Histoplasmosi: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Línia 45: Línia 45:
La malaltia generalitzada (histoplasmosi disseminada, la qual afecta a tot el sistema reticulohistiocitàri) encara que no és la forma predominant d'histoplasmosi, amb molta freqüència té un curs funest. Acostuma a presentar-se en persones amb [[Immunodeficiència|dèficits immunitaris]] greus (sovint en malalts afectats per la [[SIDA]] o en persones amb una [[immunodeficiència primària]]),<ref>{{ref-publicació|cognom=Johnson ME, Rojas-Moreno C, Salzer W, Regunath H|títol=Disseminated histoplasmosis in a patient with common variable immunodeficiency: A coincidence or the result of T cell defects?|publicació=IDCases10.1016/j.idcr.2017.10.004|pàgines=pp: 105-107|volum=2017 Oct 18; 10|doi=|pmid= 29085780 |pmc=5651550|url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5651550/|llengua=anglès| consulta= 3 desembre 2017|}}</ref> tot i que ha estat descrita en nens (forma aguda) i adults (forma crònica) immunocompetents.<ref>{{ref-publicació|cognom=Zia SA, Siddiqui F, Nemat E|títol=Disseminated Histoplasmosis in an Immunocompetent Host|publicació=J Pak Med Assoc|pàgines=pp: 376-378|volum=2002 Ag; 52 (8)|pmid=12481681|issn=0030-9982
La malaltia generalitzada (histoplasmosi disseminada, la qual afecta a tot el sistema reticulohistiocitàri) encara que no és la forma predominant d'histoplasmosi, amb molta freqüència té un curs funest. Acostuma a presentar-se en persones amb [[Immunodeficiència|dèficits immunitaris]] greus (sovint en malalts afectats per la [[SIDA]] o en persones amb una [[immunodeficiència primària]]),<ref>{{ref-publicació|cognom=Johnson ME, Rojas-Moreno C, Salzer W, Regunath H|títol=Disseminated histoplasmosis in a patient with common variable immunodeficiency: A coincidence or the result of T cell defects?|publicació=IDCases10.1016/j.idcr.2017.10.004|pàgines=pp: 105-107|volum=2017 Oct 18; 10|doi=|pmid= 29085780 |pmc=5651550|url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5651550/|llengua=anglès| consulta= 3 desembre 2017|}}</ref> tot i que ha estat descrita en nens (forma aguda) i adults (forma crònica) immunocompetents.<ref>{{ref-publicació|cognom=Zia SA, Siddiqui F, Nemat E|títol=Disseminated Histoplasmosis in an Immunocompetent Host|publicació=J Pak Med Assoc|pàgines=pp: 376-378|volum=2002 Ag; 52 (8)|pmid=12481681|issn=0030-9982
|doi=|url= http://jpma.org.pk/full_article_text.php?article_id=2366|llengua=anglès| consulta= 28 agost 2017|}}</ref> En alguns casos, produeix lesions cutànies i [[osteomielitis]]. Les manifestacions de la histoplasmosi a la pell tenen una gran diversificació morfològica i clínica.<ref>{{ref-publicació|cognom=Anza K, Mamatha G, Sandhya G, Uma R, Muhammed K|títol=Syphilis of Fungal world: Novel Skin Manifestations of Histoplasmosis in an Immunocompetent Host|publicació=Indian J Dermatol|pàgines=pp: 504|volum=2012 Nov; 57 (6)|pmc=3519275
|doi=|url= http://jpma.org.pk/full_article_text.php?article_id=2366|llengua=anglès| consulta= 28 agost 2017|}}</ref> En alguns casos, produeix lesions cutànies i [[osteomielitis]]. Les manifestacions de la histoplasmosi a la pell tenen una gran diversificació morfològica i clínica.<ref>{{ref-publicació|cognom=Anza K, Mamatha G, Sandhya G, Uma R, Muhammed K|títol=Syphilis of Fungal world: Novel Skin Manifestations of Histoplasmosis in an Immunocompetent Host|publicació=Indian J Dermatol|pàgines=pp: 504|volum=2012 Nov; 57 (6)|pmc=3519275
|pmid=23248386|doi=10.4103/0019-5154.103089|url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3519275/|llengua=anglès| consulta= 16 setembre 2017|}}</ref> Algunes vegades les lesions [[Úlcera|ulceroses]] apareixen a les [[parpelles]] i poden tenir l'aparença d'un [[carcinoma]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Radhakrishnan S, Adulkar NG, Kim U|títol=Primary cutaneous histoplasmosis mimicking basal cell carcinoma of the eyelid: A case report and review of literature|publicació=Indian J Pathol Microbiol|pàgines=pp: 227-228|volum=2016 Abr-Jun; 59 (2)|issn=0377-4929|pmid=27166049|doi=10.4103/0377-4929.182017|url= http://www.ijpmonline.org/article.asp?issn=0377-4929;year=2016;volume=59;issue=2;spage=227;epage=228;aulast=Radhakrishnan|llengua=anglès| consulta= 16 novembre 2017|}}</ref> Ocasionalment, la presència de múltiples [[Limfadenopatia|limfadenopaties]] és l'únic signe de la infecció generalitzada i pot originar un diagnòstic presumptiu erroni de [[limfoma]]. En aquests casos la [[PAAF]] dels ganglis inflamats ajuda a establir amb rapidesa un diagnòstic correcte.<ref>{{ref-publicació|cognom=Tyagi R, Kaur A, Selhi PK, Puri HK, Sood N|títol=Disseminated Histoplasmosis: A Fatal Opportunistic Infection in Disguise|publicació=J Lab Physicians|pàgines=pp: 129-131|volum=2016 Jul-Des; 8 (2)|pmc=4866386|pmid= 27365926 |doi=10.4103/0974-2727.180797|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4866386/|llengua=anglès| consulta= 26 novembre 2017|}}</ref> La histoplasmosi disseminada afecta amb escassa freqüència la mucosa oral o la llengua<ref>{{ref-publicació|cognom=Sinha S, Sardana K, Garg VK|títol=Photoletter to the editor: Disseminated histoplasmosis with initial oral manifestations|publicació=J Dermatol Case Rep|pàgines=pp: 25-26|volum=2013 Mar 30; 7 (1)|pmid= 23580913 |pmc=3622513|doi=10.3315/jdcr.2013.1132|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3622513/|llengua=anglès| consulta= 26 novembre 2017|}}</ref> i, excepcionalment, provoca necrosi granulomatosa de les [[Amígdala (sistema limfàtic)|amígdales]] palatines en determinats malalts.<ref>{{ref-publicació|cognom=Keen C, Lee H, Galati L, Fantauzzi J, ''et al''|títol=A necrotic tonsillar lesion: An unusual presentation of disseminated histoplasmosis|publicació=Respir Med Case Rep|pàgines=pp: 44-46|volum=2017 Jun 7; 22|pmid=28652964|pmc=5476462|doi=10.1016/j.rmcr.2017.06.003|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5476462/|llengua=anglès| consulta= 26 novembre 2017|}}</ref> Quan afecta el [[sistema gastrointestinal]], el curs de la malaltia és sovint subclínic i insidiós. De vegades les seves manifestacions apareixen anys després de l'exposició al fong, creant la sospita radiològica d'un procés neoplàsic.<ref>{{ref-publicació|cognom=Doleschal B, Rödhammer T, Tsybrovskyy O, Aichberger KJ, Lang F|títol=Disseminated Histoplasmosis: A Challenging Differential Diagnostic Consideration for Suspected Malignant Lesions in the Digestive Tract|publicació=Case Rep Gastroenterol|pàgines=pp: 653-660|volum=2016 Nov 7; 10 (3)|pmid= 27920657 |pmc=5126600|doi=10.1159/000452203|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5126600/| llengua=anglès| consulta= 2 desembre 2017|}}</ref> Pot desencadenar fenòmens de hemo[[fagocitosi]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Dao LN, He R|títol=Hemophagocytic lymphohistiocytosis secondary to iatrogenic disseminated histoplasmosis|publicació=Blood|pàgines=pp: 2775|volum=2016 Jun 2; 127 (22)|pmid= 28092891 |issn= ‎0006-4971 |doi=10.1182/blood-2016-03-705111|url=http://www.bloodjournal.org/content/bloodjournal/127/22/2775.full.pdf| llengua=anglès| consulta= 2 desembre 2017|}}</ref>
|pmid=23248386|doi=10.4103/0019-5154.103089|url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3519275/|llengua=anglès| consulta= 16 setembre 2017|}}</ref> Algunes vegades les lesions [[Úlcera|ulceroses]] apareixen a les [[parpelles]] i poden tenir l'aparença d'un [[carcinoma]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Radhakrishnan S, Adulkar NG, Kim U|títol=Primary cutaneous histoplasmosis mimicking basal cell carcinoma of the eyelid: A case report and review of literature|publicació=Indian J Pathol Microbiol|pàgines=pp: 227-228|volum=2016 Abr-Jun; 59 (2)|issn=0377-4929|pmid=27166049|doi=10.4103/0377-4929.182017|url= http://www.ijpmonline.org/article.asp?issn=0377-4929;year=2016;volume=59;issue=2;spage=227;epage=228;aulast=Radhakrishnan|llengua=anglès| consulta= 16 novembre 2017|}}</ref> Ocasionalment, la presència de múltiples [[Limfadenopatia|limfadenopaties]] és l'únic signe de la infecció generalitzada i pot originar un diagnòstic presumptiu erroni de [[limfoma]]. En aquests casos la [[PAAF]] dels ganglis inflamats ajuda a establir amb rapidesa un diagnòstic correcte.<ref>{{ref-publicació|cognom=Tyagi R, Kaur A, Selhi PK, Puri HK, Sood N|títol=Disseminated Histoplasmosis: A Fatal Opportunistic Infection in Disguise|publicació=J Lab Physicians|pàgines=pp: 129-131|volum=2016 Jul-Des; 8 (2)|pmc=4866386|pmid= 27365926 |doi=10.4103/0974-2727.180797|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4866386/|llengua=anglès| consulta= 26 novembre 2017|}}</ref> La histoplasmosi disseminada afecta amb escassa freqüència la mucosa oral o la llengua<ref>{{ref-publicació|cognom=Sinha S, Sardana K, Garg VK|títol=Photoletter to the editor: Disseminated histoplasmosis with initial oral manifestations|publicació=J Dermatol Case Rep|pàgines=pp: 25-26|volum=2013 Mar 30; 7 (1)|pmid= 23580913 |pmc=3622513|doi=10.3315/jdcr.2013.1132|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3622513/|llengua=anglès| consulta= 26 novembre 2017|}}</ref> i, excepcionalment, provoca necrosi granulomatosa de les [[Amígdala (sistema limfàtic)|amígdales]] palatines en determinats malalts.<ref>{{ref-publicació|cognom=Keen C, Lee H, Galati L, Fantauzzi J, ''et al''|títol=A necrotic tonsillar lesion: An unusual presentation of disseminated histoplasmosis|publicació=Respir Med Case Rep|pàgines=pp: 44-46|volum=2017 Jun 7; 22|pmid=28652964|pmc=5476462|doi=10.1016/j.rmcr.2017.06.003|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5476462/|llengua=anglès| consulta= 26 novembre 2017|}}</ref> Quan afecta el [[sistema gastrointestinal]], el curs de la malaltia és sovint subclínic i insidiós. No és usual que la histoplasmosi comprometi el colon de subjectes sense immunodeficiència; en aquests casos les manifestacions principals de la infecció són múltiples úlceres [[Afta|aftoses]] a la mucosa colònica, sense que s'observin símptomes generals específics -a banda de febre i pèrdua de pes-, i poden ser necessàries vàries biòpsies per obtenir un diagnòstic de certesa.<ref>{{ref-publicació|cognom=Yang B1, Lu L, Li D, Liu L, ''et al''|títol=Colonic involvement in disseminated histoplasmosis of an immunocompetent adult: case report and literature review|publicació=BMC Infect Dis|pàgines=pp: 143|volum=2013 Mar 20; 13|pmid= 23514617 |pmc=3606604|doi=10.1186/1471-2334-13-143|url=https://bmcinfectdis.biomedcentral.com/track/pdf/10.1186/1471-2334-13-143?site=bmcinfectdis.biomedcentral.com| llengua=anglès| consulta= 19 desembre 2017|}}</ref> De vegades les manifestacions de la infecció apareixen anys després de l'exposició al fong, creant la sospita radiològica d'un procés neoplàsic.<ref>{{ref-publicació|cognom=Doleschal B, Rödhammer T, Tsybrovskyy O, Aichberger KJ, Lang F|títol=Disseminated Histoplasmosis: A Challenging Differential Diagnostic Consideration for Suspected Malignant Lesions in the Digestive Tract|publicació=Case Rep Gastroenterol|pàgines=pp: 653-660|volum=2016 Nov 7; 10 (3)|pmid= 27920657 |pmc=5126600|doi=10.1159/000452203|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5126600/| llengua=anglès| consulta= 2 desembre 2017|}}</ref> Pot desencadenar fenòmens de hemo[[fagocitosi]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Dao LN, He R|títol=Hemophagocytic lymphohistiocytosis secondary to iatrogenic disseminated histoplasmosis|publicació=Blood|pàgines=pp: 2775|volum=2016 Jun 2; 127 (22)|pmid= 28092891 |issn= ‎0006-4971 |doi=10.1182/blood-2016-03-705111|url=http://www.bloodjournal.org/content/bloodjournal/127/22/2775.full.pdf| llengua=anglès| consulta= 2 desembre 2017|}}</ref>


L'afectació òssia és rara en les infeccions per ''H. capsulatum'' i freqüent en les causades per ''H. c. var. duboisii''.<ref>{{ref-publicació|cognom=Azar MM, Malinis MF|títol=Disseminated Histoplasmosis with Skin Lesions and Osteomyelitis in a Patient from the Philippines|publicació=Am J Trop Med Hyg|pàgines=pp: 70–74|volum=2016 Jul 6; 95 (1)|pmc=
L'afectació òssia és rara en les infeccions per ''H. capsulatum'' i freqüent en les causades per ''H. c. var. duboisii''.<ref>{{ref-publicació|cognom=Azar MM, Malinis MF|títol=Disseminated Histoplasmosis with Skin Lesions and Osteomyelitis in a Patient from the Philippines|publicació=Am J Trop Med Hyg|pàgines=pp: 70–74|volum=2016 Jul 6; 95 (1)|pmc=

Revisió del 21:12, 20 des 2017

Plantilla:Infotaula malaltiaHistoplasmosis
Histoplasma capsulatum . Tinció de plata metenamina mostrant els canvis histopatològics en la histoplasmosi. modifica
Tipusmicosi sistèmica primària, alteració genètica i malaltia Modifica el valor a Wikidata
EpònimSamuel T. Darling (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
itraconazole, Natamicina, Ketoconazole (en) Tradueix, amfotericina B i fluconazole Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Causat perinfecció Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-111F2A Modifica el valor a Wikidata
CIM-10B39
CIM-9115
CIAPA78 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM312500 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB5925
MedlinePlus001082
eMedicine1002185 i 299054 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD006660 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet390 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0019655, C0035288 i C0220977 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:1731 Modifica el valor a Wikidata
Distribució de la histoplasmosi.

La histoplasmosi és una micosi sistèmica, coneguda com la malaltia de les cavernes, caracteritzada per lesions necrogranulomatoses, que afecta carnívors, equins i humans per la infecció amb una de les tres subespècies del fong dimòrfic Histoplasma capsulatum. No es tracta d'una malaltia contagiosa que es pugui transmetre entre persones o animals. La seva manifestació en persones immunocompetents sol ser asimptomàtica. Pot cursar amb quadres semblants als d'una pneumònia amb febre, tos i distrès respiratori. En un 20% aproximadament dels pacients s'arriba a produir una sèpsia causant de xoc amb hipotensió extrema,[1] fallada renal o multiorgànica i coagulació intravascular disseminada.[2]

Fou descoberta per Darling (1906) al fer les autòpsies de tres malalts morts al Canal de Panamà.[3] En un principi, es va pensar que el seu agent etiològic era un protozou. El primer en sospitar la naturalesa fúngica de la histoplasmosi fou el metge brasiler Da Rocha Lima (1912).[4] Vint anys més tard, De Monbreum confirmà el fet en cultius de mostres clíniques. El mateix investigador va demostrar poc després el dimorfisme del fong, observant que H. capsulatum creix a 28 °C i en medis comuns com un miceli filamentós, mentre que en agar-sang a 37 °C ho fa en la seva forma levaduriforme. L'any 1949, Emmons aconseguí aïllar els H. capsulatum al sòl, identificant així la font d'infecció més important. Christie i Peterson (1945-1946), varen publicar diversos treballs sobre la histoplasmosi pulmonar després d'estudiar molts malalts amb focus de calcificació, Mantoux-negatius i que reaccionaven fortament a la histoplasmina.[5]

H. capsulatum té de 5 a 7 cromosomes. Les tècniques de biologia molecular han identificat 8 clades, presents a diferents parts del món. Dos són nord-americans, dos sud-americans, un australià, un indonesi, un africà i un eurasiàtic. Les diferències genètiques tenen implicacions clíniques.[6] Aproximadament, la meitat de la població mundial viu a zones on el fong és potencialment endèmic. Histoplasma és un gènere de microorganismes molt antic i s'ha traçat l'origen de l'extensió planetària de la seva forma ancestral en l'Eocè inicial, coincidint un període d'intens escalfament global. Un tema de gran interès pels especialistes és la forma com determinats quiròpters, per exemple l'Artibeus hirsutus, poden ajudar a la especiació i dispersió dels histoplasmes, i -conseqüentment- a augmentar la seva capacitat infecciosa en el món actual.[7]

La gravetat de la infecció depèn molt del nombre de conidis que entren a l'organisme. El comportament del fong davant dels mecanismes d'immunitat cel·lular és semblant al de Mycobacterium tuberculosis i té la propietat de formar "càpsules inactives" de microorganismes viables capaços de reproduir-se si s'altera el sistema immunitari de l'hoste.[8]

Epidemiologia

La histoplasmosi té una àmplia distribució geogràfica, sent present a Amèrica, l'Àfrica i l'Àsia. H. capsulatum var. capsulatum afecta carnívors i s'estén a Amèrica des del sud de Canadà fins a les regions centrals d'Argentina, sent enzoòtic a les valls dels rius Mississippi, Missouri i Ohio, a Amèrica del Nord, i la conca del Riu de la Plata a Amèrica del Sud; H. capsulatum var. farciminosum afecta equins a l'Àfrica, l'Orient Mitjà i l'Àsia, i H. capsulatum var. duboisii és un patogen humà només present a l'Àfrica Equatorial. El fong pot infectar animals domèstics, com gats i gossos.[9] S'aïlla de la naturalesa a les zones temperades i tropicals humides, on els sòls són àcids, rics en nitrogen, fosfat i hidrats de carboni. Els histoplasmes es relacionen especialment amb el guano de les aus i de les coves habitades per ratpenats. Als EUA, un estudi epidemiològic de 105 brots d'histoplasmosi va posar de manifest la relació entre els excrements d'una gran varietat d'animals de granja o salvatges (pollastres, merles, tords, estornells, gavines, coloms, a banda dels ratpenats) en un 77% d'ells. En un 43% es va identificar un vincle causal directe amb activitats laborals concretes, com ara reformes i netejes de galliners o demolició d'edificis vells.[10]

Segons les dades més recents, en els darrers anys han augmentat les zones on H. capsulatum és endèmic almenys a China, India, Tailàndia, Myanmar, Filipines i Madagascar.[11] Cal tenir en compte que molts països no tenen suficients tests de detecció antigènica del fong i que això limita la capacitat de diagnosticar la malaltia adequadament.[12]

La infecció natural es produeix a partir de sòls contaminats i la via d'entrada és generalment inhalatòria en H. c. capsulatum i duboisii, però és percutània (a través de la pell) en el cas de l' H. c. farciminosum . No és contagiosa i la malaltia és esporàdica excepte en àrees enzoòtiques (d'endemisme en els animals), on la prevalença d'infeccions inaparents pot ser molt elevada.

Patogènia

La infecció per H. c. capsulatum i H. c. duboisii acostuma a ser inhalatòria, i els microconidis són capturats pels macròfags pulmonars, on germinen donant lloc a les blastoespores (espores fúngiques asexuals). Generalment, són destruïdes tard o d'hora i la infecció és abortiva o asimptomàtica; però en casos d'immunitat cel·lular deficient, eviten l'acció dels fagolisosomes, passen al citoplasma, on es multipliquen lliurement, i es reparteixen per tot l'organisme. La infecció estimula la multiplicació dels macròfags infectats, donant lloc a proliferacions de tipus granulomatós amb necrosi i infiltrats diversos que són molt freqüents en pulmó, però possibles també en ganglis, pell, digestiu (sovint en el gos, si bé ocasionalment s'ha descrit en humans)[13] i sistema nerviós central.[14] Al SNC, aquest fong pot infectar les meninges, la medul·la espinal i/o el cervell, lloc on té tendència a formar abscessos.[15]

Des del punt de vista histopatològic, la presència de H. capsulatum en els teixits produeix tres tipus de reacció: inflamació, necrosi i reparació. Òbviament, les característiques d'aquestes respostes depenen molt de l'estat immunitari. En els malalts amb un sistema immune deprimit predominen els fenòmens necròtics sense caseïficació i els infiltrats de macròfags i neutròfils polimorfonuclears, mentre que no s'observen granulomes compactes. Es veuen elements llevaduriformes del fong sorgits de macròfags trencats. En persones sense alteracions immunitàries apareixen granulomes epitelioides compactes amb cèl·lules gegants, envoltats d'un extens infiltrat limfoplasmocitàri i -en casos crònics- d'una capa col·lagenosa. És freqüent trobar càseum a l'interior dels granulomes. Els llevats de H. capsulatum són pocs i es troben sempre dins de macròfags o cèl·lules gegants a banda de les zones necròtiques, on es poden apreciar lliures. Si causa lesions cutànies i/o mucoses, el fong provoca danys diversos en els epitelis: ulceració, atròfia o hiperplàsia pseudoepiteliomatosa. Els llevats de H. capsulatum són molt petits i només es poden veure a les preparacions histològiques emprant tincions especials com la tinció de PAS o la de plata metenamina (Grocott)[16] a 1000X.[17] Identificar morfològicament H. capsulatum no sempre és fàcil i requereix una certa experiència, ja que es pot confondre -a causa, sobretot, de les variants capsulars de cada microorganisme- amb Cryptococcus neoformans, Candida glabrata, Leishmania donovani, Penicillium marneffei, Sporothrix schenckii, les formes petites de Blastomyces dermatitidis o les endòspores de Coccidioides spp. Ja que un dels components de la paret cel·lular dels histoplasmes és l'àcid micòlic, alguns especialistes recomanen emprar la tinció de Ziehl-Neelsen, la qual permet una millor discriminació entre diferents espècies.[18] La citopatologia de punció-aspiració amb agulla fina és un mètode histològic senzill, poc invasiu i de baix cost per identificar els histoplasmes en frotis o blocs cel·lulars de teixits infectats.[19]

La histoplasmosi comparteix una característica particular amb la tuberculosi i la coccidioidomicosi, la de formar masses fibroses al voltant d'un focus primari d'infecció ja curat, anomenades -en aquest cas- histoplasmomes. Durant la fase activa la lesió original té uns 2–4 mm de diàmetre; després, si no progressa el procés infecciós, és encerclada per una càpsula fibro-calcificada que forma una paret aïllant de ~1mm de gruix. Histològicament, aquesta reacció fibrosant està formada per acumulacions de fibroblastes, limfòcits i cèl·lules mononuclears al voltant d'un centre de necrosi caseosa en el qual es poden veure alguns H. capsulatum.[20] Amb el temps, la reacció fibrosa continua i es formen capes concèntriques de col·lagen que es calcifiquen progressivament. És probable que aquesta reacció perllongada sigui una resposta al material antigènic que perdura dins de la lesió. Normalment, el ritme de creixement anyal és de 1–2 mm, i es pot arribar a crear un histoplasmoma de 3–4 cm de diàmetre uns 10-20 anys després de la infecció inicial.[21] En pocs anys, el col·lagen més intern perd el seu aspecte i s'observa radiològicament una imatge d'anells circumdants que correspon a depòsits de calci i que, de vegades, pot semblar una formació tumoral.[22] Segons la seva mida i nombre, els radiòlegs identifiquen dos patrons principals d'histoplasmoma: en 'perdigonada' (molts i de pocs mil·límetres de diàmetre) o en 'bala de canó' (solitaris i d'uns 3 cm o més de diàmetre). La localització majoritària dels histoplasmomes és la pulmonar, tot i que es desenvolupen (aïllats o no) a molts altres llocs de l'organisme i, particularment, al SNC.[23] En principi, per raó del seu comportament poc actiu, l'existència d'un histoplasmoma no és molt perillosa per se; ara bé, el seu creixement pot erosionar o comprimir estructures adjacents importants fent necessària una intervenció quirúrgica per extirpar-lo.[24] Els histoplasmomes pulmonars són predominantment subpleurals i molts s'acompanyen de focus paquipleurítics (d'engruiximent de la pleura).

La major part de les histoplasmosis simptomàtiques són pulmonars. La histoplasmosi pulmonar aguda comença amb un quadre pseudogripal i molts pacients no presenten signes d'importància en la radiologia de tòrax. En alguns casos s'aprecien infiltrats focals amb limfadenopaties hiliars o mediastíniques que poden mostrar després canvis de calcificació. Ocasionalment, apareixen eritemes multiformes o nodosos, erupcions difuses i artràlgies. Aquest tipus d'histoplasmosi pot passar desapercebut sovint. La histoplasmosi pulmonar cavitària crònica es veu sobretot en varons de més de 40 anys i, quasi sempre, afectats per una malaltia pulmonar preexistent (en especial l'enfisema). A més de febre, tos productiva i dispnea, es pot produir una hemoptisi i cianosi central important. Les lesions cavernoses als camps pulmonars superiors acostumen a ser bilaterals.[25] Per aconseguir un diagnòstic de certesa és oportú efectuar cultius i citologies d'esput i/o de rentada broncoalveolar, i també biòpsies pulmonars transbronquials. En els casos avançats, dites lesions cavernoses arriben a destruir bronquis i/o zones més o menys grans del parènquima pulmonar i poden comportar reseccions pulmonars segmentàries, lobectomies o, fins i tot, pneumonectomies.[26] Les presentacions atípiques que simulen altres processos no són rares.[27] La histoplasmosi sovint repercuteix sobre altres zones i estructures toràciques no pròpiament pulmonars. A la literatura mèdica es descriuen vessaments pleurals recurrents, fibrosis peri i epicàrdiques,[28] mediastinitis fibrosants de naturalesa antigènica[29] i limfadenitis mediastíniques, per mencionar alguns processos destacables.[30] Des dels ganglis mediastínics o a partir d'un focus pulmonar propels histoplasmes poden afectar el pericardi -sovint com a conseqüència de fenòmens inflamatoris i ocasionalment en forma d'una genuïna infecció granulomatosa- i provocar una pericarditis aguda.[31]

La malaltia generalitzada (histoplasmosi disseminada, la qual afecta a tot el sistema reticulohistiocitàri) encara que no és la forma predominant d'histoplasmosi, amb molta freqüència té un curs funest. Acostuma a presentar-se en persones amb dèficits immunitaris greus (sovint en malalts afectats per la SIDA o en persones amb una immunodeficiència primària),[32] tot i que ha estat descrita en nens (forma aguda) i adults (forma crònica) immunocompetents.[33] En alguns casos, produeix lesions cutànies i osteomielitis. Les manifestacions de la histoplasmosi a la pell tenen una gran diversificació morfològica i clínica.[34] Algunes vegades les lesions ulceroses apareixen a les parpelles i poden tenir l'aparença d'un carcinoma.[35] Ocasionalment, la presència de múltiples limfadenopaties és l'únic signe de la infecció generalitzada i pot originar un diagnòstic presumptiu erroni de limfoma. En aquests casos la PAAF dels ganglis inflamats ajuda a establir amb rapidesa un diagnòstic correcte.[36] La histoplasmosi disseminada afecta amb escassa freqüència la mucosa oral o la llengua[37] i, excepcionalment, provoca necrosi granulomatosa de les amígdales palatines en determinats malalts.[38] Quan afecta el sistema gastrointestinal, el curs de la malaltia és sovint subclínic i insidiós. No és usual que la histoplasmosi comprometi el colon de subjectes sense immunodeficiència; en aquests casos les manifestacions principals de la infecció són múltiples úlceres aftoses a la mucosa colònica, sense que s'observin símptomes generals específics -a banda de febre i pèrdua de pes-, i poden ser necessàries vàries biòpsies per obtenir un diagnòstic de certesa.[39] De vegades les manifestacions de la infecció apareixen anys després de l'exposició al fong, creant la sospita radiològica d'un procés neoplàsic.[40] Pot desencadenar fenòmens de hemofagocitosi.[41]

L'afectació òssia és rara en les infeccions per H. capsulatum i freqüent en les causades per H. c. var. duboisii.[42] També anomenada histoplasmosi africana, aquesta infecció no lesiona els pulmons i es manifesta particularment a la pell, el sistema limfàtic i les estructures osteo-articulars, mentre que la infecció disseminada per H. capsulatum sembla tenir una moderada preferència pels òrgans interns.[43] El polimorfisme de les lesions cutànies de la histoplasmosi africana és considerable: nòduls, pàpules planes, pàpules tipus mol·lusc contagiós, abscessos i/o úlceres superficials. Això complica el seu diagnòstic de visu, de manera que la veritable incidència de la malaltia a molts països africans és incerta.[44]

La histoplasmosi ocular deriva de la disseminació hematògena del fong per l'organisme i els conseqüents mecanismes immunitaris.[45] Es caracteritza per lesions cicatricials atròfiques de diàmetre variable a les zones posteriors i perifèriques de la coroide (anomenades taques histo), alteracions pigmentàries peripapil·lars i, algunes vegades, maculopatia causada per la neovascularització de la coroide.[46] També la còrnia pateix queratitis ocasionades pel fong, amb freqüència a partir del contacte amb partícules de pols contaminades.[47] Altres alteracions oculars derivades de la histoplasmosi són els granulomes conjuntivals o les conjuntivitis.

La infecció per H. c. farciminosum sol ser conseqüència de ferides o d'abrasions cutànies en les extremitats, encara que també es pot adquirir per via inhalatòria o conjuntival. Si té èxit i l'estat immunitari de la persona (aquesta micosi es rara en humans) o del cavall es feble, des de la dermis els macròfags porten la infecció als ganglis locals, des d'on es difon per continuïtat i contigüitat produint una limfadenitis amb limfangitis progressiva, granulomatosa i habitualment ulcerativa o abscesificant.[48] La manifestació clínica clàssica, però, és una lesió única d'aspecte xancrós al lloc de l'inoculació que remet sense tractament. A diferents regions d'Àfrica, aquesta infecció representa una epizoòtia seriosa.[49]

Tractament

Els casos d'histoplasmosi disseminada es tracten amb una combinació d'amfotericina B i derivats imidazòlics.[50] La forma pulmonar de l'histoplasmosi, que pot ser aguda o crònica, té diferents opcions terapèutiques en funció de la gravetat del procés i les condicions del pacient. Una de les més habituals és levofloxacina (una quinolona) i itraconazole.[51]

La injecció intravitri múltiple de ranibizumab (un fàrmac anti-factor de creixement de l'endoteli vascular) dona bons resultats en el tractament de la forma ocular de la malaltia.[52]

Histoplasmosi animal

A banda dels humans, aquesta micosi també és una malaltia que afecta a altres mamífers (gossos, gats, guineus, opòssums, rates o mofetes, per exemple).[53] La infecció s'ha descrit alguna vegada en espècies ben diferents: dofins atlàntics, llúdries marines, tigres, lloros, peresosos, rens[54] i llames.[55] Les histoplasmosis disseminades són relativament infreqüents en bòvids o èquids i han estat registrats de forma esporàdica en alguns exemplars casos de placentitis granulomatoses i abortaments;[56] si bé a alguns països africans, com s'ha comentat abans en relació a H. c. farciminosum, les histoplasmosis animals poden arribar a ser un problema important.[57] Ocasionalment, s'ha identificat la malaltia en antílops captius immunodeprimits.[58] Els cavalls de l'hemisferi occidental, malgrat tenir una considerable resistència al fong, també pateixen de vegades greus infeccions abdominals per H. capsulatum adquirits per via oral.[59]

En el nostre entorn, les histoplasmosis felines i canines són les més abundants, en especial la forma pulmonar de la malaltia, encara que alguna vegada s'han observat meningoencefalitis histoplasmòsiques en animals de companyia.[60][61][62] En els gossos acostumen a predominar els símptomes gastrointestinals, mentre que en els gats són més habituals els respiratoris o els poc específics.[63] La forma ocular té un diagnòstic difícil en aquests animals i la negativitat dels tests antigènics en orina i sèrum no descarta la malaltia.[64]

Bibliografia

Referències

  1. ↑ Vargas Ochoa, MC; Estrada Hernández, MdR; Pérez-Torres, A; Romero Silva, L; et al «Histoplasmosis diseminada. Informe de un caso de autopsia y revisión de la literatura» (en castellá). Rev Fac Med UNAM, 2006, 49 (3), pp: 110-114. ISSN: 0026-1742 [Consulta: 8 octubre 2017].
  2. ↑ Ryan KJ, Ray CG. Sherris Medical Microbiology: An Introduction to Infectious Diseases, Chap. 47 Cryptococcus, Histoplasma, Coccidioides, and Other Systemic Fungal Pathogens. 6th. McGraw Hill Medical, 2014, p. 730-745. ISBN 978-0-07-181826-1. 
  3. ↑ Darling, ST «The morphology of the parasite (Histoplasma capsulatum) and the lesions of histoplasmosis, a fatal disease of tropical America» (en anglès). J Exp Med, 1909 Jul 17; 11 (4), pp: 515-531. PMC: 2124729. PMID: 19867263 [Consulta: 15 setembre 2017].
  4. ↑ Bernardes Filho F, Avelleira JC «Henrique da Rocha Lima» (en anglès). An Bras Dermatol, 2015 Mai-Jun; 90 (3), pp: 363–366. DOI: 10.1590/abd1806-4841.20153945. PMC: 4516114. PMID: 26131867 [Consulta: 15 setembre 2017].
  5. ↑ Casas Carnicero, J «Estudio sobre la prueba histoplasmina» (en castellà). Rev Clin Esp Vol, 1952; 47 (4), pp: 238-242. ISSN: 0014-2565 [Consulta: 15 setembre 2017].
  6. ↑ Akram SM, Koirala J «Histoplasmosis» (en anglès). StatPearls [Internet], 2017 Ag 15, pàgs: 7. PMID: 28846361 [Consulta: 22 setembre 2017].
  7. ↑ Teixeira Mde M, Patané JS, Taylor ML, Gómez BL, et al «Worldwide Phylogenetic Distributions and Population Dynamics of the Genus Histoplasma» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2016 Jun 1; 10 (6), pp: e0004732. DOI: 10.1371/journal.pntd.0004732. PMC: 4889077. PMID: 27248851 [Consulta: 6 octubre 2017].
  8. ↑ Kauffman, CA «Histoplasmosis: a Clinical and Laboratory Update» (en anglès). Clin Microbiol Rev, 2007 Gen; 20 (1), pp: 115–132. DOI: 10.1128/CMR.00027-06. PMC: 1797635. PMID: 17223625 [Consulta: 31 agost 2017].
  9. ↑ Guptill, L; Gingerich, F «Canine and feline histoplasmosis: A review of a widespread fungus» (en anglès). dvm360. Veterinary Medicine, 2008; Maig 1, pàgs: 15 [Consulta: 28 agost 2017].
  10. ↑ Benedict K, Mody RK «Epidemiology of Histoplasmosis Outbreaks, United States, 1938-2013» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2016 Mar; 22 (3), pp: 370-378. DOI: 10.3201/eid2203.151117. PMC: 4766901. PMID: 26890817 [Consulta: 16 novembre 2017].
  11. ↑ Antinori, S «Histoplasma capsulatum: more widespread than previously thought» (en anglès). Am J Trop Med Hyg, 2014 Jun; 90 (6), pp: 982-983. DOI: 10.4269/ajtmh.14-0175. PMC: 4047757. PMID: 24778192 [Consulta: 17 setembre 2017].
  12. ↑ Bahr NC, Antinori S, Wheat LJ, Sarosi GA «Histoplasmosis infections worldwide: thinking outside of the Ohio River valley» (en anglès). Curr Trop Med Rep, 2015 Jun 1; 2 (2), pp: 70-80. DOI: 10.1007/s40475-015-0044-0. PMC: 4535725. PMID: 26279969 [Consulta: 17 setembre 2017].
  13. ↑ Zhu LL, Wang J, Wang ZJ, Wang Y, Yang JL «Intestinal histoplasmosis in immunocompetent adults» (en anglès). World J Gastroenterol, 2016 Abr 21; 22 (15), pp: 4027–4033. DOI: 10.3748/wjg.v22.i15.4027. PMC: 4823253. PMID: 27099446 [Consulta: 28 agost 2017].
  14. ↑ Wheat LJ, Musial CE, Jenny-Avital E «Diagnosis and Management of Central Nervous System Histoplasmosis» (en anglès). Clin Infect Dis, 2005 Mar 15; 40 (6), pp: 844-852. DOI: 10.1086/427880. PMID: 15736018 [Consulta: 29 agost 2017].
  15. ↑ Andrade AI, Donato M, Previgliano C, Hardjasudarma M «Histoplasmosis brain abscesses in an immunocompetent adult. A case report and literature review» (en anglès). Neuroradiol J, 2014 Jun; 27 (3), pp: 334-338. DOI: 10.15274/NRJ-2014-10038. PMC: 4202892. PMID: 24976201 [Consulta: 29 agost 2017].
  16. ↑ Ellis, R «Grocott's Methenamine Silver Staining Protocol» (en anglès). IHCWorld, 2011, pàgs: 4 [Consulta: 10 setembre 2017].
  17. ↑ Negroni R, Arechavala A, Maiolo E «Histoplasmosis clásica en pacientes inmunocomprometidos» (en castellà). Med Cutan Iber Lat Am, 2010; 38 (2), pp: 59-69. ISSN: 0210-5187 [Consulta: 10 setembre 2017].
  18. ↑ Rajeshwari M, Xess I, Sharma MC, Jain D «Acid-Fastness of Histoplasma in Surgical Pathology Practice» (en castellà). J Pathol Transl Med, 2017 Set; 51 (5), pp: 482-487. DOI: 10.4132/jptm.2017.07.11. PMC: 5611531. PMID: 28934824 [Consulta: 30 setembre 2017].
  19. ↑ Samantaray S, Panda S, Dash S, Rout N «Role of fine-needle aspiration cytology in diagnosis of disseminated histoplasmosis in an immunocompetent patient: A case report» (en anglès). J Cytol, 2017 Jul-Set; 34 (3), pp: 156-158. DOI: 10.4103/JOC.JOC_74_16. PMC: 5492754. PMID: 28701830 [Consulta: 20 novembre 2017].
  20. ↑ Unis G, Pêgas KL, Severo LC «Histoplasmoma pulmonar no Rio Grande do Sul» (en portuguès). Rev Soc Bras Med Trop, 2005 Gen-Feb; 38 (1), pp: 11-14. DOI: 10.1590/S0037-86822005000100003. ISSN: 1678-9849. PMID: 15717088 [Consulta: 9 setembre 2017].
  21. ↑ Goodwin RA Jr, Snell JD Jr «The enlarging histoplasmoma. Concept of a tumor-like phenomenon encompassing the tuberculoma and coccidioidoma» (en anglès). Am Rev Respir Dis, 1969 Jul; 100 (1), pp: 1-12. DOI: 10.1164/arrd.1969.100.1.1. ISSN: 0003-0805. PMID: 5796688 [Consulta: 9 setembre 2017].
  22. ↑ Dall Bello AG, Severo CB, Guazzelli LS, Oliveira FM, et al «Histoplasmosis mimicking primary lung cancer or pulmonary metastases» (en anglès). J Bras Pneumol, 2013 Gen-Feb; 39 (1), pp: 63–68. DOI: 10.1590/S1806-37132013000100009. PMC: 4075798. PMID: 23503487 [Consulta: 9 setembre 2017].
  23. ↑ Gasparetto EL, Carvalho Neto Ad, Alberton J, Davaus T, et al «Histoplasmoma como lesão isolada do sistema nervoso central em paciente imunocompetente» (en portuguès). Arq Neuropsiquiatr, 2005 Set; 63 (3A), pp: 689-692. DOI: 10.1590/S0004-282X2005000400027. ISSN: 1678-4227. PMID: 16172726 [Consulta: 9 setembre 2017].
  24. ↑ Richmond BW, Worrell JA, Bastarache JA, Gervich DH, et al «Histoplasmomas of Uncommon Size» (en anglès). Chest, 2013 Jun; 143 (6), pp: 1795-1798. DOI: 10.1378/chest.12-2071. ISSN: 0012-3692. PMID: 23732591 [Consulta: 9 setembre 2017].
  25. ↑ Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo «Histoplasma capsulatum (Ajellomyces capsulatus)» (en castellà). DATABIO. Fichas de agentes biológicos, DB-H-H.c-15, 2015; Jul 25, pàgs: 6 [Consulta: 9 setembre 2017].
  26. ↑ Sutaria MK, Polk JW, Reddy P, Mohanty SK «Surgical aspects of pulmonary histoplasmosis» (en anglès). Thorax, 1970 Gen; 25 (1), pp: 31-40. ISSN: 0040-6376. PMC: 472117. PMID: 5418008 [Consulta: 6 octubre 2017].
  27. ↑ Heller HM, Wu CC, Pierce VM, Kradin RL «Case records of the Massachusetts General Hospital. Case 31-2013. A 29-year-old man with abdominal pain, fever, and weight loss» (en anglès). N Engl J Med, 2013 Oct 10; 369 (15), pp: 1453-1461. DOI: 10.1056/NEJMcpc1304165. PMID: 24106939 [Consulta: 22 setembre 2017].
  28. ↑ Kilburn CD, McKinsey DS «Recurrent massive pleural effusion due to pleural, pericardial, and epicardial fibrosis in histoplasmosis» (en anglès). Chest, 1991 Des; 100 (6), pp: 1715-1717. ISSN: 0012-3692. PMID: 1959418 [Consulta: 6 octubre 2017].
  29. ↑ Strock SB, Gaudieri S, Mallal S, Yu C, et al «Fibrosing mediastinitis complicating prior histoplasmosis is associated with human leukocyte antigen DQB1*04:02 − a case control study» (en anglès). BMC Infect Dis, 2015 Maig 5; 15, pp: 206. DOI: 10.1186/s12879-015-0943-7. PMC: 4424560. PMID: 25940591 [Consulta: 6 octubre 2017].
  30. ↑ Knox KS, Hage CA «Histoplasmosis» (en anglès). Proc Am Thorac Soc, 2010 Maig; 7 (3), pp: 169-172. DOI: 10.1513/pats.200907-069AL. ISSN: 1546-3222. PMID: 20463244 [Consulta: 6 octubre 2017].
  31. ↑ Soriano PK, Iqbal M, Kandaswamy S, Akram S, et al «H. capsulatum: A Not-So-Benign Cause of Pericarditis» (en anglès). Case Rep Cardiol, 2017 Set; 2017, pp: 3626917. DOI: 10.1155/2017/3626917. PMC: 5610866. PMID: 29082045 [Consulta: 1r novembre 2017].
  32. ↑ Johnson ME, Rojas-Moreno C, Salzer W, Regunath H «Disseminated histoplasmosis in a patient with common variable immunodeficiency: A coincidence or the result of T cell defects?» (en anglès). IDCases10.1016/j.idcr.2017.10.004, 2017 Oct 18; 10, pp: 105-107. PMC: 5651550. PMID: 29085780 [Consulta: 3 desembre 2017].
  33. ↑ Zia SA, Siddiqui F, Nemat E «Disseminated Histoplasmosis in an Immunocompetent Host» (en anglès). J Pak Med Assoc, 2002 Ag; 52 (8), pp: 376-378. ISSN: 0030-9982. PMID: 12481681 [Consulta: 28 agost 2017].
  34. ↑ Anza K, Mamatha G, Sandhya G, Uma R, Muhammed K «Syphilis of Fungal world: Novel Skin Manifestations of Histoplasmosis in an Immunocompetent Host» (en anglès). Indian J Dermatol, 2012 Nov; 57 (6), pp: 504. DOI: 10.4103/0019-5154.103089. PMC: 3519275. PMID: 23248386 [Consulta: 16 setembre 2017].
  35. ↑ Radhakrishnan S, Adulkar NG, Kim U «Primary cutaneous histoplasmosis mimicking basal cell carcinoma of the eyelid: A case report and review of literature» (en anglès). Indian J Pathol Microbiol, 2016 Abr-Jun; 59 (2), pp: 227-228. DOI: 10.4103/0377-4929.182017. ISSN: 0377-4929. PMID: 27166049 [Consulta: 16 novembre 2017].
  36. ↑ Tyagi R, Kaur A, Selhi PK, Puri HK, Sood N «Disseminated Histoplasmosis: A Fatal Opportunistic Infection in Disguise» (en anglès). J Lab Physicians, 2016 Jul-Des; 8 (2), pp: 129-131. DOI: 10.4103/0974-2727.180797. PMC: 4866386. PMID: 27365926 [Consulta: 26 novembre 2017].
  37. ↑ Sinha S, Sardana K, Garg VK «Photoletter to the editor: Disseminated histoplasmosis with initial oral manifestations» (en anglès). J Dermatol Case Rep, 2013 Mar 30; 7 (1), pp: 25-26. DOI: 10.3315/jdcr.2013.1132. PMC: 3622513. PMID: 23580913 [Consulta: 26 novembre 2017].
  38. ↑ Keen C, Lee H, Galati L, Fantauzzi J, et al «A necrotic tonsillar lesion: An unusual presentation of disseminated histoplasmosis» (en anglès). Respir Med Case Rep, 2017 Jun 7; 22, pp: 44-46. DOI: 10.1016/j.rmcr.2017.06.003. PMC: 5476462. PMID: 28652964 [Consulta: 26 novembre 2017].
  39. ↑ Yang B1, Lu L, Li D, Liu L, et al «Colonic involvement in disseminated histoplasmosis of an immunocompetent adult: case report and literature review» (en anglès). BMC Infect Dis, 2013 Mar 20; 13, pp: 143. DOI: 10.1186/1471-2334-13-143. PMC: 3606604. PMID: 23514617 [Consulta: 19 desembre 2017].
  40. ↑ Doleschal B, Rödhammer T, Tsybrovskyy O, Aichberger KJ, Lang F «Disseminated Histoplasmosis: A Challenging Differential Diagnostic Consideration for Suspected Malignant Lesions in the Digestive Tract» (en anglès). Case Rep Gastroenterol, 2016 Nov 7; 10 (3), pp: 653-660. DOI: 10.1159/000452203. PMC: 5126600. PMID: 27920657 [Consulta: 2 desembre 2017].
  41. ↑ Dao LN, He R «Hemophagocytic lymphohistiocytosis secondary to iatrogenic disseminated histoplasmosis» (en anglès). Blood, 2016 Jun 2; 127 (22), pp: 2775. DOI: 10.1182/blood-2016-03-705111. ISSN: ‎0006-4971. PMID: 28092891 [Consulta: 2 desembre 2017].
  42. ↑ Azar MM, Malinis MF «Disseminated Histoplasmosis with Skin Lesions and Osteomyelitis in a Patient from the Philippines» (en anglès). Am J Trop Med Hyg, 2016 Jul 6; 95 (1), pp: 70–74. DOI: 10.4269/ajtmh.16-0063. PMC: 4944712. PMID: 26976880 [Consulta: 16 setembre 2017].
  43. ↑ Moulin E, Hauser PM, Rey LE, Zaugg T, et al «Photo Quiz. A 53-Year-Old Woman With an Unusual Etiology of Joint Pain» (en anglès). Clin Infect Dis, 2015 Jul 1; 61 (1), pp: 76, 129-31. DOI: 10.1093/cid/civ133. PMID: 26067443 [Consulta: 8 octubre 2017].
  44. ↑ Darré T, Saka B, Mouhari-Touré A, Dorkenoo AM, et al «Histoplasmosis by Histoplasma capsulatum var. duboisii observed at the Laboratory of Pathological Anatomy of Lomé in Togo» (en anglès). J Pathog, 2017; 2017, pp: 2323412. DOI: 10.1155/2017/2323412. PMC: 5539941. PMID: 28804654 [Consulta: 26 novembre 2017].
  45. ↑ Fowler B, Shen C, Mastellone J, Chaum E «Acute systemic histoplasmosis associated with chorioretinitis in an immunocompetent adolescent» (en anglès). Digit J Ophthalmol, 2011; 17 (3), pp: 31-35. DOI: 10.5693/djo.02.2011.07.002. PMC: 3516160. PMID: 23362391 [Consulta: 14 setembre 2017].
  46. ↑ American Academy of Ophthalmology «Ocular Histoplasmosis Syndrome» (en anglès). Basic and Clinical Science Course - Excerpt, 2017, pàgs: 6 [Consulta: 14 setembre 2017].
  47. ↑ Arcieri ES, Rocha A, Mendonça CN, Andreo EG, et al «Infectious keratitis secondary to Histoplasma capsulatum: the first case reports in humans» (en anglès). Braz J Infect Dis, 2007 Des; 11 (6), pp: 595-597. DOI: 10.1590/S1413-86702007000600013. ISSN: 1413-8670. PMID: 18327473 [Consulta: 8 octubre 2017].
  48. ↑ Al-Ani, FK «Epizootic lymphangitis in horses: a review of the literature» (en anglès). Rev Sci Tech, 1999 Des; 18 (3), pp: 691-699. DOI: 10.20506/rst.18.3.1186. ISSN: 0253-1933. PMID: 10588013 [Consulta: 11 setembre 2017].
  49. ↑ Scantlebury CE, Pinchbeck GL, Loughnane P, Aklilu N, et al «Development and Evaluation of a Molecular Diagnostic Method for Rapid Detection of Histoplasma capsulatum var. farciminosum, the Causative Agent of Epizootic Lymphangitis, in Equine Clinical Samples» (en anglès). J Clin Microbiol, 2016 Des; 54 (12), pp: 2990-2999. DOI: 10.1128/JCM.00896-16. PMC: 5121390. PMID: 27707938 [Consulta: 29 agost 2017].
  50. ↑ Amadori F, Doria R, Gemignani G, Flammini S, et al «Istoplasmosi: la multiforme faccia di una patologia rara» (en italià). Infez Med, 2015 Mar; 23 (1), pp: 61-68. ISSN: 1124-9390. PMID: 25819054 [Consulta: 15 agost 2017].
  51. ↑ Zhu C, Wang G, Chen Q, He B, Wang L «Pulmonary histoplasmosis in a immunocompetent patient: A case report and literature review» (en anglès). Exp Ther Med, 2016 Nov; 12 (5), pp: 3256-3260. DOI: 10.3892/etm.2016.3774. PMC: 5103774. PMID: 27882146 [Consulta: 15 agost 2017].
  52. ↑ Yılmaz T, Dikci S, Genç O, Mutlu K «Multiple Intravitreal Ranibizumab Injections for Persistant Choroidal Neovascularization Associated with Presumed Ocular Histoplasmosis Syndrome» (en anglès). Turk J Ophthalmol, 2017 Abr; 47 (2), pp: 115–118. DOI: 10.4274/tjo.82956. PMC: 5384118. PMID: 28405488 [Consulta: 15 novembre 2017].
  53. ↑ Panisset, M «Les Histoplasmoses Animales et l'Histoplasmose Humaine» (en francès). Can J Comp Med Vet Sci, 1950 Set; 14 (9), pp: 287-295. PMC: 1791156. PMID: 14772679 [Consulta: 5 octubre 2017].
  54. ↑ Fortin JS, Calcutt MJ, Nagy DW, Kuroki K «Intestinal histoplasmosis in a captive reindeer (Rangifer tarandus), Missouri, USA» (en anglès). J Zoo Wildl Med, 2017 Set; 48 (3), pp: 925-928. DOI: 10.1638/2016-0246.1. ISSN: 1042-7260. PMID: 28920817 [Consulta: 1r novembre 2017].
  55. ↑ Woolums AR, DeNicola DB, Rhyan JC, Murphy DA, et al «Pulmonary histoplasmosis in a llama» (en anglès). J Vet Diagn Invest, 1995 Oct; 7 (4), pp: 567-569. DOI: 10.1177/104063879500700430. ISSN: 1040-6387. PMID: 8580189 [Consulta: 1r novembre 2017].
  56. ↑ Johnston PF, Reams R, Jakovljevic S, Andrews DA, et al «Disseminated histoplasmosis in a horse» (en anglès). Can Vet J, 1995 Nov; 36 (11), pp: 707-709. PMC: 1687040. PMID: 8590427 [Consulta: 5 octubre 2017].
  57. ↑ Ameni G, Siyoum F «Study on Histoplasmosis (epizootic lymphangitis) in cart-horses in Ethiopia» (en anglès). J Vet Sci, 2002 Jun; 3 (2), pp: 135-40. ISSN: 1229-845X. PMID: 12441683 [Consulta: 5 octubre 2017].
  58. ↑ Fariñas F, Flores L, Rodríguez P, Sabalete T, Quevedo MA «Histoplasmosis diseminada en una gacela dorca (Gazella dorcas neglecta) mantenida en condiciones de cautividad en España» (en castellà). Rev Iberoam Micol, 2 009 Jun 30; 26 (2), pp: 152-154. DOI: 10.1016/S1130-1406(09)70027-0. ISSN: 1130-1406. PMID: 19631166 [Consulta: 20 novembre 2017].
  59. ↑ Nunes J, Mackie JT, Kiupel M «Equine histoplasmosis presenting as a tumor in the abdominal cavity» (en anglès). J Vet Diagn Invest, 2006 Set; 18 (5), pp: 508-510. DOI: 10.1177/104063870601800519. ISSN: 1040-6387. PMID: 17037627 [Consulta: 5 octubre 2017].
  60. ↑ Martínez Cepeda, GE; Revelo Ruales, AP «Histoplasmosis en caninos y felinos: signos clínicos, métodos de diagnóstico y tratamiento» (en castella). Analecta Vet, 2017; 37 (1), pp: 45-58. ISSN: 1514-2590 [Consulta: 5 octubre 2017].
  61. ↑ Rhoades, JD «Canine histoplasmosis. I. Clinical histoplasmosis» (en anglès). Am J Public Health, 1972 Nov; 62 (11), pp: 1512-1514. PMC: 1530484. PMID: 5085518 [Consulta: 5 octubre 2017].
  62. ↑ Sprouse RF, Rhoades JD «Canine histoplasmosis. II. Laboratory aspects of canine histoplasmosis» (en anglès). Am J Public Health, 1972 Nov; 62 (11), pp: 1514-1519. PMC: 1530489. PMID: 4117473 [Consulta: 5 octubre 2017].
  63. ↑ Lin Blache J, Ryan K, Arceneaux K «Histoplasmosis» (en anglès). Compend Contin Educ Vet, 2011 Mar; 33 (3), pp: E1-10. ISSN: 1940-8307. PMID: 21870349 [Consulta: 5 octubre 2017].
  64. ↑ Smith KM, Strom AR, Gilmour MA, LaDouceur E, et al «Utility of antigen testing for the diagnosis of ocular histoplasmosis in four cats: a case series and literature review» (en anglès). J Feline Med Surg, 2017 Oct; 19 (10), pp: 1110-1118. DOI: 10.1177/1098612X16662310. ISSN: 1098-612X. PMID: 27527560 [Consulta: 15 novembre 2017].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Histoplasmosi

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Histoplasmosi&oldid=19354008»