Q'eqchi'

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Q'eqchi'
Parlat a: Guatemala, Belize, Mèxic, El Salvador.
Regió: Àrea lingüística mesoamericana
Parlants: Guatemala Guatemala 716.101 (2002)[1]
Mèxic Mèxic 1.248 (2010)[2]
Belize Belize 10.142 (2000)
El Salvador El Salvador ?
Classificació genètica: Ameríndia

  Llengües maies
   Grup Quitxé
     Q'eqchi'

estatus oficial
Llengua oficial de: Reconegut com a llengua nacional a Guatemala[3] i Mèxic[4]
Regulat per: ALMG i INALI
codis de la llengua
ISO 639-1 --
ISO 639-2 kek
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El q'eqchi' (d'acord amb l'ortografia de la Academia de Lenguas Mayas de Guatemala) o també kektxí és una de les llengües maies (branca quitxé) parlada a Guatemala per l'ètnia dels kektxís, als departaments d'Alta Verapaz, Baja Verapaz, El Petén, Izabal i El Quiché. És l'idioma amb major extensió territorial i el quart en quantitat de parlants darrere del castellà, el quitxé i el caktxikel. També hi ha parlants de q'eqchi' al districte de Toledo (Belize) i a Chiapas (Mèxic). Degut a les recents migracions també hi ha parlants q'eqchi' al Salvador.

Fonologia[modifica | modifica el codi]

Abaix hi ha la fonologia q'eqchi', amb ortografia ALMG entre parèntesis.

Consonants[modifica | modifica el codi]

Tabla de fonemes consonàntics del q'eqchi'
Bilabial Alveolar Post-alveolar Alveo-palatal Velar Uvular Glotal
Oclusiva p ɓ (p b') t (t t') k (k k') q (q q') ʔ (')
Oclusiva
(préstecs del castellà)
b (b) d (d) ɡ (g)
Africada ts tsʼ (tz tz') tʃʼ (ch ch')
Fricativa s (s) ʃ (x) x (j)
Nasal m (m) n (n)
Bategant ɾ (r)
Lateral l (l)
Semivocal w (w) j (y)

Vocals[modifica | modifica el codi]

Taula de fonemes vocàlics del q'eqchi'
Anterior Central Posterior
Tancada i u
Mitjana e o
Oberta a

Prosòdia[modifica | modifica el codi]

Amb unes poques excepcions-interjeccions, tals com uyaluy, principalment (Kockelman 2003)— L'accent prosòdic sempre cau al final de la síl·laba (Stewart 1980).

Ortografies[modifica | modifica el codi]

S'han desenvolupat uns quants sistemes d'escriptura per al q'eqchi', però només s'usen dos: SIL i ALMG.

Primeres transcripcions[modifica | modifica el codi]

Abans que Sedat i Eachus & Carlson desenvolupessin l'ortografia SIL, els investigadors de camp van intentar reconstruir la seva pròpia forma d'escriure el q'eqchi '(com es va fer en molts altres idiomes "exòtics"). Per exemple, Robert Burkitt, en el seu escrit "Notes on the Kekchí Language" (1902) va desenvolupar un mitjà de transcripció molt diferent de les normes vigents (com una qüestió de fet, va ser un dels primers lingüistes de camp en treballar amb l'ortografia q'eqchi').[5]

SIL[modifica | modifica el codi]

Els investigadors de camp del Summer Institute of Linguistics (SIL) principalment William Sedat en els 1950 i Francis Eachus i Ruth Carlson en 1960, van desenvolupar una ortografia sistemàtica.[6] Encara que ja no es considera estàndard aquesta ortografia seguit circulant en gran part a causa de la popularitat d'alguns texts com la Bíblia protestant produïts pel SIL/Wycliffe bible Translation Project, i àmpliament utilitzat en el llibre d'aprenentatge d'idiomes "Aprendamos kekchí."

ALMG[modifica | modifica el codi]

El Proyecto Lingüístico Francisco Marroquín va desenvolupar una nova ortografia a finals dels 1980 i començament del 1990. Aquest sistema, modificat posteriorment per l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala (ALMG), és ara considerada la manera estandariatzada i oficial d'escriure q'eqchi', almenys a Guatemala.

En l'actual ortografia hi ha 33 grafemes (lletres), cadascuna d'elles s'entén que corresponen a un determinat fonema. Aquests inclouen vocals per separat per a sons llargs i curts, així com les parades glotals que acompanyen certes consonants.

Comparació de les dues principals ortografies[modifica | modifica el codi]

Exemples comparatius de les ortografies ALMG i SIL
ALMG SIL Traducció
maak'a ta chink'ul sa' laa muheb'al aaki'chebal maac'a ta chinc'ul sa' laa muhebal aaqui'chebaal Que res em passi en els seus llocs ombrívols i els seus boscos.
yo chi amaq'ink laj Kachil Petén yo chi amak'inc laj Cachil Petén Carlos viu (està vivint) a Petén.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Guatemala al web del Sistema de Información de los Pueblos Indígenas de América (UNAM)
  2. Lenguas indígenas en riesgo de desparición publicat per l'INALI
  3. Congreso de la República de Guatemala. «Decreto Número 19-2003. Ley de Idiomas Nacionales». ALMG.
  4. [1]
  5. Burkitt, Robert. «Notes on the Kekchí». American Anthropologist, 4, 3, 1902, pàg. 441–63. DOI: 10.1525/aa.1902.4.3.02a00060.
  6. SIL bibliography for Eachus and Carlson

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wilson, Richard. Maya Resurgence in Guatemala: Q’eqchi’ Experiences. Norman: University of Oklahoma Press, 1995. ISBN 0-8061-2690-6. OCLC 31172908. 
Stewart, Stephen. Gramática kekchí. Guatemala: Editorial Académica Centroamericana, 1980. OCLC 318333627. 
Kockelman, Paul. «The Meanings of Interjections in Q’eqchi’ Maya». Current Anthropology, 44, 4, 2003, pàg. 467. DOI: 10.1086/375871.