Neó: diferència entre les revisions
Línia 65: | Línia 65: | ||
===En pintura/escultura=== |
===En pintura/escultura=== |
||
Alguns escultors o pintors empraren llums de neó en les seves obres. La majoria eren minimalistes. |
Alguns escultors o pintors empraren llums de neó en les seves obres. La majoria eren [[Art minimalista|minimalistes]] . |
||
* [[Dan Flavin]], 1933, USA |
* [[Dan Flavin]], 1933, USA |
Revisió del 10:08, 29 set 2016
Neó | |||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
10Ne
| |||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||
Aspecte | |||||||||||||||||||||||||
Gas incolor que mostra una resplendor taronja-vermella quan es col·loca en un camp d'elevat voltatge elèctric Gas neó en un tub de descàrrega (llum de neó) Línies espectrals del neó en la regió visible | |||||||||||||||||||||||||
Propietats generals | |||||||||||||||||||||||||
Nom, símbol, nombre | Neó, Ne, 10 | ||||||||||||||||||||||||
Categoria d'elements | Gasos nobles | ||||||||||||||||||||||||
Grup, període, bloc | 18, 2, p | ||||||||||||||||||||||||
Pes atòmic estàndard | 20,1797(6) | ||||||||||||||||||||||||
Configuració electrònica | 1s2 2s2 2p6 2, 8 | ||||||||||||||||||||||||
Propietats físiques | |||||||||||||||||||||||||
Fase | Gas | ||||||||||||||||||||||||
Densitat | (0 °C, 101.325 kPa) 0,9002 g/L | ||||||||||||||||||||||||
Densitat del líquid en el p. e. |
1,207[1] g·cm−3 | ||||||||||||||||||||||||
Punt de fusió | 24,56 K, −248,59 °C | ||||||||||||||||||||||||
Punt d'ebullició | 27,07 K, −246,08 °C | ||||||||||||||||||||||||
Punt triple | 24,5561 K (−249 °C), 43[2][3] kPa | ||||||||||||||||||||||||
Punt crític | 44,4 K, 2,76 MPa | ||||||||||||||||||||||||
Entalpia de fusió | 0,335 kJ·mol−1 | ||||||||||||||||||||||||
Entalpia de vaporització | 1,71 kJ·mol−1 | ||||||||||||||||||||||||
Capacitat calorífica molar | 5R/2 = 20,786 J·mol−1·K−1 | ||||||||||||||||||||||||
Pressió de vapor | |||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||
Propietats atòmiques | |||||||||||||||||||||||||
Estats d'oxidació | Sense dades | ||||||||||||||||||||||||
Energies d'ionització (més) |
1a: 2.080,7 kJ·mol−1 | ||||||||||||||||||||||||
2a: 3.952,3 kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||||||
3a: 6.122 kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||||||
Radi covalent | 58 pm | ||||||||||||||||||||||||
Radi de Van der Waals | 154 pm | ||||||||||||||||||||||||
Miscel·lània | |||||||||||||||||||||||||
Estructura cristal·lina | Cúbica centrada en la cara | ||||||||||||||||||||||||
Ordenació magnètica | Diamagnètic[4] | ||||||||||||||||||||||||
Conductivitat tèrmica | 49,1x10−3 W·m−1·K−1 | ||||||||||||||||||||||||
Velocitat del so | (Gas, 0 °C) 435 m·s−1 | ||||||||||||||||||||||||
Mòdul de compressibilitat | 654 GPa | ||||||||||||||||||||||||
Nombre CAS | 7440-01-9 | ||||||||||||||||||||||||
Isòtops més estables | |||||||||||||||||||||||||
Article principal: Isòtops del neó | |||||||||||||||||||||||||
|
El neó és un element químic de nombre atòmic 10 i símbol Ne. És un gas noble Incolor, pràcticament inert, present en traces a l'aire, però molt abundant a l'Univers, que proporciona un to rogenc característic a la llum de les làmpades fluorescents en les que s'empra.
Característiques principals
És el segon gas noble més lleuger després de l'heli, i presenta un poder de refrigeració, per unitat de volum, 40 vegades major que el de l'heli líquid i tres vegades major que el de l'hidrogen líquid. En la majoria de les aplicacions l'ús de neó líquid és més econòmic que el de l'heli.
- Massa atòmica: 20,183
- Punt d'ebullició: 27,1 K (-246 °C)
- Punt de fusió: 24,6 K (-248,6 °C)
- Densitat: 1,20 g/ml (1,204 g/cm3 a -246 °C)
En l'ambient hi ha certa quantitat de neó.
Història
El neó (del grec νέον, neos, nou) fou descobert pel químic escocès Sir William Ramsay i pel químic anglès Morris W. Travers el 1898 a Londres, mitjançant la destil·lació fraccionada de l'aire líquid.[5]
El desembre de 1910, l'enginyer francès Georges Claude fabricà la primera làmpada elèctrica amb un tub ple de neó. Si bé s'utilitzà la il·luminació de neó al voltant de 1930 a França per a la il·luminació general, no era més eficient energèticament que els convencionals llums incandescents. Però el seu estudi dugué a la invenció dels tubs fluorescents.
Abundància i obtenció
El neó es troba normalment en forma de gas monoatòmic. L'atmosfera terrestre conté 15,8 ppm i s'obté per subrefredament de l'aire i destil·lació del líquid criogénico resultant. El neó és el cinquè element més abundant en l'Univers per massa, després de l'hidrogen, heli, oxigen i carboni. Es troba en xicotetes quantitats en l'atmosfera i en l'escorça terrestre es troba en una proporció de 0,005 ppm.
Isòtops
Hi ha tres isòtops estables, 20Ne (90,48%), 21Ne (0,27%) i 22Ne (9,25%). El 21Ne i el 22Ne s'obtenen principalment per emissió neutrònica i desintegració alfa del 24Mg i del 25Mg respectivament, i les seves variacions són ben conegudes, però no les del 20Ne sobre el qual encara hi ha discrepàncies. Les partícules alfa provenen de la cadenes de desintegració de l'urani mentre que els neutrons es produïxen majoritàriament per mitjà de reaccions secundàries de les partícules alfa. Com a resultat d'aquestes reaccions, en les roques riques en urani, com els granits, s'ha observat que la relació 20Ne/22Ne tendeix a disminuir mentre la relació 21Ne/22Ne augmenta. Les anàlisis realitzades en roques exposades a rajos còsmics han demostrat la generació de 21Ne a partir de nuclis de Mg, Na, Si i Al, la qual cosa suggerix que és possible, analitzant els percentatges dels tres isòtops, datar el temps d'exposició de les roques superficials i meteorits.
De forma semblant al xenó, el neó de les mostres de gasos volcànics presenta un enriquiment de 20Ne així com 21Ne cosmogènic. Igualment s'han trobat quantitats elevades de 20Ne en diamants el que induïx a pensar en l'existència de reserves de neó solar a la Terra.
Aplicacions
El to roig-ataronjat de la llum emesa pels tubs de neó s'usa profusament per als indicadors publicitaris, també reben la denominació de tubs de neó altres de color distint que en realitat contenen gasos diferents.
Altres usos del neó que poden citar-se són:
- Indicadors d'alt voltatge.
- Per a la fabricació de pantalles de plasma per a aparells de televisió (PDP) i d'altres.
- Per a la fabricació de làmpades de plasma.
- Junt amb l'heli s'empra per a obtindre un tipus de làser anomenat làser d'heli-neó que s'empra, per exemple, en els punters làser.
- Per a làmpades de baix consum i per làmpades estroboscòpiques.
- El neó liquat es comercialitza com refrigerant criogènic. El neó líquid s'utilitza en lloc de l'hidrogen líquid per a refrigeració.[6]
Compostos
Encara que el neó és inert a efectes pràctics, s'ha obtingut un compost amb fluor en el laboratori. No se sap amb certesa si aquest o algun altre compost de neó distint existeix en la naturalesa, però algunes evidències suggereixen que pot ser sí. Els ions Ne8-, (NeAr)16-, (NeH)7- i (HeNe)16- han sigut observats en investigacions espectromètriques de massa i òptiques. A més, se sap que el neó forma un hidrat inestable. De totes les maneres, si són possibles els seus compostos, la seva electronegativitat (segons l'escala de Pauling) hauria de ser de 4,5, seguint amb la norma aplicada al segon període, i actuaria com a oxidant en compostos amb, inclús, el fluor, donant lloc a l'heptaneonur (nom debatut) F8Ne7.
El neó i l’art
En el cinema
- Alfred Hitchcock , film “Vertigo” (1958). En aquesta pel·lícula Hitchcock va emprar el contrast de les llums de neó amb efectes artístics i inquietants.
- 1941. Orson Welles a “Citizen Kane” va idear un moviment de càmera “impossible”, amb un zoom que “travessa” l’anunci de neó d’un bar des de molt lluny fins a la taula on se cel·lebra una entrevista. [1]
- Film Blade Runner , director Ridley Scott (1982 )
- Film TRON: Legacy” (1982) film de Disney, seqüela del film Tron
- Film “Tulpa”. Director Federico Zampaglione thriller eròtic homenatge al cinema italià dels 70.
- Film “2046”, director Wong Kar-Wai’.
En la música
- Salvatore Adamo va gravar una cançó titulada “Le neón” (1967)[2] que fou publicada en l’àlbum “J'ai tant de rêves dans mes bagages” (1967). [3] La lletra empra el recurs de deixar en suspens el cant, guardar un moment de silenci i continuar amb una paraula que comença amb “con” ( paraula poc refinada en francès). La canço diu així:
(« qu’on » es pronuncia més o menys com « con »).“Le néon, le néant, le nez en l’air, l’air d’un... Qu'on se le dise…”
En pintura/escultura
Alguns escultors o pintors empraren llums de neó en les seves obres. La majoria eren minimalistes .
- Dan Flavin, 1933, USA
- Victor Millonzi (1915), USA
- Mario Merz (1925), Itàlia
- Piotr Kowalski (1927), Polònia, França
- Rudi Stern (1936) USA
- Maurizio Nannucci (1939) Itàlia
- Michael Hayden (1943) Canadà
- Bruce Nauman (1941) USA
- Keith Sonnier (1941) USA
- Lili Lakich (1944) USA
- Bill Parker (1950) USA
- Lisa Schulte (1956) USA
- Tim White-Sobieski (1961) Polònia
- Joseph Kosuth (1965) USA
- Iván Navarro Chile
- Frida Blumenberg, Sud-Àfrica
- Chryssa (1962), Greco-Americana, [4]
Referències
- ↑ Hammond, C.R.. The Elements, in Handbook of Chemistry and Physics. 81st edition. CRC press, 2000, p. 19. ISBN 0849304814.
- ↑ Preston-Thomas, H. «The International Temperature Scale of 1990 (ITS-90)». Metrologia, 27, 1990, pàg. 3–10. Bibcode: 1990Metro..27....3P. DOI: 10.1088/0026-1394/27/1/002.
- ↑ «Section 4, Properties of the Elements and Inorganic Compounds; Melting, boiling, triple, and critical temperatures of the elements». A: CRC Handbook of Chemistry and Physics. 85a edició. Boca Raton (Florida): CRC Press, 2005.
- ↑ Magnetic susceptibility of the elements and inorganic compounds, a Handbook of Chemistry and Physics, 81a edició, CRC press.
- ↑ William Ramsay, Morris W. Travers «On the Companions of Argon». Proceedings of the Royal Society of London, 63.878, 1898, pàg. 437–440. DOI: 10.1098/rspl.1898.0057.
- ↑ Häring, H.W.; Ahner, C.; Belloni, A. Industrial Gases Processing. Wiley-VCH, 2008. ISBN 352731685X.
Enllaços externs
- «WebElements.com – Neon» (en anglès).
- «It's Elemental – Neon» (en anglès).
- «Computational Chemistry Wiki» (en anglès).
- «Los Alamos National Laboratory – Neon» (en anglès).
- «USGS Periodic Table - Neon» (en anglès).
- «Atomic Spectrum of Neon» (en anglès).
- «Neon Museum, Las Vegas» (en anglès).
- "Hong Kong Neonsigns" website
Taula periòdica | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
H | He | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Li | Be | B | C | N | O | F | Ne | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Na | Mg | Al | Si | P | S | Cl | Ar | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
K | Ca | Sc | Ti | V | Cr | Mn | Fe | Co | Ni | Cu | Zn | Ga | Ge | As | Se | Br | Kr | ||||||||||||||||||||||||
Rb | Sr | Y | Zr | Nb | Mo | Tc | Ru | Rh | Pd | Ag | Cd | In | Sn | Sb | Te | I | Xe | ||||||||||||||||||||||||
Cs | Ba | La | Ce | Pr | Nd | Pm | Sm | Eu | Gd | Tb | Dy | Ho | Er | Tm | Yb | Lu | Hf | Ta | W | Re | Os | Ir | Pt | Au | Hg | Tl | Pb | Bi | Po | At | Rn | ||||||||||
Fr | Ra | Ac | Th | Pa | U | Np | Pu | Am | Cm | Bk | Cf | Es | Fm | Md | No | Lr | Rf | Db | Sg | Bh | Hs | Mt | Ds | Rg | Cn | Nh | Fl | Mc | Lv | Ts | Og | ||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|