Vietnam: diferència entre les revisions
m r2.7.1) (Robot afegeix: fj:Vietnam |
m r2.7.1) (Robot afegeix: rw:Viyetinamu |
||
| Línia 823: | Línia 823: | ||
[[roa-tara:Vietnam]] |
[[roa-tara:Vietnam]] |
||
[[ru:Вьетнам]] |
[[ru:Вьетнам]] |
||
[[rw:Viyetinamu]] |
|||
[[sa:वियेतनाम]] |
[[sa:वियेतनाम]] |
||
[[sah:Вьетнам]] |
[[sah:Вьетнам]] |
||
Revisió del 14:09, 6 gen 2011
| Cộng Hoà Xã Hội Chủ Nghĩa Việt Nam | |||||
| |||||
| Himne | Tien quan ca  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lema | «Độc lập – Tự do – Hạnh phúc» «Independence – Freedom – Happiness» «Независимост - свобода - щастие» «Annibyniaeth – Rhyddid – Hapusrwydd» | ||||
| Epònim | Nanyue | ||||
| Localització | |||||
 | |||||
| |||||
| Capital | Hanoi | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 96.208.984 (2019) (290,06 hab./km²) | ||||
| Gentilici | vietnamita, vietnamites | ||||
| Idioma oficial | vietnamita | ||||
| Religió | budisme, catolicisme, protestantisme, Caodaisme i Hòa Hảo | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 331.690 km² | ||||
| Punt més alt | Fan si Pan (3.143 m) | ||||
| Punt més baix | mar de la Xina Meridional (0 m) | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
Cronologia | |||||
| Organització política | |||||
| Forma de govern | estat unitari sistema unipartidista república | ||||
| Òrgan executiu | Govern del Vietnam | ||||
| • Primer Ministre | Phạm Minh Chính (2021–) | ||||
| Òrgan legislatiu | Assemblea Nacional del Vietnam , (Escó: 498) | ||||
| Membre de | |||||
| PIB nominal | 366.137.590.718 $ (2021) | ||||
| Moneda | Dong | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| Domini de primer nivell | .vn | ||||
| Prefix telefònic | +84 | ||||
| Telèfon d'emergències | 113, 115 i 114 | ||||
| Codi país | VN | ||||
| Lloc web | vietnam.gov.vn | ||||
.svg&lang=ca)
Vietnam, o el Vietnam[1] (nom complet República Socialista del Vietnam), és un país del sud-est asiàtic a l'Indoxina. La seva capital és Hanoi. Té frontera amb Xina, Laos, Cambodja i el Golf de Tonquín.
Història
El 258 aC An Duong Vuong va fundar el Regne d'Au Lac, al Vietnam del nord, però va ser derrotat per un general xinès el 208 aC i es va fer amb el control del país en nom de Xina, però al caure la dinastia Quin (substituïda per la Han), el general va adoptar el nom de Trieu Da i es va proclamar rei de Nam Viet.
La família de Trieu Da va governar del 196 al 111 aC, quant el país va ser ocupat pels xinesos i convertit en la prefectura de Giao Chi.
- Vu Vuong 196-137 aC
- Van Vuong 137-125 aC
- Minh Vuong 125-113 aC
- Ap Vuong 113-111 aC
- Duong Vuong 111 aC
L'any 40 es van revoltar els vietnamesos sota la direcció de les germanes Trung (Trung Trac i Trung Nhi. Derrotades es van suïcidar (42). La dominació xinesa (el país es va dir An Nam) va continuar fins el 939 quant Ngo Quyen va derrotar els xinesos al riu Bach Dang. Fins el 944 Ngo va governar però després va venir l'anarquia que va durar fins el 968, amb successors dèbils enfrontats al dotze caps militars, que conformen la dinastia Ngo. Des llavors el país va ser conegut com Dai Viet
El 968 Dinh Bo Linh va establir la dinastia Dinh, fins el 979. La dinastia Le es va establir aleshores (981) i va durar fins el 1009.
- Dinh Tiên Hoàng (Dinh Bo Linh) 968-979
- Dinh De Toan 979-981
El 1010 es va establir la dinastia Ly per part de Lý Công Uẩn, que després va tenir el nom de Ly Thai To
- Ly Thai To 1010-1028
- Ly Thai Ton 1028-1054
- Ly Thanh Ton I 1054-1072
- Ly Nhan Ton 1072-1127
- Ly Thanh Ton II 1127-1138
- Ly Cao Ton 1175-1210
- Ly Hue Ton 1210-1224
- Ly Chieu Hoang 1224-1225
La dinastia Tran es va establir el 1225 i va tenir dotze reis.
- Tran Thai Ton 1225-1258
- Tran Thanh Ton 1258-1277
- Tran Nhan Ton 1278-1293
- Tran Anh Ton 1293-1314
- Tran Minh Ton 1314-1329
- Tran Hien Ton 1329-1341
- Tran Du Ton 1341-1369
- Tran Nghe Ton 1370-1372
- Tran Due Ton 1372-1377
- Tran De Hien 1377-1388
- Tran Thuan Ton 1372-1398
- Tran Thieu De 1398-1400
Després de la campanya dels mongols al Yunnan (1253) amb la conquesta de Nan Chao, el general mongol Uriyangqatai va sortir d'aquesta regió i va atacar el 1257 el regne d'Anam que llavors tenia per capital a Hanoi. Va baixar del Yunnan fins la plana de Tonquín i va saquejar Hanoi el desembre del 1257. El rei d'Anam Tran Thai Ton (Tranh Tai Tong) es va reconèixer vassall mongol poc després (març del 1258).
El 1400 va pujar al poder la dinastia Ho, que només va durar 7 anys.
- Le Qui Ly 1400-1401
- Han Thuong (fill de Le Qui Li) 1401-1407
El 1407 els xinesos van imposar el seu domini i van col·locar dos reis de la dinastia Ming i després governadors.
L'anomenada segona dinastia Lê va restablir d'independència el 1428
.gif)
- Le Thai To 1428-1433
- Le Thai Ton 1433-1442
- Le Nhan Ton 1442-1459
- Le Thanh Ton 1460-1497
- Le Hien Ton 1497-1504
- Le Uy Muc 1504-1509
- Le Tuong Duc 1509-1516
- Le Thieu Ton 1516-1522
- Le Cung Hoang 1522-1527
Conflictes de dinasties fins al 1802
El 1527 Mạc Dang Dung es va fer amb el poder al Nord i va establir allí la dinastia Mac, que des el 1533 va haver de compartir el poder amb la dinastia de senyors Trịnh que finalment va assumir tot el poder el 1677.
- Mạc Đăng Dung 1527-1532
- interregne 1532-1533
- Dinastia Mạc de Tonkín 1533-1592
- Dinastia Mạc de Caobang 1592-1677
Cap a finals de la Dinastia Lê, Vietnam va sofrir conflictes civils, primer amb el suport que els xinesos van donar a la Dinastia Mạc i la qual va desafiar el poder de la Dinastia Lê i després la Dinastia Mạc va ser derrotada i l'anterior restaurada però va perdre gran poder. Llavors el poder va ser dividit entre els Senyors Trịnh en el nord i els Senyors Nguyễn en el sud, la qual cosa va portar al país a un nou conflicte: la Guerra Civil Trịnh-Nguyễn (1627-1673). La guerra va acabar quan els germans Tây Sơn van derrotar a ambdós i van establir una nova dinastia, el 1778. No obstant això, el seu govern no va durar i el 1802 van ser derrotats pels romanents dels senyors Nguyễn amb l'ajuda dels francesos els qui van establir la Dinastia Nguyễn.
- Nguyễn Kim 1533-1545
- Guerra civil 1545-1558
- Hoang 1558-1613
- Phuc Nguyen 1613-1635
- Phuc Lan 1635-1648
- Phuc Tan 1648-1687
- Phuc Tran 1687-1691
- Phuc Chu I 1691-1725
- Phuc Chu II 1725-1738
- Phuc Khoat 1738-1765
- Phuc Thuan 1765-1777
- Nguyen Anh 1777-1802 (des 1802 Emperador Gia Long)
La influència francesa (1802-1945)
El 1802 el país va ser reanomenat Viet Nam i encara que després va canviar a Nam Viet, al final Viet Nam va prevaler. Des aquell any la dinastia Nguyễn (d'una rama col·lateral) es converteix en dinastia imperial i durarà fins al 1954 quant els comunistes van guanyar la guerra a França.
Lade Vietnam va acabar a mitjan el segle XIX quan el país va ser colonitzat per l'Imperi Francès. L'administració francesa va imposar significatius canvis polítics i culturals en la societat vietnamita. Es va imposar un sistema d'educació moderna occidental, el cristianisme, es va desenvolupar el cultiu de tabac, indi, te i cafè. Els francesos van ignorar les constants anomenades per la independència i els drets civils, la qual cosa va portar al ràpid sorgiment de moviments polítics nacionalistes entre els quals van sorgir líders com Phan Boi Chau, Phan Chu Trinh, l'Emperador Ham Nghi i Ho Chi Minh. Però els francesos van mantenir el domini de les seves colònies fins a la Segona Guerra Mundial quan els japonesos van envair la Península Indoxina. Els recursos naturals de Vietnam van ser explotats per Japó per a les seves campanyes militars en Birmània, Malàisia i Índia.
- Gia Long 1802-1820
- Minh Mang (Migmemouge) 1820-1841
- Thieu Tri 1841-1848
- Tu Duc 1848-1883
- Duc Duc 1883
- Hiep Hoa 1883
- Kien Phuoc 1883-1884
- Ham Nghi 1884-1885
- Dong Khanh (Dong Don) 1885-1889
- Thanh Thai 1885-1907
- Duy Tan 1907-1916
- Khai Dinh 1916-1925
- Bao-Dai 1925-1954
Abans de la rendició, els japonesos van crear al país un govern titella, l'Imperi de Vietnam, que vaig estar en el poder des del 11 de març fins al 23 d'agost de 1945. El seu governant va ser l'emperador Bảo Đại. El 2 de setembre de 1945 Ho Chi Minh proclama la independència de Vietnam.
Vietnam després de la independencia (1945-actualitat)
La història després de la guerra és molt complexa però, a grans trets, els comunistes es van rebel·lar i van guanyar la Guerra d'Indoxina el 1954, després de guanyar a la Batalla de Dien Bien Phu i se'ls va reconèixer el nord del país. El sud va quedar sota influència francesa. Es va proclamar la república al sud i els americans van substituir els francesos, incompliment els acords de pau de la Conferència de Ginebra (subscrits per França, però no pels Estats Units) i reprimint l'oposició, que es va rebel·lar, ajudada per les forces del nord i van desfer als americans i als seus protegits de la República del Vietnam del Sud el 1975 (Guerra del Vietnam) i van reunificar el país sota un règim comunista.
Presidents de la República
Com a Presidents de la República del Vietnam hi van ser:
- República Democràtica de Vietnam (Vietnam del Nord, 1945-1976)
- Hồ Chí Minh (2 de setembre de 1945 - 2 de setembre de 1969)
- Tôn Đức Thắng (3 de setembre de 1969 - 2 de juliol de 1976) (actiu cap al 23 de setembre de 1969)
- Republica de Vietnam del Sud (1955-1976)
- Nguyen Van Thieu (1963-1975) fugit de Saigó al 1975, poc abans de l'ofensiva damunt de la capital.
- República Socialista de Vietnam (Reunificat) (1976-1981)
- Tôn Đức Thắng (2 de juliol de 1976 - 30 de març de 1980)
- Nguyễn Hữu Thọ (30 de març de 1980 - 4 de juliol de 1981) (actiu)
- Consell d'Estat de la República Socialista de Vietnam (1981-1992)
- Trường Chinh (4 de juliol de 1981 - 18 de juny de 1987)
- Võ Chí Công (18 de juny de 1987 - 22 de setembre de 1992)
- República Socialista de Vietnam (1992-Present)
- Lê Đức Anh (23 de setembre de 1992 - 24 de setembre de 1997)
- Trần Đức Lương (24 de setembre de 1997 - 27 de juny de 2006)
- Nguyễn Minh Triết (27 de juny de 2006 - Present)
Política
Vietnam és un país socialista amb règim de partit únic. Una nova constitució va ser aprovada el 1992 reemplaçant l'anterior de 1975. El paper del Partit Comunista de Vietnam (Đảng Cộng Sản Việt Nam) va ser reafirmat en tots els òrgans del govern, en la política i en la societat.
El president és el cap d'estat i el comandant en cap de l'exèrcit. El cap de govern és el primer ministre, que presideix el consell de ministres. L'Assemblea Nacional és unicameral, amb 498 membres.
Organització político-administrativa
El Vietnam està organitzat en 58 províncies (conegudes en vietnamita com a tỉnh, del xinès 省, shěng). També hi han 5 municipalitats centrals controlades', que existeixen al mateix nivell que les províncies.(thành phố trực thuộc trung ương).
Les províncies a la vegada se subdivideixen en municipalitats provincials (thành phố trực thuộc tỉnh)), comuns (thị xã) i comtats (huyện), i aleshores, subdividits en viles(thị trấn) o comunes (xã).
Les municipalitats centrals controlades se subdivideixen en districtes (quận) i comtats, i llavors en entitats locals menors (phường).
La següent taula conté algunes dades de les províncies del Vietnam:
Geografia
Vietnam té una extensió d'uns 331.688 km² (lleugerament més petit que Alemanya). El sistema topogràfic consisteix de pujols i muntanyes densament poblades d'arbres, cobrint un 20% del territori. Un 40% del territori és muntanyenc i els boscos ocupen un 75%. La Muntanya de Fan Si Pa és la més alta de Vietnam (3143 m). El clima és tropical i monsónic; la humitat és d'un 84% en mitjana durant l'any. La precipitació anual varia entre 1200 i 3000 mm, i les temperatures oscil·len entre 5 °C i 37 °C.
Economia
Producte intern
El Vietnam és encara un país força pobre, amb un PIB PPA de US$ 227,2 miliards (est. 2004). Això significa una renda per capita de US$ 2,700. El creixement impressionant es deu principalment a un punt de partida mot baix i a una alta taxa d'inflanció. El poder adquisitiu del públic ha augmentat notablement. La raó d'aquest fet radica en els alts preus de les propietats. A Hanoi, la capital, els preus dels immobles poder ser tant alts com a Tòquio o Nova York. Això ha deixat astorat a molta gent, ja que el PIB per càpita és d'uns US$ 1.000 a l'any. Aquests preus també han augmentat gràcies en part a la corrupció i al suborn per part de molts oficials governamentals.
Dades econòmiques
- PIB taxa de creixement: 8,5% (2007)
- PIB (PPA) per càpita: 2600 $ (2007)
- PIB (nominal) per càpita: 750$ (2007)
- Composició del PIB (2007): agricultura 19,4%, indústria 42,3%, serveix 38,3%
- Població sota el llindar de pobresa: 14,75% (2007)
- Inflació: 8,3% (2007)
- Moneda: Dong (VMD)
- Taxa de canvi (Dongs per dòlars americans): 16119 (2007)
Demografia
.jpg)
L'any 2008, el Vietnam tenia una població de 86.116.560 habitantss; la densitat de població d'aquell mateix any era de 261.3 hab/km². L'idioma oficial és el vietnamita, però també són comuns el xinès, el francès, l'anglès (es troba en expansió) i nombroses llengües de les tribus de les muntanyes. L'esperança de vida és de 72 anys. El 94,3% de la població està alfabetitzada. La mitjana de fills per dona és d'1,89, un dels més baixos del sud-est asiàtic
Des del 1990 la taxa de natalitat s'ha han reduint, situant-se actualment en un 16,47/1000. La taxa de mortalitat es troba en un escàs 6,18%, no obstant, la taxa de mortalitat infantil es dispara fins un 23,61/1000. La taxa neta d'emigració és negativa, -0.39 emigrants/1000 i la taxa de creixement poblacional és del 0,99%. S'estima que el ritme de creixement de la població serà nul abans de l'any 2020.
L'ètnia Kihn representa el 87 per cent de la població i és la principal ètnia habitant de les ciutat i de les terres planes, deixat a la resta dels grup el predomini de les àrees muntanyoses.
El cinquanta per cent dels que viuen al país tenen menys de vint-i-cinc anys i l'edat mitjana de la població és de 26,9 anys.
Evolució demogràfica
- 1900 = 13,5 milions.
- 1939 = 20,3 milions.
- 1954 = 30,5 milions.
- 1968 = 40,1 milions.
- 1975 = 46,6 milions.
- 1989 = 64,8 milions.
- 1994 = 72,5 milions.
- 2000 = 80,0 milions.
Cultura
Gastronomia
La cuina del Vietnam, com totes les cuines de la zona, és rica i variada, amb plats que van des dels més refinats fins als més senzills.
És una cuina sana que fa servir pocs greixos i una gran varietat de verdures.
El Gỏi Cuốn és una froma de menjar típica del Vietnam. Consisteix en combinar una serie d'ingredients: gamba, peix o trossos de salsitxa, amb trossets de mango vert, all, pebrot picant vert, embolicats en fulles verdes. Els mateixos ingredients es poden també embolicar en seccions de pasta molt fina, quasibé transparent, preparant uns rotllets amb els ingredients. Aquests rotllets normalment es van menjant a mesura que es van fent, però també es poden servir ja preparats.
Són molt comunes com a plat diari les diverses sopes de fideus. Hi ha un tipus de fideu vietnamita que és molt gruixut i que es menja en sopes clares amb trossos de porc i verdures. Sovint les sopes de fideus es mengen per esmorzar.
Hi ha també una gran varietat de plats a base d'arròs. S'acompanyen sovint amb peix i amb marisc, com el cranc i les gambes, o bé amb preparacions a base de porc.
Hi han molts peixos que tenen un paper important en la cuina del Vietnam. Els peixos poden ser de riu, car Vietnam té moltes conques fluvials, estanys i aiguamolls, o bé marins, degut a la llarga costa de l'est del país. És molt típica de la cuina vietnamita la salsa nước mắm, feta amb anxoves locals que s'utilitza per condimentar molts plats. Les anxoves per fer aquesta salsa provenen generalment de l'illa de Phú Quốc, que també és famosa pel seu pebre negre.
Hi han plats de la cuina xinesa i francesa que formen part de la cuina vietnamita a causa de les influències històriques i culturals de la Xina i de França. Per exemple al Vietnam també és costum, com a Laos, menjar entrepans fets amb pa de baguet.
Referències
- ↑ Dintre d'un context pot anar amb article o sense: publicació de l'Idescat
- ↑ 2,0 2,1 General Statistics Office of Vietnam
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vietnam |
| |||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
