Quítxua de Huánuco
Wanuku rimay  | |
|---|---|
| Tipus | llengua |
| Ús | |
| Parlants nadius | 190.000 (1993 ) |
| Autòcton de | Huánuco |
| Estat | Perú |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies quítxua | |
| Codis | |
| Glottolog | apam1237 |
| Endangered languages | 8114 |
El quítxua de Huánuco, també conegut com quítxua d'Alto Pativilca–Alto Marañón–Alto Huallaga (abreujat AP–AM–AH) és un continu dialectal del quítxua parlat a les províncies peruanes de Huánuco, Lauricocha, Cajatambo i zones veïnes. El dialecte més conegut dins del continu Huánuco és el quítxua de Huallaga.
Estandardització
[modifica]Malgrat les clares diferències amb les variants de Wanka i Ancash, ni el quítxua de Huánuco ni el Quítxua Yaru ni un estàndard comú d'aquests dos van ser inclosos en les varietats quítxues oficialment reconegudes sota el mandat de Juan Velasco Alvarado (gramàtiques i diccionaris 1976). En el transcurs de la implementació de la llei lingüística redactada per María Sumire i aprovada el 2011 (Llei 29735), el quítxua de Huánuco (Wanuku qichwa) ara també és una varietat reconeguda.[1] El 2014 i el 2015 es va crear una norma oficial per a les varietats quítxues parlades al departament de Huánuco amb dues ordenances regionals (Ordenanza Regional Nº 100-2014-CR-GRH, Ordenanza Regional Nº 020-2015-CR-GRH).[2][3]
Situació sociolingüística
[modifica]El quítxua de Huánuco està amenaçat en algunes parts de la seva àrea lingüística perquè poques vegades es transmet als nens, i en altres, on és la primera llengua que aprenen els nens, encara és vital. Les classes escolars en quítxua de Huánuco no existien fins a principis de la dècada de 2010, però a causa de la Llei de llengües (Llei 29735) hi ha 641 escoles (el 2013) al departament de Huánuco per a l'Educació Intercultural Bilingüe (EIB) en quítxua de Huánuco com a primera llengua per als estudiants. Són gairebé totes les escoles primàries; només a la província de Marañón (districtes de Huacrachuco i San Buenaventura) hi ha cinc escoles secundàries en quítxua de Huánuco. Segons el Ministeri d'Educació, el quítxua de Huánuco (Wanuku qichwa) s'utilitza com a estàndard a tot el Departament de Huánuco, inclòs a la província d'Ambo, on es parla la varietat Quítxua Yaru. A la província de Cajatambo (Departament de Lima) hi ha previstes 6 escoles primàries per a EIB amb el quítxua com a primera llengua.[1]
El quítxua de Huánuco estandarditzat comparteix grafies basades en el castellà. S'hi ha publicat una traducció de la llei lingüística o traduccions bíbliques de Wycliff (una completa i dos del Nou Testament) del 1923, la primera en quítxua.[4] Des del 2010 està disponible una traducció completa de la Bíblia al quítxua de Huallaga. Les traduccions del Nou Testament també van aparèixer a la dècada de 2000 en quítxua de Margos-Yarowilca-Lauricocha-Quechua i quítxua de Panao, cadascuna amb la seva pròpia ortografia basada en el castellà.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Perú, Ministerio de Educación, Dirección General de Educación Intercultural, Bilingüe y Rural: Documento Nacional de Lenguas Originarias del Perú Arxivat 2018-10-04 a Wayback Machine. Relación de variantes del quechua, Huánuco, Lima, 2013, S. 84, S. 340ff., S. 410.
- ↑ Normas Legales: Ordenanza Regional N° 100-2014-CR-GRH. El Peruano, 14. Juli 2015.
- ↑ Ordenanza Regional Nº 020-2015-CR-GRH. El Peruano, 14. Juli 2015.
- ↑ Apunchic Jesucristoc Chuscu Evangeliocuna o sea los cuatro Evangelios traducidos al Quechua de los departamentos de Huanuco-Ancash, junto con el correspondiente Castellano. Londres i Nova York, 1923. Übersetzer: Rev. T. Webster Smith und Lazaro Chocano, Evangelical Union of South America.
Bibliografia
[modifica]- Willem F. H. Adelaar, Pieter Muysken: The Languages of the Andes. With the collaboration of P.C. Muysken. Cambridge language survey. Cambridge University Press, 2007, ISBN 978-0-521-36831-5
- Víctor Domínguez Condezo: Particularidades fonéticas del quechua Yaru-Huánuco. In: Investigaciones sociales. X, N° 17, Lima 2006, S. 475–490.
- Alfredo Torero: El quechua y la historia social andina. Universidad Ricardo Palma, Lima 1974.
- David John Weber: A Grammar of Huallaga (Huánuco) Quechua. (= University of California Publications in Linguistics. Vol. 112). University of California Press, Berkeley/ Los Angeles 1989, ISBN 0-520-09732-7.
- Marlene Ballena Dávila: Versión castellana. In: Una gramática del quechua del Huallaga (Huánuco) Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.. (= Lingüística Peruana. 40). Instituto Lingüístico de Verano (SIL International), 1996.
- David John Weber, Félix Cayco Zambrano, Teodoro Cayco Villar, Marlene Ballena Dávila: Rimaycuna, Quechua de Huánuco - Diccionario del quechua del Huallaga con índices castellano e inglés Arxivat 2016-06-25 a Wayback Machine.. (= Lingüística Peruana. 48). Instituto Lingüístico de Verano (SIL International), 1998.
Enllaços externs
[modifica]- Tayta Diosninchi isquirbichishan: Quechua del Huallaga, Huánuco (Pillcu Quechua). Sociedad Bíblica Peruana, A.C. Casa de la Biblia, 2010, ISBN 978-9972-9858-3-6. (Bible.is). Unay Testamento (PDF; 19,1 MB), Mushoj Testamento (PDF; 12,3 MB).
- Mushog Testamento (QVMNT). Nou Testament (Margos-Yarowilca-Lauricocha Quechua - Quechua Margos-Yarowilca-Lauricocha, qvm). 2008, Bible League
- Mushug Testamento (QXHNT). Nou Testament (Panao Huánuco Quechua). 2009, Wycliffe Bible Translators.
| Quítxua I |
| .svg) | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Quítxua II |
| ||||||
| Varietats castellanes |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües indígenes |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Llengües de signes | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
