Uber

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Group half.svgUber
Uber logo.svg
Dades base
Tipus entitat privada
Sector Mobilitat
Història
Fundació Març 2009 a San Francisco
Fundadors Garrett Camp, Travis Kalanick
Activitat
Serveis servei de transport en temps real, a través d'aplicació mobil
Organització i govern
Seu central 
Executiu en cap Travis Kalanick
Persona clau Travis Kalanick[1] (CEO)

Web uber.com
Facebook uber
Twitter uber
Modifica dades a Wikidata
Uber's legal issues 2015-02-06.jpg

Uber és una start-up finançada per capital risc amb seu a San Francisco,[2] Califòrnia i fundada per Garrett Camp i Travis Kalanick. L'empresa proporciona als seus clients una xarxa de transport dinàmica a través del seu software d'aplicació mòbilapp o apli»),[3] connectant passatgers amb conductors de vehicles registrats en el seu servei que ofereixen un servei de transport.

L'usuari pot detectar als conductors anònims que s'ofereixen a la seva zona per transportar-lo en el seu vehicle particular a canvi d'un preu prèviament establert. El pagament es realitza amb targeta i Uber s'emporta una comissió del 20% sobre el cost final del trajecte.[4]

Els vehicles es reserven mitjançant l'enviament d'un missatge de text o l'ús de l'aplicació mòbil, des d'on es pot seguir la ubicació del vehicle reservat.

Controvèrsia[modifica | modifica el codi]

S'han produït protestes a diferents ciutats en contra de la competència que suposa el servei d'Uber pels sistemes de transport tradicionals regulats per llei.[5]

L'11 de juny de 2014, en una acció concertada a Barcelona i altres ciutats europees, els taxistes bloquejaren els carrers com a protesta en contra el que percebeixen com una amenaça contra els seus interessos i futur del sector. Els taxistes argumentaren que Uber i altres serveis basats en aplicacions de telèfons intel·ligents similars tenen un avantatge injust perquè no estan subjectes als mateixos tipus de taxes ni a la reglamentació dels taxis.[6][7] L'empresa es defensà argumentant que només es limiten a facilitar el contacte entre particulars i que no són una empresa de transports.[4]

Durant el 2014 diversos països com França, Espanya o Tailàndia van prohibir l'ús de l'aplicació, així com ciutats com Nova Delhi o Portland.[8] El 31 de desembre de 2014 Uber va tancar el seu servei a Espanya, esperant que el tancament no fos definitiu.[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Shankland, Stephen «Car service Uber raises $32 million, launches in Paris» (en anglès). CNET, 07-12-2011 [Consulta: 13 juny 2014].
  2. Bosker, B. «Uber Doubles New York Driver Pay To Get More Vehicles On The Road (And Eats The Cost)». The Huffington Post, 31-10-2012 [Consulta: 13 juny 2014].
  3. Goode, L. «Worth It? An App to Get a Cab». The Wall Street Journal, 17-06-2011 [Consulta: 13 juny 2014].
  4. 4,0 4,1 «Uber, la aplicació que irrita al taxi» (en castellà). La Vanguardia, 11-06-2014 [Consulta: 13 juny 2014].
  5. «Protesting Taxi Drivers Attack Uber Car Near Paris» (en anglès). TechCrunch, 13-01-2014.
  6. Tran, Mark «Taxi drivers in European capitals strike over Uber» (en anglès). The Guardian, 11-06-2014.
  7. «Photos: Taxis Blockade European Cities in Uber Strike"» (en anglès). The Wall Street Journal, 11-06-2014.
  8. «El complicado viaje de Uber». Cinco Días, 17-12-2014 [Consulta: 17 desembre 2014].
  9. Jiménez Cano, Rosa «Uber asegura que su cierre en España no es definitivo». El País, 02-01-2015 [Consulta: 2 gener 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Uber Modifica l'enllaç a Wikidata