Regne Mitjà d'Egipte

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tutanchamun Maske.jpg
Dinasties de faraons
a l'Antic Egipte

(Entre parèntesi any aproximat
d'inici, sempre aC)
Període predinàstic
Període protodinàstic
Període arcaic
I (3100) - II (2890)
Regne Antic
III (2686) - IV (2613) - V (2498)
VI (2345)
Primer Període Intermedi
VII (2181) - VIII (2173) - IX (2160)
X (2130) - XI (2133) (Només a Tebes)
Regne Mitjà
XI (Tot Egipte)
XII (2040) - XIII (1786) - XIV (1633)
Segon Període Intermedi
XV (1674) - XVI (1684) - XVII (1650)
Regne Nou
XVIII (1567) - XIX (1320) - XX (1200)
Tercer Període Intermedi
XXI (1085) - XXII (945) - XXIII (730)
XXIV (720) - XXV (716) - XXVI (664)
Primer període persa (525)
Baix imperi
XXVIII (404) - XXIX (399) - XXX (380)
Segon període persa (343)
Període hel·lenístic
Alexandre el Gran (332)
Dinastia ptolemaica (323)
Província romana (30)
Conquesta àrab
Conquesta otomana

L'Imperi Mitjà, també anomenat Regne Mitjà (c. 2050-1750 aC) s'inicia amb la unificació d'Egipte sota Mentuhotep II, a mitjans de la dinastia XI, un fet que comporta l'acabament del denominat Primer període intermedi d'Egipte. Aquesta època comprèn la segona part de la dinastia XI i la dinastia XII.[1] Li va seguir el Segon període intermedi d'Egipte.

Mentuhotep II: el primer intent de submissió dels nomarques[modifica | modifica el codi]

Antic Egipte, Imperis Antic i Mitjà.

Tot i la unificació, sota els governants tebans, els nomarques seguien gaudint de bastant poder dins de les seves terres al començament del període. El primer objectiu de Mentuhotep, després d'haver conquerit la ciutat de Heracleòpolis, va ser aconseguir la dominació efectiva en tot el regne. Per tal d'aconseguir això, va realitzar una sèrie d'intervencions polítiques en els nomós: deposà governadors deslleials o rebels i els reemplaçà per homes fidels, directament designats pel faraó, o s'assegurà la submissió dels altres, sense destituir-los, a més de premiar els addictes. A més subordinà el nomós d'Heracleóplis (rival de Tebes durant el període intermedi) de la ciutat veïna d'Heliòpolis, antic centre religiós.

També va imposar presència militar i va organitzar el sistema administratiu: va restituir els inspectors reials (especialment a Heracleòpolis) i el càrrec de Djati (primer ministre), i va nomenar governadors directes al Baix Egipte, al desert oriental i en la frontera amb Núbia. Malgrat tot, en molts nomós, principalment de l'Egipte Mitjà, només va aconseguir establir un sistema de tipus gairebé feudal, és a dir, de simple llaç de fidelitat nomarca-faraó, sense un govern central directe. A més el rei era assessorat per l'anomenat Consell de Grans . Tot això feia impossible un veritable poder absolut, com el de l'Imperi Antic, i no s'aconseguia tampoc una dominació plena. Mentuhotep va intentar donar la imatge de rei de tot Egipte, com a entitat política i cultural, mitjançant l'adopció de símbols de l'Imperi Antic, com el fet de considerar-se fill de Ra. Pel que fa a la seva activitat militar, va centrar les seves campanyes a Núbia, amb l'objectiu de restablir la rutes comercials i l'explotació minera. L'altre focus d'atenció exterior va ser reforçar les fronteres del delta del Nil per impedir infiltracions de pobles nòmades.

Amenemhet I: el procés de centralització[modifica | modifica el codi]

La dinastia XI va desaparèixer després d'una successió de reis dèbils, fet que va desencadenar una crisi successòria. El djati Amenemhet, originari de l'Alt Egipte, va aconseguir finalment imposar-se després de derrotar un pretendent al tron sorgit a la regió de Núbia. Amenemhet I (1991-1962 aC) va justificar la seva ascensió mitjançant la denominada Profecia de Neferti:

"Llavors un rei vindrà del sud, Ameny de nom, fill de la dona de Ta-Seti , fill de l'Alt Egipte".[2]

Amenemhet I va reforçar activament el centralisme monàrquic, per a la qual cosa va modificar l'extensió dels nomós, va deposar els nomarques que no eren dels seu gust, i també va modificar o suprimir les antigues institucions polítiques i judicials en les quals tenia cabuda la noblesa. Es va traslladar la capital de Tebes a Itytawi, propera a Al Lisht, a l'Egipte Mitjà. Això li va permetre d'imposar un governador no hereditari a Tebes, la capital de l'anterior dinastia, i contenir les ambicions de la noblesa de l'Alt Egipte i del clergat d¡Amon a Tebes.

Amenemhet I, en el seu any 20è de regnat, va nomenar coregent el seu fill Senusret I (Senusert), per evitar problemes successoris i que el traspàs de poder fos progressiu. Així es va establir la pauta de successió seguida per la dinastia. De tota manera el final del regnat d'Amenemhet I va ser violent, ja que va morir assassinat per una conspiració de l'harem. No obstant això Senusret I, que es trobava combatent contra els libis, es va imposar i la línia dinàstica no es va interrompre. Aquest fet seria inspiració de diverses obres: Instruccions d'Amenemhet I al seu fill Senusert I (anàlisi política) i El relat de Sinuhé, obra cabdal de la literatura egípcia.

Cuix (Núbia)[modifica | modifica el codi]

Articles principals: Regne de Cuix i Núbia

L'activitat militar exterior va començar a desenvolupar-se plenament cap al final del regnat d'Amenemhet I (durant la coregencia del seu fill Senusret I), un cop apaivagats els conflictes interns. A Cuix es realitzaren campanyes periòdiques en les que es prenien els enclavaments d'accés a les mines d'or, coure i pedra (alabastre, diorita) i s'establiren guarnicions militars permanents i colònies egípcies, amb la qual cosa s'inicià el procés de penetració cultural. El faraó més actiu pel que fa a l'expansió cap a Cuix fou Senusret I (1962-1928), que arribà a la tercera cascada. La principal fortalesa i guarnició es va construir a Buhen, a l'altura de la segona cascada. Senusret III (1878-1842) al seu torn va dirigir activament la construcció de fortaleses. La província de Cuix depenia del governador de Siena, situada al punt més austral de l'Alt Egipte. Més tard, arran de les reformes administratives de Senusret III, Cuix dependria d'un visir propi.

Al-Faium[modifica | modifica el codi]

Al-Faium és el nom modern d'un llac que sorgeix a l'oest del riu Nil a partir d'un dels seus braços. Els seus noms egipcis eren Mer-UER (traduït al grec com Moeris) i Sha-resy. Un del principals objectius econòmics de la dinastia XII va ser potenciar el seu rendiment agrícola. Ja el trasllat de la capital a Itytauy, sota Amenemhet I, reflecteix l'especial interès per la regió, i des Senusret I (c. 1962-1928) hi ha constància de l'expansió agrícola, paral·lelament a la realització d'obres de regadiu i regulació de les aigües, ia la construcció de noves ciutats. Gràcies a les obres de reg es va assolir un gran desenvolupament el cultiu de blat, lli i vinya;[3] també destacava l'explotació pesquera. El més ambiciós projecte d'irrigació data del regnat de Senusret II (c. 1895-1878), que incloïa un dic amb rescloses per al drenatge, i activitat urbanística. El projecte hidràulic seria finalitzat durant el regnat d'Amenemhet III (Amenemes III) (c. 1842-1797). Aquest últim és el regnat més pròsper de la dinastia XII, a causa en gran part a les grans inundacions que es van registrar en ell. La principal ciutat del Faium era Cocodrilòpolis (nom grec) o Per-Sebek (nom egipci; ambdós signifiquen Ciutat del Cocodril). Era el principal centre de culte a Sobek, el déu cocodril; de fet el llac tenia una important quantitat de cocodrils. L'especial interès d'Amenemhet III per aquesta zona es va veure reflectit en la construcció del seu propi complex funerari (molt admirat pels grecs, i conegut per ells com «El Laberint») no gaire lluny de la zona, o en l'erecció de dos estàtues seves a l'entrada del canal que unia el llac amb el Nil

Característiques culturals i artístiques[modifica | modifica el codi]

Estatueta d'Iby-ref, nomarca de l'Imperi Mitjà.

La principal característica de l'Imperi Mitjà, en contrast amb períodes anteriors, fou que, malgrat el centralisme polític, s'observa en les expressions artístiques una tendència cap a una representació "humanitzada" de la reialesa. L'art de l'Imperi Mitjà es caracteritza pel major realisme en general, i en particular en els retrats, i aquest mateix criteri el va imitar la noblesa egípcia.

Canvis religiosos[modifica | modifica el codi]

A la religió s'observa el gran ascens dels déus de Tebes, la nova capital, en particular Amon. Cada ciutat tenia una tríada de déus (en general una tríada divina consta d'un pare, una mare i un fill), en el cas de Tebes eren Amon-Mut-Khonsu. Amon es va convertir en déu protector de la monarquia i de l'estat, i els grans sacerdots d'Amon adquiriren gran influència.

Activitat comercial[modifica | modifica el codi]

Destaca la relació amb els dos centres comercials més importants de la Mediterrània Oriental: l'illa de Creta (en l'actual Grècia) i la ciutat de Biblos (en l'actual Líban). Creta era la principal potència naval de l'època, i la seva principal producció era la ceràmica, molt estimada a Egipte. Biblos, proveïa de fusta a Egipte, i la seva relació oscil·lava entre l'aliança comercial i el vassallatge. De fet Senusret III (1878-1842 aC) va realitzar campanyes militars contra Biblos, que permeteren l'establiment de l'hegemonia egípcia a la regió.

Un altre dels principals fronts comercials era la Mar Roja. El principal client era Punt (identificat amb l'actual Somàlia), país productor d'encens, un producte que arribava a Egipte a través dels ports del mar Roig. En el regnat de Senusret I (c. 1962-1928 aC) es va construir un canal que unia la Mar Roja amb un dels braços del Nil, un fet que possibilitava la connexió entre les mars Roja i Mediterrània.

També es va promoure l'activitat comercial amb Cuix, tot i que el principal interès dels egipcis era la seva explotació minera.

El regnat d'Amenemhet II (c. 1928-1895 aC) és considerat el més pròsper pel que fa a comerç internacional de la dinastia XII.

Cronograma[modifica | modifica el codi]

Dinastia XII d'Egipte Dinastia XI d'Egipte Mentuhotep II

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. No hi ha unanimitat en la classificació dels períodes de la història de l'antic Egipte. Així, en el llibre The Oxford History of Ancient Egypt s'estima que l'Imperi Mitjà comprèn les dinasties XI, XII, XIII i XIV.
  2. Citat a Alejandra R. Cersósimo El Reino Medio en Egipto: La figura de Amenemhat III (2000) - Enllaç extern a la bibliografia. Neferti: nom femení, és a dir que es tracta d'una profetessa. Ameny : abreviatura d'Amenemhet.
  3. La vinya no era molt comú a Egipte, excepte en l'àrea mediterrània i a Al-Faium. Pel que fa a begudes alcohòliques el principal consum egipci era la cervesa, i l'ordi era un cultiu molt estès.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regne Mitjà d'Egipte


Període precedent Període Període següent
Primer període intermedi Imperi Mitjà
Dinasties: XI XII
Segon període intermedi