Josep d'Arimatea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Sant Josep (desambiguació)».
sant Josep d'Arimatea

Talla palentina de 1300, d'un grup d'un davallament de la Creu. Fundació Godia
confessor
Naixement segle I aC?
Palestina (Arimatea?)
Defunció segle I
Palestina
Commemoració en Tota la cristiandat
Canonització Antiga
Festivitat 17 de març (occident); 31 de juliol (orient)
Fets destacables Fariseu, membre del Sanedrí, seguidor de Jesús i propietari del sepulcre
Iconografia Jueu, amb turbant o robes de sacerdot jueu; habitualment, ajudant a l'enterrament de Crist
Patronatge Embalsamadors, enterramorts

Josep d'Arimatea és un personatge que segons els evangelis, després de la mort de Jesús a la creu, va demanar a Ponç Pilat enterrar-lo en un sepulcre nou, del que era propietari. Amb l'ajut de Nicodem i possiblement d'alguns servents, va desclavar el cos de la creu i el va embolcallar en un llençol. Aquest era, probablement, una peça de lli ambla forma de tovallola allargada que dóna la volta sencera al cos. D'aquesta manera el cadàver de Jesús va ser baixat des del Gòlgota fins al sepulcre, lloc actual on es troba la Basílica del Sant Sepulcre.

Segons algunes versions Josep d'Arimatea era el germà menor de Joaquim, el pare de la Verge Maria.[cal citació] Es convertí en tutor de Natzaret després de la mort de Josep, l'espòs de Maria. Segons l'Evangeli de Pere era amic de Ponç Pilat.[cal citació]

Era membre del Sanedrí, el tribunal suprem dels jueus, i un "home ric" segons Mateu, un home "iŀlustre" segons Marc, una "persona bona i honrada" segons Lluc, "...que era deixeble de Jesús" segons Mateu, "però clandestí per por a les autoritats jueves", segons Joan.

La tradició catòlica el té com el sant patró dels embalsamadors i enterramorts.

Llegenda de Josep d'Arimatea predicador[modifica | modifica el codi]

Josep d'Arimatea, per Pietro Perugino

Una tradició medieval converteix Josep d'Arimatea en predicador, natural d'Arimathea i enviat per l'apòstol Felip a predicar l'evangeli a Britània. Aquesta tradició fou reconeguda i impulsada pel Concili de Constança el 1414. Alguns historiadors el fan autor d'Epistolae quaedam ad Ecclesias Britannoruma però hi ha seriosos dubtes fins i tot de l'existència d'aquest escrit.

La llegenda, desenvolupada durant l'Edat mitjana, fa de Josep el custodi del Sant Greal, que ell mateix hauria dut a Europa.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]