Vés al contingut

Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
mCap resum de modificació
Etiqueta: editor de codi 2017
Cap resum de modificació
Línia 13: Línia 13:
D'inici, comportà la [[legalització]] i l'intent d'estigmatització social d'aquests col·lectius a [[Alemanya]], acompanyada de persecució policial i [[Exili|exilis]] forçats.<ref name=":5" /> Poc després aquests fets van desembocar en pràctiques de [[neteja ètnica]] per tal d'erradicar, especialment, la [[Jueus|comunitat jueva]] del món sota un discurs marcat pel maltractament com «raça inferior».<ref name=":5" /> Les accions sistemàtiques per eliminar la població de jueus varen rebre el nom de [[Solució final]]{{sfn|Jiménez Burillo|2005|p=56}} i es consumaren amb [[Camp de concentració nazi|camps de concentració]] per a [[treballs forçats]], [[Camp d'extermini|camps d'extermini]] per a l'assassinat massiu amb diverses [[Tortura|tècniques de tortura]] i de mort,<ref>{{Ref-web|títol=El mapa de l'horror de l'Holocaust|url=https://www.sapiens.cat/epoca-historica/historia-contemporania/segona-guerra-mundial/mapa-horror-holocaust_202808_102.html|consulta=2022-06-25|data=n.d|llengua=català|editor=[[Sàpiens]]}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=camp de concentració|editor=[[Enciclopèdia Catalana]]|llengua=català|url=https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/camp-de-concentracio|consulta=2022-06-25|data=n.d}}</ref> [[Experimentació mèdica nazi|experimentació mèdica]], [[Esterilització forçosa|esterilitzacions forçoses]] i [[Eutanàsia a l'Alemanya nazi|eutanàsies]] de [[Trastorn mental|malalts mentals]], desvalguts i membres d'aquesta ètnia i de molts altres grups humans.<ref name=":5" />{{sfn|Jiménez Burillo|2005|p=22-23}} Les incursions i [[Invasió|invasions]] en altres [[Sobirania|estats sobirans]] i llurs declaracions de guerra comportaren l'inici de la [[Segona Guerra Mundial]] i una escalada d'aquestes atrocitats comeses pels nazis fins a la seva [[rendició]].{{sfn|Feliu i Montfort|Sudrià Triay|2013}}{{sfn|Rodríguez|2005|p=36}}
D'inici, comportà la [[legalització]] i l'intent d'estigmatització social d'aquests col·lectius a [[Alemanya]], acompanyada de persecució policial i [[Exili|exilis]] forçats.<ref name=":5" /> Poc després aquests fets van desembocar en pràctiques de [[neteja ètnica]] per tal d'erradicar, especialment, la [[Jueus|comunitat jueva]] del món sota un discurs marcat pel maltractament com «raça inferior».<ref name=":5" /> Les accions sistemàtiques per eliminar la població de jueus varen rebre el nom de [[Solució final]]{{sfn|Jiménez Burillo|2005|p=56}} i es consumaren amb [[Camp de concentració nazi|camps de concentració]] per a [[treballs forçats]], [[Camp d'extermini|camps d'extermini]] per a l'assassinat massiu amb diverses [[Tortura|tècniques de tortura]] i de mort,<ref>{{Ref-web|títol=El mapa de l'horror de l'Holocaust|url=https://www.sapiens.cat/epoca-historica/historia-contemporania/segona-guerra-mundial/mapa-horror-holocaust_202808_102.html|consulta=2022-06-25|data=n.d|llengua=català|editor=[[Sàpiens]]}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=camp de concentració|editor=[[Enciclopèdia Catalana]]|llengua=català|url=https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/camp-de-concentracio|consulta=2022-06-25|data=n.d}}</ref> [[Experimentació mèdica nazi|experimentació mèdica]], [[Esterilització forçosa|esterilitzacions forçoses]] i [[Eutanàsia a l'Alemanya nazi|eutanàsies]] de [[Trastorn mental|malalts mentals]], desvalguts i membres d'aquesta ètnia i de molts altres grups humans.<ref name=":5" />{{sfn|Jiménez Burillo|2005|p=22-23}} Les incursions i [[Invasió|invasions]] en altres [[Sobirania|estats sobirans]] i llurs declaracions de guerra comportaren l'inici de la [[Segona Guerra Mundial]] i una escalada d'aquestes atrocitats comeses pels nazis fins a la seva [[rendició]].{{sfn|Feliu i Montfort|Sudrià Triay|2013}}{{sfn|Rodríguez|2005|p=36}}


Les conseqüències de l'Holocaust nazi foren l'[[Assassinat|assassinat organitzat]] de més d'11 milions de persones, de les quals vora 6 milions foren jueus.{{sfn|Sturdy Colls|2015|p=3}}<ref name=":0">{{ref-web|url=https://encyclopedia.ushmm.org/content/en/article/documenting-numbers-of-victims-of-the-holocaust-and-nazi-persecution|títol=Documenting Numbers of Victims of the Holocaust and Nazi Persecution|editor=United States Holocaust Memorial Museum|data=8 desembre 2020|consulta=12 juny 2022|llengua=anglès}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Quantifying the Holocaust: Hyperintense kill rates during the Nazi genocide|url=https://www.science.org/doi/10.1126/sciadv.aau7292|publicació=Science Advances|data=2019-01-04|issn=2375-2548|pmc=PMC6314819|pmid=30613773|pàgines=eaau7292|volum=5|exemplar=1|doi=10.1126/sciadv.aau7292|llengua=en|nom=Lewi|cognom=Stone}}</ref> Prenent aquestes estimacions del total de morts en el rang més ampli, s'estima que se n'executaren uns 3 milions pertanyents a ciutadans i [[Presoner de guerra|presoners de guerra]] [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|soviètics]],<ref name=":0"/> entre 2 i 3 milions de [[polonesos]]<ref name=":1">{{ref-web|url=https://web.archive.org/web/20180102111652/https://www.ushmm.org/learn/students/learning-materials-and-resources/poles-victims-of-the-nazi-era/polish-resistance-and-conclusions|llengua=anglès|títol=Polish Resistance and Conclusions|editor=United States Holocaust Memorial Museum|data=2018|consulta=12 juny 2022|format=Arxivat amb [[Wayback Machine]]}}</ref> i de l'ordre de centenars de milers de [[serbis]] (entre 300.000 i 600.000), [[Discapacitat|discapacitats]] (entre 200.000 i 270.000),<ref>{{Ref-web|títol=Euthanasia – the ‘mercy killing’ of disabled people in Germany|url=https://web.archive.org/web/20160303081500/http://www.holocaust-education.dk/baggrund/eutanasi.asp|data=2016-03-03|consulta=2022-07-16|llengua=en|editor=The Danish Center for Holocaust and Genocide Studies|format=Arxivat amb [[Wayback Machine]]}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=The Murder of People with Disabilities|url=https://encyclopedia.ushmm.org/content/en/article/the-murder-of-people-with-disabilities|consulta=2022-07-16|llengua=en|editor=United States Holocaust Memorial Museum|data=n.d}}</ref>{{sfn|Brueggemann|Lupo|2013}}{{sfn|Smets|Leurs|Georgiou|Witteborn|2019|p=97}} [[gitanos]] (entre 150.000 i 500.000){{sfn|Smets|Leurs|Georgiou|Witteborn|2019|p=97}} i [[Francmaçoneria|francmaçons]](entre 80.000 i 200.000). El nombre d'assassinats de [[testimonis de Jehovà]], de [[Segona República Espanyola en guerra|republicans catalans i espanyols]] (amb el suport bèl·lic i ideològic del [[franquisme]]), [[Homosexualitat|homosexuals]] i [[Eslovènia|eslovens]] s'estima en xifres que varien dels 1.500 i fins als 25.000 morts, respectivament per a cada grup.{{sfn|Smets|Leurs|Georgiou|Witteborn|2019|p=97}}
Les conseqüències de l'Holocaust nazi foren l'[[Assassinat|assassinat organitzat]] de més d'11 milions de persones, de les quals vora 6 milions foren jueus.{{sfn|Sturdy Colls|2015|p=3}}<ref name=":0">{{ref-web|url=https://encyclopedia.ushmm.org/content/en/article/documenting-numbers-of-victims-of-the-holocaust-and-nazi-persecution|títol=Documenting Numbers of Victims of the Holocaust and Nazi Persecution|editor=United States Holocaust Memorial Museum|data=8 desembre 2020|consulta=12 juny 2022|llengua=anglès}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Quantifying the Holocaust: Hyperintense kill rates during the Nazi genocide|url=https://www.science.org/doi/10.1126/sciadv.aau7292|publicació=Science Advances|data=2019-01-04|issn=2375-2548|pmc=PMC6314819|pmid=30613773|pàgines=eaau7292|volum=5|exemplar=1|doi=10.1126/sciadv.aau7292|llengua=en|nom=Lewi|cognom=Stone}}</ref> Prenent aquestes estimacions del total de morts en el rang més ampli, s'estima que se n'executaren uns 3 milions pertanyents a ciutadans i [[Presoner de guerra|presoners de guerra]] [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|soviètics]],<ref name=":0"/> entre 2 i 3 milions de [[polonesos]]<ref name=":1">{{ref-web|url=https://web.archive.org/web/20180102111652/https://www.ushmm.org/learn/students/learning-materials-and-resources/poles-victims-of-the-nazi-era/polish-resistance-and-conclusions|llengua=anglès|títol=Polish Resistance and Conclusions|editor=United States Holocaust Memorial Museum|data=2018|consulta=12 juny 2022|format=Arxivat amb [[Wayback Machine]]}}</ref> i de l'ordre de centenars de milers de [[serbis]] (entre 300.000 i 600.000), [[Discapacitat|discapacitats]] (entre 200.000 i 270.000),<ref>{{Ref-web|títol=Euthanasia – the ‘mercy killing’ of disabled people in Germany|url=https://web.archive.org/web/20160303081500/http://www.holocaust-education.dk/baggrund/eutanasi.asp|data=2016-03-03|consulta=2022-07-16|llengua=en|editor=The Danish Center for Holocaust and Genocide Studies|format=Arxivat amb [[Wayback Machine]]}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=The Murder of People with Disabilities|url=https://encyclopedia.ushmm.org/content/en/article/the-murder-of-people-with-disabilities|consulta=2022-07-16|llengua=en|editor=United States Holocaust Memorial Museum|data=n.d}}</ref>{{sfn|Brueggemann|Lupo|2013}}{{sfn|Smets|Leurs|Georgiou|Witteborn|2019|p=97}} [[gitanos]] (entre 150.000 i 500.000){{sfn|Smets|Leurs|Georgiou|Witteborn|2019|p=97}}<ref>{{Ref-llibre|títol=Romanies and the Holocaust: A Re-evaluation and Overview|url=http://link.springer.com/10.1057/9780230524507_18|editorial=Palgrave Macmillan UK|data=2004|lloc=Londres|isbn=978-1-4039-9927-6|pàgines=383–396|doi=10.1057/9780230524507_18|llengua=en|nom=Ian|cognom=Hancock}}</ref> i [[Francmaçoneria|francmaçons]] (entre 80.000 i 200.000). El nombre d'assassinats de [[testimonis de Jehovà]], de [[Segona República Espanyola en guerra|republicans catalans i espanyols]] (amb el suport bèl·lic i ideològic del [[franquisme]]), [[Homosexualitat|homosexuals]] i [[Eslovènia|eslovens]] s'estima en xifres que varien dels 1.500 i fins als 25.000 morts, respectivament per a cada grup.{{sfn|Smets|Leurs|Georgiou|Witteborn|2019|p=97}}

En el cas dels republicans i [[Independentisme|independentistes]] d'arreu dels [[Països Catalans]], malgrat el solapament temporal de la [[repressió franquista]] després de la [[Guerra Civil espanyola]] i l'esclat de la Segona Guerra Mundial, s'ha documentat que una xifra molt propera a 1.460 represaliats polítics foren executats en camps nazis durant l'Holocaust.<ref name=":6">{{Ref-web|títol=10 històries sobre els catalans als camps nazis que hauries de saber|url=https://www.elcritic.cat/reportatges/10-histories-sobre-els-catalans-als-camps-nazis-que-hauries-de-coneixer-56068|consulta=2022-07-16|llengua=ca|editor=[[El Crític]]|data=5 maig 2020|nom=Sergi|cognom=Picazo|nom2=Jordi|cognom2=De Miguel}}</ref> Se sap que el primer fou [[Miquel Maydeu i Pallerola]], un jove d'[[L'Albiol|Albiol]] de 27 anys,<ref name=":6" /> mentre que el darrer fou el [[Marganell|marganellenc]] [[Josep Bisbal i Riera|Joan Bisbal i Costa]] —també l'última víctima coneguda del [[Mauthausen-Gusen|camp de concentració de Mauthausen-Gusen]], hores abans del seu alliberament per part de les tropes aliades.<ref>{{Ref-web|títol=El bagenc que va morir després d'haver ressuscitat|url=https://www.regio7.cat/cultures/2021/05/05/bagenc-morir-despres-d-haver-51537272.html|data=2021-05-05|consulta=2022-07-16|llengua=ca|nom=Genís|cognom=Frontera|editor=[[Regió 7]]}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Mauthausen: el darrer mort va ser un bagenc a mans d'un altre català|url=https://www.regio7.cat/cultures/2021/05/05/mauthausen-darrer-mort-bagenc-mans-51537283.html|data=2021-05-05|consulta=2022-07-16|llengua=ca|nom=Susana|cognom=Paz|editor=[[Regió 7]]}}</ref>


=== Designació de la data commemorativa ===
=== Designació de la data commemorativa ===
Línia 30: Línia 32:
Diversos territoris dels [[Països Catalans]] commemoren el Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust des del període de mitjan [[dècada del 2000]], mentre havia estat suggerit pel [[Consell d'Europa]] i encara no formalitzat per l'ONU. És el cas de les [[Illes Balears]], el [[Parlament de les Illes Balears|Parlament]] de les quals ja l'havia declarat el 2005.<ref>{{Ref-publicació|article=6. Dades|publicació=[[Parlament de les Illes Balears]]|data=2007|pàgines=157|citació=Declaració Institucional amb motiu del Dia Oficial de la Memòria de l’Holocaust i la Prevenció dels Crims Contra la Humanitat. Ple d’1 de febrer del 2005.|format={{PDF}}|consulta=25 juny 2022|llengua=català}}</ref> I també la situació de [[l'Alguer]], on ja s'hi havien dut a terme tasques públiques de remembrança a les escoles des d'anys abans.<ref>{{Ref-publicació|cognom=P|nom=F|article=Affidato alla memoria dei più piccoli il ricordo del 27 gennaio|publicació=Alguer.it|url=https://www.alguer.it/notizie/n.php?id=7422|data=27 gener 2006|consulta=25 juny 2022}}</ref>
Diversos territoris dels [[Països Catalans]] commemoren el Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust des del període de mitjan [[dècada del 2000]], mentre havia estat suggerit pel [[Consell d'Europa]] i encara no formalitzat per l'ONU. És el cas de les [[Illes Balears]], el [[Parlament de les Illes Balears|Parlament]] de les quals ja l'havia declarat el 2005.<ref>{{Ref-publicació|article=6. Dades|publicació=[[Parlament de les Illes Balears]]|data=2007|pàgines=157|citació=Declaració Institucional amb motiu del Dia Oficial de la Memòria de l’Holocaust i la Prevenció dels Crims Contra la Humanitat. Ple d’1 de febrer del 2005.|format={{PDF}}|consulta=25 juny 2022|llengua=català}}</ref> I també la situació de [[l'Alguer]], on ja s'hi havien dut a terme tasques públiques de remembrança a les escoles des d'anys abans.<ref>{{Ref-publicació|cognom=P|nom=F|article=Affidato alla memoria dei più piccoli il ricordo del 27 gennaio|publicació=Alguer.it|url=https://www.alguer.it/notizie/n.php?id=7422|data=27 gener 2006|consulta=25 juny 2022}}</ref>
[[Fitxer:Acte oficial del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust al Parlament de Catalunya (2022) - 3.jpg|miniatura|Acte oficial del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust del 2022 al [[Parlament de Catalunya|Palau del Parlament de Catalunya]].]]
[[Fitxer:Acte oficial del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust al Parlament de Catalunya (2022) - 3.jpg|miniatura|Acte oficial del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust del 2022 al [[Parlament de Catalunya|Palau del Parlament de Catalunya]].]]
A [[Generalitat de Catalunya|Catalunya]], la [[Generalitat de Catalunya]] s'hi uní protocolàriament amb actes oficials per primer cop l'any 2006, tot seguint l'oficialitat establerta per l'ONU.<ref>{{Ref-web|títol=El Govern oficialitza la commemoració del Dia de la Memòria de l'Holocaust|url=http://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/73437/govern-oficialitza-commemoracio-del-dia-memoria-lholocaust|consulta=2022-06-25|llengua=en|editor=Sala de Premsa. [[Govern de Catalunya]]|data=27 gener 2006}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=La Generalitat se suma per primer cop a la commemoració del Dia de la Memòria de l'Holocaust|url=https://www.ccma.cat/324/la-generalitat-se-suma-per-primer-cop-a-la-commemoracio-del-dia-de-la-memoria-de-lholocaust/noticia/108767/|data=2006-01-27|consulta=2022-06-25|llengua=ca|cognom=324cat|editor=[[Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals]]}}</ref> El [[País Valencià]], per la seva banda, no l'incorporà fins al 2008 a les seves commemoracions oficials i ho feu a través del Decret 65/2008 publicat al [[Diari Oficial de la Generalitat Valenciana]].<ref>{{Ref-publicació|article=III. Actes Administratius|publicació=[[Diari Oficial de la Comunitat Valenciana]]|data=6 maig 2008|pàgines=59853|exemplar=núm. 5756}}</ref> I en el cas [[El Carxe|del Carxe]], al municipi de [[Iecla]] es commemora també des del 2008, quan s'hi erigí un monument en record a les víctimes de l'Holocaust amb representació institucional de la Conselleria de Cultura del [[Regió de Múrcia]].<ref>{{Ref-web|títol=La Consejería de Cultura y el Ayuntamiento de Yecla homenajean a las víctimas del Holocausto|url=https://www.murcia.com/yecla/noticias/2008/01-26-consejeria-cultura-y-ayuntamiento-yecla-17958.asp|consulta=2022-06-25|llengua=castellà|editor=Murcia.com|data=26 gener 2008}}</ref> L'[[Assemblea Regional de Múrcia]], però, no feu cap declaració governamental en aquest sentit fins un dels plens del febrer del 2015.<ref>{{Ref-web|títol=Diario de sesiones. Pleno. VIII Legislatura. Número 107.|url=http://hermes.asambleamurcia.es/pleno/viii-legislatura/ano-2015/4729-2015-02-06-09-46-38|consulta=2022-06-25|llengua=castellà|editor=Assemblea Regional de Múrcia|data=28 gener 2015}}</ref>
A [[Generalitat de Catalunya|Catalunya]], la [[Generalitat de Catalunya]] s'hi uní protocol·làriament amb actes oficials per primer cop l'any 2006, tot seguint l'oficialitat establerta per l'ONU.<ref>{{Ref-web|títol=El Govern oficialitza la commemoració del Dia de la Memòria de l'Holocaust|url=http://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/73437/govern-oficialitza-commemoracio-del-dia-memoria-lholocaust|consulta=2022-06-25|llengua=en|editor=Sala de Premsa. [[Govern de Catalunya]]|data=27 gener 2006}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=La Generalitat se suma per primer cop a la commemoració del Dia de la Memòria de l'Holocaust|url=https://www.ccma.cat/324/la-generalitat-se-suma-per-primer-cop-a-la-commemoracio-del-dia-de-la-memoria-de-lholocaust/noticia/108767/|data=2006-01-27|consulta=2022-06-25|llengua=ca|cognom=324cat|editor=[[Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals]]}}</ref> El [[País Valencià]], per la seva banda, no l'incorporà fins al 2008 a les seves commemoracions oficials i ho feu a través del Decret 65/2008 publicat al [[Diari Oficial de la Generalitat Valenciana]].<ref>{{Ref-publicació|article=III. Actes Administratius|publicació=[[Diari Oficial de la Comunitat Valenciana]]|data=6 maig 2008|pàgines=59853|exemplar=núm. 5756}}</ref> I en el cas [[El Carxe|del Carxe]], al municipi de [[Iecla]] es commemora també des del 2008, quan s'hi erigí un monument en record a les víctimes de l'Holocaust amb representació institucional de la Conselleria de Cultura del [[Regió de Múrcia]].<ref>{{Ref-web|títol=La Consejería de Cultura y el Ayuntamiento de Yecla homenajean a las víctimas del Holocausto|url=https://www.murcia.com/yecla/noticias/2008/01-26-consejeria-cultura-y-ayuntamiento-yecla-17958.asp|consulta=2022-06-25|llengua=castellà|editor=Murcia.com|data=26 gener 2008}}</ref> L'[[Assemblea Regional de Múrcia]], però, no feu cap declaració governamental en aquest sentit fins un dels plens del febrer del 2015.<ref>{{Ref-web|títol=Diario de sesiones. Pleno. VIII Legislatura. Número 107.|url=http://hermes.asambleamurcia.es/pleno/viii-legislatura/ano-2015/4729-2015-02-06-09-46-38|consulta=2022-06-25|llengua=castellà|editor=Assemblea Regional de Múrcia|data=28 gener 2015}}</ref>


Pel que fa a la [[Franja de Ponent]], la primera celebració institucional d'aquesta jornada tingué lloc el 2010 a iniciativa d'[[Amical de Mauthausen]] i [[Rolde de Estudios Aragoneses]], que involucraren la [[Diputació General d'Aragó]] en un acte protocol·lari des de les [[Corts d'Aragó]], situades al [[Palau de l'Aljaferia]].<ref>{{Ref-web|títol=La Aljafería de Aragón será escenario de la celebración del Día Internacional en Memoria de las Víctimas del Holocausto|url=https://www.europapress.es/epsocial/derechos-humanos/noticia-aljaferia-aragon-sera-escenario-celebracion-dia-internacional-memoria-victimas-holocausto-20110126163059.html|data=2011-01-26|consulta=2022-06-25|llengua=castellà|editor=[[Europa Press]]}}</ref>
Pel que fa a la [[Franja de Ponent]], la primera celebració institucional d'aquesta jornada tingué lloc el 2010 a iniciativa d'[[Amical de Mauthausen]] i [[Rolde de Estudios Aragoneses]], que involucraren la [[Diputació General d'Aragó]] en un acte protocol·lari des de les [[Corts d'Aragó]], situades al [[Palau de l'Aljaferia]].<ref>{{Ref-web|títol=La Aljafería de Aragón será escenario de la celebración del Día Internacional en Memoria de las Víctimas del Holocausto|url=https://www.europapress.es/epsocial/derechos-humanos/noticia-aljaferia-aragon-sera-escenario-celebracion-dia-internacional-memoria-victimas-holocausto-20110126163059.html|data=2011-01-26|consulta=2022-06-25|llengua=castellà|editor=[[Europa Press]]}}</ref>

Revisió del 12:34, 16 jul 2022

Plantilla:Infotaula esdevenimentDia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust
Imatge
Acte de commemoració del Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust a Varsòvia (Polònia) l'any 2020.
Tipusdia internacional Modifica el valor a Wikidata
Epònimvíctima de l’Holocaust Modifica el valor a Wikidata
CommemoraHolocaust Modifica el valor a Wikidata
Vigència2006 Modifica el valor a Wikidata - 
Dia27 de gener Modifica el valor a Wikidata
Promulgació21 novembre 2005 Modifica el valor a Wikidata
FundadorOrganització de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorOrganització de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
Lloc webun.org… Modifica el valor a Wikidata
Facebook: UNHOP Twitter (X): UNHOP Modifica el valor a Wikidata

El Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust se celebra cada any el 27 de gener per designació de l'Organització de les Nacions Unides (ONU).[1] Té l'objectiu de preservar la memòria històrica entre nacions a través de la confecció de polítiques públiques[2] i d'explicar les atrocitats comeses pel nazisme durant l'Holocaust, el genocidi a través del qual van assassinar uns 11 milions de persones, més de la meitat dels quals jueus i la resta d'altres minories ètniques, religioses i socials.[3][4]

Per bé que s'havia homenatjat amb anterioritat en diversos estats des de mitjan segle xx i també promocionat per mitjà del Consell d'Europa des de l'inici de la dècada del 2000, fou definitivament instaurat amb abast internacional el 1r de novembre de 2005 a través de la Resolució 60/7 de l'ONU i acollí els primers actes de recordança oficials l'any 2006.[5] Als Països Catalans, ha estat incorporat institucionalment per pràcticament tots els territoris amb l'excepció d'Andorra, que no el recorda a la seva agenda d'actes oficials.[6]

A fi i efecte de combatre l'increment de les notícies falses i l'estigmatització encara present en discursos contra els drets humans, l'ONU complementà aquesta resolució del 2006 amb una altra del 2022 en la qual definí el concepte de negacionisme de l'Holocaust i encoratjà a tots els estats del món a combatre'l per preservar una informació acurada sobre aquests fets històrics.[1][7]

Història

Crims de l'Holocaust

Article principal: Holocaust

L'Holocaust és el nom amb què es coneix el genocidi perpetrat pel règim nacionalsocialista alemany, el Tercer Reich, des del segon terç del segle xx i fins a la seva desfeta l'any 1945 en la Segona Guerra Mundial.[8] S'organitzà a partir d'un discurs d'odi institucional liderat per Adolf Hitler quan assolí el poder el 1933 cap a col·lectius humans amb diferències religioses, ètniques, d'orientació sexual i de dissidència política,[8][9] amb la participació directa o indirecta de milions de ciutadans alemanys.[10]

Marca al braç d'un dels supervivents als camps de concentració nazis durant la cerimònia del Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust a Estocolm (Suècia) l'any 2013.

D'inici, comportà la legalització i l'intent d'estigmatització social d'aquests col·lectius a Alemanya, acompanyada de persecució policial i exilis forçats.[9] Poc després aquests fets van desembocar en pràctiques de neteja ètnica per tal d'erradicar, especialment, la comunitat jueva del món sota un discurs marcat pel maltractament com «raça inferior».[9] Les accions sistemàtiques per eliminar la població de jueus varen rebre el nom de Solució final[11] i es consumaren amb camps de concentració per a treballs forçats, camps d'extermini per a l'assassinat massiu amb diverses tècniques de tortura i de mort,[12][13] experimentació mèdica, esterilitzacions forçoses i eutanàsies de malalts mentals, desvalguts i membres d'aquesta ètnia i de molts altres grups humans.[9][14] Les incursions i invasions en altres estats sobirans i llurs declaracions de guerra comportaren l'inici de la Segona Guerra Mundial i una escalada d'aquestes atrocitats comeses pels nazis fins a la seva rendició.[15][16]

Les conseqüències de l'Holocaust nazi foren l'assassinat organitzat de més d'11 milions de persones, de les quals vora 6 milions foren jueus.[4][17][18] Prenent aquestes estimacions del total de morts en el rang més ampli, s'estima que se n'executaren uns 3 milions pertanyents a ciutadans i presoners de guerra soviètics,[17] entre 2 i 3 milions de polonesos[19] i de l'ordre de centenars de milers de serbis (entre 300.000 i 600.000), discapacitats (entre 200.000 i 270.000),[20][21][22][23] gitanos (entre 150.000 i 500.000)[23][24] i francmaçons (entre 80.000 i 200.000). El nombre d'assassinats de testimonis de Jehovà, de republicans catalans i espanyols (amb el suport bèl·lic i ideològic del franquisme), homosexuals i eslovens s'estima en xifres que varien dels 1.500 i fins als 25.000 morts, respectivament per a cada grup.[23]

En el cas dels republicans i independentistes d'arreu dels Països Catalans, malgrat el solapament temporal de la repressió franquista després de la Guerra Civil espanyola i l'esclat de la Segona Guerra Mundial, s'ha documentat que una xifra molt propera a 1.460 represaliats polítics foren executats en camps nazis durant l'Holocaust.[25] Se sap que el primer fou Miquel Maydeu i Pallerola, un jove d'Albiol de 27 anys,[25] mentre que el darrer fou el marganellenc Joan Bisbal i Costa —també l'última víctima coneguda del camp de concentració de Mauthausen-Gusen, hores abans del seu alliberament per part de les tropes aliades.[26][27]

Designació de la data commemorativa

Monument del Consell d'Europa en memòria de les víctimes de l'Holocaust inaugurat el 27 de gener de 2005 a Estrasburg (França).

El 27 de gener és l'aniversari de l'alliberament del camp de concentració d'Auschwitz-Birkenau per part de l'Exèrcit Roig el 27 de gener del 1945, com a part de la derrota dels nazis durant la Segona Guerra Mundial. És un dia que, abans d'esdevenir oficial per l'ONU, ja havia estat commemorat per alguns estats —com ara des del 1996 tant al Regne Unit com a Alemanya sota el nom del Dia de Record de les Víctimes del Nacionalsocialisme. Israel, per altra banda, ja el celebrava pel seu compte des del 1951 com a Iom ha-Xoà el 27 de nissan en el calendari jueu.[28]

El 18 d'octubre de 2002 els Ministres d'Educació dels Estats Membres representats en el Consell d'Europa van decidir establir un dia de commemoració de l'Holocaust i de la prevenció dels crims contra la humanitat deixant-ne l'elecció de la data als propis Estats membres.[29] Fins a tretze d'aquests Estats, inclosos Itàlia, França i Espanya pel que fa als que inclouen el continu catalanoparlant, varen triar el 27 de gener.[30] En relació amb la jornada, els crims contra la humanitat, els genocidis i particularment l'Holocaust han d'abordar-se a les lliçons escolars i és per aquesta raó que el Consell d'Europa hi contribueix amb la preparació de material didàctic.[31]

Actes oficials del Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust de 2010 a la seu de les Nacions Unides a Nova York (EUA)

Després de commemorar-ne el 60è aniversari l'any 2005, l'Assemblea General de les Nacions Unides decidí declarar el Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust a tot el món durant la seva 42a sessió plenària de novembre de 2005 i mitjançant la Resolució 60/7.[32] Tres mesos i mig després, el 27 de gener de 2006, se n'efectuà la primera commemoració formal arreu del món.

La resolució aprovada també incorporà la creació d'una oficina intergovernamental de l'ONU per a aquesta qüestió, que fou constituïda amb el nom de Programa de Divulgació sobre l'Holocaust i les Nacions Unides (UNHOP en les seves sigles en anglès, de United Nations Outreach Programme on the Holocaust). De la mateixa manera que el Consell d'Europa, la seva funció és la difusió per tal d'evitar nous crims contra la humanitat especialment mitjançant la creació de currículums educatius. De manera similar al Programa de Divulgació de les Nacions Unides sobre el genocidi de Ruanda, s'han establert materials en les sis llengües oficials de l'ONU[33] —fet que ha despertat crítiques acadèmiques sobre l'abast i la utilitat d'aquestes reflexions crítiques i crides pedagògiques a la responsabilitat col·lectiva si no són disponibles en moltes de les llengües pròpies d'indrets on el risc de futurs genocidis és molt més elevat.[34]

Transcorreguda més d'una dècada de l'aprovació oficial d'aquesta data, els esforços transnacionals per a preservar-ne la memòria històrica i la didàctica educativa van centrar-se també en la lluita contra els discursos negacionistes de l'Holocaust i la creixent aparició arreu del món de faccions neonazis i d'extrema dreta contra les mateixes minories.[35][36][37] A partir d'aquesta línia de treball, les Nacions Unides aprovà el gener de 2022 una primera resolució en la qual hi interpel·là a tots els Estats membres i a les empreses de xarxes socials a prendre mesures actives contra la negació de l'Holocaust i a evitar la difusió de notícies falses que facilitin l'estigmatització, l'assetjament i qualsevol mena d'agressió a aquests col·lectius.[7][38][39]

Commemoracions als Països Catalans

Diversos territoris dels Països Catalans commemoren el Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust des del període de mitjan dècada del 2000, mentre havia estat suggerit pel Consell d'Europa i encara no formalitzat per l'ONU. És el cas de les Illes Balears, el Parlament de les quals ja l'havia declarat el 2005.[40] I també la situació de l'Alguer, on ja s'hi havien dut a terme tasques públiques de remembrança a les escoles des d'anys abans.[41]

Acte oficial del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust del 2022 al Palau del Parlament de Catalunya.

A Catalunya, la Generalitat de Catalunya s'hi uní protocol·làriament amb actes oficials per primer cop l'any 2006, tot seguint l'oficialitat establerta per l'ONU.[42][43] El País Valencià, per la seva banda, no l'incorporà fins al 2008 a les seves commemoracions oficials i ho feu a través del Decret 65/2008 publicat al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.[44] I en el cas del Carxe, al municipi de Iecla es commemora també des del 2008, quan s'hi erigí un monument en record a les víctimes de l'Holocaust amb representació institucional de la Conselleria de Cultura del Regió de Múrcia.[45] L'Assemblea Regional de Múrcia, però, no feu cap declaració governamental en aquest sentit fins un dels plens del febrer del 2015.[46]

Pel que fa a la Franja de Ponent, la primera celebració institucional d'aquesta jornada tingué lloc el 2010 a iniciativa d'Amical de Mauthausen i Rolde de Estudios Aragoneses, que involucraren la Diputació General d'Aragó en un acte protocol·lari des de les Corts d'Aragó, situades al Palau de l'Aljaferia.[47]

Andorra, per contra, malgrat que és un dels Estats membres de les Nacions Unides i que consegüentment hi forma part en l'Assemblea General que aprovà la resolució 60/7 de 2005 per la qual es formalitzà el Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust, no té en compte aquesta jornada per a activitats oficials. A data del 2022, l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa apuntava que el Principat no té calendaritzada cap jornada anual per a la recordança de l'Holocaust ni duu a terme recerca acadèmica o literària sobre aquest àmbit, per bé que forma part del currículum oficial a l'educació secundària.[6] Endemés, no fou Estat membre signatari de l'esborrany de resolució de l'ONU adoptat el gener del 2022 contra la negació de l'Holocaust.[48]

Lemes i temàtiques anuals

Cada any el Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust és difós amb un lema oficial escollit per l'ONU, que és el que configura el discurs del missatge del Secretari General de les Nacions Unides, així com el fil argumental i de debat per a les conferències, plens i activitats institucionals que organitzen els Estats membres i llurs divisions administratives.[49]

Any Tema (traducció no oficial al català)
2022 «Memòria, dignitat i justícia»
2021 «La vida després de l'Holocaust: recuperació i reconstitució»
2020 «75 anys després de Auschwitz: remembrança i ensenyança de l'Holocaust en pro de la justícia mundial»
2019 «Remembrança de l'Holocaust: Exigiu i defenseu els vostres drets humans»
2018 «Remembrança i ensenyament de l'Holocaust: la nostra responsabilitat compartida»
2017 «Remembrança de l'Holocaust: educar per un futur millor»
2016 «L'Holocaust i la dignitat humana»
2015 «La llibertat, la vida i el llegat dels supervivents de l'Holocaust»
2014 «Viatges a través de l'Holocaust»
2013 «Rescats durant l'Holocaust: El coratge d'amoinar-se»
2012 «Els nens i l'Holocaust»
2011 «Les dones i l'Holocaust: Coratge i compassió»
2010 «Commemoració de l'Holocaust: El llegat de la supervivència»
2009 «Una autèntica base per a l'esperança: Recordança i educació sobre l'Holocaust»
2008 «Responsabilitat cívica i la preservació dels valors democràtics»
2007 «El dret de les persones amb discapacitat»
2006 «Remembrança i més enllà»

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «UN General Assembly approves resolution condemning Holocaust denial» (en anglès). Organització de les Nacions Unides, 20-01-2022. [Consulta: 25 juny 2022].
  2. ↑ Arnabat Mata i Duch Plana, 2017, p. 42-43.
  3. ↑ Newman, Leonard S.; Erber, Ralph. Understanding GenocideThe Social Psychology of the Holocaust (en anglès). Oxford University Press, 2002-09-26. DOI 10.1093/acprof:oso/9780195133622.003.0011. ISBN 978-0-19-513362-2. 
  4. ↑ 4,0 4,1 Sturdy Colls, 2015, p. 3.
  5. ↑ Pierce, 2018.
  6. ↑ 6,0 6,1 Oficina per a les Institucions Democràtiques i els Drets Humans «Holocaust Memorial Days: An overview of remembrance and education in the OSCE region.» (en anglès). Participating State Reports and Annexes. Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa, 2022, pàg. 6 [Consulta: 25 juny 2022].
  7. ↑ 7,0 7,1 Noain, Idoya. «L’ONU aprova una resolució per condemnar el negacionisme de l’Holocaust». El Periódico de Catalunya, 20-01-2022. [Consulta: 25 juny 2022].
  8. ↑ 8,0 8,1 LaCapra, 1996, p. 69-72.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Mata, Jordi «L'Holocaust, el genocidi que va canviar la història». Sàpiens, n.d [Consulta: 25 juny 2022].
  10. ↑ Jiménez Burillo, 2005, p. 70.
  11. ↑ Jiménez Burillo, 2005, p. 56.
  12. ↑ «El mapa de l'horror de l'Holocaust». Sàpiens, n.d. [Consulta: 25 juny 2022].
  13. ↑ «camp de concentració». Enciclopèdia Catalana, n.d. [Consulta: 25 juny 2022].
  14. ↑ Jiménez Burillo, 2005, p. 22-23.
  15. ↑ Feliu i Montfort i Sudrià Triay, 2013.
  16. ↑ Rodríguez, 2005, p. 36.
  17. ↑ 17,0 17,1 «Documenting Numbers of Victims of the Holocaust and Nazi Persecution» (en anglès). United States Holocaust Memorial Museum, 08-12-2020. [Consulta: 12 juny 2022].
  18. ↑ Stone, Lewi «Quantifying the Holocaust: Hyperintense kill rates during the Nazi genocide» (en anglès). Science Advances, 5, 1, 04-01-2019, pàg. eaau7292. DOI: 10.1126/sciadv.aau7292. ISSN: 2375-2548. PMC: PMC6314819. PMID: 30613773.
  19. ↑ «Polish Resistance and Conclusions» (Arxivat amb Wayback Machine) (en anglès). United States Holocaust Memorial Museum, 2018. [Consulta: 12 juny 2022].
  20. ↑ «Euthanasia – the ‘mercy killing’ of disabled people in Germany» (Arxivat amb Wayback Machine) (en anglès). The Danish Center for Holocaust and Genocide Studies, 03-03-2016. [Consulta: 16 juliol 2022].
  21. ↑ «The Murder of People with Disabilities» (en anglès). United States Holocaust Memorial Museum, n.d. [Consulta: 16 juliol 2022].
  22. ↑ Brueggemann i Lupo, 2013.
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 Smets et al., 2019, p. 97.
  24. ↑ Hancock, Ian. Romanies and the Holocaust: A Re-evaluation and Overview (en anglès). Londres: Palgrave Macmillan UK, 2004, p. 383–396. DOI 10.1057/9780230524507_18. ISBN 978-1-4039-9927-6. 
  25. ↑ 25,0 25,1 Picazo, Sergi; De Miguel, Jordi. «10 històries sobre els catalans als camps nazis que hauries de saber». El Crític, 05-05-2020. [Consulta: 16 juliol 2022].
  26. ↑ Frontera, Genís. «El bagenc que va morir després d'haver ressuscitat». Regió 7, 05-05-2021. [Consulta: 16 juliol 2022].
  27. ↑ Paz, Susana. «Mauthausen: el darrer mort va ser un bagenc a mans d'un altre català». Regió 7, 05-05-2021. [Consulta: 16 juliol 2022].
  28. ↑ Young, James E. «When a Day Remembers: A Performative History of "Yom ha-Shoah"» (en anglès). History and Memory, 2, 2, 1990, pàg. 54–75. ISSN: 0935-560X.
  29. ↑ «Declaration by the European Ministers of Education (18 October 2002)» (Arxivat amb Wayback Machine) (en anglès). Consell d'Europa, 22-06-2007. [Consulta: 12 juny 2022].
  30. ↑ «4.Reference documents» (Arxivat amb Wayback Machine) (en anglès). Consell d'Europa, 18-05-2007. [Consulta: 12 juny 2022].
  31. ↑ Gross i Stevick, 2015, p. 267.
  32. ↑ «General Assembly decides to designate 27 January as Annual International Day of Commemoration to honour Holocaust meetings» (en anglès). Organització de les Nacions Unides, 01-11-2005. [Consulta: 25 juny 2022].
  33. ↑ Departament d'Informació Pública de les Nacions Unides, 2017, p. 22.
  34. ↑ Totten Herausgeber, 2017.
  35. ↑ «Remembering the Holocaust by rejecting denial and distortion» (en anglès). Consell d'Europa, 26-01-2022. [Consulta: 25 juny 2022].
  36. ↑ «A symposium on combatting Holocaust denial in Asia draws more than 1,200 participants» (en polonès). Stowarzyszenie Klon/Jawor, 01-01-2021. [Consulta: 25 juny 2022].
  37. ↑ «Holocaust denial in criminal law: Legal frameworks in selected EU Member States» (en anglès). Think Tank del Parlament Europeu, 26-01-2022. [Consulta: 25 juny 2022].
  38. ↑ Nichols, Michelle «U.N. defines Holocaust denial, urges social media firms to fight it» (en anglès). Reuters, 21-01-2022.
  39. ↑ «UN defines Holocaust denial in new resolution» (en anglès). BBC News, 20-01-2022.
  40. ↑ «6. Dades» (PDF). Parlament de les Illes Balears, 2007, pàg. 157 [Consulta: 25 juny 2022]. «Declaració Institucional amb motiu del Dia Oficial de la Memòria de l’Holocaust i la Prevenció dels Crims Contra la Humanitat. Ple d’1 de febrer del 2005.»
  41. ↑ P, F «Affidato alla memoria dei più piccoli il ricordo del 27 gennaio». Alguer.it, 27-01-2006 [Consulta: 25 juny 2022].
  42. ↑ «El Govern oficialitza la commemoració del Dia de la Memòria de l'Holocaust» (en anglès). Sala de Premsa. Govern de Catalunya, 27-01-2006. [Consulta: 25 juny 2022].
  43. ↑ 324cat. «La Generalitat se suma per primer cop a la commemoració del Dia de la Memòria de l'Holocaust». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 27-01-2006. [Consulta: 25 juny 2022].
  44. ↑ «III. Actes Administratius». Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, núm. 5756, 06-05-2008, pàg. 59853.
  45. ↑ «La Consejería de Cultura y el Ayuntamiento de Yecla homenajean a las víctimas del Holocausto» (en castellà). Murcia.com, 26-01-2008. [Consulta: 25 juny 2022].
  46. ↑ «Diario de sesiones. Pleno. VIII Legislatura. Número 107.» (en castellà). Assemblea Regional de Múrcia, 28-01-2015. [Consulta: 25 juny 2022].
  47. ↑ «La Aljafería de Aragón será escenario de la celebración del Día Internacional en Memoria de las Víctimas del Holocausto» (en castellà). Europa Press, 26-01-2011. [Consulta: 25 juny 2022].
  48. ↑ «A/76/L.30» (PDF) (en anglès). Assemblea General de les Nacions Unides, 13-01-2022 [Consulta: 25 gener 2022].
  49. ↑ «Annual Holocaust Remembrance» (en anglès). Organització de les Nacions Unides, n.d. [Consulta: 25 juny 2022].

Bibliografia

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dia_Internacional_de_Commemoració_en_Memòria_de_les_Víctimes_de_l%27Holocaust&oldid=30447108»