Vés al contingut

Grup del Partit Popular Europeu: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Història
Línia 1: Línia 1:
{{Confusió|Partit Popular Europeu}}{{Infotaula organització}}
{{Confusió|Partit Popular Europeu}}{{Infotaula organització}}
El '''Grup del Partit Popular Europeu (Demòcrata-Cristians)''' és un grup polític de [[centredreta]] del [[Parlament Europeu]], format per diputats dels partits membres del Partit Popular Europeu (PPE). De vegades també inclou eurodiputats independents o diputats de partits estatals no afiliats, així com membres del [[Moviment Polític Cristià Europeu]] (MPCE). El Grup del PPE comprèn polítics d'orientació [[Democràcia cristiana|democratacristiana]], [[Neoliberalisme|neoliberal]] i [[Conservadorisme liberal|conservadora liberal]].
El '''Grup del Partit Popular Europeu (Demòcrata-Cristians)''' és un grup polític de [[centredreta]] del [[Parlament Europeu]], format per diputats dels partits membres del Partit Popular Europeu (PPE). De vegades també inclou eurodiputats independents o diputats de partits estatals no afiliats, així com membres del [[Moviment Polític Cristià Europeu]] (MPCE).<ref>{{Ref-llibre|títol=La Unió Europea explicada: Institucions, Actors, Impacte Global|url=https://books.google.es/books?id=gePMlsVzZI0C&pg=PA67&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false|editorial=Indiana University Press|data=2011-06-24|isbn=978-0-253-00164-1|llengua=en|nom=Andreas|cognom=Staab|lloc=Bloomingtong, Indiana, Estats Units|pàgines=67|edició=Segona edició}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Resoldre les controvèrsies a la Unió Europea: presa de decisions legislatives abans i després de l'ampliació|url=https://books.google.es/books?id=uRetSyiQubMC&pg=PA103&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false|editorial=Cambridge University Press|data=2011-09-15|isbn=978-1-139-50517-8|llengua=en|nom=Robert|cognom=Thomson|lloc=Cambridge, Regne Unit|pàgines=103}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Construccions d'identitat europea: Debats i discursos sobre Turquia i la UE|url=https://books.google.es/books?id=DTviXmK9zgkC&pg=PA16&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false|editorial=Springer|data=2012-12-15|isbn=978-1-137-28351-1|llengua=en|nom=Senem|cognom=Aydin-Düzgit|lloc=Turquia|pàgines=16}}</ref> El Grup del PPE comprèn polítics d'orientació [[Democràcia cristiana|democratacristiana]], [[Neoliberalisme|neoliberal]] i [[Conservadorisme liberal|conservadora liberal]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Les institucions de la Unió Europea|url=https://books.google.es/books?id=oaD01PaTFE0C&pg=PA340&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false|editorial=OUP Oxford|data=2012-03-22|isbn=978-0-19-957498-8|llengua=en|nom=Michael|cognom=Shackleton|edició=Tercera edició|lloc=Oxford, Regne Unit|pàgines=340|cognom2=Peterson|nom2=John}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Parlaments internacionals|url=https://books.google.es/books?id=z2QkONZLFZAC&pg=PA61&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false|editorial=Consell d'Europa|data=2008-01-01|isbn=978-92-871-6450-6|llengua=en|nom=Lluís Maria|cognom=de Puig|pàgines=61}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Cap a una Europa federal|url=https://books.google.es/books?id=mTndAAAAQBAJ&pg=PT72&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false|editorial=Routledge|data=2013-09-13|isbn=978-1-317-99818-1|llengua=en|nom=Alexander H.|cognom=Trechsel|pàgines=72}}</ref>


El Partit Popular Europeu va ser fundat oficialment com a partit polític europeu el 1976. No obstant això, el Grup del Partit Popular Europeu en el Parlament Europeu ha existit d'una forma o una altra des de juny de 1953, des de l'Assemblea Comuna de la [[Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer]], convertint-lo en un dels grups polítics europeus més antic. Des de 1999 és el major grup polític del Parlament Europeu.
El Partit Popular Europeu va ser fundat oficialment com a partit polític europeu el 1976. No obstant això, el Grup del Partit Popular Europeu en el Parlament Europeu ha existit d'una forma o una altra des de juny de 1953, des de l'Assemblea Comuna de la [[Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer]], convertint-lo en un dels grups polítics europeus més antic. Des de 1999 és el major grup polític del Parlament Europeu.<ref name=":0">{{Ref-publicació|publicació=El Grup PPE en el Parlament Europeu|url=https://issuu.com/eppgroup/docs/epp_group_at_65__es_|data=maig 2018|cognom=Dunne|nom=Mark|article=65 anys d'història|editorial=Grup del Partit Popular europeu}}</ref><ref name=":2">{{Ref-publicació|cognom=Cepova-Fourtoy|nom=Andrea|article=Cronologia de la integració europea 1945-2006|publicació=Cronologia de la integració europea 1945-2006|url=http://www.epp-ed.eu/Activities/docs/chronologie-historique-en.pdf|data=2006|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160303193037/http://www.epp-ed.eu/Activities/docs/chronologie-historique-en.pdf|arxiudata=20-07-2011|consulta=16-03-2024|editorial=Documentation-Publications-Research Service}}</ref>

== Història ==
L'Assemblea Comuna de la [[Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer]] (el predecessor del [[Parlament Europeu]] actual) es va reunir per primera vegada el 10 de setembre de 1952 i l'endemà es va formar el primer Grup Demòcrata Cristià de manera no oficial, amb [[Maan Sassen]] com a president, i ocupant 38 dels 78 escons, a dos de la majoria absoluta.<ref>{{Ref-web|títol=Composició de l'Assemblea Comuna (10-13 setembre 1952)|url=https://www.cvce.eu/en/obj/composition_of_the_common_assembly_10_13_september_1952-en-5dd0109a-0c6f-47a3-833a-1c482b599a89.html|data=13-09-1952|consulta=2024-03-15|llengua=en|editor=Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://resources.huygens.knaw.nl/bwn1880-2000/lemmata/bwn6/sassen|títol=SASSEN, Emanuel Marie Joseph Anthony (1911-1995)|consulta=16-03-2024|llengua=de|editor=Institut Huygens|data=12-11-2013}}</ref> El 16 de juny de 1953, l'Assemblea Comuna va aprovar una resolució que permetia la formació oficial de grups polítics i el 23 de juny de 1953 es va publicar la declaració constituent del grup i es va formar oficialment el grup.<ref name=":0" /><ref name=":2" /><ref>{{Ref-web|títol=Resolució de l'Assemblea Comuna inserint en el Reglament una disposició relativa a la constitució dels grups polítics|url=https://www.cvce.eu/en/obj/common_assembly_resolution_16_june_1953-en-fe53a389-5c07-410f-a190-78e9dcab80d6.html|data=16-06-1953|consulta=2024-03-15|llengua=fr|editor=Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Declaració de formació del Grup Demòcrata Cristià dins del l'Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer|url=https://www.cvce.eu/en/obj/statement_of_formation_of_the_christian_democratic_group_strasbourg_23_june_1953-en-09478896-b282-4020-b454-dbb7253951c3.html|data=23-06-1953|consulta=2024-03-15|llengua=en|editor=Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer}}</ref>

El Grup Demòcrata Cristià era el grup més gran, però a mesura que avançava el temps, va perdre suport i va ser el segon grup més gran en les [[Eleccions al Parlament Europeu de 1979|eleccions de 1979]]. A mesura que la Comunitat Europea es transformava en la [[Unió Europea]], els partits de centredreta dominants en els nous estats membres no eren necessàriament demòcrates-cristians, i el PPE ([[Partit Popular Europeu]], el partit polític europeu fundat el 1976, al qual tots els membres del grup estan ara afiliats) temia ser marginat. Per contrarestar això, el PPE va ampliar el seu espai ideològic per cobrir el centredreta independentment de la tradició, i va seguir una política d'integració dels partits liberal-conservadors.<ref name=":3">{{Ref-web|url=http://www.eppgroup.eu/Activities/Forum/doc/martens_en.asp|títol=Shaping Europe - 25 anys del Partit Popular Europeu|consulta=16-03-2024|llengua=en|editor=Grup del Partit Popular Europeu|arxiuurl=https://archive.ph/20121212233218/http://www.eppgroup.eu/Activities/Forum/doc/martens_en.asp|arxiudata=12-12-2012|nom=Wilfried|cognom=Martens}}</ref>
[[Fitxer:PollsEPP.png|esquerra|miniatura|Resultats en vots del PPE a les eleccions al Parlament Europeu entre 1999 i 2019.]]
Aquesta política va portar als diputats [[Grècia|grecs]] de [[Nova Democràcia (Grècia)|Nova Democràcia]] i del [[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]] [[Espanya|espanyol]] a unir-se al Grup del PPE. El [[Partit Conservador (Regne Unit)|Partit Conservador]] del [[Regne Unit]] i el [[Partit Popular Conservador]] [[Dinamarca|danès]] van intentar mantenir un grup propi, anomenat els Demòcrates Europeus (ED), però la manca de suport i els problemes inherents al manteniment d'un grup petit van forçar el col·lapse del mateix a la dècada de 1990, i els seus membres es van unir al Grup del PPE.<ref name=":3" />

Els partits d'aquests diputats també es van convertir en membres de ple dret del PPE (amb l'excepció del Partit Conservador britànic, que no es va unir) i aquest procés de consolidació del [[centredreta]] europeu va continuar durant la dècada de 1990 amb l'entrada de membres del partit italià [[Força Itàlia]]. No obstant això, la consolidació no va ser senzilla i va sorgir una escissió amb els eurodiputats més euroescèptics, que es van congregar en un subgrup també anomenat els Demòcrates Europeus (ED).<ref name=":3" />

Així i tot, la consolidació es va assentar durant la dècada de 1990, amb l'ajuda del grup rebatejat com a Partit Popular Europeu - Demòcrates Europeus (EPP-ED); després de les [[Eleccions al Parlament Europeu de 1999|eleccions europees de 1999]], el PPE-ED va recuperar la seva posició com el grup més gran del [[Parlament Europeu]] per davant del [[Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates|Grup del Partit dels Socialistes Europeus]] (PES). No obstant això, la mida no era suficient, ja que el grup no tenia majoria i va continuar participant en la Gran Coalició (una coalició amb el [[Partit dels Socialistes Europeus|PES]] i, ocasionalment, els [[Liberalisme|liberals]]) per generar les majories requerides pel procediment de cooperació en virtut de l'[[Acta Única Europea]].<ref name=":3" />

Mentrestant, els partits del subgrup dels Demòcrates Europeus es van tornar inquiets, amb l'establiment el juliol de 2006 del Moviment per la Reforma Europea, i finalment van marxar després de les eleccions de 2009, quan el [[Partit Democràtic Cívic]] [[Txèquia|txec]] i el Partit Conservador britànic van formar el seu propi grup de dretes anomenat [[Conservadors i Reformistes Europeus]] (ECR) el 22 de juny de 2009, abolint el subgrup dels Demòcrates Europeus a partir d'aquesta data. El grup va tornar immediatament al seu nom original, el Grup del PPE.<ref>{{Ref-web|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/5169268.stm|títol=S'ha instat els tories a fer una divisió del PPE|consulta=16-03-2024|llengua=en|editor=BBC News|data=11-07-2006|nom=Stephen|cognom=Mulvey}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.theguardian.com/politics/2009/jul/15/conservatives-eurosceptic-leadership-timothy-kirkhope|títol=Els conservadors perden el lideratge de la nova agrupació euroescèptica a la UE|consulta=16-03-2024|llengua=en|editor=The Guardian|data=15-07-2009|nom=Ian|cognom=Traynor}}</ref>

En el [[XVII Legislatura del Parlament Europeu|7è Parlament Europeu]], el Grup del PPE es va mantenir com el grup més gran amb 275 diputats i va ser l'únic [[Grups del Parlament Europeu|grup polític del Parlament Europeu]] que representava plenament el seu partit polític europeu corresponent, és a dir, el [[Partit Popular Europeu]]. El [[Regne Unit]] va ser l'únic estat membre que no va estar representat en el grup a l'inici de la legislatura; això va canviar el 28 de febrer de 2018, quan dos diputats suspesos del [[Partit Conservador (Regne Unit)|Partit Conservador]] van deixar el [[Conservadors i Reformistes Europeus|grup ECR]] i es van unir al PPE. Els dos diputats més tard es van unir a un partit polític al Regne Unit anomenat [[Independent Group|Grup Independent]].
[[Fitxer:Viktor Orban EPP Summit December 2012 (1).jpg|miniatura|[[Viktor Orbán|Viktor Orban]] a una cimera del PPE el desembre de 2012.]]
Després que dotze partits membres del PPE demanessin l'expulsió o suspensió, la pertinença del [[Fidesz – Unió Cívica Hongaresa|Fidesz]] d'[[Hongria]] va ser suspesa amb un acord el 20 de març de 2019.<ref>{{Ref-web|títol=El PP europeu suspèn de veu i vot el partit d'Orbán|url=https://www.ara.cat/internacional/pp-europeu-suspen-partit-orban_1_1130450.html|data=2019-03-20|consulta=16-03-2024|nom=Júlia|cognom=Manresa|editor=Diari Ara}}</ref> La suspensió es va aplicar només al [[Partit Popular Europeu]] però no al seu grup al [[Parlament Europeu]].<ref>{{Ref-web|títol=Els diputats al Parlament Europeu de Fidesz romanen en el Grup PPE, de moment|url=https://www.politico.eu/article/fidesz-meps-remain-in-the-epp-group-for-now/|data=2019-03-26|consulta=2024-03-16|llengua=en|editor=Politico|nom=Maïa|cognom=de La Baume}}</ref> El 3 de març de 2021, Fidesz va decidir abandonar el grup del PPE, després de les noves normes del grup, però encara va mantenir la seva pertinença al partit.<ref>{{Ref-web|títol=El Fidesz de Viktor Orbán abandona el grup popular europeu just abans que li expulsin|url=https://www.elespanol.com/mundo/europa/20210303/fidesz-viktor-orban-abandona-popular-europeo-expulsen/563194144_0.html|data=2021-03-03|consulta=16-03-2024|llengua=es|editor=El Español|nom=Juan|cognom=Sanhermelando}}</ref> El 18 de març de 2021, el partit hongarès va decidir abandonar finalment el Partit Popular Europeu.<ref>{{Ref-web|títol=El Fidesz, el partit de Viktor Orban, abandona el Partit Popular Europeu|url=https://www.elmundo.es/internacional/2021/03/18/60537f42fc6c8365118b45c7.html|data=2021-03-18|consulta=16-03-2024|llengua=es|editor=El Mundo}}</ref>

Al [[IX Legislatura del Parlament Europeu|9è Parlament Europeu]], el PPE va guanyar 182 escons d'un total de 751,<ref>{{Ref-web|títol=Resultats de les eleccions europees de 2019|url=https://europarl.europa.eu/election-results-2019/en/|consulta=2024-03-16|llengua=en|editor=Parlament Europeu}}</ref> i va formar una coalició amb l'[[Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates]] i [[Renovar Europa]] per elegir [[Ursula von der Leyen]] com a [[President de la Comissió Europea|presidenta de la Comissió Europea]] i repartir-se els principals càrrecs de la [[Unió Europea]], com les presidències del [[Parlament Europeu]] i del [[Consell Europeu]].<ref name=":1">{{Ref-web|títol=Von der Leyen és elegida per a la presidència de la CE|url=https://www.dw.com/es/la-alemana-von-der-leyen-es-elegida-para-la-presidencia-de-la-comisi%C3%B3n-europea/a-49448060|consulta=2023-12-16|llengua=es|editor=DW|data=02-07-2019}}</ref><ref name=":7">{{Ref-web|títol=Borrell, nou cap de la diplomàcia europea, i l'alemanya Von der Leyen, presidenta de la CE|url=https://www.ccma.cat/324/borrell-nou-cap-de-la-diplomacia-europea-i-lalemanya-von-der-leyen-presidenta-de-la-ce/noticia/2932646/|data=2019-07-02|consulta=2023-12-17|llengua=ca|cognom=324cat|editor=324.cat}}</ref>


== Membres del grup ==
== Membres del grup ==

Revisió del 03:17, 16 març 2024

No s'ha de confondre amb Partit Popular Europeu.
Infotaula d'organitzacióGrup del Partit Popular Europeu
(en) Group of the European People's Party (Christian Democrats) Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtEPP i PPE Modifica el valor a Wikidata
Tipusgrup polític del Parlament Europeu Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaconservadorisme liberal
europeisme
democràcia cristiana
neoliberalisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaultradreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació23 juny 1953
Governança corporativa
PresidènciaManfred Weber (2014–) Modifica el valor a Wikidata
Format per
Parlament Europeu
176 / 705 Modifica el valor a Wikidata
Denominació anterior
Christian Democratic Group (1953–1978)
Christian Democratic Group (Group of the European People's Party) (1978–1979)
Group of the European People's Party (Christian-Democratic Group) (1979–1999)
Group of the European People's Party (Christian Democrats) and European Democrats (1999–2009)
Group of the European People's Party (Christian Democrats) (2009–) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webeppgroup.eu Modifica el valor a Wikidata
Facebook: eppgroup Twitter (X): EPPGroup Instagram: eppgroup LinkedIn: epp-group-in-the-european-parliament Youtube: UC9l0i7RLfcK6A5YabpQZsKA Modifica el valor a Wikidata

El Grup del Partit Popular Europeu (Demòcrata-Cristians) és un grup polític de centredreta del Parlament Europeu, format per diputats dels partits membres del Partit Popular Europeu (PPE). De vegades també inclou eurodiputats independents o diputats de partits estatals no afiliats, així com membres del Moviment Polític Cristià Europeu (MPCE).[1][2][3] El Grup del PPE comprèn polítics d'orientació democratacristiana, neoliberal i conservadora liberal.[4][5][6]

El Partit Popular Europeu va ser fundat oficialment com a partit polític europeu el 1976. No obstant això, el Grup del Partit Popular Europeu en el Parlament Europeu ha existit d'una forma o una altra des de juny de 1953, des de l'Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, convertint-lo en un dels grups polítics europeus més antic. Des de 1999 és el major grup polític del Parlament Europeu.[7][8]

Història

L'Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (el predecessor del Parlament Europeu actual) es va reunir per primera vegada el 10 de setembre de 1952 i l'endemà es va formar el primer Grup Demòcrata Cristià de manera no oficial, amb Maan Sassen com a president, i ocupant 38 dels 78 escons, a dos de la majoria absoluta.[9][10] El 16 de juny de 1953, l'Assemblea Comuna va aprovar una resolució que permetia la formació oficial de grups polítics i el 23 de juny de 1953 es va publicar la declaració constituent del grup i es va formar oficialment el grup.[7][8][11][12]

El Grup Demòcrata Cristià era el grup més gran, però a mesura que avançava el temps, va perdre suport i va ser el segon grup més gran en les eleccions de 1979. A mesura que la Comunitat Europea es transformava en la Unió Europea, els partits de centredreta dominants en els nous estats membres no eren necessàriament demòcrates-cristians, i el PPE (Partit Popular Europeu, el partit polític europeu fundat el 1976, al qual tots els membres del grup estan ara afiliats) temia ser marginat. Per contrarestar això, el PPE va ampliar el seu espai ideològic per cobrir el centredreta independentment de la tradició, i va seguir una política d'integració dels partits liberal-conservadors.[13]

Resultats en vots del PPE a les eleccions al Parlament Europeu entre 1999 i 2019.

Aquesta política va portar als diputats grecs de Nova Democràcia i del Partit Popular espanyol a unir-se al Grup del PPE. El Partit Conservador del Regne Unit i el Partit Popular Conservador danès van intentar mantenir un grup propi, anomenat els Demòcrates Europeus (ED), però la manca de suport i els problemes inherents al manteniment d'un grup petit van forçar el col·lapse del mateix a la dècada de 1990, i els seus membres es van unir al Grup del PPE.[13]

Els partits d'aquests diputats també es van convertir en membres de ple dret del PPE (amb l'excepció del Partit Conservador britànic, que no es va unir) i aquest procés de consolidació del centredreta europeu va continuar durant la dècada de 1990 amb l'entrada de membres del partit italià Força Itàlia. No obstant això, la consolidació no va ser senzilla i va sorgir una escissió amb els eurodiputats més euroescèptics, que es van congregar en un subgrup també anomenat els Demòcrates Europeus (ED).[13]

Així i tot, la consolidació es va assentar durant la dècada de 1990, amb l'ajuda del grup rebatejat com a Partit Popular Europeu - Demòcrates Europeus (EPP-ED); després de les eleccions europees de 1999, el PPE-ED va recuperar la seva posició com el grup més gran del Parlament Europeu per davant del Grup del Partit dels Socialistes Europeus (PES). No obstant això, la mida no era suficient, ja que el grup no tenia majoria i va continuar participant en la Gran Coalició (una coalició amb el PES i, ocasionalment, els liberals) per generar les majories requerides pel procediment de cooperació en virtut de l'Acta Única Europea.[13]

Mentrestant, els partits del subgrup dels Demòcrates Europeus es van tornar inquiets, amb l'establiment el juliol de 2006 del Moviment per la Reforma Europea, i finalment van marxar després de les eleccions de 2009, quan el Partit Democràtic Cívic txec i el Partit Conservador britànic van formar el seu propi grup de dretes anomenat Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) el 22 de juny de 2009, abolint el subgrup dels Demòcrates Europeus a partir d'aquesta data. El grup va tornar immediatament al seu nom original, el Grup del PPE.[14][15]

En el 7è Parlament Europeu, el Grup del PPE es va mantenir com el grup més gran amb 275 diputats i va ser l'únic grup polític del Parlament Europeu que representava plenament el seu partit polític europeu corresponent, és a dir, el Partit Popular Europeu. El Regne Unit va ser l'únic estat membre que no va estar representat en el grup a l'inici de la legislatura; això va canviar el 28 de febrer de 2018, quan dos diputats suspesos del Partit Conservador van deixar el grup ECR i es van unir al PPE. Els dos diputats més tard es van unir a un partit polític al Regne Unit anomenat Grup Independent.

Viktor Orban a una cimera del PPE el desembre de 2012.

Després que dotze partits membres del PPE demanessin l'expulsió o suspensió, la pertinença del Fidesz d'Hongria va ser suspesa amb un acord el 20 de març de 2019.[16] La suspensió es va aplicar només al Partit Popular Europeu però no al seu grup al Parlament Europeu.[17] El 3 de març de 2021, Fidesz va decidir abandonar el grup del PPE, després de les noves normes del grup, però encara va mantenir la seva pertinença al partit.[18] El 18 de març de 2021, el partit hongarès va decidir abandonar finalment el Partit Popular Europeu.[19]

Al 9è Parlament Europeu, el PPE va guanyar 182 escons d'un total de 751,[20] i va formar una coalició amb l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates i Renovar Europa per elegir Ursula von der Leyen com a presidenta de la Comissió Europea i repartir-se els principals càrrecs de la Unió Europea, com les presidències del Parlament Europeu i del Consell Europeu.[21][22]

Membres del grup

9è Parlament europeu

Estat Partit nacional Partit UE Eurodiputats[23]
 Àustria Partit Popular d'Àustria

Österreichische Volkspartei (ÖVP)

EPP
7 / 19
 Bèlgica Cristià Democràtic i Flamenc

Christen-Democratisch & Vlaams (CD&V)

EPP
2 / 21
Els Compromesos

Les Engagés (LE)

EPP
1 / 21
Partit Social Cristià

Christlich Soziale Partei (CSP)

Cap
1 / 21
 Bulgària Ciutadans pel Desenvolupament Europeu de Bulgària

Граждани за европейско развитие на България (GERB)

EPP
5 / 17
Unió de Forces Democràtiques

Съюз на демократичните сили (SDS)

EPP
1 / 17
Demòcrates per una Bulgària Forta

Демократи за силна България (DSB)

EPP
1 / 17
 Croàcia Unió Democràtica Croata

Hrvatska demokratska zajednica (HDZ)

EPP
4 / 12
 Xipre Reagrupament Democràtic

Δημοκρατικός Συναγερμός (DISY)

EPP
2 / 6
 Txèquia KDU-ČSL

KDU–ČSL

EPP
2 / 21
TOP 09

TOP 09

EPP
2 / 21
Batlles i Independents

Starostové a nezávislí (STAN)

Cap
1 / 21
 Dinamarca Partit Popular Conservador

Konservative Folkeparti (KF)

EPP
1 / 14
 Estònia Pàtria

Isamaa

EPP
1 / 7
 Finlàndia Partit de la Coalició Nacional

Kansallinen Kokoomus (KK)

EPP
3 / 14
 França Els Republicans

Les Républicains (LR)

EPP
7 / 79
Els Centristes

Les Centristes (LC)

Cap
1 / 79
 Alemanya Unió Demòcrata Cristiana

Christlich Demokratische Union Deutschlands (CDU)

EPP
23 / 96
Unió Social Cristiana

Christlich-Soziale Union in Bayern e.V. (CSU)

EPP
6 / 96
Partit de les Famílies Alemanyes

Familienpartei Deutschlands (FAMILIE)

ECPM
1 / 96
 Grècia Nova Democràcia

Νέα Δημοκρατία (ND)

EPP
7 / 21
 Hongria Partit Popular Democristià

Kereszténydemokrata Néppárt (KDNP)

EPP
1 / 21
 Irlanda Fine Gael

Fine Gael (FG)

EPP
5 / 13
 Itàlia Força Itàlia

Forza Italia (FI)

EPP
11 / 76
Partit Popular del Tirol del Sud

Südtiroler Volkspartei (SVP)

EPP
1 / 76
 Letònia Unitat

Vienotība

EPP
3 / 8
 Lituània Unió Patriòtica - Democristians Lituans

Tėvynės Sąjunga (TS-LKD)

EPP
3 / 11
Independent

Aušra Maldeikienė

Independent
1 / 11
 Luxemburg Partit Popular Social Cristià

Chrëschtlech Sozial Vollekspartei (CSV)

EPP
2 / 6
 Malta Partit Nacionalista

Partit Nazzjonalista (PN)

EPP
2 / 6
 Països Baixos Crida Demòcrata Cristiana

Christen-Democratisch Appèl (CDA)

EPP
5 / 29
Unió Cristiana

ChristenUnie (CU)

ECPM
1 / 29
 Polònia Plataforma Cívica

Platforma Obywatelska (PO)

EPP
11 / 52
Partit Popular Polonès

Polskie Stronnictwo Ludowe (PSL)

EPP
3 / 52
Independents

Magdalena Adamowicz, Janina Ochojska

Independent
2 / 52
 Portugal Partit Socialdemòcrata

Partido Social Democrata (PSD)

EPP
6 / 21
Centre Democràtic Social / Partit Popular

Centro Democrático e Social – Partido Popular (CDS–PP)

EPP
1 / 21
 Romania Partit Nacional Liberal

Partidul Național Liberal (PNL)

EPP
10 / 33
Unió Democràtica dels Hongaresos de Romania

Romániai Magyar Demokrata Szövetség (RMDSZ) Uniunea Democrată Maghiară din România (UDMR)

EPP
2 / 33
Partit del Moviment Popular

Partidul Mișcarea Populară (PMP)

EPP
2 / 33
 Eslovàquia Moviment Democràtic Cristià

Kresťanskodemokratické Hnutie (KDH)

EPP
2 / 14
Demòcrates

Demokrati (D)

EPP
1 / 14
Eslovàquia

Slovensko

EPP
1 / 14
 Eslovènia Partit Democràtic Eslovè

Slovenska Demokratska Stranka (SDS)

EPP
2 / 8
Nova Eslovènia

Nova Slovenija – Krščanski demokrati (NSi)

EPP
1 / 8
Partit Popular Eslovè

Slovenska ljudska stranka (SLS)

EPP
1 / 8
 Espanya Partit Popular

Partido Popular (PP)

EPP
13 / 59
 Suècia Partit Moderat

Moderata Samlingspartiet (M)

EPP
4 / 21
Demòcrata-Cristians

Kristdemokraterna (KD)

EPP
1 / 21
 European Union Total
177 / 705

Antics membres

Estat Partit Partit EU Eurodiputats
Hongria Hongria Fidesz Cap
12 / 21
Països Baixos Països Baixos 50PLUS (50+) Cap
0 / 29

Presidents del grup

President Inici Final Estat Partit
Maan Sassen 1953 1958  Països Baixos

Partit Popular Catòlic

Pierre Wigny 1958 1958  Bèlgica

Centre Demòcrata Humanista

Alain Poher 1958 1966  França

Mouvement Républicain Populaire

Joseph Illerhaus 1966 1969  Alemanya Occidental

Unió Demòcrata Cristiana

Hans Lücker 1969 1975  Alemanya Occidental

Unió Demòcrata Cristiana

Alfred Bertrand 1975 1977  Bèlgica

Cristià Democràtic i Flamenc

Egon Klepsch 1977 1982  Alemanya Occidental

Unió Demòcrata Cristiana

Paolo Barbi 1982 1984  Itàlia

Democràcia Cristiana

Egon Klepsch 1984 1992  Alemanya Occidental

/ Alemanya

Unió Demòcrata Cristiana

Leo Tindemans 1992 1994  Bèlgica

Cristià Democràtic i Flamenc

Wilfried Martens 1994 1999  Bèlgica

Cristià Democràtic i Flamenc

Hans-Gert Pöttering 1999 2007  Alemanya

Unió Demòcrata Cristiana

Joseph Daul 2007 2014  França Unió per a un Moviment Popular
Manfred Weber 2014 Present  Alemanya

Unió Social Cristiana

Denominació del PPE en la resta de llengües europees

Denominació del PPE a les llengües europees
Alemany Europäische Volkspartei - Europäischer Demokraten (EVP-ED)
Anglès The European People's Party - European Democrats (EPP-ED)
Danès De Europæisk Folkeparti - Europæiske Demokrater (EFP-ED)
Eslovac Európskej ľudovej strany - Európski demokrati (ELS-ED)
Eslovè Evropska ljudska stranka - Evropskih demokratov (ELS-ED)
Espanyol Partido Popular Europeo - Demócratas Europeos (PPE-DE)
Estonià Euroopa Rahvapartei - Euroopa Demokraatide (ERP-ED)
Finès Euroopan kansanpuolue - Euroopan demokraattien (EKP-ED)
Francès Parti Populaire Européen - Démocrates européens (PPE-DE)
Grec Ευρωπαϊκού Λαϊκού Κόμματος - Ευρωπαίων Δημοκρατών (EΛK-EΔ)
Hongarès Európai Néppárt - Európai Demokraták (ENP-ED)
Italià Partito Popolare Europeo - Democratici Europei (PPE)
Letó Eiropas Tautas partijas - Eiropas Demokrātu (ETP-ED)
Lituà Europos liadies partija - Europos demokratų (ELP-ED)
Luxemburguès Europäesche Vollekskspartei - Europäesche Demokraten (EVP)
Maltès Partit Popolari Ewropew - Demokratiċi Ewropej (PPE-DE)
Neerlandès Europese Volkspartij - Europese Democraten (EVP-ED)
Polonès Europejska Partia Ludowa - Europejskich Demokratów (EPL-ED)
Portuguès Partido Popular Europeu - Demócratas Europeus (PPE-DE)
Suec Europeiska folkpartiet - Europeiska demokrater (EFP-ED)
Txec Evropská lidová strana - Evropští demokraté (ELS-ED)

Enllaços externs

  1. Staab, Andreas. La Unió Europea explicada: Institucions, Actors, Impacte Global (en anglès). Segona edició. Bloomingtong, Indiana, Estats Units: Indiana University Press, 2011-06-24, p. 67. ISBN 978-0-253-00164-1. 
  2. Thomson, Robert. Resoldre les controvèrsies a la Unió Europea: presa de decisions legislatives abans i després de l'ampliació (en anglès). Cambridge, Regne Unit: Cambridge University Press, 2011-09-15, p. 103. ISBN 978-1-139-50517-8. 
  3. Aydin-Düzgit, Senem. Construccions d'identitat europea: Debats i discursos sobre Turquia i la UE (en anglès). Turquia: Springer, 2012-12-15, p. 16. ISBN 978-1-137-28351-1. 
  4. Shackleton, Michael; Peterson, John. Les institucions de la Unió Europea (en anglès). Tercera edició. Oxford, Regne Unit: OUP Oxford, 2012-03-22, p. 340. ISBN 978-0-19-957498-8. 
  5. de Puig, Lluís Maria. Parlaments internacionals (en anglès). Consell d'Europa, 2008, p. 61. ISBN 978-92-871-6450-6. 
  6. Trechsel, Alexander H. Cap a una Europa federal (en anglès). Routledge, 2013-09-13, p. 72. ISBN 978-1-317-99818-1. 
  7. 7,0 7,1 Dunne, Mark «65 anys d'història». El Grup PPE en el Parlament Europeu. Grup del Partit Popular europeu, maig 2018.
  8. 8,0 8,1 Cepova-Fourtoy, Andrea «Cronologia de la integració europea 1945-2006». Cronologia de la integració europea 1945-2006. Documentation-Publications-Research Service, 2006. Arxivat de l'original el 20-07-2011 [Consulta: 16 març 2024].
  9. «Composició de l'Assemblea Comuna (10-13 setembre 1952)» (en anglès). Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, 13-09-1952. [Consulta: 15 març 2024].
  10. «SASSEN, Emanuel Marie Joseph Anthony (1911-1995)» (en alemany). Institut Huygens, 12-11-2013. [Consulta: 16 març 2024].
  11. «Resolució de l'Assemblea Comuna inserint en el Reglament una disposició relativa a la constitució dels grups polítics» (en francès). Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, 16-06-1953. [Consulta: 15 març 2024].
  12. «Declaració de formació del Grup Demòcrata Cristià dins del l'Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer» (en anglès). Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, 23-06-1953. [Consulta: 15 març 2024].
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 Martens, Wilfried. «Shaping Europe - 25 anys del Partit Popular Europeu» (en anglès). Grup del Partit Popular Europeu. Arxivat de l'original el 12-12-2012. [Consulta: 16 març 2024].
  14. Mulvey, Stephen. «S'ha instat els tories a fer una divisió del PPE» (en anglès). BBC News, 11-07-2006. [Consulta: 16 març 2024].
  15. Traynor, Ian. «Els conservadors perden el lideratge de la nova agrupació euroescèptica a la UE» (en anglès). The Guardian, 15-07-2009. [Consulta: 16 març 2024].
  16. Manresa, Júlia. «El PP europeu suspèn de veu i vot el partit d'Orbán». Diari Ara, 20-03-2019. [Consulta: 16 març 2024].
  17. de La Baume, Maïa. «Els diputats al Parlament Europeu de Fidesz romanen en el Grup PPE, de moment» (en anglès). Politico, 26-03-2019. [Consulta: 16 març 2024].
  18. Sanhermelando, Juan. «El Fidesz de Viktor Orbán abandona el grup popular europeu just abans que li expulsin» (en castellà). El Español, 03-03-2021. [Consulta: 16 març 2024].
  19. «El Fidesz, el partit de Viktor Orban, abandona el Partit Popular Europeu» (en castellà). El Mundo, 18-03-2021. [Consulta: 16 març 2024].
  20. «Resultats de les eleccions europees de 2019» (en anglès). Parlament Europeu. [Consulta: 16 març 2024].
  21. «Von der Leyen és elegida per a la presidència de la CE» (en castellà). DW, 02-07-2019. [Consulta: 16 desembre 2023].
  22. 324cat. «Borrell, nou cap de la diplomàcia europea, i l'alemanya Von der Leyen, presidenta de la CE». 324.cat, 02-07-2019. [Consulta: 17 desembre 2023].
  23. «MEPs by Member State and political group». [Consulta: 9 December 2022].