Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant
Bandera de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant Escut de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant
(bandera) (escut)
Localització

Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant situat respecte Catalunya
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant situat respecte Catalunya

Localització de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant respecte del Baix Camp


Municipi del Baix Camp
Hospital Medieval a L'Hospitalet de l'Infant
Hospital Medieval a L'Hospitalet de l'Infant
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Tarragona
Camp de Tarragona
Baix Camp
Gentilici Vandellossenc, vandellossenca
Superfície 102,67 km²
Altitud 281 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
5.992 hab.
58,36 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 317725 4543400Coord.: 41° 1′ 17″ N, 0° 49′ 55″ E / 41.02139°N,0.83194°E / 41.02139; 0.83194
Organització
Entitats de població

5
Codi territorial 431628
Agermanament Chirac (França)

Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant és un municipi de la comarca del Baix Camp, anomenat Vandellòs fins al 1990. Es tracta del municipi més extens de la comarca i se situa a l'extrem sud-occidental d'aquesta.


Història[modifica | modifica el codi]

Vandellòs[modifica | modifica el codi]

41° 01′ 11″ N, 00° 49′ 52″ E / 41.01972°N,0.83111°E / 41.01972; 0.83111
Vandellòs apareix esmentat ja el 1342 amb el nom de Vallis Laurorumi[2] i el 1460 com Vall de Llorer. Va formar part del terme de Tivissa i va quedar integrat a la baronia de Castellvell. A partir del 1241, en casar-se una néta del senyor de Castellvell amb Berenguer d'Entença, la baronia va començar a ser coneguda com a baronia d'Entença. El 1324, Guillem d'Entença va cedir la baronia al rei Jaume el Just i va quedar integrada dins del comtat de Prades. El 1813, les tropes del mariscal Louis Gabriel Suchet van saquejar la població. El 1845 la població va sofrir greus desperfectes a causa d'un terratrèmol.[3]

L'Hospitalet de l'Infant[modifica | modifica el codi]

40° 59′ 29″ N, 00° 55′ 32″ E / 40.99139°N,0.92556°E / 40.99139; 0.92556
L'Hospitalet de l'Infant va ser fundada per l'infant Pere, fill de Jaume el Just i de Blanca de Nàpols, el 8 de novembre de 1344. Pere va aixecar un edifici que van anomenar Hospital del Coll de Balaguer; l'hospital era un edifici de planta quadrada de 54,6 metres de costat amb una torre de 18,5 metres a cadascun dels angles.[4] L'intent de repoblació per part de Pere va fracassar fins que el 1362 el seu fill Joan de Prades va adquirir més terrenys per a l'hospital. Aquest nou edifici va ser destruït el segle XV.

Prehistòria[modifica | modifica el codi]

Masboquera

Dins del terme municipal de Vandellòs es van trobar, a la dècada dels anys 20, pintures rupestres de l'Estil Valencià, únic a Europa i declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO l'any 1998 en reconeixement al seu valor inestimable com a testimoni de la capacitat intel·lectual humana. Es coneixen els santuaris pintats de Cova de l'Escoda, en la qual es troben les pintures més ben conservades, com la d'un bell exemplar de cérvol; la Cova del Racó d'en Perdigó, amb un fris en el qual apareixen pintats cinc caçadors brandint els seus arcs, l'arma identificativa; Cova de Carles, en la qual, malgrat el seu estat de conservació, es poden veure encara fragments de figures i algun motiu abstracte -exemples de l'anomenat "art esquemàtic"- que demostren la presència també dels grups neolítics i, finalment, la Balma del Roc que conserva un delicat cap de cabra. La cronologia per a aquestes manifestacions creencials oscil·la entre 10.000 i 6.600 anys d'antiguitat, en l'etapa epipaleolítica dels grups caçadors-recol·lectors del sector oriental peninsular i entre 6.500 i 3.500 anys per a les pintures dels grups productors. Pintures semblants són presents a Os de Balaguer, el Cogul, l'Albi, Tivissa, el Perelló, Rasquera i Ulldecona, segons l'Associació Catalana d'Art Prehistòric.

Monuments i festes[modifica | modifica el codi]

  • L'església parroquial de Vandellòs està dedicada a Sant Andreu. És un edifici de tres naus amb cúpula, d'estil renaixentista, construïda el 1773.
  • També queden restes de les antigues fortificacions de l'Edat Mitjana. També es conserven algunes arcades de l'hospital del Coll de Balaguer, així com una de les seves torres i un antic pou.
  • La festa major de Vandellòs se celebra el 26 de setembre, festivitat de Sant Cosme i Sant Damià. L'Hospitalet de l'Infant celebra les seves festes el 16 d'Agost (Sant Roc).

Economia[modifica | modifica el codi]

El turisme s'ha convertit en una de les principals fonts d'ingressos del municipi. S'han construït diversos equipaments com ara hotels i urbanitzacions. L'Hospitalet de l'Infant disposa d'un port esportiu amb 575 amarratges.

L'agricultura va ser durant molt de temps la base econòmica del municipi. Aquesta activitat, però, va passar a una posició secundària a partir de la construcció de la central nuclear de Vandellòs el 1972. Els cultius que encara romanen són principalment avellaners, ametllers i cereals.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Almadrava, l' 57
Hospitalet de l'Infant, l' 4.924
Masboquera 77
Masriudoms 133
Vandellòs 801
Font: Municat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
23 28 35 - - 1.787 2.156 2.276 2.722 2.408
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.316 2.336 2.028 1.936 1.682 2.432 3.838 4.479 4.286 4.454
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
4.253 4.270 4.343 4.623 4.839 5.134 5.653 5.839 5.985 6.047
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1818 es va desagregar de Tivissa.

L'Hospitalet de l'Infant

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Pagès i Paretas, Montserrat. Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. L'Abadia de Montserrat, 1992, p. 566. ISBN 8478263004. 
  3. ROSET PIÑOL, JOAQUIM. El terratrèmol de Tivissa de l'any 1845. Miscel·lània del CERE 19, 2008, p. 255-264. 
  4. Fort i Cogul, Eufemià. «Els hospitals del Coll de Balaguer». A: Estudis d'història medieval, vol. 3. Institut d'Estudis Catalans, 1970, p. 29. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anna Alonso i Tejada, Alexandre Grimal (1989) Els pintors prehistòrics de Vandellòs Ajuntament de Vandellòs-L'Hospitalet de l'Infant

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant Modifica l'enllaç a Wikidata