CaixaForum Barcelona

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Caixaforum)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióCaixaForum Barcelona
CaixaForum Barcelona- passadís interior.JPG
Interior de la fàbrica Casaramona
Dades bàsiques
Tipus museu d'art i centre cultural
Forma jurídica
Creació 2002
Activitat
Àmbit centre cultural - museu d'art
Nombre de visitants per any 971.101 (2012)[1]
782.529 (2011)[2]
Organització i govern
Seu 

Lloc web CaixaForum Barcelona
Modifica les dades a Wikidata
Vestíbul de CaixaForum de Barcelona. Al sostre hi ha l'escultura Ambient espacial num. 51-A1 de Lucio Fontana, de 1951, i al fons el mural Splat de Sol LeWitt, del 2001.

CaixaForum Barcelona és un centre cultural gestionat per ”la Caixa” dins la seva Obra Social de l’entitat. Està ubicat a la muntanya de Montjuïc (Barcelona), ocupa l'edifici de l'antiga fàbrica Casaramona, d'estil modernista, projectada per Josep Puig i Cadafalch a principis del segle XX i rehabilitat posteriorment pel seu nou ús com a centre cultural.

CaixaForum ofereix una àmplia programació d’exposicions i activitats culturals i educatives dirigides a tots els públics. Forma part d’una xarxa de centres CaixaForum que s'expandeix per diversos punts de la geografia espanyola: CaixaForum Madrid, CaixaForum Lleida, CaixaForum Palma, CaixaForum Tarragona, CaixaForum Saragossa i CaixaForum Sevilla.

Edifici[modifica]

Exterior de l'edifici durant l'exposició d'Alfons Mucha.
Article principal: Fàbrica Casaramona

L’edifici era propietat de l’industrial cotoner Casimir Casaramona, qui l’any 1909 va decidir reunir tota la producció de les seves tres fàbriques en un únic edifici. Per fer ho, va encarregar la construcció a l’arquitecte Josep Puig i Cadafach, una de les figures més destacades del modernisme català i reconegut arquitecte en aquella època.

Puig i Cadafalch va projectar una fàbrica modèlica, una construcció horitzontal constituïda per un conjunt de naus d’una sola planta comunicades entre si per un sistema de carrers interiors, que facilitaven la ventilació i el trasllat de mercaderies i que també servien de tallafocs en cas d’incendi. El conjunt arquitectònic es va caracteritzar per les seves línies senzilles, creades a partir de maó vist i elements de vidrieria i forja que recuperaven les tradicions artesanes de Catalunya, generant un efecte artístic al servei d’un ideal de progrés.

La fàbrica es va inaugurar l’any 1913 i va tancar les seves portes l’any 1919. Des de llavors, l’edifici va servir per a diversos usos, des d’un magatzem a seu de la cavalleria de la Policia Nacional. "la Caixa" ho va adquirir l’any 1963 i - després de la seva declaració com a Bé d'Interès Cultural als anys 70 - en 1993 es van iniciar les obres de restauració, modernització i adaptació d’ús cultural i social com a CaixaForum Barcelona.

Per aquesta raó, es va plantejar una restauració acurada, respectant al màxim arquitectura, materials, colors i tècniques. Va constar de diferents fases:

  • La primera, de consolidació i restauració, se’n va encarregar l’arquitecte especialista en modernisme, Francisco Javier Asarta. Es va recuperar l’aspecte extern original, els elements decoratius en pedra, maó i ferro i es van eliminar els afegits.
  • Durant la segona fase – desenvolupada pels arquitectes Roberto Luna i Robert Brufau – es va crear un gran vestíbul subterrani i es van adaptar els tallers de la fàbrica com a sales d’exposicions. El projecte va permetre guanyar 5.000 m² subterranis i la creació d’una nova entrada.
  • Finalment, es van dissenyar l’auditori, el magatzem i altres espais de la planta baixa, i se’n va encarregar l’arquitecte japonès Arata Isozaki la integració dels accessos exteriors amb el vestíbul. Arata Isozaki va dissenyar un gran pati anglès caracteritzat pels seus volums en diversos plans horitzontals i un revestiment amb pedra calcària blanca de Cabra, ambdós elements en clar homenatge al Pavelló alemany que Mies van Der Rohe va dissenyar per a l’Exposició Internacional del 1929 i que se situa al davant. Isozaki va connectar el pati amb el vestíbul del centre mitjançant una gran vidriera que difumina els límits entre interior i exterior. A més, va situar al pati un “jardí secret” on l’aigua, els seus reflexos i el seu so defineixen l’experiència espacial.

Després de cinc anys de restauració, CaixaForum Barcelona va obrir les seves portes l’any 2002.

Espais i peces icòniques[modifica]

Entrada, escales mecàniques i Arbres bessons d'Arata Isozaki.
L'entrada i el vestíbul se situen al nivell del soterrani.

L’edifici de CaixaForum alberga una sèrie de peces singulars i úniques d’artistes contemporanis que completen la riquesa arquitectònica de la fàbrica modernista i de les intervencions realitzades per a la seva rehabilitació.

  • La pèrgola d’Arata Isozaki: Per marcar l’accés al centre i al gran pati blanc, Isozaki va concebre una gran pèrgola, un element escultòric inspirat en els arbres de l’avinguda on se situa CaixaForum. Es compon de dos grans troncs d’acer cobert d’òxid, amb branques entrecreuades de forma orgànica fins a culminar en una copa d’acer i vidre. La transparència d’aquesta copa d’arbre figurada permet mantenir la línia visual de l’antiga fàbrica i complementar-la, creant un diàleg fluid entre l’arquitectura modernista i la contemporània.
  • Splat de Sol Le Witt: El vestíbul de CaixaForum alberga un gran mural de 18 metres que l'artista estatunidenc Sol Le Witt va crear l’any 2001 especialment per a aquest espai. Nou franges de color en forma d’ones irregulars recorren la paret, creant una escenografia que transforma l’espai gràcies al seu dinamisme a la vegada que genera un gran impacte visual.
  • Ambient espacial 51-A1 de Lucio Fontana: Aquesta escultura de neó creada per l'artista italoargentí per a la Trienal de Milà l'any 1951 presideix el vestíbul de CaixaForum. Desafiant la gravetat, com una línia traçada a l'atzar a l'aire en moviment continu, l'escultura posa de manifest les idees desenvolupades per l'espacialisme.
  • Espai de Dolor (Hinter dem Knochen wird gezählt) de Joseph Beuys: En aquesta instal·lació permanent creada l’any 1983, Beuys va fer un espai de recolliment i aïllament de l’exterior, que es materialitza mitjançant les grans planxes de plom que recobreixen l’estança.

Les instal·lacions del centre inclouen:

  • Sales d’exposicions: ocupen l’espai de les antigues naus de teixit i filat de la fàbrica, amb un total de 3.000 m2 distribuïts en 3 sales.
  • Auditori amb capacitat per a 338 persones
  • Aules: 3 aules amb capacitat per a 120, 150 i 180 persones respectivament ocupen les torres. El centre té també 4 aules i sales polivalents de diferents dimensions.
  • LabEmprende: Un espai interactiu per a totes les edats on es pot explorar el món de l’emprenedoria de forma lúdica i participativa a través de les noves tecnologies.
  • Botiga-Llibreria, concebuda per l’arquitecte Pepe Cortés i que va rebre el premi FAD de Disseny d’interiors l’any 2003.
  • Restaurant-cafeteria, remodelat l’any 2018 per l’estudi d’arquitectura Turull- Sorensen.

Activitats[modifica]

CaixaForum posa a disposició del públic una programació d’exposicions temporals amb temàtiques que van des de la pintura, dibuix, escultura o fotografia, fins a la història de les cultures, cinema, arquitectura o art contemporani. Gràcies a la col·laboració amb grans museus internacionals com el British Museum o el Musée du Louvre, permet gaudir de peces úniques i de l’obra d’artistes d’enorme prestigi en el cor de Barcelona. La proposta expositiva del centre s’adapta a tota mena de públic, ja que té espais educatius pensats pels més petits i activitats complementàries com conferències dels comissaris o cicles de conferències temàtiques.

CaixaForum fa una forta aposta per les visites mediades a les exposicions i a la fàbrica modernista, amb visites comentades per a escoles, famílies, adults, grups organitzats o visites amb cafè i tertúlia, així com àudio guies. Els caps de setmana, CaixaForum ofereix gratuïtament microvisites a les exposicions d'art contemporani i la possibilitat d'intercanviar impressions i profunditzar en les obres amb un mediador especialitzat.

A més, a CaixaForum tenen un ampli programa d’activitats culturals dirigides a tots els públics, que inclouen cicles de conferències de divulgació sobre art, pensament, literatura o música, cicles de cinema, concerts, espectacles o tallers. Sota l’etiqueta FOUND, el centre ofereix una programació especialment pensada pel públic jove més culturalment inquiet, amb activitats com trobades amb creadors, shows de música electrònica o cicles de cinema documental. En els mesos de juliol i agost, les “Nits d’Estiu” de CaixaForum són una de les cites culturals imprescindibles de la ciutat.

A CaixaForum se’n pot trobar també una botiga-librària LAIE amb bibliografia especialitzada i objectes de disseny, i una cafeteria-restaurant que ofereix menús diaris i menús temàtics inspirats en les exposicions.

Exposicions rellevants[modifica]

Al llarg dels seus 10 anys d'història, el CaixaForum Barcelona ha fet centenars d'exposicions temporals. Les que han tingut més èxit de públic són:[3]

Referències[modifica]

  1. Ribas Tur, Antoni «Goya, Miró i Delacroix, les exposicions més visitades del 2012». Diari Ara [Barcelona], /02/2013, p.. ISSN: 2014-010X.
  2. «El CaixaForum rep 782.529 visitants». Diari de Girona, 03-01-2012. [Consulta: 4 gener 2012].
  3. «Caixafòrum Barcelona celebra els deu anys amb un bañanç de set milions de visitants i exposicions de Delacroix i Goya». Bonart [Girona], núm. 152, abril 2012, p.57. ISSN: 1885-4389.
  4. «Les 10 exposicions més vistes dels 10 anys d'història del CaixaForum de Barcelona». Diari Ara [Barcelona], 05-03-2012. ISSN: 2014-010X.

Enllaços externs[modifica]