Vés al contingut

Chlorella vulgaris: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 2: Línia 2:
{{Infotaula d'ésser viu|subdivisio=}}
{{Infotaula d'ésser viu|subdivisio=}}
'''''Chlorella vulgaris''''' és una espècie [[Microalga|d’algues microscòpiques]] de color verd que pertany a la família de les ''[[Chlorellaceae]]''<ref>{{Ref-web|url=https://www-ncbi-nlm-nih-gov.are.uab.cat/Taxonomy/Browser/wwwtax.cgi?mode=Info&id=3077&lvl=3&p=has_linkout&p=blast_url&p=genome_blast&lin=f&keep=1&srchmode=1&unlock|títol=Chlorella vulgaris|consulta=2022-10-28}}</ref>''.'' Es troba distribuïda pels ambients aquàtics d’arreu del món i per tant és un dels protistes fotosintètics més coneguts.<ref name=":0">{{Ref-web|títol=Freshwater algae of Australia|url=https://algae.rbg.vic.gov.au/genus/show/7b0342a6-a34e-11e6-91d4-005056b0018f|consulta=2022-10-28}}</ref> El seu nom prové de la paraula [[Grec|grega]] ''chloros'' (Χλωρός) que significa “llum verda, groc verdós” i del sufix en llatí ''ella'' que vol dir “petit”.<ref name=":3">{{Ref-publicació|article=Morphology, composition, production, processing and applications of Chlorella vulgaris: A review|url=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S1364032114002342|publicació=Renewable and Sustainable Energy Reviews|data=2014-07|pàgines=265–278|volum=35|doi=10.1016/j.rser.2014.04.007|llengua=en|nom=Carl|cognom=Safi|nom2=Bachar|cognom2=Zebib|nom3=Othmane|cognom3=Merah|nom4=Pierre-Yves|cognom4=Pontalier|nom5=Carlos|cognom5=Vaca-Garcia}}</ref>
'''''Chlorella vulgaris''''' és una espècie [[Microalga|d’algues microscòpiques]] de color verd que pertany a la família de les ''[[Chlorellaceae]]''<ref>{{Ref-web|url=https://www-ncbi-nlm-nih-gov.are.uab.cat/Taxonomy/Browser/wwwtax.cgi?mode=Info&id=3077&lvl=3&p=has_linkout&p=blast_url&p=genome_blast&lin=f&keep=1&srchmode=1&unlock|títol=Chlorella vulgaris|consulta=2022-10-28}}</ref>''.'' Es troba distribuïda pels ambients aquàtics d’arreu del món i per tant és un dels protistes fotosintètics més coneguts.<ref name=":0">{{Ref-web|títol=Freshwater algae of Australia|url=https://algae.rbg.vic.gov.au/genus/show/7b0342a6-a34e-11e6-91d4-005056b0018f|consulta=2022-10-28}}</ref> El seu nom prové de la paraula [[Grec|grega]] ''chloros'' (Χλωρός) que significa “llum verda, groc verdós” i del sufix en llatí ''ella'' que vol dir “petit”.<ref name=":3">{{Ref-publicació|article=Morphology, composition, production, processing and applications of Chlorella vulgaris: A review|url=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S1364032114002342|publicació=Renewable and Sustainable Energy Reviews|data=2014-07|pàgines=265–278|volum=35|doi=10.1016/j.rser.2014.04.007|llengua=en|nom=Carl|cognom=Safi|nom2=Bachar|cognom2=Zebib|nom3=Othmane|cognom3=Merah|nom4=Pierre-Yves|cognom4=Pontalier|nom5=Carlos|cognom5=Vaca-Garcia}}</ref>

== Història i taxonomia ==
Va ser descrita per primera vegada per Martinus Willem Beijerinck al 1890<ref>{{Ref-publicació|article=Adaptation to Aquatic and Terrestrial Environments in Chlorella vulgaris (Chlorophyta)|url=https://www.frontiersin.org/articles/10.3389/fmicb.2020.585836|publicació=Frontiers in Microbiology|data=2020|issn=1664-302X|pmc=PMC7593248|pmid=33178169|volum=11|doi=10.3389/fmicb.2020.585836|nom=Siegfried|cognom=Aigner|nom2=Karin|cognom2=Glaser|nom3=Erwann|cognom3=Arc|nom4=Andreas|cognom4=Holzinger|nom5=Michael|cognom5=Schletter}}</ref> i va ser de les primeres algues microscòpica descoberta amb un nucli definit<ref>{{Ref-publicació|cognom=Prieto Márquez|nom=Inmaculada|article=ESTUDIO DEL CRECIMIENTO DE LA
MICROALGA Chlorella vulgaris Y SU
CAPACIDAD DE DEPURACIÓN DE AGUA
RESIDUAL|publicació=ESTUDIO DEL CRECIMIENTO DE LA
MICROALGA Chlorella vulgaris Y SU
CAPACIDAD DE DEPURACIÓN DE AGUA
RESIDUAL|url=http://repositorio.ual.es/bitstream/handle/10835/9896/PRIETO%20MARQUEZ%2C%20INMACULADA.pdf?sequence=1&isAllowed=y}}</ref>.


== Característiques ==
== Característiques ==

Revisió del 19:20, 9 nov 2022

Aquest article està inacabat.
L'estan elaborant alguns alumnes i forma part del Viquiprojecte:Microbiologia dels aliments UAB.
L'usuari Xavier Dengra és l'encarregat de la supervisió. Comenteu amb aquest usuari qualsevol canvi a l'article. Plantilla afegida en data: octubre de 2022.
Infotaula d'ésser viuChlorella vulgaris Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
ClasseTrebouxiophyceae
OrdreChlorellales
FamíliaChlorellaceae
GènereChlorella
EspècieChlorella vulgaris Modifica el valor a Wikidata

Chlorella vulgaris és una espècie d’algues microscòpiques de color verd que pertany a la família de les Chlorellaceae[1]. Es troba distribuïda pels ambients aquàtics d’arreu del món i per tant és un dels protistes fotosintètics més coneguts.[2] El seu nom prové de la paraula grega chloros (Χλωρός) que significa “llum verda, groc verdós” i del sufix en llatí ella que vol dir “petit”.[3]

Història i taxonomia

Va ser descrita per primera vegada per Martinus Willem Beijerinck al 1890[4] i va ser de les primeres algues microscòpica descoberta amb un nucli definit[5].

Característiques

Chlorella vulgaris és una microalga unicel·lular de color verd, que té una longitud i un diàmetre de 5 a 10 micròmetres. És un organisme immòbil de vida lliure, que pot tenir una forma esfèrica o el·lipsoïdal. No té flagels ni espines, i tampoc extensions cel·lulars o taques oculars. En canvi, sí que conté un únic cloroplast[6] amb un o dos plasmidis en forma de copa, i un pirenoide cadascun. No produeix mucílag ni cists, però és capaç de produir blooms, és a dir, incrementar la seva població molt ràpidament en un sistema aquàtic.[2]

Reproducció

És un organisme que es reprodueix asexualment de forma ràpida i eficaç (triga unes 24 hores). Quan hi ha les condicions adequades, Chlorella vulgaris es divideix per autoesporulació,[3] formant de 2 a 8 cèl·lules filles correspondran a les autòspores.[7] Aquestes contenen la seva pròpia paret cel·lular, però es troben encara dintre de la cèl·lula mare. Quan maduren les autòspores, s'alliberen trencant la paret cel·lular de la cèl·lula mare.[3]

Simbiosi

Chlorella vulgaris pot fer simbiosi amb diferents organismes, com líquens, protozous i invertebrats.[8] Estableixen una relació d'endosimbiosi mútua, on ambdós organismes es veuen beneficiats de la seva interacció,[9] ja que la microalga aporta carboni mitjançant la fotosíntesi a l'organisme que la conté, i aquest li pot aportar protecció.[10]

Un exemple de simbiosi amb protozous, és el cas de Paramecium bursaria.[9] S'ha observat que aquest organisme pot continuar creixent sense establir simbiosi amb Chlorella, però un cop que aquesta es troba en el mateix medi que el protozou, facilita la seva entrada. Per tant, el citoplasma de Paramecium pot estar ple de vacúols que contenen aquestes microalgues.[11]

També pot establir simbiosi amb invertebrats d'aigua dolça, com per exemple, espècies de cucs com Dalyellia viridis i Typhloplana viridata[10].

Hàbitat

Aquesta microalga es sol trobar en ambients aquàtics i superfícies humides, tant terrestres com aèries, com serien els llacs i els estanys.[2]

Producció de Chlorella a gran escala

Avui dia, la producció industrial de Chlorella i altres microalgues està sota estudi i desenvolupant-se, ja que encara s'està investigant com optimitzar el procés per obtenir la màxima productivitat, evitar diverses limitacions i sobretot recuir el cost d'aquesta producció i l'impacte bioambienta[12]l.

Tanmateix, en alguns estudis s'ha produït Chlorella a gran escala, mitjançant bioreactors agitats amb volums de milers de litres. En aquests reactors cal tenir en compte diferents paràmetres com les velocitats d'aeració i d'agitació del bioreactor,[13] i el pH i la temperatura del medi, entre d'altres.[12] El procés de producció de biomassa de Chlorella es pot realitzar en diferents etapes:[13]

  1. Cultiu de cèl·lules en un bioreactor amb poca quantitat de medi.
  2. Inoculació del primer cultiu i transferència a un segon bioreactor que conté molt més volum de medi que el primer, per produir un segon cultiu.
  3. Inoculació del segon cultiu i transferència a un tercer bioreactor que conté molt més volum de medi que el segon, per produir un tercer cultiu.
  4. Recull de cèl·lules i assecament.Es pot dur a terme en dues condicions diferents. La primera és sota condicions autòtrofes, que s’aconsegueixen mitjançant estacions obertes on la temperatura és càlida durant la major part de l’any. La segona condició és l’heteròtrofa i es realitza mitjançant fermentadors.[12]

La producció a gran escala de microalgues requereix bioreactors que tinguin capacitat de milers de litres,[14] el que implica un conjunt de problemes polítics, socials i econòmics.[12] En primer lloc, la construcció d'aquests bioreactors és complexa, el que comporta un problema pel medi ambient i econòmic. És per això, que la majoria de bioreactors no tenen les condicions adequades per aquesta producció.[14] També s'han trobat complicacions a l'hora de manipular diferents condicions del cultiu com contaminacions per part d'altres organismes, o el clima i la llum.[12] Aquest últim paràmetre és difícil de controlar degut a que es produeix una atenuació d'aquesta llum, el que suposa una gran limitació pel cultiu, ja que és una condició indispensable, al ser organismes fototròfics.[14] Tanmateix, s'estan buscant altres estratègies per evitar aquesta limitació, com per exemple fer cultius que permetin el creixement heteròtrof dels organismes, que usarien la matèria orgànica de les aigües residuals.[14]

Tanmateix, produir biomassa de Chlorella a gran escala, té alguns avantatges.[12]

Indústria alimentària

Al contrari de les macroalgues, la comercialització i cultiu amb fins alimentaris de les microalgues va començar fa uns 60 anys, on països asiàtics com Japó i Taiwan van començar a cultivar Chlorella vulgaris amb aquests fins en la dècada del 1960. Hi ha molt d'interès en productes derivats de les microalgues, ja que aquestes han sigut categoritzades com "super aliments", degut al seu elevat contingut proteic, nutricional i beneficis en la salut humana, d'aquí la seva comercialització coma suplements alimentaris.[15]

Proteïnes

El contingut proteic de C.vulgaris varia en funció del medi de cultiu emprat per al seu creixement, pel que s'estima que representa un 42-58% del seu pes sec cel·lular. La qualitat nutricional de les proteïnes que presenta ve determinat pel perfil d'aminoàcids, on aquest és millor que el perfil estàndard. Les proteïnes extretes de C.vulgaris presenten una capacitat d'emulsió excel·lent [16]

Lípids

Per el que fa el contingut lipidíc de C.vulgaris representa al voltant d'un 20-50% (on aquests són majoritàriament triglicèrids) del seu pes sec cel·lular en funció del seu medi de cultiu [17].

Altres aplicacions

De forma general s’han realitzat diversos estudis que contemplen els efectes de C.vulgaris sobre els organismes humans o animals i sobre el medi ambient.

Biomedicina

La biomedicina com a disciplina resulta l’estudi dels aspectes biològics de la medicina.[18] Aquesta ciència s’estudia mitjançant l’ús d’anàlisis de factors genètics, cel·lulars, bioquímics i moleculars humans per a la investigació de la seva intervenció en en el desenvolupament de malalties.[19] Concretament en el cas de C. vulgaris, la informació biomèdica disponible tracta l'ús de les biomolècules de la microalga per a la millora i manteniment de la salut.

En diversos estudis s’ha analitzat el contingut proteic i lipídic de C. vulgaris per les seves propietats. Els pèptids de C. vulgaris podrien suposar un mecanisme de prevenció davant el dany cel·lular així com els àcids grassos lliures podrien presentar activitat antibacteriana[20]. Concretament, el contingut lipídic té la capacitat de matar o inhibir el creixement de diferents bacteris tant gram positius com gram negatius.[20] Per altra banda, el seu contingut proteic s'ha utilitzat en la producció de pèptids inhibidors de ACE, un enzim que controla la pressió arterial regulant el volum de líquids al cos.[15] De la mateixa manera, mitjançant tècniques d’extracció, s’han pogut extreure diversos tipus de polisacàrids com la glucosa, la xilosa, la homogalactosa, la ramnosa, la fucosa i la fructosa d’aquesta microalga que presenten propietats tant antibacterianes com antitumorals i antivirals.[21] S'ha pogut veure doncs, com C. vulgaris produeix una gran varietat de compostos bioactius amb qualitats nutricionals i terapèutiques així com propietats antioxidants, antimicrobianes, antibiofilms i anti-edat.[21]

En la investigació dels efectes d’extractes etanòlics de C. vulgaris sobre el desenvolupament de biofilm[22] i la inhibició de quòrum sensing, aquests extractes de la microalga comporten una reducció dràstica de la formació de biofilm sense provocar una inhibició en el creixement. Posteriorment mitjançant una anàlisi per cromatografia es revela la composició d’aquests extractes fenòlics de propietats inhibidores, que resulten ser el dietil ftalat i el trimetil (4-tertbutil fenoxil) silà.[21]

En recerca de les aplicacions dels extractes de C. vulgaris es destaca també la salut bucodental com a àrea d’estudi. Les càries dentals, son resultat de l’activitat de soques bacterianes principalment Streptococcus mutans i Lactobacillus sp. per formació de biofilms en les dents.[21] En aquest context, s’han analitzat activitats antibiofilm en alguns extractes de C. vulgaris[23] que podrien prevenir la càries dental desenvolupament una acitivtat antibiofilm que inhibeix la formació de biofilms en les dents per part dels bacteris en les dents.[20]

En relació amb la testosterona, s’han fet estudis referents al potencial protector de C. vulgaris implicat en la regulació de la disfunció testicular, donada concretament per acetat de plom. Aquest compost determinat promou la generació d’espècies reactives d’oxigen (ROS) i estrès oxidatiu entre d’altres, que porten a la esteroidogènesi, alteracions en espermatogènesi i una baixada de l’expressió de receptors d’andrògens[24]. En conseqüència a l'exposició a l'acetat de plom es detecta un augment de l’apoptosi en les cèl·lules germinals i deterioraments testiculars localitzats en els túbuls seminífers. Així doncs, un tractament suplementat amb C. vulgaris suposa una atenuació significativa en la disfunció testicular i en les conseqüències que suposava, atribuïts al contingut d'antioxidants de la microalga que actuen sobre la toxicitat de l’acetat de plom, sent majoritàriament polisacàrids els compostos responsables[24][25].

Un altre paper antioxidant dels extractes de C. vulgaris, concretament de la luteïna i la astaxantina, és la seva acció fisiològica desenvolupant una protecció sobre les cèl·lules cerebrals respecte els efectes de beure etanol contingut en les begudes alcohòliques. Normalment les begudes alcohòliques provoquen un augment del pes dels consumidors i augmenten la probabilitat de patir discapacitats generals de salut així com redueixen l’esperança de vida. Aquestes efectes considerats a llarg termini del consum d'alcohol es veuren revertits per diversos components bioactius de microalgues com C. vulgaris, que actuen com una prevenció al dany oxidatiu del cervell.[26] Compostos hidròfils, pigments i carotenoides de C. vulgaris[27] fan sinèrgia per obtenir resultats positius en la teràpia dels efectes de l’etanol, suposant una acció protectora en el cervell enfront a les begudes alcohòliques[26].

Una recent prometedora aplicació biomèdica en l'àmbit antimicrobià contra un gran nombre de patògens infecciosos és la formació de nanopartícules de plata per part d'algues com C. vulgaris[28][29], degut a que les microalgues resulten ser la plataforma ideal de biosíntesi de nanopartícules per la disponiblitat de compostos bioactius, la rapidesa en el creixement i per l'elevada producció de biomassa[29]. Tot i que és un procés de biosíntesi desenvolupat per les algues, s'han de tenir en compte les diferències en els processos de biosíntesi de les en les diferents espècies en el desenvolupament de les nanopartícules[30]. Els ions de plata continguts en aquestes nanopartícules resulten en un efecte tòxic per als microorganismes, considerant-se doncs potents agents antimicrobians que inhibeixen el creixement microbià i ofereixen efectes biocides en espècies bacterianes[28]. No obstant, aquests efectes tòxics només es veuen reflectits en les cèl·lules animals a elevades concentracions però no a les baixes concentracions, les quals són suficients per oferir toxicitat als bacteris[31]. L'activitat antibacteriana de les nanopartícules de plata sobre els bacteris es basa en un mecanisme d'unió a la superfície de la membrana cel·lular suposant una pertorbació en la seva funció[31] i invaint la cèl·lula bacteriana per l'alliberació dels ions de plata al seu interior, interferint amb el genoma bacterià i amb la cadena respiratòria i resultant en la mort de les cèl·lules bacterianes[29]. S'investiga la toxicitat i els efectes de les nanoapartícules de plata en patògens bacterians i fúngics així com en patògens que presentin múltiples resistències a fàrmacs[31]. En aquest context, s'ha de tenir en compte que la toxicitat associada a aquestes nanopartícules és un factor dependent de la seva mida i forma[31]. La mida és un caràcter important en l'eficàcia d'inhibició del creixement dels microorganismes, de forma que les partícules més petites són més efectives[29]. Concretament, s'analitza l'eficàcia de les nanopartícules de plata biosintetitzades per C. vulgaris en el creixement de Staphylococcus aureus i, els resultats mostren un efecte inhibidor tant del creixement com una atenuació de la virulència del patogen[29].

Bioremediació

La bioremediació és una disciplina que es basa en la capacitat que tenen alguns organismes per processar determinats contaminants a partir del seu metabolisme i, utilitzar els productes com a font d'energia o de carboni.

Entre les capacitats de bioacumulació i biodegradació de C. vulgaris es troba la seva capacitat significativa d’eliminació de testosterona a nivell d’androgen ambiental. Aquests andrògens ambientals entre els quals considerem la testosterona poden provenir d’emissions humanes o animals i interferir en el sistema endocrí d’organismes, resultant perjudicials en la reproducció d’organismes aquàtics.[32] Aquesta afectació es resumeix en un augment en la proporció de mascles o l’aparició de característiques sexuals secundàries masculines en femelles, suposant greus amenaces en la salut del medi ecològic.[33] Les microalgues com C. vulgaris tenen doncs la capacitat d’eliminar aquests andrògens ambientals per biodegradació o acumular aquests contaminants per bioacumulació, resultant el primer mecanisme més efectiu que el segon.[32]

Referències

  1. ↑ «Chlorella vulgaris». [Consulta: 28 octubre 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Freshwater algae of Australia». [Consulta: 28 octubre 2022].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Safi, Carl; Zebib, Bachar; Merah, Othmane; Pontalier, Pierre-Yves; Vaca-Garcia, Carlos «Morphology, composition, production, processing and applications of Chlorella vulgaris: A review» (en anglès). Renewable and Sustainable Energy Reviews, 35, 7-2014, pàg. 265–278. DOI: 10.1016/j.rser.2014.04.007.
  4. ↑ Aigner, Siegfried; Glaser, Karin; Arc, Erwann; Holzinger, Andreas; Schletter, Michael «Adaptation to Aquatic and Terrestrial Environments in Chlorella vulgaris (Chlorophyta)». Frontiers in Microbiology, 11, 2020. DOI: 10.3389/fmicb.2020.585836. ISSN: 1664-302X. PMC: PMC7593248. PMID: 33178169.
  5. ↑ Prieto Márquez, Inmaculada «[http://repositorio.ual.es/bitstream/handle/10835/9896/PRIETO%20MARQUEZ%2C%20INMACULADA.pdf?sequence=1&isAllowed=y ESTUDIO DEL CRECIMIENTO DE LA MICROALGA Chlorella vulgaris Y SU CAPACIDAD DE DEPURACIÓN DE AGUA RESIDUAL]». ESTUDIO DEL CRECIMIENTO DE LA MICROALGA Chlorella vulgaris Y SU CAPACIDAD DE DEPURACIÓN DE AGUA RESIDUAL.
  6. ↑ Luo, W.; Pröschold, T.; Bock, C.; Krienitz, L. «Generic concept in Chlorella -related coccoid green algae (Chlorophyta, Trebouxiophyceae)» (en anglès). Plant Biology, 12, 3, 5-2010, pàg. 545–553. DOI: 10.1111/j.1438-8677.2009.00221.x.
  7. ↑ «Phycokey - Chlorella». [Consulta: 4 novembre 2022].
  8. ↑ Luo, W.; Pröschold, T.; Bock, C.; Krienitz, L. «Generic concept in Chlorella -related coccoid green algae (Chlorophyta, Trebouxiophyceae)» (en anglès). Plant Biology, 12, 3, 5-2010, pàg. 545–553. DOI: 10.1111/j.1438-8677.2009.00221.x.
  9. ↑ 9,0 9,1 Kodama, Yuuki; Inouye, Isao; Fujishima, Masahiro «Symbiotic Chlorella vulgaris of the Ciliate Paramecium bursaria Plays an Important Role in Maintaining Perialgal Vacuole Membrane Functions» (en anglès). Protist, 162, 2, 01-04-2011, pàg. 288–303. DOI: 10.1016/j.protis.2010.06.005. ISSN: 1434-4610.
  10. ↑ 10,0 10,1 Douglas, Angela E. «Experimental studies on symbiotic Chlorella in the Neorhabdocoel Turbellaria Dalyellia viridis and Typhloplana viridata». British Phycological Journal, 22, 2, 01-06-1987, pàg. 157–161. DOI: 10.1080/00071618700650181. ISSN: 0007-1617.
  11. ↑ Kodama, Yuuki; Fujishima, Masahiro «Infectivity of Chlorella species for the ciliate Paramecium bursaria is not based on sugar residues of their cell wall components, but on their ability to localize beneath the host cell membrane after escaping from the host digestive vacuole in the early infection process» (en anglès). Protoplasma, 231, 1-2, 7-2007, pàg. 55–63. DOI: 10.1007/s00709-006-0241-8. ISSN: 0033-183X.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 Buono, Silvia; Langellotti, Antonio Luca; Martello, Anna; Rinna, Francesca; Fogliano, Vincenzo «Functional ingredients from microalgae» (en anglès). Food Funct., 5, 8, 2014, pàg. 1669–1685. DOI: 10.1039/C4FO00125G. ISSN: 2042-6496.
  13. ↑ 13,0 13,1 Jeon, Jin Young; Kwon, Ji-Sue; Kang, Soon Tae; Kim, Bo-Ra; Jung, Yuchul «Optimization of culture media for large-scale lutein production by heterotrophic Chlorella vulgaris» (en anglès). Biotechnology Progress, 30, 3, 5-2014, pàg. 736–743. DOI: 10.1002/btpr.1889.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 Chiu, Sheng-Yi; Kao, Chien-Ya; Chen, Tsai-Yu; Chang, Yu-Bin; Kuo, Chiu-Mei «Cultivation of microalgal Chlorella for biomass and lipid production using wastewater as nutrient resource» (en anglès). Bioresource Technology, 184, 01-05-2015, pàg. 179–189. DOI: 10.1016/j.biortech.2014.11.080. ISSN: 0960-8524.
  15. ↑ 15,0 15,1 Barkia, Ines; Saari, Nazamid; Manning, Schonna R. «Microalgae for High-Value Products Towards Human Health and Nutrition». Marine Drugs, 17, 5, 24-05-2019, pàg. 304. DOI: 10.3390/md17050304. ISSN: 1660-3397. PMC: 6562505. PMID: 31137657.
  16. ↑ «[https://hal.archives-ouvertes.fr/hal-02064882/file/Safi_23269.pdf Morphology, composition, production, processing and applications of Chlorella vulgaris: A review]» (en àngles). Hal Open Science, 12-03-2019.
  17. ↑ Hu, Qiang; Sommerfeld, Milton; Jarvis, Eric; Ghirardi, Maria; Posewitz, Matthew «Microalgal triacylglycerols as feedstocks for biofuel production: perspectives and advances». The Plant Journal: For Cell and Molecular Biology, 54, 4, 5-2008, pàg. 621–639. DOI: 10.1111/j.1365-313X.2008.03492.x. ISSN: 1365-313X. PMID: 18476868.
  18. ↑ «¿Qué Es Biomedicina? Te Lo Contamos En Este Artículo. | CEMP» (en castellà), 16-07-2020. [Consulta: 28 octubre 2022].
  19. ↑ «Definición de biomedicina - Definicion.de» (en castellà). [Consulta: 4 novembre 2022].
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 Khavari, Fatemeh; Saidijam, Massoud; Taheri, Mohammad; Nouri, Fatemeh «Microalgae: therapeutic potentials and applications». Molecular Biology Reports, 48, 5, 2021, pàg. 4757–4765. DOI: 10.1007/s11033-021-06422-w. ISSN: 0301-4851. PMC: 8142882. PMID: 34028654.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 López, Yuly; Soto, Sara M. «The Usefulness of Microalgae Compounds for Preventing Biofilm Infections». Antibiotics, 9, 1, 24-12-2019, pàg. 9. DOI: 10.3390/antibiotics9010009. ISSN: 2079-6382. PMC: 7168277. PMID: 31878164.
  22. ↑ López, Yuly; Soto, Sara M. «The Usefulness of Microalgae Compounds for Preventing Biofilm Infections» (en anglès). Antibiotics, 9, 1, 1-2020, pàg. 9. DOI: 10.3390/antibiotics9010009. ISSN: 2079-6382.
  23. ↑ Jafari, Shima; Mobasher, Mohammad Ali; Najafipour, Sohrab; Ghasemi, Younes; Mohkam, Milad «Antibacterial Potential of Chlorella vulgaris and Dunaliella salina Extracts Against Streptococcus mutans» (en anglès). Jundishapur Journal of Natural Pharmaceutical Products, 13, 2, 2018. DOI: 10.5812/jjnpp.13226. ISSN: 2228-7876.
  24. ↑ 24,0 24,1 Ibrahim, Ibrahim A.; Shalaby, Abeir A.; Abd Elaziz, Raghda T.; Bahr, Hoda I. «Chlorella vulgaris or Spirulina platensis mitigate lead acetate-induced testicular oxidative stress and apoptosis with regard to androgen receptor expression in rats» (en anglès). Environmental Science and Pollution Research, 28, 29, 01-08-2021, pàg. 39126–39138. DOI: 10.1007/s11356-021-13411-w. ISSN: 1614-7499.
  25. ↑ Blas-Valdivia, Vanessa; Ortiz-Butrón, Rocio; Pineda-Reynoso, Marisol; Hernández-Garcia, Adelaida; Cano-Europa, Edgar «Chlorella vulgaris administration prevents HgCl2-caused oxidative stress and cellular damage in the kidney» (en anglès). Journal of Applied Phycology, 23, 1, 01-02-2011, pàg. 53–58. DOI: 10.1007/s10811-010-9534-6. ISSN: 1573-5176.
  26. ↑ 26,0 26,1 Dantas, Danielli M. M.; Cahú, Thiago B.; Oliveira, Carlos Yure B.; Abadie-Guedes, Ricardo; Roberto, Nathalia A. «Chlorella vulgaris functional alcoholic beverage: Effect on propagation of cortical spreading depression and functional properties». PLoS ONE, 16, 8, 09-08-2021, pàg. e0255996. DOI: 10.1371/journal.pone.0255996. ISSN: 1932-6203. PMC: 8351948. PMID: 34370788.
  27. ↑ Cha, Kwang Hyun; Kang, Suk Woo; Kim, Chul Young; Um, Byung Hun; Na, Ye Rim «Effect of Pressurized Liquids on Extraction of Antioxidants from Chlorella vulgaris» (en anglès). Journal of Agricultural and Food Chemistry, 58, 8, 28-04-2010, pàg. 4756–4761. DOI: 10.1021/jf100062m. ISSN: 0021-8561.
  28. ↑ 28,0 28,1 da Silva Ferreira, Veronica; ConzFerreira, Mateus Eugenio; Lima, Luís Maurício T. R.; Frasés, Susana; de Souza, Wanderley «Green production of microalgae-based silver chloride nanoparticles with antimicrobial activity against pathogenic bacteria». Enzyme and Microbial Technology, 97, 2-2017, pàg. 114–121. DOI: 10.1016/j.enzmictec.2016.10.018. ISSN: 1879-0909. PMID: 28010768.
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 29,4 Soleimani, Mohammad; Habibi-Pirkoohi, Maziar «Biosynthesis of Silver Nanoparticles using Chlorella vulgaris and Evaluation of the Antibacterial Efficacy Against Staphylococcus aureus». Avicenna Journal of Medical Biotechnology, 9, 3, 2017, pàg. 120–125. ISSN: 2008-2835. PMC: 5501138. PMID: 28706606.
  30. ↑ Kashyap, Mrinal; Samadhiya, Kanchan; Ghosh, Atreyee; Anand, Vishal; Shirage, Parasharam M. «Screening of microalgae for biosynthesis and optimization of Ag/AgCl nano hybrids having antibacterial effect». RSC Advances, 9, 44, pàg. 25583–25591. DOI: 10.1039/c9ra04451e. ISSN: 2046-2069. PMC: 9070394. PMID: 35530087.
  31. ↑ 31,0 31,1 31,2 31,3 Annamalai, Jayshree; Nallamuthu, Thangaraju «Green synthesis of silver nanoparticles: characterization and determination of antibacterial potency». Applied Nanoscience, 6, 2, 2016, pàg. 259–265. DOI: 10.1007/s13204-015-0426-6. ISSN: 2190-5509. PMC: 4750362. PMID: 26900538.
  32. ↑ 32,0 32,1 Fu, Mei; Deng, Bixiang; Lü, Hongjian; Yao, Weizhi; Su, Shengqi «The Bioaccumulation and Biodegradation of Testosterone by Chlorella vulgaris». International Journal of Environmental Research and Public Health, 16, 7, 4-2019, pàg. 1253. DOI: 10.3390/ijerph16071253. ISSN: 1661-7827. PMC: 6479411. PMID: 30965641.
  33. ↑ Maia, K. M.; Souza, A. L. P.; Silva, A. M.; Souza-Jr, J. B. F.; Costa, L. L. M. «Environmental effects on collared peccaries (Pecari tajacu) serum testosterone, testicular morphology, and semen quality in the Caatinga biome» (en anglès). Theriogenology, 126, 01-03-2019, pàg. 286–294. DOI: 10.1016/j.theriogenology.2018.12.032. ISSN: 0093-691X.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Chlorella_vulgaris&oldid=30897079»