Llista de plantes oleaginoses
De Viquipèdia
Les plantes oleagioneses són molt comunes. Els olis són produïts per les plantes (també pels animals i altres organismes) a través de processos orgànics i aquest olis són molt diversos. Encara que es pot obtenir oli de diverses parts d’aquestes plantes en la pràctica comercial principalment s’extreuen de les llavors. Els olis i greixos vegetals poden ser comestibles o no ser-ho, per exemple l’oli de ricí no es menja però es fa servir en medicina i la indústria. El terme oli és un concepte una mica vague en la química i els olis científicament són tots ells lípids, un concepte més definit. Les principals funcions del lípids inclouen l’emmagatzemament d’energia, com components estructurals de la membrana cel·lular i com importants molècules de senyalitzament.
Malgrat que la majoria de plantes contenen alguna quantitat d’oli, només l’oli de tres o quatre plantes conreades proporcionen la majoria de l’oli vegetal consumit al món [1] complementades per una dotzenade plantes més.[2]
Els olis vegetals poden ser classificats de diverses maneres, per exemple:
- Pel seu origen: la majoria dels olis vegetals, però no tots, s’extreuen dels fruits o llavors de les plantes
- Pel seu ús: els olis de les plantes es poden utilitzar per l’alimentació, com a combustible, cosmètica,i medicina i usos industrials.
A sota els olis vegetals estan classificats pel seu ús.
Taula de continguts |
Olis comestibles [modifica]
Olis principals [modifica]
Aquests olis proporcionen una part significativa de la producció mundial d’olis comestibles , També s’usen com biocombustibles. Per a fregir és important tenir en compte el seu punt de fumeig.
- Oli de coco, oli de cuina i de cosmètics, té greix saturat.[3]
- Oli de moresc, poca olor i gust.[4]
- Oli de cotó, en manufacturació d’aliments com els snacks.[5]
- Oli d'oliva, imprescindible en la dieta mediterrània.[6]
- Oli de palma, el més produït a la zona tropical.[7] També per a biocombustible.[8]
- Oli de cacauet oli clar especial per fregir.[9]
- Oli de colza, molt utilitzat en la cuina.[10]
- Oli de càrtam, actualment culinari i abans per a pintures.[11]
- Oli de sèsam, d’ús molt antic ja a Mesopotàmia [12]
- Oli de soia, subproducte del processament de la llavor de la soia.[13]
- Oli de gira-sol, molt comú a la cuina i com biodièsel.[14]
Oli de nous [modifica]
Els olis de diversos tipus de nous es fan servir a la cuina pel seu gust. La majoria són bastant cars.
- Oli d'ametlla, especialment usat en farmàcia.[15]
- Oli d'anacard, podria ser útil contra la càries dental.[16]
- Oli d'avellana, cosmètic de la pell.[17][18]
- Oli de macadàmia, molt gustós i sense greixos trans.
- Oli de mongongo de les llavors de Schinziophyton rautanenii, planta de sud-Àfrica, usat en la cura de la pell.[19]
- Oli de pacaner, de les llavors de l’arbre pacaner .[20]
- Oli de pinyó afegit com agent saboritzant.
- Oli de festuc, particularment en amanides.[21]
- Oli de Plukenetia volubilis (Sacha Inchi) amb la major concentració d’omega 3 (~ 49%)
- Oli de noguer, gustós i en pintures des del Renaixement.[22][23]
Olis de cucurbitàcies [modifica]
Entre els membres de la família cucurbitàcia es troben els melons i les carbasses. Les llavors d’aquestes plantes tenen un alt contingut d’oli en molts casos són un subproducte de l’ús comestible de la polpa del fruit[24]
- Oli de carbassa vinera, de les llavors de la carbassera vinera Lagenaria siceraria, molt cultivada als tròpics, medicinal i comestible.[25]
- Oli de Cucurbita foetidissima, de les llavors de Cucurbita foetidissima, originària d’Amèrica del Nord.[26]
- Oli de Cucurbita moschata, de les llavors de Cucurbita moschata, comestible de gust agradable[27]
- Oli de carbassó, de Cucurbita pepo var. styriaca, a Àustria i els Balcans.[28]
- Oli de síndria, tradicional a la cuina d’Àfrica occidental.[29]
Additius alimentaris [modifica]
Un gran nombre d’olis es fan servir d’additius alimentaris pel seu nutrients o efectes medicinals.
- Oli d'Açai, de diverses espècies de la palmera Euterpe a l’Amazones.[30]
- Oli de grosella, amb alt contingut d’omega 3 i omega 6.[31]
- Oli de borratja, principalent medicinal.[32]
- Oli d'Oenothera, medicinal.[33]
Altres olis comestibles [modifica]
- Oli d’amarant, alimentari i cosmètic.[34]
- Oli d'albercoc, similar però més barat que l’ oli d’ametlla, només s’obté de certs cultivars d’albercoquer.[35]
- Oli de Calocarpum mamossum, en cosmètics i xampús.[36] També usat com oli comestible.[37]
- Oli d’argània, del Marroc.[38]
- Oli de carxofa, de les llavors de la carxofera comuna Cynara cardunculus. Similar a l’oli de càrtam i oli de gira-sol.[39]
- Oli d'alvocat, comestible.[40] Also used in cosmetics.[41] Unusually high smoke point of 510 °F.[42]
- Oli de Babassu, similar a l’oli de coco.[43]
- Oli de moringa, extret de les llavors de Moringa oleifera, molt estable.[44]
- Oli de Shorea, extret del fruit d’espècies del gènere Shorea, amb diversos usos.[45]
- Oli de Calodendrum capense o oli Yangu, de l’Àfrica.
- Oli de garrofer (Algaroba oil), del garrofer, medicinal.[46]
- Oli de canyella,
- Mantega de cacau, de l’arbre del cacau Theobroma cacao . Es fa servir per fer xocolata i en alguns cosmètics.
- Oli de Xanthium, de diverses espècies del gènere Xanthium, similar a l’oli de rosella i l’oli de gira-sol.[47][48]
- Oli d'Attalea cohune, de la palmera cohune Attalea cohune similar a l’oli de coco[49]
- Oli de coriandre, de les llavors del coriandre en medicina, farmàcia i saboritzant alimentari.[50]
- Oli d'Irvingia, de la planta africana Irvingia gabonensis amb diversos usos. [51][52]
- Oli de Camelina sativa fet de les llavors de Camelina sativa, es considera molt adequat per a biodièsell.[53]
- Oli de lli, agent assecant també en medicina.[54]
- Oli de raïm,adequat per a fregir a alta temperatura.[55]
- Oli de cànem, d’alta qualitat alimentària.[56]
- Oli de kapok, comestible i per a sabó.[57]
- Oli de kenaf del Kenaf
- oli de Lallemantia iberica, de les llavors de Lallemantia iberica,descoberta en jaciments arqueològics de Grècia.[58]
- Oli de marula, de la llavor de Sclerocarya birrea. en alimentació i cosmètica.[59]
- Oli de Limnanthes, de plantes del gènere Limnanthes, molt estable, per a a la indústria. [60]
- Oli de mostassa per pressió, a l’Índia i en massatges.[61]
- Oli de Myristica, d’espècies del gènere Myristica.(Nutmeg butter).[62]
- Oli d'ocra, d'Abelmoschus esculentus. .[63] The greenish yellow edible oil has a pleasant taste and odor.[64]
- Oli de papaia de les llavors de la papaia.
- Oli de Perilla, de plantes del gènere Perilla, comestible i medicinal.[65]
- Oli Pequi, de Caryocar brasiliense,molt apreciat al Brasil.[66]
- Oli de pinyó. Car, fet dels pinyons del pins, es fa servir en amanides i com a condiment. [67]
- Oli de cascall, (Poppyseed oil) culinari,[68] humidificador de la pell[69] en pintures i vernisos,[70] i en sabons.
- Oli de pruna, de la llavor dels fruits de la prunera, utilitzat per gourmets.[71]
- oli de quinoa, de la quinoa, similar a l’oli de moresc.[72]
- oli de ramtil, de Guizotia abyssinica,a Índia i Etiòpia per cuinar i il·luminació.[73]
- Oli de segó d'arròs, per a fregir a alta temperatura, molt usat a Àsia.[74]
- Oli de Prinsepia utilis, de la planta Prinsepia utilis, que creix a l’Himàlaia, Nepal.[75]
- Oli de Plukenetia volubilis del Perú.[76]
- Oli de llavors de te (Camellia oil), molt usat al sud de Xina com a culinari i altres aplicacions.[77]
- Oli de Silybum marianum, de les llavors del card Silybum marianum. .[78]
- Oli de xufla (o nut-sedge oil) de la xufla, Cyperus esculentus. .[79] Es fa servir a la cuina i per a sabó[80] i té potencial com biodièsel.[79]
- Oli de tomàquet. de les llavors del tomàquet.[81]
- Oli de blat, del germen del blat comestible i medicinal.[82]
Olis per a biocombustible [modifica]
Un gran nombre dels olis llistats a sobre són adequats per a fer biocombustible a més de tenir altres usos. Un gran nombre d’olis només es fan servir com a biocombustible .[83][84]
Olis amb diversos usos i també usats com biocombustible [modifica]
- Oli de ricí, de menys cost que altres candidats, la seva viscoitat pot ser un problema.[85]
- Oli de coco (copra oil), prometedor en llocs on es produeixi aquest oli.[86]
- Oli de moresc, atractiu per la gran quantitat de blat de moro cultivat.
- Oli de cotó, sembla tenir un cost de producció que el fa poc competitiu.[87]
- Oli de Camelina sativa, de Camelina sativa, usat com oli de llàntia fins el segle XVIII.[53]
- Oli de cànem, problemàtica la seva associació amb la marihuana.[88]
- Oli de mostassa, comparable com a biocombustible amb l’oli de colza que és de la mateixa família botànica.[89]
- Oli de palma, molt popular per a biocombustible però amb problemàtica medioambiental.[90]
- Oli de cacauet, ja usat en els primers motors dièsels el 1900.[91]
- Oli de rave. els raves tenen un 48% d’oli.[92]
- Oli de colza, el més comú dels olis per a biodièsel d’Europa.[84]
- Oli de ramtil, a l’ïndia s’usa per il·luminació.[93]
- Oli de segó d’arròs, atractiu pel seu cost menor respecte altres olis, es cultiva a Àsia.[94]
- Oli de càrtam, investigat recentment a Montana.[95]
- Oli de salicòrnia, de les llavors de Salicornia bigelovii, una planta halòfita de Mèxic.[96]
- Oli de soia, no resulta econòmic per a biocombustible però té altres usos
- Oli de gira-sol, adequat però no gaire econòmic.[97]
- Oli de tigernut investigat a la Xina
- Oli tung, adequat per a biocombustible.[98][99]
Olis no comestibles dedicats principalment a biocombustible [modifica]
Aquests olis s’extreuen de plantes que es cultiven únicament per produir-ne biocombustiblse.[100]
- olis d’algues, recentment desenvolupats pel científic del MIT Isaac Berzin.[101][102]
- Copaiba, i oleoresines de les espècies del gènere Copaifera del Brasil.[103]
- Oli honge, biocombustible a Bangalore, Índia.[104][105]
- Oli jatropha, molt usat a l’Índia com combustible.[106][107]
- Oli de jojoba, de la jojoba, planta del semidesert,Simmondsia chinensis.[108]
- Euphorbia tirucalli, popularitzada pel químic Melvin Calvin investigada després per Petrobras, al Brasil.[109]
- Oli de Pittosporum resiniferum, de la plantaPittosporum resiniferum nativa de les Filipines. [110]
Olis assecants [modifica]
Els olis assecants són olis i greixos vegetals que assequen a temperatures normals d’habitació. Aquest olis són la base de pintures a l’oli, i altres pintures i acabats de la fusta. A més dels olis que es llisten a sota també es consideren olis assecants els de noguer, gira-sol i càrtam.[111]
- Oli de Canarium strictum, (Dammar oil) de la planta Canarium strictum .[112] També es poden fer srvir en llànties.[113]
- Oli de lli, usat en pintures, també adequat per consum humà.[114]
- Oli de cascall, similar a l'ús del oli de lli però amb una millor estabilitat del color.[111]
- Oli de Sapium sebiferuml, obtingut mitjançant solvent de les llavors de Sapium sebiferum' de la Xina. Usat com agent assecant en pintures i vernisos.[115][116]
- Oli de tung, usat en acabats de la fusta.[117]
- Oli de Vernonia galamensis de les lavors de Vernonia galamensis. Té un 73-80% d’àcid vernòlic, que es fa servir en la fabricació d’adhesius epoxy vernisos, pintures i altres.[118]
Olis de cítrics [modifica]
Un gran nombre de plantes del gènere citrus proporcionen olis per premsat. Alguns com l’oli de llimona i l'oli de taronja, es fan servir com olis essencials, cosa poc freqüent en els olis per premsat. Les llavors dels fruits cítrics també proporcionen olis útils.[119][120][121]
- Oli d'aranja, extret de les llavors dels fruits de l’aranja (Citrus × paradisi). Des de 1930 es va trobar que era adient per a fer sabó..[122]
- Oli de llavors de llimona, de fragància similar a la llimonat. És un dels pocs olis essencials premsats en fred. És antisèpric i d’ús cosmètic.[123]
- Oli de taronja, com el de llimona s’obté per pressió en fred. Té unf 90% de d-Limonè. Es fa servir com a fragància, en productes de neteja i saboritzant d’aliments.[124]
The fruit of the sea-buckthorn
Referències [modifica]
- «Fats and Cholesterol: Out with the Bad, In with the Good - What Should You Eat? - The Nutrition Source - Harvard School of Public Health». www.hsph.harvard.edu. [Consulta: 2009-05-04].
- «Bulk Oil Trading». Arxivat de l'original el 2006-07-18. [Consulta: 2006-07-25]. This site was very helpful in making this list more comprehensive.
- R.O. Adlof and G. Duchateau. «Seed oil translations» (PDF)..
- «Hormel Foods: Other Oils and Fats Cooking Guide». Arxivat de l'original el 2006-07-12. [Consulta: 2006-07-25]. Lists smoke points of various oils.
- «Vegetable Oil Yields and Characteristics». [Consulta: 2006-07-21]. Compiles useful information on vegetable oils from a number of sources.
- «Yokayo Biofuels: History of Biodiesel». [Consulta: 2006-07-25]. Gives a good overview of biodiesel and the oils that are used to produce it. Yokayo is a California-based company that sells biofuel.
- «Castor Oil». [Consulta: 2006-07-25]. The site contains a large set of resources on castor oil and many other oils, particularly those used to make biodiesel.
- Botanical Garden of Indian Republic (BGIR). «Database of Oil Yielding Plants» (PDF). Botanical Survey of India, April 5, 2004. [Consulta: 2010-10-19]. List of about 300 plants that grow in India, and that yield oil. Also gives common names in languages spoken in India.
- H.F. Macmillan. «Oils and Vegetable Fats». A: Handbook of Tropical Plants. Herbdata New Zealand. ISBN 8170411777. Old reference with basic information on an unusually large variety of plant oils.
Notes [modifica]
- ↑ Economic Research Service. Oil Crops Outlook. United States Department of Agriculture, 1995-2006. This publication is available via email subscription.
- ↑ B.L. Axtell from research by R.M. Fairman. Minor oil crops. FAO, 1992 [Consulta: 10 novembre 2006].
- ↑ «Coconut-Info.com». [Consulta: 2006-07-24].
- ↑ «Bulk Oil: Corn oil». [Consulta: 2006-07-24].
- ↑ «Bulk oil: Cottonseed oil». [Consulta: 2006-07-24].
- ↑ «Olive oil history». [Consulta: 2006-07-24].
- ↑ «Cook's Encyclopedia: Palm oil/palm kernel oil». Arxivat de l'original el 2006-03-30. [Consulta: 2006-07-25].
- ↑ «Bulk oil: Palm oil». [Consulta: 2006-07-24].
- ↑ «Cook's encyclopedia: Peanut oil». Arxivat de l'original el 2006-07-04. [Consulta: 2006-07-24].
- ↑ «Canola Oil». [Consulta: 2006-07-24].
- ↑ «Bulk oil: safflower». [Consulta: 2006-07-24].
- ↑ «Bulk oil: sesame oil». [Consulta: 2006-07-24].
- ↑ «Southeast Farm Press: World soybean consumption quickens». [Consulta: 2006-07-31].
- ↑ «Bulk oil: Sunflower oil». [Consulta: 2006-07-24].
- ↑ «Bulk oil: Almond oil». [Consulta: 2006-07-24].
- ↑ Science Service, Inc.. «Cashew oil may conquer cavities». Science News, March 23, 1991.
- ↑ «Cook's encyclopedia: Hazelnut oil». Arxivat de l'original el 2006-02-23. [Consulta: 2006-07-24].
- ↑ «Bulk Carrier and Vegetable Oils: Hazelnut oil». [Consulta: 2006-07-24].
- ↑ «What is a Mongongo?». WiseGeek. [Consulta: 2008-07-03].
- ↑ J. Benton Storey. «Pecans as a health food». [Consulta: 2006-07-24].
- ↑ «Virgin pistachio oil». 1,001 Huiles Web site. [Consulta: 2006-07-24].
- ↑ «What's cooking America? - Walnut oil». [Consulta: 2006-07-24].
- ↑ «About.com: Is Walnut Oil a Good, Non-Toxic Medium for Oils?». [Consulta: 2006-07-24].
- ↑ B.L. Axtell from research by R.M. Fairman. «Cucurbitaceae». A: Minor oil crops. FAO, 1992 [Consulta: 1 gener 2007].
- ↑ B.L. Axtell from research by R.M. Fairman. «Bottle gourd». A: Minor oil crops. FAO, 1992 [Consulta: 1 gener 2007].
- ↑ «Squashes, Gourds and Pumpkins». ECHO. Arxivat de l'original el 2007-02-22. [Consulta: 2006-11-12].
- ↑ Joe Ogrodnick. «Butternut Squash Seed Oil Goes to Market». CALS News, Spring 2009. [Consulta: 2011-1-14].
- ↑ «Pumpkin seed oil - information». [Consulta: 2006-07-25].
- ↑ «Watermelon Seed Oil». From Nature With Love. [Consulta: 2006-12-26].
- ↑ «Bulk oil: Acai oil». [Consulta: 2006-07-24].
- ↑ «Gale Encyclopedia of Public Health: Blackcurrant Seed Oil». [Consulta: 2010-10-19].
- ↑ «Truestar Health: Borage Oil». [Consulta: 2006-07-25].
- ↑ «Truestar Health: Evening primrose oil». [Consulta: 2006-07-25].
- ↑ «Nu World: Amaranth oil». [Consulta: 2006-07-25].
- ↑ «Botanical.com: Apricit». [Consulta: 2006-07-25].
- ↑ «Mammy Apple Seed Oil». Cardamo Oil. Arxivat de l'original el 2007-12-09. [Consulta: 2008-03-27].
- ↑ Yu Xiuzhu, Frederick R. van de Voort, Li Zhixi and Yue Tianli. «Proximate Composition of the Apple Seed and Characterization of Its Oil». International Journal of Food Engineering, vol. 3, 5, October 25, 2007. DOI: 10.2202/1556-3758.1283 [Consulta: 27 març 2008].
- ↑ «Argan oil». [Consulta: 2006-02-10].
- ↑ «Plant Oils Used for Bio-diesel». BDPedia.com, the Biodiesel WWW Encyclopedia. [Consulta: 2006-11-18].
- ↑ Hrayr Berberoglu. «Avocado». Food Reference. [Consulta: 2009-09-18]. Hrayr Berberoglu is a Professor Emeritus of Hospitality and Tourism Management specializing in Food and Beverage.
- ↑ «Purdue New Crops: Avocado oil». [Consulta: 2006-07-25].
- ↑ See chart in smoke point
- ↑ «Codex standard for named vegetable oils» (PDF). Codex Alimentarius. [Consulta: 2010-10-19].
- ↑ «Beauty Secrets of the Ancient Egyptians». Tour Egypt online magazine. [Consulta: 2006-07-24].
- ↑ B.L. Axtell from research by R.M. Fairman. «Borneo tallow nut». A: Minor oil crops. FAO, 1992 [Consulta: 10 novembre 2006].
- ↑ «Carob@Everything2.com». [Consulta: 2006-07-25].
- ↑ N. Maximov. «Physico-Chemical Investigation of Cocklebur Oil». Comptes Rendus. Akademiia nauk SSSR, 1963, p. 381-.
- ↑ J. S. McHargue. «Some Points of Interest Concerning the Cocklebur and Its Seeds». Ecology. Ecology, Vol. 2, No. 2, vol. 2, 2, April 1921, p. 110–119. DOI: 10.2307/1928923.
- ↑ «Attalea cohune». Floridata. [Consulta: 2007-01-01].
- ↑ «Coriander Seed Oil». [Consulta: 2006-07-25].
- ↑ National Research Council. «Dika». A: Lost Crops of Africa: Volume II: Vegetables. National Academic Press, 2006. ISBN 0-309-10333-9.
- ↑ Udeala OK, Onyechi JO, Agu SI. «Preliminary evaluation of dika fat, a new tablet lubricant». J Pharm Pharmacol, vol. 32, 1, January 1980, p. 6–9. PMID: 6102130 [Consulta: 1 setembre 2007].
- ↑ 53,0 53,1 «False Flax Oil». Agence de l'Environnement et de la Maîtrise de l'Energie. [Consulta: 2006-07-24].
- ↑ «Flaxseed oil». University of Maryland Medical Center, April 1, 2002. [Consulta: 2006-07-25].
- ↑ «All Spirit Fitness: Grape Seed Oil». [Consulta: 2006-07-25].
- ↑ France, Louise. «Hemp oil: A true superfood?». The Guardian [London], 2004-11-07 [Consulta: 25 juliol 2006].
- ↑ «Kapok seed oil». German Transport Information Service. [Consulta: 2006-07-24].
- ↑ Glynis Jones, Soultana M. Valamoti. «Lallemantia, an imported or introduced oil plant in Bronze Age northern Greece». Vegetation history and archaeobotany, vol. 14, 4, 2005, p. 571–577. DOI: 10.1007/s00334-005-0004-z [Consulta: 8 novembre 2006].
- ↑ «Marula Oil». PhytoTrade Africa. [Consulta: 2007-08-12]. PhytoTrade Africa is a vendor of marula oil and other natural products from Africa.
- ↑ Dan Burden. «Meadowfoam». AgMRC Web site. [Consulta: 2006-07-24].
- ↑ «German Transport Information System: Mustard oil». [Consulta: 2006-07-25].
- ↑ «Nutmeg butter». Encyclopedia Britannica. [Consulta: 2008-04-24].
- ↑ R. Holser, G. Bost. «Hibiscus seed oil compositions». AOCS, vol. 95, May , 2004.
- ↑ Franklin W. Martin. «Okra, Potential Multiple-Purpose Crop for the Temperate Zones and Tropics». Economic Botany, vol. 36, 1982, p. 340–345. DOI: 10.1007/BF02858558.
- ↑ David M. Brenner. «Perilla: Botany, Uses and Genetic Resources», 1993. [Consulta: 2006-07-25].
- ↑ B.L. Axtell from research by R.M. Fairman. «Caryocar spp.». A: Minor oil crops. FAO, 1992 [Consulta: 10 novembre 2006].
- ↑ «Recipe Tips: Pine Seed Oil - Glossary of Kitchen and Food Terms». [Consulta: 2006-07-21].
- ↑ «Raw oils: Poppy Seed oil». [Consulta: 2006-07-25].
- ↑ «Statfold oils: Poppyseed oil». Arxivat de l'original el 2006-06-22. [Consulta: 2006-07-25].
- ↑ «About.com: Oil Painting: Drying Oils or Mediums». [Consulta: 2006-07-25].
- ↑ «Virgin prune kernel oil». Iterg, the French Institute for Fats and Oils. Arxivat de l'original el 2006-05-13. [Consulta: 2006-07-24].
- ↑ Michael J. Koziol. «Quinoa: A Potential New Oil Crop». New crops, vol. 2, 1993.
- ↑ «The Probert Encyclopedia: Ramtil Oil». Arxivat de l'original el 2006-06-18. [Consulta: 2006-07-25].
- ↑ «California Rice Oil: Rice Bran Oil». [Consulta: 2006-07-25].
- ↑ Ripu M. Kunwar and Nirmal Adhikari. «Ethnomedicine of Dolpa district, Nepal: the plants, their vernacular names and uses». Lyonia, July 2005 [Consulta: 10 octubre 2007].
- ↑ «Sacha Inchi: Oil from the Amazon Takes Gold in Paris». Peru Food, September 22, 2006. [Consulta: 2008-04-01].
- ↑ John M. Ruter. «Nursery Production of Tea Oil Camellia Under Different Light Levels». A: Trends in new crops and new uses, 1993.
- ↑ «Danish Food Composition Database: Thistle oil». [Consulta: 2006-07-25].
- ↑ 79,0 79,1 He Yuan Zhanga, Milford A. Hannab, Yusuf Alib and Lu Nana. «Yellow nut-sedge (Cyperus esculentus L.) tuber oil as a fuel». Industrial Crops and Products, vol. 5, 3, September 1996, p. 177–181. DOI: 10.1016/0926-6690(96)89446-5 [Consulta: 19 novembre 2009].
- ↑ «Cyperus esculentus». Plants for a Future. [Consulta: 2009-11-19].
- ↑ G.N. Liadakis, C. Tzia, V. Oreopoulou and C.D. Thomopoulos. «Protein isolation from tomato seed meal, extraction optimisation». Journal of Food Science, vol. 60, 3, 1995, p. 477–482. DOI: 10.1111/j.1365-2621.1995.tb09807.x.
- ↑ «Kitchen Dictionary: Wheat Germ».
- ↑ Etanol i en menot grau, metanol són els altres tipus principals de biocombustible.
- ↑ 84,0 84,1 «Castoroil.in: Bio fuels». [Consulta: 2006-07-25].
- ↑ «CastorOil.in: Castor Oil as Biodiesel & Biofuel». [Consulta: 2007-07-25].
- ↑ «Coconut Oil as a Biofuel in Pacific Islands - Challenges & Opportunities» (PDF). South Pacific Applied Geoscience Web site.
- ↑ Ronald C. Griffin and Madhu Jamallamudi. «The Economic Circumstances of Cottonseed Oil as Biodiesel» (PDF).
- ↑ «Hemp car: Pollution: Petrol vs Hemp». [Consulta: 2006-07-26].
- ↑ Office of University Research and Education. «Biodiesel from Yellow Mustard Oil». U.S. Department of Transportation, November 2001.
- ↑ Wes Jackson. «Clearcutting the Last Wilderness». The Land Report. The Land Institute, 65, Fall 1999.
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiquetapeanut_diesel - ↑ «Australian Agronomy Society: Bio-diesel, farming for the future». Arxivat de l'original el 2005-11-17. [Consulta: 2006-02-26].
- ↑ B.L. Axtell from research by R.M. Fairman. «Noog abyssinia». A: Minor oil crops. FAO, 1992 [Consulta: 17 novembre 2006].
- ↑ Orchidea Rachmaniah, Yi-Hsu Ju, Shaik Ramjan Vali, Ismojowati Tjondronegoro, and Musfil A.S.. «A Study on Acid-Catalyzed Transesterification of Crude Rice Bran Oil for Biodiesel Production» (PDF). World Energy Congress, 19, 2004.
- ↑ Jesus Fernandez. «Safflower oil in your tank». Queen City News.
- ↑ Marty Dickenson. «The old man who farms with the sea». Los Angeles Times, July 10, 2008 [Consulta: 7 agost 2008].
- ↑ «European Energy Crops InterNetwork: Sunflower crop feasibility for biodiesel production in Spain». Arxivat de l'original el 2006-09-28. [Consulta: 2006-07-26].
- ↑ «Journey to Forever: Bio-diesel Yield». [Consulta: 2006-07-26].
- ↑ «The Chemistry of Biodiesel». Arxivat de l'original el 2006-07-13. [Consulta: 2006-07-26].
- ↑ Hi ha algunes plantes que proporcionen oli que també s’usen per a fer tipus biocombustibles. Els Eucalyptus, per exemple per fer-ne etanol. Aquestes plantes no es llisten aquí.
- ↑ «Greenfuel Technologies». [Consulta: 2006-07-31]. Company developing Algae oil.
- ↑ Clayton, Mark. «USA Today: Algae—like a breath mint for smokestacks». , 2006-01-10 [Consulta: 11 maig 2010].
- ↑ Plantilla:Duke Handbook
- ↑ «A case for Honge oil as substitute for diesel».
- ↑ «Good News India: Honge Oil proves to be a good biodiesel». [Consulta: 2006-07-31].
- ↑ «The Jatropha System». [Consulta: 2006-07-31].
- ↑ «Properties and use of jatropha curcas oil and diesel fuel blends in compression ignition engine» (PDF). [Consulta: 2007-10-25].
- ↑ Plantilla:Duke Handbook
- ↑ Plantilla:Duke Handbook
- ↑ Plantilla:Duke Handbook
- ↑ 111,0 111,1 «The Encyclopedia of Painting Materials: Drying oils». [Consulta: 2006-08-02].
- ↑ «Mast & Sail in Europe». [Consulta: 2006-07-25]. (Mentions the use of dammar oil in marine paints)
- ↑ «Database of Oil Yielding Plants» (PDF). (Menciona els usos del dammar oil)
- ↑ «Flaxseed oil». [Consulta: 2006-07-25].
- ↑ «Vegetable and Animal Oils and Fats». Definition and Classification of Commodities. FAO, 1992. [Consulta: 2006-11-10].
- ↑ B.L. Axtell from research by R.M. Fairman. «Chinese vegetable tallow». A: Minor oil crops. FAO, 1992 [Consulta: 10 novembre 2006].
- ↑ «Finishing Solid Pine». [Consulta: 2006-07-25].
- ↑ T.M. Teynor et all. «Vernonia». A: Alternative Field Crops Manual, 1992 [Consulta: 6 setembre 2006].
- ↑ K Ajewole, A Adeyeye. «Characterisation of Nigerian citrus seed oils». Food Chemistry, vol. 47, 1, 1993, p. 77–78. DOI: 10.1016/0308-8146(93)90306-Z [Consulta: 8 març 2010].
- ↑ M. A. Habib, M. A. Hammam, A. A. Sak and Y. A. Ashoush. «Chemical evaluation of Egyptian citrus seeds as potential sources of vegetable oils». Journal of the American Oil Chemists' Society, vol. 63, 9, 1985 [Consulta: 8 març 2010].
- ↑ M Filsoof, M Mehran. «Fatty acid composition of Iranian citrus seed oils». Journal of the American Oil Chemists' Society, vol. 53, 10, 1976 [Consulta: 8 març 2010].
- ↑ G. S. Jamieson, W. F. Baughman and S. I. Gertler. «Grapefruit seed oil». Journal of the American Oil Chemists' Society, vol. 7, 5, 1930, p. 181–183. DOI: 10.1007/BF02564074 [Consulta: 8 març 2010].
- ↑ «FrontierCoop: Lemon Essential Oil». Arxivat de l'original el 2006-05-16. [Consulta: 2006-07-31].
- ↑ «Florida Chemical: Orange Oil Applications». Arxivat de l'original el 2006-06-13. [Consulta: 2006-07-31]. Florida Chemical sells citrus oils.
