Uber
Uber és una empresa emergent finançada per capital de risc amb seu a San Francisco,[1] Califòrnia i fundada per Garrett Camp i Travis Kalanick. L'empresa proporciona als seus clients una xarxa de transport dinàmica a través d'un programari d'aplicació mòbil[2] que connecta passatgers amb conductors de vehicles registrats en el seu servei que ofereixen un servei de transport.
L'usuari pot detectar els conductors anònims a proximitat que s'ofereixen per transportar-lo amb el seu vehicle particular a canvi d'un preu prèviament establert. El pagament es realitza amb targeta de crèdit i Uber s'emporta una comissió del 20% sobre el cost del trajecte.[3]
Els vehicles es reserven mitjançant l'enviament d'un missatge de text o l'ús de l'aplicació mòbil, des d'on es pot seguir la ubicació del vehicle reservat.
Un estudi que analitzà 1.877.252 conductors d'Uber entre gener de 2015 i març de 2017 trobà que les conductores guanyaven 1 dòlar per hora menys que els conductors homes.[4]
Controvèrsia[modifica]
S'han produït protestes a diferents ciutats en contra de la competència que suposa el servei d'Uber pels sistemes de transport tradicionals regulats per llei.[5]
L'11 de juny de 2014, en una acció concertada a Barcelona i altres ciutats europees, els taxistes bloquejaren els carrers com a protesta en contra el que perceben com una amenaça contra els seus interessos i futur del sector. Els taxistes argumentaren que Uber i altres serveis basats en aplicacions de telèfons intel·ligents similars tenen un avantatge injust perquè no estan subjectes als mateixos tipus de taxes ni a la reglamentació dels taxis.[6][7] L'empresa es defensà argumentant que només es limiten a facilitar el contacte entre particulars i que no són una empresa de transports.[3]
Durant el 2014 diversos països com França, Espanya o Tailàndia van prohibir l'ús de l'aplicació, així com ciutats com Nova Delhi o Portland.[8] El 31 de desembre de 2014 Uber va tancar el seu servei a Espanya, esperant que el tancament no fos definitiu.[9]
Un periodista treballà a Uber com a part de la seua investigació com a observador participant infiltrat i trobà que les condicions de treball eren extremadament dures, sent precàries.[10]
Referències[modifica]
- ↑ Bosker, B. «Uber Doubles New York Driver Pay To Get More Vehicles On The Road (And Eats The Cost)». The Huffington Post, 31-10-2012 [Consulta: 13 juny 2014].
- ↑ Goode, L. «Worth It? An App to Get a Cab». The Wall Street Journal, 17-06-2011 [Consulta: 13 juny 2014].
- ↑ 3,0 3,1 «Uber, la aplicació que irrita al taxi» (en castellà). La Vanguardia, 11-06-2014 [Consulta: 13 juny 2014].
- ↑ Cook, Cody, et al. «The Gender Earnings Gap in the Gig Economy: Evidence from over a Million Rideshare Drivers». The Field Experiments Website, 00634, 2018.
- ↑ «Protesting Taxi Drivers Attack Uber Car Near Paris» (en anglès). TechCrunch, 13-01-2014.
- ↑ Tran, Mark «Taxi drivers in European capitals strike over Uber» (en anglès). The Guardian, 11-06-2014.
- ↑ «Photos: Taxis Blockade European Cities in Uber Strike"» (en anglès). The Wall Street Journal, 11-06-2014.
- ↑ «El complicado viaje de Uber». Cinco Días, 17-12-2014 [Consulta: 17 desembre 2014].
- ↑ Jiménez Cano, Rosa «Uber asegura que su cierre en España no es definitivo». El País, 02-01-2015 [Consulta: 2 gener 2015].
- ↑ «Así me infiltré en Amazon y Uber y sufrí su pesadilla laboral: "Te tratan como escoria"». El Confidencial, 14-06-2018 [Consulta: 14 juny 2018].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Uber |