Viquipèdia:Preguntes seleccionades dels Jocs Olímpics
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs
Articles destacats del Portal:Jocs Olímpics[modifica]
Els Jocs Olímpics d'estiu són un competició internacional multiesportiva disputada cada quatre anys i organitzada pel Comitè Olímpic Internacional. Es tracta d'una de les competicions més prestigioses i amb més audiència arreu del món.
Els competidors hi participen representant el seu Comitè Olímpic Nacional respectiu, que solen representar estats independents, tot i que també hi prenen part diverses nacions sense estat.
Llegiu més...
{{Gener_article_Olímpic}} - discussió - modifica - historial
Els Jocs Olímpics d'Hivern són un dels dos tipus de realització dels Jocs Olímpics, els esdeveniments esportius més importants del món, al costat dels Jocs Olímpics d'Estiu. Els Jocs Olímpics d'Hivern es realitzen cada quatre anys i agrupen als esports d'hivern. Els Jocs Olímpics d'Hivern van néixer en 1924 com la Setmana Internacional d'Esports d'hivern, realitzats pels Jocs Olímpics de París 1924 en la ciutat francesa de Chamonix. Posteriorment, el Comitè Olímpic Internacional els reconeixeria com els Primers Jocs Olímpics. Els Jocs d'Hivern es van realitzar, des de llavors fins ara, cada quatre anys en conjunt amb els Jocs Olímpics d'Estiu, fins als Jocs Olímpics de Albertville 1992. El Comitè Olímpic Internacional va decidir, en 1986, realitzar els Jocs d'Hivern els anys parells que no haguessin Jocs d'Hivern, fet que va començar amb els Jocs Olímpics de Lillehammer 1994. Els pròxims Jocs Olímpics d'Hivern es realitzaran a Torí, Itàlia, el febrer de 2006. La ciutat canadenca de Vancouver serà l'amfitriona dels Jocs en l'any 2010.
Llegiu més...
{{Febrer_article_Olímpic}} - discussió - modifica - historial
Els XX Jocs Olímpics d'hivern es van disputar a Torí, Itàlia entre el 10 i el 26 de febrer de 2006. L'última vegada que Itàlia havia organitzat uns Jocs Olímpics havia estat el 1960, a Roma. Anteriorment Itàlia havia acollit els Jocs Olímpics a Cortina d'Ampezzo el 1956.
En aquests Jocs van participar 2.633 esportistes (1.627 homes, 1.006 dones). El símbol dels Jocs correspon a una versió estilitzada de la Mole Antonelliana, el símbol arquitectònic de Torí, format per cristalls de gel que representen el cel, la neu i el progrés. Les mascotes van ser Neve, un floc de neu, i Gliz, una galleda de gel, mentre el tema oficial de l'esdeveniment va ser «Va'», interpretat per Claudio Baglioni.
Llegiu més...
{{Març_article_Olímpic}} - discussió - modifica - historial
L'Olimpíada Popular de Barcelona havia de ser un esdeveniment esportiu alternatiu als Jocs Olímpics de Berlin de 1936 que finalment no es va dur a terme per l'inici de la guerra civil espanyola.
Barcelona es va presentar com a candidata a organitzar els Jocs Olímpics de 1936. Després de l'èxit de l'Exposició Internacional de 1929, es considerava la ciutat ideal per a organitzar uns Jocs. La situació política en 1931, data de la designació, era força convulsa a Espanya i el COI es va decantar per Berlín com a ciutat designada per organitzar l'onzena cita olímpica de l'era moderna. Alemanya era en aquell moment un país democràtic i no va ser fins 1933 que van arribar els nazis al poder i van establir el Tercer Reich.
Llegiu més...
{{Abril_article_Olímpic}} - discussió - modifica - historial
Els Jocs Olímpics de 1992 o Jocs Olímpics de Barcelona 1992, són els Jocs Olímpics celebrats a la ciutat de Barcelona, a Catalunya, l'estiu de 1992.
La cerimònia inaugural va tenir lloc al remodelat Estadi Olímpic de Montjuïc (al que posteriorment, se li va donar el nom de Lluís Companys), que tot i que va ésser inaugurat en ocasió de l'Exposició Universal de 1929, fou renovat completament per tal d'acollir els Jocs Olímpics de Barcelona'92, conservant només la façana.
Amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, al voltant d'aquest estadi, s'hi aixecà l'Anella Olímpica, formada per les piscines Picornell, les piscines de salts de Montjuïc, el camp de hoquei de Pau Negre, el Palau Sant Jordi, l'edifici de l'INEFC i d' altres instal·lacions.
També es construïren noves instal·lacions arreu de la ciutat com el poliesportiu de l'Espanya Industrial al barri d'Hostafrancs on es desenvoluparen les competicions d'halterofília.
Els Jocs Olímpics es van caracteritzar per la seva descentralització en diferents subseus properes a la ciutat que van suposar un important esforç de renovació d'infraestructures i de divulgació de la imatge de la ciutat a tot el món.
Per aquest motiu es construïren diferents viles olímpiques per als atletes, al Poblenou, Montigalà (Badalona), entre altres.
Llegiu més...
{{Maig_article_Olímpic}} - discussió - modifica - historial
Els Jocs Olímpics d'estiu de 1906, també anomenats Jocs Intercalats es van celebrar a Atenes, Grècia entre el 22 d'abril i el 2 de maig de 1906. Actualment no són oficialment reconeguts com a Jocs Olímpics, tot i que en el seu moment s'organitzaren com a tals. Les medalles entregades tampoc són reconegudes pel COI.
Llegiu més...
{{Juny_article_Olímpic}} - discussió - modifica - historial
Pierre de Coubertin (1 de gener de 1863 - 2 de setembre de 1937), nascut com Pierre de Frédy, va ser un pedagog francès i historiador, mundialment famós per ser el fundador dels Jocs Olímpics moderns.
Biografia[modifica]
Nascut a París (França) i provinent d'una família benestant, el pare de Coubertin, desitjava que el seu fill fos militar, però el seu temperament sensible, va xocar amb la dura disciplina de l'Acadèmia Militar de Saint-Cyr. De cop i volta, va penjar les armes i estudià pedagogia.
Marxà al Regne Unit a perfeccionar els seus estudis, on conegué la singular doctrina del Cristianisme muscular, que tractava de la recerca de la perfecció espiritual per mitjà de l'esport i la higiene. Un dels més destacats seguidors d'aquesta ideologia era el pastor anglicà Thomas Arnold. Pierre es converteix en el seu deixeble.
Llegiu més...
{{Juliol_article_Olímpic}} - discussió - modifica - historial
L'Estadi Olímpic d'Atenes "Spyros Louis" (Ολυμπιακο Σταδιο της Αθηνας "Σπυρος Λουης", Olympiako Stadio Athinas "Spyros Louis" en grec) és l’estadi principal del Complex Olímpic d'Esports d'Atenes (OAKA), en la ciutat d'Atenes, Grècia. En aquest estadi es van realitzar les cerimònies d'obertura i clausura dels Jocs Olímpics d'Atenes 2004.
L'estadi té una capacitat màxima de 75.000 espectadors. No obstant això, per a les cerimònies olímpiques aquest nombre es va reduir a 72.000, i per a les competicions d’atletisme fins els 56.700 espectadors.
Llegiu més...
{{Agost_article_Olímpic}} - discussió - modifica - historial
Els I Jocs Olímpics d'Estiu es van celebrar a Atenes, Grècia entre el 6 d'abril i el 15 d'abril de 1896. Hi van participar 200 atletes masculins (no hi havia participació femenina) de 14 països, competint en 9 esports i 43 especialitats.
Antecedents[modifica]
Sota l'impuls del baró Pierre de Coubertin, el Comitè Olímpic Internacional va realitzar les seves primeres sessions a París el juny de 1894. Va ser allí que es va decidir que Atenes seria la seu de de els primers Jocs Olímpics.
Abans de 1894, el grec Evagelios Zappas va organitzar, a mitjan segle xix, quatre esdeveniments precursors dels Jocs Olímpics de l'era moderna, els anys 1859, 1870, 1875 i 1889.
Els Jocs van estar a punt de ser traslladats a Budapest per falta de fons per a organitzar-los, però l'home de negocis grec George Averoff va pagar la reconstrucció de l'estadi Panathinaiko, construït el 330 aC. Amb aquest finançament, el govern grec va aconseguir completar la resta de les obres necessàries per als Jocs.
Llegiu més...
{{Setembre_article_Olímpic}} - discussió - modifica - historial
Els III Jocs Olímpics d'Estiu es van celebrar a Saint Louis, Estats Units entre l'1 de juliol i el 23 de novembre de 1904. Originàriament s'atorgà l'esdeveniment a la ciutat de Chicago, però la Louisiana Purchase Exposition (l'Exposició Universal) no acceptà un altre event internacional durant les mateixes dates. La ciutat de Saint Louis començà a pressionar amb l'amenaça d'unes competicions esportives paral·leles i finalment, el baró Pierre de Coubertin acceptà atorgar els jocs a la ciutat de Louisiana.
Saint Louis va repetir els mateixos errors que quatre anys abans havia comès París. Les competicions es reduïren a una simple exhibició cultural més dins l'Exposició i es perllongaren durant cinc llargs mesos. A més, les competicions se barrejaren amb altres competicions esportives menors que també reberen l'apelatiu d'olímpiques. Hi prengueren part prop de 700 atletes, vuit d'ells dones. Foren els primers Jocs en els que s'entregaren medalles d'or, argent i bronze.
Llegiu més...
{{Octubre_article_Olímpic}} - discussió - modifica - historial
La XI edició dels Jocs Olímpics d'estiu de l'era moderna es va portar a terme a Berlín, Alemanya entre l'1 i el 16 d'agost de 1936. Van participar 4.066 esportistes (3.738 homes i 328 dones) de 49 països competint en 19 esports i 129 especialitats.
La ciutat de Berlín va ser seleccionada com seu el maig de 1931, més d'un any abans de l'arribada de Hitler al poder. Cap ressaltar la primera intenció de boicot als jocs per part de l'equip dels Estats Units, però finalment van optar per participar.
Hitler va aprofitar la instància esportiva per a demostrar al món la magnificència del nazisme i va encarregar un elaborat programa propagandístic al ministre de propaganda Joseph Goebbels qui al seu torn va encarregar la posada en escena a Albert Speer i la supervisió i filmació a la fotògrafa Leni Riefenstahl. L'1 d'agost, durant la inauguració dels Jocs Olímpics de Berlín, com una mostra de la grandesa del poder alemany, el Dirigible Hindenburg va sobrevolar l'estadi olímpic moments abans de l'aparició de Adolf Hitler.
Llegiu més...
{{Novembre_article_Olímpic}} - discussió - modifica - historial
Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1932 es van celebrar a Los Angeles, Califòrnia (Estats Units) entre el 30 de juliol i el 14 d'agost de 1932.
Els Jocs Olímpics van tornar als Estats Units després de no sortir del vell continent durant 28 anys, no obstant això, l'impressionant viatge fins a la llunyana costa oest i el fet que la 'Gran Depressió Econòmica' seguia assotant al país amfitrió i al món, va provocar que es reduís el nombre de països i esportistes participants, especialment del Vell Continent.
Així de 46 nacions concorrents en l'olimpíada anterior es va descendir a 37 i d'atletes de 3.014 a 1.328. El torneig de futbol va haver de cancel·lar-se per la falta d'equips. El COI va haver de brindar ajuda econòmica per als esportistes al proveir aliment i transport. Aquesta situació, va provocar una controvèrsia perquè al llegendari Paavo Nurmi, nou vegades medallista d'or, se li va prohibir participar en els seus quarts jocs degut al fet que al rebre ajuda en efectiu per al seu viatge, hagués deixat de tenir el status d'esportista amateur, la qual cosa era totalment vetat pel COI. El finlandès va reclamar que havia realitzat moltes despeses per a viatjar a una competència a Alemanya, però l'organisme de totes maneres li va impedir poder elevar el seu impressionant total de medalles daurades a 12.
Llegiu més...
{{Desembre_article_Olímpic}} - discussió - modifica - historial