Kunyu Wanguo Quantu
 | |
| Tipus | mapa  |
|---|---|
| Estat | Corea del Sud |
| Publicació | 1602 |
| Autor | Matteo Ricci |
El Kunyu Wanguo Quantu (xinès tradicional:坤輿萬國全圖, pinyin:Kūnyú Wànguó Quántú, «Mapa complet dels 10.000 regnes del món») és un mapamundi amb descripcions en xinès. Imprès el 1602 va ser fonamental en introduir a l'Àsia oriental els coneixements geogràfics i astronòmics europeus. Matteo Ricci, italià a la cort de Pequín, n'és el principal autor. És un mapa gran, de 3,7 m × 1,7 m.
Història[modifica]
L'any 1578 el missioner jesuïta italià Matteo Ricci (1552-1610) viatjà de Lisboa a Goa (Índia) i el 1582 arribà a la comunitat portuguesa de Macau (costa xinesa) on els seus superiors li havien cridat per a preparar una missió cap al interior de la Xina.[1] Era la Xina de la dinastia Ming (1368-1644) i hi governava l'emperador Wanli (萬曆), del 1572 fins a la seva mort el 1620. El 1598, quan ja portava setze anys vivint a la Xina, Ricci arribà a Beijing, la capital de l'imperi. Va ser invitat a la cort imperial de Wanli i és considerat com el primer europeu que ha entrat a la Ciutat Prohibida. Hi va estar dotze anys més, fins a la seva mort.
L'any 1602 Ricci va confeccionar un mapamundi per encàrrec de l'emperador Wanli,[2] al qual va donar el nom xinès de 坤輿萬國全圖 (Kunyu Wanguo Quantu). El 1584 i el 1600 ja havia fet altres mapamundi.[3] El mapa del 1602 es va imprimir com a xilografia amb la imatge dividida en sis rectangles d'uns 60cm d'amplada i uns 170cm d'alçada. La gravació de les sis matrius pot ser la obra de Li Zhizao, matemàtic, astrònom i geògraf que treballava en el projecte amb Ricci. Va ser impresa per Zhang Wentao de Hangzhou, possiblement un impresor oficial a la cort de Wanli.[4]
Junt amb la primera matriu xilogràfica els impressors havien fet secretament una copia no autoritzada i després s'havien fet encara més copies de la matriu, per vendre'ls. Segons els diaris de Ricci s'havien estampat milers d'exemplars d'aquest mapa.[5]
En la història de la cartografia els mapes xinesos de Matteo Ricci tenen un gran valor d'innovació perquè:
- Expliquen als xinesos la terra com a objecte esfèric. A l'època de Ricci encara valia el model xinès tradicional de la terra plana i quadrada.
- Revelen als xinesos l'existència d'Amèrica.
- Mostren als xinesos que el seu imperi ocupa només una part relativament petita de la superfície terrestre.
- Confronten els europeus amb una vista del món amb el Oceà Pacífic al centre. Això no vol dir que és «un mapa amb la Xina al centre», com s'ha dit sovint.[2] El meridià de Pequín queda 40 graus a l'oest del meridià central del mapa mentre que el meridià de Roma queda a més de 130 graus del central i Portugal quasi cau al marge esquerre del mapa.
Entre el 1605 i el 1608 van ser produïdes aproximadament vint-i-cinc còpies en color, per ordre de l'emperador.[6] Eren manuscrits, vol dir pintades a mà, no reimpressions de les planxes xilogràfiques. Això donà lloc a errors (Anglaterra com a península), però també a millores (gama de colors, marcs pels textos) o l'opció d'afegir coses com als exemplars on al costat de topònims escrits amb símbols d'escriptura xinesa hi ha transcripcions fonètiques en escriptura japonesa katakana.
Al llarg de llur existència centenària, les mapes poden sucumbir deterioracions i canvis. Una deterioració interessant és la pèrdua dels emblemes jesuïtes a l'exemplar de la Bell Library. Un canvi estrident són els animals i naus afegits a la còpia en color que té el Nanjing Museum.
El mapa a l'època contemporània[modifica]
Actualment (2016) es coneixen fins a setze exemplars del Kunyu Wanguo Quantu, incloent-hi un fragment on falten dos terços, un altre fragment on falten els elements a l'exterior del gran mapa principal i exemplars produïdes de diferentes maneres: estampes de la matriu original del 1602; estampes de matrius copiades al mateix temps o a la dinastia Qing (comença 1644); copies pintades pocs anys després a la Xina o pel Japó. Per a arribar a un total de setze el compte ha d'incloure un segon exemplar al Vaticà i set copies pintades: ú de Nanquín, dos de Miyagi (Kano Collection i biblioteca de la prefectura) i quatre més al Japó,[7] tots de color.
El texts divergeixen sobre el nombre d'exemplars originals, complets o xinesos. El compte depèn de la definició d'aquests conceptes, del descobriment posterior d'altres exemplars, d'exemplars que l'autor no coneix o de dubtes si a un lloc hi ha un o més exemplars (Vaticà, Miyagi).
Una estampa original que té la Biblioteca Apostolica Vaticana va ser reproduïda el 1938 en un llibre de Pasquale d'Elia que conté una traducció dels textos del mapa i un catàleg de tots els topònims amb apunts detallats sobre la seva identificació.[8] La fitxa de catàleg de la Biblioteca Apostólica Vaticana sobre aquest llibre[9] diu que té 58 × 44 cm i que reprodueix en 26 taules l'esemplare vaticano i, en quatre taules més, els altres quatre exemplars coneguts del mapamundi nel solo originale cinese. Això fa cinc versions coneguts l'any 1938, possiblement prou diferents per poder distingir-los en aquestes reproduccions. La biblioteca nacional austríaca parla de quatre exemplars complets.[10]
L'any 2009, la Bell Library de Minnesota n'ha comprat una estampa original.[11] A la seva pàgina web dedicat a aquest exemplar, enumera 6 més, o sigui 7 en total. Diu sobre el seu exemplar «This Ricci map is among six known complete examples».[4]
Evangelos Livieratos, en el context d'un taller científic a Beijing al juny 2015, diu que hi ha set originals i enumera vuit exemplars en aquests vuit llocs:[8]
- Vaticà. L'exemplar del vaticà, mencionat a la fitxa de catàleg de la publicació del 1938. Es conserva a la Biblioteca Vaticana,[9][4] però sembla impossible trobar una menció directa al lloc web d'aquesta biblioteca.[12] Algunes fonts[3] parlen de dos exemplars al Vaticà, com ara l'única font que aporta una signatura bibliotequària:"[13]Barb.or. 150"(Col·lecció Barberini, obres en llengües orientals, número 150). Si algun dia es digitalitzés, s'hauria de trobar aquí Arxivat 2016-11-13 a Wayback Machine..
Del 30 octubre 2009 al 24 gener 2010 havia al Vaticà l'exposició "Ai Crinali della Storia" sobre Matteo Ricci, però material foto Arxivat 2016-09-23 a Wayback Machine. i vídeo sobre l'exposició fa pensar que no hi havia cap exemplar gran del mapa. Una fitxa[Enllaç no actiu] al catàleg de manuscrits de la Biblioteca Apostòlica diu que el catàleg d'aquella exposició sí fa referència al mapa. Igualment catàlegs d'exposicions anteriors[Enllaç no actiu]: Macerata 2003, Roma de febrer a abril 2005, Berlin de juny a agost 2005.
- Minnesota, Estats Units. Un exemplar Arxivat 2016-10-13 a Wayback Machine., de 3,65 m × 1,8 m. La Bell Library de Minneapolis l'ha adquirit l'any 2009 per 1 milió de US$ d'un venedor de Londres i l'ha passat a la universitat de Minnesota.[11]
Del 4 mars 2016 al 8 maig 2016 estava exposat a l'Asian Art Museum a San Francisco. Al marc d'aquesta exposició s'ha publicat la millor versió educativa a la xarxa Arxivat 2016-10-08 a Wayback Machine. amb un escaneig d'alta resolució i apunts interactius. L'escaneig és obra de la Library of Congress i es troba als seus arxius digitals.
- Tòquio, Japó. biblioteca del Gabinet japonès.[14] És un exemplar tallat, però en bon estat, enganxat als reversos d'un atles japonès. Cada un dels 12 volums de l'atles conté una sola pàgina, extremadament llarga, d'uns 0,4m × 4m [15] composta de 7 fulls enganxats entre ells i tot plegable a la mida de mig full (la mida de les tapes). Desplegant tots els 12 volums i posant un al costat de l'altre, s'obté una superfície d'uns 5m × 4m (12 × 7 fulls, incloent les tapes). Al revers el Kunyu Wanguo Quantu ocupa només una àrea de 10 × 3 fulls. La resta queda blanc. El tall deixa només el gran mapa terrestre, de forma ovalada. Pot ser la raó per què la Bell Library compta només sis exemplars complets.
Està escanejat amb alta resolució al arxiu nacional del Japó sota el nom de Konyo bankoku zenzu, junt amb l'atles, que es diu Kouyozu. La Xina(大明一統) és al 7e volum.
- Viena, Austria. Una xilografia colorada de 3,65 m × 1,65 m de la ÖNB(Österreichische Nationalbibliothek), la biblioteca nacional austríaca. Presentada el 1672 al emperador romanogermànic Leopold I i identificat com a obra de Ricci només a finals del segle vingt. Algunes diferències amb altres exemplars podrien significar que es va imprimir amb una de les matrius copiades. La datació "1602, després de 1644" es refereix al fet que en el mapa algunes ocurrències del nom de la dinastia Ming 明 (terminada el 1644) s'han canviat Arxivat 2016-09-23 a Wayback Machine. al de la següent dinastia Qing 清.[10]
L'any 2011 aquest exemplar va ser restaurat [8] i exhibit durant un dia per una visita Arxivat 2016-09-23 a Wayback Machine. del presdident xinès i un altre dia Arxivat 2016-09-23 a Wayback Machine. al marc d'un taller acadèmic. Un visor per aquest exemplar és disponible a la xarxa Arxivat 2016-09-23 a Wayback Machine., junt amb tres vistes de detalls Arxivat 2016-09-23 a Wayback Machine..
- Universitat de Tohoku a Sendai, Japó. Kano Collection. No consta entre els 7 exemplars que compta la Bell Library. És una còpia en color, japonesa, del 1604(?) amb transcripcions fonètiques en katakana. És tan gran com l'original, amb dos fulls de 169×188cm, digitalitzades en 512 imatges (doble zoom: 2 × 16 × 16) a la Digital Image Data Base de la universitat de Tohoku. A Wikimedia hi ha fitxers per a cada meitat d'aquest exemplar (integrades en aquest article, més a baix) i un fitxer del mapa sencer (17MB).
A la imatge digital es veuen unes línies gruixudes (per exemple al paral·lel 7°S, a l'oest de la costa africana) que possiblement són juntures de papers rectangulars de diferents mides, enganxades per a formar cada un dels dos fulls grans. A 18°S amb 23° a l'oest del meridià central hi ha un forat d'una cruïlla de plecs. Hi ha plecs aproximadament cada 40° de latitud i cada 25° (al equador) de longitud. Això vol dir que completament plegat aquest exemplar ocupa menys de 25×40cm amb una gruixada de 40 capes per cada meitat. Es pot intuir quines parts del mapa coincideixen amb les tapes del mapa plegat, ja que a dos racons diagonalment oposades de cada gran full hi ha un rectangle de plecs on es veu una mena de marc blavós: al títol i al pol sud; al pol nord de l'altre full i - el més visible - al mapa rodó del hemisferi sud. Al costat del títol hi ha el segell ex-libris de Kano: "狩野氏圖書記", en vermell.
- Miyagi, Japó. Biblioteca de la prefectura de Miyagi.[16] Hi ha un exemplar que té aspecte d'estampa i un altre que té aspecte de copia pintada, amb colors, i porta transcripcions de topònims en lletres fonètiques japonesos katakana. Les dues estan dividides en 6 planxes numerades a baix, a diferència del exemplar de la Kano Collection, que també te transcripcions katakana, sembla que per la mateixa selecció de topònims. Als dos exemplars el nóm de la Xina es refereix a la dinastia Ming: "大明一 統"
Al lloc web de la prefectura hi ha un visor que permet veure imatges amb licència Creative Commons digitalitzades amb alta resolució tant de l'exemplar imprès com de l'exemplar de colors o comparar les dues exemplars.
Miyagi és una de les sis prefectures de la Regió de Tohoku i la Tohoku University es troba a Sendai, la capital de Miyagi. Algunes fonts[4][3] compten només 3 exemplars a Tòquio, Kyoto i Miyagi. Sigui perquè no inclouen les copies pintades a la llista d'estampes originals, sigui que mencionen la prefectura de Miyagi només com a seu de la Kano Collection,[13] i no com a propietària de cap exemplar. Altres[8] distingeixen clarament dues exemplars a Miyagi: un a la biblioteca de la prefectura i l'altre de la Kano Collection.
- Kyoto, Japó. Col·lecció de la universitat de Kyoto.[17] A la xarxa hi ha un lloc web Arxivat 2016-10-30 a Wayback Machine. amb un detall ampliat i un altre lloc web Arxivat 2016-10-30 a Wayback Machine. que conté una imatge petita i dos enllaços trencats.
- Paris, França. En mans privades "(Schiller)".[3] Una fitxa del 2003 menciona a un tal Henri Schiller (1933-...) com a mecenes de la Bibliothèque nationale de France, però una publicació del 2015[13] atribueix l'exemplar a Justin G. Schiller de Nova York. Una fitxa de subhasta del 2008 en xinès mostra l'exemplar comprat per la Bell Library el 2009 i diu sobre un altre exemplar que: antigament era del col·legi Clément de Paris; va ser exposat el 1924 en la British Library; comprat el 1988 per 亨利·希勒 (pinyin: hēnglì·xī lēi, "Henri Schiller"); apareix al 1991 en una casa de subhastes i ara no se sap on és.
Altres exemplars:
- Nanquín, Xina. Nanjing Museum (南京博物院).[18] Còpia en color Arxivat 2017-10-19 a Wayback Machine. tan gran com l'original i igualment compost de 6 peces numerades, muntades en un gran rotllo.[6] Té dibuixos de besties i naus.
Aquest examplar forma part de l'exposició de Nomad Expositions sobre la dinastia Ming que passa actualment pels Caixaforums: Barcelona (15 de juny 2016 al 2 octubre 2016),[19] Palma (2 de novembre de 2016 al 17 de febrer de 2017) Arxivat 2016-10-11 a Wayback Machine. i Saragossa (previst pel 2017) Arxivat 2016-09-23 a Wayback Machine.. A Barcelona els extrems del mapa estaven coberts pels eixos del rotllo. Per a més imatges vegi al final de la secció "Descripció".
- Royal Geographic Society, Londres. Exemplar presentat el 1858 i conservat a la co·llecció, però no exposat públicament. Al lloc web Arxivat 2016-10-18 a Wayback Machine. de la Royal Geographic Society és descrit com a original del 1644. La biblioteca nacional austríaca lo compara amb l'exemplar de Viena.[10]
- Bologna, Itàlia. Museo della Specola. Fragment. Només la primera i última de les 6 planxes. A l'hora de preparació com a objecte de museu, s'havien inserit altres estampes al mig.
Aquesta pàgina xinesa Arxivat 2016-10-30 a Wayback Machine. compta dos cops l'exemplar de Minnesota("3.") catalogat a la Library of Congress("4.") i inclou un exemplar a Kobe (Japó). Amb una serie de imatges mostra bé les diferències gràfiques entre els exemplars de:
Museu de Nanquín (南京博物院, 2 imatges); Amèrica, Minnesota (美國明尼蘇達); Kyoto, Universitat (京都大學); Japó, Kobe (日本神戶); Wikipedia ... Tohoku Universitat (維基百科 ... 東北大學); Japó (日本); l'arxiu estatal de Tòquio (公文館) i dues veriants japonesos més.
Al segle 21 aquest mapa de la dinastia Ming encara apareix en una discussió política. El mar entre l'est de Corea i Japó es diu 日本海("mar del Japó") en el mapa de Ricci. Fins al 2012 Corea del Sud demanava davant de l'Organització Hidrogràfica Internacional que també s'hauria de dir "Mar de l'est". L'argumentació del govern japonès en contra d'aquesta demanda cita el mapa de Ricci com a primera referència històrica.[20]
Descripció[modifica]
El mapa està imprès sobre un rectangle d'uns 3 metres i mig d'amplada i quasi 2 metres d'alçada. La imatge està composta de sis planxes. L'exemplar de la ÖNB de Viena, per exemple, està fet de 6 peces de paper, pegades entre ells en dos grups de tres. Al marge inferior del mapa les planxes estan numerades de dreta a esquerra amb el símbol 幅 (un mesurador per a comptar imatges) i els numerals xinesos de 1 a 6: 一幅, 二幅, 三幅, 四幅, 五幅, 六幅. L'ordre és doncs de dreta = planxa nº 1 cap a esquerra = planxa nº 6. (A l'exemplar de la Kano Collection de la Universitat de Tohoku no hi ha aquesta numeració.)
El gran mapa de la terra ocupa quasi per complet les planxes nº 2, 3, 4 i 5 i aproximadament la meitat de les planxes nº 1 i 6. Els seus límits estan formats per semicercles a la dreta i esquerra i per rectes horitzontals a dalt i baix. A la planxa nº 1 (dreta), hi ha el títol del mapa i el conjunt de text més extens. Hi ha quatre gràfiques redones just al exterior del mapamundi, a prop dels 4 racons de l'estampa: dos a la planxa nº 1 amb esquemes astronòmics i dos a la planxa nº 6 amb mapes del hemisferi nord i sud. La resta del espai fora del mapamundi està ocupat per un text llarg a la planxa nº 6, dos diagrames astronòmics més petits a la planxa nº 5 i diversos textos mes petits.
El mapamundi té el pol nord a dalt, el pol sud a baix, i el meridià central i l'equador dibuixades al mig vertical i horitzontal respectivament. El meridià central travessa l'Oceà Pacífic a l'est del Japó.
El mapa dona una imatge més o menys realista de les línies costaneres d'Europa, Àfrica, Àsia i de les Amèriques. Falla, però, en l'interior dels continents i en les zones polars, sobre tot al hemisferi sud. Allà mostra un gran continent antàrtic. Aquest continent deixa obert una via marítima al sud d'Amèrica i una altra al sud d'Àfrica, engloba la zona d'Austràlia i al sud-oest del pacífic arriba quasi fins al equador. Això reflecteix l'estat de les exploracions en aquesta època: Bartolomeu Dias va passer pel cap de Bona Esperança el 1488 (i el mateix Matteo Ricci l'any 1582); el 1520 Magalhães va descobrir l'estret que porta el seu nom; però només el 1606 Willem Janszoon va ser el primer europeu a explorar les costes del nord d'Austràlia i fins al segle xix no s'ha confirmat cap navegació completa pel Pas del Nord-est (Sibèria) o pel Pas del Nord-oest (Amèrica).
El mapa mostra continents, illes, rius, llacs i muntanyes. Amb escriptura xinesa hi ha al interior del mapamundi: els topònims; textos breus que donen explicacions sobre diferents llocs i altres textos que aprofiten aquells espais on hi ha pocs accidents geogràfics (per exemple al Pacífic o al continent antàrtic).
En general l'escriptura és amb lletres negres. Amb grans lletres blancs de contorns negres (tot vermells en la copia del museu de Nanquín) hi ha els noms dels cercles (equador etc.) i pols, i els noms dels continents i de la Xina:
- Amèrica del Nord. De dalt a baix 北("nord") 亞/YA/ 墨/MO/ 利/LI/ 加/KA/ .
- Amèrica del Sud. De dalt a baix 南("sud") 亞/YA/ 墨/MO/ 利/LI/ 加/KA/ .
- Àsia. De dalt a baix 亞/YA/ 細/ÇI/ 亞/YA/ .
- Europa. De dreta a esquerra 歐/OU/ 邏/LUO/ 巴/PA/ .
- Àfrica. De alt a baix 利/LI/ 未/WEI/ 亞/YA/ per extensió de l'antiga regió de Líbia.
- Antàrtica. A sobre del cercle polar, de dreta a esquerra 墨/MO/ 瓦/WA/ 蠟/LA/ 泥/NI/ 加/KA/. "Magelànica" en referència a Magalhães.
Hi ha tres versions pel nom de la Xina:
- 大("gran") 明(Ming, "brillant") 一("un") 統("unir"), amb referència a la dinastia Ming (1368-1644), a les estampes originals de Minnesota, de Tòqio i de la prefectura de Miyagi.
- 大("gran") 清(Qing, "clar") 一("un") 統("unir"), amb referència a la dinastia Qing (1644–1912), a l'estampa de Viena.
- cap nom a la còpia de Nanquín.
Les pronunciacions donades en aquest article en majúscules entre barres obliqües (per diferenciar-les de les transcripcions fonètiques pinyin) són del Mandarí actual. Per a altres pronunciacions vegi el Wictionary(en anglès), per exemple pel 瓦 de Magelànica.
El Kunyu Wanguo Quantu conté força detalls sobre el moviment del sol relatiu a la terra, però no surt cap dibuix sobre l'Analema, fenomen ja conegut per Vitruvi. El model cosmològic és geocèntric amb 9 esferes celestes. Als 7 esferes inferiors es mouen els 7 astres que ja eren conegudes a l'antiguitat. Per ordre de distància són: Lluna, Mercuri, Venus, Sol, Mart, Júpiter i Saturn. (Cronologia: 1543 mor Copèrnic; 1582 Ricci a Macau; 1596 Mysterium de Kepler; 1602 Mapa Kunyu Wanguo Quantu; 1615 edicte del Sant Ofici contra Copèrnic; 1632 Dialogo de Galileu; 1781 descobriment del Urà.)
Còpia del museu de Nanquín[modifica]
A la còpia del museu de Nanquín, pintada amb colors, destaquen els dibuixos de naus i besties als oceans i a Magellànica. Té un istme al canal de la màniga que converteix Anglaterra en península. A l'exemplar de Miyagi es pot veure que això pot haver passat perquè la separació entre les planxes nº 5 i nº 6 passa pel canal de la màniga i les onades per dibuixar l'aigua no arriben fins als marges de les planxes. No hi ha cap nom per la Xina.
Està en un bon estat de conservació, clarament millor que l'estampa original de Minnesota: no té lletres gastades i en general la seva superfície es veu en un estat millor. Tanmateix falta text: la 巴/PA/ de 歐邏巴("Europa"); el text fora del mapa a dalt de la planxa nº5 i una dotzena de lletres en el text sobre els eclipsis (columnes 2 a 4, a l'esquerra del diagrama). Allà on el mapa de Nanquín té un pedaç en blanc, a l'esquerra de la planxa nº 5 a sota del cercle polar antàrtic, també hi ha terra buida als exemplars de Minnesota, Tòquio i Viena.
Notes sobre l'escriptura xinesa[modifica]
El mapa conté una gran quantitat de text. Tot el text, inclòs els nombres, està escrit amb símbols d'escriptura xinesa, amb l'escassa excepció de les emblemes jesuïtes "IHS". Evidentment es tracta d'escriptura xinesa tradicional, no de la escriptura xinesa simplificada introduïda a la República Popular de la Xina a l'època de Mao. La llengua és xinès literari (xinès clàssic).
Direcció del text[modifica]
El títol, escrit amb les lletres negres més grans del mapa, es troba al racó de dalt a la dreta. Els textos estàn escrits en columnes verticals, que en alguns textos són separades per ratlles. Si un text no ocupa un nombre sencer de columnes, la columna més a l'esquerra queda parcialment buida. Tot això mostra que el text es llegeix en columnes de dalt a baix i de la dreta a l'esquerra, igual que un manga japonès. A les columnes de text no hi ha cap mena de puntuació o espais entre les lletres.
Aplicació a les 6 lletres del títol:
| 全 | 萬 | 坤 | ||||
| 圖 | 國 | 輿 |
L'ordre de lectura és 坤, 輿, 萬("deu mil"), 國("països"), 全("complet"), 圖 ("mapa"). L' expressió composta 坤輿 坤輿 (kunyu) significa "món", almenys en xinès clàssic. (El 萬 del títol apareix també en el nom del emperador 萬曆 Wanli. És un sobrenom monàrquic que significa "10.000 calendaris".)
Quan un topònim s'escriu en horitzontal, també s'ha de llegir de dreta a esquerra. Per exemple, hi ha distribuïdes pel mediterrani tres lletres grans: 地 ("terra") a la dreta, 中 ("centre") al mig i 海 ("mar") a l'esquerra. Es llegeix 地中海, literalment "terra centre mar" o sigui "mar medi-terrani".
Significats i pronunciació[modifica]
El significat d'un símbol xinès pot ser: un substantiu (虫 insecte, 蛇 serp, 天 cel, 日 sol, día, 月 lluna, mes); un adjectiu (明 brillant, 大 gran, 小 petit); un adverbi (明 demà) una preposició (上 sobre; 下 sota); un verb (上 pujar; 下 baixar); un numeral (百 100; 千 1.000; 億 100.000.000); etc.
La majoria dels símbols està compost de diferents elements i en principi aquests elements tenen un significat propi (exemple: l'element esquerre de 蛇). Molts d'aquests elements tenen una relació amb el significat o amb la pronunciació del símbol complet. Això no vol dir que del coneixement dels elements es pugui deduir el significat del símbol complet. Pot ser tant impossible com seria escoltar la paraula francesa grenouille per primera vegada i deduir amb arguments d'evolució fonètica que deu significar granota. Un exemple relativament fàcil és 明:
明 = demà. Quan sol(日) i lluna(月) hagin fet una volta.
明 = brillant, com en el nom de la dinastia Ming(明). El sol(日) i la lluna(月) són els objectes més brillants del món.
Donat que tots el noms propis xinesos s'escriuen amb símbols xinesos i que en general un símbol xinès té un significat, és normal que els noms propis signifiquen quelcom. Per exemple, trobem en el mapa el topònim 南京 Nanjing (Nanquín en català) que significa capital(京) del sud(南).
Molts noms propis europeus, però, no tenen cap significat en el vocabulari actual. Per exemple, hauríem de recórrer al ibèric o al fenici per a buscar el significat de Bàrcino o Hispània. Per a escriure amb símbols xinesos aquells noms que no es poden traduir a base del seu significat, s'utilitzen símbols que en mandarí tenen una pronunciació semblant.
Per exemple 大("gran") es pronuncia /TA/ (pinyin:dà). 大 apareix en el mapa en el nom d'Itàlia, 意大里亞, pronunciat /YI-TA-LI-YA/. (El 里 és un Li i apareix en el Kunyu Wanguo Quantu com a unitat de mesura per a les distàncies dels planetes).
No s'ha d'esperar que els topònims ya tinguessin en el Kunyu Wanguo Quantu la mateixa forma com avui. Exemples: Ricci usa el nom de Líbia per tot el continent africà; la Xina és 大明一統("gran Ming una unió") al mapa i 中國("país del mig") avui; Espanya o Hispània és 以西把你亞 /YI-SHI-PA-NI-YA/ en el mapa de Ricci i 西班牙 /SHI-PAN-YA/ (pinyin Xī bān yá) avui.
A la secció "Topònims - Pronunciació" d'aquest article hi ha consideracions sobre la pronunciació del xinès en l'època de Matteo Ricci.
Petit vocabulari pel Kunyu Wanguo Quantu[modifica]
10 simbols per a lectors sense coneixements previs.[modifica]
| Xinès tradicional | Traducció |
|---|---|
| 一 | u |
| 二 | dos |
| 十 | deu |
| 亞 | /YA/ (pronunciació) |
| 海 | mar |
| 洋 | oceà |
| 東 | est |
| 西 | oest |
| 南 | sud |
| 北 | nord |
Sol, Lluna i Planetes[modifica]
Per un estudiant de xinès com a llengua estrangera els noms dels planetes no són vocabulari bàsic. Tanmateix, per un estudiant de japonès els dies de la setmana són vocabulari bàsic i d'ells es poden derivar els noms xinesos dels 7 astres que trobem en les explicacions astronòmiques del Kunyu Wanguo Quantu: sol, luna i 5 planetes. Els noms europeus dels dies deriven dels noms dels astres, i la relació entre astres i dies de la setmana és la mateixa en Europa, Japó i Xina.
La taula comença amb el dilluns i ordena els dies en salts de dos. D'aquesta manera els astres queden ordenades de prop a lluny, segons el model geocèntric. En la primera columna, els 5 planetes tenen noms compostos de dos símbols: el primer és l'element del planeta i el segón, 星, significa estrella.
| Astre Xinès | Element | Dia japonès | Dia europeu | Astre del dia | Dia xinès |
|---|---|---|---|---|---|
| 月 | - | 月曜 | dilluns | Lluna | 星期一 |
| 水星 | 水 aigua | 水曜 | dimecres | Mercuri | 星期三 |
| 金星 | 金 or | 金曜 | divendres | Venus | 星期五 |
| 日 | - | 日曜 | Sunday | Sol (sun en anglès) | 星期日 |
| 火星 | 火 foc | 火曜 | dimarts | Mart (el "planeta vermell" color foc) | 星期二 |
| 木星 | 木 fusta | 木曜 | dijous | Jupiter (genitiu iovis en llatí) | 星期四 |
| 土星 | 土 sòl (terròs) | 土曜 | Saturday | Saturni | 星期六 |
Xinès tradicional[modifica]
Alguns exemples de símbols amb differències entre l'escriptura xinesa tradicional i la simplificada.
| 繁體 (tradicional) | 简字 (simplificat) | Traducció |
|---|---|---|
| 圖 | 图 | imatge, mapa, diagrama |
| 國 | 国 | país |
| 萬 | 万 | 10.000 |
| 亞 | 亚 | segon (al darrere); /YA/ |
| 東 | 东 | est |
| 馬 | 马 | cavall; /MA/ |
Detalls[modifica]
Les coordenades del mapamundi[modifica]
El mapa té una xarxa de meridians i paral·lels de 10 graus per 10 graus amb algunes llacunes.
Cada quadrant està delimitat per gruixudes línies ratllades amb una ratlla per cada grau angular (vermell i blanc en la copia del museu de Nanquín):
- El meridià central. Als extrems d'aquest meridià pot aparèixer el símbol 極("pol") i addicionalment 南("sud"). Això varia entre els exemplars del Kunyu Wanguo Quantu de Minnesota, Viena i Nanquín. A les mapes rodones dels hemisferis a la planxa nº 6 sempre hi ha els noms complets "極北" i "極南".
- L'equador. Doble inscripció, de dreta a esquerra: 赤("vermell") 道("via") 晝("dia") 夜("nit") 半("meitat") 線("línia"). Igual com en xinés contemporani: 赤("vermell"); 道("via"); 赤道("equador").
- El meridià límit al marge dret del mapa.
- El mateix meridià límit al marge esquerre del mapa.
Al equador els meridians estan numerats cada 10 graus. El meridià límit és el 350(三百五十 al marge dret). El 360(三百六十) és el meridià que toca la costa més occidental d'Àfrica. El 10(一十) passa pel estret de Gibraltar, el 20(二十) per Anglaterra, el 30(三十) per Dinamarca, etc. Vol dir que el mapa de Ricci posa el meridià 360 (meridià zero) al punt més occidental de les terres continentals de Vell Món. El punt més oriental del Nou Món (a Brasil) és entre els meridians 340(三百四十) i 350 del mapa. (La distància correcta serien 17 graus a l'oest de Dakar). Entre els meridians 340 i 350 del mapa hi ha també les Açores (鳥鶴) que queden doncs a la meitat dreta del mapa, que és l'hemisferi del Nou Món. Gràcies a la decisió de posar els límits del mapa al meridià 350, i no al meridià zero (360), les illes de Madeira (木島 amb text explicatiu 木島...) es queden a la meitat esquerra del mapa, que és el hemisferi del Vell Mon.
El Tractat de Tordesillas (1494) i el de Saragossa (1529) dividien el món en un hemisferi portuguès i un hemisferi espanyol segons certs meridians.
Al meridià límit els paral·lels estan numerats en cada quadrant del 10(一十) fins al 80(八十) o 90(九十). El text escrit arran de la línia ratllada explica en quines direccions cau l'ombra del sol al llarg del dia. Parla de cinc intervals de latituds, expressades en graus(度) i minuts(分):
- 90°N - 66°30'N, 周("cercle")
- 63°30'N - 23°30'N, 西北東
- 23°30'N - 23°30'S, 東西南北 ("est, oest, sud, nord")
- 23°30'S - 66°30'S, 西南東
- 66°30'S - 90°S, 周
Aquests intervals estan escrits tant al marge esquerre del mapa com al marge dret. Hi ha una asimetria entre els 63°30'N del segon interval i els 66°30'S del quart. La posició real dels cercles polars és a 66°33', molt a prop dels 66°30 del mapa. A causa de la refracció atmosfèrica i perquè el sol apareix com un disc i no com un punt, el sol de mitjanit encara es pot veure a uns 50' (90 km) al sud del cercle polar àrtic i al nord del cercle polar antàrtic. Això encara no explica en quines observacions es podria basar el "六十三度三十分"(63°30') al nord. El 66°30'S és el cercle polar antàrtic, calculat a 90° de distància del tròpic de Càncer (23°30'N). Siguin qui siguin les observacions al 63°30'N, no podia haver observacions corresponents al hemisferi sud: el 63°30'S és la latitud on l'Antàrtida arriba fins al Passatge de Drake, encara no explorat quan es publicà el Kunyu Wanguo Quantu l'any 1602.
Una explicació més senzilla és que és un error d'escriptura (633 en lloc de 663) copiat als dos marges del planisferi. De fet, s'ha corregit amb un petit "六"(6) vermell al costat del "三"(3) negre a la copia japonesa de la Universitat de Tohoku.
Els cercles polars i els tròpics estan marcades amb línies gruixudes (vermelles en la còpia de Nanjing). Cadascú porta una inscripció doble (repetida a cada hemisferi):
- Cercle polar àrtic (entre 66°N i 67°N). 地("terra") 北("nord") 極("pol") 界("cercle").
- Tròpic de Càncer (entre 23°N i 24°N). 晝("dia") 長("llarg") 線("línia").
- Tròpic de Capricorn (entre 23°S i 24°S). 晝("dia") 短("curt") 線("línia").
- Cercle polar antàrtic (entre 67°S i 66°S). 地("terra") 南("sud") 極("pol") 界("cercle").
Era sabut però, i explicat al mateix mapa, que per un observador al hemisferi sud és al reves: el dia és curt quan el sol és al tròpic de Càncer i llarg quan és al tròpic del Capricorn.
Elements fora del mapamundi - a la dreta[modifica]
El títol 坤輿萬國全圖, a dalt a la dreta, es pot traduir amb "Mapa complet dels deu mil països del món" o amb "Mapamundi del miríada de regnes del món", etc.
A sota el títol hi ha un text llarg d'uns 1.500 caràcters, distribuït en 12 columnes. En aquest text Ricci demostra amb dades astronòmiques i observacions del seu viatge des d'Europa que la terra té forma d'esfera: 地("terra") 形("forma") 果("fruita") 圓("rodó"), a la columna nº 3 del text. Dona els noms dels continents (columna nº 5) i dona explicacions sobre la geometria de la esfera terrestre. Al final del text (al costat del "一幅") els últims 4 caràcters, 利瑪竇撰 Arxivat 2016-09-23 a Wayback Machine., diuen "escrit per Matteo Ricci": el 撰 final significa "redactar" i 利瑪竇/LI-MA-TOU/, és el nom xinès de Ricci(Li-ci), Matteo(Ma-tou). En l'exemplar de la Bell Library Arxivat 2016-10-08 a Wayback Machine. les tres lletres 利瑪竇 del seu nom són entre les mes gastades de tot el text, mentre que no estan gens gastades en l'exemplar de Miyagi que deixa intacte els emblemes jesuïtes també.
Aquest text es troba a la xarxa en xinès simplificat: "[...]地与海本是圆形...".
Fora del límit nord-est del mapamundi hi ha un model cosmològic dels 9 cels (九天). Consta d'un diagrama circular, el títol 九重天圖 del diagrama, un text a sota que explica els quatre(四...) elements al interior de la primera esfera i un text a l'esquerra sobre les nou esferes celestes. L'orientació del diagrama s'indica al seu exterior amb les paraules 極北("pol nord") i 赤道("equador"). Al centre hi ha la Terra, feta del element terra(土) amb aigua(水) a la seva superfície. Mes a fora hi ha els aires(氣) de sota(下氣) del mig(中氣) i de sobre(上氣) i finalment el foc(火) amb dibuixos de flames (originals) o pintat de vermell (còpia). Més enllà comença el món celeste. Els set astres es mouen: a l'esfera 1ª(一), qui és de la lluna(月); a la 2ª(二), qui és del Mercuri(水星); a la 3ª(三), qui és de la Venus(金星); fins a la 7ª(七), qui és del Saturni(土星). L'esfera 8ª(八) és la de les estrelles, agrupades en 28(二十八) constel·lacions segons l'astronomia xinesa. La 9ª(九) es mou en 1(一) dia(日) d'est(東) a oest(西), en contra de les altres 8 esferes que es mouen de oest(西) a est(東) en un període indicat en anys(年), dies(日) i quarts d'hores(刻). Per exemple pel Saturn, 29 anys 155 dies i 25 quarts d'hora. Això són 29,425 anys i compara bé amb paràmetres orbitals actuals. Degut al model geocèntric, el període de 365 dies i 23 quarts s'aplica tant al sol com als planetes interiors, Mercuri i Venus.
Amb el calendari julià, que té un 29 de Febrer cada 4 anys, la durada mitjana d'un any era de 365,25 dies = 365 dies i 24 quarts d'hora, o sigui un quart d'hora més que al diagrama del Kunyu Wanguo Quantu. 1582, l'any quan Ricci es va traslladar de Goa a Macau, el papa Gregori XIII va establir el nostre calendari actual, que en un període de 400 anys no té 100 dies 29 de Febrer sinó només 97. Els 3 dies de diferencia, o sigui 3 × 24 × 4 = 288 quarts d'hora menys, distribuïdes per 400 anys donen una correcció de 288 / 400 = (arrodonit) 1 quart d'hora. Matteo Ricci era deixeble de Christopher Clavius, figura clau en la reforma del calendari. Els dos estaven en contacte per correspondència fins a la mort de Ricci.[21]
Fora del límit sud-est del mapamundi hi ha la imatge d'una esfera armil·lar amb el títol 天地儀 i dos textos explicatius. L'esfera armil·lar repeteix en tres dimensions les cercles del gran mapa terrestre i, a més, conté un anell en el pla de l'eclíptica. Aquest anell mostra els 12 signes del zodíac (白羊"cabra blanca" Àries, 金牛"vaca daurada" Taurus, etc.) i els 24 segments del zodíac xinès (春分, 清明, etc.). El text a l'esquerra de la imatge explica l'esfera armil·lar. Aquest text es troba a la xarxa: "天地儀以見日月運行...". El text a sobre de la imatge explica com la durada d'un dia varia en funció de la temporada i de la latitud.
El 一幅 a la zona de l'esfera armil·lar, a prop del nom de Matteo Ricci, indica que aquesta és la planxa nº 1 del Kunyu Wanguo Quantu.
La segona planxa(二幅) està coberta quasi completament pel mapamundi. A fora hi ha només un petit text arraconat a dalt.
Entre el marge dret del mapamundi i el text principal de la planxa nº 1 hi ha un emblema jesuïta ovalat a l'altura dels latituds 35 a 38 nord i un altre, quadrat, a l'altura dels latituds 37 a 41 sud. Comparant els dos exemplars de la biblioteca de la prefectura de Miyagi, es veu que el quadrat ha passat del original a la còpia, però al lloc del ovalat només s'ha dibuixat un cercle. A la copia de Nanquín, el "IHS" del emblema ovalat es sembla més a cal·ligrafia xinesa que a lletres llatins.[6] L'exemplar de la Bell Library Arxivat 2016-10-08 a Wayback Machine. té la superfície danyada en els llocs dels dos emblemes i només queda un rastre del marge inferior del emblema ovalat.
Elements fora del mapamundi - a l'esquerra[modifica]
Entre el marge esquerre del mapamundi i el text principal de la planxa nº 6 hi ha un emblema jesuïta ovalat a l'altura dels latituds 42 a 45 sud igual que el de la planxa nº 1. Es veu al original de la biblioteca de la prefectura de Miyagi i a la copia de Nanquín, però falta a l'exemplar de la Bell Library.
A fora del nord-oest del gran mapamundi hi ha un petit mapa rodó del hemisferi nord, titulat 赤道北地半球之圖. A sota d'aquest mapa hi ha un text 南北半球之圖... de 6 o 7 columnes que comenta aquest mapa i l'altre mapa rodó, del hemisferi sud (赤道南地半球之圖), que es troba a fora del sud-oest del gran mapamundi.
El 六幅 al racó del mapa del hemisferi sud indica que aquest és la planxa 6 del mapa.
Al racó alt d'aquesta última planxa un petit text de 4 columnes conté apunts sobre la producció del mapa. Aquesta informació va completada per dues columnes breus a l'altura dels latituds 30 a 42 sud, tocant el text principal, que diuen "Imprès per Zhang Wentao de Qiantang al primer més de tardor de l'any Renyin(壬寅) de l'era Wanli(萬曆)."
Wanli governava de 1572 a 1620. Renyin és el nom del 39e any en el cicle de 60 anys del calendari xinès. Els anys 1 d'aquests cicles són: 2.697 aC, 2.637 aC, ..., 1.564, ..., 1984, .... L'any 1.564 + 38 = 1.602 és l'any Renyin que cau al regnat de Wanli.
El text principal de la planxa nº 6 consta d'una columna de títol (論地球...九天... "teoria terra bola"..."nou cels"...) i 10 columnes de cos. Aquest text es troba a la xarxa en xinès simplificat: "余尝留心于量天地法...".
El text diu que un grau de la terra mesura 250 Li, que dona una circumferència de 90.000 Li (= 360 graus × 250 Li/grau) i un diàmetre de 14.318,09 Li (serien 14.318,18 Li amb l'aproximàció π = 22/7 = 3,14128... i 14.323,94 Li amb el valor exacte 3,14159...). Suposant que Ricci sabia la mida del equador amb prou exactitud (40.000 km), això fa un Li d'aproximadament mig quilòmetre (444 m).
El text continua amb les distàncies dels 9 cels amb la terra. Aquí les tres astres de més fàcil comparació amb el model heliocèntric:
| Astre | Distància (amb ...) | Mapa del 1602 | Mapa del 1602 en xinès |
|---|---|---|---|
| Lluna 月 | 385.000 km (terra) | 482.522 Li | 四十八萬二千五百二十二里 |
| Sol 日輪 | 149.600.000 km (terra) | 16.055.690 Li | 一千六百零五萬五千六百九十里 |
| Saturni 土星 | 1.430.000.000 km (sol) | 205.770.564 Li | 二萬五百七十七萬零五百六十四里 |
La distància del Saturni amb la terra seria 1.430 Gm més(+) o menys(-) 149,6 Gm.
(L'any 1609, set anys després del Kunyu Wanguo Quantu, els dos primers lleis de Kepler descriuen òrbites planetaris el·líptics amb el sol al centre. L'any 1619 la tercera llei relaciona els períodes de rotació amb els radis mitjans dels òrbites.)
Un diagrama entre el mapa del hemisferi nord i el mapa principal explica els eclipsis solars (日蝕圗) i lunars(月蝕圗) i compara les mides relatives de Sol(日), Terra(地) i Lluna(月). Té un text explicatiu a la seva esquerra (amb llacunes a la còpia del Museu de Nanquín).
Un diagrama entre el mapa del hemisferi sud i el mapa principal explica els solsticis d'estiu (夏至) i d'hivern (冬至) i els equinoccis de primavera (春分) i de tardor(秋分) que ocorren quan el sol es troba al pla de l'equador (赤道). El diagrama té un text explicatiu a la seva esquerra.
Hi ha dos textos més a fora de l'esquerra del mapamundi. Són als costats del digrama d'eclipsis. Un d'ells es troba al racó alt de la planxa nº 5 i falta a la còpia del museu de Nanquín.
Precisió cartogràfica[modifica]
Mirant el Kunyu Wanguo Quantu s'entén que a l'època la exploració marítima dels europeus i xinesos encara no havia avançat en una àrea extens entre el Pacífic Sud i l'oceà Índic. Encara no havien trobat Austràlia i l'existència d'un continent austral era més imaginació que ciència certa. Un text inscrit a la Nova Guinea reconeix que encara no es sabia si és una illa o la costa d'un continent.
Al nord, el mar àrtic tampoc estava gaire explorat, però allà el dibuix del mapa no xoca tant amb la realitat com al hemisferi sud. Un text entre Sibèria i Alaska afirma que hi ha un mar que les separa.
Al interior del continents el mapa mostra muntanyes, rius i llacs.
A la Patagònia el mapa té una serralada a la costa oest - els Andes - i una altra, falsa, a la costa est. Consistent amb això, el mapa dibuixa un riu de nord al sud que té la seva conca al mig entre aquestes serralades. Això no encaixa amb la hidrografia real de Patagònia on dominen rius que van de l'oest a l'est.
A l'Àfrica el mapa mostra un fals riu llarg que ve del Sàhara (o una mica més al sud) i emboca al baix Nil.
Aquestes errades es podrien interpretar a conseqüència del baix nivell d'exploració del interior d'Àfrica i de Patagònia. Però hi ha també una falta a la mateixa Europa. A prop del delta del Danubi conflueixen dos rius: un que correspon al Danubi i un altre que no correspon a cap riu conegut i que sembla connectar amb un altre riu que emboca entre Dinamarca i Països Baixos (possiblement l'Elba que neix a Txèquia i passa per Hamburg).
Per posicionar correctament un lloc explorat en el mapa, primer s'ha de determinar la seva latitud i longitud geogràfica abans de projectar aquestes coordenades al planisferi.
La latitud geogràfica d'un lloc es pot determinar amb relativa facilitat. En el Kunyu Wanguo Quantu hi ha textos que expliquen com fer-ho observant el sol o l'estrella polar. L'última columna del text principal de la planxa nº 1 diu que Nanquín és a 32 graus nord (南京離中線以北三十二度). Això és correcte. Fins i tot a llocs remots les dades són bones:
| Lloc | Mapa del 1602 | Mapa actual |
|---|---|---|
| Punta Sud d'Amèrica | 53°S | 55°S, Punta Arenas 53°S |
| Costa nord de Nova Guinea | 2°S | 3°S |
| Punta Nord de Madagascar | 10°S | 12°S |
| Punta Sud de Madagascar | 26°S | 26°S |
La longitud geogràfica d'un lloc és més difícil de determinar. És una coordenada relativa que només es pot definir amb referència a un altre lloc. La referència original es diu "Meridià zero" i la seva posició es fixa arbitràriament. Només al 1851 s'ha convingut de posar-ho a Greenwich, a Londres. Si posem el meridià zero a Lisboa i volem saber a quina longitud està el meridià de Madeira hem de fer un viatge de Lisboa a Madeira. Si fos un viatge terrestre, podríem fer una triangulació. Com que és un viatge marítim, per a mesurar la diferencia de longitud hem de portar un rellotge mecànic (o ara electrònic) a la nau i comparar el seu temps amb el temps de rellotge solar al origen i al destí del viatge. Errors del rellotge mecànic aporten errors a la determinació de la longitud.
Alguns comparacions de distàncies de longitud:
| Distància | Ricci 1602 | Mapa actual |
|---|---|---|
| Lisboa - Madeira | 13° | 8° |
| Madeira - Açores | 5° | 10° |
| Açores - Yucatán (Mèxic) | 67° | 63° |
| Yucatán - Kyushu (Japó) | 139° | 139° |
| Kyushu - Sri Lanka | 45° | 51° |
| Sri Lanka - Cap de Bona Esperança | 61° | 61° |
| Cap de bona Esperança - Dakar | 35° | 36° |
| Dakar - Lisboa | -5° | -8° |
| Total | 360° | 360° |
A la mateixa Europa hi ha errors ben visibles en els meridians. La costa oest d'Irlanda cau al mateix meridià com la costa Portuguesa, però al mapa és uns 5 graus més a l'est. Canterbury a l'embocadura del Tàmesi és al mateix meridià que el delta de l'Ebre, però al mapa és uns 5 graus més a l'est. La forta inclinació de la "bota" d'Itàlia també es podria considerar un error de coordenades de longitud.
Topònims - Pronunciació[modifica]
Aquesta secció s'ha de tomar amb cautela, ja que el fins ara (octubre 2016) únic autor d'aquest article només té un nivell molt bàsic de mandarí i no té coneixements del tema d'aquesta secció fora de les fonts citades aquí mateix.
La pronunciació en mandarí actual no encaixa bé en casos com el /MO/ de /YA-MO-LI-KA/ (Amèrica) o el /KE/ de /KE-TA-LU-NI-YA/ (Catalunya). Això fa dubtar si s'hauria d'aplicar una altra pronunciació.
La pronunciació en mandarí estàndard actual de la letra 葛 a l'inici del topònim de Catalunya és [kɤ³⁵] en transcripció AFI i [gé] en transcripció pinyin, o sigui aproximadament /KE/. La pronunciació en xinès mitjà [kɑt̚] o en cantonès actual estàndard [kɔːt̚³] encaixa millor amb la pronunciació en català o en el portuguès dels jesuïtes de Goa.
Però la llengua del Kunyu Wanguo Quantu no pot ser xinès mitjà, perquè el xinès mitjà dura només fins a la dinastia Song (960-1279), molt abans de Matteo Ricci.
La llengua franca imperial de l'època era el Mandarí i Ricci l'estudiava. Això parla en contra de la hipòtesi del cantonès, encara que fos l'idioma de la zona on Ricci va passar els primers anys a la Xina.
Dins del mandarí, comparat amb el registre vernacular el registre literari de l'època era probablement més conservador, i per tant possiblement més a prop del xinès mitjà. Encara que el mandarí estàndard actual es basa en la parla de Pequín, fins al segle xix es basava més en el dialecte mandarí de Nanquín.
L'article "Matteo Ricci e la lingua cinese" de Giorgio Casacchia i Mariarosaria Gianninoto [22] comenta obres lingüístiques de Ricci. Ricci va redactar un diccionari portuguès-xinès junt amb Michele Ruggeri quan aquest estava a la Xina (1583 a 1588). Es diu que la llengua d'aquest diccionari era el koiné mandarí de Nanquín, ja que aquesta ciutat (capital del 1368 fins al 1421) encara tenia un gran prestigi cultural. L'article diu sobre la llengua d'aquest diccionari:
- "Es veuen influències de llengua Hakka (per exemple la /f/ de la transcripció fa per 花 "flor" en lloc de hua [mandarí]), del dialecte d'Amoy i del cantonès, probablement degut al fet que els primers professors venien d'aquestes regions."
Pel Kunyu Wanguo Quantu del 1602 serà rellevant aquesta observació del mateix article:
- "En un segon temps, quan buscaven d'acreditar-se com a savis d'occident, es tornaven cap a la llengua literària, en la qual van redactar moltes obres".
Topònims - Exemples[modifica]
(La posició est-oest dels topònims s'indica a partir del meridià central o a partir del límit dret o esquerre del mapa: +est, -oest.)
La pronunciació dels topònims inscrits al mapa es fa aquí segons el xinés mandarí actual estàndard i s'expressa amb una transcripció fonètica simplificada (entre barres obliqües), més intuïtiva que la transcripció pinyin, però menys precisa. La pronunciació actual estàndard s'aplica per la raó pràctica què la pronunciació original de Ricci i els seus col·laboradors és difícil de reconstruir.
Pels noms dels continents, vegi la secció "Descripció".
Als topònims marítims trobem sovint aquests símbols: 海 mar, 洋 oceà, 東 est, 西 oest, 南 sud, 北 nord.
Mar del Japó (34°N, centre-21°). 日("sol") 本("arrel") 海("mar"), perquè és el mar del país del sol naixent. Vegi el comentari al final de la secció "El mapa a l'època contemporània" sobre el disput de nomenclatura amb Corea del Sud.
Mar de la Xina Oriental (25°N, centre-35°). 大("gran") 明("Ming") 海("mar"). També es diu així en l'exemplar de Viena Arxivat 2016-09-23 a Wayback Machine. on el nom de la Xina s'havia canviat de 大明 a 大清 amb l'arribada de la dinastia Qing(清).
Mar Mediterrani (33°N, esquerra+48°). 地("terra") 中("centre") 海("mar").
Algunes illes de l'Atlàntic:
Açores (37°N, dreta-4°). 鳥("au") 鶴("grua"). L'etimologia tradicional d'Açores ve d'açor, nom portuguès de l'au astor. Avui 亚速尔(pinyin:Yàsù'ěr)群岛("arxipèlag")
Canàries (30°N, esquerra+10°). 福("bona sort") 島("illa"). Pel seu nom clàssic de Fortunatae insulae. Avui 加那利(pinyin: Jiānàlì)群岛("arxipèlag").
Cuba (20°N, esquerra-60°). 古/KU/ 巴/BA/ 島("illa"). Encara 古巴 avui.
Hispaniola (19°N, esquerra-50°). 小("petita") 以西把你亞("Espanya"). Avui 伊斯帕尼奥拉(pinyin: Yīsīpàní'àolā).
Irlanda (55°N, esquerra+22°) 喜/ÇI/ 百/PAI/ 泥/NI/ 亞/YA/. Pel seu nom llatí Hibernia.
Madeira (34°N, esquerra+2°). 木("fusta") 島("illa"). Madeira vol dir "fusta" en portuguès.
Alguns topònims a prop de Catalunya:
Andalusia (42°N, esquerra+22°). Entre el centre de la península i el naixement de l'Ebre! 俺/AN/ 大/TA/ 魯/LU/ 西/ÇI/ 亞/YA/. Avui 安達盧西亞 (pinyin: Āndálúxīyà).
Catalunya (38°N, esquerra+23°). Al País Valencià. 葛/KE/ 荅/TA/ 龍/LONG/ 亞/YA/. Avui 加泰罗尼亚 (pinyin: Jiā tài luō ní yǎ).
Espanya (40°N, esquerra+20°). 以/YI/ 西/SHI/ 把/PA/ 你/NI/ 亞/YA/. Espanya o Hispània. Avui 西班牙 (pinyin: Xībānyá).
Mallorca (39°N, esquerra+26°). 馬/MA/ 岳/YUE/ 里/LI/ 革/KE/. Compari la forma llatina Maiorĭca.
Menorca (37°N, esquerra+29°) 米/MI/ 諾/NUO/ 里/LI/ 革/KE/. Compari la forma llatina Minorĭca.
Occitània (44°N, esquerra+27°). 曷/HE/ 計/TXI/ 荅/TA/ 尼/NI/ 亞/YA/.
Tolosa de Llenguadoc (42°N, esquerra+26°). 多/TUO/ 羅/LUO/ 薩/SA/.
曷剌甕 (41°N, esquerra+23°). Entre "Tolosa" a l'est, "Catalunya" al sud i la falsa posició d'"Andalusia" al nord-oest. Comença amb la mateixa lletra com Occitània (曷計荅尼亞). La taula dona diferents pronunciacions trobades al Wictionary. Podria ser Orleans? En portuguès seria Orleães i la pronunciació francesa és [ɔʁleɑ̃] .
No sembla que pugui ser una traducció calcada (com pels Açores, Canàries o Madeira): 曷 és un interrogatiu; 剌 significa trencar, tirar, agafar; 甕 és un pot de terrissa.
| Mapa Ricci 1602 | 曷 | 剌 | 甕 |
| Mandarin (pinyin) | hé | là | wèng |
| Manadrin (IPA) | /xɤ³⁵/ | /la̠⁵¹/ | /u̯əŋ⁵¹/ |
| Cantonès | /hɔːt̚³'²/ | /lɑːt̚²/ | /ʊŋ³³/ |
| Min Nan | /aʔ⁴/ | sense dades | /aŋ²¹/ |
| Xinès mitjà | /ɦɑt̚/ | /lɑt̚/ | /ʔuŋH/ |
Més topònims d'Europa:
França (47°N, esquerra+37°). 拂/FU 郎/LAN/ 察 /TXA/. Avui 法国 (pinyin Fǎguó).
Itàlia (42°N, esquerra+45°). 意/YI/ 大/TA/ 里/LI/ 亞/YA/. Avui 意大利 (pinyin: Yìdàlì).
Alguns topònims d'Àsia:
Moluques (centre-30°, escrit al costat del meridia, directament sobre l'equador). 馬/MA/ 路/LU/ 古/KU/ 地方("regió"). Eren objectes del Tractat de Saragossa (1529).
Nanquín (32°N, centre-42°). 南("sud") 京("capital").
Pequín (40°N, centre-41°). 京("capital") 師("mestre").
Xina (35°N, centre-43°). Topònim posat al país: 大("gran") 明(Ming, "brillant") 一("un") 統("unir"), canviat a 大清一統 amb el canvi a la dinastia 清Qing al exemplar de Viena. L'exemplar de Nanquín no posa cap nom a la Xina. L'expressió 中("centre") 國("paìs"), encara usat avui pel "país del mig", apareix també (text a 42°N, centre-55°; al Meandre d'Ordos).
Per a una traducció exhaustiva d'una regió d'Àsia vegi l'article de la Red de Estudios Superiores Asia-Pacífico (RESAP).[13]
Textos al interior del mapa[modifica]
(La posició est-oest s'indica a partir del meridià central o a partir del límit dret o esquerre del mapa: +est, -oest.)
Textos metòdics[modifica]
(55°S, centre-70°; Magellànica) Text inscrit en un cercle. Explica com fer un instrument per a determinar la latitud amb una observació de l'estrella polar.
(55°S, esquerra+90°; Magellànica) Explica com mesurar l'ombra del sol per determinar la latitud geogràfica. Conté a l'esquerra una taula de latituds del sol que s'explica en una secció propia d'aquest article.
(75°S, dreta-60°; Magellànica) Explica com mesurar la llargada d'un grau.
(0°S, centre+80°; Pacífic) Explicació sobre les temporades al hemisferi nord, al hemisferi sud i al equador.
Textos de homes de ciència[modifica]
(10°N, centre+30°; Pacífic). Text llarg del científic Li Zhizao. Dona credibilitat al mapa. Argumenta en favor de la terra en forma de bola i diu que la idea ja existia a la Xina antiga.
(30°S, centre-10°; Magellànica). Text de Matteo Ricci. Escriu sobre la utilitat dels mapes per fixar coneixements que necessiten molt de temps per ser adquirits. Explica la seva admiració per la cultura xinesa.
(40°S, centre+10°; Magellànica). El savi Chen Minzhi comenta l'àmplia informació que es troba en aquest mapa i sobre el llarg viatge que Ricci ha fet per a arribar a la Xina.
(60°S, centre+60°; Magellànica). El savi Yang Jingchun compara Ricci amb savis xinesos del passat i felicita als productors del mapa.
(15°S, centre-80°; Oceà Indi). El savi Qi Guangzong aprecia els coneixements de Ricci.
(35°S, dreta-90°; Pacífic Sud). El savi Wu Zhongming explica que el mapa de Ricci es basa en mapes anteriors fetes per exploradors europeus sobre un llarg període. Lloa el bon caràcter de Ricci.
Textos sobre llocs[modifica]
Hi ha un centenar de textos que expliquen el seu lloc. El mapa interactiu Arxivat 2016-10-08 a Wayback Machine. de l'Asian Arts Museum de San Francisco n'explica molts.
(35°S, dreta-70°; Pacífic Sud). Text sobre Amèrica del Sud i del Nord i sobre Magellànica. Explica que fa només 100 anys que els europeus han descobert aquestes terres enormes.
(60°S, dreta-45°; Estret de Magallanes). El text explica que el home que va passar per aquest estret es diu Magalhães i que han donat el seu nom al estret, al mar i a la terra.
(10°S, centre-10°; Magellànica / Nova Guinea). La Nova Guinea es troba entre 0° i 10°S als mateixos longituds que el Japó. El text diu que els europeus han començat a arribar a aquest lloc i encara no han explorat si és una illa o si està connectat a altres terres. Li diuen Nova Guinea perquè es sembla a la Guinea d'Àfrica.
(45°S, esquerra+70°; Magellànica). El text diu que la terra és rica en pebre però la gent massa problemàtica per fer comerç.
(40°N, esquerra+40°; Itàlia, Roma). El text diu que el líder religiós que viu aquí no es casa i que ensenya el catolicisme romà que també es segueix a la resta d'Europa.
(35°N, esquerra+35°; Mediterrani). El text parla d'un peix un peu de gran i ple d'espines. Diu quan s'agarra a una nau, aquesta no pot moure, ni amb el vent a la popa. També parla d'un arbre a les costes.
(50°N, esquerra+10°; Atlàntic europeu). El text parla de les més de 30 monarquies europeus i de la llur virtut que ve de la seva religió. Estan organitzades amb els religiosos al primer nivell, els seculars al segon i els militars al tercer. Són terres abundants, els seus productes de artesania excel·lents, els seus costums amables i honestes i tenen els millors coneixements d'astronomia. Estan en contacte continu amb països estrangers. Amb la Xina, que és a 25.000 milles de distància, no hi havia contacte al passat, però ara ja fa més de 70 anys que sí.
(55°N, esquerra+30°; Anglaterra). El text diu que a Anglaterra no hi ha serps venenosos o altres criatures semblants. Si en portes des de fora, deixen de ser venenoses en poc temps.
(25°N, esquerra+15°; Àfrica del Nord, Atles). El text dona explicacions sobre la muntanya més alta del món.
(25°N, esquerra+65°; Àfrica del Nord, Nil). El text diu que és el riu més llarg del món i dona explicacions sobre el clima, l'agricultura, economia i coneixements astronòmics dels egipcis.
(10°S, esquerra+50°; Àfrica subsaharià). El text diu que al regne de Mutapa hi ha un animal semblant a un cavall amb una banya al front. Està cobert de closques i té els peus i la cua semblant a una vaca. (L'exemplar de Nanquín té una mena de rinoceront pintat al mateix meridià, a les terres àrtiques).
(35°N, esquerra+75°; Palestina). El text diu que el lloc es diu Terra Santa perquè el creador ha nascut allí.
(30°N, esquerra+75°; Mar Morta). El text explica que el Mar Mort és tan dens que tot flota i ningú s'hi pot ofegar.
(70°N, esquerra+55°; Lapònia). El text diu que les homes i dones d'aquest país només tenen una mica més d'un peu d'alçada. Amb 5 anys tenen criatures i amb 8 són vells. Viuen en coves per no caure víctimes de cigonyes o falcons. Al tercer més d'estiu surten de les coves per a robar ous, cavalcant sobre cabres.
(80°N, centre-80°; illa àrtica). El text diu que al pol nord hi ha mig any de llum i mig any de foscor, i que la gent passa el llarg temps fosc amb llums d'oli de peix.
(42°N, centre-55°; Meandre d'Ordos). El text diu "Una prefectura de la Xina. No se sap especificar el seu nom, encara que abans estava apuntat a les cròniques i s'ha complert la seva inspecció.".
(60°N, centre+5°; entre Sibèria i Alaska). El text diu. "Es diu que al passat les dues parts d'aquestes terres estaven connectades. Però ara se sap que la terra és dividida per un oceà que connecta amb el mar del nord".
(70°N, centre+70°; illa àrtica). El text explica que el mar està congelat i la gent hi passa a sobre amb vehicles de cavalls.
(5°S, dreta-15°, Brasil). El text explica que Amèrica del Sud està dividit en 5 països: Perú; Castella del Or; Popayan; Xile i Brasil. Com a nom xinés de Brasil, s'usa 蘇木 /SU-MU/, on 木 significa "arbre", d'acord amb una explicació de l'època que relacionava el nom de Brasil amb un arbre.
(5°S, dreta-15°, Brasil). El text explica que a Brasil la gent viu en coves, menja carn humana - però només de homes - i fa vestits a base de plomes.
(10°S, dreta-15°, Brasil). El text explica què és una hamaca i que es fa servir per a dormir i com a palanquí.
(15°S, dreta-15°, Brasil). El text explica un animal amb peus com un home i orelles com un òliba. Diu que la seva panxa té una pell que es pot obrir i tancar per deixar els cadells descansar a dins. Vol dir que descriu un marsupial.
Taula de latituds del sol[modifica]
(55°S, esquerra+80°; Magellànica). Al l'equinocci del mes de març el sol es troba al zenit sobre l'equador. Després surt cap al nord fins a arribar, al solstici de juny, al tròpic de Càncer, a 23°27'N. Torna cap al sud, entra novament al equador, a l'equinocci de setembre, i arriba fins al tròpic de Capricorn, a 23°27'S, al solstici de desembre. Torna a entrar al equador al pròxim equinocci de març.
A aquest "viatge" del sol es dedica la taula amb el títol 太陽出入赤道緯度. Al centre de la taula hi ha 3 columnes dobles amb nombres de graus i de minuts de graus. Cada columna té 30 files, dividides en dues quinzenades. En total són 90 valors de latituds, que van de 0°24' fins a 23°30'. Al exterior d'aquestes columnes centrals hi ha una columna lateral a cada banda, qui compta els dies de cada quinzenada, amb numerals girades.
Si afegim un dia 0, quan el sol es troba a 0°0', és a dir a l'equador, això són 91 latituds per a 91 dies que triga el sol per viatjar "d'anada" de l'equador a un dels tròpics, o per tornar d'un tròpic cap a l'equador. Pels "viatges de tornada" s'ha de girar la taula cap a baix. Per això hi ha lletres xinesos capgirades a la darrera fila de totes i a la darrera fila de la primera quinzenada.
Un viatge d'anada comença amb un equinocci de primavera o tardor: 春秋分 a la capçalera de la doble columna dreta. Acaba amb el solstici d'hivern o d'estiu: 冬至夏 escrit cap a baix al peu de la doble columna esquerra.
Segons el diagrama dels 9 cels a la planxa nº1 del Kunyu Wanguo Quantu, un any dura 365 dies i 23 quarts d'hora. Si els solsticis i equinoccis divideixen l'any en quatre parts iguals, això fa 91,3 dies per cada part. En realitat els quatre parts no són exactament iguals, degut a l'el·lipticitat del orbit terra-sol.
El viatge anual del sol entre els dos tròpics és aproximadament una oscil·lació amb forma de sinus. Podem fer-ne un càlcul aproximat, suposant que l'orbit és circular i que un any té 360 dies, tants com hi ha graus en un cercle. Llavors, per una data N dies després del equinocci, l'expressió sin(N°) calcularia quina és la fracció entre la latitud del sol i els 23,5º de latitud que separen els tròpics del equador.
- Al dia 0 el sol ha fet sin(0°) = 0 = 0% del viatge cap al tròpic.
- Al dia 90 ha fet sin(90°) = 1 = 100% del viatge cap al tròpic
- Al dia 30 ha fet sin(30º) = 0,5 = 50% i es troba a la latitud a mig camí entre l'equador i el tròpic.
- Al dia 45 ha fet sin(45°) = 0,707 = 70,7% dels 23°27' o sigui 16°35'.
En les columnes de la taula de Ricci trobem 23°30' al final de la tercera columna (90 dies), 11°20' (aproximadament 50% de 23°30') al final de la primera columna (30 dies) i, al mig de la segona columna, 16°23' i 16°40' pels dies 45 i 46.
Hi ha una errada a la impressió original (vegi l'exemplar de Minnesota o de Tòquio):
- Pels dies 59 a 61 (penúltim de la segona columna fins al primer de la tercera) hi ha 19°59', 30°12', 20°25'. Els 30º al dia 60 seràn un error d'escriptura (三 en lloc de 二) o de còpia (hi ha un altre 30 al costat, a la columna anterior de minuts).
A l'exemplar de la Kano Collection, una copia pintada a mà, hi ha almenys dues errades més:
- Pels dies 77 a 81 (tercera columna, segona quinzenada) hi ha 22°52', 22°58', 22°3', 23°7', 23°,12'. Els 22°3' al dia 79 són un error de copia pels 23°3' del original, 二 en lloc de 三.
- Pels dies 47 a 51 (segona columna, segona quinzenada) hi ha 16°57', 17°14', 17°51', 17°47', 18°5', que no és una successió monòtona. A l'original hi ha 17°31 pel dia 49, que dona passos diaris d'entre 16' i 18' per aquests cinc dies.
L'exemplar de la Kano Collection és el mateix on s'ha millorat una errada numèrica del original en un altre lloc (vegi "Les coordenades del mapamundi").
Als dos exemplars de la biblioteca de la prefectura de Miyagi l'original té l'error del dia 60 i la copia pintada té l'error del dia 60 i el del 49 però no l'error del dia 79. Això fa pensar que el exemplar de la Kano Collection ha hereditat l'error del dia 49 del exemplar manuscrit de la prefectura de Miyagi.
Vegeu també[modifica]
- Matteo Ricci. Autor principal de Kunyu Wanguo Quantu.
- Theatrum Orbis Terrarum. Atles en què es basa la cartografia de Ricci.
Referències[modifica]
- ↑ Brucker, J. «The Catholic Encyclopedia» (en anglès). New Advent / Robert Appleton Company. [Consulta: 12 setembre 2016].
- ↑ 2,0 2,1 Criveller, Gianni «Did Ricci Put China at the Centre of his World Map?». Chinese Cross Currents, 9.3. Arxivat de l'original el 2016-09-23 [Consulta: 22 setembre 2016].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «65. Carta geografica di Matteo Ricci [Inv. MdS-103]». Museo della Specola. [Consulta: 14 setembre 2016].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Matteo Ricci, Li Zhizao, and Zhang Wentao: World Map of 1602» (en anglès). University of Minnesota. Arxivat de l'original el 17 de juny 2013. [Consulta: 12 setembre 2012].
- ↑ Waltner, Riccima 93 Waltner «The Map of Matteo Ricci - Some Preliminary Observations». Chinese Cross Currents. Arxivat de l'original el 2016-09-23 [Consulta: 22 setembre 2016].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Nanjing Museum; Nomad Expositions «La Xina Ming». Exposició al Cosmocaixa [Barcelona], 2016 [Consulta: 11 setembre 2016].
- ↑ «科学网-《坤輿萬國全圖》最善本是“南京本”-刘炜的博文». [Consulta: 2 desembre 2019].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Livieratos, Evangelos. «Matteo Ricci World Map» (en anglès). [Consulta: 12 setembre 2016].
- ↑ 9,0 9,1 D'Elia, Pasquale. Geogr.III.Stragr.4.Cons*, 1938, p. 46 [Consulta: 14 setembre 2016, Advanced Search amb Shelfmark = Geogr.III.Stragr.4.Cons*].
- ↑ 10,0 10,1 10,2 «Matteo Ricci Weltkarte, 1602, nach 1644» (en alemany). 50 Zimelien der Kartensammlung. Arxivat de l'original el 2016-09-23. [Consulta: 22 setembre 2016]. La descripció diu que del mapa del 1602 hi ha 4 exemplars i que una (a la Royal Geograpical Society) mostra retocaments després del canvi a la dinastia Qing.
- ↑ 11,0 11,1 Brown, Madeleine. «Historic map coming to Minnesota» (en anglès). Minnesota Public Radio, 16-12-2009. [Consulta: 14 setembre 2016].
- ↑ No es troba a la versió actual del catàleg en línia (13 Setembre 2016, Expert Search). En una pàgina web de la biblioteca vaticana llegim "The Stampe Geografiche S (Stragrandi, or oversized) format contains about 550 medium to large sized depictions of cities and geographic drawings from the sixteenth to the twentieth centuries." Seguidament es mencionen dues mapes, però cap de Ricci.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 Barandica, Luis Abraham; Octavio Padilla «坤輿萬國全圖 Kunyu Wanguo Quantu (Mapa panorámico y completo de los diez mil países) c. 1604. Estudio y traducción I. Noticia del mapa de portada» (en castellà). RESAP (Red de Estudios Superiores ASIA-PACÍFICO). Palabra de Clío [Mèxic], 2, septembre 2015, pàg. 11 - 43 [Consulta: 23 octubre 2016].
- ↑ 皇輿図 (Kouyozu) (en japon'es).
- ↑ El catàleg de l'arxiu nacional japonès no indica les mides. Es veu que els fulls són rectangles amb un relació de 1 × 1,55 i que el meridià central del Kunyu Wanguo Quantu ocupa la llargada de 2,9 fulls. Si el meridià central té 1,70m, igual a l'alçada dels altres exemplars, això dona unes mides de 407cm × 38cm.
- ↑ Sembla que aquesta fitxa de la biblioteca de Niigata es referix a un llibre amb una reproducció del l'exemplar de Miyagi: ISBN 978-465303283-0 (4653032831), mapa 坤輿萬國全圖(kun yu wan guo quan tu) de 利瑪竇 (Matteo Ricci) del 1602, 50cm x 72cm (34 pàgines) amb quadern suplementari del 1997 (18 pàgines), publicat per 臨川(Rinsen), Kyoto «Catàleg de la universitat de Niigata» (en japonès). [Consulta: 18 setembre 2016]. "原本"(original): "宮城県"(Prefectura de Miyagi) "図書館"(biblioteca)
- ↑ Sembla que aquesta fitxa del museu nacional de Tòquio es referix a una obre en gran format (40 × 92cm) amb una rèplica (複製) d'un exemplar de la Universitat Imperial de Kyoto (京都帝国大学) d'un mapa Kunyu Wanguo Quantu (坤輿萬國全圖) de Matteo Ricci en 6 parts (6幅), publicat originalment (原図) l'any 2 del regne de Wanli (万暦2年7月), que deu ser una data errada, ja que al 1574 Ricci encara era a Europa: 坤輿萬國全圖.
- ↑ «42万件藏品筛出“宝中之宝” 请你推选南博“镇院之宝”» (en xinès). Nanjing Museum. Arxivat de l'original el 19 d’octubre 2017. [Consulta: 18 setembre 2016].
- ↑ «La fascinante dinastía Ming reina desde hoy en el CaixaForum de Barcelona» (en espanyol). La Vanguardia, 14-06-2016 [Consulta: 18 setembre 2016].
- ↑ «The Name - Sea of Japan (Japan Sea)» (en anglès). Hydrographic and Oceanographic Department - Japan Coast Guard. [Consulta: 18 setembre 2016].
- ↑ «Beyond Ricci - Christopher Clavius». Boston College. Arxivat de l'original el 29 d’octubre 2016. [Consulta: 28 octubre 2016].
- ↑ Casacchia, Giorgio & Gianninoto, Mariarosaria «Matteo Ricci e la lingua cinese» (en italià). "Matteo Ricci: Incontro di civiltà nella Cina dei Ming" de Mignini, Filippo (ed.). Regione Marche [Marche, Italia], 2010, pàg. 100-105. Arxivat de l'original el 10 d’octubre 2016 [Consulta: 9 octubre 2016].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kunyu Wanguo Quantu |
- My old maps de Jim Siebold conté una monografia de 19 pàgines sobra el Kunyu Wanguo Quantu (en anglès).