Bloc de l'Est

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bloc de l'Est.

Durant la Guerra Freda, el Bloc de l'Est, també anomenat Bloc soviètic, Bloc comunista i camp socialista, comprenia els següents països d'Europa central i oriental: Bulgària, Romania, Hongria, la República Democràtica Alemanya, Polònia, Albània, la Unió Soviètica i Txecoslovàquia. El Bloc de l'Est sol considerar-se idèntic al Pacte de Varsòvia. Una altra de les organitzacions que reunien als països del bloc era el Consell d'Assistència Econòmica Mútua.

Iugoslàvia mai va formar part del Bloc de l'Est ni del Pacte de Varsòvia. Malgrat de ser un Estat socialista, el seu líder Josip Broz Tito va arribar al poder gràcies al seu comandament sobre la resistència partisana durant la Segona Guerra Mundial i sempre va mantenir una política de distanciament i autonomia respecte de la influent Unió Soviètica. El govern iugoslau es va mantenir neutral durant la Guerra Freda i va ser un dels fundadors del Moviment dels No-Alineats.

Per la seva banda, el govern d'Albània —titllat d'estalinista— també va assolir el poder sense ajuda soviètica com a conseqüència de la Segona Guerra Mundial. Albània va trencar la seva relació amb la Unió Soviètica a principis dels anys 1960, alineant-se amb la República Popular de la Xina i la seva posició antirrevisionista.

Les nacions del Bloc de l'Est van ser, a vegades, mantingudes dintre de l'esfera d'influència soviètica mitjançant la força militar. L'Exèrcit Roig va envair Hongria el 1956 després d'una revolta anticomunista. També Txecoslovàquia va ser envaïda, en el 1968 i per tropes del Pacte de Varsòvia, amb l'objecte de posar fi a un període de liberalització conegut com la Primavera de Praga. Aquesta política va ser denominada Doctrina Bréjnev i es convalidava, segons l'argumentació soviètica, en l'obligació que tenien els estats socialistes de sostenir-se uns a uns altres d'acord a l'establert en el Pacte de Varsòvia. La Primavera de Praga no era per als seus crítics altra cosa que una tornada progressiva al capitalisme, el que justificava segons aquest raonament la intervenció militar. Els crítics de la Unió Soviètica parlaven a la vegada d'imperialisme.

El Bloc de l'Est es va dissoldre pel col·lapse dels diferents estats socialistes que la formaven, gairebé tots els quals van deixar directament d'existir. El cop definitiu va ser la dissolució de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, bastió política i militar del Bloc, fins al 1991.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]