Canvis

Salta a la navegació Salta a la cerca
m
|dreta|thumb -> |miniatura
=== Àsia ===
{{article principal|Guerra Otomano-Safàvida (1532-1555)}}
[[Fitxer:Sueleymanname nahcevan.jpg|dreta|thumbminiatura|Miniatura que mostra Solimà I marxant amb l'exèrcit a [[Nakhtxivan]] (a l'actual [[Azerbaidjan]]), l'estiu de 1554.]]
Després de consolidar les fronteres europees, Solimà va dirigir la seva atenció a l'amenaça perenne que representava el [[Xa]] de la dinastia [[safàvida]] de [[Pèrsia]]. Hi va haver dos esdeveniments concrets que van precipitar l'increment de la tensió. En primer lloc el Xa [[Tahmasp I]] va assassinar el governador de [[Bagdad]], lleial a Solimà, que va ser reemplaçat per un partidari del Xa. En segon lloc, el governador de [[Bitlis]] havia jurat fidelitat als [[safàvides]].{{sfn|Imber|2002|p=51}} El 1533, Solimà va ordenar al seu Gran Visir [[Pargali Ibrahim Paixà]] que liderés un exèrcit que va recuperar [[Bitlis]] i va ocupar [[Tabriz]] sense trobar-hi resistència. Després d'unir-se a Ibrahim el 1534, Solimà s'internà dins de [[Pèrsia]], on es va trobar que el Xa sacrificava territori per evitar presentar batalla, fet que portava com a conseqüència un afebliment de les hosts otomanes que havien de creuar unes regions molt dures.{{sfn|Sicker|2000|p=206}} L'any següent, Solimà i Ibrahim van fer una entrada triomfal a [[Bagdad]], ciutat que va restar sota el seu comandant, fet que va consolidar a Solimà com a líder del món islàmic i legítim successor dels [[Califat abbàssida|califes abbàssides]].{{sfn|Clot|1992|p=93}}
 
=== El Mediterrani i el nord d'Àfrica ===
{{article principal|Khair ed-Din Barba-rossa|Guerra d'Itàlia (1542 - 1546)|Setge de Malta (1565)|Aliança franco-otomana}}
[[Fitxer:Battle of Preveza (1538).jpg|dreta|thumbminiatura|[[Barba-rossa]], nomenat pel Solimà almirall en cap de la flota otomana va derrotar la [[Lliga Santa (1511)|Lliga Santa]] de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] sota el comandament de [[Andrea Doria]] a la [[Batalla de Préveza]] a 1538]][[Fitxer:Siege of malta 1.jpg|thumb|El [[Setge de Malta (1565)|setge de Malta de 1565]]. ''Arribada de la flota turca'', per [[Matteo Perez d'Aleccio]] ]]
 
Després de consolidar les seves conquestes per terra als balcans, Solimà va rebre la notícia que la fortalesa de [[Korone|Koron]] (a l'actual [[Grècia]]) havia estat atacada per [[Andrea Doria]], almirall de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]]. La presència espanyola a la Mediterrània Oriental preocupava Solimà, ja que era una mostra de les intencions de Carles V d'enfrontar-se al domini otomà de la regió. Després de reconèixer la necessitat de reforçar el paper de la flota turca a la Mediterrània, Solimà nomenà Khair ad Din, conegut a Europa com a [[Barba-rossa]], almirall en cap de l'Imperi. Barba-rossa va rebre l'encàrrec de reconstruir la flota otomana fins a igualar el poder naval de la resta de potències mediterrànies juntes.{{sfn|Clot|1992|p=87}}
815.818

modificacions

Menú de navegació