Jocs Olímpics d'estiu de 1972

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula Jocs OlímpicsJocs Olímpics de Munic de 1972
Munchen 1972.jpg
Olympic rings with white rims.svg
Cerimònia d'obertura26 d'agost del 1972
Inaugurats perGustav Heinemann
Cerimònia de clausura11 de setembre del 1972
Comitès participants121
Atletes participants7.123
Homes6.065
Dones1.058
Esdeveniments195 de 17 esports
Jurament Olímpic dels atletesHeidi Schüller
Jurament Olímpic dels jutgesHeinz Pollay
LemaThe Happy Games
(Els Jocs feliços)
Flama OlímpicaGünter Zahn
MascotaWaldi
Estadi OlímpicEstadi Olímpic de Munic
Modifica les dades a Wikidata

Els Jocs Olímpics d'estiu de 1972, oficialment anomenats Jocs Olímpics de la XX Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Munic (República Federal d'Alemanya) entre els dies 26 d'agost i 11 de setembre. En aquests Jocs hi van participar 7.123 atletes (6.065 homes i 1.058 dones) de 121 comitès nacionals diferents, competint en 21 esports i 195 especialitats.

Els Jocs Olímpics de Munic de 1972 van ser els segons Jocs Olímpics d'estiu que se celebraren a Alemanya, després dels Jocs Olímpics d'estiu de 1936 realitzats a la ciutat de Berlín durant el Tercer Reich. Els Jocs Olímpics de Munic serviren per presentar una nova, democràtica i optimista Alemanya als ulls del món, com ho demostra el seu lema oficial, "Els jocs feliços". L'emblema dels Jocs va ser un logotip en el qual apareixia un sol blau, el "sol brillant". Per primera vegada s'introduí la figura de mascota olímpica, representada pel gos de raça teckel "Waldi", dissenyat per Otl Aicher.

Antecedents[modifica]

En la 64a Sessió Plenària del Comitè Olímpic Internacional (CIO), realitzada el 26 d'abril de 1966 a Roma (Itàlia), s'escollí com a seu dels Jocs Olímpics d'estiu de 1972 a la ciutat de Munic per davant de Madrid, Mont-real i Detroit:[1]

Votacions de 1972
CiutatComitè OlímpicRonda 1Ronda 2
MunicRFA RFA2931
MadridEspanya franquista Espanya1616
Mont-realCanadà Canadà613
DetroitEstats Units Estats Units6-

Lema[modifica]

Citius, altius, fortius és una locució llatina que vol dir "més ràpid, més alt, més fort". Aquest fou el lema dels Jocs Olímpics de Munic 1972. Juntament amb els cinc anells entrellaçats i amb la flama Olímpica, simbolitza l'esperit olímpic. La frase fou pronunciada pel baró Pierre de Coubertin a la inauguració dels primers Jocs Olímpics de l'Edat Moderna a Atenes.[2] El lema fou ideat pel frare dominic Henri Didon, amic de Coubertin, pel frontispici del seu Col·legi Albert Magne de París. Gramaticalment, el lema està format pel comparatiu dels adjectius citus, altus i fortis.

Massacre de Munic[modifica]

Article principal: Massacre de Munic
Països participants als Jocs Olímpics d'estiu de 1972. Les nacions ombrejades de color blau participaren per primera vegada en aquests jocs.

Els Jocs Olímpics de 1972 patiren un acte terrorista que els marcà. El dia 5 de setembre un grup de terroristes palestins de l'organització Setembre Negre assassinaren dos atletes israelians i agafaren uns altres nou com a ostatges. Després d'un frustrat intent de rescat, tots els ostatges i terroristes, exceptuant-ne tres, foren morts. Malgrat el succés, els Jocs seguiren amb total normalitat, després de ser suspesos durant vint-i-quatre hores. Alguns atletes, molt pocs, abandonaren la vila olímpica de Munic.

Comitès participants[modifica]

En aquests Jocs participaren un total de 121 comitès nacionals diferents, fent-ho per primera vegada els d'Albània, Alt Volta (actual Burkina Faso), Aràbia Saudita, Dahomey (avui en dia Benín), Gabon, Corea del Nord, Lesotho, Malawi, Somàlia, Swazilàndia i Togo.

Retornaren a la competició Cambodja, Congo, Guatemala i Haití i deixaren de participar Congo Kinshasa, Guinea, Hondures, Iraq, Líbia i Sierra Leone.

Esports disputats[modifica]

En aquests Jocs Olímpics es diputaren 195 proves de 23 esports diferents:

Anells OlímpicsEsports als Jocs Olímpics de Munic

Atletisme | Bàsquet | Boxa | Ciclisme | Esgrima | Futbol | Gimnàstica | Halterofília | Hípica | Handbol | Hoquei sobre herba | Judo | Lluita | Natació | Pentatló modern | Piragüisme | Rem | Salts | Tir | Tir amb arc | Vela | Voleibol | Waterpolo
demostració: Bàdminton | Esquí aquàtic

Seus[modifica]

Vista general de l'Olympiapark.
Seu de la competició de natació.
Entrenaments de gimnàstica.
  • Parc Olímpic de Munic (Olympiapark)
    • Estadi Olímpic (Olympiastadion) – cerimònies d'inauguració i clausura, atletisme, futbol (final), hípica (salts per equips), pentatló modern (hípica)
    • Estadi de Boxa (Boxhalle) – boxa i judo (final)
    • Velòdrom (Radstadion) – ciclisme (pista)
    • Olympiahalle (Sporthalle) – gimnàstica i handbol (final)
    • Hockeyanlage – hoquei sobre herba
    • Schwimmhalle – natació, pentatló modern (natació), salts i waterpolo
    • Volleyballhalle – voleibol
  • Seus de Munic
    • Regattastrecke (Oberschleißheim) – piragüisme i rem
    • Basketballhalle (Siegenburger Straße) – bàsquet i judo
    • Fechthalle 1 (Messegelände) - esgrima (final)
    • Fechthalle 2 (Messegelände) - esgrima
    • Gewichtheberhalle (Messegelände) - halterofília
    • Judo und Ringerhalle (Messegelände) - judo i lluita
    • Dantebad – waterpolo
    • Schießanlage (Hochbrück) – pentatló modern (tir) i tir olímpic
    • Bogenschießanlage (Englischer Garten) – tir amb arc
    • Riding Facility, Riem – hípica (concurs complet i salts individual) i pentatló modern (hípica)
    • Palau de Nymphenburg – hípica (doma)
    • Grünwald - ciclisme (ruta individual)
  • Altres seus
    • Badia de Kiel – esquí aquàtic i vela
    • Frankenstadion (Nuremberg) – futbol (preliminars)
    • Jahnstadion (Regensburg) – futbol (preliminars)
    • Drei Flüsse Stadion (Passau) – futbol (preliminars)
    • ESV-Stadion (Ingolstadt) – futbol (preliminars)
    • Eiskanal (Augsburg) – piragüisme (eslàlom)
    • Rosenaustadion (Augsburg) - futbol (preliminars)
    • Sporthalle Augsburg (Augsburg) - handbol (preliminars)
    • Donauhalle (Ulm) – handbol (preliminars)
    • Hohenstaufenhalle Göppingen (Göppingen) – handbol (preliminars)
    • Böblingen Sportshalle (Böblingen) – handbol (preliminars)
    • Bundesautobahn 96 - ciclisme (contrarellotge)

Aspectes destacats[modifica]

  • Retornaren a la competició oficial dos esports; l'handbol, absent de l'edició de 1936 i el tir amb arc, absent des de l'edició de 1920. Així mateix s'introduí per primera vegada l'eslàlom en aigües braves en les proves de piragüisme.
  • Els Joc Olímpics de Munic de 1972 marcaren l'inici del domini de Cuba com la potència esportiva principal d'Amèrica Llatina i el Carib, encapçalant el medaller entre les nacions d'aquell continent, un lloc que no ha perdut en cap de les edicions posteriors en les que ha participat, exceptuant Pequín 2008, relegada per Brasil.
  • Mark Spitz aconseguí set medalles d'or en natació, convertint-se en l'heroi dels Jocs. Aquest rècord fou vigent fins als Jocs Olímpics de Pequín 2008, moment en el qual fou superat pel nedador nord-americà Michael Phelps.
  • El gimnasta japonès Sawao Kato aconseguí 5 medalles en la categoria de gimnàstica artística, tres d'or i dues de plata; i la nedadora australiana Shane Gould també aconseguí 5 medalles, tres d'or, una de plata i una altra de bronze, si bé aquesta ho féu als 15 anys.
  • El finlandès Lasse Viren aconseguí un doblet en 5.000 i 10.000 m llisos.
  • El lluitador Dan Gable aconseguí la medalla d'or en la categoria de -58 kg sense haver perdut cap punt en la lluita. El neerlandès Wim Ruska es convertí en l'únic judoca en fer-se en dues medalles d'or en uns mateixos Jocs.

Medaller[modifica]

Deu nacions amb més medalles en els Jocs Olímpics de 1972. País amfitrió ressaltat.

Segell commemoratiu de la RFA sobre la celebració dels Jocs Olímpics.
Jocs Olímpics d'estiu de 1972Anells Olímpics
PosicióPaís  Or    Plata    Bronze  Total
1Unió Soviètica Unió Soviètica50272299
2Estats Units Estats Units33313094
3República Democràtica Alemanya RDA20232366
4RFA RFA13111640
5Japó Japó138829
6Austràlia Austràlia87217
7Polònia Polònia75921
8Hongria Hongria6131635
9Bulgaria (1967-1971) Bulgària610521
10Itàlia Itàlia531018

Medallistes més guardonats[modifica]

Categoria masculina[modifica]

NomCONDisciplinaOrPlataBronzeTotal
Mark SpitzEstats Units Estats UnitsNatació7007
Sawao KatoJapó JapóGimnàstica3205
Akinori NakayamaJapó JapóGimnàstica2114
Roland MatthesRepública Democràtica Alemanya RDANatació2114
Jerry HeidenreichEstats Units Estats UnitsNatació2114
Shigeru KasamatsuJapó JapóGimnàstica1124
Eizo KenmotsuJapó JapóGimnàstica1124
Categoria femenina
NomCONDisciplinaOrPlataBronzeTotal
Shane GouldAustràlia AustràliaNatació3115
Karin JanzRepública Democràtica Alemanya RDAGimnàstica2215
Olga KorbutUnió Soviètica Unió SovièticaGimnàstica3104
Shirley BabashoffEstats Units Estats UnitsNatació2204
Liudmila TuríxtxevaUnió Soviètica Unió SovièticaGimnàstica2114
Tamara LazakóvitxUnió Soviètica Unió SovièticaGimnàstica1124

Classificatòria general[modifica]

Atletisme masculí[modifica]

NomCONPuntuacióNomCONPuntuació
100 m.Llançament de javelina
1.Valeri BorzovUnió Soviètica Unió Soviètica10,141.Klaus WolfermannRFA RFA90,48
2.Robert TaylorEstats Units Estats Units10,242.Ianis LusisUnió Soviètica Unió Soviètica90,46
3.Lennox MillerJamaica Jamaica10,333.William SchmidtEstats Units Estats Units84,42
200 m.Decatló
1.Valeri BorzovUnió Soviètica Unió Soviètica20,001.Nikolai AvilovUnió Soviètica Unió Soviètica8434
2.Lerry BlackEstats Units Estats Units20,192.Leonid LitvinenkoUnió Soviètica Unió Soviètica8035
3.Pietro MenneaItàlia Itàlia20,303.Ryszard KtusPolònia Polònia7984
400 m.20 km. marxa
1.Vincent MatthewsEstats Units Estats Units44,661.Peter FrankelRepública Democràtica Alemanya RDA1:26:42,4
2.Wayne CollettEstats Units Estats Units44,802.Vladimir GolubnichiUnió Soviètica Unió Soviètica1:26:55,2
3.Julius SangKenya Kenya44,923.Hans ReimannRepública Democràtica Alemanya RDA1:27:16,6
800 m.50 km. marxa
1.David WottleEstats Units Estats Units1:45,91.Bernd KannenbergRFA RFA3:56:11,6
2.Evgeni ArzhanovUnió Soviètica Unió Soviètica1:45,92.Veniamin SoldatenkoUnió Soviètica Unió Soviètica3:58:24,0
3.Mike BoitKenya Kenya1:46,03.Larry youngEstats Units Estats Units4:00:46,0
1.500 m.Salt d'alçada
1.Pekka Vasala[[Finlàndia|Finlàndia Finlàndia]]3:36,31.Yuri TarmakUnió Soviètica Unió Soviètica2,23
2.Kipchoge KeinoKenya Kenya3:36,82.Stefan JungeRepública Democràtica Alemanya RDA2,21
3.Rod DixonNova Zelanda Nova Zelanda3,37,53.Dwight StonesEstats Units Estats Units2,21
5.000 m.Salt amb perxa
1.Lasse VirenFinlàndia Finlàndia13:26,41.Wolfgang NordwigRepública Democràtica Alemanya RDA5,50
2.Mohamed GammoudiTunísia Tunísia13:27,42.Robert SeagrenEstats Units Estats Units5,40
3.Ian StewartRegne Unit Regne Unit13:27,63.Jan JohnsonEstats Units Estats Units5,35
10.000 m.Salt de llargada
1.Lasse VirenFinlàndia Finlàndia27:38,41.Randy WilliamsEstats Units Estats Units8,24
2.Emiel PuttemansBèlgica Bèlgica27:39,62.Hans BaumgartnerRFA RFA8,18
3.Miruts YifterEthiopia (1897) Etiòpia27:41,03.Arnie RobinsonEstats Units Estats Units8,03
MaratóTriple salt
1.Frank ShorterEstats Units Estats Units2:12:19,81.Victor SancevUnió Soviètica Unió Soviètica17,35
2.Karel LismontBèlgica Bèlgica2:14:31,82.Jörg DrehmelRepública Democràtica Alemanya RDA17,31
3.Mamo WoldeEthiopia (1897) Etiòpia2:15:08,43.Nelson PrudencioBrasil Brasil17,05
110 m. tanquesLlançament de pes
1.Rodney Milburn jr.Estats Units Estats Units13,241.Wladyslaw KomarPolònia Polònia21,18
2.Guy Drut[[França|França França]]13,342.Jörg DrehmelEstats Units Estats Units21,17
3.Thomas HillEstats Units Estats Units13,483.Nelson PrudencioRepública Democràtica Alemanya RDA21,14
400 m. tanquesLlançament de disc
1.John Akii-BuaUganda Uganda47,821.Ludvik DanekTxecoslovàquia Txecoslovàquia64,40
2.Ralph MannEstats Units Estats Units48,512.Jay SilvesterEstats Units Estats Units63,50
3.David HemeryRegne Unit Regne Unit48,523.Rickard BruchSuècia Suècia63,40
3.000 m. obstàclesLlançament de martell
1.Kipchoge KeinoKenya Kenya8:23,61.Anatoli BondarchukUnió Soviètica Unió Soviètica75,50
2.Benjamin JipchoKenya Kenya8:24,62.Jochen SachseRepública Democràtica Alemanya RDA74,96
3.Tapio KantanenFinlàndia Finlàndia8:24,83.Vasili KhmelevskiUnió Soviètica Unió Soviètica74,04
4X100 m. relleus4X400 m. relleus
1.Larry Black

Robert Taylor

Gerard Tinker

Eddie Hart

Estats Units Estats Units38,191.Charles Asati

Hezahiah Nyamau

Robert Ouko

Julius Sang

Kenya Kenya2:59,8
2.Alexander Kornelyuk

Vladimir Lovetski

Yuri Silov

Valeri Borzov

Unió Soviètica Unió Soviètica38,502.Martin Reynolds

Alan Pascoe

David Hemery

David Jenkins

Regne Unit Regne Unit3:00,5
3.Jobst Hirscht

Karlheinz Klotz

Gerhard Wucherer

Klaus Ehl

RFA RFA38,793.Gilles Bertould

Daniel Velasques

Francis Kerbiriou

Jacques Carette

França França3:00,7

Atletisme Femení[modifica]

NomCONPuntuacióNomCONPuntuació
100 m.Salt d'alçada
1.Renate StecherRepública Democràtica Alemanya RDA11,071.Ulrike MeyfarthRFA RFA1,92
2.Raelene BoyleAustràlia Austràlia11,232.Yordanka BlagoevaBulgaria (1967-1971) Bulgària1,88
3.Silvia ChivasCuba Cuba11,243.Ilona GusenbauerÀustria Àustria1,88
200 m.Salt de llargada
1.Renate StecherRepública Democràtica Alemanya RDA22,401.Heide RosendahlRFA RFA6,78
2.Raelene BoyleAustràlia Austràlia22,452.Diana YorgovaBulgaria (1967-1971) Bulgària6,77
3.Irena SzewinskaPolònia Polònia22,743.Eva SuranovaTxecoslovàquia Txecoslovàquia6,67
400 m.Llançament de pes
1.Monika ZehrtRepública Democràtica Alemanya RDA51,081.Nadezhda ChizhovaUnió Soviètica Unió Soviètica21,03
2.Rira WildenRFA RFA51,212.Marggita GummelRepública Democràtica Alemanya RDA20,22
3.Kathy HammondEstats Units Estats Units51,643.Ivanka KhristovaBulgaria (1967-1971) Bulgària19,35
800 m.Llançament de disc
1.Hildegard FalckRFA RFA1:58,61.Faina MelnikUnió Soviètica Unió Soviètica66,62
2.Niele SebaiteUnió Soviètica Unió Soviètica1:58,72.Argentina MenisRomania (1965-1989) Romania65,06
3.Gunhild HoffmeisterRepública Democràtica Alemanya RDA1:59,23.Vassilka StoevaBulgaria (1967-1971) Bulgària64,34
1500 mLlançament de javelina
1.Ludmila BraginaUnió Soviètica Unió Soviètica4:01,11.Ruth FuchsRepública Democràtica Alemanya RDA63,88
2.Gunhild HoffmeisterRepública Democràtica Alemanya RDA4:02,82.Jaquelina TodtenRepública Democràtica Alemanya RDA62,54
3.Paola CacchiItàlia Itàlia4:02,93.Kathy SchmidtEstats Units Estats Units59,94
100 m ballesPentatló
1.Annelie EhrhardtRepública Democràtica Alemanya RDA12,591.Mary PetersRegne Unit Regne Unit4801
2.Valeria BufanuRomania (1965-1989) Romania12,842.Heide RosendahlRFA RFA4791
3.Karin BalzerRepública Democràtica Alemanya RDA12,903.Burglinde PollakRepública Democràtica Alemanya RDA4768
4X100 m4X400 m
1.Christiane Krause

Ingrid Mickle

Annegret Richter

Heide Rosendahl

RFA RFA42,811.Dagmar Käsling

Rita Kühne

Helga Seidler

Monika Zehrt

República Democràtica Alemanya RDA3:23,0
2.Evelyn Kaufer

Christina Heinich

Bärbel Struppert

Renate Stecher

República Democràtica Alemanya RDA42,952.Mable Fergerson

Madeline Manning

Cheryl Toussaint

Kathy Hammond

Estats Units Estats Units3:25,2
3.Marlene Elejarde

Carmen Valdés

Fulgencia Romay

Silvia Chivas

Cuba Cuba43,363.Anette Rückes

Inge Bödding

Hildeggard Falck

Rita Wilden

RFA RFA3:26,5

Referències[modifica]

  1. (anglès) Història dels vots per escollir les seus olímpiques
  2. «Opening Ceremony» (pdf) p. 3. International Olympics Committee, 2002. [Consulta: 2 agost 2012].; "Sport athlétique", 14 mars 1891: "[...] dans une éloquente allocution il a souhaité que ce drapeau les conduise ‘souvent à la victoire, à la lutte toujours’. Il a dit qu’il leur donnait pour devise ces trois mots qui sont le fondement et la raison d’être des sports athlétiques: citius, altius, fortius, ‘plus vite, plus haut, plus fort’.", citat a Hoffmane, Simone La carrière du père Didon, Dominicain. 1840 - 1900, Tesi doctoral, Université de Paris IV - Sorbonne, 1985, p. 926; cf. Michaela Lochmann, Les fondements pédagogiques de la devise olympique „citius, altius, fortius“

Enllaços externs[modifica]