Viquipèdia:La taverna/Arxius/2011/Agost

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Pla de col·laboració amb l'Agrupació Astronòmica de Sabadell

Bon dia.

Des de fa un temps he estat mantenint contactes amb l'Agrupació Astronòmica de Sabadell ([1]). L'AAS és una de les associacions de recerca astronòmica més importants a nivell català i estatal. Hem dissenyat un pla de col·laboració entre l'AAS i la Viquipèdia segons el qual l'AAS enllaçaria a la Viquipèdia en català (i no la Viquipèdia en anglès, com ho fan actualment) i nosaltres, a canvi, hauríem de crear de tant en tant els articles d'astronomia que ens demanessin.

L'únic requisit que ens demanen per començar la col·laboració és que hi hagi un mínim de persones que estiguin disposades a col·laborar-hi amb certa assiduïtat - no volen començar el projecte i que llavors cap viquipedista no els ajudi.

Per això vinc aquí a preguntar qui estaria interessat en col·laborar amb aquest projecte. Són benvinguts els "experts" en qualsevol àmbit de l'astronomia, des de l'astrobiologia fins a l'astrofísica, passant per la cosmologia.

Sisplau, si esteu interessats, deixeu un comentari aquí per reflectir el vostre interès, i quan hi hagi prou gent podem crear una pàgina especial pel projecte. Si teniu preguntes, també les podeu deixar aquí. Gràcies. – Leptictidium; what else? 15:58, 17 juny 2011 (CEST)[respon]

Felicitats per l'esperançadora feina, i deixo algunes preguntes:
  • La col·laboració de l'agrupació seria només enllaçar-nos? O hi hauria alguna cosa més com ara escriure o revisar articles?
  • L'astronomia és un dels àmbits en que la viqui en anglès està molt ben coberta. Un dels perills de fer articles sobre el tema és que després aparegui algú i substitueixi l'article per una traducció de l'article en anglès, amb l'argument que està millor, i tota la feina feta no serveixi per res.
  • En quin camp preveieu fer articles? Articles bàsics o algun nínxol que no estigui cobert per altres viquipèdies (com es va fer amb els peixos)?
Sobre els voluntaris, si es tracta d'anar ajudant orientant i corregint els novells, miraré de fer el que pugui. Per la pàgina del projecte, un bon model pot ser el Viquiprojecte:Plantes medicinals, que també anava dirigida a un grup d'editors novells però més o menys experts en el tema (estudiants, en aquell cas).--Pere prlpz (disc.) 16:15, 17 juny 2011 (CEST)[respon]
Sincerament no en sóc cap expert, ni de bon tros, però m'interessa el tema. Compteu amb mi. --Jo ++ 16:47, 17 juny 2011 (CEST)[respon]
@Pere, aquí tens la resposta a les teves preguntes:
  1. En un primer moment, la col·laboració amb l'Agrupació consistiria simplement en enllaçar-nos, però depenent de com anès aquesta primera fase, la porta quedaria oberta per arribar a una col·laboració més estreta i fruitosa, amb moltes més opcions.
  2. Això ja està més relacionat amb la política de la Viquipèdia. Podríem establir regles que protegissin el contingut ja existent.
  3. Com dic més amunt, els articles podrien ser de qualsevol tema relacionat amb l'astronomia. La pàgina en qüestió es diu "Imatge astronòmica del dia", i com bé diu el seu nom, es publica a diari. Es tracta d'una imatge espectacular o especial que ve acompanyada per una descripció plena d'enllaços explicatius. La idea seria que aquests enllaços, que ara mateix apunten cap a altres webs, poguessin apuntar als articles corresponents de la Viquipèdia en català en la mesura del possible.
  4. De moment, els voluntaris haurem de ser nosaltres, els usuaris existents de la Viquipèdia, així que no caldran gaire guies. En un futur sí que podríem intentar involucrar-los a ells, tenen viquipedistes potencials que podrien millorar molt el nostre contingut. – Leptictidium; what else? 18:41, 17 juny 2011 (CEST)[respon]

jo puc ajudar amb els articles connexos culturals dels petits vermells. Respecte a les traduccions, subscric el que diu el Pere, abans de treure el que ha fet un usuari s'hauria d'intentar fusionar o ampliar, descoratja molt veure còpies de l'anglesa que esborren feina de viquipedistes (especialment si són novells)--barcelona (disc.) 12:00, 18 juny 2011 (CEST)[respon]

Jo no sóc expert però crec que la col·laboració pot ser positiva, i ajudaré en la mesura que pugui.--Arnaugir 18:36, 19 juny 2011 (CEST)[respon]

Hola, no sóc cap expert, però m'interessa el tema, compteu amb mi.--Jagons (disc.) 16:55, 20 juny 2011 (CEST)[respon]

Hola Lepti,

M'agradaria molt col·laborar-hi. Modestament, em considere expert en tot allò que conec com a aficionat avançat:
* Instruments: Tot tipus de telescopis, oculars, montures, filtres, barlows...
* Objectes del Sistema Solar i cel profon: Messiers, NGCs, estels dobles...
* Conceptes diversos de l'aficionat: Apertura, focal, magnitud, eclíptica, piggy back, aberració cromàtica...
No se m'acudeix res més, però de segur ja saps per on van els meus coneixements. Ara mateix estic una mica incomunicat fins a diumenge, així que t'agrairé que em comuniques el que siga a la meua discussió, per si de cas se'm perd aquesta conversa. Gràcies! --Fajardoalacant (disc.) 23:13, 23 juny 2011 (CEST)[respon]
Us informo que he creat la pàgina del Viquiprojecte corresponent: Viquiprojecte:AAS. Podeu passar a apuntar-vos-hi com a participants. Gràcies. – Leptictidium; what else? 09:10, 24 juny 2011 (CEST)[respon]
Ningú més no s'hi apunta? Au va, no sigueu tímids, és una oportunitat de captar més lectors! – Leptictidium; what else? 12:14, 28 juny 2011 (CEST)[respon]
--Anskar (disc.) 12:37, 15 ago 2011 (CEST) s'hi apunta.[respon]

Viquitrobada 2011

Hem encetat la pàgina per coordinar la Viquitrobada 2011. --Gomà (disc.) 12:25, 28 jul 2011 (CEST)[respon]

No hi puc anar, em queda a 18.000+ km. Pero, tot i aixi, sempre la feu a Barcelona, a veure si us animeu una mica i escapeu la monotonia i la feu a qualsevol altre lloc. JaumeBG 05:51, 2 ago 2011 (CEST)[respon]

VI Trobada oficial de Biquipedia, a wikipedia en aragonés

(aragonès) Ola ta totz. Biquipedia, a wikipedia en aragonés, fa a suya VI Trobada oficial de Biquipedia iste sabado 6 d'agosto, en a ciudat de Tarragona. O puesto de trobada ye a gara de Tarragona, a las 11:00 h, por si a bellun de vusatros li cuaca de venir-ie. Salut, --Manuel Trujillo Berges (disc.) 09:17, 4 ago 2011 (CEST) (an:Usuario:Manuel Trujillo Berges)[respon]
(català) Hola a tothom. Biquipedia, la wikipedia en aragonès, fa la seva VI Trobada oficial de Biquipedia aquest dissabte 6 d'agost, a la ciutat de Tarragona. El lloc de trobada és l'estació de Tarragona, a las 11:00 h, per si a algú de vosaltres li ve de gust venir. Salut, --Manuel Trujillo Berges (disc.) 09:17, 4 ago 2011 (CEST) (an:Usuario:Manuel Trujillo Berges)[respon]

En molt de gust assistiré! Per fi algú fa una trobada a les meves terres. --Lluis_tgn (disc.) 11:57, 4 ago 2011 (CEST)[respon]
A pachina d'a Trobada: an:Wikipedia:Trobadas/VI_Trobada_oficial_de_Biquipedia. --Manuel Trujillo Berges (disc.) 13:04, 4 ago 2011 (CEST)[respon]

Estic enganxat a la Viquipèdia

Tot va començar fa uns anys, quan vaig decidir crear alguns articles sobre personatges populars, músics o elements de la cultura popular que malgrat la seva importància no existien a la Viquipèdia. Vaig continuar traduint articles, millorant-ne d'altres i omplint buits temàtics. Després vaig decidir que volia crear un article de qualitat, que superés en qualitat totes les Viquipèdies, incloent-hi l'anglesa, i ho vaig aconseguir. A poc a poc vaig anar creant articles i més articles i calculo que ja en dec portar uns tres-cents escrits, però no tinc manera de saber-ho de cert. Hi ha cap manera de saber quants articles he creat, amb aquest i amb altres comptes? Suposo que els administradors coneixen la meva trajectòria.

Actualment no tinc res millor a fer i em passo el dia sencer col·laborant. M'omple de satisfacció veure els articles que he creat i entre altres coses sent que estic contribuint a una bona tasca: fer créixer la Viquipèdia (en català), un projecte que considero importantíssim per a l'expansió del coneixement, i donar prestigi i utilitat a la llengua catalana. --PeioR (disc.) 23:25, 4 ago 2011 (CEST)[respon]

Hola, bona nit. En aquesta pàgina http://toolserver.org/~soxred93/pages/ introduint les teves dades d'usuari et pot sortir el nombre d'articles creats i llistats per ordre de creació. Dic pot per què la pàgina és molt lenta pot tardar més de 2 minuts en mostrar-se i la molts cops es passa carregant-se i mai s'acaba. Ara he aconseguit veure el teu registre http://toolserver.org/~soxred93/pages/index.php?name=PeioR&lang=ca&wiki=wikipedia&namespace=0&redirects=noredirects m'ha tardat 267 segons en carregar-se (exclueix les redireccions que no compten com a article) M'alegro molt de treballar colze amb colze, mà en mà amb gent com tu. Una salutació. --Lluis_tgn (disc.) 00:12, 5 ago 2011 (CEST)[respon]
Una sana addició, encomana-la! --barcelona (disc.) 10:04, 5 ago 2011 (CEST)[respon]

Sisplau, no us fieu de la GEC

De ben segur que ja coneixeu la meva animadversió envers la GEC, però és que cada vegada que me la miro, em sorprèn més la manca de rigorositat que té. Els articles científics, en concret, fan més pena que un ós polar perdut al mig del Sàhara i són menys fiables que Intereconomía parlant de Catalunya. A vegades em pregunto si les persones que els redacten tenen la més remota idea del que estan escrivint. No sé si ho han fet recentment, però si alguna vegada tornen a fer màrqueting amb l'argument de "som molt més fiables que la Viquipèdia", ja va sent hora que els fotem una denúncia per difamació. En resum, una referència a la GEC val igual, o menys, que una referència al Facebook del meu tiet d'Anglesola. – Leptictidium; what else? 13:51, 6 ago 2011 (CEST)[respon]

{{Falten referències}} XD -Aleator (disc.) 14:05, 6 ago 2011 (CEST)[respon]
Com a mínim, {{Falten exemples}}.--Pere prlpz (disc.) 20:35, 7 ago 2011 (CEST)[respon]
I a més, si deixem de banda la qualitat i parlem de quantitat, la GEC té 350.000 articles GEC i la Viquipèdia la superarà en aquest apartat en el decurs d'aquest mes o en el següent al ritme que anem.--Panellet (disc.) 16:14, 9 ago 2011 (CEST)[respon]
No ho diran pas quants articles justos tenen: "Actualment l’Enciclopèdia té més de 350.000 articles". [2] --Davidpar (disc.) 17:29, 9 ago 2011 (CEST)[respon]

Petita utilitat: dues columnes

He pensat que podria ser útil aquest programa per a a articles llargs i gent amb pantalles grosses. És un programa en JavaScript que afegeix un botó per activar dues columnes en una pàgina o desactivar-ho. Per instal·lar-lo, cal anar al vostre vector.js (o monobook, si convé), i afegir el següent codi:

importScript('Usuari:Joancreus/duescolumnes.js');

Tingueu en compte que només s'ha provat amb els navegadors Firefox i Chromium (per extensió, Google Chrome i Safari també), i possiblement les versions de l'Explorer menors a la 9 no ho suportaran. Un cop afegit el codi, cal netejar la memòria cau (explicat a dalt del vostre vector.js). --Joancreus (discussó) 21:47, 7 ago 2011 (CEST)[respon]

Bot de traducció

Encara funciona? hi ha algun problema? tinc articles esperant una setmana en ser traduïts. --Coentor (disc.) 19:11, 11 ago 2011 (CEST)[respon]

Tot l'agost està donant problemes, caldria parlar amb en Gomà però crec que per causes alienes a la VP està bastant ocupat.--Arnaugir 22:25, 11 ago 2011 (CEST)[respon]
Ja fa mes i mig que no funciona, jo tinc articles esperant fa més d'un mes i ja he deixat de demanar-ne més perquè després no podria abastar la feina retardada. Si el setembre no es soluciona caldrà plantejar-se retornar a la situació abans de l'existència del bot, es a dir a les traduccions totalment manuals, ja que em sembla que cap altre traductor fa traduccions acceptables que donin menys feina que una traducció completa. --joc (disc.) 13:40, 12 ago 2011 (CEST)[respon]
He reanomenat tots els pendents (Categoria:Peticions de còpia i preprocés per traducció automàtica) a l'espai d'usuari. Quan el bot acabi les vacances funcionarà igual. Penso que hauria de ser el procés habitual i no reanomenar a l'espai principal fins que la traducció estigui feta i revisada. --V.Riullop WLM (parlem-ne) 14:12, 12 ago 2011 (CEST)[respon]
Això seria el procés correcte si s'hagués advertit que el bot estaria uns quants mesos fora de servei. Normalment jo el procés entre traduir i arranjar el completo en pocs minuts, a vegades en menys temps del que es tarda a passar l'article d'una ubicació a l'altra. A part de les meves sis peticions traspassades a la pàgina d'usuari, hi ha pendents les nou següents:

Per totes elles el missatge rebut diu: La vostra petició de traducció de l'article "xxxxxxx" no s'ha pogut completar perquè en aquest moment el traductor automàtic no està disponible, es tornarà a intentar més tard. Si voleu podeu traduir-la amb un altre traductor automàtic i canviar la plantilla a 'Petició de tradució c' llavors el robot amical-bot continuarà el postprocés.--Amical-bot (disc.) 18:13, 15 jul 2011 (CEST). --joc (disc.) 17:18, 12 ago 2011 (CEST)[respon]

Gràcies. He reanomenat també totes les que se troben a la Categoria:Peticions de traducció automàtica i he recuperat l'esborrada. De fet, tal com estan és un dels motius d'esborrat immediat si no són a l'espai d'usuari. --V.Riullop WLM (parlem-ne) 17:49, 12 ago 2011 (CEST)[respon]

Un any sense en Jordicollcosta

Bona nit, companys. Avui fa un any que ens va deixar en Jordicollcosta. Qui vam tenir la sort de conèixer-lo (almenys viquipèdicament), sabem que va ser un usuari que va fer molt per la nostra enciclopèdia, amb nombroses edicions i una gran dedicació per la difusió del coneixement i de la llengua catalana. No volia deixar passar l'oportunitat de posar aquest missatge per mostrar que la seva memòria viu en nosaltres i en el projecte en el qual ell tant creia. Salutacions a tothom. --J. G. Góngora (disc.) 02:44, 14 ago 2011 (CEST)[respon]

+1000 Góngora gràcies per recordar-ho :)--Kippelboy (disc.) 08:20, 14 ago 2011 (CEST)[respon]
Justament avui havia pensat en ell, sense saber que fa exactament un any que ja no hi és. Ens va deixar molts bons records.--Salvi "Ssola" (discussió) 14:39, 14 ago 2011 (CEST)[respon]
Sempre en la meva memòria i 132.052 cops en els historial d'edicions de la Viquipèdia.--KRLS , (disc.) 17:35, 14 ago 2011 (CEST)[respon]

Fas bé de recordar la data, realmente està a l'historial pertot--barcelona (disc.) 09:52, 15 ago 2011 (CEST)[respon]

Gràcies! Capsot (disc.) 13:37, 15 ago 2011 (CEST)[respon]

Un homenot inoblidable. Salut, amic Jordi !--amador (disc.) 22:48, 15 ago 2011 (CEST)[respon]

Jordi :) --Mezod (disc.) 02:41, 17 ago 2011 (CEST)[respon]
Gràcies Jordi, no t'oblidarem. Espero que allà on et trobes ara hi hagi moltes canyes. – Leptictidium; what else? 20:17, 24 ago 2011 (CEST)[respon]

Més de 500 membres i "seguidors" del Chapter Wikimedia CAT!

Bon dia a tots, Espere que heu tingut un estiu bastant decent malgrat el temps aproximatiu que hem tingut fins ara i que vos ho heu passat bé. Només vos volia assabentar a totes i tots que hem assolit la fita històrica dels 500 "Members and Supporters" [3] (de fet ara són/som 502 gràcies a Anskar... i si n'hi ha que encara no han signat allà, per favor feu-ho!) i que hem de continuar amb aquest tarannà obert, valent, constructiu i comunicador tot consolidant la nostra comunitat per a poder progressar i millorar la Viquipèdia, tot i que ja té moltíssima qualitat i gent treballadora d'un alt nivell. Gràcies pel vostre suport i per la vostra tasca quotidiana (agraisc sobretot la faena d'en Lluís que m'ha substituït com a embaixador, gràcies homenot!)! Una abraçada ben bona a totes i tots! Endavant! Claudi/Capsot (disc.) 08:26, 16 ago 2011 (CEST)[respon]

Viquiprojecte Miró

Arran de l'exposició Joan Miró: l'escala de l'evasió que s'inaugurarà a l'octubre a Barcelona, Amical Viquipèdia ha engegat un projecte de col·laboració pioner entre la Fundació Joan Miró de Barcelona i Amical Viquipèdia. A l'exposició s'enganxaran codis QR al costat d'algunes de les obres més destacades. Aquests codis, creats mitjançant la web QRpedia.org, enllaçaran a articles de la Viquipèdia presentant-los en l'idioma en que el telèfon de l'usuari estigui configurat. A més a més, una de les aplicacions de l'exposició tindrà enllaços a moments històrics i biografies de la nostra viquipèdia. Demano ajuda per a fer els articles i ampliar els corresponents. A més a més, el dia 14 de setembre, a partir de les 10:30 del matí, es farà una marató d'edicions a la Biblioteca de la Fundació com a contribució especial al projecte, per donar-li una empenta final, on segurament vindrà la premsa.--Kippelboy (disc.) 19:37, 18 ago 2011 (CEST) Més informació a VP:Miró. Us animeu?[respon]

Si volem que algú vegi aquests articles caldria que a l'exposició s'informi de com configurar-se el telèfon en català, o de com veure els articles en un idioma diferent del de la configuració.--Pere prlpz (disc.) 19:59, 18 ago 2011 (CEST)[respon]
D'acord amb en Pere. He dit més o menys el mateix a la discussió del Viquiprojecte. Si no es mostren en català, més que ajudar a ca-wiki portarem més tràfic cap a es-wiki i en-wiki (suposant que hi existeixin els articles).--Arnaugir 20:03, 18 ago 2011 (CEST)[respon]

Està clar que el tema idioma als mòbils preocupa a molts usuaris, però serà un bon moment per donar a conèixer la feina que fa Amical públicament i apart millorarem un autor de referència a la Viqui --barcelona (disc.) 11:16, 20 ago 2011 (CEST)[respon]

Com diu la Barcelona, es tracta d'un projecte de col·laboració amb una institució de primer ordre, on la Viquipèdia en català pot tenir una bona repercussió en mitjans. A més, intentem que tot el coneixement estigui en català, i que el coneixement de temes catalans estiguin en tots els idiomes possibles. Tot suma.--Kippelboy (disc.) 17:24, 20 ago 2011 (CEST)[respon]

Bauzá

Llegint aquest article d'Alfred Bosch, he tengut la sensació que havia consultat José Ramón Bauzà Díaz. Tal com ja es va comentar a Viquipèdia:La taverna#Maria Salom, crec que, si algú s'avorreix molt, estaria bé que milloràs articles com els citats o d'altres que són o seran notícia com Alícia Sánchez Camacho, Oriol Junqueras, Alberto Fabra, Paula Sánchez de León Guardiola, Carlos Delgado, Rafael Bosch Sans, Mateu Isern o el del mateix Alfred Bosch. fa l'ullet Pau Cabot · Discussió 19:45, 24 ago 2011 (CEST)[respon]

Fonts orals fiables?

Recomanable l'article Wikipedia: las reglas de cita y verificación vuelven a estar en debate en la Fundación. Xerra de la problemàtica d'aportar fonts fiables escrites a certes zones del planeta. A l'article es mostra el vídeo on Achal Prabhala proposa noves maneres d'aportar fonts que no tenen perquè ser escrites. Sembla una canvi important a VP:FF... A les nostres terres, no és tan important aquest problema gràcies a la feinada titànica de gent com Joan Amades o Mossèn Alcover. fa l'ullet Pau Cabot · Discussió 18:11, 15 ago 2011 (CEST)[respon]

ja sabeu la meva opinió: està a punt d'arribar un dia que les nostres fonts s'hauran escrit basant-se en la VP. Haurem arribat a la recursivitat referencial. Escriure a partir del "saber popular" ho han fet tots els historiadors, però la seva tasca ha de permetre filtrar la facilitat i interès per a manipular la informació per part dels narradors. A mi m'encantaria poder acceptar fonts orals, si poguéssim fiar-nos del rigor de l'oïdor que els enregistra. --amador (disc.) 23:12, 15 ago 2011 (CEST)[respon]
En el fons del que parla el bloc aquest és de ser menys primmirats amb les referències quan impedeixin construir una bona enciclopèdia lliure. A nosaltres no ens ho van resoldre tot els folkloristes dels dos darrers segles perquè a la nostra societat encara tenim i generem molt de coneixement que no està publicat, i que amb les polítiques actuals acaba directament esborrat com a investigació original. Cito del bloc:
« si la enciclopedia quiere recolectar “the sum of all human knowledge”, eso significa que no puede atarse sólo a los datos impresos o publicados por una fuente “confiable” online. »
Això, amb un exemple d'una discussió recent, voldria dir que si volem recollir tot el coneixement humà sobre geografia local, no podem dir que el que sapiguem per haver caminat pel territori no serveix per fer un article perquè no és verificable. De fet, tampoc és gaire menys verificable l'afirmació que dalt d'un turó hi ha un pi ("només" cal anar a mirar-ho) que qualsevol afirmació treta d'un llibre escrit que no es troba en gaires biblioteques ("només" cal anar a l'altra punta del món a buscar el llibre, si és que el llibre encara es troba en una biblioteca i no és una raresa esgotada).
Sí que és veritat que no es poden treure conclusions no evidents de fonts primàries ni de la l'observació directa de la realitat, però potser estem essent massa estrictes amb les no evidents. Si les pedres que hi ha dalt d'un cim són ruïnes ibèriques, meteorits, o restes d'una costellada de l'any passat necessita referències perquè no és evident.
I encara un altre exemple del bloc:
« un juego para chicos de India (dabba kali) cuyas reglas obviamente nunca fueron impresas ni publicadas así que no hay fuentes para respaldar la información de su artículo en Wikipedia más allá de 40 millones de personas que lo jugaron en su infancia! »
Si no recordo malament, aquí fa uns mesos vam esborrar un joc per no verificable. No tenia quaranta milions de jugadors i potser l'hauríem d'haver esborrat igualment per no notable, promocional o no enciclopèdic, però si hem de fer cas del que diu el bloc, la no verificabilitat de les normes no seria motiu d'esborrat.--Pere prlpz (disc.) 10:52, 16 ago 2011 (CEST)[respon]
I un altre exemple: Discussió:Joan_Giné_Masdeu. Per ara un article recolzat en una entrevista inèdita és investigació original. Seguint les propostes del bloc, podríem gravar l'entrevista, pujar-la i fer-la servir de referència.--Pere prlpz (disc.) 11:41, 18 ago 2011 (CEST)[respon]
I encara un altre cas d'un altre joc, amb l'autor donant un argument semblant al del bloc: l'argument i l'article. Potser aviat el trobarem a les propostes d'esborrat i serà una oportunitat de debatre si apliquem algun dels punts de vista d'aquest bloc.--Pere prlpz (disc.) 12:39, 26 ago 2011 (CEST)[respon]
Crec que la proposta té coses interessants però obrir les fonts fiables a fonts orals o d'altres que ara no consideram fiables, podria obrir la Viquipèdia a virtualment qualsevol cosa. També s'hauria de tenir en compte que no és el mateix el joc que juguen els nins al documental i el joc de cartes ràpid, del qual se'n podria trobar qualque cosa a llibres com aquest (almenys el suficient per citar-ho a Joc de cartes, crec). Per cert, és més interessant i concret el vídeo que l'apunt del bloc. Pau Cabot · Discussió 13:30, 26 ago 2011 (CEST)[respon]

Infotaula accident

Hola a tots! He creat la Plantilla:infotaula accident per utilitzar-la en Accident a la mina de Copiapó de 2010 i altres similars. Agraïria un cop de mà amb el codi i l'ús. Gràcies i salut! --Jey (disc.) 13:02, 26 ago 2011 (CEST)[respon]

350.000 articles

Ja fa uns dies que hem fet els 350.000 articles i no en veig esment enlloc. Com també és possible que sigui jo que no sap trobar-ho nomes vull felicitat-vos a tots per la feina feta i fer una pregunta: quin ha estat l'article exacte? --Beusson (disc.) 10:03, 28 ago 2011 (CEST)[respon]

És Torre de les Hores del Solde. --barcelona (disc.) 10:05, 28 ago 2011 (CEST)[respon]
Upppss! ho acabo de veure a la portada (faltava mirar al lloc més obvi!). Ja comença a ser una costum lo dels articles fita i el Solde. A Solsona el faran fill predilecte XD. --Beusson (disc.) 10:10, 28 ago 2011 (CEST)[respon]
De totes formes gràcies per la ràpida resposta. --Beusson (disc.) 10:10, 28 ago 2011 (CEST)[respon]

Nota de premsa de WLM

Bona tarda,

per tothom qui no ho sàpiga, aquest setembre es celebra el concurs Wiki Loves Monuments. Animo a tothom a fer fotografies dels monuments del vostre municipi i dels pobles veïns!

Hem mig preparat un nota de premsa. Estaria bé que l'hi donéssiu una ullada i arregleu tot el que veieu (inclosa revisió lingüística ;) ).

La Viquipèdia estima els monuments! --Davidpar (disc.) 17:26, 28 ago 2011 (CEST)[respon]

Viquipèdia:La taverna/Polítiques/Arxius/2011/08

Viquipèdia:La taverna/Tecnicismes/Arxius/2011/08

Enllaços trencats

És possible que un bot detecti els enllaços externs trencats i els elimini?--Lohen11 (disc.) 15:24, 7 ago 2011 (CEST)[respon]

És possible detectar-los però no és prudent eliminar-los directament. En el seu moment es van fer llistes per revisar: Viquipèdia:Manteniment/Enllaços externs trencats. Caldria recuperar-ho. --V.Riullop WLM (parlem-ne) 17:18, 7 ago 2011 (CEST)[respon]
Jo seria partidari d'eliminar-los tots, és millor que no hi siguin a que hi siguin.--Lohen11 (disc.) 17:55, 7 ago 2011 (CEST)[respon]
Si els marca per destruir els administradors ja els eliminarem o els arreglarem--barcelona (disc.) 18:07, 7 ago 2011 (CEST)[respon]
Quan els enllaços trencats estan en una referència, no s'han d'eliminar mai ja que no podem deixar un texte sense referència. Encara que estigui trencat, l'enllaç ens permet saber quina era la font usada, i posteriorment podem intentar recuperar-la. De fet, en moltes ocasions jo mateix he arreglat enllaços trencats. En canvi, si l'enllaç trencat està a la secció "enllaços externs" llavors no ho tinc tant clar. --Jordiferrer (disc.) 23:59, 7 ago 2011 (CEST). Per cert, a la wiki anglesa tenen plantilles per marcar la data en que un enllaç ha estat detectat com a trencat, i els usuaris poden posteriorment revisar-lo i corregir-lo.--Jordiferrer (disc.) 00:01, 8 ago 2011 (CEST)[respon]
D'acord a conservar les referències.--Pere prlpz (disc.) 00:15, 8 ago 2011 (CEST)[respon]
En altres casos simplement han modificat l'url i cal actualitzar-los. Això ens ha passat per exemple amb gencat.cat i amb municat. Sort que no els vam eliminar automàticament per estar trencats. És millor comprovar-los i actualitzar-los si es pot. --V.Riullop WLM (parlem-ne) 13:30, 8 ago 2011 (CEST)[respon]

D'acord, teniu raó.--Lohen11 (disc.) 20:03, 8 ago 2011 (CEST)[respon]

A en:Wikipedia:Link rot sembla que han arribat aproximadament a la mateixa conclusió que nosaltres. Potser el que caldria és traduir la plantilla per marcar els enllaços trencats a les referències.--Pere prlpz (disc.) 19:36, 19 ago 2011 (CEST)[respon]

No cal traduir-la. Ja existeix {{enllaç no actiu}}.--Pere prlpz (disc.) 20:10, 19 ago 2011 (CEST)[respon]

Imatge del mes de juliol

S'ha produït un empat. En altres concursos es sol agafar el que hagi tingut més puntuacions màximes, però aquí tampoc serveix per desempatar. Un altre criteri pot ser el de més votants diferents, i amb aquest criteri si que tindríem un guanyador. Que us sembla? això suposant que no hi hagin criteris previs, clar! --Beusson (disc.) 12:31, 13 ago 2011 (CEST)[respon]

La regla per desempatar hi és però tampoc serveix perquè ni els autors ni els nominadors han votat les seves fotos. Una altra solució és manipular les plantilles perquè les dues imatges estiguin el mateix temps a la portada. Només caldrà revertir la manipulació el mes vinent.
Afegir la regla del nombre de votants cara al futur em sembla bé, també.--Pere prlpz (disc.) 12:36, 13 ago 2011 (CEST)[respon]
Si triguem gaires dies més a decidir-nos ens haurem menjat deu dels vint dies de la primera foto i tindrà només deu dies com la segona, de manera que deixarà de tenir sentit la discussió.
Aleshores, jo carregaria ja la foto amb més votants i actualitzaria d'un cop la portada.--Pere prlpz (disc.) 08:13, 14 ago 2011 (CEST)[respon]
D'acord --Fajardoalacant (disc.) 03:30, 15 ago 2011 (CEST)[respon]

viquiprojecte de física

--Anskar (disc.) 12:35, 15 ago 2011 (CEST) Proposa de crear el viquiprojecte de física... Algú s'hi apunta?[respon]

Jo solc treballar sobre articles de física.--Arnaugir 12:55, 15 ago 2011 (CEST)[respon]
Més que res era per tenir criteris comuns, fer plantilles segons el tema...[fórmules a la plantilla] potser esteu molt atrafegats, però jo que acabo de començar tinc ganes d'implicar-m'hi.--Anskar (disc.) 10:51, 16 ago 2011 (CEST)[respon]

La numeració dels monarques de la Corona d'Aragó

Hola a tothom, sóc l’usuari Vibra que últimament a estat fent una mica de rebombori als articles dels monarques d’Aragó, en canviar la numeració aragonesa per la catalana mantenint d’Aragó. Primer de tot, vull excusar-me, ja que, crec que degut a la meva activitat, alguns companys viquipedistes han quedat desconcertants o han pensat que feia vandalisme. Ho sento, però sóc nou i no sabia que per fer canvis tant importants havia de passar primer per aquí per discutir-ho. Bé dons aquí estic per explicar aquests canvis i fer la proposta de que s’acceptin per tots els articles on apareixen els Peres i els Alfons tant del Casal d’Aragó (o Casal de Barcelona) i de la dinastia Trastàmara, tot aportant bibliografia:

Vull començar posant de manifest un tema que sembla ignorar la historiografia espanyola en general, i l'aragonesa en particular: el fet que és justament entre els segles X i XIV quan apareixen els cognoms, primer utilitzant el nom dels pares i més tard el nom d'un lloc, normalment el feu més eminent, que s’acaba convertint en el nom d’un llinatge i de tota una família, en els segles XIII i XIV. Així Trastàmara, Habsburg, Borbó són cognoms que fan referència a llocs, igual que Aragò. La dinastia del Casal de Barcelona deixarà d'utilitzar Berenguer (nom del pare), i Aragó passarà a ser el cognom dels comtes de Barcelona que adquiriren el regne d'Aragó, almenys des de l’època de Pere el Gran. En segon lloc que als segles XII-XIII-XIV-XV i la primera meitat del XVI no hi havia una numeració per a cada regne i principat, sinó una per a tota la monarquia, la numeració dels comtes de Barcelona i del seu estat primigeni i patrimonial: el Principat de Catalunya, tal i com veiem, no només als reis del Casal d’Aragó, sinó també en la numeració de les noves dinasties entronitzades, com els Trastamares o la casa d'Avís amb Pere el Condestable de Portugal. Tanmateix la dada més rellevant de tot plegat, és que la numeració aragonesa fou iniciada en 1562 pel cronista aragonès Jeronimo Zurita, i aquest fet sembla ésser ignorat per tothom, quan és importantissim, ja que científicament invalida el fet d’anomenar els reis amb la numeració aragonesa, pels mateixos motius que molta gent posa el crit en el cel quan es parla de corona catalano-aragonesa: per que és una invenció posterior dels historiadors i no s’utilitzava a l’època.

A continuació exposo la bibliografia que he trobat sobre aquestes qüestions (:amb sagnat):

FLUVIÀ, Armand de. Els quatre pals. L'escut dels comtes de Barcelona. Barcelona. «Episodis de la Història», núm. 300 (Barcelona, Rafael Dalmau. 1994).

“Els sobirans catalano-aragonesos sempre tingueren molt clar que el senyal o escut dels quatre pals era propi del seu llinatge o família, el de la dinastia de Barcelona, el de la seva ascendència per línea agnatícia, el de la Casa Comtal, encara que el seu cognom fos “d'Aragó” pel fet del predomini del títol més alt, més eminent”

pp. 78-79

La cita de Desclot lliga molt bé amb el que ell mateix manifesta la pròleg de la seva Crònica: “los nobles reis que hac en Aragó [ es refereix a Alfons I, Pere I, Juame I i Pere II] qui foren de l'alt llinatge del comte de Barcelona [fa referència a Ramon Berenguer IV]”.

p.79.

Pere “el Cerimonios”, per exemple, sempre s'anomena “Pere Terç”, mai “Pere IV”; això ho podem veure al Llibre de les nativitats (p.a.1373), als cànons de les Taules astronòmiques(1381), a les famoses Ordinacions, a un document del 1382, sobre la biblioteca reial al monestir de Poblet, etc. Pel que fa al conestable Pere de Portugal, ja hem vist que s'autodenomina “Pere IV” i no “Pere V”, que és l'ordinal que li corresponia com a rei d'Aragó. Aquesta numeració era també la seguida pels funcionaris catalans i els arxivers reials (Fluvià, 1989).

p. 81.Fa referència a l’article: FLUVIÀ, Aramand. <<La numeració distintiva entre sobirans del mateix nom, a Catalunya>> A: Revista de Catalunya, 36 (1989).

I tot seguit, continua:

"El primer que va donar, als Peres i asl Alfons, una numeració seguint la llista dels reis d’Aragó fou Zurita, cronista oficial del regne d’Aragó, als seus Nanales de Aragón (1562), escrits per encàrrec dels diputats aragonesos”

Parlant de la Crònica General, anomenada també Crònica de Sant Joan de la Penya (1366-73), que feu redactar Pere el Cerimoniós, Fluvià diu:

“D'aquesta Crònica, l'arxiver Jaume Riera i Sans em va suggerir que em llegís el capítol XXI, el títol del qual és “Com finà la generació masculina dels reis d'Aragó”. Penso realment que allí queda ben clar quin era el pensament del Cerimoniós. Diu així: “Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, prevenc a comte de Barcelona per ajustament matrimonial, vejam qui fou primer comte de Barcelona, e puis de grau en grau de cascun comte, segons que devallaren, parlarem e llur vida recontarem”. O sigui, primer parla dels reis de Pamplona i després dels comtes i reis d'Aragó, fins que s'acaben (llur llinatge) i, com que s'han acabat els reis d'Aragó, tots els que segueixen després són, per al Cerimoniós, comtes de Barcelona. Per això ell s’autodenomina “Pere Terç” i no “Pere Quart”.

p. 82.

PARELLADA, Caius. <<Corona d'Aragó>>, denominació impròpia de l'estat català medieval. Barcelona 2002.

Parellada ens explica els dos tipus de numeració:

“Les dues classes de numeració saura al•ludides són, per un cantó, la històrica, és a dir, aquella que es basa en documents i en l'ús que se'n va fer en aquella època (que és la que hom anomena catalana per tal com ha estat emprada sempre pels historiadors catalans) i, en segon lloc, l'aragonesa o castellana, molt posterior a la primera, puix que només es basa en la historiografia barroca aragonesa, però és aquella que, pel simple fet d'haver estat adoptada pels historiadors espanyols, és també l'habitual, amb excepcions, però cada cop més nombroses modernament, de la historiografia comuna i adotzenada.”

p. 131.

Parla sobre la numeració catalana i del seu ús històric per part dels monarques:

“Doncs bé, les notes més destacades que trobem sobre el numeral adjuntat al títol són les de Pere el Cerimoniós. A les seves Ordinacions, les que va estatuir per al regiment de la seva Cort, feu posar-hi de <<Pere Terç>>, i així es va consignar en tots els manuscrits subsegüents, àdhuc en els exemplars destinats a les institucions del regne d'Aragó. (...) És a dir, que era Pere III en tots els estats que formaven l'ens polític general, comprenent-hi el mateix regne d'Aragó. (...) En regalar aquest rei [Pere el Cerimoniós] la seva biblioteca al monestir de Poblet, va ordenar que s'hi posés la inscripció següent: <<Aquesta és la libreria del rey en Pere III en diferència dels reys altres que han aquí nom Pere>> (Jordi Rubió i Balaguer, Història i Historiografia).”

pp. 132-133 Aquí cita l'obra: RUBIÓ i BALAGUER, Jordi. Història i Historiografia. Departament de Cultura. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Continua parlant d'una prova indirecta com és:

“l'encàrrec que Pere III va fer al mestre estatuari Aloy d'esculpir les estàtues dels sobirans predecessors seus per al Palau reial de Barcelona, les qual havien d'ésser onze dels antics comtes de Barcelona i nou dels comtes-reis d'Aragó. És a dir, que el dit rei considerava que el seu patrimoni reial era el que començava amb el patrimoni comtal de Barcelona, al qual s'havia incorporat més tard el regne d'Aragó; en altres mots, el rei pensava que el seu patrimoni, el seu Estat, era la continuació de l'antic Estat dels comtes de Barcelona amb les adquisicions subsegüents.Altrament la numeració dita catalana que feia servir Pere III era també la que de consuetud s’emprava a la Cancelleria, a l'escrivania i als arxiu reials. I és així la que sempre ha utilitzat la historiografia catalana i la no catalana antiga”

pp.133.

Més endevant cita a DURAN, Eulàlia. <<El comienzo de la modernidad.>> A: Cuenta y Razón, 36, abril-maig 1988. Madrid, Fundación de Estudios Sociológicos (FUN-DES), Colegio Libre de Eméritos; tot parlant sobre la reacció aragonesisita a la historiografia catalana que:

“<<Fou iniciada pel cronista de Ferran el Catòlic, Gauberto Fabricio de Vagad a la seva polèmica Crónica de Aragón [1499] i tingué el seu millor representant amb Zurita, el qual, als seus Anales de la Corona de Aragón, que comença a publicar des de 1562, on va assenta les bases per reivindicar la primacia del regne d'Aragó sobre el comtat de Barcelona, tot anomenant els reis a partir dels pri-mers. Aquest nova numeració fou assumida després per la historiografia castellana>>”.

p.134

A continuació parlant sobre la numeració catalana:

“També és ben clar que la dita numeració no és cap invenció dels historiadors catalans moderns, sinó que és tradicionals en la historiografia catalana. I aquí és avinent de dir que als paper aragone-sos de caràcter jurídic hi ha una gran desorientació respecte a la numeració dels reis. Així, per exemple, els reis Pere II el Gran i Pere III el Cerimoniós, són numerats, el primer com a Pere I, per raó de <<serel primero que hizo fueros>> i el segon, el Cerimoniós, Pere II, no sabem pas per què, als Fueros de Aragón.”

p. 134.

Fueros de Aragón (edició de 1624, Çabarte):Petrus primus 1283 (és Pere II el Gran).Petrus secundus (és Pere III el Cerimoniós).

p. 135

En canvi en explica Parellada que a l'obra: Cortes de Cataluña. Madrid, Real Academia de la Historia, XXVI volums(1896-1922); que recull les diferents corts catalanes al volum I parlen d'Alfons el Cast dient:

<< Has paces et treujas constituit rex Alfonsus primus...>>

p. 136.

S’haurien de comprovar els documents d’aquestes Corts, per veure de quina data són redactats, ja que és per hom conegut que Corts pròpiament dites, no hi ha fins a Pere el Gran, per l’assistència i gran participació de les ciutats, no obstant també es consideren Corts a les assemblees convocades pels comtes de Barcelona i més tard pels primers reis d’Aragó del llinatge barceloní on assistien la noblesa i l’església, ja que seria molt interessant veure si Alfons fou dit primer en vida, o durant el renats del seu fill, o del seu net, etc.

Més tard Parellada parla dels cognom:

“Perquè, com ja hem vist més amunt, la casa que prengué el nom d'Aragó -que convertí també en nom de la família, i així es comprava en tots els seus membres, àdhuc els col•laterals, tots ells anomenats d'Aragó, com és ara els mateixos comtes d'Urgell- no era altra que la casa de Barcelona, la qual casa, munida amb la seva sobirania originària i sense soberguejar les terres catalanes, va estendre el seu poder i la seva sobirania damunt l'Aragó. (...) I ja hem vist que els historiadors aragonesos Ramos Loscertales i Lacarra no s'estan d’admetre la instauració a l'Aragó de la casa de Barcelona, aquella mateixa casa que després passà a anomenar-se d'Aragó. La identitat casa de Barcelona igual a casa d'Aragó roman sòlidament afermada.”

p. 212.

Parellada cita l'Acta Aragonensia publicada a Berlin- Liezpig el 1908 per Heinrich Finke:

“Heinrich Finke: Acta Aragonensia III: (...) <<On també podem subratllar la dicotomia entre la Corona d'Aragó i el comtat de Barcelona i, doncs, que el regne d'Aragó queda sempre al marge i desaparellat de Catalunya. És a dir, si hi ha una nació esmentada, aquesta és Catalunya. D'Aragó, sols se s'esmenta la corona, ço és, la sobirania, que duu aquest nom, però que pertany als catalans>>”

p. 231.

FLUVIÀ, Armand. <<El senyal dels quatre Pals és dels comtes de Barcelona, per tant català, no aragonès.>>. A: Revista de Catalunya, 96 (1995). Diu que la primera mostra d’ús del cognom Aragó per part dels monarques catalans de la Corona d’Aragó del regnat de Pere el Gran parlant del seu germanastre castlà o castellà (vassall encarregat de la guarda, la defensa i el govern) del castell d’Amposta:

“el comte-rei Pere II diu «fratrem nostrum, fratrem Sancium de Aragonia» (es refereix al seu germà il•legítim Sanç, castellà d'Amposta).”


Continua parlant sobre la continuïtat del casal de Barcelona després de Ramon Berenguer IV:

“D'altra banda, Fatás, primfilant ja massa, i en el seu afany obsessiu per demostrarl'indemostrable, encara fa una afirmació molt més temerària: que la dinastia catalana,el casal de Barcelona, s'extingeix perquè Ramon Berenguer IV renuncia el seu llinatge, el deixa, per entrar a formar part del Casal d'Aragó! Primer de tot, és una suposició que caldria provar d'una manera evident i convincent,i això és impossible. En segon lloc, com pot suposar que tot un comte de Barcelona estigués disposat a renunciar el seu llinatge quan s'havia de considerar cap d'un llinatge de distintes línies comtals, que ha anat heretant o rebent comtats a mesura que s'han anat extingint (Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Cerdanya, i l'expectativa de Rosselló), que per la mare ha heretat, a més, el comtat de Provença, i que se sent molt orgullós d'ésser «un dels mellors comtes del món», com diu Desclot (1283), i prefereix ésser el primer dels comtes que no el setè dels reis, com deia Petit de Newburgh (circa 1198), i tot això per entrar en un llinatge del qual Ramir II era fill del primer rei i, a més a més, d'una línia il•legítima. Cal pensar que l'únic que pretenia Ramon Berenguer IV amb aquest casament era d'incrementar el seu poder i prestigi i per això es va avenir a signar aquell document d'esposalles de futur que li reportava l'adquisició d'un regne. Tanmateix, poc es deuria sentir obligat a fer-ho, si tenim en compte que el 1149, un any abans de consumar el matrimoni, denominant-se «comte de Barcelona i senyor i príncep d'Aragó», signa la pau amb el rei Garcia VI de Pamplona, per la qual s'acorda que Ramon Berenguer IV es casi amb la infanta Blanca, filla del rei.”

Eulalia Duran a <<El comienzo de la modernidad.>> A: Cuenta y Razón, 36, abril-maig 1988., en parla de Los col•loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557):

Aparte de denunciar la apropiación indebida del nombre de España por parte de Castilla, el ya cita-do Cristófor Despuig, en sus Colloquis, presintió esta disgregación de la Corona de Aragón y por ello insistió en la unidad de la lengua catalana: «los reys, encara que priven lo apellido de Aragó, no percó parlaven aragonés, sino cátala» (los reyes, aunque lleven el apellido Aragón no hablaban aragonés, sino catalán); «los valencians... de Cathalunya son eixits, la llengua, de Catalunya la te-ñen...» (los valencianos han salido de Cataluña, tienen la lengua de Cataluña) recordaba, mientras-confesaba que escribía «en gloria y honra de la Corona de Aragó y singularment de la nació catha-lana». Pero su lucidez política no llegó a modificar los resultados.

Vist tot això m’agradaria remarcar, amb tots esl respectes, l’error a l’article de la viquipedia ano-menat Casal d’Aragó, crec que redactat en bona mesura per Georg-hessen http://ca.wikipedia.org/wiki/Casal_d%27Arag%C3%B3 on diu:

Altrament però, l'adopció del títol del regne principal com a cognom propi del llinatge dels comtes de Barcelona implicà la doble numeració dels reis: d'una banda la numeració per cognom, i de l'altre la numeració pel regne principal, el d'Aragó, de manera que veiem com el rei en Pere IV d'Aragó el Cerimoniós s'intitulava a sí mateix en totes les seves disposicions legals amb el nom de Pedro ter-cero en aragonès i Pere terç en català

I a continuació exposa una taula molt ben feta, però que falla en l’apartat numeració per regne.

És un error, en primer lloc perquè la numeració aragonesa és del segle XVI i no de l’edat mitjana quan visqueren aquests reis, i en segon lloc, perquè si bé, és veritat que al numeració catalana va relacionada amb el cognom i el llinatge, en començar a utilizar-se es fa a tots els regnes de la mo-narquia, i no només al Principat de Catalunya, com demostra Pere III el Cerimoniós. El que caldria esbrinar és si aquesta numeració, també utilitzada per altres dinasties com els Trastàmara o els Avis, és emprada per una qüestió familiar (estaven emparentats amb el Casal de Barcelona i adoptaren el cognom Aragó) o pel fet d’esser el Principat de Catalunya l’estat central de la monarquia tot i no aportar al monarca el títol regi.

Gràcies per la vostra atenció. Vibra (disc.) 10:29, 16 ago 2011 (CEST)[respon]

Andorra

Sembla que hi ha algun tipus de problema amb l'article d'Andorra. Per una banda quan he anat a modificar-lo es veia una versió antiga, sembla que ara aparentment, o al menys per mi és veu l'última versió, però sempre que el modifiques t'avisa que estàs canviat una versió antiga. Tampoc es visualitza a la llista de seguiment cap canvi. -- Ermengol Patalín (xerrem) 13:09, 26 jul 2011 (CEST)[respon]

Sí, jo també havia detectat problemes amb aquest article. Li passa alguna cosa estranya.--Galazan (disc.) 13:36, 26 jul 2011 (CEST)[respon]
Arreglat, crec. L'enllaç permanent estava marcant sempre a una edició vella de l'1 de març. Per això estava avisant que totes les edicions no eren sobre l'última versió. No he acabat d'entendre per què ha passat. L'edició era d'un bot modificant interwikis. Una vegada esborrat i recuperat l'article sense aquella edició, sembla que s'ha recuperat. --V.Riullop WLM (parlem-ne) 16:13, 2 ago 2011 (CEST)[respon]

Merci! -- Ermengol Patalín (xerrem) 16:50, 2 ago 2011 (CEST) Efectivament, ja m'apareix l'article entre els meus vigilats. Bona feina Vriullop!--Galazan (disc.) 09:06, 3 ago 2011 (CEST)[respon]

Numeració dels comtes-reis

Torna a haver-hi un company novell canviant la numeració dels reis de la Corona d'Aragó (Especial:Contribucions/Vibra). Algú que se'n recordi bé de quin era el consens, els seus motius i on està documentat hauria de revertir-ho i explicar-li a l'usuari. Afegir-ho a Viquipèdia:Temes controvertits (si pot ser, amb referències), facilitaria la feina el proper cop.--Pere prlpz (disc.) 11:24, 30 jul 2011 (CEST)[respon]

La discussió està aquí i no és ben bé un "acord" o "presa de decissió", de forma que si es vol passar a temes controvertits, abans s'haurà d'interpretar el resultat final. He advertit a Georg-hessen (un dels ponents) i diu que ara no pot dedicar-se. --amador (disc.) 18:15, 1 ago 2011 (CEST)[respon]

Proposta d'eliminació immediata d'un article de notabilitat feta per un bot

He creat versions per a altres Viquipèdies d'un article de notabilitat i un bot ha creat una plantilla de proposta de supressió immediata, en aquesta Viquipèdia i en les altres. Què cal fer perquè l'article no sigui eliminat?--PeioR (disc.) 16:57, 31 jul 2011 (CEST)[respon]

No ha estat un bot. Ha estat Viniciusmc i ha adduït com a motiu Spam cross-wiki. Pau Cabot · Discussió 17:52, 31 jul 2011 (CEST)[respon]
Però, si és admissible, no es pot recuperar? --Davidpar (disc.) 21:42, 31 jul 2011 (CEST)[respon]
Quan jo he intervingut, encara existia. L'ha esborrat Dúnadan. Pau Cabot · Discussió 22:07, 31 jul 2011 (CEST)[respon]
Tot i que en PeioR no ha dit de quin article es tracta, entenc que el que està plantejant és una objecció de bona fe a una sol·licitud de destrucció immediata. Aleshores, caldria recuperar l'article i seguir un procés d'esborrat amb debat i votacions.--Pere prlpz (disc.) 23:45, 31 jul 2011 (CEST)[respon]

No m'agrada el que ha passat. Estic treballant de valent en aquella categoria, l'article esborrat era d'importància dins d'aquesta i encara em faltava millorar-lo i ampliar-lo. Si us plau, demano que es recuperi i en tot cas que s'exposi a votació la supressió, perquè no era "spam-cross wiki" ni de lluny. --PeioR (disc.) 00:23, 1 ago 2011 (CEST)[respon]

També demano que es recuperi l'article International Pedophile and Child Emancipation i que abans d'esborrar un article de suposat "spam cross-wiki" es pensi abans de fer-ho o es proposi esborrar en una votació (com ja havia passat).--Davidpar (disc.) 09:18, 1 ago 2011 (CEST)[respon]
Esborrat a frwiki per "spam cross-wiki", a itwiki per "Contenuto palesemente non enciclopedico o promozionale, spam cross-wiki", a ptwiki per "Spam cross-wiki, lixo sem fontes que comprovem notoriedade", a enwiki per blanqueig i posterior "misleading redirect". A glwiki és l'únic lloc on (avui) encara es pot veure el mateix contingut esborrat a les altres: gl:International Pedophile and Child Emancipation. Penso que no s'ha suposat sense fonament i que entra en el cas VP:CSR#A5, però si es considera una actuació controvertida ho discutim. --V.Riullop WLM (parlem-ne) 09:45, 1 ago 2011 (CEST)[respon]
Jo el que defenso és que en aquests casos no es destrueixi immediatament, sinó que es faci una proposta i que la gent voti. --Davidpar (disc.) 12:13, 4 ago 2011 (CEST)[respon]
De fet, el que demana en Davidpar és el que diu VP:CSR: En cas que hi hagi dubtes raonables, per part de l'administrador o dels editors implicats, cal discutir-ho en el procés general d'esborrar pàgines. Aquí, en PeioR ha plantejat un "dubte raonable". Si a la vista de l'article (que ara només poden veure els administradors) és tan evident que és un cas de supressió immediata, sempre es pot restaurar l'article i el seu historial en algun espai on no faci nosa perquè ens en adonem tots que el dubte d'en PeioR no és raonable. Ara bé, penso que el més curt, clar i pràctic és restaurar-lo i votar-lo. Si és evident l'esborrat, d'aquí quatre dies ja el tornareu a esborrar per quasi unanimitat.
Aprofito per preguntar. PeioR, crec recordar que a l'article hi havia una referència d'un llibre. L'hi vas posar tu? Tracta aquesta organització amb una certa profunditat o només és una mena de directori?--Pere prlpz (disc.) 17:30, 4 ago 2011 (CEST)[respon]
Per cert, i per si de cas no es dóna per suposat, la petició de convertir la supressió ràpida en una discussió d'esborrat no és una crítica a l'actuació de l'administrador que va esborrar l'article, que difícilment podia saber que hi havia una objecció a l'esborrat. El que un altre administrador que aquests dies estigui actiu desfaci ara l'esborrat no seria corregir una acció incorrecta d'en Dúnadan, sinó fer una altra acció correcta d'acord amb la informació disponible ara, que és més que la que tenia en Dúnadan quan el va suprimir.--Pere prlpz (disc.) 20:43, 4 ago 2011 (CEST)[respon]

Jo considero que l'article té notabilitat perquè la IPCE és un col·lectiu centrat en la investigació i el debat acadèmics, existent des de 1990, molt citat i conegut, i també prestigiós, que conté la base bibliogràfica més important sobre l'assumpte a què es dedica i que incorpora una gran quantitat de treballs acadèmics en PDF. No conec cap altra font amb més informació i més fiable al respecte. Només per tot això ja crec que té prou notabilitat, encara que en la web no es doni prou informació sobre el col·lectiu en si. La referència al llibre la vaig posar jo. No en parla en profunditat, sinó que la nomena de passada. La meva idea era buscar més referències en altres llocs i cercar més informació en diverses llengües. De moment només m'he centrat a buscar-ne en castellà i n'hi ha més aviat poca.--PeioR (disc.) 20:33, 4 ago 2011 (CEST)[respon]

Per superar una debat d'esborrat, caldria trobar alguna font fiable que parli de l'IPCE. Que nosaltres ens la mirem i hi trobem una pila de treballs, que no coneguem cap altra font amb més informació i més fiable al respecte, que els seus treballs siguin molt citats, o que haguem sentit que és molt prestigiosa, no permet verificar-ne la notabilitat. Si cap font fiable n'ha parlat, la Viquipèdia no és el lloc adient per fer-ne un article (Viquipèdia:Notabilitat).--Pere prlpz (disc.) 20:48, 4 ago 2011 (CEST)[respon]

La cosa és més senzilla. Quan tinguis aquestes referències i es pugui fer una descripció on terceres parts expliquin la seva significació, llavors el crees de nou. Discutir ara sobre dos simples paràgrafs que es poden veure ampliats a la seva web, no té gaire sentit. Tot plegat, serà més pràctic començar de nou. Pere i David, els dubtes plantejats sobre si era o no spam crosswiki, no veig que siguin raonables. PeioR, cita les fonts i no hi haurà cap problema. --V.Riullop WLM (parlem-ne) 22:05, 4 ago 2011 (CEST)[respon]

Jo tampoc no vull crear un debat, però estic completant la categoria i m'agradaria que la informació continguda fos el més completa possible. El llibre que vaig citar és una font fiable, tot i que només l'esmenti de passada en un capítol dedicat a organitzacions d'aquest tipus. És evident que també ha de ser citada en moltes obres en anglès o francès. Sigui com sigui deliberaré el que faré, buscaré fonts i ja veurem. No obstant això, no veig clar que s'hagin d'esborrar articles automàticament. --PeioR (disc.) 22:48, 4 ago 2011 (CEST)[respon]

Com va dir en Pere, amb la informació disponible aleshores, vaig considerar que la petició d'esborrament immediat era correcta i el vaig esborrar. Aquesta decisió, tanmateix, pot ser qüestionada. Cal dir que tenim un procediment d'esborrament automàtic d'articles que funciona prou bé en la gran majoria dels casos, tot i que n'hi ha excepcions. Si aquesta n'és una, d'excepció, doncs el que cal és demostrar la notabilitat de l'article en presentar fonts fiables, i com diu en Vicenç, l'article es pot crear de nou, i no hi haurà cap problema. -- dúnadan : parlem-ne 01:29, 5 ago 2011 (CEST)[respon]

He reflexionat i he pensat que, de moment, potser n'hi ha prou de fer esment de la IPCE en l'article Pedofília. Continuo pensant que té prou notabilitat per crear un article propi i completar així el contingut de la categoria, però això ja es veurà més endavant quan hi hagi més informació i més referències. Lamento que s'hagi originat un debat tan llarg, però us felicito per haver-lo afrontat amb seny i haver explicat les coses tan bé. Si us plau, no l'allargueu més i que s'acabi aquí. --PeioR (disc.) 02:43, 10 ago 2011 (CEST)[respon]

Inserir una plantilla "més bonica" en un article de qualitat

No només el contingut, sinó també l'estètica és molt important en els articles. L'article esperanto té una plantilla de dades sobre l'idioma (no sé com s'anomenen aquestes plantilles, em refereixo a la primera que surt, on hi ha el nombre de parlants, etc) que no m'acaba d'agradar. M'agradaria que fos de l'estil de les que hi ha en la versió en anglès o en castellà de l'article, molt més boniques, però quan copio els codis no m'apareixen. Hi ha cap manera de fer que aparegui una plantilla com aquestes? --PeioR (disc.) 19:00, 2 ago 2011 (CEST)[respon]

La plantilla és la infotaula {{llengua}}, que hauria de ser igual per tots els articles sobre llengües. Si vols millorar la plantilla, proposa la millora i arregla la plantilla, i d'un sol cop la millora quedarà feta a tots els articles on es fa servir (Especial:Enllaços/Plantilla:Llengua).--Pere prlpz (disc.) 20:28, 2 ago 2011 (CEST)[respon]

Efectivament, mirant-ho bé, les plantilles de llengua estan bé com estan. --PeioR (disc.) 01:36, 6 ago 2011 (CEST)[respon]

Crec que el problema pot ser els dos colors verds: el de la plantilla i el de la bandera. Crea un efecte estrany.--joc (disc.) 14:35, 6 ago 2011 (CEST)[respon]

No pas, joc. No emboliquem les coses. Havia estat una paranoia meva, que em pensava que s'usaven altre tipus d'infotaules per a altres llengües. Després he recapacitat i he vist que aquestes no queden gens malament. A mi el contrast entre el verd de la infotaula i el de la bandera no em molesta. --PeioR (disc.) 02:32, 10 ago 2011 (CEST)[respon]

Problema amb una plantilla

Hola. He creat la plantilla {{Cardenal}} i vull que aparegui a la dreta dels articles (és una infotaula de persones), però apareix a l'esquerra, i no sé per què. Algú ho sap?. Gràcies.--Xamil (disc.) 14:48, 3 ago 2011 (CEST)[respon]

Crec que ara funciona. De totes maneres, potser seria millor per simplificar el codi usar {{Infobox}}. Pau Cabot · Discussió 18:08, 3 ago 2011 (CEST)[respon]
Gràcies!. (Tot i que no acabo de veure com funciona això de {{Infobox}}, però vaja, de tota manera amb la {{Cardenal}} operativa ja en tinc prou de moment.--Xamil (disc.) 09:21, 4 ago 2011 (CEST)[respon]

Fotografia

Necessito una foto del filòsof Michel Foucault. He provat a copiar els codis d'altres viquipèdies on apareix la seva foto, però després d'enganxar-los en la viquipèdia en català no surt. De vegades sí que surten les fotos a través d'aquest procediment i de vegades no (no entenc per què). Tinc una foto en el meu equip que és la mateixa que surt en algunes viquipèdies, com la viquipèdia en maltès o en ido. Hi ha cap problema si la carrego a Commons? Si surt en aquestes viquipèdies no veig que hi hagi cap inconvenient.--PeioR (disc.) 11:26, 5 ago 2011 (CEST)[respon]

La foto en:File:Foucault5.jpg te copyright i no es pot copiar a commons. Si realment tens molt d'interès (però molt) a que surti l'article i molt de temps per dedicar-hi, pots estudiar Viquipèdia:Continguts no lliures a veure si es pot carregar localment. A la viqui en ido sembla que l'han carregat a la brava, cosa que no s'hauria de fer.--Pere prlpz (disc.) 13:51, 5 ago 2011 (CEST)[respon]

Doncs sí que m'interessa molt, però no sé si m'aclariré per carregar-la localment.--PeioR (disc.) 14:01, 5 ago 2011 (CEST)[respon]

Hola company. Mentre la imatge de la cara del Sr. Foucault no arriba, pots fer servir la fantàstica imatge Fitxer:Stone_BKH1.JPG que he trobat a Wikimedia Commons. --Davidpar (disc.) 15:19, 5 ago 2011 (CEST)[respon]

Ja coneixia aquesta imatge. No és això el que necessito. --PeioR (disc.) 01:37, 6 ago 2011 (CEST)[respon]

Qüestions d'estil

En la secció històrica d'un article on se citen una gran quantitat de personatges històrics, és millor posar entre parèntesi les seves dates de naixement i defunció o com que ja estan enllaçats és millor deixar-ho així per no sobrecarregar el text? Una altra qüestió: hi ha cap norma que digui que quan un mot s'enllaça en un article és millor no tornar-lo a enllaçar, o hi ha llibertat en aquest aspecte? Potser en els distints apartats de l'article es pot tornar a enllaçar segons la importància que tinguin?--PeioR (disc.) 14:01, 5 ago 2011 (CEST)[respon]

normalment s'enllaça un terme només la primera vegada que apareix. Si hi ha molts personatges, t'aconsello que no posis les dates per fer el text més llegidor, però això segon és qüestió de gustos, l'altre tema sí que es una convenció. No enllacem segons importància, els links són per ampliar informació i ja suposen una selecció de termes en ells mateixos --barcelona (disc.) 14:03, 5 ago 2011 (CEST)[respon]
Les dates de naixement i mort dels personatges no se solen enllaçar quan s'esmenten al cos de l'article, sinó només al principi de l'article sobre el mateix personatge. Quan un terme està enllaçat, aleshores encara hi ha més motiu per descarregar l'article d'aclariments. Si algú vol saber quan va viure el personatge, ja el clicarà.
Naturalment, sempre hi pot haver alguna excepció, en que estem parlant del període de la vida, com ara, "durant la vida de Lluís XIV (de 1638 a 1715) el nombre de taques solars va mantenir-se extremadament baix", o "la persona més longeva del món fou Jeanne Calment (1875-1997)". --Pere prlpz (disc.) 15:08, 5 ago 2011 (CEST)[respon]
Jo les dades de naixement i mort no les poso quasi mai. El que si poso sovint quan parlo d'un governant es les dades de regnat, que situa la història en el seu àmbit cronològic. Malauradament a vegades és complicat trobar les dades si no estan en alguna llista de governants a la mateixa wikipedia o a llocs com worldstatesmen o Regnal Chronologies; en canvi les de naixement i mort només es poden posar quan es saben -cosa molt improbable- o quan ja tenen article (a Wolrdstatesmen hi ha algunes dades de naixement i mort però només hi ha personatges del segle XVIII en endavant). Crec que les enciclopèdies en general citen les dades de regnat molt més sovint que les de naixement i mort. --joc (disc.) 14:44, 6 ago 2011 (CEST)[respon]

Pregunta sobre les fonts

Hola! Ahir vaig fer una entrada nova sobre la revista musical Rockdelux i ara veig que se'm demana que especifiqui quines són les fonts. Bé, conec la revista des de fa molts anys (de fet, hi escric), evidentment no m'he inventat res, i d'altra banda no sé quines fonts puc citar: no existeix cap llibre sobre la història del periodisme musical espanyol o català, ni se m'acut cap font on es pugui confirmar tot allò que he escrit, de fet dubto molt que existeixi. El que diu l'entrada de Rockdelux és rigorosament cert i no és opinable. Dir que és "una de les revistes musicals més importants de l'estat espanyol" és una realitat, no és cap opinió, i no veig quina font haig d'esmentar per donar-li legitimitat. Algú em podria dir què s'ha de fer en aquest cas? Salut! el comentari anterior sense signar és fet per Lluisarnau (disc.contr.) 19:58, 8 ago 2011 (CEST)[respon]

Pots veure VP:ADMS. Bàsicament, a la Viquipèdia només recollim la informació que han recollit altres fonts, i només tractem de temes que ja han estat tractats en fonts fiables. Si el que has escrit és cert i interessant però només surt del teu coneixement de la revista, aleshores és investigació original, que està molt bé per publicar-lo a molts llocs, però no aquí. Per tant, el tema no és admissible, però tan aviat com hagis publicat aquesta informació en algun lloc amb comitè editorial, i que sigui independent del subjecte, hi haurà una referència vàlida i serà una interessant aportació a la construcció d'una enciclopèdia.--Pere prlpz (disc.) 17:57, 8 ago 2011 (CEST)[respon]
Per cert, d'acord amb les versions anglesa i francesa, Rockdelux a été nommée publication musicale de l'année, notamment par Radio 3, Cadena SER et Iberpop. Si hi ha referències sobre això potser tens un indici de notabilitat.--Pere prlpz (disc.) 18:01, 8 ago 2011 (CEST)[respon]

Gràcies per la resposta. Llavors, si poso una font com aquesta (francesa), ja és vàlida l'entrada? D'altra banda, haig de dir que el text és bàsicament una traducció de la Wikipedia en castellà, que està establerta des de fa temps i no veig que allà hi hagi cap esment a fonts... I una altra cosa: a la Viquipèdia catalana hi ha una entrada d'una altra revista musical, Enderrock, i tampoc veig que hi apareixi cap font; per què en aquest cas no s'exigeix? Perdona tanta pregunta, però és que no ho acabo de veure clar.el comentari anterior sense signar és fet per Lluisarnau (disc.contr.) 19:58, 8 ago 2011 (CEST)[respon]

La Viquipèdia en francès, ni en cap altre idioma, no és una font fiable.
El que jo dic, és que si és cert el que diu la viqui en francès, que la revista ha guanyat aquests reconeixements, i aquests reconeixements són importants, en algun lloc es deuen poder referenciar. Per exemple, deu haver sortit en algun diari, alguna altra revista, o encara que només sigui a les webs de les institucions que han donat els premis. No és gaire, però seria un primer indici de notabilitat. Pots veure a Viquipèdia:citau les fonts com citar les referències.
I a les altres viquis on no hi ha referències, tampoc veig gaire clar perquè no l'han esborrat encara. Probablement, la causa és que es creen tants articles promocionals i no notables en totes les viquipèdies que no donem a l'abast a discutir i esborrar-los, i alguns (potser els menys evidents) es van quedant.--Pere prlpz (disc.) 19:06, 8 ago 2011 (CEST)[respon]

D'acord, miraré si tinc algun article de premsa on hi hagi referències al respecte, crec que n'haig de tenir alguns. A veure si així es pot quedar l'entrada definitivament... I ho tindré present per a futurs articles. Gràcies! el comentari anterior sense signar és fet per Lluisarnau (disc.contr.) 19:58, 8 ago 2011 (CEST)[respon]

Jo hi he posat quatre referències, però si en trobes més (i millors), afegeix-les-hi. Pau Cabot · Discussió 19:59, 8 ago 2011 (CEST)[respon]

Perfecte, gràcies.

"Aquest article pertany a..."

Voldria saber com corregir la infotaula de l'article Esperanto que diu "aquest article pertany a la sèrie...", on apareixen enllaçats un seguit d'articles relacionats amb l'esperanto. Molts d'ells no estan creats o tenen un altre nom i apareixen de color vermell.--PeioR (disc.) 16:19, 10 ago 2011 (CEST)[respon]

Plantilla:Esperanto. Pau Cabot · Discussió 16:33, 10 ago 2011 (CEST)[respon]
Compte que alguns dels articles que estan en vermell a la plantilla no crec que fossin acceptats en cas que es creessin (per exemple, Internacia Televido), de manera que crec que valdria més eliminar-los de la plantilla.--Pere prlpz (disc.) 17:54, 10 ago 2011 (CEST)[respon]

Ja ho he canviat. Ara suposo que tots els article de la sèrie han de portar aquesta plantilla. --PeioR (disc.) 18:54, 10 ago 2011 (CEST)[respon]

El que has fet ha estat copiar a l'article el contingut de la plantilla. El que s'havia de fer era editar la plantilla, i a l'article (o a tots els articles de la sèrie) deixar-hi {{esperanto}}. Potser et fa servei fer un cop d'ull a ajuda:plantilla.--Pere prlpz (disc.) 19:14, 10 ago 2011 (CEST)[respon]

Em sap greu. --PeioR (disc.) 22:52, 10 ago 2011 (CEST)[respon]

Ho he arreglat. He copiat a la plantilla el que tu havies fet a l'article, i a l'article hi he deixat {{esperanto}}.
Les plantilles de navegació solen anar a dalt de tot, o si no a baix de tot (quan són horitzontals). Crec que aquesta hauria d'anar darrera la infotaula, i no tan avall. Si no hi cap sempre es pot fer que sigui col·lapsable per amagar-la.--Pere prlpz (disc.) 14:31, 12 ago 2011 (CEST)[respon]

Requadre color salmó

Últims passos per convertir l'article Esperanto en un article perfecte. Ara necessito saber com aconseguir un requadre d'aquests de color salmó, com els que hi ha en l'apartat anomenat "Ejemplos de texto" de l'article Esperanto en :es.--PeioR (disc.) 11:49, 11 ago 2011 (CEST)[respon]

Que no em dirà ningú com posar un requadre d'aquests? És un detall petit, però pot millorar molt l'estètica de l'article. Aclareixo que no el puc copiar de la Viquipèdia en castellà. --PeioR (disc.) 18:37, 13 ago 2011 (CEST)[respon]

En l'apartat que esmentes no hi veig cap requadre de color --Castor (disc.) 19:58, 13 ago 2011 (CEST)[respon]

Sí que n'hi ha. Hi apareix un article de la Declaració Universal dels Drets Humans i el Parenostre en esperanto emmarcats en un fons de color salmó o rossa tènue. Aquest fons és el que vull que aparegui en l'article en català. --PeioR (disc.) 00:57, 14 ago 2011 (CEST)[respon]

La plantilla que utilitza en català no produeix el fons de color. En català s'utilitza la plantilla {{Citació}}. Per exemple: {{Citació|Text}} produiria
« Text »

--Townie (Discussió) 12:41, 15 ago 2011 (CEST)[respon]

Taula de continguts

Hola a tothom: Encara no sé com posar la taula de continguts en un article--Anskar (disc.) 16:08, 11 ago 2011 (CEST)[respon]

Apareix tota sola quan hi ha unes quantes seccions (tres, crec).--Pere prlpz (disc.) 17:42, 11 ago 2011 (CEST)[respon]

Ciutat de Londres

Tinc dubtes sobre el nom que hauria de tenir l'article de la City de Londres, que ara tenim com Ciutat de Londres. No se si s'hauria d'anomenar com "La City de Londres", "City de Londres", "La City" o tal com està ara. -- Ermengol Patalín (xerrem) 12:03, 12 ago 2011 (CEST)[respon]

A l'article de la GEC de Londres parla de "La City". -- Ermengol Patalín (xerrem) 13:46, 12 ago 2011 (CEST)[respon]
Es coneix com La City, caldria reanomenar --barcelona (disc.) 09:55, 15 ago 2011 (CEST)[respon]
En alguns títols vec que s'afegeix la cursiva, com es fa? -- Ermengol Patalín (xerrem) 12:48, 15 ago 2011 (CEST)[respon]

Quan es crea un nou article...

Hola a tothom: No sé si és aquí que cal fer la pregunta, però abans de quedar-me amb el dubte m'estimo més quedar com un borinot. Quan es crea un nou article s'ha de posar l'enllaç a ña ca:viquipèdia a les altres pàgines dels altres idiomes, es col·loquen solen o hi ha algun bot que no és tant bori com jo? ;o) --Anskar (disc.) 18:25, 13 ago 2011 (CEST)[respon]

Hola. Pots trobar el que busques a Viquipèdia:Interviquis#Com fer un interwiki ben fet. Bàsicament, cal posar un enllaç (interviqui) al teu article cap a un d'equivalent en un altre idioma (preferentment l'anglès, perquè allà treballen la majoria de bots), llavors també has de posar un interviqui a l'article en aquest idioma cap al català. La resta ho fan els bots.--Salvi "Ssola" (discussió) 18:33, 13 ago 2011 (CEST)[respon]
Juraria que només posant-lo a la versió en català ja es fa el fet --Arnaugir 20:37, 13 ago 2011 (CEST)[respon]

O sigui, que si copio la llista d'enllaços que hi ha a l'anglès, afegeixo en:nom de l'article, ja n'hi ha prou. No? Un altre dubte que m'ha sorgit és que uns ellaços copiats de la wikipedia anglesa no surten al l'article que he traduït i no veig on és el problema zona de Brillouin en:Brillouin zone--Anskar (disc.) 01:12, 14 ago 2011 (CEST)[respon]

Pel que sembla has creat tu mateixa un dels molts esquemes. No cal fer tanta feinada, però! El problema és que les imatges de la Viquipèdia en anglès es troben només en aquell wiki. Perquè una imatge es pugui utilitzar en tots els wikis s'ha de trobar a Wikimedia Commons, un repositori de fitxers lliures. Teòricament, les imatges només han de ser només a un wiki concret si hi ha problemes de drets d'autor (p.e. la imatge no és CC-BY-SA o lliure). Sembla, però, que els esquemes anglesos d'aquest article són de domini públic. Tot i això no ho tinc clar perquè sembla que venen d'un web i no són creació d'un viquipedista (Algú altre ho podria confirmar, sisplau?). Per tant, si fos domini públic (espera que algú ho revisi) et pots descarregar els esquemes i pujar-los a Wikimedia Commons. Llavors seran accessibles per a totes les Viquipèdies. Felicitats per la feina feta. --Joancreus (discussó) 12:21, 15 ago 2011 (CEST)[respon]
Pel que sembla l'autor és el del web. No hi hauria d'haver cap problema. --Joancreus (discussó) 12:51, 15 ago 2011 (CEST)[respon]

Error de codi a Linhenykus

He afegir una imatge a l'article Linhenykus, però si passo el cursor per sobre la imatge hi diu "manca una imatge", cosa que és falsa. 83.49.231.229 (discussió) 10:12, 15 ago 2011 (CEST)[respon]

Fet Fet! El que passava era que s'havia d'afegir el paràmetre "image_caption" a la plantilla.--Townie (Discussió) 10:50, 15 ago 2011 (CEST)[respon]

el 1900 o al 1900?

Estic traduint un article, i ja que ho faig m'agradaria fer-ho bé. He vist que tinc dubtes sobre com escriure els anys i no sé si s'escriu d'una forma o altra en funció del context o bé només es pot fer d'una única manera. Per exemple, és correcte dir "Aristòtil, al 350 aC..." ? o bé "Aristòtil, el 350 aC.."? Un altre exemple: "... a la Xina cap al 246 aC" o bé "... a la Xina cap el 246 aC"? Si no he posat la consulta en el lloc que toca, demano disculpes i us agrairé si m'indiqueu on puc consultar dubtes ortogràfics. Gràcies per avançat!el comentari anterior sense signar és fet per Eloi (disc.contr.) 12:56, 18 ago 2011 (CEST)[respon]

Potser això t'ajuda: L'article davant el mes i l'any. Salut i bona feina --Arnaugir 13:18, 18 ago 2011 (CEST)[respon]

Gràcies, ara ja tinc alguna cosa per començar! :D --Eloi (disc.) 15:16, 23 ago 2011 (CEST)[respon]

Dubtes de noms

Hola a tothom,

Tinc un dubte parells de dubtes de noms vulgars i científics. Són els següents.

  • La subfamília que engloba els gèneres Loris i Nycticebus és Lorinae o Lorisinae? O potser són sinònims?
  • Són correctes els noms vulgars loris esvelt i loris lent per designar les espècies dels gèneres Loris i Nycticebus respectivament? Ho dic per crear l'article d'aquests noms amb el contingut i redireccionar-hi l'article del nom científic, de la mateixa manera que succeeix amb gàlag i Galagidae.

Moltes gràcies.--Sng (disc.) 11:22, 22 ago 2011 (CEST)[respon]

El Lepti, ràpid com el llamp, ja m'ha resolt els dubtes. Per si algú sent curiositat, la resposta és aquí. Gràcies "crack".--Sng (disc.) 11:28, 22 ago 2011 (CEST)[respon]

Nom ciutat americana - Concentració de Població

Existeix l'article Woodstock (Nova York) per la "concentració de població designada pel cens dels Estats Units", que es troba al voltant de la ciutat del mateix nom. No seria millor que "Woodstock (Nova York)" fos pel municipi - tot i que ara no s'hagi creat- i que l'article de la "concentració" tingués un altre nom, com passa a les altres viquis ? Una opció podria ser "Woodstock, CDP (Nova York)". --Puigalder (disc.) 22:50, 22 ago 2011 (CEST)[respon]

Crec que el mes adient es fer Woodstock (CDP de Nova York) i Woodstock (poble de Nova York). D'aquesta manera es com s'ha fet amb altres entitats de poblacio de Nova York, Vermont, Wisconsin, i em sembla que algun estat mes.
Exemples: St. Albans (ciutat de Vermont), St. Albans (poble de Vermont); Amsterdam (ciutat de Nova York), Amsterdam (poble de Nova York); Oyster Bay (poble), Oyster Bay (llogaret); Riverhead (poble de Nova York), Riverhead (CDP de Nova York); Tonawanda (poble de Nova York), Tonawanda (CDP de Nova York); Brooklyn (vila de Wisconsin), Brooklyn (poble de Wisconsin), etc. JaumeBG 08:16, 23 ago 2011 (CEST)[respon]

Automatització de plantilles?

Hola, estic traduint una plantilla de navegació de l'anglès on hi ha molts articles enllaçats i m'agradaria saber si hi ha alguna manera d'automatitzar el procés d'incloure la plantilla en cada article o si ho fa algun Bot, ja que és un procés un pèl pesat. Gràcies per avançat! --Eloi (disc.) 15:16, 23 ago 2011 (CEST)[respon]

taules d'estat i el seu fus horàri

Estic fent les zones horàries, peró m'estic adonant que tenen molts pocs enllaços d'Estats. A la taula Estat hi ha un apartat pel fus horari però només enllaça a UTC, alguna persona que hi entengui pot fer que s'enllaço al seu UTC corresponent. --Pdg (disc.) 22:22, 27 ago 2011 (CEST)[respon]

Eliminar la referència d'orfe d'una entrada

Benvolguts companys,

intent eleminar la referència article orfe de l'entrada Santiago Ferrer i Costa doncs com a mínim un article, el de la COP Formentera, si hi enllaça, com ho he de fer? Gràcies per l'ajut.--Sferrer (disc.) 10:08, 29 ago 2011 (CEST)[respon]

cliques a modifica, esborres la plantilla (una plantilla s'indica amb dues claus) en aquest cas {{orfe}} i deses --barcelona (disc.) 10:11, 29 ago 2011 (CEST)[respon]

Contactar amb l'autor d'un article de la Viquipèdia

Com es pot contactar amb l'autor d'un article de la Viquipèdia? --Jordi Cañameras (disc.) 00:27, 30 ago 2011 (CEST)[respon]

Has d'anar a dalt de la pagina, a l'esquerra del cercador, on diu "mostra l'historial". Tingues en compte pero, que la majoria d'articles son escrits per mes d'una persona i no sol una. JaumeBG 06:41, 30 ago 2011 (CEST)[respon]
Per a més info, tens un enllaç a la barra de l'esquerra que diu "Contacte". Entre diferents opcions n'hi ha una que diu "Contactar amb un usuari o l'autor d'un article". --V.Riullop WLM (parlem-ne) 11:52, 30 ago 2011 (CEST)[respon]

Protocol per titular esglésies

Algú sap si existeix un protocol per a titular articles d'esglésies. He consultat les categories corresponents però veig que no hi ha un patró únic. --Pedraferit (disc.) 21:44, 30 ago 2011 (CEST)[respon]

és un tema ja debatut, crec que es va acordar que si no hi havia ambigüitats amb sants o altres llocs e sposava només el nom , en plan Santa Maria de Palautordera, per exemple. Si hi ha dues esglésie amb el mateix nom, localitat entre parèntesis. Corregiu-me si m'equivovo, no tinc a mà l'enllaç --barcelona (disc.) 11:40, 31 ago 2011 (CEST)[respon]
Gràcies Barcelona. Sí, ara ho he trobat, està debatut a Noms dels monuments, vaig a fer una ullada. --Pedraferit (disc.) 13:00, 31 ago 2011 (CEST)[respon]

Viquipèdia:La taverna/General/Arxius/2011/08

història de Cánoves i Samalús

Ahir vaig afegir dades procedents de l'arxiu municipal de Granollers, contrastades, i vaig posar cites bibliógráfiques sobre els temas d'art i arqueologia. He vist que ara no constan al escás article que hi havia i que jo vaig "modificar" que ha passat? ¿ que s'ha de fer perqué s'admetin?. La intenció era aportar informació i millorar la poca que hi havia. Soc nova , pot ser no ho he fet bé.....ADGAM--ADGAM (disc.) 18:31, 22 ago 2011 (CEST)18:31--ADGAM (disc.) 18:31, 22 ago 2011 (CEST) 22/08[respon]

Jo t'ho vaig revertir perquè hi havia coses una mica incoherents. Ara t'ho he netejat i t'he deixat el que havies posat. Recorda que has de citar les fonts d'on has tret la informació: VP:CF. Pau Cabot · Discussió 19:04, 22 ago 2011 (CEST)[respon]

Commonist

He estat mirant la pàgina de l'eina Commonist. Algú l'ha provada? És pràctica? Veient les instruccions no sembla que hagi de millorar gran cosa respecte els formularis normals de càrrega.--Pere prlpz (disc.) 00:56, 13 ago 2011 (CEST)[respon]

Jo encara no l'he provada però crec que la seva principal característica és que permet pujar moltes fotos de cop de manera fàcil. Me la va recomanar en Kippelboy. Usuari Discussió:Arnaugir#Commonist Salut!--Arnaugir 10:51, 13 ago 2011 (CEST)[respon]
Pere, jo la faig servir molt sovint per carregar grups de fotos. Funciona sobre javascript (t'has de descarregar un programet) però permet carregar paquets de fotos mentre tu vas fent d'altres coses. Jo la faig servir cada setmana. Qualssevol dubte, avisa'm :)--Kippelboy (disc.) 08:38, 29 ago 2011 (CEST)[respon]
Estaria bé preparar unes instruccions de cada a Viquipèdia:Wiki Loves Monuments per als usuaris experimentats i més actius. --V.Riullop WLM (parlem-ne) 13:00, 29 ago 2011 (CEST)[respon]
N'he trobat una en francès: http://www.a-brest.net/IMG/pdf/Tutoriel_Commonist.pdf. --V.Riullop WLM (parlem-ne) 20:59, 29 ago 2011 (CEST)[respon]
Gràcies a tots. Amb aquestes instruccions li començo a veure els avantatges. A partir del dia 1 ja començaré a comparar els formularis de càrrega del concurs amb aquesta eina, a veure amb què vaig més ràpid.--Pere prlpz (disc.) 11:38, 30 ago 2011 (CEST)[respon]