Càrites (mitologia)

Càrites
Χάριτες
	;
Tipus	grup de personatges de la mitologia grega ; Grup de divinitats
Context
Mitologia	Religió a l'antiga Grècia
Família
Mare	Eurínome, Afrodita i Egle (nàiade)
Pare	Zeus, Dionís i Hèlios
Altres
Símbol	The Three Graces by the Royal Porcelain Factory, Naples (en) , Venus and the Three Graces Presenting Gifts to Giovanna degli Albizzi (en) , Mercury and the Graces (en) i Les tres Gràcies
Equivalent	Gràcies

Representació de les tres **Càrites** en una pintura al fresc trobada a Pompeia (circa segle i).

D'acord amb la tradició mitològica grega, les Càrites (en grec antic: Χάριτες) eren unes divinitats, filles de Zeus i d'Eurínome.^[1] Algunes tradicions diuen que en lloc d'Eurínome, la seva mare és Hera.^[2]

Representaven l'alegria i la bellesa, i segurament des del seu origen, eren forces de la vegetació. Formaven part del seguici dels déus olímpics, especialment d'Afrodita, i de vegades es troben formant cor amb les Muses, ja que es considerava que també influïen en les creacions de l'esperit. També formaven part del seguici d'Apol·lo, el déu músic.^[2]

Segons la tradició més acceptada eren tres germanes, anomenades Aglaia, Eufròsine i Talia,^[3] tres joves nues agafades per les espatlles. N'hi ha dues que miren en una direcció i la del mig en direcció oposada. Per això la denominació estesa de Les Tres Gràcies. S'atribueixen a les Gràcies les influències sobre els treballs de l'esperit i les obres d'art. Amb les seves mans van teixir el vel d'Harmonia. Acompanyaven Atena, deessa de les tasques femenines, i també, a més d'Afrodita i Apol·lo, Eros i Dionís.^[2]

A l'art

Les Tres Gràcies han estat font d'inspiració en multitud d'obres de nombrosos artistes (pintures, escultures, llibres i en infinitat d'obres) al llarg de la història, i han sigut representades principalment com a belles dones nues o amb algunes robes o togues romanes que permetien sense cap dubte denotar les seves elegants i suggeridores formes, en actituds suaus i tendres, que de vegades fins i tot poden induir actituds de lesbianisme, però que fonamentalment infonen erotisme.

Importants artistes com C. Van Loo, Rubens, Botticelli, Raffael… van orientar obres seves cap a aquestes figures mitològiques de l'antiguitat clàssica.

Vegeu també

Referències

↑ Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.268. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 88. ISBN 9788496061972.
↑ Hesíode. Teogonia, 909-910

Bibliografia

Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 43. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Càrites

Àmplia informació sobre les Càrites. (anglès)
Les Càrites al Greek Mythology Link. (anglès)

[RBA-1] Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.268. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014].

[:0-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 88. ISBN 9788496061972.

[3] Hesíode. Teogonia, 909-910

[1]

[2]

[3]