Uber

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióUber
Uber logo 2018.png
Dades bàsiques
Tipus entitat privada
Sector Mobilitat
Forma jurídica empresa de capital privat
Història
Fundació Març 2009 a San Francisco
Fundadors Garrett Camp, Travis Kalanick
Activitat
Serveis servei de transport en temps real, a través d'aplicació mobil
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Executiu en cap Dara Khosrowshahi Tradueix
Persona clau Travis Kalanick[1] (CEO)
Empleats 350.000
Societat matriu SoftBank Tradueix
Xifres destacables
Ingressos 65.000.000.000 dòlars dels Estats Units (2016)

Web uber.com
Facebook: uber Twitter: uber Instagram: ubertw Youtube: UCgnxoUwDmmyzeigmmcf0hZA

Modifica les dades a Wikidata
Uber's legal issues 2015-02-06.jpg

Uber és una empresa emergent finançada per capital risc amb seu a San Francisco,[2] Califòrnia i fundada per Garrett Camp i Travis Kalanick. L'empresa proporciona als seus clients una xarxa de transport dinàmica a través del seu programari d'aplicació mòbil[3] que connecta passatgers amb conductors de vehicles registrats en el seu servei que ofereixen un servei de transport.

L'usuari pot detectar els conductors anònims que s'ofereixen a la seva zona per transportar-lo en el seu vehicle particular a canvi d'un preu prèviament establert. El pagament es realitza amb targeta de crèdit i Uber s'emporta una comissió del 20% sobre el cost final del trajecte.[4]

Els vehicles es reserven mitjançant l'enviament d'un missatge de text o l'ús de l'aplicació mòbil, des d'on es pot seguir la ubicació del vehicle reservat.

Un estudi que analitzà 1.877.252 conductors d'Uber entre gener de 2015 i març de 2017 trobà que les conductores guanyaven 1 dòlar per hora menys que els conductors homes.[5]

Controvèrsia[modifica]

S'han produït protestes a diferents ciutats en contra de la competència que suposa el servei d'Uber pels sistemes de transport tradicionals regulats per llei.[6]

L'11 de juny de 2014, en una acció concertada a Barcelona i altres ciutats europees, els taxistes bloquejaren els carrers com a protesta en contra el que perceben com una amenaça contra els seus interessos i futur del sector. Els taxistes argumentaren que Uber i altres serveis basats en aplicacions de telèfons intel·ligents similars tenen un avantatge injust perquè no estan subjectes als mateixos tipus de taxes ni a la reglamentació dels taxis.[7][8] L'empresa es defensà argumentant que només es limiten a facilitar el contacte entre particulars i que no són una empresa de transports.[4]

Durant el 2014 diversos països com França, Espanya o Tailàndia van prohibir l'ús de l'aplicació, així com ciutats com Nova Delhi o Portland.[9] El 31 de desembre de 2014 Uber va tancar el seu servei a Espanya, esperant que el tancament no fos definitiu.[10]

Un periodista treballà a Uber com a part de la seua investigació com a observador participant infiltrat i trobà que les condicions de treball eren extremadament dures, sent precàries.[11]

Referències[modifica]

  1. Shankland, Stephen «Car service Uber raises $32 million, launches in Paris» (en anglès). CNET, 07-12-2011 [Consulta: 13 juny 2014].
  2. Bosker, B. «Uber Doubles New York Driver Pay To Get More Vehicles On The Road (And Eats The Cost)». The Huffington Post, 31-10-2012 [Consulta: 13 juny 2014].
  3. Goode, L. «Worth It? An App to Get a Cab». The Wall Street Journal, 17-06-2011 [Consulta: 13 juny 2014].
  4. 4,0 4,1 «Uber, la aplicació que irrita al taxi» (en castellà). La Vanguardia, 11-06-2014 [Consulta: 13 juny 2014].
  5. Cook, Cody, et al. «The Gender Earnings Gap in the Gig Economy: Evidence from over a Million Rideshare Drivers». The Field Experiments Website, 00634, 2018.
  6. «Protesting Taxi Drivers Attack Uber Car Near Paris» (en anglès). TechCrunch, 13-01-2014.
  7. Tran, Mark «Taxi drivers in European capitals strike over Uber» (en anglès). The Guardian, 11-06-2014.
  8. «Photos: Taxis Blockade European Cities in Uber Strike"» (en anglès). The Wall Street Journal, 11-06-2014.
  9. «El complicado viaje de Uber». Cinco Días, 17-12-2014 [Consulta: 17 desembre 2014].
  10. Jiménez Cano, Rosa «Uber asegura que su cierre en España no es definitivo». El País, 02-01-2015 [Consulta: 2 gener 2015].
  11. «Así me infiltré en Amazon y Uber y sufrí su pesadilla laboral: "Te tratan como escoria"». El Confidencial, 14-06-2018 [Consulta: 14 juny 2018].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Uber Modifica l'enllaç a Wikidata