Portal:Còmic/juliol
gener · febrer · març · abril · maig · juny · juliol · agost · setembre · octubre · novembre · desembre
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
[modifica]
Angelic Layer és un manga i sèrie d'Anime creat per Clamp. Conta la història d'una xiqueta, Misaki Suzuhara que a l'arribar a Tòquio, on viurà d'ara endavant, presència la batalla entre uns ninots de menuda grandària que després li expliquen són àngels. Aquests joguets són comprables a les botigues, i és un joc de lluita molt popular allí. Amb l'ajuda del misteriós Icchan Misaki s'inicia en el món de les lluites d'àngels, fent amistats i descobriments en el terreny de batalla que assoliran que ho veja com una mica més que un simple joc. El manga que consta de 5 volums, se centra únicament en la història de com Misaki guanya el torneig d'Angelic Layer, mentre que l'anime amb els seus 26 capítols involucra més la relació mare-filla de Missaki i com el guanyar el torneig d'Angelic Layer els permet trobar-se. Els Personatges d'Angelic Layer apareixen de manera indirecta en el manga de Chobits. Per exemple Kaede Saitou és la germana morta de Minoru Kokubunji en Chobits, o Ichiro Mihara el creador de Chii (Elda) en la mateixa sèrie, ja que Chobits és la seqüela d'Angelic Layer.
- Altres efemèrides
- Captain Canuck (1975) · Captain Victory and the Galactic Rangers (1981) · Concrete (1986) · Frumpy the Clown (1996) · Billy Graham (n. 1935) · Little Dot (1949) · Pacific Comics (1981) · Richie Rich (1953) · Yellowjacket Comics (1944)
[modifica]
Víctor de la Fuente (1927-2010) fon un dibuixant asturià especialitzat en còmic de l'oest (Sunday, Amargo, Los Gringos i Tex) o fantasia heroica (Haxtur, Mathai-Dor, Haggarth) i guardonat l'any 1980 amb el Premi Yellow Kid. Germà major de Chiqui de la Fuente i Ramón de la Fuente, Víctor començà a treballar el 1945 en l'estudi d'Adolfo López Rubio junt amb Celedonio Perellón, Vicente Roso o Luis Vigil i publicà en Chicos, Flechas y Pelayos i Zas. A mitjans de la dècada de 1940 es traslladà a Cuba i, després d'una estadaa a l'Argentina, és contractat a Xile per l'editorial Zig Zag. El 1957 dirigí la revista El Peneca i fundà una agència de publicitat. El 1960 envià a sons germans la historieta Póney Durango perquè l'acabaren i tantegessin el mercat espanyol. Gràcies a l'interés de l'agència Selecciones Ilustradas de Josep Toutain torna a Espanya el 1961. En aquest mateix any comença a treballar per les editorials britàniques Fleetway i DC Thompson. El 1964 publicà La pequeña guerra de Hans en els números 2 a 8 de la revista El Cuco. L'obra Jo y Seraphin de 1965 va quedà inacabada. El 1968 col·laborà amb la revista francesa Pilote de l'editorial Dargaud amb la sèrie Les diamants sanglants. El 1969 inicià la sèrie Sunday, un western guionitzat per Víctor Mora per a Selecciones Ilustradas. Entre el 1969 i el 1971 dibuixà en la Trinca la sèrie Haxtur. Al mateix temps creà el seu únic treball per a l'editorial Warreng Publishing, I am Dead, Egypt, Dead, amb guió de Douglas Moench, publicat a la revista Eerie 35 i que va rebre el Premi Warren al millor còmic del 1972 (entregat el 1973). El 1972 també creà la sèrie Mathai-Dor al número 34 de Trinca, inconclosa per problemes amb els drets d'autors. Aquell any se n'anà a París, on començà a dibuixar Mortimer per l'editorial italiana E.P. El 1972 també va guanyar un premi a la Eurocon de Trieste per Haxtur i el 1973 va guanyar el premi del Festival de Còmic de Gènova. Eixe any s'establí a França perquè tingué problemes amb les autoritats espanyoles per Haxtur. El 1974 va publicar Amargo en l'editorial Hachette. El 1976 participà en la realització de La Biblia en cómics i Historia de Francia per a l'editorial Larousse. El 1977 col·laborà en la Tin-tin i el 1978 creà Haggarth per la revista À Suivre de Casterman. De 1979 ençà féu Los gringos, escrita primer per Jean-Michel Charlier i, a partir de 1992, per Guy Vidal. El 1980 rebé el Premi Yellow Kid a Lucca. A la dècada de 1980 Víctor de la Fuente tornà a col·laborar amb Víctor Mora en Los ángeles de acero (1983-1989). Entre els anys 1985 i 1991 va dibuixar bastants àlbums de personatges històrics, polítics i religiosos destinats al mercat francés, com per exemple De Gaulle, Molière i Bernadette. El 1990 començà per a l'editorial Bonelli dibuixant Tex i posteriorment dibuixà el fallit còmic Aliot, guionitzat per Alejandro Jodorowsky (1996) i Josué de Nazareth (guió de Patrick Cothias, 1997-1998). L'editorial Glénat traduí al castellà els àlbums El arcángel Gabriel i El hijo de la Vírgen, les darreres obres que publicà De la Fuente en Espanya. Els premis del Salón Internacional del Cómic del Principado de Astúrias es diuen Premios Haxtor en honor al personatge creat per Víctor de la Fuente.
- Altres efemèrides
- Wim Boost (n. 1918) · Christopher B. Wright (n. 1971) · John Cullen Murphy (m. 2004) · Mike Parobeck (m. 1996) · The Avengers (1963) · The X-Men (1963) · Wolverine (1974)
[modifica]
Carmen Barbarà és una dibuixant barcelonina nascuda el 1933. Nascuda en uan família d'artistes i lectora de Jorge y Fernando i de les revistes Chicos, Mis Chicas, Maravillas i els quaderns d'El Hombre Enmascarado. Els seus primers treballs foren contes de fades que va fer a mitjans dels anys cinquanta per a Ediciones Alberto Geniés; el següent treball va ser el personatge de Luisa en la revista Florita d'Editorial Plaza; en deixar d'editar-se, treballà per a Ediciones Toray en les col·leccions Mis Cuentos, Alicia, Cuentos de la Abuelita i Azucena, entre d'altres; i també dibuixà per a l'editorial Bruguera en les publicacions Sissi, Cuentos Rositas i Cuentos para niñas Sissi, totes elles de còmic femení. A principi dels anys seixanta, hi va dibuixar per les col·leccions d'Ibero Mundial de Ediciones Claro de Luna, Romántica i Marilin. Encara en la mateixa editorial, el 1962 va començar la sèrie per la qual seria més coneguda, Mary Noticias, amb guions de Roy Mark (pseudònim de Ricardo Acedo), i de la qual se n'editaren un total de quatre-cents vuitanta-quatre números.
- Altres efemèrides
- Russ Cochran (n. 1937) · Jerry DeFuccio (n. 1925) · Jane Foster (1962) · Konami Kanata (n. 1958) · Violator (1992) · Arne Starr
.jpg)
[modifica]
Rube Goldberg (1883 – 1970) va ser un dibuixant californià. Goldberg va començar a treballar com a dibuixant humorístic en el diari Sant Francisco Chronicle. A l'any següent va ser contractat pel San Francisco Bulletin, on va romandre fins a 1907, encarregat d'il·lustrar la secció esportiva. Aquest mateix any es va traslladar a Nova York. Va dibuixar historietes per a diversos periòdics novaiorquesos, incloent el New York Evening Journal i el New York Evening Mail. Per al Mail, entre 1907 i 1915 va crear diverses tira de premsa tals com Foolish Questions, Soup and Fish, The Candy Kid, Lunatics I Have Met, I'm the Guy, They All Look Good When You're Far Away, The Weekly Meeting of the Tuesday Women's Club, Mike and Ike, i They Look Alike. També per al Mail va crear en 1915 la tira dominical Boob McNutt, que es publicaria fins a 1934. Encara que totes aquestes sèries van ser molt populars, la que li va donar fama duradora va ser Inventions of Professor Llucifer Gorgonzola Butts. En aquesta sèrie, Goldberg dibuixaria diagrames esquemàtics etiquetats d'invencions còmiques de l'imaginari professor. Durant els anys 1920, Goldberg va continuar creant noves historietes, com Phoney Films, Boobs Abroad, Life's Little Jokes o Babau Baxter. Més endavant, en la dècada de 1930, van seguir Lala Palooza i Brad and Doneu. En 1948 li va ser concedit el Premi Pulitzer per les seves historietes polítiques publicades en el New York Sun. El 1945 va participar en la fundació de la National Cartoonist Society, de la qual es va convertir en president un any més tard. El principal premi atorgat per aquesta institució, el Premi Reuben (Reuben Award) es diu així pel primer nom de pila de Goldberg. Més endavant en la seva carrera Goldberg va ser contractat pel New York Journal American, i va treballar allí fins a la jubilació en 1964.
- Altres efemèrides
- Art Sansom (m. 1991) · Wally and Osborne (2005)
-
David Petersen (n. 1977)
[modifica]
Bill Watterson és un autor washingtonià nascut el 1958: creador de la tira Calvin i Hobbes, publicada entre 1985 i 1995, eixe any Watterson es retirà per dedicar-se a la pintura de paisatges. Influït per Peanuts, Watterson col·laborava amb tires a l'escola i mentre estudiava ciències polítiques. Posteriorment va dibuixar sàtires polítiques i dissenys publicitaris fins que va dedicar-se de ple a la tira. Ha refusat sempre fer marxandatge amb els seus personatges, ja que creu que això els devaluaria; encara defén l'estatus del còmic com a art. La tira ha rebut diversos premis internacionals i continua publicant-se a diaris d'arreu del món.
- Altres efemèrides
- Frank Bellamy (m. 1976) · Brewster Rockit: Space Guy! (2004) · Paul Cuvelier (m. 1978) · Mr. Mxyzptlk (1940) · Shinji Wada (m. 2011)
[modifica]
John Byrne és un autor de còmics anglés nascut el 1950, especialitzat en el gènere superheroic i reconegut pel seu treball en títols com Uncanny X-Men, Fantastic Four, Superman, Wonder Woman, Alpha Flight, She-Hulk o Next Men: de fet, la seua etapa en Uncanny amb el guioniste Chris Claremont és considerada la més memorable del grup, en una dècada d'històries que acabà amb la saga Days of Future Past. Després de treballar molts anys per a Marvel, el 1986 Byrne fitxà per DC Comics per a rellançar llur principal personatge amb la minisèrie The Man of Steel, reconeguda per la crítica com «el millor origen de Superman».
- Altres efemèrides
- Nicholas P. Dallis (m. 1991) · Gen¹³ (1993) · Noel Van Horn (n. 1968)
[modifica]
Zits és una tira còmica escrita per Jerry Scott i il·lustrada per Jim Borgman, que relata la vida d'en Jeremy Duncan, un adolescent de quinze anys en el seu primer curs de l'institut. La tira fa tenir el seu debut 1997 en vora dos-cents diaris, i des de llavors ha passat a ser molt popular a nivell mundial, rebent diversos premis. A data del 2024, segueix estant sindicada pel King Features Syndicate, i editada per l'editorial Andrews McMeel Publishing. La tira es desenvolupa en el típic suburbi estatunidenc i els diferents llocs (casa, col·legi, botigues) on en Jeremy prova d'equilibrar la seva vida passant el temps amb els seus amics (sobretot amb el seu millor amic, Hector García), intentant analitzar la seva relació maldestra amb la seva xicota, lluitant amb els deures, assajant per ser un futur déu del rock, i tolerant els seus ridículs pares (segons el seu punt de vista). La tira destaca per tenir una varietat de personatges principals ben definits i estructurats, que complementen la dura vida de l'adolescent Jeremy.
- Altres efemèrides
- Al Avison (n. 1920) · Roy Crane (m. 1977) · Kosuke Fujishima (1964) · James Bond (1958)
[modifica]
Fred Basset és una tira còmica creada per Alex Graham protagonitzada per un gos basset hound. Els seus amos són un matrimoni de classe mitjana, ella és mestressa de casa. El gos reflexiona sobre la vida i es decanta per la comoditat, fugint de situacions de perill amb altres gossos. Barreja conductes animals, com la recerca d'ossos o els concursos canins, amb pensament humanitzats, que el lector veu en els globus. El gos no parla, a diferència d'altres animals de còmic. La tira es publica a diversos diaris de tot el món des de 1963.
- Altres efemèrides
-
1963
Whilce Portacio -
[modifica]
- El 1977 —ara fa 46 anys— DC Thomson publicà el darrer número de la revista Sparky, la qual es fusionà amb The Topper.
- Tony DiPreta (n. 1921)
- Altres efemèrides
-
Kristian Donaldson (n. 1980) -
Basil Wolverton (n. 1909)
[modifica]
Joe Shuster fon un dibuixant canadenc cocreador, amb el guioniste Jerry Siegel, de Superman. Nascut en 1914 en una família jueva, quan tenia deu anys es mudaren a Cleveland (Ohio) i conegué a Siegel, amb el qual publicà un fanzine de ciència-ficció. Ambdós començaren a treballar en la National Allied Publications, futura DC Comics. Siegel i Shuster van utilitzar una primera versió del personatge que es convertiria en Superman en una sèrie de contes curts i en una proposta de còmic l'any 1933. Anys després, el 1938, l'editor Vin Sullivan l'escollí com a història de portada per al primer número d'una nova capçalera, Action Comics. En la primera aparició de Superman, el seu àlter ego Clark Kent treballa en el diari Daily Star, anomenat així per l'anterior lloc de treball de Shuster a Toronto. En una entrevista feta pocs mesos abans de la mort, Shuster digué que va crear la ciutat de Metròpolis (còmic) inspirant-se en la seua ciutat natal. En la mateixa entrevista diu que va crear la imatge de Kent a partir de la seua i de la de l'actor de cine Harold Lloyd, i la de Superman a partir de Douglas Fairbanks, Sr. Per crear a Lois Lane, es va basar en Joanne Carter, que més tard esdevindria muller de Jerry Siegel. Anys després de la seua mort es descobrí que Shuster havia il·lustrat còmics de sadomasoquisme com Nights of Horror sota pseudònims.
- Altres efemèrides
- Jean-Michel Charlier (m. 1989) · Dudley Fisher (m. 1951) · Gerard Jones (n. 1957) · La balada de la mar salada (1967) · MAD (1952) · Nodame Cantabile (c. 2001)
.jpg)
[modifica]
[modifica]
- Naiximents
[modifica]
- El 2015 —fa 8 anys— Berkeley Breathed reprengué la publicació de la tira còmica Bloom County, suspesa d'ençà 1989.
Tom Palmer era un entintador novaiorqués nascut el 1942, conegut pel treball en Marvel Comics, incloent etapes ben recordades combinades amb els llapis de Neal Adams en les sèries The Avengers i Uncanny X-Men; de Gene Colan, en títols com Doctor Strange, Daredevil i Tomb of Dracula; i a John Buscema, a The Avengers. També va entintar tota la sèrie de X-Men: The Hidden Years de John Byrne. Palmer és àmpliament considerat com l'intintador definitiu de Gene Colan, qui utilitzava unes textures grises que feien que els seus llapis fossin notòriament difícils d'entintar de manera que els fes justícia. L'estil entintador detallat i il·lustratiu de Palmer recorda tires periòdiques com Steve Canyon i Tarzan, i ha influït en generacions posteriors d'entintadors com Klaus Janson, Josef Rubinstein i Bob McLeod.
[modifica]
, 2011Gotlib és un editor, guionista i dibuixant de còmics parisenc nascut el 1934, cofundador de L'Écho des Savanes i Fluide Glacial i figura clau en la transició del còmic francòfon infantil al públic adult. Entre les seves sèries trobam La Rubrique-à-Brac, Gai-Luron, Superdupont, i Hàmster Jovial. Més tard, d'ençà de la seva sortida de Pilote el 1972, el seu estil va canviar molt, tant l'escenari com les il·lustracions. El darrer tom de Rubrique-à-Brac ja està marcat per aquesta evolució, però esdevingué més obvi amb les sèries publicades en L'Écho i Fluide Glacial, creades per un públic exclusivament adult, i li va permetre expressar-se lliurement. Rhââ Lovely, Rhâ-Gnagna i Pervers Pépère són sèries exclusivament dedicades a la sàtira del sexe, encara que també podem trobar temàtica sexual en Hàmster Jovial.
[modifica]
Guido Crepax (1933-2003) va ser un dibuixant milanés, creador del personatge Valentina. La pràctica totalitat de la seua obra va ser concebuda en blanc i negre. A la seua obra s'hi troben referències musicals, especialment pel que fa al jazz. El seu debut en el camp del còmic va ser en 1959 en Tempo Medico. En 1965 publicà el còmic fantàstic Neutron al segon número de la revista Linus. En esta sèrie va sorgir, com a personatge secundari, Valentina Roselli, que seria la seua gran creació i acabaria protagonitzant la seua pròpia sèrie amb un univers oníric i surrealista.
- Altres efemèrides
- The Champions (1975) · Trunks (1991)
[modifica]
Miguelanxo Prado (n. 1958) és un autor corunyés. Amant del dibuix des de ben menut, Miguelanxo va començar a publicar els seus primers treballs artístics mentre estudiava arquitectura. Per la qualitat del seu treball, prompte va començar a publicar en revistes de renom: Creepy, Comix Internacional, Cimoc o El Jueves, on publicava la sèrie Quotidiania Delirante. Tanmateix, el seu treball més conegut, Traç de guix, va ser publicat a la revista A Suivre de França, amb el nom de Trait de craie, obra que també es publicà a Espanya amb el nom de Trazo de tiza en Cimoc. Aquest treball li va valdre el reconeixement internacional, així com el premi de millor còmic estranger al Festival del Còmic d'Angulema. Per encàrrec del Colexio Oficial de Arquitectos de Galicia, va crear A mansión dos Pampín com a material de treball en el projecte Proxectoterra, que va guanyar els premis a la millor obra d'autor espanyol i millor guió al Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 2005, i també ha guanyat el Gran Premi del Saló del 2007. Actualment, i des de 1998 és director de Viñetas desde o Atlántico, el saló de còmic corunyés.
- Altres efemèrides
- Angus Allan (m. 2007) · Carl Ed (n. 1890) · Russ Jones (n. 1942) · Carles Macià (m. 2012) · Miracleman (1985)
[modifica]
_re%C3%A7oit_la_L%C3%A9gion_d%27Honneur_au_Salon_du_Livre_de_Paris_2014_(13331523914).jpg)
Quino era un autor argentí nascut el 1932, creador de la tira còmica Mafalda i d'historietes autoconcluents i d'humor gràfic. El 1954 començà a publicar regularment en Rico Tipo, a la qual seguiren Tía Vicenta i Dr. Merengue. Poc després, començà a fer dibuixos publicitaris. Publicà el seu primer llibre recopilatori, Mundo Quin, el 1963; després rebé l'encàrrec d'unes pàgines per a una campanya de publicitat encoberta per a l'empresa d'electrodomèstics Mansfield, per a la qual creà la Mafalda. La campanya no va arribar a realitzar-se, de manera que la primera història de Mafalda es publica en Leoplán, i després va passar a publicar-se regularment al setmanari Primera Plana, ja que el seu director era amic de Quino. Entre [1965 i 1967, Mafalda es publica en el posteriorment desaparegut diari El Mundo; aviat es publicà el primer llibre recopilatori, i començà a editar-se a Itàlia, Espanya —on la censura obliga a etiquetar-lo com «per a adults»—, Portugal i altres països. Després d'abandonar la tira de Mafalda el 25 de juny de 1973 «per haver-se-li esgotat les idees», Quino es va traslladar a Milà, des d'on va continuar realitzant pàgines d'humor. El 2014 li fou concedit L'any 2014 li fou concedida la Legió d'Honor francesa i el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats.
- Altres efemèrides
- Juan Alejandro Martínez Osete (n. 1921) · Richard Moore (n. 1966) · Y: the Last Man (2002)
-
Gus Arriola (n. 1917) -
Lyonel Feininger (n. 1871) -
Hermann (n. 1938) -
Santiago Segura (n. 1965) -
J. Michael Straczynski (n. 1954) -
Brian K. Vaughan (n. 1976)
[modifica]
- Vaughn Bodē (m. 1975) · Yves Chaland (m. 1990) · 1950
Michael Vance · 
Yolanda Vargas Dulché (n. 1926)
[modifica]
[modifica]
Dick Giordano (1932-2010) va ser un autor i editor novaiorqués, conegut per les seves col·laboracions amb Neal Adams en diverses sèries de còmics de Batman, Green Lantern i Green Arrow i per haver estat director executiu de DC Comics, en aquell moment l'empresa capdavantera en la indústria dels còmics. Giordano va començar a treballar com a artista independent per a Charlton Comics el 1952 i va crear dotzenes de dibuixos per als còmics de l'empresa, incloent títols com els còmics de l'oest Annie Oakley, Billy the Kid i Wyatt Earp, el còmic bèl·lic Fightin' Army i diverses portades d'altres còmics. El 1965, ja veterà de Charlton, Giordano va ser ascendit a editor executiu, en reemplaçament de Pat Masulli. Com a editor va fer els seus primers canvis en la indústria: va reviure als pocs superherois de Charlton i va fer que els seus artistes i guionistes creessin nous personatges, pel que ell cridava la línia "Action Hero" de l'empresa. Diversos d'aquests artistes eren nous talents que Giordano hi havia oposat, com Jim Aparo, Denny O'Neil i Steve Skeates. El vicepresident de DC Comics Irwin Donenfeld i el director editorial Carmine Infantino van contractar a Giordano com a editor a l'abril de 1968, després de ser suggerit per Steve Ditko. Giordano es va emportar a diversos dels autors de còmics que havia entrenat a Charlton. Encara que cap dels seus títols (com Bat Lash i Deadman) va ser un èxit comercial, alguns van ser lloats per la crítica. Giordano es va encarregar d'il·lustrar varis dels títols mitjanament populars de l'empresa, com Teen Titans, Aquaman i Young Love, però cap dels principals llibres de còmics de DC. Al mateix temps, va treballar com a artista independent para DC, com a encarregat de llapis inicial i final.
- Altres efemèrides
- El 1975 —ara fa 48 anys— Walt Kelly publicà la darrera tira còmica de Pogo.
[modifica]
Miguel Mihura Santos (1905-1977) era un dramaturg i empresari teatral madrileny, autor de les obres Tres sombreros de copa i Ninette y un señor de Murcia. El 1927 començà a treballar en Gutiérrez (1927-1935), un setmanari dirigit pel caricaturista K-Hito que després va posar en pràctica en La Ametralladora. El 1941 fundà i dirigí La codorniz, nom que va ser elegit per ser l'ocell més innocent. Les col·laboració cultivaven un humor abstracte i amb la sàtira de tòpics i frases fetes.
- Altres efemèrides
- Conan the Barbarian (1971) · Narutaru (1998) · The Heckler (1992)
[modifica]
Arthur Floyd Gottfredson (1905-1986) va ser un autor estatunidenc conegut pel seu treball amb el personatge de Mickey Mouse. Després de guanyar un concurs de caricatures l'any 1928, es va mudar al sud de Califòrnia amb la seua esposa i fills, just abans del dia de Nadal. En aquest moment existien set periòdics importants en aquest lloc, però Gottfredson no va ser capaç d'aconseguir treball en cap d'ells. Havia estat projector de pel·lícules en Utah i prompte va trobar treball com a tal a Califòrnia. Però un any després el cinema va tancar i va haver de cercar altre treball. Gottfredson va sentir a dir que The Walt Disney Company estava contractant artistes, de manera que va presentar els seus treballs i el van contractar com aprenent d'animació el 19 de desembre de 1929. A l'abril de 1930 va començar a treballar en la tira còmica del diari de Mickey Mouse, que tenia quatre mesos d'antiguitat. El guió i dibuixos de la tira original de Mickey Mouse els realitzava el mateix Walt Disney. Al maig de 1930 Disney li va donar a Gottfredson la responsabilitat sobre l'argument i dibuix de Mickey Mouse. La primera tira de Mickey Mouse realitzada per Gottfredson va ser publicada en el diari el 5 de maig de 1930. El 17 de gener de 1932 va ser publicada la primera tira còmica de Mickey en color. Més enllà de dibuixar la tira diària, va dibuixar també la tira dominical des de l'any 1932 fins a mitjans del 1938. Gottfredson va continuar dibuixant i escrivint el guió per a la tira diària de Mickey fins que es va retirar l'1 d'octubre de 1975. El seu últim treball va ser publicat el 15 de novembre de 1975.
- Altres efemèrides
- Angus Allan (n. 1936) · Vaughn Bodē (n. 1941) · The Magic Comic (1939) · Philémon (1965) · John Ryan (m. 2009) · Ulysses Bloodstone (1975) · Violence Jack (1973)
[modifica]
Héctor Germán Oesterheld (n. 1919) va ser un prolífic guioniste, a més d'escriptor de contes de ciència-ficció, per a nens, i de novel·les. Va ser el creador del còmic El Eternauta, treball que li donà notorietat internacional.
- Altres efemèrides
- Kelley Jones (n. 1962) · Gluyas Williams (n. 1888)
-
Dale Keown (n. 1962)
[modifica]
Colleen Doran és una autora estatunidenca nascuda el 1964: creadora de la sèrie pròpia A Distant Soil, publicada amb només dotze anys, Doran també ha il·lustrat guions d'altres autors com Neil Gaiman, Peter David o Stan Lee. Professional des de l'adolescència, a mitjan dècada de 1980 col·laborà en la sèrie independent Elfquest mentre continuava la publicació d'A Distant Soil, la primera sèrie de fantasia creada per una sola dona; en la segona meitat dels 80 treballà per a Marvel Comics en Fallen Angels, Spider-Man o Power Pack. Admirada per altres autors com Joan Hilty o Keith Giffen, gràcies a est últim Doran treballà per a DC Comics en sèries com Amethyst: Princess of Gemworld i The Legion of Super-Heroes, però durant un temps l'heteropatriarcat de la indústria del comic-book li impedí destacar com a autora i només rebia encàrrecs com a dibuixant, fins que es passà al segell de DC Vertigo Comics, dirigit per Karen Berger, en el qual col·laborà en igualtat de condicions amb autors com Gaiman o Warren Ellis en la sèrie The Sandman.
- Altres efemèrides
- Garth (1943) · Warren Kremer (m. 2003) · Romeu (m. 2021) · Mark Andrew Smith (n. 1979)
[modifica]
Anna Brandoli és una autora milanesa nascuda el 1945: va iniciar la seva trajectòria professional als 14 anys decorant ceràmica. Posteriorment va treballar com a dissenyadora de joies i de productes publicitaris. L'any 1976 va començar a presentar els seus treballs de còmic a editorials fins que va aconseguir debutar l'any 1977 a la revista Alter Alter amb l'obra La Strega. Va presentar aquesta obra al costat del guionista Renato Queirolo, a qui havia conegut l'any 1968 en un grup de propaganda artística i amb qui va tornar a treballar en més d'una ocasió. Una de les seves obres en solitari més destacades és Rebecca, publicada en diverses entregues a partir de l'any 1981 primer a la revista Linus i més tard a Comic Art i Orient Express.
- Altres efemèrides
- Ray Billingsley (n. 1957) · Hal Foster (m. 1982) · Fred Lasswell (n. 1916) · S. Clay Wilson (n. 1941)
[modifica]
Isabel Bas i Amat era una dibuixant barcelonina nascuda fa 92 anys, de les poques dones que van treballar dibuixant a la revista TBO. Començà la carrera com a il·lustradora de contes infantils als anys cinquanta. El primer treball el va publicar a l'editorial Cliper el 1950. L'any següent va il·lustrar per encàrrec de l'editorial Favencia alguns contes de fades per la col·lecció Margarita, tasca que compaginarà posteriorment amb encàrrecs de l'Editorial Bruguera. Amb aquesta editorial col·laborà en revistes com Tío Vivo, Din Dan i el Capitán Trueno. L'any 1967 va començar a treballar al TBO.: allí li encarregaren el personatge d'Ana Emília y su família, que normalment apareixia a la contraportada de la revista. També va ser autora dels Pasatiempos del TBO, al costat d'autors com ara Manuel Urda o Bernet Toledano. Durant aquesta època compaginà aquestes tasques amb altres historietes per a la revista que li encarregaven esporàdicament. El 2015 va rebre el Premi d'Honor del Col·lectiu Autoras de Cómic (AC) al Saló del Còmic de Saragossa.
El 1908 —fa 115 anys— Winsor McCay publicà una de les pàgines més representatives de Little Nemo in Slumberland:
- Morts
[modifica]
Foo Swee Chin (n. 1977) · Justin Green (n. 1945) · Kaiji Kawaguchi (n. 1948) · Jesse Marsh (n. 1907) · Bill Pearson (n. 1938) · Carlos Roque (m. 2006)
.jpg)
[modifica]
Jim Davis és un autor estatunidenc, creador del personatge de Garfield. Davis va néixer l'any 1945 i va créixer en una petita granja: la seva infància és paralel·la a la vida de l'amo d'en Garfield, Jon Arbuckle qui va néixer en una granja amb els seus pares i germà Doc Boy. En Jon també és un dibuixant i també celebra el seu aniversari el 28 de juliol. El 1978, Garfield comença la seva publicació a 41 diaris. Avui, hi apareix en més de 2500. Sobre l'origen del nom de Garfield, hi ha l'especulació que rep el nom de l'assassinat James Abram Garfield, president dels EUA. Això és una pura especulació, perquè al llibre Garfield at 25: In Dog Years I'd Be Dead, s'explica que rep el nom de l'avi Davis, que es deia James Garfield Davis. Entre el 1986 i el 1988 va fer US Acress Runs Amuck tira diària que anava sobre una granja i els seus animals. Garfield i els seus amics (Garfield and Friends) va ser una sèrie de dibuixos animats que es féu durant 7 anys, entre el 1988 i el 1994, creada pel mateix autor amb arguments independents de les tires còmiques excepte pels acudits curts. Contenia dos capítols de Gafield i un de La granja de l'Orson(Orson the Pig) basada en els personatges d'U.S. Acres Runs Amuck.
- Altres efemèrides
- Hal Jordan (1959) · Honey and Clover (f. 2006) · Jean Roba (n. 1930) · Chic Stone (m. 2000)
.jpg)
_2016-04-16.jpg)
[modifica]
.jpg)
Gail Simone (n. 1974) és una escriptora de còmics estatunidenca, coneguda per les seves obres a DC Comics i Marvel Comics. Durant la seva trajectòria ha escrit còmics de les sèries Deadpool, Wonder Woman, Secret Six o Batgirl, entre d'altres.
Animal Man (Buddy Baker) és un superheroi de l'univers DC creat el 1965.
- Altres efemèrides
[modifica]
The Beano («la festa», en anglés britànic) és una revista escocesa de còmics en anglés. Publicada sense interrupció de 1938 ençà, la Beano aplegà a tindre una tirada de dos milions d'exemplars setmanals, reduïda a dos-cents deu mil a principis de la dècada de 2000.
- Altres efemèrides
_(cropped).jpg)
[modifica]
Dickie Dare era una tira còmica distribuida per AP Newsfeatures a partir del 1933, la primera creada per Milton Caniff abans de començar Terry and the Pirates. Es publicava tots els dies, fins i tot diumenges. El 1932, Caniff es va desplaçar a Nova York per a acceptar una posició d'artista en Associated Press. Coulton Waugh va començar a dibuixar Dickie Dare en una història ja començada. Al 1944, quan Waugh va deixar-ho per treballar en una altra tira, la seva muller i ajudant, Odin Burvik, va convertir-se en la il·lustradora de Dickie Dare, a la que va seguir Fran Matera entre 1947 i 1949. Waugh va retornar a la tira fins que va acabar al 1957.
- El 1966 —ara fa 57 anys— Neal Adams publicà la darrera tira de Ben Casey, basada en la sèrie de televisió homònima.
- Altres efemèrides
- Air Master (1997) · Gary Barker (1957) · Mario Faustinelli (m. 2006) · Lars Jansson (m. 2000) · George Wildman (1927)