Depressió major: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 17: Línia 17:
Múltiples factors, actuant moltes vegades en combinació, estan implicats en la depressió:
Múltiples factors, actuant moltes vegades en combinació, estan implicats en la depressió:


* Factors [[genètica|genètics]]: la depressió esdevé sovint en familiars consanguinis de pacients depressius.
* Factors [[genètica|genètics]]: la depressió esdevé sovint en familiars consanguinis de pacients depressius.<ref>{{ref-publicació|cognom= Hodgson, K; McGuffin, P |títol= The genetic basis of depression |publicació= Curr Top Behav Neurosci |pàgines=pp: 81-99|volum= 2012 Ag; 14 |doi= 10.1007/7854_2012_225 |pmid= 22918611 |issn= 1866-3370 |url= https://www.researchgate.net/publication/230733447_The_Genetic_Basis_of_Depression |llengua= anglès |consulta= 8 octubre 2021|}}</ref>
* Factors [[neurofisiologia|neurofisiològics]]: tant la disminució com la pèrdua d'eficàcia dels [[neurotransmissor]]s disminueixen el to afectiu. Se sap que, de vegades, la depressió és deguda a un dèficit específic d'aquests neurotransmissors: [[serotonina]], [[noradrenalina]] i [[dopamina]].
* Factors [[neurofisiologia|neurofisiològics]]: tant la disminució com la pèrdua d'eficàcia dels [[neurotransmissor]]s disminueixen el to afectiu. Se sap que, de vegades, la depressió és deguda a un dèficit específic d'aquests neurotransmissors: [[serotonina]], [[noradrenalina]] i [[dopamina]].
* Factors [[societat|socials]] i [[cultura]]ls: l'estrès de la nostra societat ha augmentat en els últims anys la [[incidència]] de la depressió.
* Factors [[societat|socials]] i [[cultura]]ls: l'estrès de la nostra societat ha augmentat en els últims anys la [[incidència]] de la depressió.
* Diversos estudis científics<ref>Psychiatric disorders among Egyptian pesticide applicators and formulators. By Amr MM, Halim ZS, Moussa SS. In Environ Res. 1997;73(1-2):193-9. [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9311547 PMID 9311547]</ref><ref>Depression and pesticide exposures among private pesticide applicators enrolled in the Agricultural Health Study. By Beseler CL, Stallones L, Hoppin JA, Alavanja MC, Blair A, Keefe T, Kamel F. In: Environ Health Perspect. 2008 Dec; 116(12):1713-9.[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19079725 PMID 19079725]</ref><ref>A cohort study of pesticide poisoning and depression in Colorado farm residents. By Beseler CL, Stallones L. In Ann Epidemiol. 2008 Oct; 18(10):768-74.[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18693039 PMID 18693039]</ref><ref>{{ref-publicació|cognom= Meyer A, Koifman S, Koifman RJ, Moreira JC, ''et al'' |títol= Mood disorders hospitalizations, suicide attempts, and suicide mortality among agricultural workers and residents in an area with intensive use of pesticides in Brazil |publicació= J Toxicol Environ Health A |pàgines=pp: 866-877|volum= 2010; 73 (13-14) |doi= 10.1080/15287391003744781 |pmid= 20563920 |issn= 1528-7394 |url= https://www.researchgate.net/publication/44688495_Mood_Disorders_Hospitalizations_Suicide_Attempts_and_Suicide_Mortality_Among_Agricultural_Workers_and_Residents_in_an_Area_With_Intensive_Use_of_Pesticides_in_Brazil |llengua= anglès |consulta= 7 octubre 2021|}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom= Freire, C; Koifman S |títol= Pesticides, depression and suicide: a systematic review of the epidemiological evidence |publicació= Int J Hyg Environ Health |pàgines=pp: 445–460|volum= 2013 Jul; 216 (4) |doi= 10.1016/j.ijheh.2012.12.003 |pmid= 23422404 |issn= 1618-131X |url= http://www.aapec.org/images/BibliotecaVirtual/8.5.9.Pesticides_depression_and_suicide_2013.pdf |llengua= anglès |consulta= 7 octubre 2021|}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom= Di Parrón T, Hernández AF, Villanueva E |títol= Increased risk of suicide with exposure to pesticides in an intensive agricultural area. A 12-year retrospective study |publicació= Forensic Sci Int |pàgines=pp: 53-63|volum= 1996 Maig 17; 79 (1) |doi= 10.1016/0379-0738(96)01895-6 |pmid= 8635774 |issn= 1872-6283 |url= http://www.ask-force.org/web/India/Parron-Increased-Risk-Suicides-Pesticides-1996.pdf |llengua= anglès |consulta= 7 octubre 2021|}}</ref> han trobat correlacions significatives entre la depressió i alguns pesticides agrícoles.
* Diversos estudis científics<ref>Psychiatric disorders among Egyptian pesticide applicators and formulators. By Amr MM, Halim ZS, Moussa SS. In Environ Res. 1997;73(1-2):193-9. [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9311547 PMID 9311547]</ref><ref>Depression and pesticide exposures among private pesticide applicators enrolled in the Agricultural Health Study. By Beseler CL, Stallones L, Hoppin JA, Alavanja MC, Blair A, Keefe T, Kamel F. In: Environ Health Perspect. 2008 Dec; 116(12):1713-9.[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19079725 PMID 19079725]</ref><ref>{{ref-publicació|cognom= Weisskopf, MG; Moisan, F; Tzourio, C; Rathouz, PJ; Elbaz, A |títol= Pesticide exposure and depression among agricultural workers in France |publicació= Am J Epidemiol |pàgines=pp: 1051-1058|volum= 2013 Oct 1; 178 (7) |doi= 10.1093/aje/kwt089 |pmid= 23851580 |issn= 1476-6256 |url= https://academic.oup.com/aje/article/178/7/1051/212318 |llengua= anglès |consulta= 8 octubre 2021|}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom= Meyer A, Koifman S, Koifman RJ, Moreira JC, ''et al'' |títol= Mood disorders hospitalizations, suicide attempts, and suicide mortality among agricultural workers and residents in an area with intensive use of pesticides in Brazil |publicació= J Toxicol Environ Health A |pàgines=pp: 866-877|volum= 2010; 73 (13-14) |doi= 10.1080/15287391003744781 |pmid= 20563920 |issn= 1528-7394 |url= https://www.researchgate.net/publication/44688495_Mood_Disorders_Hospitalizations_Suicide_Attempts_and_Suicide_Mortality_Among_Agricultural_Workers_and_Residents_in_an_Area_With_Intensive_Use_of_Pesticides_in_Brazil |llengua= anglès |consulta= 7 octubre 2021|}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom= Freire, C; Koifman S |títol= Pesticides, depression and suicide: a systematic review of the epidemiological evidence |publicació= Int J Hyg Environ Health |pàgines=pp: 445–460|volum= 2013 Jul; 216 (4) |doi= 10.1016/j.ijheh.2012.12.003 |pmid= 23422404 |issn= 1618-131X |url= http://www.aapec.org/images/BibliotecaVirtual/8.5.9.Pesticides_depression_and_suicide_2013.pdf |llengua= anglès |consulta= 7 octubre 2021|}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom= Di Parrón T, Hernández AF, Villanueva E |títol= Increased risk of suicide with exposure to pesticides in an intensive agricultural area. A 12-year retrospective study |publicació= Forensic Sci Int |pàgines=pp: 53-63|volum= 1996 Maig 17; 79 (1) |doi= 10.1016/0379-0738(96)01895-6 |pmid= 8635774 |issn= 1872-6283 |url= http://www.ask-force.org/web/India/Parron-Increased-Risk-Suicides-Pesticides-1996.pdf |llengua= anglès |consulta= 7 octubre 2021|}}</ref> han trobat correlacions significatives entre la depressió i alguns pesticides agrícoles.


S'ha de destacar que factors desencadenants: per exemple un trauma psicològic (mort d'éssers estimats, canvi de la situació laboral o d'altres) o una [[malaltia]] física desfermen, sobre un terreny predisposat, la depressió.
S'ha de destacar que factors desencadenants: per exemple un trauma psicològic (mort d'éssers estimats, canvi de la situació laboral o d'altres) o una [[malaltia]] física desfermen, sobre un terreny predisposat, la depressió.
Línia 63: Línia 63:
[[Fitxer:Solitudine.jpg|miniatura|esquerra|Les hormones sexuals femenines semblen modular d'alguna manera el desenvolupament i la gravetat dels quadres depressius.]]
[[Fitxer:Solitudine.jpg|miniatura|esquerra|Les hormones sexuals femenines semblen modular d'alguna manera el desenvolupament i la gravetat dels quadres depressius.]]


La depressió es dona en la [[dona]] amb una freqüència que és quasi el doble de la del baró.<ref>Blehar, M. D. y Oren, D. A. (1997). Gender differences in depression. ''Medscape Women's Health'', ''2'':3. Revisado de: Women's increased vulnerability to mood disorders: Integrating psychobiology and epidemiology. ''Depression'', 1995; ''3'':3-12.</ref><ref>Whooley, M. A. y Browner, W. S. (1998). Association between depressive symptoms and mortality in older women. ''Arch Intern Med'', ''158'':2.129-2.135.</ref>
La depressió es dona en la [[dona]] amb una freqüència que és quasi el doble de la del baró.<ref>Blehar, M. D. y Oren, D. A. (1997). Gender differences in depression. ''Medscape Women's Health'', ''2'':3. Revisado de: Women's increased vulnerability to mood disorders: Integrating psychobiology and epidemiology. ''Depression'', 1995; ''3'':3-12.</ref>


Potser factors hormonals podrien contribuir a la taxa més alta de depressió en la dona. Altra explicació possible es basa en el context social que viuen les dones, relatives al sexisme ([[gènere (ciències socials)|gènere]]).
Potser factors hormonals podrien contribuir a la taxa més alta de depressió en la dona. Altra explicació possible es basa en el context social que viuen les dones, relatives al sexisme ([[gènere (ciències socials)|gènere]]).


En particular, en relació amb els canvis del [[cicle menstrual]], l'[[embaràs]], l'[[avortament espontani|avortament]], el període de [[pospart]], la [[premenopausia]] i la [[menopausa]]. Les [[hormones sexuals]] femenines ([[estrogen|estrògens]] i [[progesterona]]), a causa d'una existència de menors nivells d'estrògens, semblen ocupar per tant un cert paper en la [[etiopatogenia]] de la depressió.<ref>Estrogen replacement and response to fluoxetine in a multi-center geriatric depression trail. ''American Journal of Geriatric Psychiatry''. 1997.</ref>
En particular, en relació amb els canvis del [[cicle menstrual]], l'[[embaràs]], l'[[avortament espontani|avortament]], el període de [[pospart]], la [[premenopausia]] i la [[menopausa]]. Les [[hormones sexuals]] femenines ([[estrogen|estrògens]] i [[progesterona]]), a causa d'una existència de menors nivells d'estrògens, semblen ocupar per tant un cert paper en la [[etiopatogènia]] de la depressió.<ref>{{ref-publicació|cognom= Carter, D |títol= Depression and emotional aspects of the menopause |publicació= BC Medical Journal |pàgines=pp: 463-466. {{ISSN|0007-0556}} |volum= 2001 Oct; 43 (8) |url= https://bcmj.org/articles/depression-and-emotional-aspects-menopause |llengua= anglès |consulta= 8 octubre 2021|}}</ref>


D'altra banda, el sexisme amb el seu consegüent estrès, falta de recursos econòmics i determinats valors socioculturals es relacionen amb menys autoestima en les dones, així com més problemes psicològics.
D'altra banda, el sexisme amb el seu consegüent estrès, falta de recursos econòmics i determinats valors socioculturals es relacionen amb menys autoestima en les dones, així com més problemes psicològics.


Un estudi recent de l'[[Institut Nacional de Salut Mental]] dels Estats Units ([[NIMH]]) va demostrar que les dones que presentaven predisposició a patir la [[síndrome premenstrual]] ([[SPM]]) greu s'alleugen dels seus símptomes físics i anímics (per exemple, de la depressió) quan se'ls suprimeixen les seues [[hormones sexuals]] a través d'un tractament farmacològic. Si eixe tractament s'interromp, les hormones es reactiven i, al cap de poc, els símptomes tornen. D'altra banda, a les dones sense SPM, la supressió temporal de les [[hormona|hormones]] no els produeix cap efecte.<ref>Rubinow, D. R., Schmidt, P. J. y Roca, C. A. (1998). Estrogen-serotonin interactions: Implications for affective regulation. ''Biological Psychiatry'', ''44''(9), 839-850.</ref><ref>Schmidt, P. J., Neiman, L. K., Danaceau, M. A., Adams, L. F. y Rubinow, D. R. (1998). Differential behavioral effects of gonadal steroids in women with and in those without premenstrual syndrome. ''Journal of the American Medical Association'', ''338'':209-216.</ref>
Un estudi de l'[[Institut Nacional de Salut Mental]] dels Estats Units ([[NIMH]])<ref name="NIMHs">{{ref-web |autor= National Institute of Mental Health |url= https://www.nimh.nih.gov/health/topics/depression |consulta= 8 octubre 2021 |data= 2018: Nov (rev) |títol= Depression |editor= NIH, US Department of Health and Human Services |llengua= anglès}}</ref> va demostrar que les dones que presentaven predisposició a patir la [[síndrome premenstrual]] ([[SPM]]) greu s'alleugen dels seus símptomes físics i anímics (per exemple, de la depressió) quan se'ls suprimeixen les seues [[hormones sexuals]] a través d'un tractament farmacològic. Si eixe tractament s'interromp, les hormones es reactiven i, al cap de poc, els símptomes tornen. D'altra banda, a les dones sense SPM, la supressió temporal de les [[hormona|hormones]] no els produeix cap efecte.<ref>Rubinow, D. R., Schmidt, P. J. y Roca, C. A. (1998). Estrogen-serotonin interactions: Implications for affective regulation. ''Biological Psychiatry'', ''44''(9), 839-850.</ref><ref>{{ref-publicació|cognom= Schmidt, PJ; Neiman, LK; Danaceau, MA; Adams, LF; Rubinow, DR |títol= Differential behavioral effects of gonadal steroids in women with and in those without premenstrual syndrome |publicació= N Engl J Med |pàgines=pp: 209-216|volum= 1998 Gen 22; 338 (4) |doi= 10.1056/NEJM199801223380401 |pmid= 9435325 |issn= 1533-4406 |url= https://www.nejm.org/doi/10.1056/NEJM199801223380401?url_ver=Z39.88-2003&rfr_id=ori%3Arid%3Acrossref.org&rfr_dat=cr_pub++0www.ncbi.nlm.nih.gov |llengua= anglès |consulta= 8 octubre 2021|}}</ref>


La depressió postpart és un trastorn depressiu que pot afectar a les dones després del naixement d'un fill. Està àmpliament considerada com tractable. Els estudis mostren entre un 5 i un 25 per cent de [[prevalença]], però les diferències metodològiques d'eixos estudis fan que la veritable taxa de prevalença no estiga clara.<ref>Agency for Health Care Research and Quality: Perinatal Depression: Prevalence, Screening Accuracy, and Screening Outcomes.</ref>
La depressió postpart és un trastorn depressiu que pot afectar a les dones després del naixement d'un fill. Està àmpliament considerada com tractable. Els estudis mostren entre un 5 i un 25 per cent de [[prevalença]], però les diferències metodològiques d'eixos estudis fan que la veritable taxa de prevalença no estiga clara.<ref>{{ref-publicació|cognom= Gaynes, BN; Gavin, N; Meltzer-Brody, S; Lohr, KN; ''et al'' |títol= Perinatal Depression: Prevalence, Screening Accuracy, and Screening Outcomes |publicació= AHRQ Evidence Report Summaries, 119 |pàgines=pàgs: 15|volum= 2005 Feb; NBK11838 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK11838/ |llengua= anglès |consulta= 8 octubre 2021|}}</ref>


En recents estudis s'ha demostrat una associació entre l'aparició de depressió en dones d'edat avançada i un augment de la mortalitat (per diferents causes, principalment per [[Accident cerebrovascular|accidents asculars cerebrals]]).<ref>Whooley, M. A., Browner, W. S. (1998). Association between depressive symptoms and mortality in older women. ''Arch Intern Med'', ''158'':2.129-2.135.</ref>
En recents estudis s'ha demostrat una associació entre l'aparició de depressió en dones d'edat avançada i un augment de la mortalitat (per diferents causes, principalment per [[Accident cerebrovascular|accidents vasculars cerebrals]]).<ref>Whooley, M. A., Browner, W. S. (1998). Association between depressive symptoms and mortality in older women. ''Arch Intern Med'', ''158'':2.129-2.135.</ref>


=== La depressió en els homes ===
=== La depressió en els homes ===
Encara que la prevalença global és inferior entre els homes, la taxa de [[suïcidi]] consumat en ells és quatre vegades més alta que en les dones. Tot i això, els intents de suïcidi són més comuns en la dona que en l'home. A partir dels 70 anys, la taxa de suïcidi en l'home augmenta, arribant al nivell màxim després dels 85 anys.<ref>Mann, J. J., Waternaux, C., Haas, G. L. et al. (1999). Towards a clinical model of suicidal behavior in psychiatric patients. ''Am J Psychiatry'', ''156'':181-189.</ref><ref>García-Resa, E., Braquehais, D., Blasco, H., Ramírez, A., Jiménez, L., Díaz-Sastre, C., Baca García, E. y Saiz, J. (19??). Aspectos sociodemográficos de los intentos de suicidio. ''Actas Esp Psiquiatr''</ref><ref>Schmidtke, A., Bille-Brahe, U., DeLeo, D. y cols. (1996). Attempted suicide in Europe: Rates, trends and sociodemographic characteristics of suicide attempters during the period 1989-1992. Results of the WHO/EURO Multicentre Study on Parasuicide. ''Acta Psychiatr Scand'', ''93'':327-338.</ref>
Encara que la prevalença global és inferior entre els homes, la taxa de [[suïcidi]] consumat en ells és quatre vegades més alta que en les dones. Tot i això, els intents de suïcidi són més comuns en la dona que en l'home. A partir dels 70 anys, la taxa de suïcidi en l'home augmenta, arribant al nivell màxim després dels 85 anys.<ref>Mann, J. J., Waternaux, C., Haas, G. L. et al. (1999). Towards a clinical model of suicidal behavior in psychiatric patients. ''Am J Psychiatry'', ''156'' pp: 181-189.</ref><ref>García-Resa, E., Braquehais, D., Blasco, H., Ramírez, A., Jiménez, L., Díaz-Sastre, C., Baca García, E., Saiz, J. (2002; 30). pp: 112-119. Aspectos sociodemográficos de los intentos de suicidio. ''Actas Esp Psiquiatr'' (en castellà)</ref><ref>Schmidtke, A., Bille-Brahe, U., DeLeo, D. y cols. (1996). Attempted suicide in Europe: Rates, trends and sociodemographic characteristics of suicide attempters during the period 1989-1992. Results of the WHO/EURO Multicentre Study on Parasuicide. ''Acta Psychiatr Scand'', ''93'':327-338.</ref>


La depressió també pot afectar la salut física de l'home, encara que en una forma diferent a la de la dona. Alguns estudis indiquen que la depressió s'associa amb un risc elevat de [[Cardiopatia isquèmica|malaltia coronària]] en ambdós sexes.<ref>{{ref-publicació|cognom= Poole, L; Dickens, C; Steptoe, A |títol= The puzzle of depression and acute coronary syndrome: reviewing the role of acute inflammation |publicació= J Psychosom Res |pàgines=pp: 61-68|volum= 2011 Ag; 71 (2) |doi= 10.1016/j.jpsychores.2010.12.009 |pmid= 21767684 |pmc= 3143279 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3143279/ |llengua= anglès |consulta= 7 octubre 2021|}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom= Hare, DL; Toukhsati, SR; Johansson, P; Jaarsma, T |títol= Depression and cardiovascular disease: a clinical review |publicació= Eur Heart J |pàgines=pp: 1365-1372|volum= 2014 Jun 1; 35 (21) |doi= 10.1093/eurheartj/eht462 |pmid= 24282187 |issn= 1522-9645 |url= http://liu.diva-portal.org/smash/get/diva2:737331/FULLTEXT01.pdf |llengua= anglès |consulta= 5 octubre 2021|}}</ref> No obstant això, només en el baró s'eleva la taxa de mortalitat deguda a una malaltia coronària que es dona juntament amb un trastorn depressiu.<ref>{{ref-publicació|cognom= Ferketick, AK,; Schwartzbaum, JA; Frid, DJ; Moeschberger, ML |títol= Depression as an antecedent to heart disease among women and men in the NHANES I study. National Health and Nutrition Examination Survey |publicació= Arch Intern Med |pàgines=pp: 1261-1268|volum= 2000 Maig 8; 160 (9) |doi= 10.1001/archinte.160.9.1261 |pmid= 10809028 |issn= 1538-3679 |url= https://jamanetwork.com/journals/jamainternalmedicine/fullarticle/485308 |llengua= anglès |consulta= 7 octubre 2021|}}</ref>
La depressió també pot afectar la salut física de l'home, encara que en una forma diferent a la de la dona. Alguns estudis indiquen que la depressió s'associa amb un risc elevat de [[Cardiopatia isquèmica|malaltia coronària]] en ambdós sexes.<ref>{{ref-publicació|cognom= Poole, L; Dickens, C; Steptoe, A |títol= The puzzle of depression and acute coronary syndrome: reviewing the role of acute inflammation |publicació= J Psychosom Res |pàgines=pp: 61-68|volum= 2011 Ag; 71 (2) |doi= 10.1016/j.jpsychores.2010.12.009 |pmid= 21767684 |pmc= 3143279 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3143279/ |llengua= anglès |consulta= 7 octubre 2021|}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom= Hare, DL; Toukhsati, SR; Johansson, P; Jaarsma, T |títol= Depression and cardiovascular disease: a clinical review |publicació= Eur Heart J |pàgines=pp: 1365-1372|volum= 2014 Jun 1; 35 (21) |doi= 10.1093/eurheartj/eht462 |pmid= 24282187 |issn= 1522-9645 |url= http://liu.diva-portal.org/smash/get/diva2:737331/FULLTEXT01.pdf |llengua= anglès |consulta= 5 octubre 2021|}}</ref> No obstant això, només en el baró s'eleva la taxa de mortalitat deguda a una malaltia coronària que es dona juntament amb un trastorn depressiu.<ref>{{ref-publicació|cognom= Ferketick, AK,; Schwartzbaum, JA; Frid, DJ; Moeschberger, ML |títol= Depression as an antecedent to heart disease among women and men in the NHANES I study. National Health and Nutrition Examination Survey |publicació= Arch Intern Med |pàgines=pp: 1261-1268|volum= 2000 Maig 8; 160 (9) |doi= 10.1001/archinte.160.9.1261 |pmid= 10809028 |issn= 1538-3679 |url= https://jamanetwork.com/journals/jamainternalmedicine/fullarticle/485308 |llengua= anglès |consulta= 7 octubre 2021|}}</ref>
Línia 103: Línia 103:
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* {{Ref-web|url=http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/quequicom/com-apareix-una-depressio/video/5603096/|títol=Com apareix una depressió?|editor=Quèquicom|data=06/07/2016}}
* {{Ref-web|url=http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/quequicom/com-apareix-una-depressio/video/5603096/|títol=Com apareix una depressió?|editor=Quèquicom|data=06/07/2016}}
* [https://www.nami.org/About-Mental-Illness/Mental-Health-Conditions/Depression Depression] National Alliance on Mental Illness. 2017 Ag (en anglès)
* {{CanalSalut GenCat a-z|Depressió|d/depressio/}}
* [https://www.clinicbarcelona.org/ca/asistencia/malalties/trastorn-depressiu Trastorn Depressiu] Guarch Domenech J, Navarro Odriozola V. PortalClínic-Fundación BBVA; 2018 Abr
* [http://www.col-legidemetges.ad/aamap/lg/lgdep.html Guia de pràctica clínica de la depressió en atenció primària.] del Dr. Lluís Burgués Monserrat. Associació Andorrana de Metges d'Atenció Primària. Publicat pel Ministeri de Salut i Benestar del Govern d'Andorra
* [https://portal.guiasalud.es/gpc/guia-de-practica-clinica-para-el-tratamiento-de-la-depresion-en-atencion-primaria/ Guía de Práctica Clínica para el Tratamiento de la Depresión en Atención Primaria] Guiasalud.es; 2019 Jul (en castellà)
* [http://www.forumclinic.org/enfermedades/depresion/informacion/causas-de-la-depresion/causes-de-la-depressio/ Més informació sobre la depressió i antidepressius a la web '''Forumclinic''' (informació oferta per especialistes de l'Hospital Clínic i Provincial de Barcelona)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080921172710/http://www.forumclinic.org/enfermedades/depresion/informacion/causas-de-la-depresion/causes-de-la-depressio/ |date=2008-09-21 }}

{{Autoritat}}
{{Autoritat}}


Revisió del 19:10, 8 oct 2021

Per a altres significats, vegeu «Depressió».
Plantilla:Infotaula malaltiaDepressió
modifica
Tipustrastorn depressiu, depressió, malaltia i salut mental Modifica el valor a Wikidata
Especialitatpsiquiatria Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesdepressive syndrome (en) Tradueix, disfòria, fatiga muscular, disfunció executiva, depressió, trastorn de comportament alimentari i trastorn del son Modifica el valor a Wikidata
Tractamentantidepressiu, psicoteràpia, Estimulació magnètica transcranial, fototeràpia i exercici físic Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
inhibidor selectiu de la recaptació de serotonina, neurolèptic, estabilitzador de l'estat d'ànim, inhibidor de la recaptació de serotonina i noradrenalina, Bupropion (en) Tradueix, 5-HTP (en) Tradueix, agomelatina, amoxapina, levomilnacipran (en) Tradueix, vilazodone hydrochloride (en) Tradueix, maprotiline (en) Tradueix, duloxetina, levosulpiride (en) Tradueix, Ketamina, antidepressiu i Wake therapy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Càrrega76.500.242 Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Associació genèticaCACNA1C (en) Tradueix, CCBE1 (en) Tradueix, MYO10 (en) Tradueix, ITGA11 (en) Tradueix, ENOX1 (en) Tradueix, KCNH5 (en) Tradueix, ESRRG, TRPS1 (en) Tradueix, PCLO (en) Tradueix, SHC4 (en) Tradueix, FAT4 (en) Tradueix, SYNE1, ANK3, SP4 (en) Tradueix, GRM7 (en) Tradueix i DRD2 Modifica el valor a Wikidata
Causat pergenètica i factor ecològic Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-116A70 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10F32, F33
CIM-9296
Recursos externs
OMIM608516
DiseasesDB3589
MedlinePlus003213
eMedicinemed/532
Patient UKdepression-pro Modifica el valor a Wikidata
MeSHD003865 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0024517, C0154409 i C0011574 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:1470 Modifica el valor a Wikidata
Part de la sèrie d'
Emocions
  • Vegeu aquesta plantilla

La depressió és una malaltia mental caracteritzada per una alteració de l'estat d'ànim del pacient amb la tristesa com a símptoma principal.[1] S'ha demostrat que la depressió clínica té efectes sobre el cervell a nivell químic de manera que és mesurable mitjançant tècniques d'imatge.[2]

Etiologia

Vincent van Gogh, que va patir depressió, va pintar aquest quadre el 1890, on apareix un home que simbolitza la desesperació i tristesa soferta durant la depressió.

Múltiples factors, actuant moltes vegades en combinació, estan implicats en la depressió:

  • Factors genètics: la depressió esdevé sovint en familiars consanguinis de pacients depressius.[3]
  • Factors neurofisiològics: tant la disminució com la pèrdua d'eficàcia dels neurotransmissors disminueixen el to afectiu. Se sap que, de vegades, la depressió és deguda a un dèficit específic d'aquests neurotransmissors: serotonina, noradrenalina i dopamina.
  • Factors socials i culturals: l'estrès de la nostra societat ha augmentat en els últims anys la incidència de la depressió.
  • Diversos estudis científics[4][5][6][7][8][9] han trobat correlacions significatives entre la depressió i alguns pesticides agrícoles.

S'ha de destacar que factors desencadenants: per exemple un trauma psicològic (mort d'éssers estimats, canvi de la situació laboral o d'altres) o una malaltia física desfermen, sobre un terreny predisposat, la depressió.

Epidemiologia

Encara que les xifres canvien segons les fonts, en un moment determinat el 10% de la població pateix depressió. Més freqüent a partir dels 40 anys, també hi ha casos en nens, fins i tot petits. Es veu més sovint en dones.

Símptomes

Podem classificar la depressió de forma simplificada en dues categories:

  • Depressió endògena: no hi ha factors desencadenants
  • Depressió reactiva: trobem sempre una situació conflictiva que justifica l'aparició de la depressió.

La depressió altera l'estat d'ànim (afectivitat) dels pacients: el símptoma fonamental és la tristesa patològica, entesa com un sentiment de tristesa més durador i intens del que considerem normal, fins i tot més greu que una pèrdua d'un ésser estimat. La tristor és molt forta de matinada i al matí.

Una ansietat important sense una causa justificada, és també un altre símptoma freqüent, que s'acompanya d'irritabilitat.

Tanmateix altera el pensament, de forma que hi ha una disminució de la concentració i pensament lent. Canvien les idees: els pacients tenen idees negatives, fins i tot de suïcidi.

La depressió produeix símptomes físics: cefalees, dolor abdominal, vertigen, dispnea (sensació de manca d'aire). Fins i tot, les depressions poden presentar-se només amb aquests símptomes (depressió emmascarada), cosa que en dificulta el diagnòstic.

Quant a alteració del comportament, la depressió pot generar: manca de comunicació, aïllament, agitació, i fins i tot conducta agressiva (tant sobre el mateix pacient com sobre els altres).

La depressió és la major causa de la baixa autoestima, ja que enfosqueix la percepció d'un mateix i la distorsiona, fa automenyspreuar-se i jutjar-se (criticar-se mordaçment) sense pietat i contra un mateix, lleva les ganes de viure i l'esperança. Impregna la persona que la pateix de negativitat, pessimisme i culpa sense bases reals, i omple d'odi a un mateix. Però al seu torn la depressió també és un símptoma que l'autoestima ha estat ferida per altres causes, que minven aquesta tant directament com de manera indirecta per mitjà de la depressió provocada.[10]

El trastorn depressiu major (TDM) s'ha relacionat teòricament amb la disfunció interoceptiva. Tot i així, els resultats dels estudis no resulten del tot determinants al respecte. S'ha vist que pacients amb TDM, tot i presentar un baix rendiment en tasques de precisió interoceptiva, presentaven una tendència cap a nivells alts de sensibilitat interoceptiva. D'aquesta manera, aquestes dues dimensions no sempre estan relacionades en aquest trastorn.[11]

Diagnòstic

El diagnòstic és fet pels metges, tant els especialistes en psiquiatria com pels metges de família. Aquest diagnòstic es fa després de l'entrevista clínica. Tanmateix hi ha diversos qüestionaris que ajuden a fer la diagnosi. No existeix cap anàlisi o prova radiogràfica que ajudi a la diagnosi, encara que, de vegades, poden ser molt útils per excloure malalties físiques (incloent neurològiques): malaltia de Parkinson, hipotiroïdisme i càncers.

Subtipus

El DSM-IV-TR reconeix cinc subtipus de trastorn depressiu major, dites especificacions, a més d'assenyalar la durada, la gravetat i la presència de símptomes psicòtics:

  • La depressió melancòlica es caracteritza per una pèrdua de plaer en la majoria o en la totalitat de les activitats i la manca de reactivitat als estímuls plaents, és a dir, que haurien de provocar plaer. Una estat d'ànim més depressiu que el que seria natural en una situació de gran dolor o davant de la pèrdua d'un ésser estimat. Hi poden haver sentiments de culpa excessiva o injustificada. Acostuma a donar-se un empitjorament dels símptomes en hores matinals. També es pot donar retard psicomotor o una pèrdua excessiva de pes degut a la disminució de la gana produïda per la gran tristesa ocasionada per la depressió.
  • La depressió atípica es caracteritza per la reactivitat emocional i la positivitat, importants augments de pes o augment de la gana, son excessiva (hipersòmnia), una sensació de pesadesa a les extremitats coneguda com a paràlisi de plom, i un deteriorament significatiu de les relacions socials a conseqüència de la hipersensibilitat a la percepció de rebuig personal ocasionat per altres persones.
  • La depressió catatònica és una forma rara i molt severa de la depressió major, en la qual hi ha pertorbacions en el comportament motor, entre altres símptomes. Aquí la persona pot arribar a patir mudesa i quasi estupor. Hi pot haver una pèrdua de mobilitat, total o parcial, de certes zones del cos i la pèrdua de certes facultats psicomotrius.
  • La depressió postpart es caracteritza per ser un trastorn depressiu associat amb el part de manera directa. Fa referència a la intensa i sostinguda depressió que pateixen les mares després del part, que pot arribar a ser inclús incapacitant. La depressió postpart, que té una taxa d'incidència d'un 10-15% entre les noves mares, en general es pateix en un termini de tres mesos a partir del part. No s'ha de confondre amb el “baby blues”
  • El trastorn afectiu estacional (SAD) és una forma de depressió en la qual els episodis depressius sempre es donen a la tardor o a l'hivern, i arriben a la seva resolució a la primavera. El diagnòstic es fa si almenys dos episodis o més s'han produït en els mesos més freds, i no hi ha agut cap episodi a la primavera o estiu, durant un període de dos anys o més. S'assenyala directament com a desencadenant del brot depressiu la falta o disminució d'hores de llum en aquestes estacions.

Situacions particulars

La depressió en les dones

Les hormones sexuals femenines semblen modular d'alguna manera el desenvolupament i la gravetat dels quadres depressius.

La depressió es dona en la dona amb una freqüència que és quasi el doble de la del baró.[12]

Potser factors hormonals podrien contribuir a la taxa més alta de depressió en la dona. Altra explicació possible es basa en el context social que viuen les dones, relatives al sexisme (gènere).

En particular, en relació amb els canvis del cicle menstrual, l'embaràs, l'avortament, el període de pospart, la premenopausia i la menopausa. Les hormones sexuals femenines (estrògens i progesterona), a causa d'una existència de menors nivells d'estrògens, semblen ocupar per tant un cert paper en la etiopatogènia de la depressió.[13]

D'altra banda, el sexisme amb el seu consegüent estrès, falta de recursos econòmics i determinats valors socioculturals es relacionen amb menys autoestima en les dones, així com més problemes psicològics.

Un estudi de l'Institut Nacional de Salut Mental dels Estats Units (NIMH)[14] va demostrar que les dones que presentaven predisposició a patir la síndrome premenstrual (SPM) greu s'alleugen dels seus símptomes físics i anímics (per exemple, de la depressió) quan se'ls suprimeixen les seues hormones sexuals a través d'un tractament farmacològic. Si eixe tractament s'interromp, les hormones es reactiven i, al cap de poc, els símptomes tornen. D'altra banda, a les dones sense SPM, la supressió temporal de les hormones no els produeix cap efecte.[15][16]

La depressió postpart és un trastorn depressiu que pot afectar a les dones després del naixement d'un fill. Està àmpliament considerada com tractable. Els estudis mostren entre un 5 i un 25 per cent de prevalença, però les diferències metodològiques d'eixos estudis fan que la veritable taxa de prevalença no estiga clara.[17]

En recents estudis s'ha demostrat una associació entre l'aparició de depressió en dones d'edat avançada i un augment de la mortalitat (per diferents causes, principalment per accidents vasculars cerebrals).[18]

La depressió en els homes

Encara que la prevalença global és inferior entre els homes, la taxa de suïcidi consumat en ells és quatre vegades més alta que en les dones. Tot i això, els intents de suïcidi són més comuns en la dona que en l'home. A partir dels 70 anys, la taxa de suïcidi en l'home augmenta, arribant al nivell màxim després dels 85 anys.[19][20][21]

La depressió també pot afectar la salut física de l'home, encara que en una forma diferent a la de la dona. Alguns estudis indiquen que la depressió s'associa amb un risc elevat de malaltia coronària en ambdós sexes.[22][23] No obstant això, només en el baró s'eleva la taxa de mortalitat deguda a una malaltia coronària que es dona juntament amb un trastorn depressiu.[24]

Tractament

Els antidepressius són psicofàrmacs que els metges utilitzen per aconseguir la curació dels pacients. Els més utilitzats, en l'actualitat, són els inhibidors selectius de la recaptació de serotonina. Cal dir que l'inici de l'efecte d'aquests fàrmacs és lent: al voltant de dues setmanes és el temps per poder veure efectes importants en els pacients. Tanmateix la psicoteràpia pot ser molt útil i, de fet, en el tractament de la depressió reactiva és fonamental.

Vegeu també

Referències

  1. ↑ «Depression» (en anglès). MedlinePlus. U.S. National Library of Medicine. [Consulta: 12 abril 2019].
  2. ↑ Bremner, JD; Vythilingam, M; Ng, CK; Vermetten, C; et al «Regional Brain Metabolic Correlates of α-Methylparatyrosine–Induced Depressive Symptoms: Implications for the Neural Circuitry of Depression» (en anglès). JAMA, 2003 Jun 18; 289 (23), pp: 3125-3134. DOI: 10.1001/jama.289.23.3125. PMC: 3233764. PMID: 12813118 [Consulta: 7 octubre 2021].
  3. ↑ Hodgson, K; McGuffin, P «The genetic basis of depression» (en anglès). Curr Top Behav Neurosci, 2012 Ag; 14, pp: 81-99. DOI: 10.1007/7854_2012_225. ISSN: 1866-3370. PMID: 22918611 [Consulta: 8 octubre 2021].
  4. ↑ Psychiatric disorders among Egyptian pesticide applicators and formulators. By Amr MM, Halim ZS, Moussa SS. In Environ Res. 1997;73(1-2):193-9. PMID 9311547
  5. ↑ Depression and pesticide exposures among private pesticide applicators enrolled in the Agricultural Health Study. By Beseler CL, Stallones L, Hoppin JA, Alavanja MC, Blair A, Keefe T, Kamel F. In: Environ Health Perspect. 2008 Dec; 116(12):1713-9.PMID 19079725
  6. ↑ Weisskopf, MG; Moisan, F; Tzourio, C; Rathouz, PJ; Elbaz, A «Pesticide exposure and depression among agricultural workers in France» (en anglès). Am J Epidemiol, 2013 Oct 1; 178 (7), pp: 1051-1058. DOI: 10.1093/aje/kwt089. ISSN: 1476-6256. PMID: 23851580 [Consulta: 8 octubre 2021].
  7. ↑ Meyer A, Koifman S, Koifman RJ, Moreira JC, et al «Mood disorders hospitalizations, suicide attempts, and suicide mortality among agricultural workers and residents in an area with intensive use of pesticides in Brazil» (en anglès). J Toxicol Environ Health A, 2010; 73 (13-14), pp: 866-877. DOI: 10.1080/15287391003744781. ISSN: 1528-7394. PMID: 20563920 [Consulta: 7 octubre 2021].
  8. ↑ Freire, C; Koifman S «Pesticides, depression and suicide: a systematic review of the epidemiological evidence» (en anglès). Int J Hyg Environ Health, 2013 Jul; 216 (4), pp: 445–460. DOI: 10.1016/j.ijheh.2012.12.003. ISSN: 1618-131X. PMID: 23422404 [Consulta: 7 octubre 2021].
  9. ↑ Di Parrón T, Hernández AF, Villanueva E «Increased risk of suicide with exposure to pesticides in an intensive agricultural area. A 12-year retrospective study» (en anglès). Forensic Sci Int, 1996 Maig 17; 79 (1), pp: 53-63. DOI: 10.1016/0379-0738(96)01895-6. ISSN: 1872-6283. PMID: 8635774 [Consulta: 7 octubre 2021].
  10. ↑ La autoestima, Luís Rojas Marcos, Ed Espasa, 2007. ISBN 978 84 670 2465 4(castellà)
  11. ↑ Paulus, MP; Stein, MB «Interoception in anxiety and depression» (en anglès). Brain Struct Funct, 2010 Jun; 214 (5-6), pp: 451-463. DOI: 10.1007/s00429-010-0258-9. PMC: 2886901. PMID: 20490545 [Consulta: 7 octubre 2021].
  12. ↑ Blehar, M. D. y Oren, D. A. (1997). Gender differences in depression. Medscape Women's Health, 2:3. Revisado de: Women's increased vulnerability to mood disorders: Integrating psychobiology and epidemiology. Depression, 1995; 3:3-12.
  13. ↑ Carter, D «Depression and emotional aspects of the menopause» (en anglès). BC Medical Journal, 2001 Oct; 43 (8), pp: 463-466. ISSN 0007-0556 [Consulta: 8 octubre 2021].
  14. ↑ National Institute of Mental Health. «Depression» (en anglès). NIH, US Department of Health and Human Services, 2018: Nov (rev). [Consulta: 8 octubre 2021].
  15. ↑ Rubinow, D. R., Schmidt, P. J. y Roca, C. A. (1998). Estrogen-serotonin interactions: Implications for affective regulation. Biological Psychiatry, 44(9), 839-850.
  16. ↑ Schmidt, PJ; Neiman, LK; Danaceau, MA; Adams, LF; Rubinow, DR «Differential behavioral effects of gonadal steroids in women with and in those without premenstrual syndrome» (en anglès). N Engl J Med, 1998 Gen 22; 338 (4), pp: 209-216. DOI: 10.1056/NEJM199801223380401. ISSN: 1533-4406. PMID: 9435325 [Consulta: 8 octubre 2021].
  17. ↑ Gaynes, BN; Gavin, N; Meltzer-Brody, S; Lohr, KN; et al «Perinatal Depression: Prevalence, Screening Accuracy, and Screening Outcomes» (en anglès). AHRQ Evidence Report Summaries, 119, 2005 Feb; NBK11838, pàgs: 15 [Consulta: 8 octubre 2021].
  18. ↑ Whooley, M. A., Browner, W. S. (1998). Association between depressive symptoms and mortality in older women. Arch Intern Med, 158:2.129-2.135.
  19. ↑ Mann, J. J., Waternaux, C., Haas, G. L. et al. (1999). Towards a clinical model of suicidal behavior in psychiatric patients. Am J Psychiatry, 156 pp: 181-189.
  20. ↑ García-Resa, E., Braquehais, D., Blasco, H., Ramírez, A., Jiménez, L., Díaz-Sastre, C., Baca García, E., Saiz, J. (2002; 30). pp: 112-119. Aspectos sociodemográficos de los intentos de suicidio. Actas Esp Psiquiatr (en castellà)
  21. ↑ Schmidtke, A., Bille-Brahe, U., DeLeo, D. y cols. (1996). Attempted suicide in Europe: Rates, trends and sociodemographic characteristics of suicide attempters during the period 1989-1992. Results of the WHO/EURO Multicentre Study on Parasuicide. Acta Psychiatr Scand, 93:327-338.
  22. ↑ Poole, L; Dickens, C; Steptoe, A «The puzzle of depression and acute coronary syndrome: reviewing the role of acute inflammation» (en anglès). J Psychosom Res, 2011 Ag; 71 (2), pp: 61-68. DOI: 10.1016/j.jpsychores.2010.12.009. PMC: 3143279. PMID: 21767684 [Consulta: 7 octubre 2021].
  23. ↑ Hare, DL; Toukhsati, SR; Johansson, P; Jaarsma, T «Depression and cardiovascular disease: a clinical review» (en anglès). Eur Heart J, 2014 Jun 1; 35 (21), pp: 1365-1372. DOI: 10.1093/eurheartj/eht462. ISSN: 1522-9645. PMID: 24282187 [Consulta: 5 octubre 2021].
  24. ↑ Ferketick, AK,; Schwartzbaum, JA; Frid, DJ; Moeschberger, ML «Depression as an antecedent to heart disease among women and men in the NHANES I study. National Health and Nutrition Examination Survey» (en anglès). Arch Intern Med, 2000 Maig 8; 160 (9), pp: 1261-1268. DOI: 10.1001/archinte.160.9.1261. ISSN: 1538-3679. PMID: 10809028 [Consulta: 7 octubre 2021].

Bibliografia

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Depressió_major&oldid=28385310»