26 d'agost
<< | Agost 2024 | >> | ||||
dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
1r | 2 | 3 | 4 | |||
5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
Tots els dies |
El 26 d'agost és el dos-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-novè en els anys de traspàs. Queden 127 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 1875, la Seu d'Urgell: els carlins hi són derrotats; acaba així la Tercera guerra carlina.
- 1936, Quart de Poblet, Horta Oest: És assassinat el polític conservador valencià Juan Bautista Valldecabres Rodrigo.
- 1968, Prada de Conflent: hi comencen les Diades de Cultura (duraran fins al 31), que l'estiu següent esdevindran la Universitat Catalana d'Estiu.[1]
- Resta del món
- 1346: Batalla de Crécy, victòria decisiva d’Anglaterra sobre França en la Guerra dels Cent Anys.
- 1680: L'estrena de Fedra, de Jean Racine, obre la Comédie-Française.
- 1800, Ferrol: Fracassa un desembarcament britànic.[2]
- 1883, Krakatoa, Indonèsia: el volcà de l'illa sofreix una de les més grans explosions volcàniques conegudes; van desaparèixer volatilitzats dos terços de l'illa, Rakata).
- 1930, Varsòvia, Polònia: Es reforça la dictadura del Mariscal Józef Piłsudski
Naixements
- Països Catalans
- Resta del món
- 1880, Roma, Regne d'Itàlia: Guillaume Apollinaire, poeta surrealista francès.
- 1882, Hamburg, Alemanya: James Franck, físic i químic alemany, Premi Nobel de Física de 1925 (m. 1964).
- 1910, Skopje, República de Macedònia, llavors Imperi Otomà: Mare Teresa de Calcuta, religiosa catòlica i Premi Nobel de la Pau de 1979.
- 1914, Brussel·les, Bèlgica: Julio Cortázar, escriptor i traductor argentí (m. 1984).
- 1927, Agullana: Maria Perxés Santomà, bibliotecària empordanesa.
Necrològiques
- Països Catalans
- 1886, Olot: Joaquim Masmitjà i de Puig, servent de Déu.
- 1985, Benicàssim (la Plana Alta): Leopold Querol i Roso, pianista valencià (n. 1899).
- 2010, Tavertet: Raimon Panikkar i Alemany, filòsof i teòleg català (n. 1918).
- Resta del món
- 1666, Harlem, Països Baixos: Frans Hals, pintor neerlandès (n. 1583).
- 1850, Claremont House, Surrey, Anglaterra: Lluís Felip I de França, rei de França del 1830 al 1849.
- 1930, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Lon Chaney, actor de cinema estatunidenc.
- 1996, Filipstad: Sven Stolpe, intel·lectual suec.
Festes i commemoracions
- Santoral:
- Sant Melquisedec, rei i sacerdot;
- Sant Adrià de Nicomèdia (fill de Probe), màrtir;
- Sant Alexandre de Bergamo, màrtir;
- Sant Valeri de Coserans, bisbe;
- Sant Mercurial d'Osca, màrtir;
- Sant Víctor de Cerezo màrtir; Geronci d'Itàlica, bisbe i màrtir (a Sevilla);
- Santa Teresa Jornet i Ibars, fundadora de les Germanetes dels Ancians Desemparats;
- beat Fèlix Vivet i Trabal, màrtir; servent de Déu
- Sant Joaquim Masmitjà i de Puig, prevere fundador de les Missioneres del Cor de Maria;
- Sants Barlaam i Josafat (a l'Església ortodoxa; a la catòlica és el 27 de novembre);
- Santa Irene d'Hongria, emperadriu (a l'Església Ortodoxa).
Referències
- ↑ [Enllaç no actiu] http://www.ucestiu.com/edicions%20anteriors/uce1968.html
- ↑ Black, Jeremy. A military history of Britain: from 1775 to the present (en anglès). Greenwood Publishing group, p.67. ISBN 0275990397.