Vés al contingut

Línia Orbital Ferroviària

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 17:17, 17 ago 2019 amb l'última edició de Rebot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula xarxa de transportsLínia Orbital Ferroviària
Quart cinturó ferroviari
Vilanova i la Geltrú - Mataró
TerritoriAlt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Oriental
Municipi(s)26
Tipus serveirodalies
Entrada en servei2020 (previsió)
Longitud120 km
68 km nova construcció
Estacions39
23 nova construcció
Temps de viatge117 min.
AutoritatATM Barcelona
Dades tècniques
Velocitat120 km/h
Ample ferroviari1.668 mm
Enllaç amb:

La Línia Orbital Ferroviària és un projecte ferroviari definit pel pla d'infraestructures de Catalunya (PITC), pensat cara a un període a llarg termini (2026), i pel pla de transport de viatgers de Catalunya (PTVC), a més curt termini (2012). Tant la Línia orbital com l'Eix Transversal ferroviari són dos projectes de caràcter perimetral que trenquen l'esquema radial que s'ha aplicat fins ara.[1]

La línia orbital també és coneguda com a quart cinturó ferroviari i enllaçarà Vilanova i la Geltrú amb Mataró mitjançant una paràbola de 119 quilòmetres que passarà per Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell i Vilafranca del Penedès. En alguns trams aprofitarà vies ja existents, que en l'actualitat opera la companyia Renfe i s'hauran de construir 68 km de vies, dels quals 46 km seran en túnel, i 25 noves estacions.[1]

Característiques tècniques

Estacions de viatgers 39
Noves estacions de viatgers 18
Intercanviadors amb Renfe i FGC 12
Longitud 119 km
Longitud de via nova 68 km
Velocitat màxima 120 km/h
Velocitat comercial 60 km/h
Temps de recorregut 117 min

Estacions

Mapa de línia orbital ferroviària.

Hi ha cinc estacions de la línia que estan incloses en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català:

Altres:

  • Canyelles és una estació de ferrocarril en projecte que s'ubicarà al nord del municipi de Canyelles, a la comarca del Garraf. A l'estació hi pararan trens de la futura línia Orbital Ferroviària (LOF), i se situarà al nord-est del nucli urbà de Canyelles, i donarà servei a la població de la zona.[2][3][4]
  • Granollers Polígon | El Ramassà és una estació de ferrocarril en projecte que s'ubicarà a l'est del municipi de Granollers, a la comarca del Vallès Oriental. A l'estació hi pararan trens de la futura línia Orbital Ferroviària (LOF)), i se situarà a l'est del nucli urbà de Granollers, concretament al sud del polígon industrial el Ramassà.[2][3][5]
  • Argentona és una estació de ferrocarril en projecte que se situarà a l'est del nucli urbà d'Argentona, a la comarca del Maresme. A l'estació hi pararan trens de la futura línia Orbital Ferroviària (LOF), i se situarà a l'est del centre del nucli urbà d'Argentona, just al costat de l'autovia C-60, pròxima a la sortida 1.[2][3][6]
  • La Roca del Vallès és una estació de ferrocarril en projecte que s'ubicarà al nord-est del nucli urbà de La Roca del Vallès, a la comarca del Vallès Oriental. A l'estació hi pararan trens de la futura línia Orbital Ferroviària (LOF), i se situarà al costat de la carretera que uneix Mataró amb Granollers, bastant allunyada del centre del nucli urbà de la Roca del Vallès.[2][3][7]
  • Mataró Oest és una estació de ferrocarril en projecte que s'ubicarà al sud-oest del nucli urbà de Mataró, a la comarca del Maresme. L'estació forma part del projecte de la línia Orbital Ferroviària (LOF), però està previst que hi paren trens de la línia R1. Està previst que se situï al barri del Pla d’en Boet, al carrer Pablo de Iglesias.[2][3][8]
  • Mataró Est és una estació de ferrocarril en projecte que s'ubicarà a l'est del nucli urbà de Mataró, a la comarca del Maresme. A l'estació s'hi preveu que hi parin els trens de la línia R1 i de la futura línia Orbital Ferroviària (LOF), i se situarà entremig dels barris de la Rocafonda i el Palau - Escorxador, entre l’avinguda d'Amèrica i la carretera de Mata de Mataró.[2][3][9]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 LA VANGUARDIA. Especials la Vanguardia: Grans obres de progrés per a Catalunya, 2008.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Aprobado el Plan Director Urbanístico de la Línea Orbital Ferroviaria de Barcelona» (en castellà). vialibre.org, 16-04-2010. [Consulta: 31 agost 2017].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «LA LÍNIA ORBITAL FERROVIÀRIA: VERTEBRACIÓ DEL TERRITORI METROPOLITÀ» (en català). Generalitat de Catalunya. ifercat.gencat.cat. [Consulta: 31 agost 2017].
  4. ↑ 41° 17′ 05.11″ N, 1° 43′ 26.71″ E / 41.2847528°N,1.7240861°E / 41.2847528; 1.7240861
  5. ↑ 41° 36′ 26.40″ N, 2° 18′ 21.74″ E / 41.6073333°N,2.3060389°E / 41.6073333; 2.3060389
  6. ↑ 41° 33′ 18.43″ N, 2° 24′ 23.48″ E / 41.5551194°N,2.4065222°E / 41.5551194; 2.4065222
  7. ↑ 41° 35′ 29.55″ N, 2° 20′ 20.41″ E / 41.5915417°N,2.3390028°E / 41.5915417; 2.3390028
  8. ↑ 41° 31′ 59.11″ N, 2° 25′ 52.42″ E / 41.5330861°N,2.4312278°E / 41.5330861; 2.4312278
  9. ↑ 41° 32′ 50.91″ N, 2° 27′ 04.50″ E / 41.5474750°N,2.4512500°E / 41.5474750; 2.4512500

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Línia_Orbital_Ferroviària&oldid=21732685»