Alaquàs
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | província de València | ||||
| Comarca | Horta Sud  | ||||
| Capital | Alaquàs | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 29.825 (2023) (7.647,44 hab./km²) | ||||
| Gentilici | Alaquaser, alaquasera | ||||
| Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 3,9 km² | ||||
| Altitud | 42 | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Antonio Saura Martín (2019–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 46970 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 46005 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46005 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | alaquas.es | ||||
  | |||||
Alaquàs és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Oest.[1] El 2013 tenia 30.273 habitants (INE).[2]
Geografia
Situat a 42 m d'altitud i amb 3,9 km² d'extensió, es localitza en l'Horta de València, a 7 km a l'oest de la capital i pertany a la comarca de l'Horta Oest.
El terme municipal adopta una forma allargada d'est a oest que abasta des d'una zona d'horta a l'extrem oriental, regada per les aigües de la séquia de Benàger, fins al secà de l'extrem occidental.[3] El seu nucli urbà i el d'Aldaia estan completament conurbats.[3]
Localitats limítrofes
| Nord: Aldaia | ||
| Oest: Aldaia | 
|
Est: Xirivella |
| Sud: Torrent, Picanya |
Història
Tot i que s'han trobat algunes restes romanes, així com monedes de l'època imperial i fins a alguna làpida commemorativa, el nucli d'Alaquàs és una alqueria d'origen musulmà.[3] Jaume I la va rendir en 1238 i la va donar a Bernat de Castellnou el 4 de juliol d'aquest any. Aquest va cedir l'alqueria, a canvi d'altres possessions, a Ponç Soler, a qui posteriorment se li va confiscar i va revertir a la Corona. En tot cas, en 1319 Joan Escrivà va comprar el senyoriu, que va passar després als Vilaragut i, ja al segle XV, als Aguilar.[3]
En 1520, per no haver-se unit a la revolta de les Germanies, se li va concedir el títol de vila.[3] Posteriorment passà a ser patrimoni dels Pardo de la Casta. En 1557, Felip II va crear el comtat d'Alaquàs, el senyoriu ostentava en 1584 Lluís Pardo de la Casta.[4][3] Fou aquest personatge qui va impulsar la construcció del castell d'Alaquàs sobre la fortificació musulmana anterior.[3] Més tard, el comtat va pertànyer als marquesos de Manfredi i, després al baró de Bolbait.[3] A hores d'ara es conserva el castell aixecat l'any 1584 sota el patrimoni de Lluís Pardo de la Casta i recentment recuperat per al públic en general per l'Ajuntament d'Alaquàs.
Etimologia
El nom Alaquàs és d'origen aràbic, car prové de l'àrab الأقواس al-aqūās, és a dir, "els arcs" o "les arcades",[3] i fa referència a una localitat situada prop de vuit quilòmetres del Barranc de Torrent. Puix una séquia procedent de Manises està construïda amb moltes arcades, o la possible existència d'unes arcades d'algun pont moro ja desaparegut, ja que els àrabs l'anomenaren d'aquesta forma. Una tercera possibilitat, menys versemblant, fa referència a les arcades de l'antic castell musulmà.[3] Ja durant la conquesta cristiana, després de posar a setge a la localitat, Jaume I donà a Berenguer de Castellnou Alaquaz, tal com consta al document de concessió.
Demografia
En 1520 el nucli comptava amb unes 120 famílies (aproximadament unes 550 persones), que van arribar a les 200 (uns 900 hab.) En 1609.[3] L'expulsió dels moriscos en 1611 va afectar considerablement el poble, de manera que en 1646, les famílies que vivien al poble eren 153 (689 hab.) I en 1713 només 143 (644 hab.).[3] Amb tot, la població es va recuperar i s'aproximava als 2000 a 1877. El segle XX ha canviat totalment la fisonomia i la dinàmica del lloc, sent el creixement especialment intens en la segona meitat del segle XX.[3] La funció de ciutat dormitori, primer, i de poble industrialitzat després (en 1970, un 72% dels actius treballaven al sector secundari), explica que Alaquàs fora centre d'immigració al llarg d'aquelles dècades. De fet, el 1975 un 76% de la població era lòctona.[3]
En els anys 60 es va produir una gran arribada d'immigrants d'Andalusia, Castella i Extremadura, la qual cosa va fer augmentar la població considerablement fins a arribar a uns 24.000 habitants en 1986 i arribant als 30.104 en l'any 2006.[5]
| Evolució demogràfica d'Alaquàs[6] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2006 | 2007 | 2013 | ||||
| Població | 1.846 | 2.062 | 2.370 | 2.672 | 2.765 | 3.276 | 3.753 | 4.332 | 8.116 | 19.639 | 23.550 | 24.107 | 26.939 | 30.104 | 30.177 | 30.273 | |||
Economia
Tradicionalment, una de les principals activitats industrials ha estat la fabricació de perols de fang, possiblement d'origen musulmà, i documentada l'existència de la professió de peroler a Alaquàs al segle XVI, i la relativa a nombroses peroleries als segles XVII i XVIII, quedant al segle XXI una sol taller de peroles.[7]
Al llarg de les últimes dècades el desenvolupament demogràfic i econòmic de l'Horta Sud ha establit una clara diferenciació funcional cap a la indústria, mentre que l'Horta Nord té una presència agrícola més important.
La meitat de les empreses tenen caràcter artesanal amb menys de 10 treballadors. L'activitat constructora s'inicia al municipi durant els anys 60 coincidint amb l'arribada d'immigrants d'Andalusia i Castella, sent una de les més desenvolupades actualment.
El 2008 Alaquàs era una localitat ocupada principalment en la indústria (45% dels ocupats) i els serveis (53%).[3] L'agricultura, amb poc més del 2% dels ocupats, és un sector residual. El 2008 hi havia 134 ha de regadiu, dedicades especialment als cítrics (99 ha) i als cultius herbacis (35 ha).[3] Els conreus tradicionals de la seda, el cànem i el lli que s'havien desenvolupat durant el segle XVIII desapareixen i només l'[arròs]], gràcies a l'avanç dels aterraments i a la introducció del guano, rep un fort impuls, arribant a constituir, junt a les hortalisses i els cítrics un punt important de la història econòmica d'Alaquàs.
L'especialització en rajoles i gerres deixar pas a la indústria de la fusta (mobles), la fabricació de productes metàl·lics i a la indústria alimentària. El sòl industrial ocupa unes 160 ha, dividides entre el Bovalar (32 ha, a l'oest), els Mollons i altres enclavaments aïllats.[3] La distribució sectorial de les empreses era el 2008: 59% en el sector industrial, un 24% en el servei d'empreses, un 9% en els serveis al consumidor, un 3% en l'agroalimentari i un 4% en altres serveis.[3]
Política i govern
Composició de la Corporació Municipal
El Ple de l'ajuntament està format per 21 regidors: 9 del Partit Socialista del País Valencià, 5 del Partit Popular, 3 de Compromís, 2 de Canviem Entre Tots, 1 de Ciutadans i 1 d'Esquerra Unida del País Valencià.
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE | 
|
Elvira García Campos | 5.868 | 36,54% | 9 ( -1)
| |
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana | 
|
José Pons Cervera | 3.486 | 21,71% | 5 (-5)
| |
| Compromís per Alaquàs | Fitxer:Bob compromis.png | Consol Barberà i Guillem | 2.184 | 13,6% | 3 ( +2)
| |
| Canviem Entre Tots (CET) | Fitxer:CET-Canviem-entre-tots.png | Mar Blanch Hernández | 1.753 | 10,92% | 2 (+2)
| |
| Ciutadans - Partit de la Ciutadania | 
|
Juan Carlos Mellado Ortiz | 1.083 | 6,74% | 1 (+1)
| |
| Esquerra Unida-Els Verds: Acord Ciutadà | Fitxer:EUPV-EVPV.png | Carolina Pino de la Cueva | 963 | 6% | 1 (+1)
| |
| Altres candidatures[8] | 
|
539 | 3,35% | 0 | ||
| Vots en blanc |
|
182 | 1,13% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 16.058 | 100 % | 21 | |||
| Vots nuls | 176 | 1,08% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 16.234 | 70,37%** | ||||
| Abstenció | 6.834* | 29,63%** | ||||
| Total cens electoral | 23.068* | 100 %** | ||||
| Alcaldessa: Elvira García Campos (PSPV-PSOE) (13/06/2015) Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (9 vots de PSPV[9]) | ||||||
| Fonts: Ministeri de l'Interior.[10] Junta Electoral de la Zona de València.[11] Periòdic Ara.[12] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Alcaldes
Des de 2009 l'alcaldessa d'Alaquàs és Elvira García Campos de PSPV-PSOE.[13][14]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Albert Taberner i Ferrer | PCE | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Francisco Tàrrega García | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Francisco Tàrrega García | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Adrià Hernández García | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Adrià Hernández García | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Jorge Alarte Gorbe | PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Jorge Alarte Gorbe | PSPV-PSOE | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Jorge Alarte Gorbe Elvira García Campos |
PSPV-PSOE PSPV-PSOE |
16/06/2007 11/07/2009 |
Dimissió/renúncia |
| 2011–2015 | Elvira García Campos | PSPV-PSOE | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Elvira García Campos | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | n/d | n/d | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[14] | ||||
Patrimoni
- Palau-Castell d'Alaquàs: També denominat Castell de les Quatre Torres o Palau dels Aguilar. La seua construcció la va impulsar (possiblement sobre un de musulmà que formava part del cinturó defensiu de la capital) Lluís Pardo de la Casta, primer comte d'Alaquàs, en 1582.[3] Es tracta d'un edifici de planta rectangular d'uns 40 m de llarg per banda amb quatre torres cantoneres de 25 metres d'altitud (una d'elles reconstruïda)[15] i un pati interior al que s'accedeix per una severa portalada. Es va declarar declarat monument històric-nacional en 1918, després d'un intent d'enderroc, i s'ha restaurat diverses vegades a partir de 1940. El 3 de gener del 2003 va passar de mans privades a formar part de l'Ajuntament.[3]
- Església de l'Assumpció: Està unida al castell i la seua construcció sembla datar en la seua forma actual de 1649, tot i presència de detalls gòtics.[3] És un edifici d'una sola nau, capçalera poligonal i capelles laterals obertes als contraforts. La decoració de rajoles dels segles XVII o XVIII i el retaule major (1597) són el més interessant, al costat d'alguna obra de l'escola dels Joanes de València.[3]
- Església de la Mare de Déu de l'Olivar: Es tracta realment del temple d'un antic convent de mínims que, fins a 1537, va ser de dominicans i que el 1887 seria ocupat per les monges oblates.[3] És un edifici d'una sola nau amb capelles laterals i guarda la imatge de la patrona de la vila, la Mare de Déu de l'Olivar.[3]
Urbanisme
El nucli històric d'Alaquàs se situa a l'extrem oriental del terme municipal. La part més antiga s'estructura al voltant de les actuals places de la Constitució, del Santíssim, d'Ollers i de Sant Roc, així com dels carrers Major, Sant Miquel, València i els Benlliure.[3] És a dir, al voltant dels edificis més notables, el castell-palau d'Alaquàs i l'església de l'Assumpció. Al centre històric s'afegeix el raval del Convent per l'oest.[3]
En la meitat sud i en l'extrem oriental del poble, el traçat adopta una forma molt més ordenada i geomètrica.[3] Les principals vies sobre les quals s'estructuren els actuals barris d'Alaquàs són els antics camins de València (avinguda de Blasco Ibáñez), el camí nou de Torrent (avinguda de Pablo Iglesias-Ausiàs March) i l'antic Camí Vell, el camí vell de Turís (carrer de Conca) i l'antic camí d'Aldaia (cap al nord).[3]
Esdeveniments
- Festes majors: se celebren a finals d'agost i principis de setembre[3] i entre els actes destaquen la cordà, els Moros i Cristians, el correfoc, la Festa de l'Aigua, en la qual els veïns surten al carrer i es mullen uns a uns altres amb aigua dipositada en dipòsits en el carrer, el Cant de la Carxofa.
- Festa del Porrat: se celebra en primavera en honor a sant Francesc de Paula. Festa recuperada recentment en la qual es cuinen calderes que són repartides entre els veïns i també s'organitza una fira gastronòmica.
- Festival de Rock d'Alaquàs: festival de rock amb projecció internacional, més conegut com a FRA.
- Falles: se celebren durant el mes de març, amb 12 comissions falleres i premis propis.
Fills il·lustres
- Bernabé Sanchis Sanz (Alaquàs, 1943) és un compositor i director de banda.
- Domingo Sarrió, Venerable Sarrió (Alaquàs,1609-1677) fou un il·lustre religiós.[17]
- Faustí Barberà i Martí (Alaquàs, 1850 - † 1924) fou un metge, erudit i polític.
- Josefa Campos (Alaquàs, 1872 - 1950) fou una religiosa.[18]
- Vicente Cervera Chust, "Cervera" (Alaquàs, 1969) és un pilotari d'Escala i corda.
- Miquel Pallardó González, és un futbolista professional.
- Vicent M. Cardona i Puig, és un religiós valencià.
Referències
- ↑ «Alaquàs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ INE - Relació d'unitats poblacionals
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 3,20 3,21 3,22 3,23 3,24 3,25 3,26 3,27 3,28 «Alaquàs». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografía. Editorial Prensa Valenciana, 2009.
- ↑ «Alaquàs, condado de». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana, 2009.
- ↑ Hoy.es 04/03/2007 "Jerez se hermana con la localidad valenciana de Alaquás" (castellà)
- ↑ Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.
- ↑ «Dades per conèixer la nostra indústria artesanal a les primeries d'aquest segle». Quaderns.alaquas.org, 1984. [Consulta: juny 2015].
- ↑ També hi participaren Independents per Alaquàs (INxA) (259 vots, 1,61%), España 2000 (159 vots, 0,99%) i Unió, Progrés i Democràcia (121 vots, 0,75%).
- ↑ Sánchez, Ernesto «Elvira García elegida alcaldesa de Alaquàs por mayoría simple» (en castellà). eldodecaedrodealaquas.blogspot.com.es, 14-06-2015 [Consulta: 21 agost 2015].
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ Junta Electoral de la Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Valencia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 79, 28-04-2015, pàg. 26 [Consulta: 3 agost 2015].
- ↑ Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Alaquàs», 24-05-2015. [Consulta: 21 agost 2015].
- ↑ Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ 14,0 14,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Alaquàs. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑ «Aguilar, castillo palacio de los». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana, 2009.
- ↑ «La cárcel republicana para señoras de alta alcurnia» (en castellà). Elpais.com, 31-01-2016. [Consulta: Gener 2016].
- ↑ «El venerable Domingo Sarrió hijo ilustre de Alaquàs (1609-1677)». Quaderns d'investigació d'Alaquàs, 1997. [Consulta: febrer 2015].
- ↑ Sanz, María Ángeles. Madre Josefa Campos, una hija de Alaquàs, declarada Venerable. Alaquàs: Quaderns d'investigació d'Alaquàs, 2000, p. 103-114 [Consulta: 19 febrer 2015].
Enllaços externs
- Alaquàs.org
- Castell d'Alaquàs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.