Vés al contingut

Centre de Lectura de Reus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 20:42, 16 set 2009 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Façana del Centre de Lectura de Reus

El Centre de Lectura és una entitat privada sense esperit de lucre, si be realitza de fet un servei públic, ubicat a la ciutat de Reus, i que està destinada al foment i a la difusió de la cultura en tots els seus aspectes.

Va ser fundat el 1859 i fou el seu fundador el periodista Josep Güell i Mercader. El Centre sempre s'ha caracteritzat pel seu tarannà progressista, democràtic i catalanista. De 1939 a 1948 va ser tancat pel govern de Franco i va reobrir aquest darrer any sota la presidència del metge Enric Aguadé. Des 1921 té la seu a un gran edifici al Carrer Major (l'antic Palau o Casal dels Tamarit) que va ser donat el 1916 pel filantrop reusenc Evarist Fàbregas i Pàmies que a mes va finançar les obres de remodelació.

La seva biblioteca, iniciada el mateix any, va esdevenir una de les principals de Catalunya, i fins a finals dels anys noranta la ciutat no va disposar de biblioteca pública (llavors va obrir la biblioteca Xavier Amorós) perquè el seu servei s'havia cobert amb la del Centre de Lectura. Actualment, la Biblioteca del Centre de Lectura compta amb uns 160.000 volums entre els que cal destacar 20 incunables dins la secció de Reserva i llibres del segle XVI, XVII i XVIII. El Centre també disposa de videoteca i fonoteca, serveis iniciats el 1993.

El centre té actualment tres escoles: d'idiomes, de dansa i de teatre. El 1924 es va establir una estació meteorològica.

El Centre es composa de diverses seccions que realitzen moltes activitats: exposicions, conferències, taules rodones, seminaris, excursions, projeccions de diapositives i audiovisuals, cursos, presentacions de llibres, i altres. Un esdeveniment important es l'exposició nacional de roses que se celebra cada any (un concurs de les millors roses) i que es va iniciar el 1936 i es va tornar a fer des el 1949 (del 1939 al 1948 el Centre va romandre tancat) celebrant-se des llavors ininterrompudament.

Les seccions existents són:

  • Secció d'art[1]
  • Secció de ciències de la comunicació
  • Secció de ciències de l'educació
  • Secció de ciències exactes, físiques i naturals
  • Secció de ciències socials, polítiques i econòmiques
  • Secció de geografia i història
  • Secció de llengua i literatura
  • Secció de música
  • Secció de tecnologia
  • Secció excursionista

Dins de les seccions s'organitzen departaments, i aquestos son avui dia els següents:

  • Club de viatgers
  • Departament d'astronomia
  • Departament de fotografia
  • Departament de meteorologia
  • Departament de psicologia
  • Departament de salut

L'entitat edita una revista que es diu Revista del Centre de Lectura. L'òrgan d'expressió ha canviat de nom i entre d'altres ha portat els de El Eco del Centro de Lectura, El Porvenir, Revista del Centro de Lectura, Ars, i Atheneum.