benigna. Apareix principalment als nervis ciàtics, peroneals, cubitals o tibials,[72] si bé poden trobar-se a llocs molt diversos. El seu tractament és quirúrgic i no sempre són fàcils de detectar amb proves radiològiques.[73] Provoquen mononeuropaties que són, moltes vegades, reversibles si es diagnostiquen precoçment i s'efectua la cirurgia adequada.[74] En certs casos de paràlisi del nervi peroneal relacionada amb aquests quists, les tècniques de transferència nerviosa han donat bons resultats.[75]
  • Schwannoma: També anomenat neurilemoma o neurinoma. És un tumor benigne de creixement lent (grau I de l'OMS) originat a partir de les cèl·lules de Schwann de la beina nerviosa. En ell s'observen algunes característiques histològiques particulars, les zones Antoni A i B i els anomenats cossos de Verocay.[76] Molt poques vegades aquest tumor es malignitza o recidiva després del tractament.[77] Gairebé el 90% d'ells són solitaris i esporàdics. Rarament (un 4%), i si són bilaterals, apareixen en el context d'una neurofibromatosi tipus 2. Acostumen a presentar-se entre els 30 i els 50 anys. El més freqüent és el schwannoma (o neurinoma) del nervi acústic. Els schwannomes espinals tenen predilecció per les arrels sensitives. Poden donar dolor radicular i signes de compressió radicular o medul·lar.[78] A banda del patró histològic convencional, el schwannoma pot presentar una variant plexiforme, una cel·lular (la qual es confon de vegades amb un MPNST) i una altra melanòtica.[79] Els schwannomes melanòtics tenen una evolució poc previsible, ja que alguns d'ells es comporten agressivament i poden recidivar o metastatitzar teixits de diferents òrgans.[80]
  • Neurotecoma (mixoma de la beina nerviosa): El neurotecoma mixoide és un tumor benigne rar, descrit per primera vegada l'any 1969, de naturalesa neuromesenquimal i amb un ampli espectre de manifestacions morfològiques derivades d'una desigual combinació entre cèl·lules de Schwann proliferades i un estroma mixoide. Apareix preferentment a la part superior del cos de nens i persones joves, sobretot de sexe femení.[81] Té també una variant cel·lular, una cel·lular atípica i una mixta.[82] La forma cel·lular apareix sovint a les extremitats superiors, en especial als dits.[83] El neurotecoma és un tumor que té una notable diversitat histopatològica, des d'un punt de vista estructural i immunohistoquímic, de manera que el nombre de les seves variants pot ser major.[84][85] Quan sorgeix al nervi medià produeix una clínica que pot fer sospitar l'existència d'una síndrome del túnel carpià.[86] Creixen amb lentitud, i si es localitzen al cuir cabellut el seu únic símptoma important pot ser un mal de cap.[87] Molt ocasionalment, s'observa a la còrnia[88] o als llavis.[89] Cal esmentar que, d'acord als estudis immunohistoquimícs més recents, el mixoma de la beina nerviosa mostra positivitat a la proteïna S-100, mentre que el neurotecoma no té cap immunoreactivitat a la mateixa, independentment del seu patró histològic (mixoide, cel·lular o mixt). Aquest fet suggereix que l'origen dels neurotecomes és fibrohistiocític i que són una entitat distinta al veritable mixoma de la beina nerviosa, a diferència del que es pensava fins fa uns anys.[90]
  • Neurofibroma: Els neurofibromes són tumors originats a partir de les cèl·lules de Schwann, les cèl·lules perineurals (variant mixoide del tumor, molt poc habitual)[91] i els fibroblasts dels nervis perifèrics. Poden surgir a qualsevol edat, i ser solitaris o mùltiples. En aquest darrer cas, solen aparèixer en el context d'una neurofibromatosi tipus 1. El seu comportament biològic és -generalment- benigne (grau I de l'OMS), si bé poden malignitzar-se a vegades (cap a un MPNST). La malignització (2-4% de risc) és més freqüent en la variant plexiforme.[92] Bona part dels tumors d'aquesta variant apareixen en la regió craniofacial i es tracten quirúrgicament.[93] Els neurofibromes poden afectar ocasionalment les arrels nervioses espinals, però no els nervis cranials.
  • Perineuroma: També anomenat perineurioma. El perineuroma és un tumor derivat exclusivament de les cèl·lules perineurals que recobreixen els feixos fibril·lars del nervi. Es distingeixen dues grans variants: el perineuroma intraneural (graus OMS I i II) i el perineuroma de teixits tous (graus OMS I, II, o III). Les dues són infreqüents. Les formes esclerosant[94] i reticular encara ho són més. Els perineuromas intraneurals són benignes, es presenten habitualment en adolescents o adults joves i afecten per igual a ambdós sexes.[95] Tenen un creixement lent i acostumen a manifestar-se de forma insidiosa. Mostren un característic patró microscòpic bulbós, en "capes de ceba". Per la seva condició intraneural, quan afecten nervis grans les possibilitats quirúrgiques són molt limitades.[96] De forma excepcional, s'han descrit alguns casos malignes.[97] Els perineuromes de teixits tous s'observen en adults, i més sovint en dones. Són benignes, i els poquíssims casos malignes han estat difícils de diferenciar d'altres tipus de càncers.[98] Alguna variant especial de la forma esclerosant és morfològicament molt similar al sarcoma sinovial fibrós.[99] Si sorgeixen al tracte intestinal, tenen aspecte de pòlips. La majoria es localitzen al còlon sigmoide i són sèssils, encara que de vegades es troben a l'angle esplènic del còlon i són pedunculats.[100]
  • Tumor maligne de la beina nerviosa (o MPNST, Malignant Peripheral Nerve Sheath Tumor, en anglès): El MPNST és un tumor maligne (graus II, III o IV de l'OMS) que deriva del teixit connectiu que envolta als nervis, i per això es considera un tumor de parts toves. Donat el seu origen i comportament se'l classifica com un sarcoma).[101]
    Microfotografia d'un MPNST, amb el característic patró histològic "en espiga". Tinció hematoxilina&eosina
    Aquesta neoplàsia és la responsable d'un 5% dels sarcomes de parts toves. També anomenada schwannoma maligne, neurofibrosarcoma i neurosarcoma. Aproximadament, el 50% dels tumors estan associats a una neurofibromatosi tipus 1[102] i a un neurofibroma plexiforme preexistent. Poden aparèixer també en llocs prèviament irradiats. Molt poques vegades han estat trobats juntament amb feocromocitomes.[103] Solen observar-se en adults d'entre 30 i 60 anys, però també es veuen en persones més joves, afectes de neurofibromatosi tipus 1. Tenen diferents particularitats, entre les quals destaquen la seva capacitat de recurrència locoregional i de metastatitzar a distància; a més d'una inusual diferenciació a components heteròlegs benignes o malignes, amb diferenciació divergent, com la glandular, rabdomiosarcomatosa, osteosarcomatosa, condrosarcomatosa i melànica. La diferenciació glandular és extremadament rara, menys de l'1% dels MPNSTs).[104] La seva localització de preferència és a les cuixes (sobretot al nervi ciàtic), braços, natges, plexe braquial i regions paraespinals. Són tumors agressius i de pronòstic dolent.[105] La variant amb diferenciació rabdomiosarcomatosa és coneguda amb el nom de "tumor tritó", ja que -d'alguna forma- recorda la capacitat de dits amfibis per regenerar algunes parts del cos gràcies a les proteïnes nAG (newt Anterior Gradient) de les seves cèl·lules de Schwann.[106] És un tipus poc comú de MPNST, sense zones d'aparició preferent o -en tot cas- molt similars a les que presenta la forma glandular i que de vegades es manifesta amb símptomes de difícil interpretació.[107] Existeix també una variant epitelioide (amb nuclis allargats), que representa un 5% de tots els MPNSTs.[108] El pronòstic vital dels MPNSTs és variable, si bé són tumors amb una clara tendència a recidivar. La mida del tumor i la concurrència o no de NF1 són factors importants a l'hora d'establir l'índex de supervivència general de les persones afectes d'un MPNST.[109] Molt rarament, s'han descrit MPNSTs al cèrvix uterí[110] i al maxil·lar superior.[111]
  • Neuroma de Pacini: Descrit amb el nom de "neurofibroma" per primera vegada l'any 1952, si bé la seva histologia és diferent a la de dit tipus de tumor.[112] És un tumor poc freqüent, hiperplàsic i benigne dels corpuscles de Pacini o lamel·lars (terminals mecanoreceptores dels nervis cutanis, encarregades de recollir les sensacions vibratòries). Gairebé sempre, aquests tumors semblen macroscòpicament una petita massa de greix i a la seva histologia es veu una càpsula fibrosa i grups de corpuscles pacinians madurs de mida anormal, amb presència de canvis degeneratius i fibròtics en el nervi adjacent. Alguna vegada s'han apreciat defectes erosius a la falange.[113] És una patologia incapacitant i dolorosa, desencadenada per traumatismes locals i/o microtraumatismes repetitius i que es presenta preferentment a mans i peus, sovint relacionada amb determinades activitats laborals.[114] Ha estat descrit algun cas d'aparició intraoral.[115] Té un creixement lent i el seu tractament és quirúrgic.[116] No hi ha un consens definitiu sobre la seva etiologia. Excepcionalment, es presenta en forma d'una macrodactília congènita a la mà.[117]
  • Neuroma de Morton: Descrit l'any 1876 pel cirurgià Thomas George Morton (1835-1903) i també anomenat "metatarsàlgia de Morton" o neuritis interdigital. De fet, no és un veritable neuroma. Aquest tipus de lesió es defineix com una neuropatia dels nervis digitals comuns de la planta del peu derivats del nervi plantar medial, per sota i distalment al lligament metatarsià transversal i originada per compressió del nervi entre els caps dels metatarsians. Rares vegades s'originen múltiples neuromes en un mateix peu.[118] Histològicament, es veu un material eosinòfil amorf dintre del nervi, engruiximent fibrós del perineuri, disminució de la llum dels vasos endoneurals amb esclerosi hialina de la seva paret i canvis de degeneració axonal per desmielinització local. A banda dels signes clínics, l'ecografia i la RM són les proves diagnòstiques d'elecció.[119] L'ecografia mostra els neuromes com masses rodones més o menys homogènies, de marges nítids, hipoecoiques i paral·leles a l'eix longitudinal dels metatarsians. La RM aprecia una massa de parts toves entre els caps dels metatarsians, d'aspecte bulbós o en forma de llàgrima, que presenta una intensitat de senyal mitja-baixa en seqüències T1 i relativament baixa en T2, segons sigui el grau de fibrosi existent.[120] Els resultats del tractament quirúrgic són molt bons.[121] Alguns cirurgians prefereixen efectuar la neurectomia per via anterior per evitar molèsties a la planta del peu, en especial si hi ha més d'un neuroma. Una alternativa a la neurectomia és la neuròlisi microquirúrgica.[122] Si el neuroma és petit, les injeccions de corticoides o de productes neurolítics sota control ultrasonogràfic poden ser una bona solució a curt termini.[123] AINEs, amitriptilina, antiepilèptics (com ara la gabapentina),[124] crioteràpia, ablació per radiofreqüència del nervi, són també algunes de les eines terapèutiques emprades per aconseguir una milloria dels símptomes, almenys de forma temporal.[125] És una patologia que predomina en dones de mitjana edat, de vegades causada o agreujada per un calçat no adequat. La deambulació és dolorosa i les molèsties es localitzen a l'espai intermetatarsià. Sovint, la palpació de la zona permet apreciar un nòdul tou. Sembla existir una relació entre aquest trastorn i una determinada configuració del turmell.[126] En alguna ocasió, un nòdul gotós (tofus) provoca parestèsies i dolor neuropàtic al peu que suggereixen, al efectuar l'exploració física, la possible existència d'un neuroma de Morton.[127]
  • Neuroma traumàtic: Anomenat també neuroma d'amputació o pseudoneuroma. És una proliferació reactiva-reparativa de teixit nerviós que sorgeix després un traumatisme, irritació o agressió sobre un nervi perifèric o de la seva secció total o parcial. No és una neoplàsia, malgrat el seu nom. Després de la lesió, la porció proximal del nervi intenta regenerar-se i restablir la inervació de la zona distal fent créixer axons a través de les cèl·lules de Schwann. Si durant la regeneració es troba amb àrees de teixit cicatricial, el procés no pot completar-se i apareix una formació exofítica en el lloc del traumatisme. El desenvolupament dels neuromes traumàtics segueix un patró morfològic i temporal determinat, que alguns autors classifiquen en sis etapes diferents.[128] Sovint, sorgeixen després d'un procediment quirúrgic[129] o actuacions odontològiques[130] i poden arribar a ser molt difícils d'identificar i tractar.[131] Clínicament, acostumen a presentar-se com petits nòduls durs, cupuliformes i de sense coloracions anormals. Microscòpicament, es veu una massa no estructurada de feixos nerviosos mielinitzats en un estroma de teixit connectiu, col·lagenòs o mixomatòs. El símptoma més comú és el dolor, que pot ser constant o intermitent, espontani o induït per la pressió o la palpació, d'una intensitat variable segons els casos i moltes vegades acompanyat de dèficit motor i/o sensorial en el territori corresponent al nervi afectat. El tractament d'elecció és l'extirpació quirúrgica del pseudoneuroma.[132] En certs casos, poden semblar metàstasis ganglionars[133] o causar la compressió d'estructures adjacents.[134] La remissió espontània d'aquests neuromes, en particular dels intraossis, és gairebé excepcional.[135]
  • Tumors metastàsics: Com altres estructures del cos, els nervis poden ser el lloc d'implantació de metastases, provinents de molts tipus de neoplàsies primàries.[136] Comparativament, la metastatització del SNC és més freqüent que la dels nervis perifèrics. Els limfomes són uns dels càncers amb tendència a fer-ho (neurolimfomatosi).[137] La neurolimfomatosi ha de ser considerada en el diagnòstic diferencial de qualsevol neuropatia dolorosa i d'evolució ràpida. Les cèl·lules limfomatoses malignes (predominantment de tipus B i amb menor freqüència T i NK) poden afectar els plexes, les arrels i els nervis cranials i perifèrics.[138] De vegades, es presenta de forma multifocal i té l'aparença d'un procés inflamatori.[139] Depenent de la seva localització, la tomografia per emissió de positrons amb traçador 18Fluor-desoxi-glucosa és un bon procediment per diagnosticar aquest particular procés.[140] Sovint, és difícil identificar acuradament les metàstasis als nervis amb proves d'imatge.[141] Un exemple característic és la invasió del plexe braquial pels càncers mamàris.[142]

Dintre dels tumors dels nervis del sistema simpàtic cal esmentar:

  • Ganglioneuroma: És un tumor neuroectodèrmic benigne que no té elements neuroblàstics inmadurs. La seva incidència és de 1/1000000 persones. Acostuma a sorgir a punts del sistema simpàtic del mediastí posterior, el retroperitoni (entre un 0.72-1.6% dels casos)[143] i la glàndula adrenal; si bé apareix de vegades a la pell, la faringe, la regió paratesticular o el tracte gastrointestinal. Excepcionalment, ha estat descrit al conducte auditiu extern i a l'orella mitjana.[144] Els ganglioneuromes gastrointestinals poden estar associats a la síndrome de neoplàsies endocrines múltiples tipus 2b,[145] la neurofibromatosi 1, la síndrome de Cowden,[146] l' esclerosi tuberosa, els tumors carcinoides[147] o la poliposi adenomatosa familiar.[148] Aquests tumors són masses ben definides, que poden ser grans i envoltar estructures vasculars i que rarament presenten calcificacions.[149] Inicialment, donen pocs símptomes. Alguns malalts desenvolupen un quadre d'hipertensió i suor excessiva i en dones poden provocar signes de virilització.[150] Certs ganglioneuromes adrenals secretors de dopamina produeixen crisis hipertensives paroxístiques.[151]
  • Neuroblastoma: És un tumor que s'origina en el SNA en desenvolupament. Representa un 8-10% de tots els càncers pediàtrics i la seva incidència s'estima en 10,2 casos per milió de nens per sota dels 15 anys d'edat. És el càncer més diagnosticat durant el primer any de vida[152] i la neoplàsia sòlida extracranial més freqüent en nens. Un 75% de tots els neuroblastomes sorgeix a l'abdomen (la majoria a les suprarenals), un 20% al tòrax[153] i un 5% al coll.[154] És un tipus de tumor que té moltes variacions en el seu comportament, des de la regressió espontània a un desenllaç fatal, malgrat els tractaments agressius.[155] Els neuroblastomes s'originen de neuroblasts malignes derivats de les cèl·lules de la cresta neural. Durant l'embriogènesi, la línia simpatoadrenal de les cèl·lules progenitores de la cresta migra per formar el sistema nerviós simpàtic perifèric del cos. La transformació anòmala de de les cèl·lules progenitores indiferenciades simpatoadrenals provoca la formació de tumors a la medul·la de les glàndules suprarenals i als ganglis de les cadenes nervioses simpàtiques paraespinals i/o periaòrtiques. En els casos avançats, les cèl·lules dels neuroblastomes formen metàstasis a moll d'os, ossos, ganglis limfàtics, pell, fetge, pulmó, SNC i zones intracranials i orbitals. La metastatització disseminada comporta un índex de supervivència a llarg termini de menys del 40%, inclús emprant els tractaments més intensius. Aquest comportament variable depèn del fenotip concret del tumor.[156] Els neuroblastomes en adults són extremadament rars i es caracteritzen pel seu inici insidiós i un curs gens previsible.[157] La cirurgia i la quimioteràpia amb ciclofosfamida-adriamicina o amb CDDP (cisplatí-VM/26-tenipòsid) han tingut bons resultats en neuroblastomes diagnosticats a nens molt petits.[158] És un tumor amb un especial tropisme pel sistema limfàtic, característica que cal tenir en compte a l'hora d'intervenir neuroblastomes abdominals o pèlvics, ja que sovint existeix infiltració neoplàsica dels ganglis regionals. L'objectiu de la resecció quirúrgica és eliminar el neuroblastoma amb la mínima presència residual cancerosa possible. En certs casos, però, la mida i/o localització del tumor o el compromís d'estructures adjacents (com ara vasos i nervis importants) impossibiliten aconseguir això sense risc i la cirurgia s'ha de limitar a reduir el volum del neuroblastoma.[159] La cirurgia mínimament invasiva es practica en neuroblastomes de malalts molt seleccionats[160] i que no presenten determinats signes de perill en les proves d'imatge.[161] Un anticòs monoclonal, el dinutuximab beta,[162] s'utilitza com a fàrmac immunoteràpic en el tractament dels neuroblastomes d'alt risc de nens de més d'un any d'edat, aconseguint millorar significativament la supervivència dels pacients a mig termini.[163] S'han identificat diferents oncogens implicats en la gènesi d'aquest tipus de tumors (per exemple: MYCN, ALK, PHOX2B i LIN28B)[164] i els mecanismes de la seva maduració i del dispar comportament que presenta són objecte de múltiples estudis.[165][166] A efectes de prognosi els neuroblastomes poden subdividir-se en dos grans tipus: els de baix risc i els d'alt risc. Els nens amb neuroblastomes de baix risc tenen unes considerables possibilitats de curació, mentre que només un 50% dels que pateixen neuroblastomes d'alt risc segueixen vius 5 anys després de la data de diagnòstic del tumor. El neuroblastoma de baix grau apareix sobretot en nens de menys de 18 mesos d'edat. El tumor presenta canvis en les característiques globals dels cromosomes de la cèl·lula neuroblastòmica i la seva extensió és limitada. Els tumors de baix risc mostren cèl·lules hiperdiploides al ser analitzats amb citometria de flux. Contràriament, el neuroblastoma d'alt grau es veu en nens de més de 18 mesos, s'acompanya amb freqüència de metàstasis òssies i acostuma a tenir anomalies cromosòmiques segmentàries. Els resultats de la citometria de flux mostra cèl·lules quasi diploides o quasi tetraploides. També presenten mutacions exòniques, si bé a molts neuroblastomes d'alt risc no es veuen mutacions en determinats gens proclius a tenir-les. Segons un consens acceptat internacionalment, els criteris mínims per diagnosticar un neuroblastoma són:[167]
  - Un diagnòstic inequívoc anatomopatològic per microscòpia òptica del teixit tumoral (amb immunohistoquímica o microscòpia electrònica, o sense).

  - La combinació d'una aspiració de moll d'os o d'una biòpsia cilíndrica per punció contenint cèl·lules inequívocament tumorals (per exemple, sincitis o grups cel·lulars immunocitològicament positius) i uns nivells aixecats de metabòlits catecolamínics en orina.
  • Feocromocitoma i Paraganglioma: Són tumors secretors de catecolamines que també s'originen a partir de cèl·lules del sistema nerviós simpàtic (SNS).[168] Els feocromocitomes (FCCs) deriven de les cèl·lules cromafines del SNS. En un 80-85% dels casos aquests tumors es localitzen a la medul·la de les suprarenals. Els altres casos es troben a teixits cromafins extraadrenals, generalment no són secretors, i s'anomenen paragangliomes (PGG). Els PGGs són deu vegades menys freqüents que els FCCs i tenen la particularitat de formar part de la tríada de Carney (una forma de neoplàsia endocrina múltiple, la qual es caracteritza per la coexistència en persones joves de tres tipus de tumors: PGG, tumor estromal gastrointestinal i condroma pulmonar).[169][170] Els feocromocitomes representen un 6.5% dels tumors adrenals descoberts de forma incidental. De vegades, no són detectats i provoquen morts sobtades.[171] Poden ser tumors esporàdics o aparèixer en el context de diverses malalties genètiques (un 30%): neoplàsia endocrina múltiple tipus 2, síndrome de von Hippel-Lindau, neurofibromatosi tipus 1 i paraganglioma familiar associat a mutacions en les subunitats de la succinat-deshidrogenasa. El diagnòstic es fonamenta en la determinació plasmàtica de les metanefrines lliures i de les metanefrines fraccionades en orina.[172] Avui en dia, malgrat els progressos tècnics, encara no hi ha un procediment d'elecció per diagnosticar amb seguretat aquests tumors en les primeres fases i es recomana combinar els mètodes bioquímics i els d'imatge, a més de proposar la pràctica de tests genòmics en els nens amb antecedents de risc tumoral familiar i proporcionar als seus pares una informació adequada a aquest efecte.[173] El símptoma més notori dels feocromocitomes és la crisi hipertensiva. La majoria d'ells són benignes, però un 12% tenen característiques malignes en els casos pediàtrics. En adults, el percentatge és d'un ~5%. Els paragangliomes malignes són rars.[174] Habitualment, els PGGs no es comporten de forma agressiva i el seu índex de curació és alt. No obstant això, i segons sigui la seva conformació genètica, entre un 10 i un 30% dels PGGs metastatitzen. Si es produeix aquest fet, empitjora molt el pronòstic i -ara per ara- no hi ha un tractament prou eficaç. A diferència d'altres neoplàsies, és difícil aplicar els criteris clàssics de "malignitat" (p. ex: mida, nivell de vascularització, invasió de teixits propers o taxa de mitosi) als FCCs i PGGs.[175] Els PGGs simpàtics, secretors o no, s'acostumen a veure als ganglis abdominals i a l'òrgan de Zuckerkandl (una acumulació de teixit cromafí extraadrenal no neuronal adjacent a la bifurcació de l'aorta abdominal, productora de catecolamines en els fetus i els nens i que s'atrofia progressivament amb l'edat[176]) Solen tenir una mida de 1-6 cms de diàmetre i molts es diagnostiquen de forma incidental.[177][178] Val a dir que també existeixen PGGs parasimpàtics, que es presenten sovint a cap i coll[179] i que poden ser esporàdics, seguir uns patrons familiars o formar part de diverses síndromes. En qualsevol cas, es considera la presència en dits tumors de mutacions del gen SDHB un indicador predictiu de la seva capacitat de metastatització.[180] Aquestes neoplàsies són encara un rebte especial des del punt de vista anatomopatològic i quirúrgic.[181] Tenen certa tendència a envair la base del crani.[182] El seu creixement és lent, però infiltren estructures vasculars i nervioses importants. En determinats casos, si el tumor no s'estén intracranialment i no apareix una osteomielitis, el tractament radioteràpic pot ser una bona opció.[183] El disseny de fàrmacs que limitin l'expressió d'un receptor nuclear concret, el PPARα (en anglès: Peroxisome proliferator-activated receptor-alpha), podria representar una nova alternativa per tractar aquests tumors resistents a la quimioteràpia.[184] Una localització poc freqüent dels PGGs és la "cua de cavall" de la medul·la espinal lumbar.[185] Una altra localització inusual és la rectal, la qual -en el cas de ser produïda per PGGs pobrament diferenciats- pot tenir una evolució desfavorable malgrat el tractament.[186] Els PGGs pulmonars primaris parasimpàtics són molt escassos i, en nens, habitualment formen part d'algun tipus de síndrome hereditària.[187] L'any 2014, un grup d'especialistes japonesos va proposar un sistema histopatològic per predir el potencial de metastatització dels feocromocitomes i els PGGs, basat en marcadors immunohistoquímics.[188] En els casos de feocromocitoma o PGG de naturalesa familiar, s'han identificat recentment diverses mutacions en els gens que regulen la succinat deshidrogenasa, en especial en el gen SDHB,[189] que indiquen que la gènesi de dits tumors està relacionada amb disfuncions mitocondrials i que la presència d'aquestes mutacions implica un comportament tumoral agressiu (metàstasis i recurrències), també observable en els casos de tumors esporàdics, que no sempre es pot sospitar amb les troballes histopatològiques inicials.[190] El gen VHL també presenta sovint mutacions, mentre que els gens MAX, TMEM127, MDH2, SDHAF2 i FH s'observen rares vegades mutats. Per això, alguns autors pediàtrics recomanen efectuar estudis biomoleculars específics en tots els nens que presenten aquests tipus de tumors neuroendocrins, per tal d'establir un seguiment acurat i aconsellar millor als pares.[191] En persones que pateixen malalties congènites cianòtiques cardíaques s'ha registrat repetidament l'existència de FCCs i PGGs i estudis epidemiològics transversals demostren que dits pacients tenen un major risc de desenvolupar aquests tumors que els afectats per altres malalties similars no cianòtiques. És possible que la hipòxia crònica sigui un dels mecanismes implicats en l'associació entre els dos tipus de patologies, d'estirp molt diferent en aparença.[192]

Referències

  1. ↑ Lewis, GM; Kucenas, S «Perineurial glia are essential for motor axon regrowth following nerve injury» (en anglès). J Neurosci, 2014 Set 17; 34 (38), pp. 12762-77. DOI: 10.1523/JNEUROSCI.1906-14.2014. PMC: 4166161. PMID: 25232113 [Consulta: 7 setembre 2015].
  2. ↑ Akert, K; Sandri, C; et al «The fine structure of the perineural endothelium» (en anglès). Cell Tissue Res, 1976 Gen 27; 165 (3), pp. 281-95. ISSN: 0302-766X. PMID: 1082372 [Consulta: 7 setembre 2015].
  3. ↑ Jessen KR, Mirsky R «The repair Schwann cell and its function in regenerating nerves» (en anglès). J Physiol, 2016 Jul 1; 594 (13), pp: 3521-3531. DOI: 10.1113/JP270874. PMC: 4929314. PMID: 26864683 [Consulta: 16 octubre 2018].
  4. ↑ Kastriti ME, Adameyko I «Specification, plasticity and evolutionary origin of peripheral glial cells» (en anglès). Curr Opin Neurobiol, 2017 Des; 47, pp: 196-202. DOI: 10.1016/j.conb.2017.11.004. ISSN: 1873-6882. PMID: 29161639 [Consulta: 9 juny 2018].
  5. ↑ Gaudet, AD; Popovich, PG; Ramer, MS «Wallerian degeneration: gaining perspective on inflammatory events after peripheral nerve injury» (en anglès). J Neuroinflammation, 2011 Ag 30; 8, pp. 110. DOI: 10.1186/1742-2094-8-110. PMC: 3180276. PMID: 21878126 [Consulta: 7 setembre 2015].
  6. ↑ Rotshenker, S «Wallerian degeneration: the innate-immune response to traumatic nerve injury» (en anglès). J Neuroinflammation, 2011 Ag 30; 8, pp: 109. DOI: 10.1186/1742-2094-8-109. PMC: 3179447. PMID: 21878125 [Consulta: 16 octubre 2018].
  7. ↑ M. S. Guiliàrov. Нервы (en rus). Bolshaya sovetskaya entsiklopediya, 1986. 
  8. ↑ Kinartna, A «Peripheral Nervous System: Spinal Nerves and Plexuses» (en anglès). Antranik.org, 2012; Mar, pàgs: 15 [Consulta: 16 octubre 2018].
  9. ↑ «nervi». DIEC. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 24 agost 2015].
  10. ↑ «Redes 160: Cómo se conectan las neuronas - neurociencia» (en castellà). Redes, 2013. [Consulta: 9 juliol 2015].
  11. ↑ Harper, D «Dictionary entry: Nerve» (en anglès). Online Etymology Dictionary, 2015 [Consulta: 8 setembre 2015].
  12. ↑ Nieber, F; Hedderich, M; et al. «NumbL is essential for Xenopus primary neurogenesis» (en anglès). BMC Dev Biol, 2013 Oct 14; 13, pàg. 36. DOI: 10.1186/1471-213X-13-36. PMC: 3852787. PMID: 24125469 [Consulta: 14 setembre 2015].
  13. ↑ Newbern, JM «Molecular control of the neural crest and peripheral nervous system development» (en anglès). Curr Top Dev Biol, 2015 Gen 22; 111, pp. 201-31. DOI: 10.1016/bs.ctdb.2014.11.007. PMC: 4517674. PMID: 25662262 [Consulta: 14 setembre 2015].
  14. ↑ Imayoshi, I; Kageyama, R «bHLH factors in self-renewal, multipotency, and fate choice of neural progenitor cells» (en anglès). Neuron, 2014 Apr 2;82 (1), pp. 9-23. DOI: 10.1016/j.neuron.2014.03.018.. PMID: 24698265 [Consulta: 14 setembre 2015].
  15. ↑ Sieber-Blum, M «(article de subscripció) Commitment of neural crest cells to the sensory neuron lineage» (en anglès). Science, 1989 Mar 24; 243 (4898), pp. 1608-11. DOI: 10.1126/science.2564699. PMID: 2564699 [Consulta: 15 setembre 2015].
  16. ↑ Le Douarin, NM; Creuzet, S; et al «Neural crest cell plasticity and its limits» (en anglès). Development, 2004 Oct; 131 (19), pp. 4637-50. ISSN: 1011-6370. PMID: 15358668 [Consulta: 15 setembre 2015].
  17. ↑ Philippidou P, Dasen JS «Hox Genes: Choreographers in Neural Development, Architects of Circuit Organization» (en anglès). Neuron, 2013 Oct 2; 80 (1), pp: 12-34. DOI: 10.1016/j.neuron.2013.09.020. PMC: 3835187. PMID: 24094100 [Consulta: 13 abril 2018].
  18. ↑ Rizvi, TA; Huang, Y; et al «A novel cytokine pathway suppresses glial cell melanogenesis after injury to adult nerve» (en anglès). J Neurosci, 2002 Nov 15; 22 (22), pp. 9831-40. PMC: 1747535. PMID: 12427839 [Consulta: 15 setembre 2015].
  19. ↑ Martín, V «Nervio periférico (corte transversal)» (en castellà). WeSapiens.org, 2011; Des 31, pàgs: 1 [Consulta: 12 abril 2017].
  20. ↑ Vega Pedrero, MJ «Conexión neuronal: el potencial de acción» (en castellà). Neuropsicologia: Hablemos de Neurociència, 2016; Nov 7, pàgs: 6 [Consulta: 5 octubre 2018].
  21. ↑ «La sinapsis». Universidad autonoma de Madrid.
  22. ↑ Martos Silván, C «Sinapsis neuronal: estructura, tipos y cómo funciona» (en castellà). Neurociencia. Lifeder.com, 2017; Feb 28, pàgs: 14 [Consulta: 5 octubre 2018].
  23. ↑ Velasco Suárez, Manuel «Tipos de Sinapsis». Universidad autonoma de Chiapas.
  24. ↑ «Tejido nervioso: Sinapsis» (en castellà). Histología UC. [Consulta: 9 juliol 2015].
  25. ↑ Junqueira, LC; Montes, GS; Krisztán, RM «The collagen of the vertebrate peripheral nervous system» (en anglès). Cell Tissue Res, 1979 Nov;202 (3), pp. 453-60. PMID: 519713 [Consulta: 6 setembre 2015].
  26. ↑ Tassler, PL; Dellon, AL; Canoun, C «Identification of elastic fibres in the peripheral nerve» (en anglès). J Hand Surg Br., 1994 Feb;19 (1), pp. 48-54. PMID: 8169479 [Consulta: 6 setembre 2015].
  27. ↑ Eroschenko, V. P. DiFiore's Atlas of Histology with Functional Correlations (en anglès). Edició il·lustrada. Lippincott Williams & Wilkins, 2008, p. 162. ISBN 9780781770576. 
  28. ↑ Ishibe K1, Tamatsu Y, Miura M, Shimada K «Morphological study of the vasa nervorum in the peripheral branch of human facial nerve» (en anglès). Okajimas Folia Anat Jpn, 2011 Nov; 88 (3), pp: 111-119. DOI: 10.2535/ofaj.88.111. ISSN: 0030-154X. PMID: 22519070 [Consulta: 14 octubre 2018].
  29. ↑ «Perineuri» (en català). enciclopèdia.cat. [Consulta: 9 juliol 2015].
  30. ↑ «Endoneuri» (en català). diccionari.cat. [Consulta: 9 juliol 2015].
  31. ↑ Liu Q, Wang X, Yi S «Pathophysiological Changes of Physical Barriers of Peripheral Nerves After Injury» (en anglès). Front Neurosci, 2018 Ag 23; 12, pp: 597. DOI: 10.3389/fnins.2018.00597. PMC: 6119778. PMID: 30210280 [Consulta: 16 octubre 2018].
  32. ↑ Griffin JW, Price DL, Drachman DB, Morris J «Incorporation of axonally transported glycoproteins into axolemma during nerve regeneration» (en anglès). J Cell Biol, 1981 Gen; 88 (1), pp: 205-214. ISSN: 0021-9525. PMC: 2111705. PMID: 6162852 [Consulta: 4 octubre 2018].
  33. ↑ Villegas, R; Caputo, C; Villegas, L «Diffusion barrieres in the squid nerve fiber. The axolemma and the Schwann layer» (en anglès). J Gen Physiol., 1962 Nov; 46, pp. 245-55. PMID: 13997307 [Consulta: 7 setembre 2015].
  34. ↑ Fitzpatrick, MO; Maxwell, WL; Graham, DI «The role of the axolemma in the initiation of traumatically induced axonal injury» (en anglès). J Neurol Neurosurg Psychiatry, 1998 Mar; 64 (3), pp. 285-7. PMID: 9527135 [Consulta: 8 setembre 2015].
  35. ↑ Zilic, L; Garner, PE; et al «An anatomical study of porcine peripheral nerve and its potential use in nerve tissue engineering» (en anglès). J Hand Surg Br., 2015 Sep;227 (3), pp. 302-14. PMID: 26200940 [Consulta: 7 setembre 2015].
  36. ↑ Reina, MA; López A; et al. «Morfología de los nervios periféricos, de sus cubiertas y de su vascularización» (en castellà). Rev Esp Anestesiol Reanim, 2000 Des; 47 (10), pp. 464-75. PMID: 11171467 [Consulta: 17 setembre 2015].
  37. ↑ Zhong Y, Wang L, Dong J, Zhang Y, et al «Three-dimensional Reconstruction of Peripheral Nerve Internal Fascicular Groups» (en anglès). Sci Rep, 2015 Nov 24; 5, pp: 17168. DOI: 10.1038/srep17168. PMC: 4657002. PMID: 26596642 [Consulta: 5 octubre 2018].
  38. ↑ Gasser, HS «The Control of Excitation in the Nervous System» (en anglès). Bull N Y Acad Med, vol. 1937 Jun;13(6), pàg. 324-48. PMID: 19312023 [Consulta: 5 setembre 2015].
  39. ↑ «Aferent» (en català). Gran Diccionari de la Llengua Catalana. [Consulta: 9 juliol 2015].
  40. ↑ «Nervi aferent» (en català). Diccionari enciclopèdic de medicina. [Consulta: 9 juliol 2015].
  41. ↑ «Nervi eferent» (en català). Diccionari Enciclopèdic de Medicina. [Consulta: 9 juliol 2015].
  42. ↑ «Nervi» (en català). Enciclopèdia.cat. [Consulta: 9 juliol 2015].
  43. ↑ «Sistema Nerviós perifèric: nervis espinals» (en català). Infermeria Virtual. [Consulta: 9 juliol 2015].
  44. ↑ «Fotografia nervis espinals» (en català). Infermeria virtual. [Consulta: 9 juliol 2015].
  45. ↑ Berg EJ, Ashurst JV «Anatomy, Back, Cauda Equina» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2018 Set 19; NBK513251 (rev), pàgs: 4. PMID: 30020623 [Consulta: 14 octubre 2018].
  46. ↑ Schmid, AB et al «The relationship of nerve fibre pathology to sensory function in entrapment neuropathy» (en anglès). Brain, 2014 Dec;137(Pt 12), pàg. 3186-99 [Consulta: 6 setembre 2015].
  47. ↑ Démarchez, M. «Cutaneous nervous system» (en anglès). Biologie de la peau, 07-05-2010. [Consulta: 24 agost 2015].
  48. ↑ Hood, J «Femoral neuropathy in scurvy» (en anglès). N Engl J Med, 1969 Des 4; 281 (23), pp: 1292-1293. DOI: 10.1056/NEJM196912042812309. PMID: 4310749 [Consulta: 31 març 2017].
  49. ↑ Domínguez Carrillo, LG; Arellano, G «Neuropatía alcohólica» (en castellà). Acta Médica Grupo Ángeles, 2018 Abr-Jun; 16 (2), pp: 145-148. ISSN: 1870-7203 [Consulta: 11 juny 2018].
  50. ↑ Orient-López, F; Fontg-Manzano, F; Fernández Mariscal, E «Polineuropatía tardía secundaria a intoxicación por insecticidas organofosforados» (en castellà). Rehabilitacion, 2009 Jul; 43 (4), pp: 183-186. DOI: 10.1016/S0048-7120(09)71863-8. ISSN: 0048-7120 [Consulta: 16 maig 2017].
  51. ↑ Carod-Artal, FJ; Speck-Martins, C «Polineuropatía tardía inducida por exposición a organofosforados» (en castellà). Rev Neurol, 1999; 29, pp: 123-127 [Consulta: 16 maig 2017].
  52. ↑ Carod-Artal, FJ «Síndromes neurológicos asociados con el consumo de plantas y hongos con componente tóxico (I). Síndromes neurotóxicos por ingesta de plantas, semillas y frutos» (en castellà). Rev Neurol, 2003; 33 (9), pp: 860-871. DOI: 10.1016/B978-0-12-411462-3.00023-0. ISSN: 0210-0010 [Consulta: 29 setembre 2017].
  53. ↑ Oliveira AS, Calia LC, Kiyomoto BH, Póvoa EF, et al «Acute necrotizing myopathy and podophyllin toxicity. Report of a fatal case» (en anglès). Arq Neuro-Psiquiatr [online]pàgines=pp: 288-292, 1996; 54 (2). DOI: 10.1590/S0004-282X1996000200017. ISSN: 0004-282X. PMID: 8984988 [Consulta: 29 setembre 2017].
  54. ↑ Staff NP, Windebank AJ «Peripheral neuropathy due to vitamin deficiency, toxins, and medications» (en anglès). Continuum (Minneap Minn), 2014 Oct; 20 (5 Peripheral Nervous System Disorders), pp: 1293-1306. DOI: 10.1212/01.CON.0000455880.06675.5a. PMC: 4208100. PMID: 25299283 [Consulta: 29 setembre 2017].
  55. ↑ Saporta, MA; Shy, ME «Inherited Peripheral Neuropathies» (en anglès). Neurol Clin, 2013 Maig; 31 (2), pp: 597–619. DOI: 10.1016/j.ncl.2013.01.009. PMC: 3646296. PMID: 23642725 [Consulta: 6 juny 2018].
  56. ↑ Vance, JM «Hereditary motor and sensory neuropathies» (en anglès). J Med Genet, 1991 Gen; 28 (1), pp: 1-5. PMC: 1016739. PMID: 1999826 [Consulta: 7 abril 2017].
  57. ↑ Pearce, JM «Dejerine-Sottas Disease (Progressive Hypertrophic Polyneuropathy)» (en anglès). Eur Neurol, 2006; 55 (2), pp: 115–117. DOI: 10.1159/000092790. PMID: 16645280 [Consulta: 27 abril 2017].
  58. ↑ Díaz Negrillo, A «Neuropatía hereditaria con susceptibilidad a la parálisis por presión. Importancia del protocolo electrodiagnóstico» (en castellà). Rev Chil Neuro-Psiquiat, 2012; 50 (3), pp: 174-180. DOI: 10.4067/S0717-92272012000300007. ISSN: 0717-9227 [Consulta: 7 abril 2017].
  59. ↑ Parsons, TC; Lorenzo, N; Brannagan III, TH «Charcot-Marie-Tooth and Other Hereditary Motor and Sensory Neuropathies» (en anglès). Medscape Neurology, 2017, Abr 12, pàgs: 22 [Consulta: 27 abril 2017].
  60. ↑ Genetic and Rare Diseases Information Center «Roussy Levy syndrome» (en anglès). GARD/NIH. Diseases, 2017, Feb 2, pàgs: 7 [Consulta: 21 juny 2017].
  61. ↑ Daneshjou K, Jafarieh H, Raaeskarami SR «Congenital Insensitivity to Pain and Anhydrosis (CIPA) Syndrome; A Report of 4 Cases» (en anglès). Iran J Pediatr, 2012 Set; 22 (3), pp: 412-416. ISSN: 2008-2150. PMC: 3564101. PMID: 23400697 [Consulta: 4 abril 2017].
  62. ↑ Pérez-López LM, Cabrera-González M, Gutiérrez-de la Iglesia D, Ricart S, Knörr-Giménez G «Update Review and Clinical Presentation in Congenital Insensitivity to Pain and Anhidrosis» (en anglès). Case Rep Pediatr, 2015 Oct; 2015, pp: 589852. DOI: 10.1155/2015/589852. PMC: 4633556. PMID: 26579324 [Consulta: 5 maig 2017].
  63. ↑ Wang T, Li H, Xiang J, Wei B, et al «Identification of a novel nonsense mutation of the neurotrophic tyrosine kinase receptor type 1 gene in two siblings with congenital insensitivity to pain with anhidrosis» (en anglès). J Int Med Res, 2017 Abr; 45 (2), pp: 549-555. DOI: 10.1177/0300060517691699. PMC: 5536645. PMID: 28345382 [Consulta: 5 maig 2017].
  64. ↑ Rodriguez-Merchan, EC «Peripheral nerve injuries in haemophilia» (en anglès). Blood Transfus, 2014 Gen; 12 (Supl 1), pp: s313–s318. DOI: 10.2450/2012.0111-12. PMC: 3934275. PMID: 23245720 [Consulta: 31 març 2017].
  65. ↑ Antoniadis, G; Kretschmer, T; Pedro, MT; König, RW; et al «Iatrogenic nerve injuries: prevalence, diagnosis and treatment» (en anglès). Dtsch Arztebl Int, 2014 Ab 18; 111 (16), pp: 273-279. DOI: 10.3238/arztebl.2014.0273. PMC: 4010861. PMID: 24791754 [Consulta: 31 març 2017].
  66. ↑ Latorre, S; Castro, J; Mendoza, F «Neuropatía periférica como forma de presentación inicial en ataque agudo de porfiria. Reporte de caso clínico» (en castellà). Repertorio de Medicina y Cirugía. Fundación Universitaria de Ciencias de la Salud, 2017 Gen-Mar; 26 (1), pp: 39-43. DOI: 10.1016/j.reper.2017.03.003. ISSN: 0121-7372 [Consulta: 11 juny 2018].
  67. ↑ Department of Veterans Affairs «Disease associated with exposure to certain herbicide agents: peripheral neuropathy» (en anglès). Fed Regist, 2013 Set 6; 78 (173), pp: 54763-54766. PMID: 24040683 [Consulta: 28 abril 2017].
  68. ↑ Tran AT, Rison RA, Beydoun SR «Disulfiram neuropathy: two case reports» (en anglès). J Med Case Rep, 2016 Mar 31; 10, pp: 72. DOI: 10.1186/s13256-016-0865-z. PMC: 4815152. PMID: 27029711 [Consulta: 25 octubre 2018].
  69. ↑ Silva CD, D'Cruz DP «Pyridoxine toxicity courtesy of your local health food Store» (en anglès). Ann Rheum Dis, 2006 Des; 65 (12), pp: 1666-1667. DOI: 10.1136/ard.2006.054213. PMC: 1798481. PMID: 17105856 [Consulta: 25 octubre 2018].
  70. ↑ van Hunsel F, van de Koppel S, van Puijenbroek E, Kant A «Vitamin B6 in Health Supplements and Neuropathy: Case Series Assessment of Spontaneously Reported Cases» (en anglès). Drug Saf, 2018 Set; 41 (9), pp: 859-869. DOI: 10.1007/s40264-018-0664-0. ISSN: 0114-5916. PMID: 29737502 [Consulta: 25 octubre 2018].
  71. ↑ Callaghan BC, Price RS, Chen KS, Feldman EL «The Importance of Rare Subtypes in Diagnosis and Treatment of Peripheral Neuropathy: A Review» (en anglès). JAMA Neurol, 2015 Des; 72 (12), pp: 1510-1518. DOI: 10.1001/jamaneurol.2015.2347. PMC: 5087804. PMID: 26437251 [Consulta: 8 juny 2018].
  72. ↑ Buckley, CE; Tong, E; Spence, LD; O’Shaughnessy, M «Intraneural ganglion cyst involving the tibial nerve—a case report» (en anglès). BJR Case Rep, 2017, 30 Gen; 3 (3) 20160116, pàgs: 3. DOI: 10.1259/bjrcr.20160116. ISSN: 2055-7159 [Consulta: 24 agost 2017].
  73. ↑ Wilson TJ, Hébert-Blouin MN, Murthy NS, García JJ, et al «The nearly invisible intraneural cyst: a new and emerging part of the spectrum» (en anglès). Neurosurg Focus, 2017 Mar; 42 (3), pp: E10. DOI: 10.3171/2016.12.FOCUS16439. ISSN: 1092-0684. PMID: 28245669 [Consulta: 24 agost 2017].
  74. ↑ Panwar J, Mathew A, Thomas BP «Cystic lesions of peripheral nerves: Are we missing the diagnosis of the intraneural ganglion cyst?» (en anglès). World J Radiol, 2017 Maig 28; 9 (5), pp: 230-244. DOI: 10.4329/wjr.v9.i5.230. PMC: 5441458. PMID: 28634514 [Consulta: 10 abril 2018].
  75. ↑ Ratanshi I, Clark TA, Giuffre JL «Immediate Nerve Transfer for the Treatment of Peroneal Nerve Palsy Secondary to an Intraneural Ganglion: Case Report and Review» (en anglès). Plast Surg (Oakv), 2017 Feb; 25 (1), pp: 54-58. DOI: 10.1177/2292550317694842. PMC: 5626191. PMID: 29026813 [Consulta: 10 abril 2018].
  76. ↑ Joshi, R «Learning from eponyms: Jose Verocay and Verocay bodies, Antoni A and B areas, Nils Antoni and Schwannomas» (en anglès). Indian Dermatol Online J, 2012 Set-Des; 3 (3), pp: 215–219. DOI: 10.4103/2229-5178.101826. PMC: 3505436. PMID: 23189261 [Consulta: 15 juliol 2017].
  77. ↑ Ramina, R; Coelho Neto, M; et al. «Treatment of large and giant residual and recurrent vestibular schwannomas» (en anglès). Skull Base, 2007 Mar;17(2), pp. 109-17. PMID: 17768440 [Consulta: 14 setembre 2015].
  78. ↑ Rustagi, T; Badve, S; Parekh, AN «Sciatica from a foraminal lumbar root schwannoma: case report and review of literature» (en anglès). Case Rep Orthop, 2012;2012:142143, pp.. PMID: 23259107 [Consulta: 17 setembre 2015].
  79. ↑ Kurtkaya-Yapicier O, Scheithauer B, Woodruff JM «The pathobiologic spectrum of Schwannomas» (en anglès). Histol Histopathol, 2003 Jul; 18 (3), pp: 925-934. DOI: 10.14670/HH-18.925. ISSN: 1699-5848. PMID: 12792904 [Consulta: 16 juliol 2017].
  80. ↑ Choi SE, Cha YJ, Kim J, Cha H, et al «A Rare Case of Aggressive Melanotic Schwannoma Occurred in Spinal Nerve of a 59-Year-Old Male» (en anglès). J Pathol Transl Med, 2017, Abr 4, pàgs: 11. DOI: 10.4132/jptm.2017.01.04. PMID: 28372342 [Consulta: 15 juliol 2017].
  81. ↑ Torres Gómez, FJ; Torres Olivera, FJ; Pereira Gallardo, S «Neurotecoma (mixoma de la vaina nerviosa)» (en castellà). Med Cutan Iber Lat Am, 2008; 36 (3), pp: 152-154. ISSN: 0210-5187 [Consulta: 2 abril 2017].
  82. ↑ Barredo Santamaría, I; Zabalza Estévez, I; Saiz López, A; Imaz Murga, I; et al «Neurotecoma celular. Presentación de dos casos» (en castellà). Rev Esp Patol, 2009 Gen-Mar; 42 (1), pp: 52-58. DOI: 10.1016/S1699-8855(09)70153-9. ISSN: 1699-8855 [Consulta: 2 abril 2017].
  83. ↑ Matos Pires, E; Carvalho, R; Lencastre, A; Paiva Lopes, MJ «An Unusual Case of Cellular Neurothekeoma in a Child: Case Report and Brief Review of Literature» (en anglès). Revista SPDV, 2018 Abr; 76 (1), pp: 91-94. DOI: 10.29021/spdv.76.1.807. ISSN: 2182-2409 [Consulta: 2 octubre 2018].
  84. ↑ Abuawad YG, Saraiva MI, Westin AT, Valente NY «S-100 negative myxoid neurothekeoma: a new type of neurothekeoma?» (en anglès). An Bras Dermatol, 2017 Gen-Feb; 92 (1), pp: 153-155. DOI: 10.1590/abd1806-4841.20176016. PMC: 5312204. PMID: 28225982 [Consulta: 2 abril 2017].
  85. ↑ Yun SJ, Park HS, Lee JB, Kim SJ, et al «Myxoid Cellular Neurothekeoma: A New Entity of S100-Negative, CD68-Positive Myxoid Neurothekeoma» (en anglès). Ann Dermatol, 2014 Ag; 26 (4), pp: 510-513. DOI: 10.5021/ad.2014.26.4.510. PMC: 4135109. PMID: 25143683 [Consulta: 2 abril 2017].
  86. ↑ Sharma A, Kamble PC, Singh V «A Rare Case of Intraneural Neurothekeoma of Median Nerve Mimicking Carpal Tunnel Syndrome» (en anglès). J Orthop Case Rep, 2017 Nov-Dec; 7 (6), pp: 73-75. DOI: 10.13107/jocr.2250-0685.956. PMC: 5868890. PMID: 29600216 [Consulta: 2 abril 2017].
  87. ↑ Bashline B, Morrison M, Cha HC, Ramirez J «A Case of a Cellular Neurothekeoma Presenting with Headaches and Review of the Literature» (en anglès). Dermatopathology (Basel), 2014 Feb 13; 1 (1), pp: 29-34. DOI: 10.1159/000358585. PMC: 4772936. PMID: 27047920 [Consulta: 2 abril 2017].
  88. ↑ Naguib MM, Craven C, Kozarsky A, Grossniklaus HE «Neurothekeoma of the Cornea» (en anglès). Ocul Oncol Pathol, 2016 Oct; 2 (4), pp: 212-217. DOI: 10.1159/000444716. PMC: 5091240. PMID: 27843897 [Consulta: 2 abril 2017].
  89. ↑ Ishikawa M, Yamamoto T, Izumi M «Cellular Neurothekeoma on the Lip» (en anglès). Indian J Dermatol, 2016 Gen-Feb; 61 (1), pp: 122. DOI: 10.4103/0019-5154.174138. PMC: 4763654. PMID: 26955142 [Consulta: 2 abril 2017].
  90. ↑ Kao EY, Kernig ML «Neurothekeoma» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2018 Ag 15; NBK519525 (rev), pàgs: 5. PMID: 30137810 [Consulta: 3 octubre 2018].
  91. ↑ Ponce-Olivera, RM; Tirado-Sanchez, A; et al. «Myxoid neurofibroma: an unusual presentation» (en anglès). Indian J Dermatol, 2008 Jan;53(1), pp. 35-6. PMID: 19967019 [Consulta: 17 setembre 2015].
  92. ↑ Gosein, M; Ameeral, A; et al. «Plexiform neurofibroma of the wrist: imaging features and when to suspect malignancy» (en anglès). Case Rep Radiol, 2013;2013:493752, pp.. PMID: 23691413 [Consulta: 17 setembre 2015].
  93. ↑ Tchernev G, Chokoeva AA, Patterson JW, Bakardzhiev I, et al «Plexiform Neurofibroma: A Case Report» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2016 Feb; 95 (6), pp: e2663. DOI: 10.1097/MD.0000000000002663. PMC: 4753888. PMID: 26871793 [Consulta: 19 agost 2017].
  94. ↑ Toussaint-Caire, S; Aguilar Donis, A; Torres-Guerrero, E; Asz-Sigall,D; et al «[http://www.anmm.org.mx/GMM/2015/n3/GMM_151_2015_3_299-305.pdf Perineuroma esclerosante de piel acral: estudio histopatológico de diez casos (ocho clásicos y dos con cambios xantomatosos)]» (en castellà). Gac Med Mex, 2015 Maig-Jun; 151 (3), pp. 299-305. ISSN: 0016-3813. PMID: 26089264 [Consulta: 17 setembre 2015].
  95. ↑ Boyanton, BL Jr; Jones, JK; et al. «Intraneural perineurioma: a systematic review with illustrative cases» (en anglès). Arch Pathol Lab Med, 2007 Sep; 131 (9), pp. 1382-92. ISSN: 1543-2165. PMID: 17824794 [Consulta: 18 setembre 2015].
  96. ↑ Dahlin, LB; Nennesmo, I; Besjakov, J; Ferencz, I; et al «Case report: Intraneural perineurioma of the sciatic nerve in an adolescent - strategies for revealing the diagnosis» (en anglès). Clin Case Rep, 2016 Jul 6; 4 (8), pp: 777-781. DOI: 10.1002/ccr3.630. PMC: 4974427. PMID: 27525083 [Consulta: 29 març 2017].
  97. ↑ Huang, Y; Li, H; et al. «Intraneural malignant perineurioma: a case report and review of literature» (en anglès). Int J Clin Exp Pathol, 2014 Jun 15;7(7), pp. 4503-7. PMC: 4129077. PMID: 25120842 [Consulta: 18 setembre 2015].
  98. ↑ Suster, D; Plaza, JA; Shen, R «Low-grade malignant perineurioma (perineurial sarcoma) of soft tissue: a potential diagnostic pitfall on fine needle aspiration» (en anglès). Ann Diagn Pathol (article de subscripció), 2005 Aug;9(4), pp. 197-201. PMID: 16084452 [Consulta: 18 setembre 2015].
  99. ↑ Michal M, Kazakov DV, Agaimy A, Hosova M, et al «Whorling cellular perineurioma: A previously undescribed variant closely mimicking monophasic fibrous synovial sarcoma» (en anglès). Ann Diagn Pathol, 2017 Abr; 27, pp: 74-78. DOI: 10.1016/j.anndiagpath.2017.02.001. PMID: 28325366 [Consulta: 17 juny 2017].
  100. ↑ van Wyk AC, van Zyl H, Rigby J «Colonic perineurioma (benign fibroblastic polyp): case report and review of the literature» (en anglès). Diagn Pathol, 2018 Feb 20; 13 (1), pp: 16. DOI: 10.1186/s13000-018-0694-z. PMC: 5819702. PMID: 29463272 [Consulta: 5 maig 2018].
  101. ↑ Farid, M; Demicco, EG; et al. «Malignant peripheral nerve sheath tumors» (en anglès). Oncologist, 2014 Feb;19(2), pp. 193-201. PMID: 24470531 [Consulta: 20 setembre 2015].
  102. ↑ Evans, DG; Baser, ME; et al. «Malignant peripheral nerve sheath tumours in neurofibromatosis 1» (en anglès). J Med Genet, 2002 May;39(5), pp. 311-4. PMID: 12011145 [Consulta: 18 setembre 2015].
  103. ↑ Tamura, PY; Lawrence, LT «Multiple tumors of the sympathetic system: a report of a case of malignant Schwannoma associated with functioning malignant pheochromocytoma» (en anglès). Cancer, 1956 Mar-Apr;9(2), pp. 293-9. PMID: 13304846 [Consulta: 18 setembre 2015].
  104. ↑ Guo, A; Liu, A; et al. «Malignant peripheral nerve sheath tumors: differentiation patterns and immunohistochemical features - a mini-review and our new findings» (en anglès). J Cancer, 2012;3:303-9, pp. 303-9. PMID: 22773934 [Consulta: 19 setembre 2015].
  105. ↑ Ferner, RE; Gutmann, DH «International consensus statement on malignant peripheral nerve sheath tumors in neurofibromatosis» (en anglès). Cancer Res, 2002 Mar 1;62(5), pp. 1573-7. PMID: 11894862 [Consulta: 21 setembre 2015].
  106. ↑ Woodruff, JM; Chernik, NL; Smith, MC; Millett, WB; Foote, FW «Peripheral nerve tumors with rhabdomyosarcomatous differentiation (malignant "Triton" tumors)» (en anglès). Cancer, 1973 Ag; 32 (2), pp: 426-439. PMID: 4198700 [Consulta: 28 març 2017].
  107. ↑ Gomes MR, Sousa AMP, Couto RJA, Oliveira MMB, et al «Malignant Triton tumor: a rare cause of sciatic pain and foot drop» (en anglès). Rev Bras Ortop, 2017 Jun 10; 52 (4), pp: 496-500. DOI: 10.1016/j.rboe.2017.06.001. PMC: 5582822. PMID: 28884110 [Consulta: 29 octubre 2017].
  108. ↑ Parampalli Srinivas, S; Rao, L; Nayak, DR «Widely Infiltrating Epithelioid Malignant Peripheral Nerve Sheath Tumour of Skull Base» (en anglès). Malays J Med Sci, 2013 Mar; 20 (2), pp: 81-84. PMC: 3744005. PMID: 23983583 [Consulta: 17 abril 2017].
  109. ↑ Vasconcelos RAT, Coscarelli PG, Alvarenga RP, Acioly MA «Malignant peripheral nerve sheath tumor with and without neurofibromatosis type 1» (en anglès). Arq Neuropsiquiatr, 2017 Jun; 75 (6), pp: 366-371. DOI: 10.1590/0004-282x20170052. PMID: 28658406 [Consulta: 14 juliol 2017].
  110. ↑ Akhavan A, Moghimi M, Karimi-Zarchi M, Navabii H «Malignant peripheral nerve sheet tumour of cervix» (en anglès). BMJ Case Rep, 2012 Maig 30; 2012, pii: bcr0220125864. DOI: 10.1136/bcr.02.2012.5864. PMC: 4543059. PMID: 22669864 [Consulta: 29 març 2018].
  111. ↑ Arruda JA, Álvares P, Silva L, Pereira Dos Santos Neto A, et al «A Rare Malignant Peripheral Nerve Sheath Tumor of the Maxilla Mimicking a Periapical Lesion» (en anglès). Case Rep Dent, 2016 Nov; 2016, pp: 4101423. DOI: 10.1155/2016/4101423. PMC: 5141330. PMID: 27994888 [Consulta: 29 març 2018].
  112. ↑ Prichard, RW; Custer, RP «Pacinian neurofibroma» (en anglès). Cancer, 1952 Mar; 5 (2), pp: 297-301. PMID: 14905413 [Consulta: 22 març 2017].
  113. ↑ Marini, MA; Rossi, GC; Magariños, G «Neuroma paciniano» (en castellà). Arch. Argent. Dermatol, 2004; 54, pp: 201-205. ISSN: 0066-6750 [Consulta: 13 juny 2017].
  114. ↑ Zanardi, F; Cooke, RM; Maiorana, A; Curti, S; et al «“Is this case of a very rare disease work-related?” A review of reported cases of Pacinian neuroma» (en anglès). Scand J Work Environ Health, 2011 Ma; 37 (3), pp: 253-258. DOI: 10.5271/sjweh.3132. PMID: 21082159 [Consulta: 22 març 2017].
  115. ↑ Souza, LB; Oliveira, JMB; Freitas, TMC; Carvalho, RA «Neurofibroma paciniano: relato de um caso raro de localização intra-oral» (en portuguès). Rev Bras Otorrinolaringol, 2003; 69 (6), pp: 851-854. DOI: 10.1590/S0034-72992003000600020. ISSN: 0034-7299 [Consulta: 9 octubre 2017].
  116. ↑ Nath, AK; Timshina, DK; Thappa, DM; Basu, D «Pacinian neurofibroma: a rare neurogenic tumor» (en anglès). Indian J Dermatol Venereol Leprol, 2011 Mar-Ab; 77 (2), pp: 204-205. DOI: 10.4103/0378-6323.77469. PMID: 21393958 [Consulta: 22 març 2017].
  117. ↑ Mahipathy SR, Durairaj AR, Parthasarathy J «Pacinian Neuroma Presenting as Congenital Macrodactyly: A Rare Case Report» (en anglès). J Clin Diagn Res, 2015 Sep; 9 (9), pp: PD22–PD23. DOI: 10.7860/JCDR/2015/14525.6528. PMC: 4606283. PMID: 26500954 [Consulta: 13 juny 2017].
  118. ↑ Valero Salas, J; Gallart Ortega, J; González López, D «Tratamiento quirúrgico de neuromas interdigitales múltiples en un mismo pie. Caso clínico y revisión bibliográfica» (en castellà). Revista Internacional de Ciencias Podológicas, 2015; 9 (1), pp: 63-73. ISSN: 1989-5151 [Consulta: 9 octubre 2017].
  119. ↑ Maestro Ibáñez, MV; Ras Vidal, E; Benadero Royo, I; Delagneau González, JA «Neuroma de Morton» (en castellà). Semergen, 2015; 41 (Espec Congr), pp: 1600. ISSN: 1138-3593 [Consulta: 14 juny 2017].
  120. ↑ Hernández de la Peña, C; Vega González, ML «Neuroma de Morton: Diagnóstico por Imagen» (en castellà). Revista Internacional de Ciencias Podológicas, 2010; 4 (1), pp: 37-43. ISSN: 1989-5151 [Consulta: 9 octubre 2017].
  121. ↑ Kasparek M, Schneider W «Surgical treatment of Morton's neuroma: clinical results after open excision» (en anglès). Int Orthop, 2013 Sep; 37 (9), pp: 1857-1861. DOI: 10.1007/s00264-013-2002-6. PMC: 3764278. PMID: 23851648 [Consulta: 14 juny 2017].
  122. ↑ Valisena S, Petri GJ, Ferrero A «Treatment of Morton's neuroma: A systematic review» (en anglès). Foot Ankle Surg, 2018 Ag; 24 (4), pp: 271-281. DOI: 10.1016/j.fas.2017.03.010. ISSN: 1268-7731. PMID: 29409240 [Consulta: 4 octubre 2018].
  123. ↑ Reichert P, Zimmer K, Witkowski J, Wnukiewicz W, et al «Long-Term Results of Neurectomy Through a Dorsal Approach in the Treatment of Morton's Neuroma» (en anglès). Adv Clin Exp Med, 2016 Mar-Abr; 25 (2), pp: 295-302. DOI: 10.17219/acem/60249. PMID: 27627563 [Consulta: 10 setembre 2017].
  124. ↑ AEMPS «Gabapentina» (en castellà). Ficha tècnica. CIMA-MSCBS, 2017; Gen, pàgs: 13 [Consulta: 4 octubre 2018].
  125. ↑ Munir U, Morgan S «Morton Neuroma» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2017 Nov; NBK470249 (rev), pàgs: 4. PMID: 29262171 [Consulta: 4 octubre 2018].
  126. ↑ Naraghi R, Bremner A, Slack-Smith L, Bryant A «The relationship between foot posture index, ankle equinus, body mass index and intermetatarsal neuroma» (en anglès). J Foot Ankle Res, 2016 Des 1; 9, pp: 46. DOI: 10.1186/s13047-016-0179-9. PMC: 5131555. PMID: 27980684 [Consulta: 27 juny 2017].
  127. ↑ Razaghi F, Abyar E, Cignetti CA, Jones JA, et al «A Case of a Second Intermetatarsal Space Gouty Tophus with a Presentation Similar to a Morton's Neuroma» (en anglès). Cureus, 2018 Maig 14; 10 (5), pp: e2620. DOI: 10.7759/cureus.2620. PMC: 6044487. PMID: 30027012 [Consulta: 4 octubre 2018].
  128. ↑ Oliveira KMC, Pindur L, Han Z, Bhavsar MB, et al «Time course of traumatic neuroma development» (en anglès). PLoS One, 2018 Jul 16; 13 (7), pp: e0200548. DOI: 10.1371/journal.pone.0200548. PMC: 6047790. PMID: 30011306 [Consulta: 2 octubre 2018].
  129. ↑ Park HJ, Kim TN, Baek SR, Lee KM, et al «Penile Traumatic Neuroma: A Late Complication of Penile Dorsal Neurotomy to Treat Premature Ejaculation» (en anglès). Sex Med, 2016 Set; 4 (3), pp: e221-e224. DOI: 10.1016/j.esxm.2016.04.003. ISSN: 5005295. PMID: 27234319 [Consulta: 2 octubre 2018].
  130. ↑ González-Galván, MC; Peñaranda-García, A; Echebarria-Goikouria, MA; De Juan-Galindez, A; Aguirre-Urizar, JM «Neuroma traumático palatino: presentación de un caso» (en castellà). Gac Med Bilbao, 2011 Oct; 108 (4), pp: 120-122. DOI: 10.1016/j.gmb.2011.08.001. ISSN: 0304-4858 [Consulta: 2 abril 2018].
  131. ↑ Salemis, NS «Traumatic neuroma as a rare cause of intractable neuropathic breast pain following cancer surgery: Management and review of the literatura» (en anglès). Intractable Rare Dis Res, 2018 Ag; 7 (3), pp: 185-190. DOI: 10.5582/irdr.2018.01041. PMC: 6119675. PMID: 30181939 [Consulta: 3 octubre 2018].
  132. ↑ Fernández VJM, Camacho GJ, Cañedo PAM «Tratamiento de los neuromas dolorosos de la mano y del antebrazo» (en castellà). An Med Asoc Med Hosp ABC, 2004; 49 (3), pp: 109-116. ISSN: 0185-3252 [Consulta: 2 abril 2018].
  133. ↑ Furukawa K, Tanizawa Y, Kusafuka K, Nishiwaki N, et al «Amputation neuroma mimicking lymph node metastasis of remnant gastric cancer: a case report» (en anglès). Surg Case Rep, 2017 Des 12; 3 (1), pp: 123. DOI: 10.1186/s40792-017-0396-x. PMC: 5727004. PMID: 29234894 [Consulta: 2 abril 2018].
  134. ↑ Terzi A, Kirnap M, Sercan C, Ozdemir G, et al «Traumatic Neuroma Causing Biliary Stricture After Orthotopic Liver Transplant, Treated With Hepaticojejunostomy: A Case Report» (en anglès). Exp Clin Transplant, 2017 Feb; 15 (Supl 1), pp: 175-177. DOI: 10.6002/ect.mesot2016.P52. ISSN: 2146-8427. PMID: 28260461 [Consulta: 2 abril 2018].
  135. ↑ Jham BC, Costa NL, Batista AC, Mendonça EF «Traumatic neuroma of the mandible: A case report with spontaneous remission» (en anglès). J Clin Exp Dent, 2014 Jul 1; 6 (3), pp: e317-e320. DOI: 10.4317/jced.51659. PMC: 4134868. PMID: 25136440 [Consulta: 2 octubre 2018].
  136. ↑ Deng, J; You, Q; et al. «Prognostic value of perineural invasion in gastric cancer: a systematic review and meta-analysis» (en anglès). PLoS One, 2014 Feb 21;9(2):e88907, pp.. PMID: 24586437 [Consulta: 20 setembre 2015].
  137. ↑ Grimm, S; Chamberlain, MC «Peripheral Nerve Dysfunction Secondary to Lymphomatous Infiltration of the Nervous System by Non-Hodgkin’s Lymphoma» (en anglès). European Association of NeuroOncology Magazine, 2014; 4 (2), pp: 65-70 [Consulta: 17 abril 2017].
  138. ↑ Shree R, Goyal MK, Modi M, Gaspar BL, et al «The Diagnostic Dilemma of Neurolymphomatosis» (en anglès). J Clin Neurol, 2016 Jul; 12 (3), pp: 274-281. DOI: 10.3988/jcn.2016.12.3.274. PMC: 4960210. PMID: 27449910 [Consulta: 11 setembre 2017].
  139. ↑ Peterson J, Caliskan B, Bonyadlou S «Positron emission tomography/computerized tomography imaging of multiple focus of neurolymphomatosis» (en anglès). Indian J Nucl Med, 2014 Oct-Des; 29 (4), pp: 252–253. DOI: 10.4103/0972-3919.142632. PMC: 4228590. PMID: 25400366 [Consulta: 11 setembre 2017].
  140. ↑ Ono Y, Kazuma Y, Ochi Y, Matsuoka R, et al «Two Cases of Neurolymphomatosis with Fatal Bilateral Vocal Cord Paralysis that were Diagnosed with 18F-fluorodeoxyglucose Positron Emission Tomography (FDG PET)/CT» (en anglès). Intern Med, 2017; 56 (10), pp: 1193-1198. DOI: 10.2169/internalmedicine.56.6998. PMC: 5491815. PMID: 28502935 [Consulta: 29 octubre 2017].
  141. ↑ Crush, AB; Howe, BM; Spinner, RJ; Amrami, KK «Malignant involvement of the peripheral nervous system in patients with cancer: multimodality imaging and pathologic correlation» (en anglès). Radiographics, 2014 Nov-Des; 34 (7), pp: 1987-2007. DOI: 10.1148/rg.347130129. PMID: 25384297 [Consulta: 17 abril 2017].
  142. ↑ Gachiani, J; Kim, DH; Nelson, A; Kline, D «Management of metastatic tumors invading the peripheral nervous system» (en anglès). Neurosurg Focus, 2007 Jun 15; 22 (6), pp: E14. PMID: 17613205 [Consulta: 17 abril 2017].
  143. ↑ Dąbrowska-Thing A, Rogowski W, Pacho R, Nawrocka-Laskus E, Nitek Ż «Retroperitoneal Ganglioneuroma Mimicking a Kidney Tumor. Case Report» (en anglès). Pol J Radiol, 2017 Maig 25; 82, pp: 283-286. DOI: 10.12659/PJR.899633. PMC: 5452866. PMID: 28607627 [Consulta: 17 juny 2017].
  144. ↑ Almofada HS, Timms MS, Dababo MA «Ganglioneuroma of the External Auditory Canal and Middle Ear» (en anglès). Case Rep Otolaryngol, 2017 Ag 10; 2017, pp: 4736895. DOI: 10.1155/2017/4736895. PMC: 5569943. PMID: 28875046 [Consulta: 11 setembre 2017].
  145. ↑ Smith VV1, Eng C, Milla PJ «Intestinal ganglioneuromatosis and multiple endocrine neoplasia type 2B: implications for treatment» (en anglès). Gut, 1999 Jul; 45 (1), pp: 143-146. PMC: 1727575. PMID: 10369718 [Consulta: 10 juny 2017].
  146. ↑ Herranz Bachiller MT, Barrio Andrés J, Pons F, Alcaide Suárez N, et al «Diffuse intestinal ganglioneuromatosis an uncommon manifestation of Cowden syndrome» (en anglès). World J Gastrointest Oncol, 2013 Feb 15; 5 (2), pp: 34-37. DOI: 10.4251/wjgo.v5.i2.34. PMC: 3613769. PMID: 23556055 [Consulta: 10 juny 2017].
  147. ↑ Haraguchi M, Kinoshita H, Koori M, Tsuneoka N, et al «Multiple rectal carcinoids with diffuse ganglioneuromatosis» (en anglès). World J Surg Oncol, 2007 Feb 16; 5, pp: 19. DOI: 10.1186/1477-7819-5-19. PMC: 1805501. PMID: 17306015 [Consulta: 10 juny 2017].
  148. ↑ Sayki Arslan M, Ekız F, Yilmaz G, Çoban Ş, et al «Ganglioneuromatous polyposis of the colon in a patient with multiple adenomatous polyps» (en anglès). Turk J Gastroenterol, 2012; 23 (6), pp: 780-783. DOI: 10.4318/tjg.2012.0493. PMID: 23864455 [Consulta: 10 juny 2017].
  149. ↑ Weerakkody, Y «Ganglioneuroma» (en anglès). Radiopaedia.org, 2017, pàgs: 3 [Consulta: 4 maig 2017].
  150. ↑ Ramnani, DM «Ganglioneuroma» (en anglès). WebPathology, 2017; 4 Maig, pàgs: 4 [Consulta: 4 maig 2017].
  151. ↑ Erem C, Kocak M, Cinel A, Erso HO, Reis A «Dopamine-secreting adrenal ganglioneuroma presenting with paroxysmal hypertension attacks» (en anglès). Saudi Med J, 2008 Gen; 29 (1), pp: 122-125. ISSN: 0379-5284. PMID: 18176686 [Consulta: 19 octubre 2018].
  152. ↑ Maris, JM «Recent Advances in Neuroblastoma» (en anglès). N Engl J Med, 2010 Jun 10; 362 (23), pp: 2202–2211. DOI: 10.1056/NEJMra0804577. PMC: 3306838. PMID: 20558371 [Consulta: 16 juliol 2017].
  153. ↑ Park Y, Lee HJ, Jung YJ, Lee JH, et al «Prenatally detected thoracic neuroblastoma» (en anglès). Obstet Gynecol Sci, 2018 Mar; 61 (2), pp: 278-281. DOI: 10.5468/ogs.2018.61.2.278. PMC: 5854910. PMID: 29564321 [Consulta: 10 abril 2018].
  154. ↑ Güzelmansur I, Aksoy HT, Hakverdi S, Seven M, et al «Fetal cervical neuroblastoma: prenatal diagnosis» (en anglès). Case Rep Med, 2011 Ag; 2011, pp: 529749. DOI: 10.1155/2011/529749. PMC: 3151509. PMID: 21826149 [Consulta: 10 abril 2018].
  155. ↑ Cheung NK, Dyer MA «Neuroblastoma: Developmental Biology, Cancer Genomics, and Immunotherapy» (en anglès). Nat Rev Cancer, 2013 Jun; 13 (6), pp: 397-411. DOI: 10.1038/nrc3526. PMC: 4386662. PMID: 23702928 [Consulta: 6 juny 2017].
  156. ↑ Salazar BM, Balczewski EA, Ung CY, Zhu S «Neuroblastoma, a Paradigm for Big Data Science in Pediatric Oncology» (en anglès). Int J Mol Sci, 2017 Gen; 18 (1), pii: E37. DOI: 10.3390/ijms18010037. PMC: 5297672. PMID: 28035989 [Consulta: 6 juny 2017].
  157. ↑ Godkhindi VM, Basade MM, Khan K, Thorat K «Adult Neuroblastoma-Case Report and Literature Review» (en anglès). J Clin Diagn Res, 2016 Des; 10 (12), pp: ED01-ED02. DOI: 10.7860/JCDR/2016/20237.9080. PMC: 5296438. PMID: 28208865 [Consulta: 6 juny 2017].
  158. ↑ Castel Sánchez V, Melero Moreno C, García-Miguel García-Rosados P, Navajas Gutiérrez A, et al «Neuroblastoma en niños menores de 1 año» (en castellà). An Esp Pediatr, 1997 Des; 47 (6), pp: 584-590. PMID: 9575117 [Consulta: 6 juny 2017].
  159. ↑ Luo YB, Cui XC, Yang L, Zhang D, Wang JX «Advances in the Surgical Treatment of Neuroblastoma» (en anglès). Chin Med J (Engl), 2018 Oct 5; 131 (19), pp: 2332-2337. DOI: 10.4103/0366-6999.241803. PMC: 6166470. PMID: 30246719 [Consulta: 12 octubre 2018].
  160. ↑ Shirota C, Tainaka T, Uchida H, Hinoki A, et al «Laparoscopic resection of neuroblastomas in low- to high-risk patients without image-defined risk factors is safe and feasible» (en anglès). BMC Pediatr, 2017 Mar 14; 17 (1), pp: 71. DOI: 10.1186/s12887-017-0826-8. PMC: 5348921. PMID: 28288594 [Consulta: 12 octubre 2018].
  161. ↑ Kozana, A; Fragkiadoulaki, V; Stiakaki, E; Raissaki, M «MRI findings related to Image Defined Risk Factors (IDRFs) in children with neuroblastic tumours: Analysis for structured reporting» (en anglès). Hellenic Journal of Radiology, 2017 Oct-Des; 2 (4), pp: 55-67. DOI: 10.13140/RG.2.2.33652.65925. ISSN: 2529-0568 [Consulta: 12 octubre 2018].
  162. ↑ EMA «Dinutuximab beta EUSA» (en anglès). EPAR summary for the public, 2017 Oct 20; EMA/537415/2017 (rev), pàgs: 4 [Consulta: 10 abril 2018].
  163. ↑ Mahapatra, S; Challagundla, KB «Cancer, Neuroblastoma» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2017 Oct 6; NBK448111, pàgs: 6. PMID: 28846355 [Consulta: 10 abril 2018].
  164. ↑ Schleiermacher G, Janoueix-Lerosey I, Delattre O «Recent insights into the biology of neuroblastoma» (en anglès). Int J Cancer, 2014 Nov 15; 135 (10), pp: 2249-2261. DOI: 10.1002/ijc.29077. PMID: 25124476 [Consulta: 6 juny 2017].
  165. ↑ Ambros IM, Zellner A, Roald B, Amann G, et al «Role of ploidy, chromosome 1p, and Schwann cells in the maturation of neuroblastoma» (en anglès). N Engl J Med, 1996 Jun 6; 334 (23), pp: 1505-1511. DOI: 10.1056/NEJM199606063342304. PMID: 8618605 [Consulta: 6 juny 2017].
  166. ↑ Cazes A, Louis-Brennetot C, Mazot P, Dingli F, et al «Characterization of rearrangements involving the ALK gene reveals a novel truncated form associated with tumor aggressiveness in neuroblastoma» (en anglès). Cancer Res, 2013 Gen 1; 73 (1), pp: 195-204. DOI: 10.1158/0008-5472.CAN-12-1242. PMID: 23139213 [Consulta: 6 juny 2017].
  167. ↑ NIH «Neuroblastoma Treatment (PDQ®)–Health Professional Version» (en anglès). National Cancer Institute. Cancer Types, 2017; Set 28, pàgs: 25 [Consulta: 10 octubre 2017].
  168. ↑ NIH «Tratamiento del feocromocitoma y paraganglioma (PDQ®)–Versión para profesionales de salud» (en castellá). Instituto Nacional del Cáncer (EUA). Tipos de cáncer, 2017, Març 31, pàgs: 24 [Consulta: 8 juny 2017].
  169. ↑ McKusick, VA «Carney's Triad» (en anglès). OMIM. Johns Hopkins University, 1999 Nov 8; 604287, pàgs: 2 [Consulta: 10 juny 2018].
  170. ↑ Gulavani, NV; Patil, AS; Polavarapu, KC; Mistry, RC «Carney’s Triad» (en anglès). Journal of Case Reports, 2017; 7 (2), pp: 192-195. DOI: 10.17659/01.2017.0053. ISSN: 2231-6809 [Consulta: 10 juny 2018].
  171. ↑ Myśliwiec J, Siewko K, Zukowski L, Myśliwiec P, et al «Pheochromocytoma--analysis of 15 consecutive cases from one centre» (en anglès). Endokrynol Pol, 2013; 64 (3), pp: 192-196. ISSN: 0423–104X. PMID: 23873422 [Consulta: 8 juny 2017].
  172. ↑ Sánchez-Turcios, FA «Feocromocitoma: diagnóstico y tratamiento» (en castellà). Rev. Mex. Cardiol, 2015 Jul-Sep; 21 (3), pp: 124-137. ISSN: 0188-2198 [Consulta: 8 juny 2017].
  173. ↑ Lenders JWM, Eisenhofer G «Update on Modern Management of Pheochromocytoma and Paraganglioma» (en anglès). Endocrinol Metab (Seoul), 2017 Jun; 32 (2), pp: 152-161. DOI: 10.3803/EnM.2017.32.2.152. PMC: 5503859. PMID: 28685506 [Consulta: 30 setembre 2017].
  174. ↑ Perel, C «Feocromocitoma» (en castellà). Insuf Card, 2014; 9 (3), pp: 120-133. ISSN: 1850-1044 [Consulta: 8 juny 2017].
  175. ↑ Kim KY, Kim JH, Hong AR, Seong MW, et al «Disentangling of Malignancy from Benign Pheochromocytomas/Paragangliomas» (en anglès). PLoS One, 2016 Des 16; 11 (12), pp: e0168413. DOI: 10.1371/journal.pone.0168413. PMC: 5161476. PMID: 27992508 [Consulta: 30 setembre 2017].
  176. ↑ Schober A, Parlato R, Huber K, Kinscherf R, et al «Cell Loss and Autophagy in the Extra-Adrenal Chromaffin Organ of Zuckerkandl are Regulated by Glucocorticoid Signalling» (en anglès). J Neuroendocrinol, 2013 Gen; 25 (1), pp: 34–47. DOI: 10.1111/j.1365-2826.2012.02367.x. PMC: 3564403. PMID: 23078542 [Consulta: 2 juny 2018].
  177. ↑ Kok SYA, Leung CY, Chow KY «An unusual cause of back pain: a case of large nonfunctioning retroperitoneal paraganglioma presented as a large cystic lesion. A case report and review of literature» (en anglès). J Surg Case Rep, 2017 Abr; 2017 (4), pp: rjx059. DOI: 10.1093/jscr/rjx059. PMC: 5400469. PMID: 28458869 [Consulta: 2 juny 2018].
  178. ↑ Saurborn DP, Kruskal JB, Stillman IE, Parangi S «Paraganglioma of the organ of Zuckerkandl» (en anglès). Radiographics, 2003 Set-Oct; 23 (5), pp: 1279-1286. DOI: 10.1148/rg.235035022. ISSN: 1527-1323. PMID: 12975514 [Consulta: 3 juny 2018].
  179. ↑ Fliedner SM, Lehnert H, Pacak K «Metastatic paraganglioma» (en anglès). Semin Oncol, 2010 Des; 37 (6), pp: 627-637. DOI: 10.1053/j.seminoncol.2010.10.017. PMC: 3018803. PMID: 21167381 [Consulta: 9 juny 2017].
  180. ↑ Williams MD, Tischler AS «Update from the 4th Edition of the World Health Organization Classification of Head and Neck Tumours: Paragangliomas» (en anglès). Head Neck Pathol, 2017 Mar; 11 (1), pp: 88-95. DOI: 10.1007/s12105-017-0786-1. PMC: 5340727. PMID: 28247224 [Consulta: 2 juny 2018].
  181. ↑ Rodríguez, R; Igual, A; Pérez, M; García, B «Paraganglioma aórtico» (en castellà). Rev Esp Cardiol, 2009; 62 (09), pp: 1075-1077. DOI: 10.1016/S0300-8932(09)72114-1. ISSN: 0300-8932 [Consulta: 9 juny 2017].
  182. ↑ de Flines J, Jansen J, Elders R, Siemers M, et al «Normal life expectancy for paraganglioma patients: a 50-year-old cohort revisited» (en anglès). Skull Base, 2011 Nov; 21 (6), pp: 385–388. DOI: 10.1055/s-0031-1287681. PMC: 3312129. PMID: 22547965 [Consulta: 17 juny 2017].
  183. ↑ Tran Ba Huy, P «Radiotherapy for glomus jugulare paraganglioma» (en anglès). Eur Ann Otorhinolaryngol Head Neck Dis, 2014 Set; 131 (4), pp: 223-226. DOI: 10.1016/j.anorl.2014.01.003. ISSN: 1879-7296. PMID: 24908634 [Consulta: 28 setembre 2017].
  184. ↑ Florio R, De Lellis L, di Giacomo V, Di Marcantonio MC, et al «Effects of PPARα inhibition in head and neck paraganglioma cells» (en anglès). PLoS One, 2017 Jun 8; 12 (6), pp: e0178995. DOI: 10.1371/journal.pone.0178995. PMC: 5464765. PMID: 28594934 [Consulta: 6 juliol 2017].
  185. ↑ Murrone D, Romanelli B, Vella G, Ierardi A «Acute onset of paraganglioma of filum terminale: A case report and surgical treatment» (en anglès). Int J Surg Case Rep, 2017 Maig 19; 36, pp: 126-129. DOI: 10.1016/j.ijscr.2017.05.016. PMID: 28570879 [Consulta: 17 juny 2017].
  186. ↑ Araki T, Takeshita S, Kawasaki H, Kusumoto K, et al «A Case of Rectal Paraganglioma» (en anglès). Intern Med, 2018; Ag 24, pàgs: 5. DOI: 10.2169/internalmedicine.1218-18. ISSN: 1349-7235. PMID: 30146582 [Consulta: 2 octubre 2018].
  187. ↑ Geoffrion TR, DeKeyzer L, Shah G, Nair SJ, et al «Pulmonary paraganglioma in a 10-year-old: a case report and review of the literature» (en anglès). J Surg Case Rep, 2018 Abr 3; 2018 (4), pp: rjy047. DOI: 10.1093/jscr/rjy047. PMC: 5887388. PMID: 29644036 [Consulta: 29 maig 2018].
  188. ↑ Kimura N, Takayanagi R, Takizawa N, Itagaki E, et al «Pathological grading for predicting metastasis in phaeochromocytoma and paraganglioma» (en anglès). Endocr Relat Cancer, 2014 Maig 6; 21 (3), pp: 405-414. DOI: 10.1530/ERC-13-0494 [Consulta: 29 setembre 2017].
  189. ↑ National Center for Biotechnology Information «SDHB: succinate dehydrogenase complex iron sulfur subunit B [Homo sapiens (human)]» (en anglès). NCBI-Gene Database, 2017; Set 24, pàgs: 9 [Consulta: 29 setembre 2017].
  190. ↑ Lefebvre M, Foulkes WD «Pheochromocytoma and paraganglioma syndromes: genetics and management update» (en anglès). Curr Oncol, 2014 Feb; 21 (1), pp: e8-e17. DOI: 10.3747/co.21.1579. PMC: 3921052. PMID: 24523625 [Consulta: 29 setembre 2017].
  191. ↑ Bholah R, Bunchman TE «Review of Pediatric Pheochromocytoma and Paraganglioma» (en anglès). Front Pediatr, 2017 Jul 13, pp: 155. DOI: 10.3389/fped.2017.00155. PMC: 5508015. PMID: 28752085 [Consulta: 29 setembre 2017].
  192. ↑ Zhao B, Zhou Y, Zhao Y, Zhao Y, et al «Co-Occurrence of Pheochromocytoma-Paraganglioma and Cyanotic Congenital Heart Disease: A Case Report and Literature Review» (en anglès). Front Endocrinol (Lausanne), 2018 Abr 17; 9, pp: 165. DOI: 10.3389/fendo.2018.00165. PMC: 5914282. PMID: 29719528 [Consulta: 29 maig 2018].

Bibliografia

  • Moore, Keith L. The Developing Human. Clinically Oriented Embriology. Chapter 18: The Nervous System (en anglès). Ed. W.B. Saunders Company (Highlighting edition), 1973. ISBN 0721664709 [Consulta: 6 setembre 2015]. 
  • Pansky, Ben. Review of Medical Embryology (en anglès). Ed. MacMillan Publishing Company, 1982. ISBN 0023906200 [Consulta: 9 setembre 2015]. 
  • Ross, Michael H.; Pawlina, Wojciech. Histología (en castellà). Ed. Médica Panamericana, 2007. ISBN 9789500604352 [Consulta: 5 setembre 2015]. 
  • Kierszenbaum, Abraham L.; Tres, Laura. Histology and Cell Biology: An Introduction to Pathology (en anglès). 3rd ed. Elsevier Saunders, 2011. ISBN 9780323078429 [Consulta: 5 setembre 2015]. 
  • Di Fiore, Mariano Severo Honorio. Atlas de histología normal (en castellà). Ed. Librería El Ateneo (7ª edición), 1986. ISBN 9500200368 [Consulta: 6 setembre 2015]. 
  • Junqueira, Luiz C.; Carneiro, José. Histología básica (en castellà). Ed. Elsevier Masson (6ª edición), 2005. ISBN 9788445814628 [Consulta: 6 setembre 2015]. 
  • Carpenter, Malcolm B. Fundamentos de neuroanatomía (en castellà). Ed. Librería El Ateneo (Spanish Edition), 1999. ISBN 9789500203258 [Consulta: 14 setembre 2015]. 
  • Rubin, Emanuel; Farber, John L. Patología. Cap. 28.2: El sistema nervioso periférico (en castellà). Ed. Médica Panamericana, 1990. ISBN 9687157402 [Consulta: 15 setembre 2015]. 
  • McGee, James O´D.; Isaacson, Peter G.; Wright, Nicholas A. Oxford Textbook of Pathology. Vol. 2b. Chapter 25.8: Tumours of the nervous system (en anglès). Oxford University Press, 1992. ISBN 9780192619761 [Consulta: 15 setembre 2015]. 
  • Louis, David N.; Ohgaki, Hiroko; et al.. WHO Classification of Tumours of the Central Nervous System (The International Agency for Research on Cancer. WHO Classification of Tumours. Vol. 1. 4th Edition) (en anglès). World Health Organization, 2007. ISBN 9283224302 [Consulta: 16 setembre 2015]. 
  • Gray, Henry. Anatomy of the Human Body. Chap. IX: Neurology. 22th Edition (en anglès). Lea & Febiger, Philadelphia, 1918 [Consulta: 3 octubre 2015]. 

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nervi

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nervi&oldid=20423845»