Josep d'Arimatea
 Talla palentina de 1300, d'un grup d'un davallament de la Creu. Fundació Godia |
|
| confessor | |
|---|---|
| Nom secular | ) |
| Naixement | s. I a. C.? Palestina (Arimatea?) |
| Defunció | S. I Palestina |
| Commemoració en | Tota la cristiandat |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 17 de març (occident); 31 de juliol (orient) |
| Fets destacables | Fariseu, membre del Sanedrí, seguidor de Jesús i propietari del sepulcre |
| Iconografia | Jueu, amb turbant o robes de sacerdot jueu; habitualment, ajudant a l'enterrament de Crist |
| Patronatge | Embalsamadors, sepulturers |
Josep d'Arimatea, personatge que segons els evangelis, després de la mort de Jesús a la creu, va demanar a Ponç Pilat enterrar-lo en un sepulcre nou, del que era propietari. Amb l'ajut de Nicodem i possiblement alguns servents, desclava el cos de la creu i el embolcalla en un llençol. Aquest és, probablement, una peça de lli que té la forma d'una tovallola allargada que dóna la volta sencera al cos, pel davant i pel darrera. D'aquesta manera el cadàver de Jesús va ser baixat des del Gòlgota fins el sepulcre, lloc actual on es troba la Basílica del Sant Sepulcre.
Segons algunes versions Josep d'Arimatea era germà menor de Joaquim, el pare de la Verge Maria. Es convertí en tutor del Natzaret després de la mort de Josep, l'espòs de Maria. Segons el Evangeli de Pere era amic de Ponç Pilat.
Era membre del Sanedrí, el tribunal suprem dels jueus. Un «home ric» segons Mateu; un home «iŀlustre» segons Marc; «persona bona i honrada» segons Lluc; «...que era deixeble de Jesús» segons Mateu, «però clandestí per por a les autoritats jueves», segons Joan.
La tradició católica el té com el sant patró dels embalsamadors i sepulturers.
Llegenda de Josep d'Arimatea predicador[modifica]
Una tradició medieval converteix Josep d'Arimatea en predicador, natural d' Arimathea i enviat per l'apòstol Felip a predicar l'evangeli a Britània. Aquesta tradició fou reconeguda i impulsada pel Concili de Constança el 1414. Alguns historiadors el fan autor d'Epistolae quaedam ad Ecclesias Britannoruma però hi ha seriosos dubtes fins i tot de l'existència d'aquest escrit.
La llegenda, desenvolupada durant l'Edat mitjana, fa Josep custodi del Sant Greal, que ell mateix portaria a Europa.
Bibliografia[modifica]
- PUIG I TÀRRECH, Armand. Jesús un perfil biogràfic, 602.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep d'Arimatea |
