Alaa al-Aswany (àrab: علاء الأسواني; Transcripció lingüística: ʿlāʾ al-Aswānī) és dentista i escriptor, nascut al Caire, Egipte el 1957.
Fill de pare advocat i novel·lista, família intel·lectual.[1] Estudis secundaris al Lycée Français du Caire. Va començar a estudiar la professió de dentista. Més tard, va marxar a Chicago on va acabar la carrera i va viure durant 17 anys. Compagina l'escriptura amb la professió de dentista. Al-Aswany és autor d’articles de temàtica literària, política i social en diaris egipcis i d’altres novel·les, entre les quals destaca Chicago. A més, és un dels membres fundadors del moviment Kifaya, d'oposició a la presidència de Hosni Mubarak. El seu nom figura en la llista dels 500 musulmans més influents del món.[2]
[modifica] Compromís social
Proper als intel·lectuals d'esquerres. Col·labora amb diaris de l'oposició al govern de Hosni Mubarak. Abans de la fundació de Kifaya, va participar en els comitès de solidaritat amb Palestina a l'octubre de 2000 (Segona Intifada) i el moviment anti-guerra de l'Iraq (2003) que organitzà les primeres manifestacions contra el president Mubarak des que prengué possessió del poder al 1981.
Sobre l'11 de setembre 2001 i el conflicte arab-israelià:
| « |
"Veig l'11/9 com un crim i així ho he escrit. Però crec que els esdeveniments són sempre manipulats per els règims per als seus propis propòsits. De la mateixa manera que el govern americà ha fet servir Ossama Bin Laden per desviar l'atenció dels propis problemes, molts governs àrabs han fet servir l'11/9 per jugar amb les emocions anti-americanes. [...] També necessiten el problema d'Israel per la mateixa raó. Jo no estic d'acord amb la política israeliana cap els palestins però els règims àrabs utilitzen els sentiments anti-israelians per posposar el moviment cap a la democràcia."[3] |
» |
|
Sobre els Germans Musulmans:
| « |
"Els Germans Musulmans diuen 'L'Islam és la solució'. Així quan un s'hi oposa, diuen 'T'estàs oposant a l'Islam'. És molt perillós. Molt perillós. En política s'ha de tenir solucions polítiques. Què vol dir això de 'L'Islam és la solució'?"[4] |
» |
|
Va donar suport a la Revolució egípcia de 2011, que portà a la dimissió de Mubarak, i la va comparar amb el retorn de la llibertat a Espanya el darrer quart del segle XX.[5]
| « |
"El fanatisme es fruit de la desesperació dels pobres i es fa servir la religió com a tapadora de la intranquil·litat social."[3] |
» |
|
| « |
"El wahhabisme és molt estricte i interessat principalment en les formes, des de portar el vel fins a imposar l'oració cinc vegades al dia. És un plantejament agressiu i intolerant que institucionalitza l'Islam com a religió estatal més que permetre la gent interpretar-lo a la seva manera individual. Els saudites han gastat milions en exportar el wahhabisme sunnita per tot l'Orient Mitjà."[3] |
» |
|
| « |
"L'Islam en tota la seva grandesa havia empés els musulmans a fer conèixer al món la humanitat, la civilització, l'art i la ciència. Però la falsa devoció ens ha portat a tota aquesta ignomínia i a aquesta misèria en què vivim."[6] |
» |
|
| « |
"Les veig (les dónes) com a éssers humans. No crec que s'hagi d’encoratjar les dones de forma especial. Introduir aquest tema és tractar les dones com a membres discapacitats de la societat."[3] |
» |
|
| « |
"Crec que els éssers humans tenen moltes coses en comú: un fill és un fill, una filla és una filla, un amant és un amant a tot arreu. Però hi ha molts malentesos entre la gent, particularment en certes situacions. He vist a Chicago gent pobre a la que la desesperació duia a la violència, de la mateixa manera que els àrabs desesperats esdevenen violents."[3] |
» |
|
| « |
Cal tenir una experiència americana per a conèixer la gent, que és honrada i de bon cor, i també com desconeixen molt de la política exterior del seu govern."[4] |
» |
|
Interessat en la comprensió mútua d'Occident i l'Islam, posant de manifest el prejudicis i malentesos existents:
| « |
"És cert que la política occidental ens tracta com a pobles colonitzats que no mereixen els mateixos drets... però també és cert que la lectura retrògrada de l'Islam que fan els wahhabites i que s'ha extès pel món islàmic difon una imatge injusta i errònea de la nostra religió. Tenim l'obligació de començar per nosaltres mateixos... La solució és la democràcia."[7] |
» |
|
- En àrab
- 2002: ʿImārat Yaʿqūbiān (عمارة يعقوبيان)
- 2004: Nīrān ṣadīqa (نيران صديقة)
- 2007: Chicago (شيكاجو)
- 2010: Limaḏa la Yaṯur El Maṣriyoon (لماذا لا يثور المصريون؟)
- 2011: Hal nastaḥiqq al-dimoqratiyya? (هل نستحق الديمقراطية؟)
- Traduccions al català
- ↑ Merrit, Stephanie, "An author with bite", The Guardian. 9 September 2007.
- ↑ The 500 Most Influential Muslims, The Royal Islamic Strategic Studies Centre.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Kostyal, Karen, "Alaa Al Aswany: Voice of Reason" (Interview with the author), National Geographic Interactive, nd.
- ↑ 4,0 4,1 Mishra, Pankaj, "Where Alaa Al Aswany Is Writing From" The New York Times. 27 Abr 2008.
- ↑ Al-Aswany, Alaa, 'Like being in love': literary reflections on the revolution". The Independent. 2 Feb 2011.
- ↑ Al-Aswany, Alaa, "L'islam n'a pas été révélé pour voiler les femmes" 4 Dec 2008 Courrier International.
- ↑ Al-Aswany, Alaa. "¿Odian los occidentales el islam?".| El País, Tribuna. 17 abril 2009.
[modifica] Enllaços externs
- McCarthy, Rory (2006-02-27). "Dentist by day, top novelist by night". The Guardian (London) (anglès)
- Mishra, Pankaj. "Where Alaa Al Aswany Is Writing From", New York Times Magazine, April 27, 2008 (anglès)
- Salama, Vivian, "A Tale of Some Egyptian: As Yacoubian Building Heads West, the Author Discusses the Story's Message", Daily Star Egypt, December 8, 2005(anglès)
- Al-Aswany, Alaa. Blog de l'autor a Yahoo مكتوب. (anglès) (àrab)
- Al-Aswany, Alaa. "¿Odian los occidentales el islam?". El País, Tribuna. 17 abril 2009 (castellà)
- Pivert, Benoît. Splendeur passée et misère du Caire - L'immeuble Yacoubian d’Alaa El Aswani. Revue d’art et de littérature, musique. 7 février 2011 (francès)
- Llibres de l´autor a les Biblioteques de Barcelona
