Eisaku Satō

Eisaku Satō

Nom original	(ja) 佐藤栄作
Biografia
Naixement	27 març 1901 Tabuse (Japó) (en)
Mort	3 juny 1975 (74 anys) The Jikei University Hospital (Japó) (en)
Causa de mort	Causes naturals  (Hemorràgia cerebral )
Sepultura	Tsukiji Hongan-ji Wadabori-byōsho (en)
63è Primer ministre del Japó
14 gener 1970 – 7 juliol 1972 ← Eisaku Sato – Kakuei Tanaka → Membre del gabinet: Third Satō Cabinet (en)
62è Primer ministre del Japó
17 febrer 1967 – 14 gener 1970 ← Eisaku Sato – Eisaku Sato → Membre del gabinet: Second Satō Cabinet (en)
61è Primer ministre del Japó
9 novembre 1964 – 17 febrer 1967 ← Hayato Ikeda – Eisaku Sato → Membre del gabinet: First Satō Cabinet (en)
Ministre de Construcció
30 octubre 1952 – 10 febrer 1953 ← Uichi Noda (en) – Kuichirō Totsuka (en)  →
Membre de la Cambra de Representants del Japó
23 gener 1949 – 3 juny 1975 Circumscripció electoral: Yamaguchi 2nd district (en)
Secretari general del Gabinet
17 octubre 1948 – 16 febrer 1949 ← Gizō Tomabechi (en) – Kaneshichi Masuda (en)  →
Dades personals
Religió	Honganji-ha (en)
Formació	Facultat de Dret i Política de la Universitat de Tòquio Fifth High School (en) institut de la prefectura de Yamaguchi
Activitat
Ocupació	polític
Ocupador	Ministry of Railways (en)
Partit	Partit Liberal Democràtic
Família
Cònjuge	Hiroko Satō (en)
Fills	Satō Shinji
Pares	Hidesuke Satō (en)   i Shigeyo Satō (en)
Germans	Ichirō Satō i Nobusuke Kishi
Parents	Yoko Abe (filla del germà) Hironobu Abe (besnebot) Masashi Adachi (en) () Yosuke Matsuoka (oncle) Nobuo Kishi (besnebot) Shinzō Abe (besnebot) Shintaro Abe ()
Cronologia
17 juny 1971	acord de reversió d'Okinawa de 1971
19 novembre 1969	pacte secret nuclear d'Okinawa
Premis (1974)  Premi Nobel de la Pau (1965)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica  Gran Cordó de l'Orde del Crisantem  Orde del Crisantem amb collar
Signatura

Eisaku Sato en japonès: 佐藤榮作, (27 de març de 1901, Tabuse, prefectura de Yamaguchi, Japó 1901 – Tòquio, 1975) fou un polític japonès que arribà a ser primer ministre del Japó i fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 1974, juntament amb Seán MacBride.

Biografia

Estudià dret a la Universitat Imperial de Tòquio, passant a treballar al Ministeri de Ferrocarrils, esdevenint el 1948 vice-ministre de transports.

Entrà al Parlament Japonès el 1949 com a membre del Partit Liberal del Japó, i gradualment anà escalant posicions dins el seu partit així com en el govern japonès. Així inicià les activitats polítiques sent primer Cap de Gabinet del ministre d'afers estrangers Shigeru Yoshida, i el 1952 fou nomenat Ministre de Construcció. Els posteriors moviments, i coalicions, del seu partit provocaren que Sato esdevingués Ministre de Finances en els governs de Nobusuke Kishi, el seu germà, i Hayato Ikeda.

Sato va succeir Ikeda al capdavant del govern, degut a la malaltia d'aquell. Fou escollit Primer Ministre el 9 de novembre de 1964, sent reelegit el 17 de febrer de 1967 i el 14 de gener de 1970, estant en el càrrec fins al 7 de juliol de 1972.

Com a Primer Ministre fou molt popular gràcies al creixement que aconseguí de l'economia del país. La seva política exterior, però, fou criticada per alguns degut al seu acostament als Estats Units i a la República Popular de la Xina. Així, el 1969 pactà amb Richard Nixon la retirada de l'armament nuclear del territori japonès a condició del manteniment de les bases americanes d'Okinawa.

Tot i això, algunes de les seves decisions en política internacionals van ser polèmiques. Així, l'11 de novembre de 1967 l'activista Yui Chunoshin es va immolar davant la residència del primer ministre en protesta per la participació del Japó a la Guerra del Vietnam.

Després de tres eleccions consecutives, Sato decidí no presentar-se a un quart mandat, sense deixar el seu delfí Takeo Fukuda al poder, que perdé a mans de Kakuei Tanaka.

Sato fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau de 1974, que compartí amb l'irlandès Seán MacBride, per la seva ferma defensa de l'entrada del Japó en el Tractat de no proliferació nuclear. Sato morí a casa seva, a Tòquio, el 3 de juny de 1975.

Honors

Al Japó

• Premi Golden Faisan de l' Associació Scout del Japó (1970)
• Gran Cordó de l'Orde del Crisantem (3 de novembre de 1972)
• Premi Nobel de la Pau (12 de maig de 1974)
• Collar de l'Ordre del Crisantem (3 de juny de 1975; pòstum)
• Primera categoria júnior (3 de juny de 1975)

Internacionals

• Spain: Orde d'Isabel la Catòlica (23 February 1965)
• : Honorary Grand Commander of the Ordre del Defensor del Regne (S.M.N.) (1967)
• : Orde de Temasek (25 September 1967)
• : Orde de l'Àguila Asteca (9 March 1972)
• : Orde Nacional al Mèrit (5 April 1972)
• : Ordre al Mèrit de Servei Diplomàtic (1969)
• : Orde del Milió d'Elefants i el Para-sol Blanc (1966)

Bibliografia complementària

• Dufourmont, Eddy (2008). "Satō Eisaku, Yasuoka Masahiro and the Re-Establishment of 11 February as National Day: the Political Use of National Memory in Postwar Japan". In Wolfgang Schwentker and Sven Saaler ed., The Power of Memory in Modern Japan, Brill, pp. 204–222. ISBN 978-19-05-24638-0
• Edström Bert (1999). Japan's Evolving Foreign Policy Doctrine: From Yoshida to Miyazawa. Palgrave Macmillan. Chapter 5: "The Cautious and Discreet Prime Minister: Satō Eisaku". ISBN 978-1-349-27303-4
• Hattori, Ryuji (2020). Eisaku Sato, Japanese Prime Minister, 1964-72: Okinawa, Foreign Relations, Domestic Politics and the Nobel Prize. Routledge. ISBN 978-1003083306
• Hoey, Fintan (2015). Satō, America and the Cold War: US-Japanese Relations, 1964–72. Palgrave Macmillan. ISBN 978-1-137-45763-9
• Kapur, Nick (2018). "The Empire Strikes Back? The 1968 Meiji Centennial Celebrations and the Revival of Japanese Nationalism". Japanese Studies 38:3. pp. 305–328.
• Tsuda, Taro (2019). Satō Eisaku and the Establishment of Single-Party Rule in Postwar Japan. PhD dissertation. Harvard University.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eisaku Satō

• Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1974 (anglès)

Precedit per: Hayato Ikeda

Primer Ministre del Japó 1964-1972

Succeït per: Kakuei Tanaka