Gastronomia mediterrània

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Amanida típica grega

La gastronomia mediterrània és el conjunt de plats i tradicions gastronòmiques procedents dels països banyats per la Mar Mediterrània. Aquests països tenen en comú el clima mediterrani, que influeix sobre el cultiu dels aliments i, a més a més, el fet de tenir un mar comú facilita les rutes de comerç entre ells i per tant l'intercanvi i influència d'unes gastronomies sobre les altres. Nogensmenys, cal tenir en compte que a l'entorn de la Mediterrània trobem cultures i gastronomies molt variades i que per tant el terme gastronomia mediterrània és força ampli. Tenint en compte això sols podem parlar d'alguns ingredients i pràctiques comuns.

Ingredients[modifica | modifica el codi]

Setrill amb oli d'oliva

Oli d'oliva[modifica | modifica el codi]

Un dels trets més característics d'aquesta cuina és la importància de l'oli d'oliva, que s'empra per fregir i també per amanir plats, així com per a la conservació d'aliments. El gran ús d'aquest producte es palesa en el fet que la regió mediterrània és la major productora i consumidora d'oli d'oliva del món.

Peix i mariscs[modifica | modifica el codi]

Estar a la vora del mar fa que el consum de peixos i mariscs sigui ampli i que sovint el mateix tipus de peix es consumeixi en diversos països de la mediterrània. Apareixen formes comunes de cuinar el peix, com per exemple a la brasa.

Llegums i verdures[modifica | modifica el codi]

Un dels elements més emprats en la gastronomia mediterrània és la verdura, de la qual hi ha moltes varitats segons la zona i les estacions. Es mengen crues en amanides, com per exemple en l'amanida grega, bullides com en l'escudella i l'horta vrasta, fregides com la xamfaina o la ratatolha, escalivades o saltades amb all. Altres plats característics fets amb verdures són el gaspatxo i la vichyssoise

L'arròs és protagonista de plats típics com la paella i Risotto. També s'utilitza per farcir verdures, sobretot a Egipte. Altres llegums com els cigrons, llentilles, faves i seques s'utilitzen preferentment en potatges o també en amanida com l'empedrat.

Les fruites[modifica | modifica el codi]

Existeix una gran varietat de fruites segons l'època de l'any. El clima propicia especialment els arbres de fruites cítriques com les llimones i taronges.

Les carns i aus[modifica | modifica el codi]

Originalment l'ús de carn era més aviat moderat. Era costum utilitzar carns i aus amb més mesura i en menors proporcions, però les influències del nord d'Europa varen fer augmentar l'ús de la carn.

Les carns més emprades tradicionalment eren sobretot les de be i de porc. Segons el país hi ha tota una gamma d'embotits i altres productes típics derivats del porc. En els països de religió musulmana es dona preferència al xai, amb el que també es fan embotits, com el merguez.

Espècies i condiments[modifica | modifica el codi]

Les espècies més freqüents als plats i dolços mediterranis són les que creixen en estat natural als camps, com el romaní, farigola, sàlvia, llorer, anís i orenga. D'altres es cultiven, com l'alfàbrega, la menta i el julivert o bé o són importades. com el pebre i la canyella. A la part oriental del Mediterrani s'utilitza molt el sèsam, comí i el fonoll.

Farina[modifica | modifica el codi]

La farina té molts usos en la gastronomia mediterrània, dels quals un dels més importants és l'elaboració de pa, ja sigui blanc, de pita o d'altres varietats. Un altre dels usos importants de la farina és l'elaboració de pasta, per a arrebossar i per fer coques i pastissos.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]