Mariàngela Vilallonga i Vives

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Maria Àngela Vilallonga Vives)
Infotaula de personaHonorable Modifica el valor a Wikidata
Mariàngela Vilallonga i Vives

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Mariàngela Vilallonga Vives Modifica el valor a Wikidata
3 abril 1952 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Girona Modifica el valor a Wikidata
Presidenta Fundació Prudenci Bertrana
maig 2021 –
← Joan Domènech i Moner
Consellera de Cultura
24 març 2019 – 3 setembre 2020
← Laura Borràs i Castanyer – Àngels Ponsa i Roca →
Membre del gabinet: Govern de Catalunya 2018-2021

Nomenada per: Joaquim Torra i Pla
Vicepresidenta segona de l'Institut d'Estudis Catalans
1r setembre 2017 – 24 març 2019
← Jaume de Puig i Oliver – Marta Prevosti i Monclús →
Membre de la junta Consell Escolar de Catalunya
2011 – 2015
Vicepresidenta segona de l'Institut d'Estudis Catalans
2010 – 2013
← Joan Solà i Cortassa – Jaume de Puig i Oliver → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona - filologia clàssica
Universitat de Girona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòloga, política, escriptora, historiadora de la literatura, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorGovern de Catalunya (2019–2020)
Universitat de Girona (1975–2022) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
31 març 2016Manifest Koiné Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsBorja Vilallonga Modifica el valor a Wikidata
PareJosep Vilallonga i Ribalta Modifica el valor a Wikidata
Premis
Twitter (X): MVilallonga Instagram: mariangelavilallonga Modifica el valor a Wikidata

Mariàngela Vilallonga Vives (Girona, 3 d'abril de 1952) és catedràtica emèrita de Filologia Llatina a la Universitat de Girona. Entre 2017 i 2019 fou vicepresidenta segona de l'IEC (Institut d'Estudis Catalans), institució on ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat.[1] Entre març de 2019 i setembre de 2020 fou consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, com a part del govern de Quim Torra.[2][3] Posteriorment, el 4 de setembre del mateix any, va reingressar al cos de catedràtics de la Universitat de Girona, fins que es jubilà el 2022.[4] Des de maig de 2021 és la presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana.[5]

Biografia[modifica]

El seu pare fou el sastre Josep Vilallonga. Nascuda a Girona, va créixer a Llagostera. Va estudiar primària a les carmelites del municipi i el batxillerat elemental a l'Institut de Girona. Posteriorment, va estudiar a l'Institut Jaume Vicens Vives de Girona. Va començar la carrera de Filosofia i Lletres a la Universitat de Girona, i es va llicenciar en Filologia Clàssica a la Universitat Autònoma de Barcelona. El mes de setembre de 1974 va llegir la seva tesina, L'estructura omfàlica a l'epístola Ad Pisones d'Horaci, dirigida per Àngel Anglada Anfruns. El mateix any va començar a treballar com a docent al Col·legi Universitari de Girona i es va casar el 1975.[6]

Universitat[modifica]

Doctora en Filologia Clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona, és catedràtica de Filologia Llatina de la Universitat de Girona i directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent, des de la seva creació l'any 2004, i del grup de recerca de Patrimoni Literari. Ha dirigit projectes de recerca sobre les relacions entre els humanistes de la Corona d'Aragó i Europa durant els segles xv i xvi. En aquest àmbit destaquen el llibre La literatura llatina a Catalunya al segle XV i les seves aportacions sobre el cardenal i bisbe de Girona Joan Margarit i Pau i Jeroni Pau, de qui és especialista.

Coordina el grup de treball Studia Humanitatis, en què participen catorze investigadors d'Alemanya, Itàlia, el Regne Unit, Bèlgica i l'Estat espanyol. Ha creat una biblioteca virtual, accessible a través del web de l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la UdG, on es poden trobar biografies dels principals humanistes catalans i alguns dels seus textos llatins.[7]

Acadèmia[modifica]

Des del 28 de febrer de 2005 és membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans amb el número 255, on entre 2017 i 2019 fou la vicepresidenta de la institució. Ja ho havia sigut anteriorment, entre l'11 de novembre de 2010 i el 2013, en substitució de Joan Solà, mort el 27 d'octubre del 2010.

És vocal de la Junta de Govern i del Consell Assessor de la Institució de les Lletres Catalanes des de 2015. Ha estat membre del Consell de les Arts i la Cultura de Girona (2008-2011), membre del Consell Escolar de Catalunya (2011-2015), membre del Consell Social de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2014-2015), presidenta del Consell Assessor de la Xarxa CRUSCAT (2010-2015), membre del Comitè Organitzador de les Commemoracions de la Generalitat de Catalunya (2011-2013) i coordinadora dels "Fulls" de la Revista de Girona (1985-2008). Des de 2004 és directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona (excepte període 2019-2020).[8]

Política[modifica]

El 22 de març del 2019 va ser anunciada com a consellera de Cultura del govern de Quim Torra, en substitució de Laura Borràs.[9] Borràs va deixar el càrrec per a presentar-se com a candidata independent a les eleccions generals espanyoles de 2019.[10] Vilallonga fou nomenada consellera el dia 24 de març del mateix any[11] i fou cessada el dia 3 de setembre de 2020. Posteriorment, es va tornar a reincorporar al cos de catedràtics de la Universitat de Girona i fou nomenada presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana.[5] Es jubilà el 2022.[4]

Publicacions[modifica]

És autora de més d'una dotzena de monografies i de llibres. També ha traduït els Poemes francesos de Rainer M. Rilke (2011). Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació (El Punt, Presència, Revista de Girona, Serra d'Or, La Vanguardia, Avui, Ara.)[1]

Premis i reconeixements[modifica]

El 26 d'abril del 2016, va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva "recerca centrada en la literatura humanística llatina de la Corona d'Aragó".[12]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Mariàngela Vilallonga». IEC. Arxivat de l'original el 13 d’agost 2020. [Consulta: 15 juny 2018].
  2. ↑ 324cat. «Mariàngela Vilallonga substituirà Laura Borràs a la conselleria de Cultura», 22-03-2019. [Consulta: 22 març 2019].
  3. ↑ «La santcugatenca Àngels Ponsa, nova consellera de Cultura». Tot Sant Cugat, 03-09-2020.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Instituts > Mariàngela Vilallonga pronunciarà la seva 'lectio ultima' en el marc de les Lliçons de la Càtedra». [Consulta: 16 novembre 2023].
  5. ↑ 5,0 5,1 girona, acn. «Vilallonga, presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana», 01-06-2021. [Consulta: 1r juny 2021].
  6. ↑ «Mariàngela Vilallonga». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 18 juny 2018].
  7. ↑ «Exposició "M.A. Anglada 1930/1999. Vida i Obra"». Fundació Josep Pla. Arxivat de l'original el 2018-09-08. [Consulta: 18 juliol 2012].
  8. ↑ «Càtedres de la UdG > Patrimoni Literari». [Consulta: 28 octubre 2021].
  9. ↑ Ekaizer, Ernesto. «Mariàngela Vilallonga es perfila com a nova consellera de Cultura», 21-03-2019. [Consulta: 21 març 2019].
  10. ↑ Geli, Carles «Vilallonga, una consejera de emergencia bajo dos sombras» (en castellà). El País [Madrid], 23-03-2019. ISSN: 1134-6582.
  11. ↑ «El president de la Generalitat ha signat avui el decret de nomenament de les noves conselleres de Presidència i Cultura». [Consulta: 5 abril 2019].[Enllaç no actiu]
  12. ↑ «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 personalitats i 13 entitats». Gencat, 10-02-2017 [Consulta: 13 abril 2016]. Arxivat 17 de juny 2018 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-04-20. [Consulta: 10 febrer 2017].

Bibliografia complementària[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mariàngela_Vilallonga_i_Vives&oldid=32681615»