Jordi Pere Cerdà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 13:54, 2 oct 2016 amb l'última edició de Amadalvarez (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaJordi Pere Cerdà
Biografia
NaixementAntoni Cayrol
4 de novembre de 1920
Sallagosa, Alta Cerdanya
Mort11 de setembre de 2011(2011-09-11) (als 90 anys)
Perpinyà
Batlle de Sallagosa
1952 – 1953 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrança França
Activitat
OcupacióEscriptor
Nom de plomaJordi Pere Cerdà Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà
Obra
Localització dels arxius
Família
ParentsGeorgette Clerc (cosí) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Antoni Cayrol, més conegut pel pseudònim Jordi-Pere Cerdà, (Sallagosa, Alta Cerdanya, 4 de novembre de 1920 - Perpinyà, Rosselló, 11 de setembre de 2011), fou poeta, narrador, dramaturg i promotor d'activitats culturals a la Catalunya Nord. Va formar part de la generació d'escriptors nord-catalans composta, entre altres, per Pere Verdaguer o Joan Morer.

Biografia

Va néixer el 4 de novembre de 1920 a Sallagosa, població situada a la comarca de l'Alta Cerdanya. Ha viscut essencialment a Perpinyà i Sallagosa, on es van representar quatre sainets que el van donar a conèixer en teatre l'any 1941, en plena Segona Guerra Mundial i sota el règim de Vichy. L'any 1942 va marxar a fer de soldat.

L'any 1960 es va establir a Perpinyà per fer de llibreter i promotor cultural, compaginant aquestes tasques amb la de col·laborador en diverses publicacions, des d'on ha donat a conèixer amb profunditat els problemes de la cultura catalana a la Catalunya Nord mitjançant nombrosos articles.

El 1995 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (fins al moment, és l'únic escriptor nord-català que ha rebut aquest reconeixement[1]). L'any 2006, una plataforma va cercar suport per proposar-lo com a Premi Nobel de Literatura.

Va morir l'11 de setembre de 2011 a la seva casa de Perpinyà.[2][3][4]

Premis i guardons

Obres

Poesia

  • 1950: La guatlla i la garba
  • 1954: Tota llengua fa foc
  • 1961: Ocells per a Cristòfor
  • 1966: Obra poètica
  • 1988: Poesia completa
  • 1988: Dietari de l'alba
  • 1998: Paraula fonda: poemes amb traducció francesa
  • 2003: Suite cerdana: poemes amb traducció francesa

Memòries

  • 1988: Cant Alt: autobiografia literària

Finestrals d'un capvespre. Perpinyà: El Trabucaire, 2009--83.247.136.38 (discussió) 17:23, 8 oct 2013 (CEST)

Narrativa

  • 1959: Contalles de Cerdanya
  • 1993: Col·locació de personatges en un jardí tancat
  • 1998: Passos estrets per terres altes
  • 2001: La dona de l'aigua

Teatre

  • 1952: Angeleta
  • 1956: La set de la terra
  • 1964: Quatre dones i el sol
  • 1980: Obra teatral

Col·laboracions musicals

  • Jordi Barre: Les mans (dels discs "Tant com me quedarà" i "Amb la força de l'amor"); El meu passat (EP. "Tant com me quedarà" i "Tots els records"); Si te'n vas i El meu país (dels discos "Amb la força de l'amor", "Potser demà" i "A l'espai"); Si me'n vaig (del disc "Amb la força de l'amor"); Sóc un mariner (del disc A l'espai); O món- cantata íntegra i O món- canta Perpinyà (EP. "Canta Perpinyà" i "Tots els records"); Qui pot ser i Adiu (EP. "Canta Perpinyà"); Tu tens (EP. "Canta Perpinyà" i "Tots els records"); Tots els records (EP. "Tots els records").
  • Gisela Bellsolà: Cada somni (del disc Salut amb la poesia), Combat (del disc "País Catedral").
  • Cris Cayrol: La Cerdanya i La trenyeria (del disc "L'home de Taltehull").
  • Pere Figueres: M'agrada trobar els teus ulls, Rutes, Vacança, Aigua, El pres i Tindríem una casa (del disc "Tinc al cor un poble").
  • Manel Lluís: El rei de Vedrinyans, El pastor andalús, Fontpedrosa, Primavera secreta, Entremig de totes les terres, Ella, Mossos del mas Rondola, Dones de Llo, Ara que l'hivern, Ariana, O món, Trinitari per a Machado (del treball "El món").
  • Teresa Rebull: El rei de Vedrinyans i El que m'agrada de l'aigua (del disc "Camí de l'argilada").
  • Ignasi Serra: El pastor andalús.
  • Josep Tero: Tindríem una casa (del disc "Camins de tarda")

Referències

  1. ↑ Històric de guardonats amb el premi d'Honor de les Lletres Catalanes
  2. ↑ «S'ha mort Jordi Pere Cerdà, el poeta nord-català». Vilaweb.cat, 13-09-2011. [Consulta: 13 setembre 2011].
  3. ↑ «Mor Jordi-Pere Cerdà». Diari Ara, 13-09-2011. [Consulta: 13 setembre 2011].
  4. ↑ «Ha mort Jordi-Pere Cerdà». El Punt Avui, 13-09-2011. [Consulta: 13 setembre 2011].

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jordi_Pere_Cerdà&oldid=17552240»