L'Orxa
l'Orxa (ca)  | |||||
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | província d'Alacant | ||||
| Comarca | el Comtat | ||||
| Capital | Lorcha (en)  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 587 (2023) (18,46 hab./km²) | ||||
| Gentilici | Orxà, orxana | ||||
| Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 31,8 km² | ||||
| Altitud | 268 | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Juan Guillermo Moratal Cloquell | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 03860 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 03084 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 03084 | ||||
| Lloc web | lorcha.es | ||||
L'Orxa és una població de la comarca del Comtat. Antigament també coneguda com a Perputxent.
Història
No és possible datar l'antiguitat del lloc, però hi ha força jaciments de diferents èpoques arreu del terme municipal: coves del barranc de les Foies, del Gorigori, vessants del castell (edat del bronze); Canassia, (necròpoli romana i jaciment medieval).
Malgrat tot, la primera referència a l'Orxa apareix en el segle XIV, atribuïda a una població de nom Perputxent, en honor a la vall on s'ubica, que, junt a Benillup, Alcanesia i Beniarrés, constituïa la comanda de Pertputxent i que estaria sota domini del castell conegut com a Hisn Burbudjan, que abans de la conquesta era propietat d'Al-Azraq, igual que Polop, Tàrbena, Margarida, La Jovada, Castell de Castells, Queirola i La Vall de Gallinera.
Després de l'ocupació cristiana, continuà sent regentat pel cabdill musulmà que va establir pacte de vassallatge amb Jaume I mitjançant el pacte del Pouet (1244), que establia la concessió de la meitat de les seues rendes i pertinences. Durant les revoltes que protagonitzà Al-Azraq fou destruït. El 1269, el rei va cedir vila i castell a Gil Garcés d'Azagra. Posteriorment Arnau de Romaní fou el seu propietari, encara que donaria el castell i la vall a l'orde de l'Hospital en l'any 1288. Més tard, el 1319, el senyoriu passà a la de Montesa per privilegi de Jaume el Just. Després de l'expulsió dels moriscos, la vila fou repoblada per mallorquins. El 1644 l'Orxa quedava derruïda per un terratrèmol. El 1646 contenia 30 cases.
L'arribada del tren Alcoi-Gandia el 1893 va suposar una important millora en les comunicacions.
Cal destacar que, segons recents investigacions, i contràriament al que es pensava fins ara, aquesta població i la vall de Perputxent, en general, mai no foren de l'orde del Temple, sinó que el 1288 esdevingueren propietat de l'orde de l'Hospital. Segons apunta el Centre d'Estudis Contestans, aquest malentès, amplament estès, es deu a una mala interpretació del treball de Robert Ignatius Burns, El Reino de Valencia en el siglo XII, iglesia y sociedad. La nova conclusió s'ha obtingut amb l'anàlisi i estudi d'altres fonts, entre d'altres, les propietats dels hospitalaris.
Despoblats moriscos
Al municipi hi ha una sèrie de despoblats moriscos, antics pobles que van perdre la població el 1609 a causa de l'expulsió dels moriscos i no van ser repoblats, com Almadec o Alquenènsia.
La primera vegada que apareix documentat va ser Alquenènsia, situat a la frontera entre el terme de l'Orxa i el de Beniarrés. El lloc apareix documentat al cens del 1379, avui sols hi queden quatre cases. Abans de l'expulsió dels moriscos, formava part de la vall de Perputxent junt a Beniarrés, l'Orxa, Benillup de Perputxent, Gaianes, Fontitzelles, Almadec i Benitàixer.
Demografia i economia
Antigament, la major part de la població activa treballava en una fàbrica de paper que va tancar en març del 2002. A partir del 1950, sofrix una gran baixa demogràfica a causa de l'emigració a França i Alcoi. El padró de 2004 enregistra 735 habitants, confirmant la tendència a la baixa, ja que el 1994 n'eren 848.
Una fàbrica de paper donava, fins al 2002, feina a gairebé la meitat del poble; la resta subsisteix de l'agricultura de secà, olivera i ametler.
Al març de 2002 es posava fi a l'activitat de l'última de les grans firmes familiars dedicada a la fabricació de paper. La paperera Raduán, SA, situada a l'Orxa, va ser una de les dues empreses que va mantindre amb independència el seu negoci després de la fusió el 1934 de la majoria d'empreses del sector, que es van agrupar en la raó social de Papereres Reunides, SA.
Amb prop d'un centenar de treballadors, va iniciar la seua activitat fa gairebé un segle per a dedicar-se a la fabricació de papers seda i sulfits, el famós "paper de Manila" que va embolicar les taronges valencianes per tot arreu del món. Amb el canvi de segle i després de diverses generacions, aquest negoci, amb orígens familiars, s'ha vist obligat a tancar les portes i posar fi a una indústria centenària que pràcticament mantenia l'economia de l'Orxa.
La direcció de l'empresa ha acomiadat els 43 treballadors que quedaven, i que van sobreviure a la decisió adoptada fa un any quan es va declarar suspensió de pagaments i la plantilla es va reduir a la meitat.
S'atribueix l'acomiadament dels treballadors a la gestió duta per la direcció, i a l'administració, així com als seus assessors i als qui van recomanar en un informe la clausura de la fàbrica, en benefici dels interessos familiars.
La indústria paperera va dur els millors anys de prosperitat i riquesa per a les comarques entre Xàtiva i Alcoi a la fi del segle XVIII. Banyeres de Mariola, Alqueria d'Asnar o Alcoi es van convertir en els principals centres de les indústries de manipulació del paper que van generar una gran activitat econòmica que donava treball a famílies senceres. Els millors resultats es van produir amb l'auge en el consum del paper de fumar. Avui el sector és història en la comarca, i només queda algun taller testimonial a l'Alqueria d'Asnar.
Geografia
Els 32,8 km2 de superfície veuen passar el Serpis, convertit aquí en tancat de pesca, i ofereixen, mercès a la seua orografia esquerpa, moltes oportunitats de practicar el senderisme, l'espeleologia, l'escalada, l'equitació o el cicloturisme, visitant paratges com ara la cova de Bassiets, la serra Azafor, el Pi Alt, l'estret de l'Orxa, la font dels Oblits o la font Serquera, sens deixar de costat la cova Llarga, meravella de l'art rupestre llevantí, Patrimoni de la Humanitat.
Edificis i llocs d'interès
D'entre al patrimoni cal destacar:
- Castell de Perputxent: es tracta en realitat de la fusió de dos castells, fàcilment identificables malgrat la ruïna total en què es manté a pesar d'haver estat declarats BIC. L'any 2001, la Conselleria de Cultura va instar els propietaris, ducs de L'Orxa, a intervenir per garantir-ne la conservació, ja que la murada presentava risc de caiguda.
- Església de Santa Maria Magdalena, 1940-1950.
- Ermita.
- Fàbrica de la llum.
- Castell de la Barcella.
- Barranc de les Foies.
- Font dels Bassiets. Paratge als afores del poble que conté una zona d'esbarjo i una font amb aigua fresca i coves subterrànies.
- Font dels Oblits.
- Font de la Serquera.
- Via verda del Serpis
Política
En les eleccions de 2003 el PP aconseguí 2 regidors. El PSPV n'obtingué 3, de regidors i Els Verds-ENTESA altres 2. L'alcaldia va caure en mans del PP per primera volta en la història de la democràcia, gràcies al pacte amb Els Verds del País Valencià.
En les eleccions del 2007, Els Verds no es van presentar i el PP obtingué 4 regidors, per 3 del PSPV.
En les eleccions del 2011, El PP obtingué 4 regidors, per 3 del PSPV.
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | José Cloquell Bonell | PCPV-PCE | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Pedro Llorens Pérez | Independent | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Pedro Llorens Pérez | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Pedro Llorens Pérez | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Pedro Llorens Pérez | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Pedro Llorens Pérez | PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Guillermo Moratal Cloquell | PP | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Guillermo Moratal Cloquell | PP | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Guillermo Moratal Cloquell | PP | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Arnaldo Dueñas Crespo | TPL | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | n/d | n/d | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
Referències
Enllaços externs
- www.lorcha.org, portal no oficial de L'Orxa.
- Web del Museu de les Heterodòxies de L'Orxa.
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on s'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
