Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant
|
|||||
| Localització | |||||
| Municipi del Baix Camp | |||||
| Hospital Medieval a L'Hospitalet de l'Infant | |||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Tarragona Camp de Tarragona Baix Camp |
||||
| Gentilici | Vandellossenc, vandellossenca | ||||
| Superfície | 102,67 km² | ||||
| Altitud | 281 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
5.985 hab. 58,29 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 317725 4543400Coord.: 41° 1′ 17″ N, 0° 49′ 55″ E / 41.02139,0.83194 | ||||
| Organització Entitats de població |
5 |
||||
| Codi territorial | 431628 |
||||
| Agermanament | Chirac (França) | ||||
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant és un municipi de la comarca del Baix Camp, anomenat fins el 1990 Vandellòs.
Taula de continguts |
Història [modifica]
Vandellòs [modifica]
Vandellòs (41° 01′ 11″ N, 00° 49′ 52″ E / 41.01972,0.83111) apareix esmentat ja en 1342 amb el nom de Vallis Laurorumi i el 1460 com Vall de Llorer. Va formar part del terme municipal de Tivissa i va quedar integrat a la baronia de Castellvell. A partir de 1241, la baronia va començar a ser coneguda com a baronia d'Entença en casar una néta del senyor de Castellvell amb Berenguer d'Entença. En 1324, Guillem d'Entença va cedir la baronia al rei Jaume el Just i va quedar integrada dins del comtat de Prades. El 1813, les tropes del mariscal Suchet van saquejar la ciutat. El 1835 la població va sofrir greus desperfectes a causa d'un terratrèmol.
L'Hospitalet de l'Infant [modifica]
L'Hospitalet de l'Infant (40° 59′ 29″ N, 00° 55′ 32″ E / 40.99139,0.92556) va ser fundada per l'infant Pere, fill de Jaume el Just i de Blanca de Nàpols, el 8 de novembre de 1344. Pere va aixecar un edifici que van anomenar Hospital del Coll de Balaguer; l'hospital era un edifici de planta quadrada de 54,6 metres de costat amb una torre en cada un dels seus angles de 18,5 metres. L'intent de repoblació per part de Pere va fracassar fins que en 1362 el seu fill Joan de Prades va adquirir més terrenys per a l'hospital. Aquest nou edifici va ser destruït el segle XV.
Prehistòria [modifica]
Dins del terme municipal de Vandellós es van trobar en la dècada dels anys 20 pintures rupestres de l'Estil Valencià, únic a Europa i declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO, des de l'any 1998, en reconeixement al seu valor inestimable com a testimoni de la capacitat intel·lectual humana. Es coneixen els santuaris pintats de: Cova de l´Escoda, en la qual es troben les pintures més ben conservades, com la d'un bell exemplar de cérvol; la Cova del Racó d´en Perdigó, amb un fris en el qual apareixen pintats cinc caçadors brandint els seus arcs, l'arma identificativa; Cova de Carles, en la qual, malgrat el seu estat de conservació, es poden veure encara fragments de figures i algun motiu abstracte -exemples de l'anomenat "art esquemàtic"- que demostren la presència també dels grups neolítics i, finalment, la Balma del Roc que conserva un delicat cap de cabra. La cronologia per a aquestes manifestacions creencials oscil·la entre 10.000 i 6.600 anys d'antiguitat, en l'etapa epipaleolítica dels grups caçadors-recol·lectors del sector oriental peninsular i entre 6.500 i 3.500 anys per a les pintures dels grups productors. Pintures semblants són presents a Cogul, Os de Balaguer, l'Albi.. i a Tivissa, El Perelló, Rasquera i Ulldecona, segons l'Associació Catalana d´Art Prehistòric.
Monuments i festes [modifica]
- L'església parroquial de Vandellòs està dedicada a Sant Andreu. És un edifici de tres naus amb cúpula, d'estil renaixentista, construïda el 1773.
- També queden restes de les antigues fortificacions de l'Edat Mitja. També es conserven algunes arcades de l'hospital del Coll de Balaguer, així com una de les seves torres i un antic pou.
- La festa major de Vandellòs se celebra el 26 de setembre, festivitat de Sant Cosme i Sant Damià. L'Hospitalet de l'Infant celebra les seves festes el 16 d'Agost (Sant Roc).
Economia [modifica]
El turisme s'ha convertit en una de les principals fonts d'ingressos del municipi. S'han construït diversos equipaments com a hotels i urbanitzacions. En l'Hospitalet de l'Infant es troba un port esportiu que disposa de 575 amarratges.
L'agricultura va ser durant molt temps la base econòmica de la ciutat. Activitat que va canviar a partir de la construcció de la central nuclear de Vandellós el 1972. Els cultius que encara romanen són principalment avellaners, ametllers i cereals.
Demografia [modifica]
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Almadrava, l' | 25 |
| Hospitalet de l'Infant, l' | 3.833 |
| Masboquera | 58 |
| Masriudoms | 46 |
| Vandellòs | 946 |
| Font: Municat | |
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
El 1818 es va desagregar de Tivissa.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- Anna Alonso i Tejada, Alexandre Grimal (1989) Els pintors prehistòrics de Vandellòs Ajuntament de Vandellòs-L´Hospitalet de l'Infant
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant |
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
|
|||||||
| Açò és un esborrany sobre el Baix Camp. Amplieu-lo! (citant les fonts) |