Portal:Química/Articles seleccionats
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs
Articles del Portal de Química[modifica]
Les amines són compostos orgànics que contenen nitrogen com a element clau en el grup funcional amina. Són derivats de l'amoníac i resulten de la substitució dels hidrogens de la molècula pels radicals alquil. Segons siguin substituïts un, dos o tres hidrogens, les amines seran amines primàries, amines secundàries o amines terciàries, respectivament.
Les amines simples són aquelles en les que els grups alquil són iguals, com la dimetilamina CH3-NH-CH3 o la trietilamina (N(CH2-CH3)3). Les amines mixtes són les que aquests són diferents.
Les amines aromàtiques són amines on l'àtom de nitrogen està connectat a un anell aromàtic, com en l'anilina.
Les amines cícliques, són hidrocarburs cíclics que inclouen amines dins dels anells. Com per exemple en els anells no aromàtics; pirrolidina i piperidina o en els anells aromàtics; pirrol, piridina, pirimidina, purina, ...
{{Gener_article_de_Química}} - discussió - modifica - historial
Irène Joliot-Curie ( París, França 1897 - íd. 1956 ) fou una física i química francesa guardonada amb el Premi Nobel de Química l'any 1935.
Va néixer el 12 de setembre de 1897 a París, filla dels Premis Nobel Pierre Curie i Marie Curie. Després d'estudiar física i química a la Universitat de París durant la Primera Guerra Mundial fou assistent del departament de radiografia de diversos hospitals francesos. Un cop acabada la guerra fou nomenada ajudant de la seva mare a l'Institut del Radi de París, posteriorment conegut amb el nom d'Insitut Curie.
Al costat de la seva mare conegué l'assistent personal d'aquesta, Frédéric Joliot, del qual s'enamorà i es casà l'any 1926, i del qual adoptà el seu cognom. L'any 1935 fou nomenada directora d'investigació de la Fundació Nacional de Ciències, sent apartada de la Comissió Francesa d'Energia Atòmica l'any 1951 per les seves simpaties amb el Partit Comunista Francès.
{{Febrer_article_de_Química}} - discussió - modifica - historial
La química quàntica és una branca de la química teòrica, que es basa en aplicar tant la mecànica quàntica com la teoria quàntica de camps per tal de resoldre problemes en l'àmbit de la química. La descripció del comportament dels electrons als àtoms i molècules per tal de predir la seva reactivitat química és una de les seves aplicacions més immediates. La química quàntica és una disciplina que es troba entre la química i la física, i s'hi han fet contribucions significatives per part de científics d'ambdós camps. La química quàntica te una frontera difusa amb els camps de la física atòmica, la física molecular i la química física.
La química quàntica descriu el comportament fonamental de la matèria a l'escala molecular. Tot i que és teoria és possible descriure qualsevol sistema químic utilitzant aquesta teoria, a la pràctica només els sistemes senzills poden ser explorats de forma realista utilitzant la mecànica quàntica pura, així que s'han de fer aproximacions per la majoria de casos pràctics (per exemple, el mètode Hartree-Fok, la teoria del funcional de la densitat DFT, mètodes pertorbatius com el MP2 i MP4 o d'altres com el coupled cluster). Així, no és necessari, en principi, un coneixement exhaustiu de la mecànica quàntica per a la major part d'aplicacions pràctiques, ja que les implicacions més importants d'aquesta teoria (bàsicament la aproximació que implica l'orbital atòmic) es poden reformular en termes més senzills.
{{Març_article_de_Química}} - discussió - modifica - historial
La taula periòdica dels elements és una disposició tabular dels elements químics, ordenats per nombre atòmic creixent.
D'aquesta manera, s'agrupen els elements en blocs, grups (columnes) i períodes (fileres) amb propietats físiques i químiques similars. En general, els elements es poden dividir en metalls (part inferior esquerra de la taula) i no metalls (part superior dreta), amb els semi-metalls entremig. Un cas a part es el dels gasos nobles, que se situen en la columna de mes a la dreta (grup 18).
La primera taula periòdica moderna va ser concebuda simultàniament per Lothar Meyer i Dmitri Mendeléiev.
{{Abril_article_de_Química}} - discussió - modifica - historial
La pressió de vapor o tensió de vapor és la pressió exercida pel vapor d'una substància líquida o sòlida en un recinte tancat.
Normalment el terme es refereix a la situació d'equilibri, també anomenada pressió de saturació. El valor de la pressió de vapor, creix amb la temperatura, i el seu valor és independent de les quantitats de líquid/sòlid i vapor presents mentre existeixen ambdós. En la situació d'equilibri, la fase gasosa, rep el nom de vapor saturat.
Un terme relacionat és la pressió parcial, aplicable quan dins el recipient tancat, hi tenim més d'una substància volàtil.
Quan la pressió parcial d'un dels líquids del recipient, equival a la pressió de saturació, el líquid i el vapor, estan en equilibri. Si refredem el recipient, part del vapor es condensarà a líquid, fins arribar a una nova situació d'equilibri, amb una pressió de vapor inferior. Si escalfem el recipient, part del líquid s'evaporarà per a convertir-se a vapor, augmentant la pressió de vapor.
{{Maig_article_de_Química}} - discussió - modifica - historial
La polimerització és el procés pel qual s'obté un polímer a partir de la repetició d'un component base (monòmer). En els polímers sintètics, el producte base acostuma a ser un component lleuger (olefines) que experimenta una repetició d'n vegades. Els polímers són productes d'alta massa mol·lecular, propietat que els concedeix la característica de ser materials plàstics.
L'objectiu primer de la polimerització era la imitació dels polímers vegetals tals com la fusta i reduir, així, la tala d'arbres en les èpoques immediatament posteriors a la revolució industrial, actualment davant la insostenibilitat dels polímers sintètics es torna a buscar els polímers vegetals, tals com la canya.
{{Juny_article_de_Química}} - discussió - modifica - historial
L' urani és un element químic que en la taula periòdica té el símbol U i el nombre atòmic 92. És pesant, blanc-argentí, tòxic, metàl·lic, i radioactiu de forma natural. Pertany a la sèrie dels actínids i el seu isòtop urani-235 és usat com a font d'energia en els reactors nuclears i les armes nuclears. L'Urani es troba en petites quantitats a les roques, el sòl, l'aigua, les plantes, i en els animals (inclús en els humans).
És l'element químic més pesat d'origen natural que es troba sobre la Terra. Va ser descobert al 1789 per M. H. Klaporfth que el va anomenar així en honor del planeta Urà que acabava de ser descobert al 1781.
{{Juliol_article_de_Química}} - discussió - modifica - historial
El nombre d'Avogadro (en honor d'Amedeo Avogadro) és el nombre de partícules que hi ha en un mol. El seu símbol és NA. Formalment, es defineix com al nombre d'àtoms de carboni-12 que hi ha en 0,012 kg de carboni-12.
Encara que es defineixi basant-se en el carboni-12, el nombre d'Avogadro es pot aplicar a qualsevol material. Correspon al nombre d'àtoms o molècules necessari per aplegar una massa o quantitat de matèria equivalent al pes atòmic o molecular en grams d'aquest material. Per exemple, el pes atòmic del ferro es 55,847; per tant, NA àtoms de ferro pesen 55,847 grams. De fet, el nombre d'Avogadro és el factor de conversió entre grams (g) i unitats de massa atòmiques (uma)
{{Agost_article_de_Química}} - discussió - modifica - historial
Alfred Nobel nasqué a Estocolm (Suècia) i fou el tercer fill d'Emmanuel Nobel (1801-1872). No obstant, aviat es traslladà amb la seva família a Sant Petersburg, on el seu pare començà a treballar en un projecte de torpede. Quan la família Nobel retornà a Suècia arran de la fallida del negoci familiar, Alfred es dedicà devotament a l'estudi dels explosius i, especialment, a l'ús i la producció segura de la nitroglicerina (descoberta el 1847 per Ascanio Sobrero, un company seu d'estudis a la Universitat de Torí). Es té notícia de vàries explosions a la fàbrica familiar a Helenborg (Suècia), en una de les quals, el 1864 perderen la vida varis treballadors entre els quals el germà petit d'Alfred Nobel, Emil Nobel.
{{Setembre_article_de_Química}} - discussió - modifica - historial
El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma, però que -tanmateix- n'ocupa un volum comparativament molt petit. Està format per barions, concretament per protons i neutrons, en nombre variable, però sempre més neutrons que protons. En són una excepció el nucli de l'hidrogen ordinari (format per un únic protó) i els dels àtoms més lleugers, en què el nombre de protons i el de neutrons sol ser igual. El nombre de protons s'anomena nombre atòmic i és el paràmetre que determina a quin element químic correspon l'àtom. El nombre de neutrons d'àtoms del mateix element pot ser variable: els nuclis amb el mateix nombre atòmic, però diferent nombre de neutrons, s'anomenen isòtops.
{{Octubre_article_de_Química}} - discussió - modifica - historial
Els isòtops d'un element químic són àtoms amb el mateix nombre atòmic però diferent pes atòmic. És a dir, els seus nuclis atòmics tenen el mateix nombre de protons però diferent nombre de neutrons. El nom ve del grec isos, mateix, i topos, lloc, degut al fet que ocupen el mateix lloc en la Taula periòdica dels elements.
Els isòtops d'un mateix element, tenen el mateix nombre atòmic, Z, però distint nombre màssic, A.
Per exemple, aquests són els principals isòtops de l'hidrogen;
- 1H o hidrogen-1 : hidrogen amb un protó i cap neutró, Z=1, A=1, també anomenat proti.
- 2H o hidrogen-2 : hidrogen amb un protó i un neutró, Z=1, A=2, també anomenat deuteri.
- ³H o hidrogen-3: hidrogen amb un protó i dos neutrons, Z=1, A=3, també anomenat triti.
{{Novembre_article_de_Química}} - discussió - modifica - historial
El tungstè o wolframi és un element químic de nombre atòmic 74 que es troba en el grup 6 de la taula periòdica dels elements. El seu símbol és W.
És un metall escàs en l'escorça terrestre, es troba en forma d'òxid i de sals en certs minerals. De color gris acerat, molt dur i dens, té el punt de fusió més elevat de tots els elements. S'usa en els filaments de les làmpades incandescents, en resistències elèctriques i, aliat amb l'acer, en la fabricació d'eines.
El 1779 Peter Woulfe estudiant una mostra del mineral wolframita, (Mn, Fe)WO4, va predir que devia contindre un nou element. Posteriorment, el 1781, Carl WilhelmScheele i Torbern Berman suggerixen que es pot trobar un nou element reduint un àcid (anomenat "àcid túngstic") obtingut a partir del mineral scheelita, CaWO4.
{{Desembre_articlea_de_Química}} - discussió - modifica - historial
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs