Canvis

Salta a la navegació Salta a la cerca
m
Canvis menors, neteja, replaced: segle XX → {{segle|XX}}, en lloc de → en comptes de AWB
| escutpeu =
}}
'''Solimà I''' ([[Trebisonda]], [[6 de novembre]] de [[1494]] - [[Szigetvár]], [[Hongria]], 7 de setembre de [[1566]]) fou el desè [[soldà]] de l'[[imperi Otomà]] ([[1520]]-[[1566]]). A [[Occident]] és conegut com a '''Solimà el Magnífic''', mentre que en el món [[Islam|islàmic]] ho és com a '''Solimà el Legislador''' (en turc, ''Kanuni''; en [[llengua àrab|àrab]], ''القانونى'' (''al‐Qānūnī'')).
 
Fill de [[Selim I]], de jove va governar diverses províncies de l'[[Imperi Otomà|Imperi]], i va accedir al sultanat a la mort del seu pare. Ben aviat va iniciar una sèrie d'exitoses campanyes militars a [[Belgrad]], [[Illa de Rodes|Rodes]] i [[Regne d'Hongria|Hongria]] i va assolir una clara hegemonia al [[Mediterrani]] Oriental. Després d'haver derrotat i mort [[Lluís II d'Hongria]] a la [[Batalla de Mohács (1526)|batalla de Mohács]], saquejà i ocupà [[Budapest|Buda]], la capital hongaresa, i imposà [[vassallatge]] al [[principat de Transsilvània]], on instal·là [[Joan I d’Hongria|Joan Szapolya]]. Va arribar a assetjar Viena sense èxit en dues ocasions ([[Setge de Viena (1529)|1529]] i [[Setge de Viena (1532)|1532]]), i va exercir un important domini de la zona dels [[Balcans]], establint les bases d'una forta rivalitat amb la [[Dinastia dels Habsburg]] que s'allargaria durant segles.<ref name="GEC">{{GEC|0063474|Solimà I}}</ref>
== Joventut ==
[[Fitxer:Semailname 47b.jpg|200px|thumb|Retrat del jove Solimà al [[Palau de Topkapi]] a [[Istanbul]] ]]
Solimà va néixer a [[Trebisonda]], a l'actual [[Turquia]], segurament el 6 de novembre de [[1494]].{{sfn|Clot|1992|p=25}} El seu pare era el [[Llista de sultans otomans|sultà]] [[Selim I]] i la seva mare [[Ayşe Hafsa Sultan]]. Als 7 anys se'l va enviar a estudiar ciències, literatura, teologia i tàctiques militars a les escoles del [[Palau de Topkapi|Palau de Topkapı]] a [[Constantinoble]] (actual [[Istanbul]]). De jove faria amistat amb [[Pargali Ibrahim Paixà]], un esclau que més tard seria un dels seus consellers de confiança.<ref>{{ref-web|url= http://www.ccds.charlotte.nc.us/History/MidEast/save/hope/hope.html|títol=Suleiman The Magnificent| consultat=18-04-2007|cognom=Hope|nom=Maggie}}</ref>
 
Als 17 anys va ser nomenat governador de [[Feodòssia]] (a [[Crimea]]), i més tard de Sarukhan ([[Manisa (Turquia)|Manisa]]) amb un breu període a [[Adrianòpolis]] (actual [[Edirne]]){{sfn|Clot|1992|p=28}} cosa que el va fer guanyar experiència en l'administració. Turmentat pels bandits, Solimà va restaurar la llei i l'orde a la província, procés durant el qual va adquirir l'experiència legislativa que més tard li donaria el nom de ''Kanuni'' o legislador. Després de la mort del seu pare [[Selim I]] (1465–1520) va entrar a Constantinoble per ser coronat com el desè [[Llista de sultans otomans|sultà]] de l'[[Imperi Otomà]] a l'edat de 26 anys. El noble venecià [[Bartolomeo Contarini]] el descriu de la següent manera:
Després de l'enfonsament del [[Regne d'Hongria]] va aflorar una lluita de poder. Alguns nobles hongaresos van proposar que [[Ferran I d'Habsburg]] (1503-64), governador de la veïna Àustria i unit a la família de Lluís II per llaços de sang, fos el rei d'Hongria, citant acords previs que determinaven que els [[Dinastia Habsburg|Habsburg]] ocuparien el tron hongarès si Lluís moria sense hereus.{{sfn|Imber|2002|p=52}} Tanmateix, altres nobles preferien al noble [[Joan Szapolya]], que comptava amb el suport de Solimà, i que no va ser reconegut per les potències europees cristianes. Es va desencadenar un conflicte a tres bandes quan Ferran I va tractar d'imposar el seu domini sobre tot el territori d'Hongria que va poder ocupar, i els fets conduïren en la divisió del regne el 1541. Solimà reclamà la major part de la moderna Hongria{{sfn|Szabad|1854|p=75}}, coneguda com la gran [[plana Hongaresa]] i després d'eliminar l'amenaça de [[Stephen Maylad]], col·locà la família [[Dinastia Zapolya|Szapolya]] en el govern de [[Transsilvània]], que convertí en vassalla del seu imperi. Ferran va reclamar l'Hongria Reial, que incloïa les actuals [[Eslovàquia]], [[Croàcia]] Occidental i els territoris adjacents, fixant temporalment la frontera entre els Habsburg i els otomans.
 
Sota el comandament de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] i el seu germà Ferran, l'arxiduc d'Àustria, els Habsburg van reocupar [[Buda (ciutat)|Buda]]. El 1529 Solimà marxà un cop més per la vall del [[Danubi]], i a la tardor següent reocupà la ciutat i [[setge de Viena (1529)|assetjà Viena]]. Va ser l'expedició més ambiciosa de l'Imperi Otomà i l'apogeu de la seva expansió occidental. Amb una guarnició reforçada d'uns 16.000 homes els austríacs van derrotar-lo per primer cop i van plantar així les llavors de la rivalitat entre els otomans i els Habsburg, que va perdurar fins al {{segle |XX}}.{{sfn|Imber|2002|p=50}} Solimà intentà conquerir Viena per segona vegada el [[1532]], però fracassà de nou per culpa d'un setge massa llarg a [[Güns]] que els impedí continuar l'expedició. En ambdós casos, les expedicions otomanes van ser assotades pel mal temps, que els va forçar a deixar enrere equipament essencial per al setge, i les seves forces patiren el fet de tenir unes línies de subministraments molt febles.{{sfn|Subhi|1979|p=444}}
 
El [[1540]], morí [[Joan I d’Hongria|Joan Szapolya]] i el conflicte a Hongria es va reprendre amb un nou setge Habsburg a [[Buda (ciutat)|Buda]] el 1541. Després de ser rebutjats i de perdre diferents fortaleses a Hongria, Ferran i el seu germà [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] es van veure obligats a firmar un tractat humiliant de cinc anys amb Solimà. Ferran va renunciar així a les seves aspiracions sobre el [[Regne d'Hongria]] i es va veure obligat a pagar una suma anual fixa al sultà per les terres hongareses que seguien sota el seu control. A un nivell més aviat simbòlic, el tractat es refereix a Carles V no com a «Emperador», sinó en termes bastant més senzills com a «Rei d'Espanya», cosa que porta a considerar Solimà el veritable «Cèsar».{{sfn|Imber|2002|p=54}}
=== Àsia ===
{{article principal|Guerra Otomano-Safàvida (1532-1555)}}
[[Fitxer:Sueleymanname nahcevan.jpg|rightdreta|thumb|Miniatura que mostra Solimà I marxant amb l'exèrcit a [[Nakhtxivan]] (a l'actual [[Azerbaidjan]]), l'estiu de 1554.]]
Després de consolidar les fronteres europees, Solimà va dirigir la seva atenció a l'amenaça perenne que representava el [[Xa]] de la dinastia [[safàvida]] de [[Pèrsia]]. Hi va haver dos esdeveniments concrets que van precipitar l'increment de la tensió. En primer lloc el Xa [[Tahmasp I]] va assassinar el governador de [[Bagdad]], lleial a Solimà, que va ser reemplaçat per un partidari del Xa. En segon lloc, el governador de [[Bitlis]] havia jurat fidelitat als [[safàvides]].{{sfn|Imber|2002|p=51}} El 1533, Solimà va ordenar al seu Gran Visir [[Pargali Ibrahim Paixà]] que liderés un exèrcit que va recuperar [[Bitlis]] i va ocupar [[Tabriz]] sense trobar-hi resistència. Després d'unir-se a Ibrahim el 1534, Solimà s'internà dins de [[Pèrsia]], on es va trobar que el Xa sacrificava territori per evitar presentar batalla, fet que portava com a conseqüència un afebliment de les hosts otomanes que havien de creuar unes regions molt dures.{{sfn|Sicker|2000|p=206}} L'any següent, Solimà i Ibrahim van fer una entrada triomfal a [[Bagdad]], ciutat que va restar sota el seu comandant, fet que va consolidar a Solimà com a líder del món islàmic i legítim successor dels [[Califat abbàssida|califes abbàssides]].{{sfn|Clot|1992|p=93}}
 
Tractant de derrotar de manera definitiva el Xa, Solimà es va embarcar en una segona campanya entre [[1548]] i [[1549]]. Com en l'anterior, el Xa Tahmasp I va evitar la confrontació amb l'exèrcit otomà i va procedir a retirar-se, exposant l'exèrcit otomà al dur hivern del [[Caucas]].{{sfn|Sicker|2000|p=206}} Solimà va abandonar la campanya amb les recompenses temporals de [[Tabriz]] i l'[[Azerbaidjan]], la presència a la [[província de Van]] i alguns forts a [[Geòrgia]].<ref name=bartleby794>{{ref-web|url= http://www.bartleby.com/67/794.html|títol= 1551-62| consultat=18-04-2007 |obra=The Encyclopedia of World History|data=2001}}</ref>
 
El [[1553]] va escometre la seva tercera i última campanya contra el Xa. Després de perdre inicialment territoris a [[Erzurum]] davant del fill de [[Tahmasp I|Tahmasp]], Solimà contraatacà i recuperà [[Erzurum]], creuant l'[[Eufrates]] i devastant diverses zones de [[Pèrsia]]. L'exèrcit del Xa va prosseguir la seva estratègia d'evitar als otomans fins que s'arribà un estancament en el qual cap exèrcit podia guanyar. El 1554 es va signar la [[pau d'Amasya]] que tancava la guerra pel qual Solimà abandonaria les campanyes asiàtiques, tornaria [[Tabriz]] però asseguraria [[Bagdad]], la [[Mesopotàmia]] inferior, les desembocadures de l'[[Eufrates]] i el [[Tigris]] i part del [[Golf Pèrsic]].{{sfn|Kinross|1979|p=236}} El Xa també va prometre cessar totes les incursions en territori Otomà.<ref name=bartleby795>{{ref-web|url= http://www.bartleby.com/67/795.html|títol= 1538| consultat=18-04-2007|obra=The Encyclopedia of World History|data=2001}}</ref> La pau va durar 30 anys, fins que [[Guerra Otomano-Safàvida (1578-1590)|es va trencar]] durant el regnat de [[Murat III]].
 
===Oceà Índic===
{{article principal|Conflictes otomano-portuguesos}}
[[FileFitxer:Ottoman fleet Indian Ocean 16th century.jpg|thumb|Flota otomana a l'[[Oceà Índic]] en una representació del [[{{segle |XVI]]|s}}. Els tres turons de l'esquerra representen la ciutat d'[[Aden]] ]]
Les expedicions portugueses, que travessaven el [[Cap de Bona Esperança]] i s'assentaren en territoris de l'actual [[Moçambic]] i [[Àfrica Oriental]], es disputaren el control de l'[[Oceà Índic]] amb els otomans durant bona part del [[{{segle |XVI]]|s}}.
 
Els vaixells otomans havien estat navegant per '[[Oceà Índic]] des del [[1518]] i se sap que [[almirall]]s de l'Imperi com [[Hadim Süleyman Paixà]] o [[Sidi Ali Reis]]<ref name="Özcan1997">{{ref-llibre|autor=Azmi Özcan|títol=Pan-Islamism: Indian Muslims, the Ottomans and Britain, 1877–1924|url= http://books.google.com/books?id=s04pus5jBNwC&pg=PA11| consulta= 30 setembre 2012|any=1997| editorial=BRILL|isbn=978-90-04-10632-1|pàgines=11–}}</ref> havien navegat fins a ports de l'[[Imperi Mogol]] a l'oest de l'[[Índia]] com [[Thatta]], [[Surat]] o [[Janjira]]. També se sap que l'emperador mogol [[Akbar]] va intercanviar-se sis documents amb Solimà.<ref name="Özcan1997"/><ref name="Farooqi1989">{{ref-llibre|autor=Naimur Rahman Farooqi|títol=Mughal-Ottoman relations: a study of political & diplomatic relations between Mughal India and the Ottoman Empire, 1556–1748|url= http://books.google.com/books?id=uB1uAAAAMAAJ| consulta= 30 setembre 2012|any=1989| editorial=Idarah-i Adabiyat-i Delli}}</ref>
 
Solimà va iniciar diverses campanyes navals contra els portuguesos a l'[[Oceà Índic]], en un intent d'eliminar-los i restablir el comerç amb l'[[Índia]]. Els otomans van aconseguir conquerir [[Aden]] (a l'actual [[Iemen]]) el 1538, amb la finalitat de proporcionar una base per a les incursions otomanes contra les possessions portugueses a la costa occidental de les actuals [[Pakistan]] i [[Índia]].{{sfn|Kour|1980|p=2}} Els otomans van patir una important derrota el setembre de 1538 durant el [[setge de Diu]], fet que els va portar a retirar-se de nou a [[Aden]], ciutat que van fortificar, amb 100 peces d'artilleria.{{sfn|Kour|1980|p=2}}<ref>''An economic and social history of the Ottoman Empire'' by Halil İnalcik p.326 [http://books.google.com/books?id=Ovg_RQlklU4C&pg=PA326]</ref> Des d'aquesta fortificació, [[Hadim Süleyman Paixà|Süleyman Paixà]] va aconseguir prendre el control de tot el territori del [[Iemen]], conquerint també la ciutat de [[Sanà]].{{sfn|Kour|1980|p=2}} No obstant això una revolta d'Aden en connivència amb els portuguesos, va permetre a aquests prendre de nou el control de la ciutat fins a [[Captura d'Aden (1548)|la seva reconquesta el 1548]] per part de [[Piri Reis]]. Finalment el mateix [[Piri Reis]] va comandar una flota que es va dirigir cap a l'Oceà Índic, aconseguint la captura de la ciutat de [[Muscat]] el [[1552]]. Solimà va aconseguir disputar el control de les rutes comercials de l'Índia i mantenir un important nivell de comerç amb l'[[Imperi Mogol]] al llarg del [[{{segle |XVI]]|s}}.{{sfn|Shaw|1976|p = 107}}
 
Entre 1526 i 1543, Solimà va enviar més de 900 soldats turcs per lluitar al costat dels somalis liderats per [[Ahmad ben Ibrahim al-Ghazi]] d'[[Adal]] durant la [[Guerra Abissínia-Adal]]. El 1559, després de la primera guerra Ajuran-portuguesa, l'Imperi Otomà absorbiria el debilitat soldanat d'[[Adal]]. Aquesta expansió va solidificar el domini otomà a [[Somàlia]] i a la [[Banya d'Àfrica]] així com la seva influència a l'[[Oceà Índic]] on, juntament amb el seu aliat l'[[Ajuuraan|Imperi Ajuraan]], va combatre durant anys els portuguesos.<ref name="Clifford">E. H. M. Clifford, [http://www.jstor.org/stable/1785556 "The British Somaliland-Ethiopia Boundary", ''Geographical Journal''], 87 (1936), p. 289</ref>
=== El Mediterrani i el nord d'Àfrica ===
{{article principal|Khair ed-Din Barba-rossa|Guerra d'Itàlia (1542 - 1546)|Setge de Malta (1565)|Aliança franco-otomana}}
[[Fitxer:Battle of Preveza (1538).jpg|rightdreta|thumb|[[Barba-rossa]], nomenat pel Solimà almirall en cap de la flota otomana va derrotar la [[Lliga Santa (1511)|Lliga Santa]] de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] sota el comandament de [[Andrea Doria]] a la [[Batalla de Préveza]] a 1538]][[Fitxer:Siege of malta 1.jpg|thumb|El [[Setge de Malta (1565)|setge de Malta de 1565]]. ''Arribada de la flota turca'', per [[Matteo Perez d'Aleccio]] ]]
 
Després de consolidar les seves conquestes per terra als balcans, Solimà va rebre la notícia que la fortalesa de [[Korone|Koron]] (a l'actual [[Grècia]]) havia estat atacada per [[Andrea Doria]], almirall de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]]. La presència espanyola a la Mediterrània Oriental preocupava Solimà, ja que era una mostra de les intencions de Carles V d'enfrontar-se al domini otomà de la regió. Després de reconèixer la necessitat de reforçar el paper de la flota turca a la Mediterrània, Solimà nomenà Khair ad Din, conegut a Europa com a [[Barba-rossa]], almirall en cap de l'Imperi. Barba-rossa va rebre l'encàrrec de reconstruir la flota otomana fins a igualar el poder naval de la resta de potències mediterrànies juntes.{{sfn|Clot|1992|p=87}}
 
El 1535, [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] va obtenir una important victòria contra els otomans a [[Tunis]], però el [[1536]], [[Francesc I de França]] s'alià amb Solimà per combatre Carles V. El [[1538]] la flota espanyola va ser derrotada a la [[Batalla de Préveza]] per la flota de Barba-rossa, i aquest esdeveniment va assegurar el control otomà del Mediterrani Oriental durant els següents 33 anys, fins a la seva derrota en la [[Batalla de Lepant (1571)]].
El [[1538]], Francesc I va signar un tractat de pau amb Carles V, però es va aliar novament amb Solimà el [[1542]]. Com a resultat d'això, Solimà va enviar 100 galeres<ref>Kinross, 53.</ref> sota el comandament de Barba-rossa que van combatre amb els francesos a la Mediterrània Occidental. Barba-rossa va assolar la costa de [[Nàpols]] i de [[Sicília]] abans d'arribar a [[Toló]], a la costa francesa, on Francesc els havia autoritzat a establir la seva base. Durant aquesta mateixa campanya, les forces franco-otomanes van [[Setge de Niça (1543)|assetjar Niça]] sense èxit.
 
El [[1543]] [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] es va aliar amb [[Enric VIII d'Anglaterra]] i va forçar Francesc a signar la Treva de Crepy-en-Laonnois. Carles va haver de signar per aquest motiu un tractat humiliant amb Solimà per suspendre temporalment la seva aliança i donar-se una treva davant les enormes despeses de la guerra.
 
El [[1544]], Espanya va declarar la guerra a França i el rei francès va demanar ajuda a Solimà; que va enviar una flota liderada per Barba-rossa que va sortir victoriosa davant els espanyols i va aconseguir recuperar [[Nàpols]]. Solimà li va donar el títol de ''Beyle Bey'' (Commandant de comandants). Un resultat d'aquesta aliança va ser l'aferrissada lluita entre [[Turgut Reis]] i [[Andrea Doria]], que va deixar el nord i el sud del Mediterrani en mans musulmanes.<ref name="aramcolawgiver">{{ref-publicació|url= http://www.saudiaramcoworld.com/issue/196402/.suleiman.the.lawgiver..htm|títol= Suleiman The Lawgiver| consulta=18-04-2007 |publicació=Saudi Aramco World |data= març-abril de 1964|volum=15|exemplar=2}}</ref> La flota otomana del corsari [[Barba-rossa]] va sortir victoriosa a [[Alger]], [[Tunísia]] i [[Trípoli (Líbia)|Trípoli]] (1551).
 
A l'est del [[Marroc]], Solimà es va annexionar grans extensions de territori nord-africà. Els estats [[berber]]s de [[Tripolitània]], [[Tunísia]] i [[Algèria]] van passar a ser províncies autònomes de l'Imperi, i van ser també un altre escenari del conflicte entre Solimà i Carles V. Els actes de [[pirateria]] duta a terme des d'aquests estats van passar a ser una part dels conflictes entre otomans i espanyols, com per exemple l'[[Any de sa Desgràcia]] a [[Menorca]], on [[Pialí Baxà]] i [[Turgut Reis]] desolaren [[Ciutadella de Menorca|Ciutadella]] i la resta de l'illa el [[1558]].
 
Quan, cap al [[1560]], els cavallers de l'[[Orde de Malta]] s'instal·laren al Regne de Malta les seves accions contra els navilis musulmans van despertar la ira de l'emperador otomà, que va manar un altre gran exèrcit per expulsar-los. El [[1565]] van envair l'illa i s'inicià el gran [[setge de Malta]], que va començar el [[18 de maig]] i va acabar el [[8 de setembre]], i va quedar ben representat en els frescos de [[Matteo Perez d'Aleccio]]. Al principi la batalla semblava una rèplica de l'atac a Rodes mig segle abans, amb la majoria de les ciutats destruïdes i la meitat dels cavallers morts en combat, però les forces espanyoles van anar a ajudar-los, amb el resultat de la pèrdua de 30.000 soldats otomans.
 
== Tasca administrativa ==
[[Fitxer:Suleiman Agostino.JPG|thumb|rightdreta|Gravat d'[[Agostino Veneziano]] de Solimà el Magnífic.<ref group="nota">Agostino no va arribar a veure mai al sultà, però probablement sí que va veure i va fer un esborrany del casc de Venècia.</ref> S'hi pot observar els quatre nivells del casc, que havia encarregat a [[Venècia]], com a símbol del poder imperial i que sobrepassen la tiara papal de tres nivells.<ref>The Metropolitan Museum of Art (1968). «Turquerie», ''The Metropolitan Museum of Art Bulletin'', New Series, 26 (5): 229.</ref> Es tracta d'una mostra atípica de casc per a un sultà otomà i que probablement mai no va portar en el dia a dia, sinó que el col·locava al seu costat quan rebia als visitants, sobretot als ambaixadors. Estava coronat per una enorme ploma.{{sfn|Levey|1975|p=65}}]]
Encara que el Sultà Solimà a Occident era conegut amb el sobrenom del Magnífic, entre els otomans se l'anomenava ''Kanuni'' (el legislador). Segons Kinross:
 
{{cita|No només va ser un gran estrateg, un home d'espasa, com ho havien estat el seu pare i el seu avi. Es distingí d'ells en què era també un home de ploma. Va ser un gran legislador, que destacava davant els ulls de la seva gent com un sobirà intel·ligent i un magnànim exponent de la justícia.{{sfn|Kinross|1979|p=205}}}}
L'[[educació]] va ser una altra àrea important per al sultà. Les escoles religioses adjuntes a les mesquites obtenien els seus fons de fundacions religioses, cosa que proporcionava una educació gairebé gratuïta per als nois musulmans, a diferència del que passava a la majoria de països cristians de l'època.{{sfn|Kinross|1979|p=211}} A la capital va incrementar el nombre de ''[[mekteb]]s'', una mena d'escoles primàries, fins a arribar a catorze. En elles s'ensenyava als nens a llegir, escriure i els principis de l'[[Islam]]. Els nens que desitjaven rebre més educació podien entrar en una de les vuit [[madrasses]], on se'ls instruïa en [[gramàtica]], [[metafísica]], [[filosofia]], [[astronomia]] i [[astrologia]], entre d'altres.{{sfn|Kinross|1979|p=211}} Les madrasses proporcionaven una educació de categoria universitària, i els graduats podien ser [[imam]]s o [[professor]]s. Els centres educatius solien ser un dels diversos edificis que envoltaven les mesquites on també hi havia [[biblioteques]], refectoris, fonts, cuines i [[hospital]]s públics.
 
Solimà va ser reconegut com un governant just, que va triar als seus subordinats en funció del seu mèrit en lloccomptes del seu estatus social o popularitat. L'ambaixador austríac, Ghiselain de Busbecq, va escriure sobre ell:
 
{{cita|...en realitzar nomenaments el sultà no presta atenció a cap pretensió per qüestions de riquesa o rang, ni pren en consideració les recomanacions de la popularitat; considera cada cas pels seus propis mèrits i examina acuradament el caràcter, la capacitat i la disposició de l'home per la promoció que es tracta.<ref name=aramcolawgiver />}}
''El més alt tron està en la lloança de Déu, la més feliç de les condicions.''|Solimà I{{sfn|Mansel|1998|p=84}}}}
 
A banda de la mateixa obra de Solimà, molts altres grans talents encimbellaren el món literari durant el seu govern, entre els quals destaquen [[Fuzuli]] i [[Baki]]. L'historiador literari E.J.W. Gibb va arribar a afirmar que «no hi va haver una altra època, ni tan sols en la moderna Turquia, en la quequal es donés més suport a la poesia que durant el regnat d'aquest sultà.»<ref name=byegm />
 
Solimà també va ser conegut per sustentar una sèrie de desenvolupaments arquitectònics monumentals en el seu imperi. Va intentar transformar [[Istanbul]] en el centre de la [[civilització]] islàmica amb una sèrie de projectes que incloïen ponts, mesquites, palaus i diferents edificis amb finalitats socials i de caritat. La major part van ser construïts pel principal arquitecte del sultà, [[Mimar Sinan]], amb el qual l'arquitectura otomana va assolir el seu zenit. Sinan va ser el responsable de més de tres-cents monuments repartits per tot l'imperi, que inclouen les seves dues obres mestres, la [[mesquita de Solimà]] i la [[mesquita de Selim]], aquesta darrera construïda a [[Edirne]] durant el regnat del fill de Solimà, [[Selim II]]. Solimà també va restaurar la [[Cúpula de la Roca]] a [[Jerusalem]] i els murs de la ciutat de Jerusalem, que actualment encara limiten la Ciutat Vella. També va renovar la [[Kaaba]] de [[la Meca]] i va construir un gran complex arquitectònic a [[Damasc]].{{sfn|Atıl|1987|p=26}}
 
=== Hurrem Sultan ===
[[Fitxer:Khourrem.jpg|thumb|rightdreta|Retrat de [[Roxelana|Hürrem Sultan (Roxelana)]] del [[{{segle |XVI]]|s}}.]]
Solimà estava enamorat de [[Roxelana|Hurrem Sultan]], una noia de l'harem d'origen [[rutè]]. Els dignataris estrangers occidentals, fent-se ressò dels rumors de palau que circulaven sobre ella, l'anomenaven «Russelazie» o «Roxelana», en referència al seu origen [[eslaus|eslau]].{{sfn|Ahmed|2001|p=43}} Filla d'un sacerdot [[Ucraïna|ucraïnès]] ortodox,{{sfn|Kinross|1979|p=236}} va ser raptada i criada dins l'[[harem]] i va convertir-se en la favorita del sultà. Trencant amb dos segles de tradició otomana,{{sfn|Kinross|1979|p=236}} una antiga concubina va convertir-se en l'esposa legal del sultà, cosa que cridà l'atenció dels habitants del palau i de la ciutat.{{sfn|Mansel|1998|p=86}} També es va permetre que Hurrem Sultan es quedés amb Solimà a la cort durant tota la seva vida, trencant una altra tradició que deia que quan els hereus imperials assolien la majoria d'edat, se'ls enviava juntament amb la seva mare a governar les remotes províncies de l'imperi, de manera que no tornessin mai llevat que la seva progènie entrés en la successió al tron.{{sfn|Imber|2002|p=90}} Amb el pseudònim de Muhibbi, Solimà, li va dedicar aquest poema:
 
A Hurrem se la sol considerar, almenys en part, com a responsable de les intrigues en el nomenament del successor. Encara que era dona de Solimà, no va exercir cap paper públic oficial com moltes de les seves contemporànies europees.{{sfn|Mansel|1998|p=85}} Això, però, no va impedir a Hurrem exercir una poderosa influència política. Atès que l'Imperi mancava de mitjans formals per a la designació d'un successor, la successió solia involucrar la mort de prínceps rivals per evitar disturbis civils i revoltes. Per intentar evitar l'execució dels seus fills, Hurrem va utilitzar la seva influència per eliminar aquells que donaven suport l'accés de Mustafà al tron.{{sfn|Mansel|1998|p=84}}
 
Així, en les lluites del poder aparentment instigades per Hurrem,{{sfn|Mansel|1998|p=87}} Solimà havia fet assassinar Ibrahim i el va reemplaçar per un gendre que comptava amb la seva simpatia, [[Rustem Pasha|Rustem Paixà]]. El [[1552]], quan va iniciar-se la campanya a Pèrsia i Rustem va ser nomenat comandant en cap de l'expedició, s'iniciaren les intrigues contra Mustafà. Rustem va enviar un dels homes de més confiança de Solimà a enviar-li el missatge que, atès que no estava al capdavant de l'exèrcit, els soldats pensaven que havia arribat el moment de posar un jove príncep al tron. Al mateix temps, va difondre el rumor que [[Şehzade Mustafà|Mustafà]] s'havia demostrat receptiu a la idea.
 
Preocupat pel que creia que eren els plans de Mustafà per reclamar el tron, l'estiu següent Solimà el va convocar a la seva tenda, assenyalant que «hauria de capaç d'aclarir els crims dels quals se l'acusava i que no tenia res a témer».{{sfn|Clot|1992|p=157}} Mustafà es va trobar d'una difícil elecció: o bé es presentava davant el seu pare sota el risc de ser assassinat, o, si es negava a assistir-hi, seria acusat de traïció. Finalment, Mustafà va optar per entrar a la tenda del seu pare, confiant en què el suport de l'exèrcit el protegiria. Busbecq, que afirmà haver escoltat el relat d'un testimoni ocular, descriu els moments finals de Mustafà. Quan aquest va entrar a la tenda, els eunucs de Solimà el van atacar, i el jove príncep es defensà amb força. Solimà, allunyat de la lluita només per les cortines de lli de la tenda de campanya, va travessar la cambra i va «dirigir ferotges i amenaçadores mirades als atacants, i mitjançant gestos amenaçadors els va reprendre severament la seva vacil·lació. Tot seguit, els eunucs alarmats, redoblaren els seus esforços, van llançar l'infeliç Mustafà a terra i, enrotllant-li una corda al voltant del coll, l'estrangularen.»{{sfn|Kinross|1979|p=239}}
<!--[[Fitxer:İstanbul 5622.jpg|200px|thumbnail|Tomba del sultà a la [[Mesquita de Solimà]] ]]-->
[[Fitxer:The Funeral of Sultan Suleyman the Magnificent.jpg|300px|thumbnail|El funeral de Solimà representat en un llibre sobre la història del monarca ([[1579]])]]
A la mort de Solimà, l'imperi otomà, amb una potència militar sense rival i una gran riquesa i extensió territorial, era la potència més gran del món. Les conquestes de Solimà van posar sota el control de l'imperi les principals ciutats musulmanes (com [[La Meca]], [[Medina]], [[Jerusalem]], [[Damasc]] i [[Bagdad]]), moltes províncies [[Balcans|balcàniques]], part dels territoris les actuals [[Croàcia]] i [[Àustria]], i la major part del [[nord d'Àfrica]]. La seva expansió per Europa va donar als turcs otomans una important presència en les lluites de poder del continent.
 
Durant el regnat de Solimà, tal era la por que existia en alguns sectors per relació a la força de l'imperi otomà, que l'ambaixador austríac [[Ogier Ghiselin de Busbecq|Busbecq]] va arribar a advertir de la imminent conquesta d'Europa:
== Bibliografia ==
{{refbegin|2}}
* {{Ref-llibre |cognom=Ahmed|nom=Syed Z|any=2001|títol=The Zenith of an Empire: The Glory of the Suleiman the Magnificent and the Law Giver| editorial=A.E.R. Publications|isbn=978-0-9715873-0-4}}
* {{Ref-llibre |cognom=Atıl |nom=Esin |títol=The Age of Sultan Süleyman the Magnificent|any=1987 | editorial=National Gallery of Art |localització=Washington, D.C.|isbn=978-0-89468-098-4}}
* {{Ref-llibre |cognom=Barber|nom=Noel|títol=Lords of the Golden Horn : From Suleiman the Magnificent to Kamal Ataturk|any=1976|ciutat=Londres| editorial=Pan Books|isbn=978-0-330-24735-1}}
* {{Ref-llibre |cognom=Clot |nom=André |títol=Suleiman the Magnificent: The Man, His Life, His Epoch |url= |llengua=anglès | editorial=Saqi Books |data=1992 |pàgines= |isbn=0-86356-126-8}}
* {{Ref-llibre |cognom=Greenblatt |nom=Miriam |títol=Süleyman the Magnificent and the Ottoman Empire |any=2003| editorial=Benchmark Books |localització=Nova York |isbn=978-0-7614-1489-6}}
* {{Ref-llibre |cognom=Hooker|nom=Richard|títol=The Ottomans from Washington State University}}
* {{Ref-llibre |cognom=Imber|nom=Colin|any=2002|títol=The Ottoman Empire| editorial=Palgrave Macmillan|isbn=0-333-61387-2}}
* {{Ref-llibre |cognom=Kinross|nom=Patrick|any=1979|títol=The Ottoman centuries: The Rise and Fall of the Turkish Empire| editorial=Perrenial|isbn=0-688-08093-6}}
* {{Ref-llibre |cognom=Kour|nom=Zaka Hanna|any=1980|títol=The history of Aden, 1839–72|url= http://books.google.com/books?id=KrsmNygcbNgC&pg=PA2}}
* {{Ref-llibre |cognom=Lamb|nom=Harold|any=1951|títol=Suleiman, the Magnificent, Sultan of the East| editorial=Garden City, N.Y.: Doubleday|isbn=OCLC 397000}}
* {{Ref-llibre |cognom=Levey|nom=Michael|any=1975|títol=The World of Ottoman Art. Thames & Hudson|isbn=0-500-27065-1}}
* {{Ref-llibre |cognom=Lewis|nom=Bernard|any=2002|títol=What Went Wrong? Western Impact and Middle Eastern Response|ciutat|Londres| editorial=Phoenix|isbn=978-0-7538-1675-2}}
* {{Ref-llibre |cognom=Mansel|nom=Phillip|any=1998|títol=Constantinople: City of the World's Desire, 1453-1924| editorial=St. Martin's Griffin|isbn=0-312-18708-4}}
* {{Ref-llibre |cognom=Severy|nom=Merle|any=1987|títol=The World of Suleiman the Magnificent| editorial=National Geographic}}
* {{Ref-llibre |cognom=Shaw|nom=Ezel Kural|títol=History of the Ottoman Empire and modern Turkey|any=1976|url= http://books.google.cat/books/about/History_of_the_Ottoman_Empire_and_Modern.html?id=quxwngEACAAJ&redir_esc=y}}
* {{Ref-llibre |cognom=Sicker|nom=Martin|any=2000|títol=The Islamic World in Ascendancy: From the Arab Conquests to the Siege of Vienna| editorial=Praeger/Greenwood|isbn=0-275-96892-8}}
* {{Ref-llibre |cognom=Subhi|nom=Labib|any=1979|títol=International Journal of Middle East Studies. The era of Suleyman the Magnificent: Crisis of Orientation Vol. 10, Núm. 4}}
* {{Ref-llibre |cognom=Szabad |nom=Imre |títol=Hungary, past and present: embracing its history from the Magyar conquest to the present time |url= http://books.google.cat/books?id=JRE6AAAAMAAJ&pg=PA76&dq=1547+hungary+soliman+Ferdinand&hl=ca&sa=X&ei=GZPaUKivGaqJ0AXv4YDYBg&ved=0CFMQ6AEwBQ#v=onepage&q=1547%20hungary%20soliman%20Ferdinand&f=false |llengua=anglès | editorial=Black |any=1854}}
{{refend}}
 
{{Projectes germans|commons=Suleiman I|Solimà I el Magnífic}}
{{1000+AdQ|Biografies}}
{{Article de qualitat}}
 
{{ORDENA:Solima 1}}
[[Categoria:Sultans de l'Imperi Otomà]]
306.025

modificacions

Menú de navegació