Xukurú
| Tipus | llengua, llengua morta i llengua extinta  |
|---|---|
| Ús | |
| Autòcton de | Estat de Bahia i Pernambuco |
| Estat | Brasil |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües xukuruanes | |
| Codis | |
| ISO 639-3 | xoo |
| Glottolog | xuku1239 |
| Ethnologue | xoo |
| IETF | xoo |
El xukurú (Xucuru, Shukurú, Ichikile) és una llengua del Brasil extingida i poc certificada parlada pels xukurús. També es coneix com Kirirí, Kirirí-Xokó, Ichikile. Només es coneix per unes poques llistes de paraules i un esbós de Geraldo Lapenda (1962).[1]
Originalment es parlava a la serra de São José i al riu Meio, riu Capibaribe i riu Taperoa als estats de Pernambuco i Paraíba. Loukotka (1968) informa de les ubicacions més recents com Serra do Ororubá i Cimbres.[2]
Classificació
[modifica]Loukotka (1968) considera el xukurú com a part d'una petita família amb el paratió.[2]
Altres idiomes amb aquest nom
[modifica]Xukuru-Kariri és una varietat del xokó, que pot ser una llengua kariri. El nom Kiriri és compartit amb el dzubukuá, un altre idioma kariri, i pel katembrí. El nom "Kiriri-Xoko" es comparteix amb una altra varietat de Xokó.
Distribució
[modifica]Geraldo Lapenda (1962) va informar que els xukuru es van trobar principalment als assentaments de Canabrava i Brejinho a l'"aldeia" de Cimbres, Pesqueira. També es poden trobar assentaments a Cajueiro, Ipanema Velho, Caldeirão, Jitó, Lagoa, Machado, Sitio do Meio, Riacho dos Afetos, Trincheiras, Bem-te-vi, Santana, i São José. Encara que tradicionalment els xukurú ocupaven Serra do Ororobá, també es podien trobar a d'altres municipis de Pernambuco com Caruaru, Brejo da Madre de Deus, Belo Jardim, Sanharó, Poção, Pesqueira, i Arcoverde.[1]
Fonologia
[modifica]Consonants
[modifica]Consonants xukurú:[1]
| p | t | k | |||
| b | d | g | |||
| f | s | ç | h | ||
| v | z | ||||
| m | n | ||||
| l | |||||
| r | j |
Vocals
[modifica]Vocals xukurú:[1]
| i | u |
| é [e] | ó [o] |
| ê [ɛ] | ô [ɔ] |
| a | |
El xukurú també té vocals nasalitzades. Lapenda (1962) transcriu les vocals nasalitzades com a Vn (vocal ortogràfica seguida de n).
Morfologia
[modifica]Els sufixos habituals a Xukuru inclouen -go, que forma verbs, adjectius i substantius, i -men, de significat incert.[1]
Vocabulari
[modifica]Vocabulari xucurú de Pompeu (1958),[3] citat de Curt Nimuendajú:[4][3]
Portuguès
(original)Anglès
(traduït)Xucurú homem man xenúpre mulher woman moéla fogo fire intôa água water teu pedra stone kébra cabeça head kreká orelha ear bandulak bôca mouth mãz nariz nose korõzá língua tongue izarágo dente tooth ciladê mão hand kereké pé foot poyá casa house sek olho (olha) eye (see) pigó
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Lapenda, Geraldo Calábria. 1962. O dialecto Xucuru. Doxa (Revista Oficial do Departamento de Cultura do Diretório Acadêmico da Faculdade de Filosofia de Pernambuco da Universidade do Recife), ano X, n. 10, p. 11-23.
- ↑ 2,0 2,1 Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968.
- ↑ 3,0 3,1 Pompeu Sobrinho, Thomaz. 1958. Línguas Tapuias desconhecidas do Nordeste: Alguns vocabulários inéditos. Boletim de Antropologia (Fortaleza-Ceará) 2. 3-19.
- ↑ Nimuendajú, Kurt. “Revista do Instituto Arqueológico, Histórico e Geográfico Pernambucano”. ns. 155, 158.
| Llengua oficial | |||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües regionals | |||||||||||||||||||||||||
| Llengües indígenes |
| ||||||||||||||||||||||||
| Interllengües | |||||||||||||||||||||||||
| Llengües de signes | |||||||||||||||||||||||||
| Famílies |  | |
|---|---|---|
| Aïllades o sense classificar | ||
| Grups proposats | ||