Papa Landó
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle IX Sabina (Itàlia) |
| Mort | c. març 914 Roma |
| Sepultura | basílica de Sant Pere del Vaticà |
 121è Papa | |
| juliol 913 – gener 914 ← Anastasi III – Joan X → | |
 Cardenal diaca | |
| 908 – | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Roma Estats Pontificis |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
| Influències | |
 | |
Papa Landó (Sabina, segle IX - Roma, c. març 914) va ser papa de l'Església catòlica des de setembre del 913 fins a la seva mort cap al març de 914.
Biografia[modifica]
Segons el Liber pontificalis, Lando va néixer a la Sabina (Estats Pontificis), i el seu pare era un ric comte llombard anomenat Taino[b] de Fornovo.[1][2][3] El Liber també afirma que el seu pontificat només va durar quatre mesos i vint-i-dos dies. Una llista diferent de papes, adjunta a una continuació del Liber pontificalis a l'Abadia de Farfa i citada per Gregori de Catino a la seva Chronicon Farfense al segle XII, dóna a Lando un pontificat de sis mesos i vint-i-sis dies. Això s'acosta més a la durada registrada per Flodoard de Reims, escrit al segle X, de sis mesos i deu dies.[4] El final del seu pontificat es pot datar entre el 5 de febrer de 914, quan s'esmenta en un document de Ravenna, i finals de març o principis d'abril, quan va ser elegit el seu successor, Joan X.[4]
Es creu que Lando va ser el candidat del comte Teofilact I de Tusculum i de la Senatrix Teodora, que eren la parella més poderosa de Roma en aquell moment.[5] Els Theophylacti controlaven les finances papals mitjançant el seu monopoli de l'oficina de vestararius, i també controlaven la milícia romana i el Senat.[6] Durant el regnat de Lando, els assaltants àrabs, que operaven des de la seva fortalesa al riu Garigliano, van destruir la catedral de San Salvatore a Vescovio a la seva diòcesi natal.[7] No ha sobreviscut cap document de la cancelleria de Lando. L'únic acte del seu regnat que consta és una donació a la diòcesi de Sabina esmentada en un acte judicial de 1431.[6] Lando va fer el gran regal personal per restaurar la catedral de San Salvatore perquè el clergat que vivia llavors a Toffia pogués tornar.[1][3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 J. N. D. Kelly and Michael Walsh, "Lando", The Oxford Dictionary of Popes, 2nd ed. (Oxford University Press, 2010), p. 120.
- ↑ Umberto Longo, "Landone, papa", Dizionario Biografico degli Italiani 63 (2004).
- ↑ 3,0 3,1 Harald Zimmerman, "Lando", in Philippe Levillain, ed., The Papacy: An Encyclopedia, Vol. 2, Gaius–Proxies (New York: Routledge, 2002), p. 896.
- ↑ 4,0 4,1 Umberto Longo, "Landone, papa", Dizionario Biografico degli Italiani 63 (2004).
- ↑ "Lando", The Oxford Dictionary of Popes, ed. J. N. D. Kelly, (Oxford University Press, 1988), 121.
- ↑ 6,0 6,1 Umberto Longo, "Landone, papa", Dizionario Biografico degli Italiani 63 (2004).
- ↑ Umberto Longo, "Landone, papa", Dizionario Biografico degli Italiani 63 (2004).
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papa Landó |