Josep (nom)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Josepa)
Infotaula de nomJosep
Tipusprenom masculí Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua originalJosep Modifica el valor a Wikidata
Nom corresponent a l'altre gènereJosepa Modifica el valor a Wikidata
Variants / En altres llengüesJoseph, Josef, Josif, Jozef, József, Iosif, Giuseppe, Ossip, Joep, José, Joseba, Yosef, Osyp, Juozas, Josip, Husiy, Osip, Jožef, Joosef, Iosephus, Jusuf, Józef, Jose, Jazep (en) Tradueix, Jože, , Seff, Giüsèpp, Jooseppi, Jožko, Juozapas, José, José, Ióssif i Josseph Modifica el valor a Wikidata
Pàgines que comencen per «Josep»
Persones amb aquest nom (Wikidata)

Josep és un nom propi masculí d'origen hebreu: יוֹסֵף Yosef (amb vocalització en hebreu tiberià i arameu: Yôsēp̄); actualment en hebreu és freqüent el diminutiu Yosi.

Josep és l'onzè fill de Jacob. El nom li vingué de les paraules de la mare en parir-lo: Renovi’m (Déu) la família (Yosef). Després el nom ha passat a totes les llengües i és un dels més estesos per tot el món.[1]

L'onomàstica se celebra el 19 de març.

Variants[modifica]

Pep i Pepa són hipocorístics de Josep i Josepa que modernament han esdevingut prenoms.[2] Una falsa etimologia popular molt estesa diu que la versió castellana d'aquest hipocorístic en la seva versió masculina (Pepe) prové de les inicials d'un presumpte malnom de Pater Putativus ("pare putatiu") atorgat a Josep de Natzaret com a espòs de la verge Maria. En realitat, "Pepe" es tracta d'una forma reduïda de Jusepe, antiga versió del nom en castellà, anàloga a les reduccions de tants altres hipocorístics[3] en castellà i en altres llengües romàniques. El cas anàleg de l'italià (Peppe o Beppe, de Giuseppe, o fins i tot Beppo, de Gioseppo) confirma prou aquesta evidència. Un cas a part és el català, més dubtós (Pep podria derivar igualment de Josep o bé del Pepe castellà o italià).

En altres llengües[modifica]

Biografies[modifica]

Figures bíbliques[modifica]

  • Josep, fill de Jacob, patriarca de l'Antic Testament.
  • Josep de Natzaret, pare putatiu de Jesús. Hi ha la llegenda que les sigles de Pater Putativus –Pare adoptiu– han fet que "Pepe" sigui la forma espanyola d'al·ludir col·loquialment el qui s'anomena Josep; tot i això, "Pepe" té origen, més probablement, en les formes originals llatina 'Joseph' o aramea 'Yosep'; d'aquí també que en sard o en català se’l conegui com a "Peppe" o "Pep", i en italià, Giuseppe.
  • Josep d'Arimatea, savi jueu contemporani de Jesús que va recollir, segons la llegenda, la sant de Jesús en el Sant Greal.

Autors[modifica]

Polítics[modifica]

Mandataris religiosos[modifica]

Altres[modifica]

Referències[modifica]

  1. Diccionari de noms de persona, Josep M. Albaigès, Edicions 62, 1980.
  2. [enllaç sense format] http://www.idescat.cat/noms/?id=50336
  3. Malkiel, Yakov (1978) "Derivational categories". A: Greenberg, Joseph H. (ed.) Universals of human language. Stanford, CA: Stanford University Press, tom I, p.131