Vés al contingut

Lleteria: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
Edició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
redirect
 
substitueixo l'antic redireccionament per l'article que correspon
Etiquetes: Redirecció suprimida editor de codi 2017
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:Milk industry 18.jpg|miniatura|250x250px|[[Vaca Frisona-Holstein|Vaques frisones]] en una [[Màquina de munyir|munyidora automàtica]].]]
#redirect[[Granja (comerç)]]
Una '''lleteria''' és una empresa comercial establerta per a la recol·lecció o processament (o ambdues coses) de [[llet]] animal, principalment de [[vaques]] o [[búfals]], però també de [[Cabra|cabres]], [[Ovella|ovelles]], [[Cavall|cavalls]] o [[Camell|camells]], per al consum humà. Normalment, una lleteria es troba en una [[granja]] dedicada o en una secció d'una granja polivalent (granja mixta) que s'ocupa de la recol·lecció de llet.

Com a atribut, la paraula [[làctic|lacti]] fa referència als productes, derivats i productes processats derivats de la llet. Una granja làctia produeix llet i una fàbrica de lactis la transforma en una varietat de [[productes lactis]]. Aquests establiments formen part de la [[indústria alimentària]].

== Història ==
Els animals productors de llet han estat [[domesticats]] durant milers d'anys. Inicialment, formaven part de l'[[agricultura de subsistència]] pròpia dels [[Nòmada|nòmades]]. A mesura que la [[comunitat]] es movia pel territori, els seus [[animals]] els acompanyaven. Protegir i alimentar els animals va ser una part important de la [[relació simbiòtica]] entre els animals i els [[Pastor (ofici)|pastors]].<ref>{{Ref-publicació|article=¿Cómo empezamos a beber leche?|url=https://elpais.com/elpais/2015/09/20/ciencia/1442747482_528167.html|publicació=El País|data=2015-09-20|lloc=Madrid|issn=1134-6582|llengua=es|nom=Daniel|cognom=Mediavilla}}</ref>
[[Fitxer:Milking-a-cow-past.jpg|miniatura|266x266px|Lleter munyint una vaca artesanalment.]]
En un passat més recent, les persones de les societats agrícoles posseïen animals lleters que munyien per al [[consum]] domèstic i local, un exemple típic d'una indústria tradicional.<ref>{{Ref-web|títol=Early Developments in the American Dairy Industry|url=https://specialcollections.nal.usda.gov/dairy-exhibit|consulta=2021-11-28|llengua=en-US|editor=NAL Special Collections}}</ref> Els animals poden servir per a múltiples finalitats (per exemple, com a [[animal de tir]] per menar una [[arada]] quan són joves i, al final de la seva vida útil, com a [[carn]]). En aquest cas, els animals es munyien normalment a mà i la mida del [[ramat]] era bastant petita, de manera que tots els animals es podien munyir en menys d'una hora. Aquestes tasques eren realitzades per un lleter o lletera.<ref>{{Ref-web|títol=Cuando se ordeñaba a mano|url=https://www.lanuevacronica.com/cuando-se-ordenaba-a-mano|data=2020-01-20|consulta=2021-11-28|llengua=es|editor=La Nueva Crónica|nom=Toño|cognom=Morala}}</ref>

Amb la [[industrialització]] i la [[urbanització]], junt amb la implantació de la [[pasteurització]], el subministrament de llet es va convertir en una indústria comercial, amb races especialitzades de bestiar per a la lleteria, diferents de les races destinades a la [[indústria càrnia]] o per fer servir com animals de tir. Inicialment, hi havia més gent ocupada com a munyidors, però aviat es va passar a la [[mecanització]] amb màquines dissenyades per fer la munyida.<ref>{{Ref-web|títol=Dairy Farming History|url=https://www.americandairy.com/dairy-farms/history/|consulta=2021-11-28|llengua=en-US|editor=American Dairy Association}}</ref>

Històricament, la [[munyida]] i l'elaboració es feien junts en l'espai i el temps: en una [[granja]] lletera. La gent munyia els animals a mà; avui dia encara es practica la munyida tradicional en granges amb poques unitats. La munyida a mà s'aconsegueix agafant els [[mugrons]] i prement els dits progressivament, des del [[braguer]] fins a la punta, o prement la tetina entre el polze i el dit índex i després movent-la. la mà cap avall des de la mamella cap a l'extrem de la tetina. L'acció de la mà o dels dits està dissenyada per tancar el conducte de la llet a l'extrem de la mamelles (superior) i, amb el moviment dels dits, esprémer el conducte progressivament fins a la punta per extreure la llet retinguda. L'espremuda es repeteix, utilitzant les dues mans per incrementar la velocitat. Ambdós mètodes donen com a resultat que la llet que va quedar atrapada al conducte de llet surt a raig per l'extrem, recollint-la en una galleda que el lleter (assegut en un [[tamboret]] baix) manté entre els genolls o a terra.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Molina|nom=Efraín|títol=Ordeño Manual|url=https://repositorio.sena.edu.co/bitstream/handle/11404/472/vol1_ordeno_manual_op.pdf?sequence=12&isAllowed=y|llengua=es|data=1985-05|editorial=Servicio Nacional de Aprendizaje|lloc=[[Bogotá]]|cognom2=Espitia|nom2=Leónidas|format=pdf}}</ref> Tradicionalment, les vaques es paraven al camp o a l'[[estable]] mentre es munyien. Les cries joves, les [[Vedella|vedelles]], s'han d'entrenar per romandre quietes mentre les munyen.<ref>{{Ref-web|títol=How to Train a Heifer to Become a Family Milk Cow|url=https://www.theprairiehomestead.com/2014/08/heifer-family-milk-cow.html|data=2014-08-15|consulta=2021-11-28|llengua=en-US|editor=The Prairie Homestead}}</ref>

== Estructura de la indústria ==
[[Fitxer:Fábrica da Nestlé em Três Rios, RJ.jpg|miniatura|Fàbrica de productes lactis a l'[[Estat de Rio de Janeiro]].]]
Tot i que la majoria dels països produeixen els seus propis productes lactis, l'estructura de la [[indústria làctia]] varia en diferents parts del món. Als principals països productors de llet, la major part de la llet es distribueix a través dels mercats de venda [[majorista]]. Als països en desenvolupament, l'antiga pràctica dels agricultors comercialitzant la llet en un àmbit local està canviant ràpidament. Els avenços notables inclouen una [[Inversió estrangera directa|inversió estrangera]] considerable en la indústria lletera i un paper creixent de les [[Cooperativa de producció|cooperatives]] lleteres. La producció de llet està creixent ràpidament en aquests països i representa una font important de creixement d'ingressos per a molts [[agricultors]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Henriksen|nom=Jørgen|títol=Milk for health and wealth|url=https://web.archive.org/web/20170525161438/ftp://ftp.fao.org/docrep/fao/011/i0521e/i0521e00.pdf|llengua=en|data=2009|editorial=Rural Infrastructure and Agro-Industries Division, [[FAO]]|lloc=Roma|volum=6|col·lecció=Diversification booklet|format=pdf}}</ref>

Com en moltes altres branques de la indústria alimentària, el [[Processament d'aliments|processament]] de lactis als principals països productors s'ha concentrat, cada cop més, en menys plantes, però més grans i eficients, operades per menys [[Treballador|treballadors]]. Aquest és notablement el cas dels [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]], [[Europa]], [[Austràlia]] i [[Nova Zelanda]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.europarl.europa.eu/cmsdata/141805/13_future_of_food_and_farming_COM_en.pdf|títol=The Future of Food and Farming|consulta=28/11/2021|llengua=en|editor=European Comission|data=2911/2017|format=pdf}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Enabling Environment for Agricultural Growth and Competitiveness: Evaluation, Indicators and Indices|url=https://www.oecd-ilibrary.org/agriculture-and-food/enabling-environment-for-agricultural-growth-and-competitiveness_5jz48305h4vd-en|data=2014-05-05|doi=10.1787/5jz48305h4vd-en|llengua=en|cognom=Díaz-Bonilla|nom=Eugenio|publicació=OECD FOOD, AGRICULTURE AND FISHERIES PAPERS|cognom2=Orden|nom2=David|cognom3=Kwiecinski|nom3=Andrzej}}</ref> L'any [[2009]], es van presentat càrrecs per violacions [[Llei Antimonopoli|antimonopoli]] contra els principals actors de la indústria làctia als Estats Units, que els crítics anomenen ''Big Milk''.<ref>{{Ref-publicació|article=Independent Farmers Feel Squeezed By Milk Cartel|url=https://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=112002639&t=1638084575812|publicació=npr|llengua=en|cognom=Burnett|nom=John|data=20/08/2009}}</ref> Hi va haver un altre cas similar el [[2016]].<ref>{{Ref-web|títol=Judge approves $50m settlement to Northeast dairy farmers - The Boston Globe|url=https://www.bostonglobe.com/business/2016/06/07/judge-approves-settlement-northeast-dairy-farmers/gDtYBPE6tu5DwW9K3oelIK/story.html|consulta=2021-11-28|llengua=en-US|data=07/06/2016|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160819011602/https://www.bostonglobe.com/business/2016/06/07/judge-approves-settlement-northeast-dairy-farmers/gDtYBPE6tu5DwW9K3oelIK/story.html|arxiudata=19/08/2016|nom=Lisa|cognom=Rathke}}</ref>
[[Fitxer:Traffic Jam at Kilmacow.jpg|miniatura|Processadora de llet a [[Irlanda del Nord]], [[1924]].]]
Les plantes productores de llet líquida i productes de curta vida útil, com ara [[Iogurt|iogurts]], [[Nata|cremes]] i [[Formatge|formatges]] suaus, solen situar-se als afores dels nuclis urbans, a prop dels nuclis de consum. Les plantes que fabriquen articles amb una vida útil més llarga, com ara [[mantega]], [[llet en pols]], formatges curats i [[Sèrum de llet|sèrum]] en pols, solen situar-se en zones rurals més properes al subministrament de llet. La majoria de les grans plantes de processament solen especialitzar-se en una gamma limitada de productes. Excepcionalment, però, les grans plantes que produeixen una àmplia gamma de productes encara són comunes a l'[[Europa de l'Est]], un residu de l'antic concepte centralitzat i impulsat per l'oferta del mercat sota els governs comunistes.<ref>{{Ref-llibre|títol=Scientific farm animal production : an introduction to animal science.|url=https://www.worldcat.org/oclc/941064433|editorial=Prentice-Hall Of India Pv|data=2011|lloc=[Place of publication not identified]|isbn=81-203-4398-0|nom=Thomas G.|cognom=Field}}</ref> La producció de llet és irregular, depenent de la biologia de la vaca. Els productors han d'ajustar la barreja de llet que es ven en forma líquida en comparació amb els aliments processats (com la mantega i el formatge) en funció de l'oferta i la demanda canviants.<ref>{{Ref-publicació|títol=Lactation Biology and Methods of Increasing Efficiency|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK218174/|editorial=National Academies Press (US)|data=1988|llengua=en|nom=Ronald C.|cognom=Gorewit|publicació=Designing Foods. Animal Product Options in the Marketplace}}</ref>

Gràcies als avenços [[Tecnologia|tecnològics]], les grans plantes tendeixen a adquirir equips més grans, més automatitzats i més eficients. Si bé aquesta tendència tecnològica manté els costos de fabricació més baixos, la necessitat de transport de llarga distància sovint augmenta l'impacte ambiental.<ref>{{Ref-publicació|article=Are biotechnology and sustainable agriculture compatible?|url=https://www.cambridge.org/core/journals/renewable-agriculture-and-food-systems/article/abs/are-biotechnology-and-sustainable-agriculture-compatible/ECC75526C5F02E2A9B48E44288641FC9|publicació=Renewable Agriculture and Food Systems|data=2010-06|issn=1742-1713|pàgines=143–157|volum=25|exemplar=2|doi=10.1017/S1742170510000189|llengua=en|nom=David E.|cognom=Ervin|nom2=Leland L.|cognom2=Glenna|nom3=Raymond A.|cognom3=Jussaume}}</ref>

A la [[Unió Europea]], els [[Contracte|contractes]] de subministrament de llet estan regulats per l'article 148 del Reglament 1308/2013, que permet als [[Estats membres de la Unió Europea|estats membres]] establir requisits formals en les relacions comercials entre els productors i els productors de [[llet crua]].<ref>{{Ref-web|títol=REGLAMENTO (UE) No 1308/2013 DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO|url=https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/HTML/?uri=CELEX:32013R1308&from=ES#d1686e9188-671-1|consulta=2021-11-28|llengua=es|editor=PARLAMENTO EUROPEO Y EL CONSEJO DE LA UNIÓN EUROPEA|data=17 de desembre de 2013}}</ref> Tretze estats membres de la UE, inclosos [[França]] i [[Espanya]], han creat lleis per incorporar als contractes de venda de llet crua entre agricultors i transformadors.<ref>{{Ref-web|títol=Dairy contracts in European countries: research|url=http://www.gov.scot/publications/impact-mandatory-written-dairy-contracts-european-countries-potential-application-scotland/pages/2/|consulta=2021-11-28|llengua=en|editor=Govern d'Escòcia}}</ref>

== Producció ==
[[Fitxer:Alte Batzenalpe 2014 Interior 06.jpg|miniatura|250x250px|Lleteria tradicional a [[Àustria]].]]
Quan les granges van créixer i tingueren una major quantitat d'animals per munyir, va ser necessari construir recintes o adaptar [[Pallissa|pallisses]] o [[Cobert (construcció)|coberts]] per poder [[Estabulació|estabular-les]]. Tenint els animals i els estris centralitzats en un únic lloc, els lleters qualificats podien arribar a munyir 20 vaques per dia (aquestes es munyen habitualment dos cops per dia). Conforme l'ofici de productor de llet s'anava [[Professional|professionalitzant]], van ser necessàries [[Màquina de munyir|munyidores]] més eficients, [[Estable|estables]], instal·lacions d'[[emmagatzematge]] de llet ([[Tina|tines]]), sistemes per [[Transport|transportar]] llet a granel, millorar la neteja de les instal·lacions i trobar mitjans per portar les vaques del [[prat]] a l'estable i tornar-les-hi.<ref>{{Ref-publicació|article=A Comparison of Dairy Cattle Behavioural Patterns at Pasture and during Confinement|url=https://www.jstor.org/stable/25556231|publicació=Irish Journal of Agricultural Research|data=1989|issn=0578-7483|pàgines=65–72|volum=28|exemplar=1|nom=J.|cognom=O'Connell|nom2=P. S.|cognom2=Giller|nom3=W.|cognom3=Meaney}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Feeding Methods and Grouping Systems|url=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0022030277840307|publicació=Journal of Dairy Science|data=1977-08|pàgines=1327–1336|volum=60|exemplar=8|doi=10.3168/jds.S0022-0302(77)84030-7|llengua=en|nom=Carl E.|cognom=Coppock}}</ref>

Les vaques donen llet en cicles que duren entre 300 i 320 dies. Per exemple, les granges europees habitualment munyen dos cops per dia durant tot el cicle. En altres models de negoci, deixen els últims 20 dies de cicle munyint-les només un cop al dia. En canvi, als Estats Units sovint es muny tres cops al dia, ja que empren races amb major producció i el sou dels grangers és menor, el que augmenta la rendibilitat.<ref name=":0">{{Ref-publicació|article=Go with the flow - Biology and genetics of the lactation cycle|url=http://www.frontiersin.org/Livestock_Genomics/10.3389/fgene.2015.00118/abstract|publicació=Frontiers in Genetics|data=2015-03-26|issn=1664-8021|pmc=PMC4374477|pmid=25859260|volum=6|doi=10.3389/fgene.2015.00118|nom=Eva M.|cognom=Strucken|nom2=Yan C. S. M.|cognom2=Laurenson|nom3=Gudrun A.|cognom3=Brockmann}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Improving peak milk yields|url=https://extension.umn.edu/dairy-milking-cows/improving-peak-milk-yields|consulta=2021-11-28|llengua=en|editor=University of Minnesota}}</ref> D'altra banda, si una vaca es deixa sense munyir, encara que sigui només un cop, és probable que redueixi la producció de llet gairebé d'immediat, arriscant-se a que es passi la resta de la temporada amb [[Rendiment (finances)|rendiment]] negatiu (consumint [[pinso]] però sense generar la quantitat de llet suficient).<ref>{{Ref-publicació|article=The effect of omitted milking on the behaviour of cows in the context of cluster attachment failure during automatic milking|nom=J|nom4=M.M.W.B|cognom3=Ipema|nom3=A.H|cognom2=Plavsic|nom2=M|cognom=Stefanowska|llengua=en|url=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0168159100000873|doi=10.1016/S0168-1591(00)00087-3|exemplar=4|volum=67|pàgines=277–291|data=2000-04|publicació=Applied Animal Behaviour Science|cognom4=Hendriks}}</ref>

Els agricultors de l'hemisferi nord que subministren [[llet]] per al consum humà (a diferència de la llet per a la transformació en mantega, formatge, etc.) sovint han de gestionar el seu ramat de manera que es mantingui el volum produït al llarg de l'any. Això es fa aparellant vaques fora del seu temps natural d'[[Aparellament (zoologia)|aparellament]], de manera que el període en què cada vaca del [[ramat]] està donant la màxima producció vagi rotant.<ref name=":0" /> A l'hemisferi sud, els sistemes de lleteria [[cooperativa]] permeten aturar dos mesos la producció, donant descans a les vaques en les últimes setmanes d'embaràs, a l'hivern.<ref>{{Ref-web|url=https://www.fao.org/3/as153s/as153s.pdf|títol=EXPERIENCIAS EXITOSAS DE INTEGRACIÓN
ASOCIATIVA DE PRODUCTORES LECHEROS
FAMILIARES: TRES ESTUDIOS DE CASO EN
NICARAGUA, ECUADOR Y PARAGUAY|consulta=28/11/2021|editor=ORGANIZACIÓN DE LAS NACIONES UNIDAS PARA LA ALIMENTACION Y LA AGRICULTURA|data=2012|format=pdf}}</ref> Per maximitzar beneficis, tant uns com els altres han de procurar minimitzar la sobreproducció, ja que l'[[excedent]] es ven per sota del preu de cost.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Fiallo|nom=Belén Estrella|article=La sobreproducción de leche y el reto de exportar|publicació=Gestión|url=https://revistagestion.ec/sites/default/files/import/legacy_pdfs/250_005.pdf|pàgines=52-54|format=pdf|volum=250|data=2015-04|lloc=Equador}}</ref>
[[Fitxer:Artificial insemination of a dairy cow.jpg|miniatura|238x238px|Inseminació artificial d'una vaca.]]
A mesura que el nombre de ramats va augmentant, també va augmentant els problemes de [[Veterinària|salut animal]]. Històricament, s'han enfrontat a aquesta situació millorant els medicaments per tractar els animals i incrementant la despesa en metges veterinaris.<ref>{{Ref-publicació|article=A one health perspective on dairy production and dairy food safety|url=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S2352771418300077|publicació=One Health|data=2019-06|pmc=PMC6416413|pmid=30911596|pàgines=100086|volum=7|doi=10.1016/j.onehlt.2019.100086|llengua=en|nom=Sara N.|cognom=Garcia|nom2=Bennie I.|cognom2=Osburn|nom3=James S.|cognom3=Cullor}}</ref> La [[inseminació artificial]] és habitual en tots els ramats d'alta producció, per tal de millorar la genètica de la [[descendència]] [[femella]] que es criarà per a reemplaçar l'existent. Així també es redueix la necessitat de mantenir [[Bou|bous]] potencialment perillosos a la granja. Els vedells mascles es venen per ser criats per a carn o se sacrifiquen per manca de rendibilitat.<ref>{{Ref-web|títol=What happens to bobby calves?|url=https://kb.rspca.org.au/knowledge-base/what-happens-to-bobby-calves/|consulta=2021-11-28|llengua=en-AU|editor=RSPCA Knowledgebase}}</ref> Una vaca pareix aproximadament un cop l'any, fins que és sacrificada a causa de la disminució de la producció, la infertilitat o altres problemes de salut. Llavors la vaca serà venuda, la majoria de vegades va a la matança.<ref>{{Ref-web|url=https://freefromharm.org/dairyfacts/|títol=10 Dairy Facts the Industry Doesn’t Want You to Know|consulta=28/11/2021|llengua=en|editor=Free From Harm|data=30/07/2014|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20180220092250/https://freefromharm.org/dairyfacts/|arxiudata=20/02/2018|nom=Ashley|cognom=Capps}}</ref>

== Processament industrial ==
[[Fitxer:Satamaito Dairy (001).jpg|esquerra|miniatura|200x200px|[[Camió cisterna]] en una fàbrica de llet a [[Finlàndia]].]]
Les plantes lleteres processen la llet crua que reben dels agricultors per allargar-ne la vida comercial. Els dos tipus de processaments més habituals són el [[tractament tèrmic]] per garantir la seguretat de la llet per al consum humà i allargar-ne la vida útil i la [[deshidratació]] de productes lactis com la mantega, el formatge curat i la llet en pols, perquè es puguin emmagatzemar.

=== Nata i mantega ===
Avui dia, la llet és separada en [[nata]] i llet desnatada a granel per grans màquines. La nata es processa per produir diversos [[Bens de consum|productes de consum]], en funció del seu [[greix]], la seva idoneïtat per a usos [[Culinari|culinaris]] i la demanda del [[consumidor]], que difereix d'un lloc a un altre.<ref>{{Ref-web|títol=Bien comprendre la crème|url=https://www.elle-et-vire.com/fr/fr/creme/bien-comprendre-la-creme/|consulta=2021-11-29|llengua=fr|editor=Elle & Vire}}</ref> La llet també es pot [[Llet evaporada|evaporar]] o [[Llet condensada|condensar]], afegint-hi una quantitat variable de [[sucre]].<ref>{{Ref-web|títol=Diferencias entre la leche condensada y evaporada|url=https://www.eluniversal.com.mx/menu/diferencias-entre-la-leche-condensada-y-evaporada|data=2019-06-18|consulta=2021-11-29|llengua=es-MX|editor=El Universal|cognom=Cabrera|nom=Andy}}</ref>
[[Fitxer:Femme inconnue avec une baratte près de Long Branch, Ont.jpg|miniatura|Fabricació [[Artesania|artesanal]] de mantega a [[Austràlia]], [[1893]].]]
Amb la nata es pot fabricar [[mantega]], remenant i batint la nata fins que els glòbuls de greix es [[Coagulació|coagulen]] i formen una massa monolítica. Aquesta massa de mantega es renta i, de vegades, se [[Sal comuna|sala]] per millorar les qualitats de [[Conservació Dels Aliments|conservació]]. La mantega s'envasa en caixes de 25 a 50 kg i es refrigera per a l'emmagatzematge. En una fase posterior, aquests blocs es divideixen i [[Envasatge|envasen]] en racions de mida menor, pel consum domèstic.<ref>{{Ref-web|títol=Mantequilla de Soria|url=https://www.mantequilladesoria.com/|consulta=2021-11-29|llengua=es|editor=Consejo Regulador de la Denominación de Origen Protegida "Mantequilla de Soria"}}</ref>

=== Llet desnatada ===
El producte que queda després de treure la nata s'anomena llet desnatada. A la llet desnatada se li pot afegir de nou part del greix extret, per produir llet semidesnatada. Els productors poden jugar amb el percentatge de nata, per adaptar el producte al seu mercat local. La llet sencera també s'elabora afegint la nata de nou a la llet desnatada, per tal d'oferir al mercat un producte estandarditzat. També s'afegeixen altres additius, com el [[calci]], la [[vitamina D]] i [[Aromatitzant|aromatitzants]] per atreure els consumidors.<ref>{{Ref-web|títol=La leche. Procesos y presentación|url=https://sevilla.abc.es/gurme/productos/la-leche-procesos-y-presentacion/|data=2010-07-13|consulta=2021-11-29|llengua=es|editor=ABC}}</ref>

=== Caseïna ===
La [[caseïna]] és la [[fosfoproteïna]] predominant que es troba a la llet fresca.<ref>{{Ref-publicació|article=Structure primaire de la caseine kappaB bovine. Sequence complete|url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1432-1033.1973.tb02829.x|publicació=European Journal of Biochemistry|data=1973-06|issn=0014-2956|pàgines=222–235|volum=35|exemplar=2|doi=10.1111/j.1432-1033.1973.tb02829.x|llengua=en|nom=Jean-Claude|cognom=Mercier|nom2=Ghislaine|cognom2=Brignon|nom3=Bruno|cognom3=Ribadeau-dumas}}</ref> Té un ventall molt ampli d'usos des de ser un ingredient en diversos aliments humans, com en [[Gelat|gelats]], fins a la fabricació de productes com [[Teixit (tèxtil)|teixits]], [[Adhesiu|adhesius]] i [[Plàstic|plàstics]].<ref>{{Ref-web|títol=Casein Industry|url=https://www.hausworld.com/application-40-Casein-Industry.html|consulta=2021-11-29|llengua=en|editor=Haus}}</ref>

=== Formatge ===
[[Fitxer:Hartkaese HardCheeses.jpg|miniatura|285x285px|Diferents classes de formatges curats.]]{{AP|Formatge}}
El [[formatge]] és un altre producte elaborat amb llet. La llet sencera es fa reaccionar per formar [[recuit]], que es pot comprimir, processar i emmagatzemar per formar formatge. Als països on legalment es permet processar la llet sense [[pasteurització]], es pot elaborar una àmplia gamma de formatges utilitzant els [[bacteris]] que es troben naturalment a la llet.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Sampaio Doria Chaves|nom=Ana Carolina|article=Processo de Produção do Queijo Minas Artesanal|publicació=Queijo Minas Artesanal Valorizando a Agroindústria Familiar|url=https://ainfo.cnptia.embrapa.br/digital/bitstream/item/199140/1/cap-4-queijo-minas-p-55-a-70.pdf|data=2019|pàgines=55-70|format=pdf|cognom2=Paranhos Monteiro|nom2=Rodrigo|cognom3=Pires Machado|nom3=Robero Luiz|llengua=pt-BR}}</ref> Majoritàriament, a la resta de països la gamma de formatges és menor. El [[Sèrum de llet|sèrum]] és un [[subproducte]] d'aquest procés.

Algunes persones amb [[intolerància a la lactosa]] són sorprenentment capaços de menjar certs tipus de formatge. Alguns formatges curats elaborats tradicionalment i alguns formatges suaus madurats, degut als processos bioquímics de la seva el·laboració, causen una menor reacció als intolerants: la [[Fermentació làctica|fermentació]] i el contingut més elevat de greixos contribueixen a una menor quantitat de [[lactosa]].<ref>{{Ref-web|títol=Puedes comer queso aunque seas intolerante a la lactosa|url=https://esqueso.es/puedes-comer-queso-aunque-seas-intolerante-a-la-lactosa|consulta=2021-11-30|llengua=es|editor=Organización Interprofesional Láctea|data=11/04/2018}}</ref> Per exemple, l'[[Emmentaler|Emmental]] o el [[Cheddar (formatge)|Cheddar]] elaborats tradicionalment poden contenir només un 10% de la lactosa que es troba a la llet sencera. A més, els mètodes de curat tradicional (de vegades, de més de dos anys) minimitzen pràcticament el seu contingut en lactosa.<ref>{{Ref-web|url=http://www.ilovecheese.com/lactose_intolerant_faqs.asp|títol=Lactose Intolerance FAQs|consulta=30/11/2021|llengua=en|editor=American Dairy Association|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20130730190352/http://www.ilovecheese.com/lactose_intolerant_faqs.asp|arxiudata=30/07/2013}}</ref> Els formatges comercials, però, sovint es fabriquen mitjançant processos que no tenen les mateixes propietats reductores de lactosa. L'envelliment d'alguns formatges es regeix per normativa;<ref>{{Ref-web|url=http://www.farmhousecheesemakers.com/pdo-our-provenance//|títol=PDO - Our Provenance|consulta=30/11/2021|llengua=en|editor=West Country Farmhouse Cheesemakers|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140711084008/http://www.farmhousecheesemakers.com/pdo-our-provenance//|arxiudata=11/07/2014}}</ref> en altres casos no hi ha cap indicació quantitativa del grau de criança i la concomitant reducció de lactosa. A més, el contingut de lactosa no s'acostuma a indicar en les etiquetes.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Aranda Ramírez|nom=Carlos|article=Etiquetado de Productos Lácteos|publicació=Revisión de las actuaciones de Control Sanitario Oficial de I. Lácteas en Andalucía|url=http://www.colvetgr.org/wordpress/wp-content/uploads/PRESENTACI%C3%93N-ETIQUETADO-PRODUCTOS-L%C3%81CTEOS.pdf|format=pdf|editorial=Colegio Oficial de Veterinarios de Granada}}</ref>

=== Sèrum ===
Antigament, el [[sèrum de llet]] es considerava un producte de rebuig o, en tot cas, s'emprava per alimentar els porcs i altres animals de granja. A partir del [[Dècada del 1950|1950]], i sobretot des del [[Dècada del 1980|1980]], la [[lactosa]] i molts altres productes, principalment [[Additiu alimentari|additius alimentaris]], s'elaboren tant a partir de [[caseïna]] com del sèrum.<ref>{{Ref-publicació|article=Buffer Capacity of Cheese Wheys|url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1365-2621.1985.tb13784.x|publicació=Journal of Food Science|data=1985-05|issn=0022-1147|pàgines=733–738|volum=50|exemplar=3|doi=10.1111/j.1365-2621.1985.tb13784.x|llengua=en|nom=A. R.|cognom=Hill|nom2=D. M.|cognom2=Irvine|nom3=D. H.|cognom3=Bullock}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Whey and Whey Utilization: Possibilities for Utilization in Agriculture and Foodstuffs Production|url=https://books.google.cat/books/about/Whey_and_Whey_Utilization.html?id=BAgrAQAAMAAJ&redir_esc=y|editorial=Verlag Th. Mann|data=1990|isbn=978-3-7862-0086-4|llengua=en|nom=Tadeusz|cognom=Sienkiewicz|nom2=Carl-Ludwig|cognom2=Riedel}}</ref>

=== Iogurt ===
[[Fitxer:Hypermarché E.Leclerc à Bois-d'Arcy dans les Yvelines en France le 11 avril 2017 - 44.jpg|miniatura|240x240px|Secció de [[lactis]] en un [[supermercat]] [[França|francès]].]]
L'elaboració del [[iogurt]] segueix un sistema similar al de l'elaboració del formatge, però el procés s'atura abans que el recuit es torni molt dur. En el iogurt elaborat i perquè nominalment se'l pugui anomenar així, la proporció entre ''[[Estreptococ|Streptococcus sp.]]'' i ''[[Lactobacillus casei]]'' ha de ser de meitat i meitat.<ref>{{Ref-publicació|article=BACTERIAS LACTICAS: IMPORTANCIA EN ALIMENTOS Y SUS EFECTOS EN LA SALUD|publicació=Revista Fuente|url=http://fuente.uan.edu.mx/publicaciones/03-07/1.pdf|data=2011|format=pdf|editorial=Universidad Autónoma de Nayarit|coautors=Ramírez, JC et al.}}</ref>

=== Llet en pols ===
La llet també es processa mitjançant diversos processos d'assecat en pols. La llet sencera, la llet desnatada, la llet de mantega i els productes de sèrum s'assequen en forma de pols i s'utilitzen per al consum humà i animal. La principal diferència entre la fabricació de [[llet en pols]] per al consum humà o animal està en les mesures anticontaminació del procés productiu. Algunes persones beuen llet reconstituïda a partir de llet en pols, perquè la llet és aproximadament un 88% d'aigua i és molt més barat transportar el producte sec.<ref>{{Ref-web|títol=F&E: Sprühtrocknung für Milch- und Molkepulver|url=https://www.lebensmittelverarbeitung-online.de/produkte/fe-spruehtrocknung-fuer-milch-und-molkepulver|consulta=2021-11-30|llengua=de|editor=lebensmittelverarbeitung}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Lab ref : a handbook of recipes, reagents, and other reference tools for use at the bench|url=https://www.worldcat.org/oclc/48474010|editorial=Cold Spring Harbor Laboratory Press|data=©2002-©2007|lloc=Cold Spring Harbor, NY|isbn=0-87969-630-3}}</ref>

=== Altres lactis ===
[[Fitxer:Salt lassi.jpg|miniatura|189x189px|[[Lassi]] natural (salat).]]
El [[kumis]] es produeix comercialment a l'[[Àsia Central]]. Encara que tradicionalment es fa amb llet d'[[euga]], les variants industrials modernes poden utilitzar llet de vaca.<ref>{{Ref-llibre|títol=Encyclopedia of fermented fresh milk products : an international inventory of fermented milk, cream, buttermilk, whey, and related products|url=https://www.worldcat.org/oclc/24469241|editorial=Van Nostrand Reinhold|data=1992|lloc=New York|isbn=0-442-00869-4|nom=Joseph A.|cognom=Kurmann}}</ref> A l'[[Índia]], que acumula el 22% de la producció mundial de llet (dades de [[2018]]),<ref>{{Ref-web|títol=Dairy production and products: Production|url=https://www.fao.org/dairy-production-products/production/en/|consulta=2021-11-30|llengua=en|editor=[[FAO]]}}</ref> es produeix comercialment una gamma de productes tradicionals a base de llet, com ''khoa'' o ''chhana''.<ref>{{Ref-publicació|títol=Importance of Traditional Indian Dairy Products|url=https://krishijagran.com/featured/importance-of-traditional-indian-dairy-products/|consulta=2021-11-30|llengua=en|publicació=Krishi Jagran|data=22/06/2018}}</ref> Un altre producte molt popular a països com Índia o Birmània, i que s'ha estès arreu, és el [[lassi]], fet amb iogurt, aigua, espècies més [[fruita]] al gust.<ref>{{Ref-llibre|títol=Ethnic fermented foods and alcoholic beverages of Asia|url=https://www.worldcat.org/oclc/956376305|data=2016|lloc=India|isbn=978-81-322-2800-4|pàgines=44|editor=Tamang, Jyoti Prakash (ed.)}}</ref>

== Referències ==
{{Referències}}

== Vegeu també ==
{{Commonscat}}
* [[Llet de burra]]
* [[Llet de cabra]]
* [[Llet de camell|Llet de camella]]
* [[Llet d'ovella]]

{{ORDENA:Lleteria}}

[[Categoria:Làctics]]
[[Categoria:Indústria alimentària]]

Revisió del 12:54, 30 nov 2021

Vaques frisones en una munyidora automàtica.

Una lleteria és una empresa comercial establerta per a la recol·lecció o processament (o ambdues coses) de llet animal, principalment de vaques o búfals, però també de cabres, ovelles, cavalls o camells, per al consum humà. Normalment, una lleteria es troba en una granja dedicada o en una secció d'una granja polivalent (granja mixta) que s'ocupa de la recol·lecció de llet.

Com a atribut, la paraula lacti fa referència als productes, derivats i productes processats derivats de la llet. Una granja làctia produeix llet i una fàbrica de lactis la transforma en una varietat de productes lactis. Aquests establiments formen part de la indústria alimentària.

Història

Els animals productors de llet han estat domesticats durant milers d'anys. Inicialment, formaven part de l'agricultura de subsistència pròpia dels nòmades. A mesura que la comunitat es movia pel territori, els seus animals els acompanyaven. Protegir i alimentar els animals va ser una part important de la relació simbiòtica entre els animals i els pastors.[1]

Lleter munyint una vaca artesanalment.

En un passat més recent, les persones de les societats agrícoles posseïen animals lleters que munyien per al consum domèstic i local, un exemple típic d'una indústria tradicional.[2] Els animals poden servir per a múltiples finalitats (per exemple, com a animal de tir per menar una arada quan són joves i, al final de la seva vida útil, com a carn). En aquest cas, els animals es munyien normalment a mà i la mida del ramat era bastant petita, de manera que tots els animals es podien munyir en menys d'una hora. Aquestes tasques eren realitzades per un lleter o lletera.[3]

Amb la industrialització i la urbanització, junt amb la implantació de la pasteurització, el subministrament de llet es va convertir en una indústria comercial, amb races especialitzades de bestiar per a la lleteria, diferents de les races destinades a la indústria càrnia o per fer servir com animals de tir. Inicialment, hi havia més gent ocupada com a munyidors, però aviat es va passar a la mecanització amb màquines dissenyades per fer la munyida.[4]

Històricament, la munyida i l'elaboració es feien junts en l'espai i el temps: en una granja lletera. La gent munyia els animals a mà; avui dia encara es practica la munyida tradicional en granges amb poques unitats. La munyida a mà s'aconsegueix agafant els mugrons i prement els dits progressivament, des del braguer fins a la punta, o prement la tetina entre el polze i el dit índex i després movent-la. la mà cap avall des de la mamella cap a l'extrem de la tetina. L'acció de la mà o dels dits està dissenyada per tancar el conducte de la llet a l'extrem de la mamelles (superior) i, amb el moviment dels dits, esprémer el conducte progressivament fins a la punta per extreure la llet retinguda. L'espremuda es repeteix, utilitzant les dues mans per incrementar la velocitat. Ambdós mètodes donen com a resultat que la llet que va quedar atrapada al conducte de llet surt a raig per l'extrem, recollint-la en una galleda que el lleter (assegut en un tamboret baix) manté entre els genolls o a terra.[5] Tradicionalment, les vaques es paraven al camp o a l'estable mentre es munyien. Les cries joves, les vedelles, s'han d'entrenar per romandre quietes mentre les munyen.[6]

Estructura de la indústria

Fàbrica de productes lactis a l'Estat de Rio de Janeiro.

Tot i que la majoria dels països produeixen els seus propis productes lactis, l'estructura de la indústria làctia varia en diferents parts del món. Als principals països productors de llet, la major part de la llet es distribueix a través dels mercats de venda majorista. Als països en desenvolupament, l'antiga pràctica dels agricultors comercialitzant la llet en un àmbit local està canviant ràpidament. Els avenços notables inclouen una inversió estrangera considerable en la indústria lletera i un paper creixent de les cooperatives lleteres. La producció de llet està creixent ràpidament en aquests països i representa una font important de creixement d'ingressos per a molts agricultors.[7]

Com en moltes altres branques de la indústria alimentària, el processament de lactis als principals països productors s'ha concentrat, cada cop més, en menys plantes, però més grans i eficients, operades per menys treballadors. Aquest és notablement el cas dels Estats Units, Europa, Austràlia i Nova Zelanda.[8][9] L'any 2009, es van presentat càrrecs per violacions antimonopoli contra els principals actors de la indústria làctia als Estats Units, que els crítics anomenen Big Milk.[10] Hi va haver un altre cas similar el 2016.[11]

Processadora de llet a Irlanda del Nord, 1924.

Les plantes productores de llet líquida i productes de curta vida útil, com ara iogurts, cremes i formatges suaus, solen situar-se als afores dels nuclis urbans, a prop dels nuclis de consum. Les plantes que fabriquen articles amb una vida útil més llarga, com ara mantega, llet en pols, formatges curats i sèrum en pols, solen situar-se en zones rurals més properes al subministrament de llet. La majoria de les grans plantes de processament solen especialitzar-se en una gamma limitada de productes. Excepcionalment, però, les grans plantes que produeixen una àmplia gamma de productes encara són comunes a l'Europa de l'Est, un residu de l'antic concepte centralitzat i impulsat per l'oferta del mercat sota els governs comunistes.[12] La producció de llet és irregular, depenent de la biologia de la vaca. Els productors han d'ajustar la barreja de llet que es ven en forma líquida en comparació amb els aliments processats (com la mantega i el formatge) en funció de l'oferta i la demanda canviants.[13]

Gràcies als avenços tecnològics, les grans plantes tendeixen a adquirir equips més grans, més automatitzats i més eficients. Si bé aquesta tendència tecnològica manté els costos de fabricació més baixos, la necessitat de transport de llarga distància sovint augmenta l'impacte ambiental.[14]

A la Unió Europea, els contractes de subministrament de llet estan regulats per l'article 148 del Reglament 1308/2013, que permet als estats membres establir requisits formals en les relacions comercials entre els productors i els productors de llet crua.[15] Tretze estats membres de la UE, inclosos França i Espanya, han creat lleis per incorporar als contractes de venda de llet crua entre agricultors i transformadors.[16]

Producció

Lleteria tradicional a Àustria.

Quan les granges van créixer i tingueren una major quantitat d'animals per munyir, va ser necessari construir recintes o adaptar pallisses o coberts per poder estabular-les. Tenint els animals i els estris centralitzats en un únic lloc, els lleters qualificats podien arribar a munyir 20 vaques per dia (aquestes es munyen habitualment dos cops per dia). Conforme l'ofici de productor de llet s'anava professionalitzant, van ser necessàries munyidores més eficients, estables, instal·lacions d'emmagatzematge de llet (tines), sistemes per transportar llet a granel, millorar la neteja de les instal·lacions i trobar mitjans per portar les vaques del prat a l'estable i tornar-les-hi.[17][18]

Les vaques donen llet en cicles que duren entre 300 i 320 dies. Per exemple, les granges europees habitualment munyen dos cops per dia durant tot el cicle. En altres models de negoci, deixen els últims 20 dies de cicle munyint-les només un cop al dia. En canvi, als Estats Units sovint es muny tres cops al dia, ja que empren races amb major producció i el sou dels grangers és menor, el que augmenta la rendibilitat.[19][20] D'altra banda, si una vaca es deixa sense munyir, encara que sigui només un cop, és probable que redueixi la producció de llet gairebé d'immediat, arriscant-se a que es passi la resta de la temporada amb rendiment negatiu (consumint pinso però sense generar la quantitat de llet suficient).[21]

Els agricultors de l'hemisferi nord que subministren llet per al consum humà (a diferència de la llet per a la transformació en mantega, formatge, etc.) sovint han de gestionar el seu ramat de manera que es mantingui el volum produït al llarg de l'any. Això es fa aparellant vaques fora del seu temps natural d'aparellament, de manera que el període en què cada vaca del ramat està donant la màxima producció vagi rotant.[19] A l'hemisferi sud, els sistemes de lleteria cooperativa permeten aturar dos mesos la producció, donant descans a les vaques en les últimes setmanes d'embaràs, a l'hivern.[22] Per maximitzar beneficis, tant uns com els altres han de procurar minimitzar la sobreproducció, ja que l'excedent es ven per sota del preu de cost.[23]

Inseminació artificial d'una vaca.

A mesura que el nombre de ramats va augmentant, també va augmentant els problemes de salut animal. Històricament, s'han enfrontat a aquesta situació millorant els medicaments per tractar els animals i incrementant la despesa en metges veterinaris.[24] La inseminació artificial és habitual en tots els ramats d'alta producció, per tal de millorar la genètica de la descendència femella que es criarà per a reemplaçar l'existent. Així també es redueix la necessitat de mantenir bous potencialment perillosos a la granja. Els vedells mascles es venen per ser criats per a carn o se sacrifiquen per manca de rendibilitat.[25] Una vaca pareix aproximadament un cop l'any, fins que és sacrificada a causa de la disminució de la producció, la infertilitat o altres problemes de salut. Llavors la vaca serà venuda, la majoria de vegades va a la matança.[26]

Processament industrial

Camió cisterna en una fàbrica de llet a Finlàndia.

Les plantes lleteres processen la llet crua que reben dels agricultors per allargar-ne la vida comercial. Els dos tipus de processaments més habituals són el tractament tèrmic per garantir la seguretat de la llet per al consum humà i allargar-ne la vida útil i la deshidratació de productes lactis com la mantega, el formatge curat i la llet en pols, perquè es puguin emmagatzemar.

Nata i mantega

Avui dia, la llet és separada en nata i llet desnatada a granel per grans màquines. La nata es processa per produir diversos productes de consum, en funció del seu greix, la seva idoneïtat per a usos culinaris i la demanda del consumidor, que difereix d'un lloc a un altre.[27] La llet també es pot evaporar o condensar, afegint-hi una quantitat variable de sucre.[28]

Fabricació artesanal de mantega a Austràlia, 1893.

Amb la nata es pot fabricar mantega, remenant i batint la nata fins que els glòbuls de greix es coagulen i formen una massa monolítica. Aquesta massa de mantega es renta i, de vegades, se sala per millorar les qualitats de conservació. La mantega s'envasa en caixes de 25 a 50 kg i es refrigera per a l'emmagatzematge. En una fase posterior, aquests blocs es divideixen i envasen en racions de mida menor, pel consum domèstic.[29]

Llet desnatada

El producte que queda després de treure la nata s'anomena llet desnatada. A la llet desnatada se li pot afegir de nou part del greix extret, per produir llet semidesnatada. Els productors poden jugar amb el percentatge de nata, per adaptar el producte al seu mercat local. La llet sencera també s'elabora afegint la nata de nou a la llet desnatada, per tal d'oferir al mercat un producte estandarditzat. També s'afegeixen altres additius, com el calci, la vitamina D i aromatitzants per atreure els consumidors.[30]

Caseïna

La caseïna és la fosfoproteïna predominant que es troba a la llet fresca.[31] Té un ventall molt ampli d'usos des de ser un ingredient en diversos aliments humans, com en gelats, fins a la fabricació de productes com teixits, adhesius i plàstics.[32]

Formatge

Diferents classes de formatges curats.
Article principal: Formatge

El formatge és un altre producte elaborat amb llet. La llet sencera es fa reaccionar per formar recuit, que es pot comprimir, processar i emmagatzemar per formar formatge. Als països on legalment es permet processar la llet sense pasteurització, es pot elaborar una àmplia gamma de formatges utilitzant els bacteris que es troben naturalment a la llet.[33] Majoritàriament, a la resta de països la gamma de formatges és menor. El sèrum és un subproducte d'aquest procés.

Algunes persones amb intolerància a la lactosa són sorprenentment capaços de menjar certs tipus de formatge. Alguns formatges curats elaborats tradicionalment i alguns formatges suaus madurats, degut als processos bioquímics de la seva el·laboració, causen una menor reacció als intolerants: la fermentació i el contingut més elevat de greixos contribueixen a una menor quantitat de lactosa.[34] Per exemple, l'Emmental o el Cheddar elaborats tradicionalment poden contenir només un 10% de la lactosa que es troba a la llet sencera. A més, els mètodes de curat tradicional (de vegades, de més de dos anys) minimitzen pràcticament el seu contingut en lactosa.[35] Els formatges comercials, però, sovint es fabriquen mitjançant processos que no tenen les mateixes propietats reductores de lactosa. L'envelliment d'alguns formatges es regeix per normativa;[36] en altres casos no hi ha cap indicació quantitativa del grau de criança i la concomitant reducció de lactosa. A més, el contingut de lactosa no s'acostuma a indicar en les etiquetes.[37]

Sèrum

Antigament, el sèrum de llet es considerava un producte de rebuig o, en tot cas, s'emprava per alimentar els porcs i altres animals de granja. A partir del 1950, i sobretot des del 1980, la lactosa i molts altres productes, principalment additius alimentaris, s'elaboren tant a partir de caseïna com del sèrum.[38][39]

Iogurt

Secció de lactis en un supermercat francès.

L'elaboració del iogurt segueix un sistema similar al de l'elaboració del formatge, però el procés s'atura abans que el recuit es torni molt dur. En el iogurt elaborat i perquè nominalment se'l pugui anomenar així, la proporció entre Streptococcus sp. i Lactobacillus casei ha de ser de meitat i meitat.[40]

Llet en pols

La llet també es processa mitjançant diversos processos d'assecat en pols. La llet sencera, la llet desnatada, la llet de mantega i els productes de sèrum s'assequen en forma de pols i s'utilitzen per al consum humà i animal. La principal diferència entre la fabricació de llet en pols per al consum humà o animal està en les mesures anticontaminació del procés productiu. Algunes persones beuen llet reconstituïda a partir de llet en pols, perquè la llet és aproximadament un 88% d'aigua i és molt més barat transportar el producte sec.[41][42]

Altres lactis

Lassi natural (salat).

El kumis es produeix comercialment a l'Àsia Central. Encara que tradicionalment es fa amb llet d'euga, les variants industrials modernes poden utilitzar llet de vaca.[43] A l'Índia, que acumula el 22% de la producció mundial de llet (dades de 2018),[44] es produeix comercialment una gamma de productes tradicionals a base de llet, com khoa o chhana.[45] Un altre producte molt popular a països com Índia o Birmània, i que s'ha estès arreu, és el lassi, fet amb iogurt, aigua, espècies més fruita al gust.[46]

Referències

  1. ↑ Mediavilla, Daniel «¿Cómo empezamos a beber leche?» (en castellà). El País [Madrid], 20-09-2015. ISSN: 1134-6582.
  2. ↑ «Early Developments in the American Dairy Industry» (en anglès americà). NAL Special Collections. [Consulta: 28 novembre 2021].
  3. ↑ Morala, Toño. «Cuando se ordeñaba a mano» (en castellà). La Nueva Crónica, 20-01-2020. [Consulta: 28 novembre 2021].
  4. ↑ «Dairy Farming History» (en anglès americà). American Dairy Association. [Consulta: 28 novembre 2021].
  5. ↑ Molina, Efraín; Espitia, Leónidas. Ordeño Manual (pdf) (en castellà). Bogotá: Servicio Nacional de Aprendizaje, 1985-05. 
  6. ↑ «How to Train a Heifer to Become a Family Milk Cow» (en anglès americà). The Prairie Homestead, 15-08-2014. [Consulta: 28 novembre 2021].
  7. ↑ Henriksen, Jørgen. Milk for health and wealth (pdf) (en anglès). 6. Roma: Rural Infrastructure and Agro-Industries Division, FAO, 2009 (Diversification booklet). 
  8. ↑ «The Future of Food and Farming» (pdf) (en anglès). European Comission, 2911/2017. [Consulta: 28 novembre 2021].
  9. ↑ Díaz-Bonilla, Eugenio; Orden, David; Kwiecinski, Andrzej «Enabling Environment for Agricultural Growth and Competitiveness: Evaluation, Indicators and Indices» (en anglès). OECD FOOD, AGRICULTURE AND FISHERIES PAPERS, 05-05-2014. DOI: 10.1787/5jz48305h4vd-en.
  10. ↑ Burnett, John «Independent Farmers Feel Squeezed By Milk Cartel» (en anglès). npr, 20-08-2009.
  11. ↑ Rathke, Lisa. «Judge approves $50m settlement to Northeast dairy farmers - The Boston Globe» (en anglès americà), 07-06-2016. Arxivat de l'original el 19/08/2016. [Consulta: 28 novembre 2021].
  12. ↑ Field, Thomas G. Scientific farm animal production : an introduction to animal science.. [Place of publication not identified]: Prentice-Hall Of India Pv, 2011. ISBN 81-203-4398-0. 
  13. ↑ Gorewit, Ronald C. «Lactation Biology and Methods of Increasing Efficiency» (en anglès). Designing Foods. Animal Product Options in the Marketplace. National Academies Press (US), 1988.
  14. ↑ Ervin, David E.; Glenna, Leland L.; Jussaume, Raymond A. «Are biotechnology and sustainable agriculture compatible?» (en anglès). Renewable Agriculture and Food Systems, 25, 2, 2010-06, pàg. 143–157. DOI: 10.1017/S1742170510000189. ISSN: 1742-1713.
  15. ↑ «REGLAMENTO (UE) No 1308/2013 DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO» (en castellà). PARLAMENTO EUROPEO Y EL CONSEJO DE LA UNIÓN EUROPEA, 17-12-2013. [Consulta: 28 novembre 2021].
  16. ↑ «Dairy contracts in European countries: research» (en anglès). Govern d'Escòcia. [Consulta: 28 novembre 2021].
  17. ↑ O'Connell, J.; Giller, P. S.; Meaney, W. «A Comparison of Dairy Cattle Behavioural Patterns at Pasture and during Confinement». Irish Journal of Agricultural Research, 28, 1, 1989, pàg. 65–72. ISSN: 0578-7483.
  18. ↑ Coppock, Carl E. «Feeding Methods and Grouping Systems» (en anglès). Journal of Dairy Science, 60, 8, 1977-08, pàg. 1327–1336. DOI: 10.3168/jds.S0022-0302(77)84030-7.
  19. ↑ 19,0 19,1 Strucken, Eva M.; Laurenson, Yan C. S. M.; Brockmann, Gudrun A. «Go with the flow - Biology and genetics of the lactation cycle». Frontiers in Genetics, 6, 26-03-2015. DOI: 10.3389/fgene.2015.00118. ISSN: 1664-8021. PMC: PMC4374477. PMID: 25859260.
  20. ↑ «Improving peak milk yields» (en anglès). University of Minnesota. [Consulta: 28 novembre 2021].
  21. ↑ Stefanowska, J; Plavsic, M; Ipema, A.H; Hendriks, M.M.W.B «The effect of omitted milking on the behaviour of cows in the context of cluster attachment failure during automatic milking» (en anglès). Applied Animal Behaviour Science, 67, 4, 2000-04, pàg. 277–291. DOI: 10.1016/S0168-1591(00)00087-3.
  22. ↑ «[https://www.fao.org/3/as153s/as153s.pdf EXPERIENCIAS EXITOSAS DE INTEGRACIÓN ASOCIATIVA DE PRODUCTORES LECHEROS FAMILIARES: TRES ESTUDIOS DE CASO EN NICARAGUA, ECUADOR Y PARAGUAY]» (pdf). ORGANIZACIÓN DE LAS NACIONES UNIDAS PARA LA ALIMENTACION Y LA AGRICULTURA, 2012. [Consulta: 28 novembre 2021].
  23. ↑ Fiallo, Belén Estrella «La sobreproducción de leche y el reto de exportar» (pdf). Gestión [Equador], 250, 2015-04, pàg. 52-54.
  24. ↑ Garcia, Sara N.; Osburn, Bennie I.; Cullor, James S. «A one health perspective on dairy production and dairy food safety» (en anglès). One Health, 7, 2019-06, pàg. 100086. DOI: 10.1016/j.onehlt.2019.100086. PMC: PMC6416413. PMID: 30911596.
  25. ↑ «What happens to bobby calves?» (en anglès australià). RSPCA Knowledgebase. [Consulta: 28 novembre 2021].
  26. ↑ Capps, Ashley. «10 Dairy Facts the Industry Doesn’t Want You to Know» (en anglès). Free From Harm, 30-07-2014. Arxivat de l'original el 20/02/2018. [Consulta: 28 novembre 2021].
  27. ↑ «Bien comprendre la crème» (en francès). Elle & Vire. [Consulta: 29 novembre 2021].
  28. ↑ Cabrera, Andy. «Diferencias entre la leche condensada y evaporada» (en espanyol de Mèxic). El Universal, 18-06-2019. [Consulta: 29 novembre 2021].
  29. ↑ «Mantequilla de Soria» (en castellà). Consejo Regulador de la Denominación de Origen Protegida "Mantequilla de Soria". [Consulta: 29 novembre 2021].
  30. ↑ «La leche. Procesos y presentación» (en castellà). ABC, 13-07-2010. [Consulta: 29 novembre 2021].
  31. ↑ Mercier, Jean-Claude; Brignon, Ghislaine; Ribadeau-dumas, Bruno «Structure primaire de la caseine kappaB bovine. Sequence complete» (en anglès). European Journal of Biochemistry, 35, 2, 1973-06, pàg. 222–235. DOI: 10.1111/j.1432-1033.1973.tb02829.x. ISSN: 0014-2956.
  32. ↑ «Casein Industry» (en anglès). Haus. [Consulta: 29 novembre 2021].
  33. ↑ Sampaio Doria Chaves, Ana Carolina; Paranhos Monteiro, Rodrigo; Pires Machado, Robero Luiz «Processo de Produção do Queijo Minas Artesanal» (pdf) (en portuguès brasiler). Queijo Minas Artesanal Valorizando a Agroindústria Familiar, 2019, pàg. 55-70.
  34. ↑ «Puedes comer queso aunque seas intolerante a la lactosa» (en castellà). Organización Interprofesional Láctea, 11-04-2018. [Consulta: 30 novembre 2021].
  35. ↑ «Lactose Intolerance FAQs» (en anglès). American Dairy Association. Arxivat de l'original el 30/07/2013. [Consulta: 30 novembre 2021].
  36. ↑ «PDO - Our Provenance» (en anglès). West Country Farmhouse Cheesemakers. Arxivat de l'original el 11/07/2014. [Consulta: 30 novembre 2021].
  37. ↑ Aranda Ramírez, Carlos «Etiquetado de Productos Lácteos» (pdf). Revisión de las actuaciones de Control Sanitario Oficial de I. Lácteas en Andalucía. Colegio Oficial de Veterinarios de Granada.
  38. ↑ Hill, A. R.; Irvine, D. M.; Bullock, D. H. «Buffer Capacity of Cheese Wheys» (en anglès). Journal of Food Science, 50, 3, 1985-05, pàg. 733–738. DOI: 10.1111/j.1365-2621.1985.tb13784.x. ISSN: 0022-1147.
  39. ↑ Sienkiewicz, Tadeusz; Riedel, Carl-Ludwig. Whey and Whey Utilization: Possibilities for Utilization in Agriculture and Foodstuffs Production (en anglès). Verlag Th. Mann, 1990. ISBN 978-3-7862-0086-4. 
  40. ↑ «BACTERIAS LACTICAS: IMPORTANCIA EN ALIMENTOS Y SUS EFECTOS EN LA SALUD» (pdf). Revista Fuente. Universidad Autónoma de Nayarit, 2011.
  41. ↑ «F&E: Sprühtrocknung für Milch- und Molkepulver» (en alemany). lebensmittelverarbeitung. [Consulta: 30 novembre 2021].
  42. ↑ Lab ref : a handbook of recipes, reagents, and other reference tools for use at the bench. Cold Spring Harbor, NY: Cold Spring Harbor Laboratory Press, ©2002-©2007. ISBN 0-87969-630-3. 
  43. ↑ Kurmann, Joseph A. Encyclopedia of fermented fresh milk products : an international inventory of fermented milk, cream, buttermilk, whey, and related products. New York: Van Nostrand Reinhold, 1992. ISBN 0-442-00869-4. 
  44. ↑ «Dairy production and products: Production» (en anglès). FAO. [Consulta: 30 novembre 2021].
  45. ↑ «Importance of Traditional Indian Dairy Products» (en anglès). Krishi Jagran, 22-06-2018 [Consulta: 30 novembre 2021].
  46. ↑ Tamang, Jyoti Prakash (ed.). Ethnic fermented foods and alcoholic beverages of Asia, 2016, p. 44. ISBN 978-81-322-2800-4. 

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lleteria
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lleteria&oldid=28721356»