Campionat del Món de Trial 1997

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infobox sports competitionCampionat del Món de Trial 1997
TipusTrialGP Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFIM Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
Interval de temps5 abril 1997 – 7 setembre 1997 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició23  (1997) Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer llocDougie LampkinBeta. 350 total punts. Modifica el valor a Wikidata

1996 Modifica el valor a Wikidata
1998Modifica el valor a Wikidata

La temporada de 1997 del Campionat del Món de trial fou la 23a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava de 10 proves puntuables, celebrades entre el 5 d'abril i el 7 de setembre. La prova inaugural, de dos dies de durada, fou el Trial de Sant Llorenç -disputat a Sant Fruitós de Bages- que tornava a ser puntuable després d'un parèntesi de dos anys.[1]

Aquella temporada, Dougie Lampkin guanyà el primer dels seus 7 campionats mundials consecutius, que juntament amb els seus 5 campionats mundials de trial indoor consecutius el situen com al segon pilot amb més títols mundials en la història del trial, darrere de Toni Bou amb 16 (a data de setembre de 2014).

Canvis en les proves puntuables[modifica]

L'any 1997 entrà en vigor el nou sistema de proves puntuables que n'establia la duració en dos dies, no com fins aleshores que era d'un dia. Cada Gran Premi de trial constava doncs de dues curses, normalment una dissabte i l'altra diumenge.[2] Aquest sistema durà fins a l'any 2003 inclòs. A partir del 2004 l'organització de cada prova pot decidir si serà d'un o de dos dies, i de fet actualment ja són majoria els Grans Premis que es corren en un sol dia.

Classificació final[modifica]

Posició Pilot Motocicleta Punts
1 Regne Unit Dougie Lampkin Beta 350
2 Catalunya Marc Colomer Montesa 301
3 Japó Kenichi Kuroyama Beta 230
4 Japó Takahisa Fujinami Honda 224
5 Catalunya Jordi Tarrés Gas Gas 188
6 Catalunya David Cobos Gas Gas 178
7 Illa de Man Steve Colley Gas Gas 160
8 Finlàndia Tommi Ahvala Fantic/Montesa 149
9 Regne Unit Graham Jarvis Scorpa 143
10 França Bruno Camozzi Beta 135

Referències[modifica]

  1. «Lampkin, primer líder» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 06-04-1997. [Consulta: 20 febrer 2011].
  2. Egea, Alfonso; Ramos, Javier; Izquierdo, Maria Vanessa; Murillo, Juan José; García, Óscar. «La puntuación». A: Fraile, Maria José (Directora). Atlas visual de los deportes (en castellà). Vol. 5. L'Eliana: Producciones Editoriales Clannad, 2000, p. 40. ISBN 84-95664-05-4.