Cos d'Agents Rurals

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióCos d'Agents Rurals
Agentsrurals escut.png Agents Rurals.svg
Agents rurals.jpg
Dades base
Abreviació CAR
Especialitat Vigilància, control, protecció, prevenció integral i col·laboració en la gestió del medi ambient
Història
Estatus legal en actiu
Predecessor Cos d'Auxiliars de Boscos (1939)
Agents Forestals de la Guarderia Forestal de l'Estat (1980)
Agents Forestals de la Guarderia Forestal de l'ICONA (1980)
Guardes de Reserva (2007)
Fundació 10 novembre 1986
Activitat
Zona on actua Catalunya Catalunya, llevat Val d'Aran
Membres 487 (2016)
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Director Marc Costa i Trachsel
Depèn de Generalitat de Catalunya, Departament d'Agricultura

Web Lloc web oficial

Modifica dades a Wikidata

El Cos d'Agents Rurals és un cos d'administració especial de la Generalitat de Catalunya, actualment adscrit al Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Els i les membres del Cos d'Agents Rurals són funcionaris de carrera que tenen la condició d'agents de l'autoritat i de policia judicial genèrica en l'exercici de llurs funcions i als efectes establerts legalment. Dins d'aquest marc, els seus membres resten subjectes a la normativa bàsica de l'Estat i a la legislació sobre la funció pública de la Generalitat de Catalunya.

Creat per la Llei 9/1986, de 10 de novembre, de Cossos de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya, amb Jordi Pujol i Soley com a President i Josep Miró i Ardèvol com a Conseller del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. El Cos d'Agents Rurals enllaça, com agents forestals, amb la Guarderia Forestal de l'Estat, traspassada pel Reial Decret 1950/1980,[1] del 31 de juliol de Presidència del Govern espanyol, i també amb la tradició del Servei Forestal de la Generalitat de Catalunya creat el 25 de gener de 1932, que havia tingut com a precedent el del mateix nom creat per la Mancomunitat de Catalunya, el qual va exercir les seves funcions fins al 1923.

Disposa de desplegament territorial que abasta totes les comarques catalanes, llevat de la Val d'Aran, on les competències les assumeix el Consell General d'Aran. Està estructurat territorialment en àrees bàsica, regional i general, disposa d'àrees d'especialització amb temàtiques de treball específiques, de grups de suport transversals a les àrees, i de grups especials per a comeses determinades.

Desenvolupant competències incloses a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, el Cos d'Agents Rurals té atribuïdes les competències de vigilància, control, protecció, prevenció integral i col·laboració en la gestió del medi ambient. La Llei 17/2003 n'estableix l'estructura i en determina les seves funcions en matèria de gestió forestal, cinegètica, piscícola i d'incendis forestals, entre altres aspectes.

El Cos d'Agents Rurals exerceix les funcions en el marc de les atribucions del departament competent en matèria de medi ambient i en aplicació de la legislació vigent en aquesta matèria, alhora que per virtut de convenis amplia el seu àmbit competencial a determinades matèries d'altres departaments de la Generalitat de Catalunya.

Contingut

Dades bàsiques[modifica | modifica el codi]

Efectius[modifica | modifica el codi]

El nombre màxim d'efectius reals operatius del Cos d'Agents Rurals a finals d'un any natural és de 522 (el 2010),[2] puntualment ha arribat a 523 (el 2008)[3] i en funció de les convocatòries s'ha anat incrementant, per contra entre convocatòries s'ha anat perdent efectius. Per altra banda, la vinculació dels professionals ha estat majoritàriament de funcionari i unes poques places estaven cobertes per personal interí. Actualment no hi ha interins al Cos.

Vinculació dels membres del Cos d'Agents Rurals
Funcionariat 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Funcionaris 364 358 355 491 496 488 484 510 507 501 499 496 487
Interins 33 33 44 16 25 32 38 1 0 0 0 0 0
Total 397 391 399 507 521 520 522 511 507 501 499 496 487

La distribució de les places dotades al Cos d'Agents Rurals, d'acord amb els Pressupostos de la Generalitat de Catalunya, és:

Dotació de places d'Agents Rurals als pressupostos de la Generalitat de Catalunya
Grup 2007[4] 2008[5] 2009[6] 2010[7] 2011[8] 2012[9] 2013 2014[10] 2015[11] 2016 2017[12]
A 0 0 0 0 0 0 0 0 0
B 0 0 0 0 0 0 0 0 0
C 343 427 339 334 392 395 393 392 521
D 157 73 186 191 133 130 126 126 2
Places 500 500 525 525 525 525 519 518 523

Proporció de gènere[modifica | modifica el codi]

Proporció de gènere al Cos d'Agents Rurals al decenni 2004-2013
Proporció de gènere al Cos d'Agents Rurals

La proporció d'homes al Cos d'Agents Rurals és predominant, tot i que les darreres promocions s'hi han incorporat un major % de dones. Cal tenir en compte que per reglament del Cos d'Agents Rurals, es practica una discriminació positiva de la dona per tal de compensar aquest dèficit, en conseqüència hi ha accions d'informació, orientació, motivació i assessorament o d'altres procediments que facilitin i fomentin la participació de les dones en les convocatòries d'accés a les diverses categories del Cos d'Agents Rurals, i també la formació i la promoció professionals.

Proporció de gènere al Cos d'Agents Rurals
Gènere 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Dona 31 7,81% 31 7,93% 32 8,02% 55 10,85% 56 10,75% 57 10,96% 60 11,49% 58 11,35% 58 11,44% 57 11,38% 57 11,42% 55 11,09% 56 11,50%
Home 366 92,19% 360 92,07% 367 91,98% 452 89,15% 465 89,25% 463 89,04% 462 88,51% 453 88,65% 449 88,56% 444 88,62% 442 88,58% 441 88,91% 431 88,50%
Total 397 391 399 507 521 520 522 511 507 501 499 496 487

Estadístiques d'actuacions[modifica | modifica el codi]

Les funcions del Cos d'Agents Rurals queden reflectides en les actuacions que efectua segons els diferents àmbits materials distribuïts en 8 conceptes, entre els quals cal destacar la de caça i protecció dels animals i la d'incendis forestals, que actualment requereixen un nombre d'intervencions major. Pel que fa al tipus d'actuació, les tasques d'inspecció són les més habituals a tots els àmbits. Els conceptes en què es distribueixen són:

  • Incendis Forestals. Correspon a mesures d'inspecció de prevenció d'incendis forestals i les derivades d'accions en col·laboració en la gestió i d'intervenció en incendis forestals. El desenvolupament normatiu i d'actuació efectuat en matèria de prevenció d'incendis forestals ha obligat a una major activitat inspectora i repartida al llarg de l'any, a diferència de l'inici que estava centrat en un determinat període de l'any.
  • Caça i Protecció d'Animals. És el concepte amb un increment major. Cal atribuir-ho en bona part a la recollida i el transport de fauna, els censos de fauna i les investigacions sobre ús de verins i arts il·legals i sobre la mort d'espècies protegides, que, a més, han motivat l'augment dels atestats en aquesta matèria. Cal tenir en compte que a partir de l'any 2007 el Cos d'Agents Rurals assumeix la col·laboració en la gestió en els espais cinegètics de gestió pública i el seu personal s'integra directament o indirectament al Cos.
  • Pesca Continental. Aquest concepte l'any 1996 era compartit amb pesca marítima on no es diferenciava per medi aquàtic, cal entendre que part de les dades 1996 són pesca marítima. L'any 2009 va ser una de les àrees en què es va treballar més intensament a causa de l'entrada en vigor de la vigent Llei de pesca, per tornar a la normalitat posteriorment. Les infraccions més comunes són la manca de llicència de pesca, la manca de permís per a les zones de pesca controlada i la utilització d’esquers prohibits.
  • Pesca Marítima. En aquest concepte s'inclou tant la pesca professional com recreativa, de seguiment i control del furtivisme i de vigilància d'espais naturals protegits amb medi marí.
  • Circulació Motoritzada. Accions de seguiment de la normativa de regulació de l'accés motoritzat al medi natural, on les infraccions més freqüents són per circular per vials prohibits, o per circular camps a través.
  • Medi Ambient. El 1996 no existia aquest concepte, les actuacions que es feien quedaven en el concepte altres actuacions. Les actuacions se centren en la inspecció d'abocaments de residus, especialment de runes, crema de residus i abandonament de vehicles, i d'inspeccions d’activitats extractives.
  • Recursos Forestals. Participa activament en la col·laboració en la gestió administrativa de la tramitació d'expedients d'aprofitament forestal, que va minvant pel canvi de tarannà amb la potenciació de la gestió privada planificada. L'activitat inspectora es concentra principalment en el control dels aprofitaments forestals i de les plagues forestals, i també del canvi d'ús del sòl, d'obertura de pistes i construccions en terrenys forestals, així com sobre la flora amenaçada, protegida i darrerament amb la flora exòtica invasora.
  • Altres actuacions. Autèntic calaix de sastre on destaca:
    • Les activitats divulgatives i de sensibilització escolar. Aquestes activitats divulgatives impartides a milers d'alumnes, sobre la prevenció en el medi ambient que han estat organitzades pel cos d'Agents Rurals.
    • Les activitats d'atenció i assistència ciutadana. Destaca especialment en l'assistència ciutadana, com a conseqüència dels efectes de la nevada del mes de març de 2010 sobre la ciutadania. Aquestes actuacions van consistir en el trasllat de malalts a centres hospitalaris, el rescat de vehicles immobilitzats, la detecció de línies elèctriques afectades pel temporal i el trasllat de tècnics i equipament per a la recuperació dels repetidors de telefonia de la demarcació de Girona.
    • Les actuacions dels grups de suport aeri. Que compren accions de vigilància, detecció i perimetració d'incendis forestals, el seguiment d'activitats extractives, les infraccions urbanístiques i els treballs de fotografia aèria, entre altres.
    • Les actuacions dels grups de suport de muntanya. Accions de suport a la fauna amb la col·locació de càmeres per al seguiment de nius, o la instal·lació de plataformes per a la reconstrucció de nius, i el mostreig en nius d’espècies protegides. També fan seguiments d'activitats esportives en alta muntanya, com ara l’esquí de travessa, i les vies d'escalada en espais protegits i zones sensibles.
Actuacions anuals del Cos d'Agents Rurals per matèries
Actuacions Incendis Forestals  % Caça i Protecció d'Animals  % Pesca Continental  % Pesca Marítima  % Circulació Motoritzada  % Medi Ambient  % Recursos Forestals  % Altres actuacions  % TOTALS
1996 11.358 11,03% 18.483 17,95% 9.843 9,56% 2.240 2,18% 34.898 33,90% 26.125 25,38% 102.947
1998 38.961 30,89% 22.216 17,61% 10.006 7,93% 4455 3,53% 2.785 2,21% 5.267 4,18% 32.081 25,44% 10.350 8,21% 126.121
2007 26.350 24,13% 31.729 29,06% 8.150 7,46% 170 0,16% 5.673 5,20% 7.949 7,28% 15.418 14,12% 13.755 12,60% 109.194
2008 25.539 19,00% 45.202 33,64% 11.003 8,19% 556 0,41% 4.507 3,35% 11.538 8,59% 18.664 13,89% 17.380 12,93% 134.389
2009 30.696 20,56% 49.876 33,41% 14.510 9,72% 622 0,42% 6.167 4,13% 10.451 7,00% 16.751 11,22% 20.200 13,53% 149.273
2010 29.034 21,59% 44.979 33,44% 9.832 7,31% 409 0,30% 6.165 4,58% 10.471 7,78% 15.558 11,57% 18.144 13,49% 134.509
2011 28.680 20,98% 46.042 33,68% 11.473 8,39% 934 0,68% 5.757 4,21% 8.827 6,46% 14.564 10,65% 20.441 14,95% 136.718
2012 41.696 29,39% 43.349 30,56% 9.063 6,39% 918 0,65% 5.725 4,04% 6.768 4,77% 13.765 9,70% 20.586 14,51% 141.870
2013[13] 37.543 22,71% 55.578 33,62% 9.996 6,05% 1.160 0,70% 7.759 4,69% 7.903 4,78% 17.561 10,62% 27.820 16,83% 165.320
2014[14] 49.292 27,51% 58.949 33,34% 9.479 5,36% 1.559 0,88% 6.517 3,69% 6.934 3,92% 18.021 10,19% 26.678 15,12% 177.429

De mitjana, s'efectuen unes 135.000 actuacions anuals, una gran part relacionades amb la gestió de la fauna salvatge a Catalunya. Els agents rurals interposen de mitjana anual unes 4.000 denúncies per motius que van des de la caça sense llicència fins a edificacions en espais naturals, la majoria són infraccions administratives, però les més greus, unes 250, es condueixen per la via penal i acaben en mans de la fiscalia o dels jutjats. Per altra banda, anualment es recullen 2.500 animals, dels quals una cinquantena són d'espècies exòtiques com serps i porcs vietnamites.[15]


Funcions[modifica | modifica el codi]

El Cos d'Agents Rurals exerceix funcions de:

Vigilància, inspecció i col·laboració en la gestió[modifica | modifica el codi]

Les accions de vigilància en general, inspecció d'activitats i la col·laboració en la gestió que efectua l'administració forestal constitueix el gruix principal de les actuacions dels agents rurals (vegeu Estadístiques d'actuacions). Aquestes s'efectuen en el marc de les atribucions del departament competent o d'acord amb les competències d'altres departaments i d'altres administracions públiques. En concret suposa:

  • Funció de vigilància. Enfocada a la prevenció i relacionada amb els aspectes d'assessorament i informació. Compliment de la normativa. Per tal de complir aquesta funció és important conèixer la normativa i els procediments administratius.
  • Funció d'inspecció. Són tasques que s'efectuen en qualitat d'agents de l'autoritat d'investigació ordinària, identificació de persones, aixecament d'actes, comisos, mesures cautelars, recollida de proves. Es poden realitzar d'ofici o a instàncies de l'Autoritat Judicial o dels serveis jurídics del departament. aquesta acció és molt variada en funció de la matèria:
  • Fauna: Que poden ser:
1.- Control de la captura, la tinença, l'exhibició i la comercialització de fauna autòctona, exòtica i de companyia. Seguiment de les instal·lacions dedicades a la taxidèrmia, dels centres de cria en captivitat i dels nuclis zoològics.
2.- Inspecció de valoració de danys en els conreus o en el bestiar.
3.- Inspecció de protecció dels animals contra qualsevol acció de maltractament contra la fauna protegida així com els animals domèstics i de companyia.
4.- Captura de fringíl·lids.
  • Caça: Caça menor o major, repoblacions, règim cinegètic dels espais...
  • Pesca: Pesca continental, pesca marítima...
  • Incendis forestals:[16] Que poden ser:
Funció de prevenció d'incendis:
1.- Aplicació i seguiment de la normativa que regula la prevenció que ens és pròpia.
2.- Inspeccions al llarg de tot l’any de les infraestructures del territori.
3.- Regulació d’autoritzacions i comunicacions per fer foc durant tot l'any. Des del 2001 Els Caps d'Àrea Bàsica del Cos d'Agents Rurals (abans Caps de Comarca) tenen delegació de signatura en resolució de determinats supòsits d'activitats que generin risc d'incendi forestal.
4.- Coordinació amb entitats de línies elèctriques i carreteres, ajuntaments, ADF.
5.- Aplicació del procediment operatiu anomenat "Pla Alfa".
6.- Control i col·laboració en la realització de cremes controlades.
Funció d’assistència quan l’incendi s’ha declarat:
1.- Incendi actiu. Avaluació de superfície i afectació.
2.- investigació de les causes de l'incendi des del primer moment.
  • Forestal: Aprofitaments forestals, canvis d'ús, flora protegida, verd nadalenc...
  • Espais naturals: Acampades, normes específiques, construccions il·legals...
  • Impacte ambiental: Residus, activitats extractives, aigües...
  • Accés motoritzat al medi natural/camins ramaders: Circulació motoritzada en terrenys forestals, camins ramaders...
  • Participació en els diferents Plans d'Emergència i Protecció Civil que tenen incidència amb el medi natural.
  • Funció de col·laboració en la gestió. Participació i col·laboració seguint les directrius dels tècnics competents del departament per tal d'aconseguir els objectius marcats per aquests tècnics i/o en les disposicions legals.

Investigació[modifica | modifica el codi]

Els Agents Rurals investiguen les infraccions que es cometin en l'àmbit de les seves funcions, amb la finalitat d'esbrinar-ne l'abast, les causes i els presumptes autors o col·laborar en la investigació amb els òrgans o organismes que en tenen la competència per raó de la matèria.

Informació i assessorament als ciutadans[modifica | modifica el codi]

El Cos d'Agents Rurals, com a cos especialitzat en la gestió del medi natural, porta a terme accions de divulgació en forma de consells i normes de seguretat[17] ja sigui en matèria de:

1.- Accés motoritzat al medi natural.[18]
2.- Exercici de la caça.[19]
3.- Per gaudir dels espais naturals.[20]
4.- Tenir precaució davant dels incendis forestals.[21][22]
5.- Protecció d'animals.[23][24][25]

Aquestes són:

  • Funcions d'informació i assessorament a la ciutadania quant a les conductes respectuoses envers el medi ambient.
  • Funcions d'assessorament, en allò que sigui competència seva, als titulars d'explotacions agrícoles, ramaderes i forestals, amb l'objectiu que els aspectes relacionats amb el medi natural siguin gestionats correctament.

Divulgació i educació ambiental[modifica | modifica el codi]

El Cos d'Agents Rurals contribueix a l'aplicació de la normativa ambiental, mitjançant actuacions d'assessorament i conscienciació ciutadana, impulsar conductes respectuoses envers el medi natural, i duu a terme actuacions de divulgació i d'educació ambiental fonamentades en els principis de corresponsabilització i sostenibilitat. Les activitats de divulgació i sensibilització ambiental han estat des dels inicis dels Cos d'Agents Rurals una activitat de base que, sense coordinar-se i/o vincular-se, s'ha efectuat arreu de les comarques, com són:

  • Els alliberaments de fauna, cas d'alguns rapinyaires. En aquest cas, són ocells recuperats en un centre de recuperació de fauna salvatge i una vegada està en condicions de retornar al medi natural, es fa coincidir amb una activitat escolar o popular de manera que la població en gaudeixi de l'experiència, alhora que la respecti.
  • En el cas d'espècies irrecuperables, aquestes participen en programes educatius.[26][27]
  • Participació en fires i actes divulgatius. Com construcció de caixes-niu.[28]

A partir de 2008 el Cos d’Agents Rurals, d'acord amb la Llei del Cos, promou la sensibilització i l’educació ambiental[29] mitjançant xerrades a escoles, sortides al bosc, alliberaments de fauna, exposicions en fires i festes, en alguns casos adreçades a col·lectius específics[30] però bàsicament adreçades als centres escolars.[31] A finals de 2013 es fa balanç dels cinc anys (des del 2008) del programa de sensibilització i educació ambiental del CAR, en total s'han realitzat 4.019 actuacions d'educació ambiental, bàsicament xerrades informatives adreçades a un total de 103.328 alumnes.[32]

A partir del 21 de març de 2015, coincidint amb el Dia Internacional dels Boscos, el Cos d'Agents Rurals es dota del compte reservat "@agentsruralscat"[33] a la xarxa social twitter amb la finalitat de d'informar, divulgar i posar en valor la feina que fan els Agents Rurals.[34]

Història[modifica | modifica el codi]

El nom d'agents rurals és recent (1986) creat per la Generalitat de Catalunya, a partir dels agents forestals transferits per l'administració central de l'Estat i els agents forestals creats per l'administració autonòmica.

Amb els traspassos a la Generalitat en matèria de conservació de la natura (Reial Decret 1950/1980, de 31 de juliol), els col·lectius d'agents forestals transferits (que provenien de 4 orígens diferents: del cos de Guarderia pròpia de l'ICONA, del Cos de Guarderia Forestal de l'Estat, de la Guarderia procedent del Marroc -a extingir, una sola persona n'era membre a Catalunya-, i de Producció Vegetal), es fusionen com agents forestals de la Generalitat de Catalunya en règim de funcionari i s'integren a la Direcció General del Medi Rural[35] del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Tot i aquesta integració en un sol ens, aquest personal era portat pels enginyers forestals, on la guarderia executava funcions auxiliars i vinculades a l'estructura territorial administrativa sense vinculació entre les províncies.

L'any 1984, la Generalitat de Catalunya crea emblemes i distintius propis[36] per:

  • Els seus agents forestals (tots procedents de transferència de l'Estat), tot i mantenir la resta de la uniformitat amb els mateixos elements anteriors als traspassos. Els agents forestals són presents arreu del territori.
  • Els seus guardes de parc. Aquests primers anys de la Generalitat de Catalunya coincideix amb la creació de diferents espais naturals protegits, bàsicament parcs naturals i reserves naturals que es van dotar de personal de vigilància propi diferenciat dels agents forestals citats anteriorment, els guardes de parc que vetllen a l'interior d'aquests espais protegits. Aquests eren personal laboral amb règim contractual variat, predominant la figura de guarda de reserves de fauna tot i no tractar-se de tasques d'espais cinegètics. Cal tenir en compte que tot i els traspassos efectuats el 1980, la Guarderia Forestal de l'Estat va continuar dotant d'agents forestals (en règim de funcionari) al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici fins al 1985, situació també singular al territori català i que s'allargarà fins als darrers traspassos el 1994. Per altra banda, al marge de la Generalitat de Catalunya, als espais naturals protegits gestionats per la Diputació de Barcelona i de Girona també hi havia personal propi seu, guardes forestals o de parc. Personal diferenciat dels anteriors citats i sense vinculació amb aquests.
  • Els seus guardes de reserva. Com a conseqüència dels traspassos citats i no exempts de controvèrsia,[37] i al marge de tot el personal anterior hi ha les figures del personal laboral dels espais cinegètics de gestió pública, els "guardes de reserva", que esdevenien també personal uniformat i que vetllava per la gestió cinegètica d'aquests espais. Aquests són doncs, també efectius al territori en determinats espais cinegètics

Inicis[modifica | modifica el codi]

L'any 1986 és el dels grans canvis, es crea el servei vertebrador d'aquest cos amb una estructura pròpia dins de la Direcció General del Medi Rural, el Servei d'Agents Rurals.[38] És el primer text oficial que parla d'agents rurals (encara no existia aquest cos com a tal) i la creació d'aquest servei responia a la necessitat de coordinar, formar, inspeccionar i controlar el rendiment dels agents forestals i altres col·lectius d'agents rurals que poguessin ser adscrits. Amb una estructura pròpia per gestionar els agents forestals, la Generalitat de Catalunya convoca per primera vegada una promoció d'agents forestals.

Arran dels grans incendis forestals de l'estiu de 1986, Es varen cremar 69.966 ha, unes 138 ha per incendi, una mida més de tres vegades superior a la mitjana dels 15 anys precedents, entre altres els quatre incendis que afecten la muntanya de Montserrat,[39] un dels quals va arribar a amenaçar l'abadia de Montserrat,[40] el Govern de la Generalitat impulsa l'acció cap a la lluita contra els incendis forestals i les seves conseqüències, i s'aprova el Programa "Foc Verd",[41] un programa de prevenció d'incendis i reconstrucció de les forests de Catalunya, que suposa, entre altres, la potenciació del servei d'agents rurals.

Cal conèixer el Programa Foc Verd, els fonaments del qual segueixen inspirant la lluita contra el foc forestal. Un conjunt de principis que es poden resumir així:

  • Control del territori, que exigia una autoritat efectiva depenent de la Generalitat i dirigida pel departament competent en la protecció de la natura, i també participació popular, de la gent, organitzada, sota aquella autoritat. El control del territori devia garantir les altres dues condicions.
  • Una, la detecció immediata. Era clau que la intervenció es produís abans que el foc es transformés de focus en front, i això exigia conèixer la seva existència com més aviat millor. Era millor combatre 50 focus, que no enfrontar-se a un front.
  • La segona, la intervenció ràpida conseqüència de la premissa anterior. Calia arribar en poc temps. Millor en 15 minuts des de l'inici amb una baixa potència d'extinció, que més tard amb molt més mitjans. Una intervenció ràpida volia dir diverses coses. I una d'elles era la previsió de les àrees de major risc, i d'aquesta necessitat varen sortir els mapes de previsió, que permetia en períodes especials deslocalitzar recursos d'extinció per tot el territori. Les agrupacions de defensa forestal (ADF) també cobrien part d'aquest paper, i la mateixa Guarderia disposava en els vehicles d'una mínima capacitat d'extinció per aprofitar recursos d'oportunitat.

La funció realitzadora del Programa Foc Verd se sostenia en:

  • La integració de la gent del territori en la lluita contra el foc, amb la creació de les agrupacions de defensa forestal (ADF) amb mitjans i capacitat per fer front als incendis forestals i dels voluntaris forestals (VF), un grup auxiliar sota la dependència de la Guarderia que feia feines complementàries que milloraven l'eficàcia de tot plegat.
  • La Llei Forestal de Catalunya aprovada per unanimitat, un fet prou insòlit, i que contenia una qüestió bàsica i vigent: la consideració d'espai forestal de tot el territori que no estigués específicament qualificat d'agrícola o urbà. El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca era l'administració referent en el 80% del territori de Catalunya ja fos forestal o agrícola i necessitava una mà sobre el terreny. Un personal que vetllés el territori.
  • Els grans incendis del 1986 varen demostrar les limitacions del model de guarderia forestal existent. Era evident que Catalunya no podia protegir la natura sense un cos fort, vocacional i ben preparat, estès per tot el territori. Situació que va obligar a dissenyar-ho tot de bell nou amb la creació del Servei d'Agents Rurals i l'acció posterior.

La Llei 9/1986,[42] de 10 de novembre, de Cossos de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya crea el Cos d'Agents Rurals (CAR) amb el personal propi de la Generalitat de Catalunya i els funcionaris procedents d'altres administracions públiques que s'integren efectivament[43] al CAR. Aquesta Llei assigna als membres d'aquest cos les funcions de policia i guarda de béns forestals, cinegètics i piscícoles, de vies pecuàries i d'espais naturals protegits i les tasques de col·laboració en les funcions específiques d'aquest àmbit.

Aquest mateix any, La Direcció General del Medi Rural del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca passa a denominar-se Direcció General de Política Forestal.[44] Finalment, la nova estructura necessitava crear un càrrec superior (i membre) de tot el Cos únic per a tota Catalunya, l'Inspector,[45] fins aquell moment l'estructura jeràrquica era provincial, depenen de les respectives seccions territorials administratives.

Posteriorment, el 1987 el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca encomana noves tasques que ampliaven l'àmbit establert fins llavors pels agents rurals:

  • Després de declarar-se l'existència oficial de la varroasi a Catalunya, una plaga que afectava seriosament els abellars, se li assigna[46] als agents rurals el control i vigilància dels abellars i ruscs. Tot i tractar-se d'una tasca més aviat veterinària, la ubicació de l'activitat al medi natural i de forma transhumant fa convenient l'encàrrec de la tasca als agents rurals.
  • També s'encomana als agents rurals la vigilància i el compliment de les mesures de prevenció d'incendis forestals[47] que de forma inèdita va suposar l'establiment d'un període de prohibició d'encendre foc en terrenys forestals i la franja adjacent, arreu de Catalunya. L'atribució d'aquestes tasques en matèria d'incendis forestals ha esdevingut fonamental per a la capacitat operativa dels agents rurals i ha resultat un revulsiu posterior especialment en matèria d'investigació de la causalitat d'aquests.

L'any 1988 esdevé intens normativament amb l'aprovació de dues Lleis que han marcat la tasca dels agents rurals posteriorment:

  • La Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals[48] que regula un aspecte inèdit fins a la data i ha estat àmpliament desplegada posteriorment, la regulació de la tinença d'animals de companyia,[49] espectacles d'animals[50] i instal·lacions on es troben entre altres aspectes. Una nova tasca que amplia i molt l'àmbit competencial dels agents rurals, en aquest cas, fins i tot sortint del medi tradicional, el medi natural i s'endinsa al medi urbà.
  • La Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya[51] que amb una regulació més dinàmica de l'activitat forestal respecte a la norma estatal, únicament assigna la participació dels agents forestals en el control i vigilància dels aprofitaments forestals, sense fer esment de les funcions auxiliars en tasques d'extensió i gestió forestal i de conservació de la natura que des d'un inici dels agents forestals havia esdevingut el pal de paller d'aquest col·lectiu en matèria d'aprofitaments forestals, situació agreujada amb el nou tarannà que es planteja en la planificació de les forests particulars. La terminologia "agent forestal" a la norma s'ha d'interpretar de forma genèrica, entenent com a tal a agents rurals i altres col·lectius afins.

Una vegada conformat el marc normatiu, la Generalitat de Catalunya avança en l'organització del Cos d'Agents Rurals amb un Reglament[52] que preveu l'estructura del Cos. Aquest Reglament va ser objecte de recurs[53] pel Govern espanyol pel fet que el Cos d'Agents Rurals es constitueix com un cos armat i es gestionava la concessió de permisos d'arma llarga ratllada, de tercera categoria per als seus membres.[54] Finalment, el Tribunal Constitucional va acordar aixecar la suspensió,[55] i el Cos d'Agents Rurals pel que fa a cos armat restava en els mateixos termes que la normativa ho havia fet.

El Reglament recollia que tot el personal de vigilància al territori havia de ser membres del Cos d'Agents Rurals:

  • Els agents rurals que ja ho eren i els agents forestals del parc nacional que s'havien assimilat.
  • Els guardes de parcs es van assimilar en pocs anys (llevat del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa per dependre d'un altre departament de la Generalitat) en les diferents oposicions al CAR.
  • Els guardes de reserva no es van assimilar (de forma parcial) fins al 2007.

Al llarg de la vigència del reglament citat es va rebre diferents modificacions per adaptar-lo a les necessitats:

  • Primera modificació. Al mateix any 1988 es va modificar el caràcter d'agent de l'autoritat que tenien els agents rurals.[56]
  • Segona modificació. L'any 1989 se li assignen competències en matèria de recursos marins.[57]
  • Tercera modificació. L'any 1995 es modifica de forma important el text amb la definició de càrrecs jeràrquic del Cos i d'organització.[58]
  • Quarta (i darrera) modificació. L'any 2000 s'adapta a preceptes d'accés a la funció pública.[59]

El 1989 es replanteja la Direcció General de Política Forestal que passa a denominar-se Direcció General del Medi Natural[60] amb pocs canvis que afectin els agents rurals.

El 1992, es crea el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya,[61] òrgan responsable de protecció civil per fer front a situacions de risc col·lectiu, calamitat pública o catàstrofe i ja preveu la col·laboració directa dels agents rurals.

Nombre d'incendis i superfície forestal afectada a Catalunya per anys (període 1986-2012)
Incendis i superfície forestal afectada a Catalunya (període 1986-2012)

Aquest 1994 aporta un altre fet important, el Reial Decret 1555/1994, de 8 de juliol, sobre aprovació de l'inventari definitiu de les forests de l'Estat a Catalunya i d'ampliació de mitjans traspassats a la Generalitat de Catalunya pel Reial decret 1950/1980, en matèria de conservació de la natura[62] que suposa l'aprovació de l'inventari definitiu de les forests de l'Estat a Catalunya, el traspàs de la titularitat de les mateixes (que queda integrat al patrimoni de la Generalitat de Catalunya, gestionat pel, en aquell moment, Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i sota el control i la dependència del, en aquell moment, Departament d'Economia i Finances), així com les administrades o gestionades fins a la data per ICONA i el traspàs dels darrers efectius de la guarderia forestal de l'Estat i d'ICONA, ubicats al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Curiositat. A partir d'aquest moment a Catalunya tots els efectius de guarderia forestal de la Generalitat de Catalunya i de l'Estat són al mateix Cos, el Cos d'Agents Rurals.

Després d'anys amb uns estius sense grans incendis, arriba l'estiu de 1994 que amb una meteorologia extrema entre els mesos de juliol i agost, quan es van declarar més de 200 incendis en tota l'àrea catalana i valenciana, en un seguit de focs que van anar des de l'Alt Empordà fins a la Vall d'Albaida, i van fer desaparèixer més de 100.000 hectàrees, van provocar la mort de 17 persones i unes pèrdues econòmiques multimilionàries.[63] En el cas català, ràpidament es prenen mesures i s'aprova el Pla de Protecció Civil d'emergències per incendis forestals a Catalunya (Infocat),[64] en aquest pla es preveu la participació dels agents rurals en diferents grups i comeses, com són d'intervenció i d'ordre. A finals d'aquest any es reestructura la Direcció General del Medi Natural i el Servei d'Agents Rurals i el Servei de Prevenció d'Incendis Forestals es fusionen en un sol servei, el Servei d'Agents Rurals i Prevenció d'Incendis Forestals (SARPIF).[65]

Tot i els esforços esmerçats des de l'administració contra els incendis forestals, el resultat d'aquest any 1994 fa que la societat civil hi participi, així doncs, l'11 de setembre de 1994 es va fer una gran manifestació en contra dels incendis catastròfics de l'estiu d'aquell any i els dies 3 i 4 de desembre es va celebrar el "Fòrum Nacional dels Incendis Forestals" a Montserrat una trobada de 85 entitats i nombrosos especialistes per debatre la situació i proposar un canvi radical en la gestió dels boscos i en la prevenció i lluita contra els incendis.[66] Fou el primer pas ferm en el sentit que, si es volia fer front a una de les problemàtiques ambientals més greus que pateix el bosc mediterrani, calia esbrinar “la causa” dels incendis forestals.

Com es pot veure al gràfic d'incendis i superfície forestal afectada a Catalunya (període 1986-2012), 1994 va batre tots els records en superfície i nombre d'incendis a Catalunya, però també a Espanya. Aquest fet va impulsar reformes legislatives:

  • A Catalunya, des del punt de vista administratiu amb la regulació de mesures de prevenció d'incendis forestals amb el Decret 65/1995, de 7 de març, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals. Mai s'havia fet una norma tan completa en aquesta matèria que involucrava diferents administracions i serveis. Aquesta normativa afectava a infraestructures com línies elèctriques, carreteres (posteriorment es van desenvolupar normatives específiques per aquests casos).
  • A la resta d'Espanya, des del punt de vista penal amb la incorporació al Codi penal de 1995 de diferents tipus en matèria d'incendis forestals. Fins aquell moment, només ho eren els intencionats.

A primers de 1995 es modifica l'estructura del DARP[67] afectant diferents punts dels agents rurals, en especial en la coordinació i dependència que produïa friccions entre les figures de cap d'oficina comarcal i el cap forestal de comarca d'agents rurals.

En aquest any es produeix una nova ampliació de l'àmbit competencial dels agents rurals, la que ve donada per la Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l'accés motoritzat al medi natural,[68] que suposa la capacitat no sols coercitiva, sinó també poden procedir a la immobilització de vehicles (fet inèdit fins llavors) com a conseqüència del fet d'utilitzar-los, amb incompliment dels preceptes d'aquesta Llei, pogués derivar-ne un risc greu per a les persones, els béns i els ecosistemes naturals.

El dia 5 d'octubre de 1997 es va celebrar a Ribes de Freser (el Ripollès), un acte commemoratiu-festiu del 10è aniversari del CAR, en un acte organitzat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i l'Associació Professional dels Agents Forestals de Catalunya (APAFC), amb la participació de l'Honorable Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Francesc Xavier Marimon i Sabaté i del director general del Medi Natural, Jordi Peix.[69]

El dia 10 d'octubre de 1997 es va efectuar un acte commemoratiu del 10è aniversari del CAR, al Palau de la Generalitat de Catalunya, amb la participació del Molt Honorable President de la Generalitat, Jordi Pujol i Soley i de l'Honorable Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Francesc Xavier Marimon i Sabaté.

La Llei 16/1990, de 13 de juliol, sobre el règim especial de la Val d'Aran,[70] estableix al seu article 20.3 que la Generalitat de Catalunya ha de cedir al Conselh Generau dera Val d'Aran competències i serveis sobre diverses matèries, entre les quals hi ha la pesca, la caça i els aprofitaments forestals. L'1 de novembre de 1997 es procedeix al traspàs[71] de la part aranesa del Cos d'Agents Rurals. Els agents rurals aranesos coneguts com "Els forestaus" es desvinculen de l'estructura del CAR i passaran a ser els Agents de Medi Ambient del Conselh Generau dera Val d'Aran.

El 1997 es crea els "Plans Alfa", un procediment operatiu que té establert el Cos d'Agents Rurals per definir les actuacions dels efectius de vigilància i prevenció d'incendis forestals desplegats sobre el territori, davant les situacions de perill d'incendi que es produeixin. L'activació del Pla Alfa, per part dels Agents Rurals, ve donada pel mapa de perill diari d'incendi forestal i altres eines d'anàlisi de risc. En funció de les situacions de perill es gradua en una escala de 4 nivells operatius, de 0 a 3, per cada comarca. En funció de l'activació de cada nivell comporta un grau de mobilització dels efectius i la realització de determinades actuacions preventives.[72] L'activació del pla Alfa no havia de coincidir forçosament amb l'estiu, de fet, suposa la capacitat de disposar també d'efectius en períodes que no estan inclosos en les campanyes d'incendis forestals a l'estiu.[73]

Entre 1995 i 1997 s'imparteixen els primers cursos de formació sobre determinació de causes dels incendis forestals, cursos promoguts per la que era Direcció General de Conservació de la Natura del Ministeri d'Agricultura i Pesca, al CENEAM de Valsaín (Segòvia). [cal citació]

Aquests primers cursos d'investigació de causes d'incendi forestal van anar a càrrec de tècnics portuguesos, Sergio Correia enginyer de forests de l'Institut Forestal Portuguès i Antonio Carvalho inspector de policia judicial lusitana que empraven una metodologia basada en tècniques de policia judicial i científica a partir de les evidències físiques en l'estudi i determinació de la causalitat dels incendis forestals, amb ells es van formar els primers agents rurals. Agents rurals que amb coneixement van començar a constatar amb la pràctica a Catalunya, l'èxit de la tècnica i que van fer de monitors de formació a la resta d'agents rurals. [cal citació]

Tot i els esforços en acció i normativa en matèria de prevenció d'incendis forestals que s'havia fet a Catalunya (normativa general, específica de línies elèctriques i de carreteres) reiteradament els incendis forestals eren (i són) un greu problema. El 1998 va ser un any de forts incendis forestals i amb uns agents rurals que disposaven de formació en matèria d'investigació de la causalitat d'incendis forestals, eren una unitat d'agents rurals especialitzada en l'anàlisi de causes, que va permetre conèixer-les, diferenciar-les i establir els mecanismes adients per reduir-les o eliminar-les. La sentència que reconeix que l'incendi forestal iniciat a Aguilar de Segarra fou degut al mal estat de la línia elèctrica, té una rellevància especial. No solament per la controvèrsia que va generar,[74][75] sinó també per situar degudament el problema i reconèixer l'eficàcia del grup de recerca de causes dels agents rurals que van actuar d'una forma exemplar tant ètica, com professionalment. La defensa i suport a la investigació dels agents rurals que va efectuar amb valentia el qui el 1998 era director general del Medi Natural, el Sr. Jordi Peix i Masip li va costar el càrrec.[76]

La consolidació del Cos[modifica | modifica el codi]

Aguilar de Segarra és el tret de sortida del vaixell insígnia de la tasca dels agents rurals: els incendis forestals, desplaçant a qualsevol altra i que va continuar donant fruits:

  • En prevenció d'incendis forestals, especialment en les infraestructures que creuaven el territori. El 1999 s'havien efectuat 306 denúncies a tota Catalunya (la major part fetes pels agents rurals)que amb uns imports sancionadors irrisoris, però que deixava al descobert una irregularitat que en cas d'incendi forestal podia suposar imputacions judicials pels responsables de manteniment de les infraestructures.[77]
  • En investigació de causes d'incendi forestal. Cada vegada més agents rurals i millor preparats poden efectuar investigació de causes i es diversifica investigacions i territori.[78]

El 1999 es produeix un gran canvi, el Servei d’Agents Rurals i Prevenció d’Incendis Forestals de la Direcció General del Medi Natural del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca s’adscriu a la Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil del Departament d’Interior,[79] a partir de llavors els Agents Rurals estan a la mateixa Direcció General que els Bombers de la Generalitat.

La investigació de causes d'incendi forestal és potenciada al màxim, amb formació a tots els membres del Cos amb un curs bàsic, els docents són els mateixos agents rurals de més nivell. Formació que s'amplia a alguns membres dels cossos de bombers de la Generalitat i dels mossos d'esquadra. Aquests docents també efectuen formació d'agents forestals i/o mediambientals a diferents punts d'Espanya.

Fins a l'any 2000 els membres del Cos d'Agents Rurals eren tots al grup "D" de l'administració pública, s'inicia la seva integració al grup "C" amb la creació de la categoria d'agent rural de primera.[80]

L'adscripció del Servei d’Agents Rurals i Prevenció d’Incendis Forestals a la Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil del Departament d’Interior cohesionava les accions en matèria de lluita contra els incendis forestals (prevenció i extinció) que executava la Generalitat de Catalunya a través dels col·lectius implicats, però no les de restauració de zones cremades i les altres funcions relatives a la conservació de la natura que es van atribuir a la Direcció General del Patrimoni Natural i del Medi Físic del Departament de Medi Ambient, que anteriorment s’exercien a través de la Direcció General del Medi Natural del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Això va motivar la petició, des del Departament de Medi Ambient, de disposar de membres del CAR per les comeses citades, amb la possibilitat de fraccionar el Cos entre els dos departaments. Finalment amb el Decret 414/2000, de 27 de desembre, d'adscripció del cos d'agents rurals al Departament de Medi Ambient i d'assignació de funcions en matèria de prevenció d'incendis forestals, es va adscriure tot el Cos d'Agents Rurals al Departament de Medi Ambient.

No obstant el que preveu l’apartat anterior, quan en una zona del territori s’activi qualsevol dels plans de protecció civil en l’àmbit de Catalunya, el personal pertanyent al Cos d’Agents Rurals destinat a aquella zona passarà a dependre funcionalment del Departament d’Interior.

Des de 1999 estava previst una millora en les condicions laborals dels agents rurals que implicaven crear unes instal·lacions adequades en 40 centres de treball a tota Catalunya. Als anys 2002 i 2003, creixen les crítiques[81] per la manca d'execució de les dependències pròpies dels agents rurals i des del Departament de Medi Ambient es produeix un gran revulsiu[82] amb la creació de la Direcció General de Prevenció de Riscos al Medi Natural,[83] aquest òrgan directiu específic d'Agents Rurals suposa una innovació total i que conjuntament amb l'aprovació de la Llei 17/2003, de 4 de juliol, del Cos d'Agents Rurals, un canvi profund que replantejarà l'organització definitiva dels Agents Rurals amb un desplegament específic a part de les oficines administratives en què es trobaven i passen a dependències pròpies, algunes de les quals amb gestió administrativa.

La Llei suposa una organització diferent amb:

  • Desplegament que s'amplia de les categories d'agent i agent rural de primera existents al formulat actual (vegeu estructura organitzativa).
  • La definició d'unes àrees d'especialització i de les funcions.
  • Així com que el Cos d'Agents Rurals pugui atendre els avisos als telèfons d'emergències corresponents a actuacions que li són pròpies.

Malauradament, la tramitació de la Llei des del Departament de Medi Ambient, venint des d'altres departaments deixa alguna cosa pel camí i són les competències en recursos marins (adscrites a Agricultura) que deixen (ho eren des de 1989), a partir d'ara els Agents Rurals s'han d'habilitar com inspectors de pesca i afers marítims per exercir les inspeccions a les llotges i establiments per controlar la venda d'algunes espècies -entre les quals destaca la garoina- o que la mida dels peixos sigui la correcta .

El mateix any 2003 s'aprova la Llei 4/2003, de 7 d'abril, d'ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya.[84] que preveu que els agents rurals, quan actuïn com a agents de l'autoritat, en l'exercici de les funcions que els atribueix la Llei que regula aquest Cos, tenen accés a la informació i s'han d'integrar en el sistema de seguretat de Catalunya.

També el 2003, s'aprova la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests,[85] aquesta legislació estatal és bàsica sobre protecció del medi ambient i forests i aprofitaments forestals (és una norma que substitueix la Llei preconstitucional de muntanyes de 1957). En ella es determinen les funcions d'aquesta matèria que exerceixen els agents forestals (concepte genèric de professionals, com són en el nostre cas, els agents rurals). Això suposa una millora de la definició de les funcions i de l'àmbit competencials dels agents rurals. Posteriorment, el 2006 va ser modificada per una nova Llei.[86]

L'any 2005, l'evolució de l'estructura del CAR fa que torni a ser adscrita a una subdirecció específica, la Subdirecció General dels Agents Rurals,[87] i l'any 2007 s'inicia el desplegament de la Llei 17/2003 amb l'aprovació del Reglament del Cos, a través del Decret 266/2007, de 4 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament del Cos d'Agents Rurals. Aquest Reglament va ser recorregut pel "Colegio de Ingenieros de Montes"[88] i estimat en part en matèria de llocs de comandament.[89]

Des de 1997 la Vall d'Aran disposa dels seus propis efectius d'agents rurals transferits, alhora que n'ha disposat de pròpia creació, els agents rurals no han deixat de donar suport quan se'ls han reclamat.[90] Aquesta relació s'ha plasmat en un conveni de col·laboració (vegeu convenis).

Amb l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006 (Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya) s'estableix al Títol IV (De les competències), capítol II (Matèries de les competències) i article 144 (Medi Ambient, Espais Naturals i Meteorlogia), on en el seu apartat sisè diu: "La Generalitat exerceix les seves competències per mitjà del Cos d'Agents Rurals, competents en la vigilància, el control, la protecció, la prevenció integral i la col·laboració en la gestió del medi ambient. Els membres d'aquest cos tenen la condició d'agents de l'autoritat i exerceixen funcions de policia administrativa especial i policia judicial, en els termes que estableix la llei.".

L'any 2007, es produeix la integració de part del col·lectiu de guardes de reserves de fauna al Cos d'Agents Rurals (a través de la 7a promoció), un fet d'especial rellevància que tot i que estava previst al Decret 252/1988, de 12 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament del cos d'agents rurals de la Generalitat de Catalunya, no s'havia executat mai. Aquest fet no va estar exempt de polèmica.[91] La 7a promoció al Cos d'Agents Rurals va suposar dues coses:

  • La dependència directa (cas dels guardes de reserva funcionarilitzats) i indirecta (a partir del novembre de 2007, el col·lectiu de guardes de reserva de fauna que no es va funcionarilitzar està assignat a la Subdirecció General dels Agents Rurals) de tot el personal de guardes de reserva de fauna a Catalunya, en total una seixantena de persones que es trobaven repartides al territori en espais naturals amb gestió pública, la majoria cinegètics, com les reserves nacionals de caça.
  • El Cos d'Agents Rurals assumeix les funcions que realitzaven els guardes de reserva, vigilància i control de fauna i de les activitats relacionades amb aquesta (caça, pesca, antifurtivisme, captura, transport i anellament científics, observació, filmació i fotografia, esports d'aventura, aprofitaments forestals i de pastures, obres, circulació motoritzada i acampada lliure), les d'acompanyament i assessorament als caçadors i cobrament de les liquidacions de les quotes complementàries, la realització de censos i la participació en programes de conservació, gestió i sanitaris.[92] Això suposen unes noves tasques que amplien l'àmbit competencial dels agents rurals.

La tasca d'investigació de causes dels incendis forestals va ser especialment intensa al llarg d'aquests anys:

  • Tots i cadascun dels incendis forestals ocorreguts a Catalunya eren i són investigats pels agents rurals. Cal tenir en compte, que a Catalunya hi ha de mitjana uns 678 incendis forestals anuals, aquí cal afegir els incendis no forestals que es troben a la franja de 500 metres de terreny forestal que també s'investiguen, tot això porta a un volum global de diversos milers d'incendis investigats.
  • Efectuant formació arreu de l'Estat, fins i tot a Portugal i a Sud-amèrica.
  • Amb els coneixements adquirits i la pràctica desenvolupada es va publicar un llibre sobre investigació de causes d'incendis forestals.

En matèria d'investigació d'incendis forestals, la tasca dels agents rurals anava realment bé, motivats i amb empenta fins que va arribar el daltabaix. El dia 20 de juliol de 2009 es va iniciar un incendi forestal a Horta de Sant Joan (Terra Alta) que va durar uns quants dies i que va afectar 1.143 hectàrees, un incendi relativament gran que serà recordat per la tragèdia ocorreguda el dia 21 en què 5 bombers GRAF del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya van morir com a conseqüència d'un canvi de direcció del foc i van ser atrapats pel foc.[93] Aquest fet va posar totes les mirades a l'incendi i es va convertir en més mediàtic del que ja per si mateixos solen ser els incendis forestals.

Els agents rurals van efectuar la investigació de la causa de l'incendi forestal sobre el terreny i van determinar que l'origen del foc havia estat un llamp que va afectar un arbre a uns 500 metres del Mas de Pixantó.[94] Aquesta conclusió la va exposar el Conseller de Medi Ambient i Habitatge el dia 24 de juliol.[95]

El dia 30 de juliol, la jutgessa del cas decreta secret de sumari i els agents rurals en són apartats.[96] La investigació judicial realitzada en paral·lel pels mossos d'esquadra va portar el dia 7 de gener de 2010, ha detenir 2 persones com a presumptes autors de l'incendi d'Horta de Sant Joan en fer foc a Mas de Pixantó[97] després de confessar que van provocar el foc de manera accidental,[98] actualment aquests fets encara són "sub judice".

El rebombori va ser màxim amb queixes de manca de transparència institucional[99] i descoordinació[100] en la investigació dels fets. Amb l'errada dels agents rurals es va arribar a qüestionar anys de feina i de sentències, de treball sofert i callat, d'aconseguir amb la sentència de l'incendi d'Aguilar de Segarra de 1998 trencar amb la impunitat de "lobbys" i de pas, alliberar, després de 5 mesos en presó preventiva, als dos imputats, per aquest incendi, fruit d'una altra línia d'investigació judicial feta per un altre Cos. Aquells dies de gener els agents rurals van patir una autèntica caça de bruixes, on fins i tot empleats del mateix departament on eren adscrits els agents rurals, en una declaració matinal a la ràdio pública, amb la connivència departamental, van "voler fer llenya de l'arbre caigut". Tot plegat un lamentable espectacle.

El 2 de febrer de 2010, es va crear al Parlament de Catalunya, la Comissió d’Investigació sobre l’Incendi Forestal d’Horta de Sant Joan on els agents rurals van demanar disculpes per haver atribuït l'incendi d'Horta a un llamp.[101] A la Comissió van comparèixer, entre altres, els màxims caps del Cos d'Agents Rurals.[102] Aquesta mateixa Comissió va dictaminar una sèrie de mesures de millora que afecten, entre altres, als agents rurals.[103]

Continuant amb la millora de coneixements en la investigació de causes d'incendi forestal, l'any 2011 es difon noves dades sobre investigació de causes en incendis forestals, amb l'objectiu de reduir les causes desconegudes i identificar el causant, els Agents Rurals afinen les tècniques per determinar l'origen dels incendis forestals, la majoria causats per l'acció de l'home. Només un 11% dels focs queden sense resoldre. Feia dues dècades (1994) eren el 45%.[104]

Davant dels nombrosos robatoris que estan patint les zones rurals de Catalunya, el 2011 s'inicia un nou Programa Operatiu Especial per al món rural (POE) que contempla, per primera vegada, la coordinació dels mossos d'esquadra i dels agents rurals per aturar la delinqüència. Segons el Conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, assenyala que aquesta col·laboració permetrà "una major eficàcia", ja que els Agents Rurals coneixen en profunditat els territoris agrícoles. 'Saben les activitats que es duen a terme a cada zona, les màquines agrícoles que hi ha i les persones que diàriament es mouen per l'indret'.[105]

L'any 2011 es determina els aspectes visuals, d'imatge i d'acreditació del Cos amb el Decret 391/2011, de 13 de setembre, pel qual s'estableix l'uniforme, l'equipament, els distintius, els elements d'acreditació i la imatge corporativa del Cos d'Agents Rurals. Això és rellevant, ja que des de la creació del Cos, no s'havia oficialitzat mai l'uniforme (diferents tipus de peces de roba i de necessitats), distintius (cal recordar que l'anterior distintiu era anterior al CAR, de 1984), acreditacions i la imatge corporativa (com és el logotipat dels vehicles o la senyalització de les dependències).

També l'any 2011 es produeix la incorporació dels tràmits de les oficines d’agents rurals a les oficines comarcals del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural,[106] de manera que desapareix l'estructura administrativa (atenció al públic i registre en determinats dies feiners) desplegada al territori (que no va ser mai total, va afectar parcialment a unes oficines de Catalunya) arran de la integració dels agents rurals al Departament de Medi Ambient i Habitatge (abans Departament de Medi Ambient). El 2013 s'inicia un procés d'atenció presencial amb el servei de cita prèvia per resoldre qualsevol dubte sobre tràmits i gestions amb els agents rurals, especialment per recuperar un objecte comissat que estigui en dipòsit en les dependències citades (vegeu enllaços externs).

Des de l’1 de gener de 2012 el Cos d’Agents Rurals participa com a equip de primera resposta en la Xarxa de rescat de fauna marina protegida o amenaçada i la central receptora d'avisos, conjuntament amb el número d'emergències 112, és el seu control central de ràdio amb difusió del seu número de telèfon propi 935617000,[107] un nou àmbit competencial que amplia les tasques dels agents rurals de les comarques litorals.

El 2 d'octubre de 2012, Els agents rurals reben el reconeixement de la Generalitat per la seva trajectòria de més de 25 anys de servei amb un acte al Palau de Pedralbes de Barcelona.[108] L'acte es va desenvolupar amb presència de la cúpula departamental així com dels màxims responsables dels diferents cossos amb relacions amb els agents rurals a Catalunya, així com de cossos veïns. Segons paraules del Conseller Pelegrí: "Cal fer un reconeixement ben merescut a aquest col·lectiu que estima i protegeix la biodiversitat de Catalunya".[109]

El 6 de juny de 2013, el Parlament de Catalunya aprova la Moció 28/X, sobre les polítiques de prevenció i extinció d’incendis. Aquesta moció insta el Govern, entre altres, a complir els acords que deriven del Dictamen de la Comissió d’Investigació sobre l’Incendi Forestal d’Horta de Sant Joan relatius al Cos d’Agents Rurals.[110]

El 27 de febrer de 2014, el Parlament de Catalunya aprova la Moció 83/X que insta el Govern a: “Potenciar el Cos d’Agents Rurals com a eina imprescindible, amb la dotació i la formació adequades per a esdevenir un cos de vigilància i control, de protecció i prevenció integrals del medi ambient i de policia administrativa especial en les matèries que estableix la Llei 17/2003, del 4 de juliol, del Cos d’Agents Rurals, i posar en marxa mecanismes de col·laboració i coordinació amb els altres cossos competents.”[111]

L'11 de juliol de 2014, el Parlament de Catalunya aprova la Resolució 739/X del Parlament de Catalunya, sobre el món agrari, on insta al Govern a:[112]

6. Entorn social i familiar: dones, joves, habitatge i seguretat: f) Garantir que la coordinació dels Mossos d’Esquadra amb els altres agents de l’autoritat, especialment amb el Cos d’Agents Rurals, permeti assolir amb eficàcia els objectius de seguretat en el món rural i prevenir la comissió de delictes.

.../...

17. Simplificació administrativa i funció pública: f) Aprovar de manera urgent la convocatòria de places per a la promoció d’agents rurals auxiliars a la categoria d’agent (subgrup C1), si és possible negociada en la propera mesa sectorial de negociació del personal d’administració i tècnic, i, en tot cas, abans de finalitzar el mes de setembre del 2014, i donar compliment als acords i les resolucions corresponents per a concretar el desplegament de carrera del Cos d’Agents Rurals.

Imatge corporativa[modifica | modifica el codi]

Per estructurar els diferents tipus d'imatge corporativa (constituïda pels colors, la uniformitat, els distintius i el logotipat dels vehicles) que ha tingut el Cos d'Agents Rurals des dels seus inicis, s'ha identificat cada període amb una versió de manera que es faci més entenedora.

Imatge versió 0: La primera organització[modifica | modifica el codi]

Correspon al període que hi ha just en crear-se el Cos d'Agents Rurals (1986), és el que disposen tots els agents rurals (fins aquell moment agents forestals de la Generalitat de Catalunya), en qualsevol de les seves categories i quadres de comandaments:

  • Color corporatiu: verd oliva i beige (aquests colors són pràcticament limitats a la uniformitat)
  • Uniformitat. Era una uniformitat força discreta, còmode i que no ressaltava cap atribució especial, llevat de l'existència dels escuts citats.
Curiositat. Era conegut aquest uniforme, amb el nom d'una beguda de cola, donada la seva total similitud amb el vestuari dels repartidors d'aquesta marca de begudes refrescants.
El uniforme de treball bàsic era format per:
- Pantalons de vestir i jaqueta de color verd oliva sense referències.
- Camisa de color beige sense identificacions ni referències.
  • Distintius. El 1984, es publica oficialment al DOGC, els emblemes oficials d'"Agent forestal", i també de "Guarda de reserves i de parc", de la Generalitat de Catalunya, amb indicació expressa de la seva col·locació així com dels distintius de càrrec. Els elements citats:
- Portaven l'emblema (escut) de braç.
Curiositat: L'escut d'agent forestal/agent rural sempre ha tingut el fons verd, d'un verd molt suau inicialment, però sempre ha estat verd, color que no s'abandona mai, tot i canviar escuts i formes.
- i també disposaven de l'escut del cos (fent referència al cos de guarderia forestal).
- Comandament. Els comandaments disposen de manegot amb els distintius on s'indica el càrrec que ostenta a les xarreteres.
- Categories. No n'hi ha.
  • Vehicles logotipats. No hi havia una imatge pròpia d'agents forestals de la Generalitat de Catalunya:
- Vehicles transferits. Es mantenia la pròpia dels col·lectius d'origen, bàsicament d'ICONA, on hi havia sobreposat l'adhesiu de "Serveis de Medi Natural" de 35x35 cm, col·locat a les portes de conductor i acompanyant. Per altra banda, aquests vehicles portaven normalment plaques de matrícula amb la identificació de "Parc Mòbil del Ministeri" (PMM), a diferència de la resta de vehicles que són del tipus general.
- Vehicles de nova adquisició. No eren logotipats, llevat de l'adhesiu citat que normalment duien.

Aquesta versió va coexistir inicialment amb la versió 1, donada la diferenciació entre els membres del Cos d'Agents Rurals amb diferents comeses.

Imatge versió 1: El naixement del Cos d'Agents Rurals[modifica | modifica el codi]

Amb la creació del Cos d'Agents Rurals, calia iniciar una tasca nova i es volia reforçar l'autoritat que exercia aquests membres del Cos.

Període: 1987-1999

Els elements d'aquesta imatge corporativa nova són:

  • Color corporatiu: marró i el verd.
  • Uniformitat de treball bàsic. Durant aquest període hi ha coexistència de la versió 0, donat que els agents de demarcació i el quadre de comandaments (Cap de comarca i Subinspector) mantenen encara l'uniforme de treball bàsic anterior.
Dins aquesta imatge versió 1 podem considerar que hi ha hagut dues situacions diferents:
  • Versió 1.1
Correspon a la uniformitat específica de les primeres patrulles forestals (1987) van anar equipades amb una imatge corporativa trencadora respecte a la línia seguida fins llavors, però també diferent amb qualsevol altre cos per evitar confusions, malauradament no va ser mai validada oficialment.
Format per:
- Uniforme bàsic de treball:
- Pantalons multi-butxaques (anteriors, posteriors i laterals) de color marró clar, amb les botes per fora.
- Jaqueta tipus Guerrera-caçadora de color marró clar, a joc amb els pantalons.
- Camisa de color beige.
- Cinturó de treball de color verd.
- Mocador de coll i cinturó de treball de color verd.
- Botes negres (estiu).
- Botes altes (hivern).
- Anorac de color verd fosc (hivern).
- Uniforme de representació:
- Els pantalons són de color verd fosc amb un rivet maró al llarg de les costures exteriors dels camals.
- Jaqueta tipus americana de color verd fosc, amb coll i solapa de color marró.
- Camisa de color beige amb escut molt petit damunt butxaca esquerre.
- Gorra de plat de color verd amb visera de color marró.
- Corbata de color verd fosc.
- Agulla de corbata.
- Cinturó ample amb la insígnia de la Generalitat.
- Sabates de cuir de color negre
Curiositat: Únicament les dues primeres promocions d'agents rurals van ser dotades d'uniformitat de representació.
  • Versió 1.2:
Els anys 90 van ser un autèntic desgavell en matèria d'uniformitat, es volia unir la uniformitat de les patrulles forestals (formada bàsicament per personal jove) amb la dels agents tècnics i el quadre de comandaments (formada bàsicament per personal més gran) i era impossible, la solució va passar per eliminar la uniformitat de les patrulles forestals, però mantenint inicialment el color marró, així a començament d'aquests anys s'abandona el vestuari tipus "xester" i es passa a un vestuari més còmode, amb Pantalons "normal" això si de color marró i s'incorpora un jersei de punt de color verd amb espatlleres de color marró (espatlleres que van desaparèixer en models posteriors).
Format per:
- Pantalons de vestir de color marró, amb les botes per dins. A partir de 1994, es comença a dotar de pantalons de tipus "xester" de color verd de pana (hivern) i de texà (estiu). Tots ells coexisteix fins a fi d'existències.
- Camisa de color beige.
- Jersei de color verd fosc.
- Botes de muntanya (estiu i hivern).
- Anorac de color verd clar (hivern).
- Cinturó estret amb la insígnia de la Generalitat.
- Botes negres (estiu).
- Botes altes (hivern).
- Anorac de color verd fosc (hivern).
  • Distintius. Els elements citats:
Escut de braç de les patrulles forestals dels Agents Rurals, període 1988-1999
Escut de braç de les primeres patrulles forestals dels Agents Rurals
- Escut. Amb el nom de "Patrulla forestal", posteriorment se'n feren de "Patrulla tècnica" i "Agent Forestal".
- Disposat a l'equipament "xester", camisa i anorac, sols com escut de braç i únicament al braç esquerre,
- Disposat al jersei com escut de pit, costat esquerre en el jersei.
Curiositat. En les dues primeres promocions d'agents rurals, no s'havia creat encara aquests escut, els agents rurals portaven l'escut versió 0, disposat sols com escut de pit, al costat esquerre.
- Desapareix l'escut del cos (fent referència al cos de guarderia forestal).
- Comandament. Hi ha una gran transformació:
- Inicialment, els comandaments mantenen els distintius de la versió 0.
- Posteriorment, es creen uns distintius de comandament de nou format amb uns elements que simulen unes coníferes els "pins" (a major nombre de pins, major grau de comandament).
Curiositat: Aquesta definició de grau de comandament amb els elements en forma de pins no s'abandonarà mai més, tot i canviar de formes i nombre.
- Al 1996, s'afegeix una tira amb el nom del càrrec amb fons groc i lletres negres disposat al pit, costat esquerre (camisa i jersei).
- Número d'identificació professional. Al 1996 s'incorpora el número d'identificació professional disposat al pit, costat esquerre just per sobre de l'escut de pit, a camisa i jersei.
- Categories. No n'hi ha.
  • Vehicles logotipats. Són els primers vehicles logotipats per la Generalitat de Catalunya (tot i que coexisteixen inicialment vehicles de la versió anterior).
Les diferents licitacions de vehicles que s'efectuen mantenen sempre la imatge citada, formada per:
- Color. marró fosc i amb una franja verda que recorre el vehicle de davant al darrere just per sota dels vidres de les portes.
- Identificació oficial. Als laterals amb l'adhesiu de la direcció General que correspongui (n'hi va haver unes quantes) de 35x35 cm, col·locat a les portes de conductor i acompanyant, a partir de 1994 es substitueix l'anagrama de la Generalitat de Catalunya per l'escut del Cos d'Agents Rurals en la mateixa disposició.
- Llums prioritàries i sistema acústic. Disposen de rotatiu, inicialment de color verd als vehicles Land-Rover i Renault (diferent dels de color taronja o blau que existien), aquest rotatiu de color verd per tal d'ajustar-se a la normativa vigent van ser substituïts pels de color taronja. Amb sirena acústica i comunicador exterior.
- Nom i sobrenom. A una tinta en color blanc. No hi posa enlloc "agents rurals". Als laterals posteriors vora la franja verda hi ha el sobrenom del col·lectiu: "FORESTALS" (sempre en majúscules).
- Vehicles logotipats amb aquesta imatge:
- Land-Rover 88S "Cazorla" Dièsel de 125kW (quarta generació d'aquest model -2006/present-). Vehicle de vigilància equipat permanentment amb dipòsit d'aigua (400 l.) i motobomba que permet fer front a petits incendis com a unitat d'intervenció ràpida.
- Fiat Panda Sisley 4x4 Gasolina. Curiositat: El Fiat Panda Sisley 4x4 és l'únic vehicle ordinari del Cos d'Agents Rurals que en aquell moment no s'equipa amb rotatiu.
- Renault 4L Gasolina. Destinat als comandaments de primer nivell, abans Caps de Comarca, ara Caps d'Àrea Bàsica.
- Nissan Patrol curt sostre alt Dièsel. Amb dues versions:
- Vehicle de vigilància equipat permanentment (es podia extreure) amb dipòsit d'aigua (400 l.) i motobomba que permet fer front a petits incendis com a unitat d'intervenció ràpida. Equipat amb llums i sistema acústic. Només hi podien anar dos ocupants (seients anteriors). Aquest vehicle substitueix al Land-Rover 88S "Cazorla" Dièsel anterior.
- Vehicle de comandament. Idèntic a l'anterior, però no disposa de dipòsit, llums i sistema acústic. Permet ocupar tots els seients.
- Nissan Patrol pick-up (2 places) Dièsel.
- Nissan Patrol curt sostre baix Dièsel (únicament alt comandament)


Imatge versió 2: La consolidació[modifica | modifica el codi]

No està publicada oficialment al DOGC, cap element d'aquesta imatge. És la imatge del canvi d'adscripció de departament, on s'elimina definitivament el color marró.

Període: 2000-2011

Els elements d'aquesta imatge corporativa nova són:

  • Color corporatiu: verd i blanc (negre).
  • Uniformitat. El canvi de color iniciat a la versió anterior, es culmina ara, desapareix definitivament el marró i el beige.
La uniformitat de treball bàsic és formada per:
- Pantalons de treball de color verd fosc.
- Camisa de color beige, que passen a ser de color verd clar a partir de 2001. Es tornen a substituir per un material més rústec però d'igual color al 2005
Curiositat. És el darrer element existent amb els colors inicials de creació del Cos d'Agents Rurals.
- Samarreta de color verd clar.
- Polo de color verd clar de màniga curta (s'incorpora a partir de 2009).
- Jersei de color verd fosc.
- Botes de muntanya.
- Jaqueta folre polar de color verd. A partir de 2005 el folre és de color verd fosc amb franja ampla a l'espatlla de color negre
- Impermeable de color verd i negre (hivern).
  • Distintius. Els elements citats:
- Escut. Es crea un nou escut, sobre fons verd, a una tinta de color groc i amb pictogrames.
Escut del Cos d'Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya, període 2000-2003
Curiositat: Aquest escut està inspirat en el Servei Forestal dels Estats Units d'Amèrica que presenta un pictograma d'una conífera (arbre), i en el cas català on com a centre hi ha l'anagrama de la Generalitat de Catalunya i als costats pictogrames de les principals temàtiques de treball.
Curiositat: El nou escut encara mantenia la referència al Departament d'adscripció, situació que va canviar amb la referència a Generalitat de Catalunya a partir de 2004.
Escut del Cos d'Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya, període 2004-2010
Disposat com:
- Escut de braç, i únicament al braç esquerre en les camises, folre i impermeable.
- Escut de pit, i únicament al costat dret de la camisa, folre i impermeable.
Curiositat: aquest escut de pit és d'una mida inferior al de braç.
- Comandament. Es continua amb la definició de grau de comandament iniciat a la versió anterior i s'elimina la tira de color groc, creada a la versió anterior.
- Número d'identificació professional. Es continua amb el número d'identificació professional disposat al pit, costat esquerre just per sobre de l'escut de pit en camisa i jersei. Algunes peces de roba (samarreta, polo i impermeable) incorporen a l'espatlla la identificació d'"agents rurals".
- Categories. No n'hi ha.
  • Vehicles logotipats. Durant aquest període coexisteixen vehicles logotipats a la versió anterior (els darrers al voltant de 2005) i de nous. Els nous suposa un canvi total en la línia iniciada d'eliminar el color marró, amb una estètica amb fons blanc amb text i motius verds.
Curiositat: Aquesta és molt semblant a la imatge dels vehicle logotipats del Servei Forestal dels Estats Units d'Amèrica.
Com que no hi ha una norma clara, cada concurs d'adjudicació de vehicles varia amb detalls, la qual cosa dóna lloc a diferents ambients d'estètiques:
  • Versió 2.1:
- Color. Sobre fons blanc on es manté la franja verda que recorre el vehicle de davant al darrere just per sota dels vidres de les portes. El conjunt del vehicle te a la base de les portes i del capó anterior un skyline de les muntanyes de Montserrat de color marró.
- Identificació oficial. Als laterals amb el Departament d'adscripció (amb anagrama de la Generalitat de Catalunya i també el de Medi Ambient), col·locat a les portes de conductor i acompanyant, així com escut gros sota finestra posterior als laterals.
- Llums prioritàries i sistema acústic. Disposen de rotatiu de color taronja. Amb sirena acústica.
- Nom i sobrenom. A una tinta en color marró. No hi posa enlloc "agents rurals", es continua amb el sobrenom lateral (ara dins de la franja verda en una tinta a color blanc) i s'incorpora a la part davantera, on es posa de forma ostentosa, amb els quadrats de color verd a la base. Els quadrats de color verd ressegueixen els costats per sobre de l'skyline.
Curiositat: Apareix ara els quadrats de color verd sobre fons blanc que esdevenen un tret diferencial del Cos respecte d'altres.
- Vehicles logotipats amb aquesta imatge:
- Nissan Terrano II curt Dièsel (Fase 2: 1996-1999)
- Nissan Frontier / Navara pick-up Dièsel (5 places)
- Land-Rover Defender 130 doble cabina Dièsel (pick-up)
    • Versió 2.2:
- Color. Sobre fons blanc s'elimina la franja verda que recorre el vehicle de davant al darrere just per sota dels vidres de les portes, així com s'elimina l'skyline citat de les muntanyes de Montserrat de color marró.
Curiositat: La franja verda eliminada en aquesta versió és única, la versió 2.3 posterior la torna a recuperar.
- Identificació oficial. Als laterals amb el Departament d'adscripció (amb anagrama de la Generalitat de Catalunya i també el de Medi Ambient), col·locat a les portes de conductor i acompanyant. S'elimina l'escut del Cos dels laterals.
- Llums prioritàries i sistema acústic. Disposen de rotatiu de color taronja. Amb sirena acústica.
- Nom i sobrenom. A una tinta en color verd. Es posa per primera vegada el nom d'"AGENTS RURALS" (en majúscules) de forma força ostentosa a la part frontal i al lloc ocupat pel sobrenom als laterals, i desapareix el sobrenom.
Curiositat: El sobrenom havia acompanyat des dels inicis del Cos en el retolat dels vehicles fins al 2004.
- Vehicles logotipats amb aquesta imatge:
- Nissan Terrano II curt Dièsel (Fase 4: 2002-2006)
- Nissan Almera II Hatchback (6a generació, N16: 2000-2006)
  • Versió 2.3:
- Color. Sobre fons blanc on es manté la franja verda que recorre el vehicle de davant al darrere just per sota dels vidres de les portes.
- Identificació oficial. Als laterals amb el Departament d'adscripció (amb l'escut del Cos d'Agents Rurals a colors, l'anagrama de la Generalitat de Catalunya i també el de Medi Ambient), col·locat a les portes de conductor i acompanyant.
- Llums prioritàries i sistema acústic. Disposen de rotatiu de color taronja. Amb sirena acústica.
- Nom i sobrenom. A una tinta en color verd. Porta el nom d'"AGENTS RURALS" (en majúscules) de forma més discreta amb presència dels daus característics. No hi ha sobrenom. Els quadrats de color verd ressegueixen els costats per la base.
- Vehicles logotipats amb aquesta imatge:
- Nissan Terrano II curt Dièsel (Fase 4: 2002-2006)
    • Versió 2.4:
- Color. Igual versió 2.3
- Identificació oficial. Igual versió 2.3
- Llums prioritàries i sistema acústic. Disposen de pont de llums color blau. Amb sirena acústica.
Curiositat: Tot i que alguns vehicles portaven rotatius blaus, és el primer conjunt de vehicles que ho porta de sèrie.
- Nom i sobrenom. Igual versió 2.3
- Vehicles logotipats amb aquesta imatge:
- Nissan X-Trail Dièsel

Imatge versió 3: El verd d'agents rurals[modifica | modifica el codi]

Publicada oficialment al DOGC. És la imatge que completa el canvi cap al color verd.

Període: 2011 - Ara

Els elements d'aquesta imatge corporativa nova són:

  • Color corporatiu: verd i el negre (blanc).
  • Uniformitat.
- El uniforme de treball bàsic és format per:
- Pantalons tècnics de color verd fosc, amb les botes per dins.
- Camisa de color verd clar.
- Samarreta de color verd clar.
- Polo de color verd fosc de màniga curta.
- Botes de muntanya (estiu i hivern).
- Jaqueta folre polar color verd i negre (hivern).
- Impermeable tècnic de color verd i negre.
  • Distintius. Els elements citats:
- Escut. Es crea un nou escut, sobre fons verd, a una tinta de color blanc, sense pictogrames.
Disposat com:
- Escut de braç, i únicament al braç esquerre en les diferents peces de roba.
- Escut de pit, i únicament al costat dret en les diferents peces de roba.
Curiositat: L'escut de pit és d'una mida inferior al de braç.
- Comandament. Es defineix els graus de comandament sobre tinta daurada, en un joc de ratlles i els "pins" citats anteriorment.
- Número d'identificació professional. Es continua amb el número d'identificació professional disposat al pit, costat esquerre just per sobre de la divisa de categoria/comandament. Totes les peces de roba incorporen a l'espatlla la identificació d'"agents rurals", en el cas dels pantalons, és al lateral a mitja cama, sobre una tapeta de butxaca.
- Categories. Es defineix les diferents categories sobre tinta blanca, en un joc de ratlles.
  • Vehicles logotipats. Durant aquest període coexisteixen vehicles logotipats a la versió 2 i de nous. Es canvia el color dels vehicles, que passen a ser de color verd fosc. S'elimina la franja verda que des dels inicis havia acompanyat als vehicles.
Curiositat: La franja verda deu ser el darrer element que havia acompanyat a la imatge corporativa dels agents rurals des dels seus inicis.
Tot i la definició establerta per norma, cada concurs d'adjudicació de vehicles varia amb detalls, la qual cosa dóna lloc a diferents ambients d'estètiques:
  • Versió 3.1:
- Color. Sobre fons de color verd fosc original de Mitsubishi en concret verd fairway (perlat). El conjunt del vehicle té uns quadrats de color blanc a la base de les portes i del capó anterior i posterior.
- Identificació oficial. Als laterals amb el Departament d'adscripció (amb anagrama de la Generalitat de Catalunya), col·locat a la part posterior sota vidre.
- Llums prioritàries i sistema acústic. Disposen de pont de llums color blau. Amb sirena acústica i comunicador exterior.
- Nom i sobrenom. A una tinta en color blanc. Es continua amb el nom d'"agents rurals" (en minúscules), disposat al frontal i a les portes laterals, i no hi ha el sobrenom.
- Vehicles logotipats amb aquesta imatge:
- Mitsubishi Montero 3.2L Dièsel de 125kW (quarta generació d'aquest model -2006/present-)
Curiositat: El Mitsubishi és un vehicle ordinari de servei general al Cos d'Agents Rurals que per primera vegada no porta incorporat un cabrestant.
  • Versió 3.2:
- Color. Sobre fons de color verd (RAL 6005). El conjunt del vehicle té uns quadrats de color blanc a la base de les portes i del capó anterior i posterior.
- Identificació oficial. Als laterals amb anagrama i nom de la Generalitat de Catalunya, col·locat a les portes laterals posteriors. Al final dels laterals hi ha el logo del telèfon d'emergències 112
- Llums prioritàries i sistema acústic. Disposen de pont de llums color blau. Amb sirena acústica i comunicador exterior.
- Nom i sobrenom. A una tinta en color blanc. Es continua amb el nom d'"agents rurals" (en minúscules), disposat al frontal i a les portes laterals, i no hi ha el sobrenom.
- Vehicles logotipats amb aquesta imatge:
- Suzuki Gran Vitara llarg Dièsel 4 portes (Tercera generació d'aquest model -2005/present)
- Dacia Duster Diesel 4 portes (2010-present)
Curiositat: El Dacia és un vehicle de 4 portes, i per primera vegada s'incorpora un vehicle d'aquestes característiques com a vehicle ordinari de servei general al Cos d'Agents Rurals.

Adscripció[modifica | modifica el codi]

Des de la seva creació a la Generalitat de Catalunya, el Cos d'Agents Rurals ha estat adscrit a diferents departaments, vinculat plenament en matèria de medi ambient, la seva constant en aquests moviments de departaments ha estat la prevenció dels incendis forestals.

Les adscripcions dels agents forestals/rurals des de la restauració de la Generalitat de Catalunya per departament (per titular competent en agents rurals), direcció general (també titular) i òrgan administratiu responsable d'aquest col·lectiu/cos és el següent:

Adscripció del Cos d'Agents Rurals
Període Departament Conseller Període Direcció General Director general Òrgan administratiu responsable
1980-1984 Agricultura, Ramaderia i Pesca[113] Agustí Carol i Foix[114] 1980-1986 del Medi Rural[115][116] Manuel Martín Arnaiz[117][118] Seccions territorials Medi Natural/Servei d'Agents Rurals[119]
1984-1989 Agricultura, Ramaderia i Pesca Josep Miró i Ardèvol 1986-1987 del Medi Rural Francesc Robert i Graupera[120] Servei d'Agents Rurals[121]
1987-1989 de Política Forestal[122] Francesc Robert i Graupera[123] Servei d'Agents Rurals
1989-1992 Agricultura, Ramaderia i Pesca Joan Vallvé i Ribera 1989-1991 del Medi Natural Francesc Robert i Graupera Servei d'Agents Rurals
1991-1993 del Medi Natural Josep Santacana i Romagosa Servei d'Agents Rurals
1992-1999 Agricultura, Ramaderia i Pesca Francesc Xavier Marimon i Sabaté 1993-1999 del Medi Natural Jordi Peix i Massip Servei d'Agents Rurals/Servei d'Agents Rurals i Prevenció d'Incendis Forestals
1999-1999 del Medi Natural Antoni Solé i Gasset Servei d'Agents Rurals i Prevenció d'Incendis Forestals
1999-2001 Interior[124] Xavier Pomés i Abella 1999-2000 d’Emergències i Seguretat Civil[125] Enric Prior i Barrull[126][127] Servei d'Agents Rurals i Prevenció d'Incendis Forestals
2000-2001 d’Emergències i Seguretat Civil[128] Josep M. Padrosa i Masias[129][127] Servei d'Agents Rurals i Prevenció d'Incendis Forestals
2001-2001 Medi Ambient[130] Felip Puig i Godes 2001-2002 de Patrimoni Natural i del Medi Físic Montserrat Candini i Puig[131] Subdirecció General d’Agents Rurals i Prevenció d’Incendis Forestals
2001-2003 Medi Ambient Ramon Espadaler i Parcerisas 2002-2002 de Patrimoni Natural i del Medi Físic[132] Pere Maluquer i Ferrer Subdirecció General d’Agents Rurals i Prevenció d’Incendis Forestals
2002-2004 de Prevenció de Riscos al Medi Natural[133] Josep Escorihuela Mestre[134][135] Direcció General de Prevenció de Riscos al Medi Natural
2003-2006 Medi Ambient i Habitatge[136] Salvador Milà i Solsona 2004-2006 del Medi Natural[137] Ramon Luque i Porriño Subdirecció General de Protecció de la Biodiversitat/ Subdirecció General dels Agents Rurals[138]
2006-2010 Medi Ambient i Habitatge Francesc Baltasar i Albesa 2006-2008 del Medi Natural Joan Pallisé i Clofent Subdirecció General dels Agents Rurals
2008-2010 del Medi Natural Maria Núria Buenaventura i Puig Subdirecció General dels Agents Rurals
2010-2015 Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural[139] Josep Maria Pelegrí i Aixut 2011-2013 del Medi Natural i Biodiversitat Josep Escorihuela Mestre[140][141] Subdirecció General dels Agents Rurals
2013-2015 del Medi Natural i Biodiversitat Antoni Trasobares Rodríguez[142] Subdirecció General dels Agents Rurals
2015-2016 Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació[143] Jordi Ciuraneta i Riu 2015-2015 del Medi Natural i Biodiversitat Antoni Trasobares Rodríguez Subdirecció General dels Agents Rurals
2015-2016 de Forests[144] Antoni Trasobares Rodríguez Subdirecció General dels Agents Rurals
Des de 2016 Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Meritxell Serret i Aleu 2016-2016 de Forests Antoni Trasobares Rodríguez[145] Subdirecció General dels Agents Rurals
2016-2017 de Forests Montserrat Barniol i Carcasona[146] Subdirecció General dels Agents Rurals
Des de 2017 dels Agents Rurals[147] Marc Costa i Trachsel[148] Direcció General dels Agents Rurals

Per saber qui era President de la Generalitat de Catalunya en cada moment, podeu consultar a l'article corresponent de President de la Generalitat de Catalunya.

Accés i Carrera professional[modifica | modifica el codi]

Accés[modifica | modifica el codi]

Actualment, d'acord amb la Llei 17/2003, de 4 de juliol, del Cos d'Agents Rurals, es pot accedir al Cos d'Agents Rurals per:

Convocatòries de procés selectiu per a l'ingrés a l'escala auxiliar, categoria d'agent auxiliar (subgrup C2) del cos d'Agents Rurals.

L'accés al Cos d'Agents Rurals s'ha fet a través de convocatòries,[149] a partir de l'oferta d'ocupació pública. Al Cos d'Agents Rurals, com en els altres cossos especials operatius (Bombers i Mossos d'Esquadra), l'accés de base s'efectua d'acord amb els requisits establerts pel subgrup C2 de l'administració, corresponents a l'escala auxiliar, categoria d'agent auxiliar del Cos d'Agents Rurals.

La classificació de grups i subgrups dels funcionaris públics ve donada per la funció pública a Espanya i és determinada per la Llei 7/2007, de 12 d'abril, de l'Estatut Básic de l'Empleat Públic (EBEP).

A l'inici, el traspàs del personal no és complet, donat que es transfereixen places vacants pressupostades, fet que permet una vegada organitzada la Generalitat de Catalunya, s'impulsi immediatament dues promocions d'agents rurals.

Les diferents promocions efectuades per la Generalitat de Catalunya restaurada són:

Promocions d'accés d'agents rurals (ara agent auxiliar)
Promoció Registre Places ofertes Places reals Homes Dones Convocatòria Nomenament
1a interins 70 80 80 0 05/06/1986 22/06/1988
2a 039 50 45 45 0 24/12/1987 22/06/1988
3a 43/90 39 43 42 1 16/09/1991 27/07/1992
4a 009 40 44 41 3 28/05/1998 03/02/2000
5a 044 104 113 88 25 07/07/2000 24/07/2002
6a 02/05 38 38 35 3 23/05/2005 19/02/2007
7a 148 36 26 16/05/2007 17/09/2007
8a 01/06 87 96 20/07/2006 12/06/2008
9a 01/08 30 33 26 7 22/01/2009 13/04/2011
logo no oficial de la 8a promoció d'agents rurals
Els companys de la 8a promoció es van fer el seu propi logo de la seva promoció
  • Primera promoció.[150] Creada com a agents forestals. Són en règim d'interí. Es va convocar les places al juny de 1986, el procés selectiu va ser durant la tardor de 1986 i van efectuar un curs formatiu selectiu de 5 mesos el 1987 (la meitat a l'Escola de Capacitació agrària forestal de Santa Coloma de Farners i l'altra a l'Escola de Policia de Catalunya[151] a Mollet del Vallès). A la convocatòria s'hi va afegir 10 places, en total van ser 80 places. Van entrar en servei el 3 de juny de 1987 amb les primeres patrulles forestals d'agents rurals.[152]
Al ser la primera promoció, es va efectuar un acte de presentació oficial el dia 26 de juny de 1987 a la zona forestal de Gallecs davant del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya i de l'Honorable Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.[153]
  • Segona promoció.[154] Ja com a agents rurals (ja s'havia creat el Cos) i en règim d'interí. Es disposa d'un temari aprovat.[155] Aquesta convocatòria de la segona promoció no acaba de fer-se efectiva per la seva anul·lació al convocar-se una nova convocatòria de proves selectives per a l'ingrés al Cos d'Agents Rurals, i en règim de funcionaris de carrera (convocatòria que integrarà els agents en servei provinent de la primera promoció que estaven en règim d'interinatge i aquests).[156] Es va convocar les places al desembre de 1987, el procés selectiu va ser durant la primavera de 1988. Van entrar en servei el 23 de juny de 1988.
  • Tercera promoció.[157] Primera convocatòria amb reglament del CAR, de proves selectives per a l'ingrés al cos d'agents rurals, i és amb règim de funcionari de carrera. El temari d'aquesta convocatòria és a l'annex d'aquesta.
  • Quarta promoció.[158] Convocatòria del procés selectiu per a l'accés al cos d'agents rurals, i en règim de funcionari de carrera. El temari d'aquesta convocatòria és a l'annex d'aquesta.
  • Cinquena promoció.[159] Convocatòria del procés selectiu per a l'accés al cos d'agents rurals, i en règim de funcionari de carrera. El temari[160] d'aquesta convocatòria és el de 1997.
logo no oficial de la 9a promoció d'agents rurals
Els companys de la 9a promoció es van fer el seu propi logo de la seva promoció
  • Sisena promoció.[161] Primera convocatòria des de la Llei 17/2003, del procés selectiu, mitjançant el sistema de lliure accés per a l'ingrés a l'escala auxiliar, categoria d'agent auxiliar, del cos d'agents rurals, i és en règim de funcionari de carrera. El temari[162] d'aquesta convocatòria és el de 2004.
  • Setena promoció.[163] Convocatòria del procés selectiu, torn de reserva especial, per a l'accés a l'escala bàsica, categoria d'agent, i a l'escala auxiliar, categoria d'agent auxiliar, del Cos d'Agents Rurals, per al personal laboral fix (guarda major de reserva de fauna, guarda 1a reserva de fauna o guarda de reserva de fauna), i en règim de funcionari de carrera. El temari d'aquesta convocatòria és el de 2004. Aquesta convocatòria inicia la integració del col·lectiu de guardes de reserva que treballen als espais de gestió cinegètica, bàsicament reserves nacionals de caça (RNC) i zones de caça controlada (ZCC), gestionats per la Generalitat de Catalunya.
  • Vuitena promoció.[164] Convocatòria del procés selectiu, mitjançant el sistema de lliure accés, per a l'ingrés a l'escala auxiliar, categoria d'agent auxiliar, del Cos d'Agents Rurals, i en règim de funcionari de carrera. El temari d'aquesta convocatòria és el de 2004. El curs selectiu de formació es va efectuar a Torre Marimón[165] de Caldes de Montbui a l'octubre de 2007. A la convocatòria s'hi va afegir un 10% addicional, en total van ser 96 places.
  • Novena promoció.[166] Convocatòria mitjançant el sistema de lliure accés, per a l'ingrés a l'escala auxiliar, categoria d'agent auxiliar (subgrup C2) del cos d'Agents Rurals, i en règim de funcionari de carrera. El temari[167] d'aquesta convocatòria és el de 2008. El Curs selectiu de formació de 200 hores de durada es va efectuar del 6 abril al 24 de maig de 2010 a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) a Mollet del Vallès. A la convocatòria s'hi va afegir un 10% addicional, en total van ser 33 places.

Per altra banda, és possible d'acord amb la normativa vigent, l'accés al Cos a través de concurs oposició en torn lliure a les categories executiva i superior. Fins ara no s'ha efectuat cap concurs oposició en torn lliure a l'escala executiva, categoria de sotsinspector o sotsinspectora (grup B de l'administració) i l'escala superior, categoria d'inspector o inspectora (grup A de l'administració).

Carrera professional[modifica | modifica el codi]

La carrera professional del Cos d'Agents Rurals s'efectua per convocatòries de procés selectiu:

  • En les categories d'inspector o inspectora(aquesta categoria corresponen al grup A de l'administració) i sotsinspector o sotsinspectora (aquesta categoria corresponen al grup B de l'administració) es fa mitjançant els sistemes de concurs oposició en torn lliure i entorn de promoció interna (cada convocatòria ha de reservar el nombre de places a les quals poden accedir per promoció interna els membres del cos d'agents rurals).
  • En les categories d'agent, agent major i oficial o oficiala (aquestes categories corresponen al subgrup C1 de l'administració) es fa per promoció interna, mitjançant el sistema de concurs oposició entre els membres del Cos d'Agents Rurals.

La carrera professional s'inicia amb la promoció de l'escala auxiliar, categoria d'agent auxiliar a l'escala bàsica, categoria d'agent.

Amb la normativa inicial del Cos d'Agents Rurals (Llei 9/1986, de 10 de novembre, de Cossos de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya i el Decret 255/1988, de 12 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament del cos d'agents rurals de la Generalitat de Catalunya) no hi havia promoció interna pels agents rurals. Posteriorment la Llei 4/2000,[168] de 26 de maig, de mesures fiscals i administratives, modifica les normes citades amb la creació de la categoria d'agent rural de primera, del grup C de l'administració. Finalment, la Llei 17/2003, de 4 de juliol, del Cos d'Agents Rurals desenvolupa tota la carrera professional dels membres del Cos d'Agents Rurals.

Les diferents promocions internes de l'escala auxiliar, categoria d'agent auxiliar a l'escala bàsica, categoria d'agent són:

Promoció interna a l'escala bàsica categoria d'agent
Promoció Registre Places ofertes Places reals Convocatòria Nomenament
1a 01/01 266 201 22/11/2001 01/06/2002
2a 01/02 50 41 21/02/2003 01/09/2003
3a 01/05 126 119 25/02/2005 01/09/2005
4a 01/09 68 59 25/08/2009 01/04/2010
5a 215 129 126 07/10/2014 17/06/2015
  • Primera promoció interna al C.[169] Creada d'acord amb la normativa citada de la Llei 4/2000 que preveu la promoció d'agent (del grup D de l'administració) a agent de primera (del grup C de l'administració). Van efectuar un curs formatiu a l'escola de bombers amb formació a Bellaterra i Torreferrussa. El temari[170] d'aquesta convocatòria és el de 2001.
Curiositat. Aquesta convocatòria era oberta també als agents equivalents als agents rurals adscrits al Consell General d'Aran.
  • Segona promoció interna al C.[171] Segona convocatòria creada d'acord amb la normativa citada de la Llei 4/2000 que preveu la promoció d'agent (del grup D de l'administració) a agent de primera (del grup C de l'administració). El temari d'aquesta convocatòria és el de 2001.
  • Tercera promoció interna al C.[172] Primera convocatòria a partir de la Llei 17/2003, de 4 de juliol, del Cos d'Agents Rurals, que preveu la promoció des de l'escala auxiliar, categoria agent auxiliar (del grup D de l'administració) a l'escala bàsica, categoria d'agent (del grup C de l'administració). El temari d'aquesta convocatòria és el de 2001.
  • Quarta promoció interna al C2.[173] Segona convocatòria a partir de la Llei 17/2003, de 4 de juliol, del Cos d'Agents Rurals, que preveu la promoció des de l'escala auxiliar, categoria agent auxiliar (del subgrup C2 de l'administració) a l'escala bàsica, categoria d'agent (del subgrup C1 de l'administració). El temari[174] d'aquesta convocatòria és el de 2009. Els canvis en subgrups ve donat per l'EBEP.
  • Cinquena promoció interna al C2.[175] Tercera convocatòria a partir de la Llei 17/2003, de 4 de juliol, del Cos d'Agents Rurals, que preveu la promoció des de l'escala auxiliar, categoria agent auxiliar (del subgrup C2 de l'administració) a l'escala bàsica, categoria d'agent (del subgrup C1 de l'administració). El temari[174] d'aquesta convocatòria és el de 2009.

La següent promoció és dins de la mateixa escala bàsica, de la categoria d'agent a la categoria d'agent major.

L'única promoció interna de l'escala bàsica, categoria d'agent a la categoria d'agent major efectuada és:

Promoció interna a l'escala bàsica categoria d'agent major
Promoció Registre Places ofertes IF Fa EN RF Places reals IF Fa EN RF Convocatòria Nomenament
1a 02/09 160 48 51 26 35 113 32 41 11 29 24/11/2009 01/04/2011

La categoria d'agent major, és la categoria mitjana de l'escala bàsica del Cos d'Agents Rurals, està destinada al desenvolupament de l'àrea d'especialització assignada, de manera que a la taula s'identifica per a cada àrea citada a quina matèria correspon, on:

  • IF = Àrea de Prevenció i Investigació d'Incendis Forestals.
  • Fa = Àrea de la Fauna Protegida, de la Caça i de la Pesca.
  • EN = Àrea dels Espais Naturals Protegits i de la Biodiversitat.
  • RF = Àrea de Recursos Forestals.
  • Primera promoció interna a agent major.[176] Creada d'acord amb la Llei 17/2003, de 4 de juliol, del Cos d'Agents Rurals, que preveu la promoció a l'escala bàsica, categoria d'agent major (del grup C1 de l'administració). El temari[177] d'aquesta convocatòria és el de 2009. Van efectuar un curs selectiu teoricopràctic a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) durant la tardor de 2010.

Fins ara, no s'ha fet cap promoció interna de la categoria d'agent major a oficial o oficiala dins de l'escala bàsica, així com tampoc s'ha efectuat cap promoció interna a l’escala executiva, categoria de sotsinspector o sotsinspectora i l'escala superior, categoria d'inspector o inspectora. Per la qual cosa manca per completar les categories professionals establertes per la Llei 17/2003.

«Nota. En qualsevol de les promocions anteriors, cal tenir en compte que hi pot haver renúncia a ocupar la plaça de funcionari que correspongui, de manera que no es fa efectiu el nomenament i la plaça real no ser-ho.»

Normativa i convenis[modifica | modifica el codi]

L'acció dels agents rurals està emmarcada en la normativa que de forma general l'habilita i en els convenis de col·laboració amb els organismes responsables de determinades matèries per a una millora de l'acció d'aquestes.

Normativa[modifica | modifica el codi]

  • Llei 17/2003, de 4 de juliol, del Cos d'Agents Rurals.[178] Modificada per la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic,[179] que en el seu article 145 inclou diferents preceptes sobre càrrecs de comandament i el seu accés.
  • Decret 266/2007, de 4 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament del Cos d'Agents Rurals.[180]
  • Decret 391/2011, de 13 de setembre, pel qual s'estableix l'uniforme, l'equipament, els distintius, els elements d'acreditació i la imatge corporativa del Cos d'Agents Rurals.[181]
  • Decret 414/2000, de 27 de desembre, d'adscripció del cos d'agents rurals al Departament de Medi Ambient i d'assignació de funcions en matèria de prevenció d'incendis forestals.[182]
  • Decret 115/2015, de 22 de juny, de canvi de denominació d'un departament i de modificació del Decret 200/2010, de 27 de desembre, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya[183]
  • Decret 212/2015, de 22 de setembre, de modificació parcial del Decret 342/2011, de 17 de maig, de reestructuració del Departament de Territori i Sostenibilitat, i del Decret 270/2013, de 23 de desembre, de reestructuració del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural[184]

Convenis de col·laboració[modifica | modifica el codi]

Els convenis de col·laboració se signen especificant matèries i contrapartides entre les parts, amb una vigència indefinida o determinada i que es renova automàticament si les parts no diuen el contrari. També poden ser objecte d'extinció.

Els convenis de col·laboració públics existents i les accions de col·laboració, amb participació del Cos d'Agents Rurals són amb:

  • Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya[185] del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. La col·laboració del Cos d'Agents Rurals en matèria de riscos geològics, neus i allaus ha permés incrementar substancialment la informació d'observació de fenòmens geològics de perill i la presa de dades nivològiques. Aquest conveni de 1996 va ser ampliat a novembre de 2009, amb un nou conveni específic de col·laboració (referència IGC 107-0A) per a l'intercanvi d'informació i recollida de dades relacionades amb les allaus i d'altres fenòmens geològics.[186] Fet que ha permès incrementar substancialment la informació d'observacions de fenòmens geològics de perill.[187]
  • Oficina Nacional de la Caça i de la Fauna Salvatge (ONCFS) sota la doble tutela dels Ministeris d'Ecologia i d'Agricultura del Govern francès. Amb la finalitat de millorar l'eficàcia dels serveis i el desenvolupament d'accions comunes a l'espai transfronterer (Pirineus), la qual cosa implica accions de suport a la gestió i de vigilància així com de formació del personal implicat.[188] Inicialment formalitzat el 2001, va ser objecte de modificació i millora al setembre de 2011.
  • Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).[189] Adscrit al Ministeri d'Economia i Competitivitat del govern espanyol. Conveni de col·laboració efectuat entre el Govern de la Generalitat i el CSIC s'efectua per tal de col·laborar en la investigació i la formació del Cos d’Agents Rurals en matèria marítima. Es preveu que un membre del Cos d’Agents Rurals pugui participar en l’exercici de les funcions de patró d’embarcació marítima a la base antàrtica espanyola Juan Carlos I, ubicada a l’illa Livingston, a Argentina, i en activitats de formació en protocols d’actuació en abocaments de combustible a mar i assaigs en matèria de vestuari i equipaments en situacions meteorològiques extremes.
  • Agència Catalana de l’Aigua[190] del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
  • Agència de Residus de Catalunya[191] del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
  • Direcció General del Patrimoni Cultural[192] del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquesta col·laboració permet conèixer quin són els elements del patrimoni cultural i alhora vetllar-los[193] i/o documentar-los en cas de mancança.[194]
  • SEO/BirdLife. Societat Espanyola d'Ornitologia. Per a la investigació i la informació en casos de verí, així com la formació dels agents rurals en la investigació de l'ús il·legal de verí al medi natural. Els ponents són membres de la GEVA del Cos d'Agents Rurals que traslladan la seva experiència contra el furtivisme i el verí (han aconseguit fins al 2012, 12 sentències condemnatòries per l'ús il·legal del verí).[195]
  • Direcció General de Qualitat Ambiental[196] del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Amb aquesta acció es coneix els nivells dels camps electromagnètics existents a Catalunya, dins el marc del projecte LIFE de Governança Radioelèctrica i cofinançat al 50% per la Unió Europea.
  • Consell General d’Aran,[197] per a l’exercici dels serveis i funcions ambientals transferits al Consell General d’Aran, amb la col·laboració dels agents rurals per donar suport en el desenvolupament d'accions cojuntes a la Vall d’Aran i zones limítrofes, la qual cosa implica accions de vigilància i de control del furtivisme, així com de formació del personal implicat.
  • Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme[198] del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. On s'estableix els termes i els criteris d’acord amb els quals els membres del Cos d’Agents Rurals col·laboraran amb la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme en la vigilància i control de les infraccions urbanístiques que detectin en l’àmbit del sòl no urbanitzable no inclòs en un espai de protecció especial.
  • Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 de Catalunya.[199] Conveni per a la integració de les trucades d'emergència del Cos d'Agents Rurals en el 112 Catalunya. Iniciat a partir de 17 de novembre de 2010, en què se signa un document d'intencions per a la integració efectiva que es fa realitat al juny de 2011.[200]

Convenis de col·laboració sense vigència:

  • Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting (FCPEC).[201] Aquest Conveni va ser vigent entre 28 d'octubre de 2004 i l'entrada en vigor de la Llei 22/2009,[202] del 23 de desembre, d'ordenació sostenible de la pesca en aigües continentals. Per aquest conveni s'establien, entre altres, pautes per a la vigilància dels rius i la relació entre els guardes fluvials i els agents rurals. Per altra banda, aquest mateix conveni derogava altres convenis subscrits per les mateixes parts i que afecten part de la matèria tractada:
- Conveni per a la gestió, la conservació i la restauració de les zones de pesca controlada i els seus hàbitats de 23 de setembre de 1999 signat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i la FCPEC.
- Conveni marc per regular la col·laboració per a la millora en l’ordenació, gestió i la sostenibilitat de l’aprofitament piscícola en les aigües continentals de Catalunya, el seguiment, la preservació i la conservació de la fauna piscícola, dels ecosistemes de les aigües continentals i la formació dels pescadors de 28 de juliol de 2003 signat pel Departament de Medi Ambient i la FCPEC.

Organització i estructura[modifica | modifica el codi]

Seu central del Cos d'Agents Rurals

Organització territorial[modifica | modifica el codi]

L'estructura del Cos d'Agents Rurals al territori està formada per:

  • Àrea General. L'Àrea General constitueix el nivell superior de l'estructura territorial del Cos d'Agents Rurals i comprèn tot Catalunya. El comandament, la direcció i la coordinació de l'actuació i el funcionament de l'Àrea General corresponen a l'inspector o la inspectora en cap. L'Àrea General està ubicada a la seu central del Cos d'Agents Rurals, a Torreferrussa, al municipi de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental).
Comarques corresponents a cada regió operativa del Cos d'agents Rurals
Àrees regionals del CAR
  • Àrees regionals. L'àrea regional constitueix el nivell mitjà de l'estructura territorial del Cos d'Agents Rurals i comprèn la totalitat de les àrees bàsiques del seu àmbit territorial respectiu. L'àmbit territorial de cada àrea regional es correspon amb el de cada un dels serveis territorials en què s'estructura el departament competent en matèria de medi ambient. El comandament, la direcció, la coordinació, el control i la inspecció de cada àrea regional corresponen al sotsinspector o a la sotsinspectora cap de l'àrea regional respectiva. Actualment
  • Àrees bàsiques. L'àrea bàsica constitueix el nivell bàsic de l'estructura territorial del Cos d'Agents Rurals i comprèn el conjunt de mitjans personals i materials de l'àmbit territorial respectiu. El comandament, la direcció, la coordinació, el control i la inspecció de cada àrea bàsica corresponen al sotsinspector o a la sotsinspectora cap de l'àrea bàsica respectiva.

Estructura jerarquitzada[modifica | modifica el codi]

El Cos d'Agents Rurals s'estructura en una línia jeràrquica, segons les escales i les categories següents:

  • Escala superior, que comprèn la categoria d'inspector o inspectora. Les seves funcions són la direcció i la coordinació de l'actuació i el funcionament de les unitats i els serveis de nivell superior adscrits al Cos d'Agents Rurals.
  • Escala executiva, que comprèn la categoria de sotsinspector o sotsinspectora. Les seves funcions són la direcció, la coordinació, el control i la inspecció de les unitats en els àmbits territorials o funcionals assignats.
  • Escala bàsica, que comprèn les categories de:
  • Oficial o oficiala. Els hi correspon el control i la inspecció dels agents que tenen a càrrec, en els àmbits territorials o funcionals assignats.
  • Agent major. Els hi correspon a més de les tasques executives bàsiques, dirigir les actuacions que els puguin ésser assignades en funció de la seva preparació i especialització, i acomplir les tasques la complexitat de les quals requereixi més experiència i capacitació tècnica.
  • Agent. Els hi correspon les tasques d'execució definides pel capítol II de la Llei 17/2003, de 4 de juliol, del Cos d'Agents Rurals, que, per la seva complexitat, requereixen més experiència i capacitació tècnica.
  • Escala auxiliar, que comprèn la categoria d'agent auxiliar. Els hi correspon les tasques d'execució definides pel capítol II de la Llei 17/2003, de 4 de juliol, del Cos d'Agents Rurals.

Especialitats i grups[modifica | modifica el codi]

Especialitats[modifica | modifica el codi]

El conjunt competencial del Cos d'Agents Rurals s'agrupa en 4 àmbit materials:

a) Dins de l'àmbit material d'incendis forestals: la prevenció, vigilància, detecció i investigació d'incendis forestals.

b) Dins de l'àmbit material de fauna, caça i pesca fluvial: la vigilància, la inspecció i la col·laboració en la gestió de la caça i els recursos piscícoles fluvials i marins protegits per la legislació mediambiental; de les reserves de caça i pesca fluvial i qualsevol altre espai natural amb mesures de preservació de la fauna protegida; i la lluita contra les pràctiques furtives, i la protecció dels animals en els termes que preveu llur normativa reguladora i de la fauna silvestre.

c) Dins de l'àmbit material dels espais naturals protegits i de la biodiversitat: la vigilància, la inspecció i la col·laboració en la gestió dels espais naturals protegits; les activitats relatives a l'ús social, recreatiu i didàctic en aquests espais; la prevenció de les allaus i els danys al paisatge i el patrimoni cultural existent al medi natural; les activitats extractives minerals; les cremes i abocaments de residus; la qualitat i contaminació de les aigües; les actuacions al domini públic hidràulic i al domini públic marítim; la contaminació atmosfèrica i lumínica; la qualitat ambiental; les actuacions urbanístiques, i els impactes ambientals.

d) Dins de l'àmbit material forestal: la vigilància, la inspecció i la col·laboració en la gestió del patrimoni i els recursos forestals, les pastures en terrenys forestals, les forests catalogades públiques i privades, els camins forestals, la flora silvestre i la preservació de la flora protegida.

Grups de suport[modifica | modifica el codi]

Els grups de suport són grups funcionals de suport, amb caràcter transversal, en relació als diferents àmbits materials i poden ser:

  • El Grup de Suport Aeri (GSA): per a la realització de serveis de vigilància aèria, de censos i seguiment de fauna, de fotografia aèria i de perimetració d'incendis forestals.
  • El Grup de Suport Marí (GSMa): per a la realització de serveis de vigilància i suport a la gestió en els espais marins protegits per la legislació mediambiental, i per donar suport a totes aquelles actuacions pròpies del Cos d'Agents Rurals que requereixin l'ús de tècniques i de material per al treball en el medi aquàtic.
  • El Grup de Suport de Fauna i Flora (GSFF): per a la coordinació, el suport i la realització d'aquelles actuacions del Cos d'Agents Rurals en matèria de protecció dels animals i de la flora que per llur complexitat requereixin majors coneixements i dedicació.
  • El Grup de Suport de Muntanya (GSMu): per al suport a les actuacions pròpies del Cos d'Agents Rurals que requereixin l'ús de tècniques d'escalada o d'esquí i de presa de dades nivometeorològiques.

Grups especials[modifica | modifica el codi]

Els grups especials són grups funcionals especials per desenvolupar determinades tasques en tot o en part del territori, cas de:

  • Grup Especial de Verins[203] i Antifurtivisme[204] (GEVA).
  • Grup Especial d'Investigació.[205]
  • Grup Especial de col·laboració amb l'Administració de Justícia[206] (GECAJ).
  • Grup Especial de Captura Cinegètica i de Gestió d'Animals (GECA).

Unitat de Suport a Actuacions Especials (USAE)[modifica | modifica el codi]

Constitueix un cas específic que dóna suport per determinades actuacions al territori, és habitual la seva activació i presència al territori en incendis forestals de determinada consideració.


Participació dels agents rurals als Plans d'Emergència i Protecció Civil[modifica | modifica el codi]

El Pla Territorial de Protecció Civil de Catalunya i els diferents plans Especials d’Emergències disposen els grups d’actuació i constitueix la part operativa d'aquests, executant les ordres emanades del/de la director/a del Pla. Aquests grups estan coordinats en el lloc de l’emergència pel responsable del Centre de Comandament Avançat (CCA). Cada grup està format per personal especialitzat i els seus mitjans. El Cos d'Agents Rurals és un dels cossos operatius, per a determinades tasques, en els següents plans:

Pla Territorial de Protecció Civil de Catalunya (PROCICAT, 2006)[modifica | modifica el codi]

El Pla Territorial de Protecció Civil de Catalunya (PROCICAT, 2006)[207] inclou als Agents Rurals a:

  • Grup d’ordre. El grup d’ordre té com a objectiu principal garantir la seguretat ciutadana a la zona del sinistre i col·laborar si s’escau, en l’evacuació de la població.
  • Grup logístic. Per tal d’ajudar en la neteja de camins i carreteres tallades per la caiguda d’arbres.
  • Finalment, preveu al Cos d'Agents Rurals com una font d’informació en el risc de pluges, en el risc d’inundacions i/o avingudes i en el risc de neu.

Pla especial d’emergències per risc d’Allaus (ALLAUCAT, 2013)[modifica | modifica el codi]

El Pla especial d’emergències per risc d’Allaus (ALLAUCAT, 2013)[208] inclou als Agents Rurals a:

  • Grup d’intervenció: Personal del Cos d’Agents Rurals amb la formació adequada per participar en tasques de recerca i rescat de persones atrapades o afectades per allaus.
  • Grup d’ordre: en cas que participin en tasques de control (o tall) d’accessos a pistes forestals, refugis, etc.
  • Finalment, preveu que el Cos d'Agents Rurals doni Suport tècnic de la direcció del pla, al Comitè tècnic de seguiment del risc d’allaus (Comitè de caràcter tècnic del qual forma part un representant del Cos d'Agents Rurals) i sigui una font de detecció de l’emergència.

Pla especial d'emergències per contaminació accidental de les aigües marines a Catalunya (CAMCAT, 2003)[modifica | modifica el codi]

El Pla especial d'emergències per contaminació accidental de les aigües marines a Catalunya (CAMCAT, 2003)[209] compte amb participació del Cos d’Agents Rurals en el:

  • Grup d’intervenció terra, amb les següents funcions:
- Salvar les vides humanes implicades o afectades per l’accident a la zona d’actuació.
- Actuar directament sobre la causa del perill, quan sigui possible.
- Valorar la situació des del lloc de l'accident.
- Determinar inicialment la zona d'intervenció.
- Combatre el sinistre, salvant propietats i fauna afectada, i paliant les conseqüències sobre l'entorn, dins dels límits possibles.
- Netejar les zones afectades.
- Recollir i emmagatzemar temporalment els residus sòlids i líquids procedents de l’accident.
- Informar el CCA de l’evolució de la situació, amb la freqüència acordada prèviament.
  • Grup d’ordre terra, amb les següents funcions:
- Garantir el control d'accessos i fer la vigilància de les zones afectades on s'estiguin produint les operacions de descontaminació als efectes d'evitar accidents i la intrusió de persones o vehicles aliens.
- Garantir que tots els grups puguin realitzar les seves missions sense ingerències estranyes.
- Ordenar el trànsit, si s’escau.
- Custodiar els béns a les zones afectades.
- Custodiar els combois d'equips i persones que s'incorporin a les operacions de descontaminació.
- Col·laborar, en el cas que siguin requerits, a les tasques d’avís a la població.
- Organitzar i/o executar, si cal, d'acord amb les autoritats municipals, l'evacuació de la població, o qualsevol altra acció que impliqui moviment gran de persones.
- Per l’autoritat que representen tenen la funció de mobilitzar, si és necessari, tots els mitjans que la Direcció del Pla i els altres Grups d'Actuació necessitin per a complir les seves respectives missions.
- Exercir les funcions de policia judicial.
- En el cas que la contaminació tingui el seu origen a terra, investigar les causes i circumstàncies que l’han produït.
- Donar suport, des de terra, a l’observació de l’evolució de la contaminació.
- Donar suport, en cas que sigui necessari, al grup d’avaluació i seguiment a mar, en les tasques de vigilància i vetlla del compliment de les restriccions de pesca establertes a les zones més afectades per la contaminació.

Pla especial d'emergències per incendis forestals a Catalunya (INFOCAT, 2012)[modifica | modifica el codi]

El Pla especial d'emergències per incendis forestals a Catalunya (INFOCAT, 2012)[210] preveu la inclusió del Cos d’Agents Rurals en:

  • Grup d’intervenció. És el grup que s'encarrega bàsicament de l'extinció de l'incendi i coordina les actuacions dels altres membres en el lloc de l'emergència a través del seu coordinador operatiu. Detalla quines són les funcions del Cos d'Agents Rurals:
- Fer una avaluació inicial de l'incendi i trametre'n les conclusions que se'n derivin.
- Combatre l'incendi, auxiliar les víctimes i aplicar les mesures de protecció adients, en col·laboració amb els serveis d'extinció d'incendis i salvaments.
- Donar el suport necessari per a l'establiment del CCA.
- Col·laborar en l'establiment de les esquadres de reserva.
  • Grup d'avaluació dels incendis forestals i dels riscos associats. És el grup que s'encarrega de l'anàlisi de l'incendi forestal i assessora tècnicament el Director o Directora del Pla a través del CECAT.
  • Grup d’ordre. És el grup que s'encarrega de garantir la seguretat ciutadana i d'assegurar que els altres grups d'actuació poden dur a terme les seves funcions sense cap impediment.
  • Prestar suport tècnic a la Sala del CECAT quan l'emergència ho requereixi.
  • Informar el coordinador del CCA i atendre les seves instruccions amb la màxima diligència a través dels seus comandaments naturals.
  • Comitè tècnic del seguiment de risc d’incendi forestal (Comitè de caràcter tècnic del qual forma part un representant del Cos d'Agents Rurals). Funcions:
- Analitzar i valorar el risc d'incendi forestal.
- Fer el seguiment, la vigilància i el control del risc.
- Avaluar les conseqüències derivades del risc d'incendis forestals.
  • Finalment, col·laboració amb el Centre de coordinació operativa de Catalunya (CECAT), dins l’Estructura de Suport Tècnic a la Gestió de l'Emergència.

Pla especial d'emergències per inundacions a Catalunya (INUNCAT, 2006)[modifica | modifica el codi]

El Pla especial d'emergències per inundacions a Catalunya (INUNCAT, 2006)[211] compte amb la participació del Cos d’Agents Rurals en el:

  • Grup d'intervenció. Funcions:
- Recepció i transmissió de la notificació de la inundació.
- Valoració des del lloc de l'emergència i determinació inicial de la zona de rescat i salvaments i de la prioritat d’actuació.
- Salvament i socors de les persones afectades i aplicar les mesures de prevenció i protecció adients.
- Prevenir i reduir els efectes de la inundació i, quan sigui possible, les seves causes.
- Col·laborar en l’aplicació d’altres mesures de protecció a la població que es considerin adients.
- Si s’escau, salvar les propietats i la fauna afectada, i pal·liar les conseqüències sobre l'entorn, dins dels límits possibles.
- Les funcions pròpies de coordinador del CCA mentre o quan la coordinació recaigui en aquest grup.
- En les xarxes de gas, electricitat o aigua que puguin resultar afectades i que s’hi puguin desencadenar nous accidents per efecte dòmino, controlar les xarxes, amb la col·laboració dels responsables de les companyies de serveis.
- Col·laborar les seves actuacions amb els altres grups a través del CCA.
- Col·laborar amb el grup d’ordre, en l’evacuació de la població pressent a la possible zona afectada, en aquells casos en els quals el risc ho justifiqui.
  • Grup d’ordre. El grup d’ordre té com a objectiu principal garantir la seguretat ciutadana a la zona del sinistre i

col·laborar si s’escau, en l’evacuació de la població.

  • Grup logístic. Aquest grup té com a objecte assegurar la provisió dels recursos complementaris necessaris per a la gestió de l'emergència, que el/la Director/a del Pla i els grups d'actuació necessitin per a complir les seves respectives missions i de la mobilització d'aquests mitjans.
  • Comitè tècnic de seguiment de risc d’inundacions (Comitè de caràcter tècnic del qual forma part un representant del Cos d'Agents Rurals).

Pla especial d'emergències per nevades a Catalunya (NEUCAT, 2012)[modifica | modifica el codi]

El Pla especial d'emergències per nevades a Catalunya (NEUCAT, 2012)[212] preveu la participació dels agents rurals en:

  •  Grup d’Intervenció. Les funcions principals del Grup d’Intervenció són: 
- Recepció i transmissió d’incidències o emergències relacionades amb la nevada.  
- Des del lloc de l'emergència, fer una primera valoració de la situació, determinar la zona d’afectació i establir les prioritats d’actuació. 
- Mobilitzar i coordinar els mitjans i recursos propis més immediats disponibles per donar resposta a l’emergència. 
- Aplicar les mesures de prevenció i de protecció adients per tal de minimitzar els riscos. 
- Procedir al salvament i rescat  de les persones atrapades i/o afectades (per exemple a la xarxa viària o ferroviària).  
- Participar en l’evacuació i trasllat de les persones atrapades i/o afectades cap a zones segures o als llocs d’acollida establerts en coordinació amb el grup d’ordre, el grup sanitari i el grup logístic.
- Recerca de persones perdudes o desaparegudes. 
- Extinció d’incendis. 
- Establir prop del lloc de l'emergència el Centre de Comandament Avançat (CCA), des d'on s'efectuarà la coordinació operativa dels grups d'actuació. 
- Proposar al grup logístic les prioritats d’actuació pel que fa a la neteja de la xarxa viària i proposar solucions de gestió per aquelles situacions de criticitat relacionades amb el salvament.
- Actuacions de suport a altres grups en les situacions accidentals que ho requereixin.  
  • Grup d’Ordre. Les funcions previstes per al Cos d’Agents Rurals, en funció de les diferents fases d’activació són:
- Informar dels gruixos i de l’estat dels camins, pistes forestals, accessos a nuclis aïllats, cases de pagès grans,...
- Realitzar els talls de carreteres i pistes d’accessos.
  • Col·laboració amb l’Estructura de Suport Tècnic a la Gestió de l'Emergència

Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya (PLASEQCAT, 2014)[modifica | modifica el codi]

El Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya (PLASEQCAT, 2014) compte amb la participació del Cos d’Agents Rurals en el:

  • Grup d'Ordre. Com a integrants del grup d’ordre, sempre en el Medi Natural i a petició del CECAT, la funció principal serà:
- Garantir que els grups d’actuació puguin actuar sense cap impediment.
- Garantir el control de trànsit per l’accés als components dels grups a la zona i l’evacuació dels afectats amenaçats de dany.
- Garantir el control d’accessos i vigilància vial de les zones afectades.
- Dirigir i organitzar, si cal, l’evacuació de la població, o qualsevol altre acció que impliqui moviment gran de persones.

Pla especial per a emergències radiològiques de Catalunya (RADCAT, 2014)[modifica | modifica el codi]

El Pla especial per a emergències radiològiques de Catalunya (RADCAT, 2014)[213] preveu en l'activació de les diferents fases del Pla informar al Cos d'Agents Rurals.

Procediment de resposta per emergències a Montserrat (PEMONT, 2009)[modifica | modifica el codi]

El Procediment de resposta per emergències a Montserrat (PEMONT, 2009)[214] compte amb la participació del Cos d’Agents Rurals en el:

  •  Grup d’Intervenció. Si s’escau es preveu la participació dels Agents Rurals
  • Grup d'Ordre. Com a integrants del grup d’ordre, la funció principal serà:
- Ordenar el trànsit. Fer els talls de carretera que s’escaiguin. Establir rutes alternatives a les vies afectades en coordinació amb el CECAT.
- Ser responsable de la seguretat ciutadana en les zones afectades, considerant com a tal seguretat tot el referent a informació, confinament i evacuació.
- Ordre públic i custòdia de béns a les zones afectades.
- Garantir que tots els grups puguin realitzar les seves funcions sense cap impediment.
- Garantir el control d’accessos i la vigilància de les zones afectades, així com l’orientació i guia de tots els grups d’actuació en aquestes zones.


Mitjans i logística[modifica | modifica el codi]

El Cos d'Agents Rurals per la seva operativa disposa de diferents mitjans i logística com són:

Mitjans[modifica | modifica el codi]

Per a la mobilitat al territori disposa o s'ha disposat de:

  • Vehicles Tot terreny i Tot camí. En actiu, constitueix el mitjà ordinari a les diferents àrees bàsiques i permet la mobilitat per a tot tipus d'actuacions. El parc mòbil de vehicles d'agents rurals (a març de 2011) és de 198 vehicles tot-terreny i tot-camí.[215] Cal tenir en compte que és requisit de participació en una convocatòria del procés selectiu per a l'ingrés al Cos d'Agents Rurals de posseir el permís de conducció de vehicles de la classe B o permís equivalent d'acord amb la normativa aplicable, i tenir-lo en vigor.
  • Embarcacions nàutiques. En actiu, es disposa d'embarcacions marítimes i d'aigües interiors. Els agents rurals usuaris d'aquests mitjans disposen de la titulació que els acredita la navegació.
  • Mitjans aeris. En actiu, es disposa d'helicòpter i d'avioneta. Els agents rurals usuaris d'aquests mitjans disposen de la titulació que els acredita el pilotatge.
  • Motocicleta. En desús, fins a la quarta promoció (inclosa) d'agents rurals va ser requisit de participació en una convocatòria del procés selectiu per a l'ingrés al Cos d'Agents Rurals de posseir els permisos de conducció de vehicles de la categoria A, que autoritza a conduir motocicletes de qualsevol cilindrada amb sidecar o sense, tricicles i quadricicles de motor, i la categoria B, que autoritza a conduir automòbils la massa màxima autoritzada dels quals no excedeixi de 3.500 kg, i el nombre de seients, inclòs el del conductor, no excedeixi de 9, o els permisos equivalents a aquests, respectivament, de les categories A2 i B1, i tenir-lo en vigor.
  • A cavall. En desús, són singularitats de determinats llocs del territori.

Logística[modifica | modifica el codi]

Per a l'operativitat del Cos d'Agents Rurals es disposa de:

  • Xarxa de comunicacions. Des de l'inici del Cos d’Agents Rurals es disposa d’una xarxa de transmissions entre agents rurals i entre agents rurals i centres de ràdio. En un inici era analògica de VHF, la "xarxa Lima" que treballa a la banda baixa de VHF 80 MHz[216] fins a la migració dels agents rurals a xarxa digital el 2001, restant aquesta xarxa analògica destinada a la coordinació entre les agrupacions de defensa forestal (ADF) i Agents Rurals.[217] A partir de 2001, els agents rurals disposen de la xarxa digital amb tecnologia digital Tetra mitjançant uns canals propis a la xarxa Àgora de transmissions de la Generalitat.[218] La xarxa Àgora suposa un avanç molt gran, ja que permet el coneixement de l'’estat dels recursos i la seva situació geogràfica en línia amb els terminals GPS, el marcatge de pistes, camins o nius amb molta precisió, la interconnexió via xarxa informàtica o la introducció de dades directament des de la terminal de l'’efectiu.[219] Amb la integració dels mossos d'esquadra a la xarxa Àgora, aquesta passa a ser xarxa de Radiocomunicacions d'Emergències i Seguretat de Catalunya (RESCAT).[220]
  • Centres de ràdio. El personal de transmissions té la responsabilitat de donar suport a les actuacions dels agents rurals en qualsevol de les seves competències i molt especialment en matèria d’incendis forestals. També rep les trucades i els avisos dels ciutadans del territori que volen denunciar qualsevol acte que afecti el patrimoni natural. Els centres de control del Cos d’Agents Rurals existents i estan en actiu, el 2008, són els d’Amposta, Tarragona, Girona, Vic, Lleida i Sort, amb un Control Central a Santa Perpètua de la Mogoda. Sense comptar els funcionaris presents al Control Central, a la resta de centres hi treballen 20 persones.[221]
  • Manteniment de xarxa de transmissions. Personal que efectua el manteniment de la xarxa de transmissions i garanteix l'operativitat de la mateixa.
  • Estructura administrativa. Personal de la Subdirecció dels Agents Rurals necessari per a la gestió administrativa i de material.

Reconeixements, Felicitacions i Mencions[modifica | modifica el codi]

La Generalitat de Catalunya no ha efectuat mai la regulació de reconeixements, felicitacions i mencions pels membres del Cos d'Agents Rurals. No està doncs, institucionalitzat ni públicament ni privadament allò que meritòriament fan els membres del Cos.

Cos d'Agents Rurals[modifica | modifica el codi]

Tot i així els membres del Cos d'Agents Rurals han rebut del Departament on estaven adscrits:

  • Felicitacions privades, on s'agraeix els serveis prestats en un determinat fet.
  • Reconeixement pels anys de servei prestat, s'ha efectuat de forma intermitent (amb el consegüent greuge comparatiu) i no sempre de la mateixa manera ni qualitat. El darrer va ser coincidint amb els actes del 25è aniversari de la creació del Cos d'Agents Rurals, a l'octubre de 2012.

Altres cossos disposen de regulació d'aquest agraïment i en el cas de Protecció civil[222] inclou els agents rurals com a possibles beneficiaris. El més sorprenent és que altres col·lectius sí que han efectuat felicitacions i mencions a membres del Cos d'Agents Rurals per l'acció realitzada en matèries del seu àmbit competencial, situació que agreuja aquest buit donat que els agents rurals no poden efectuar el mateix d'acord amb el seu àmbit competencial.

Govern de la Generalitat de Catalunya[modifica | modifica el codi]

- Any 1999. Guardó Medalla al treball President Macià a Josep Gilabert i Bel, Inspector en cap del Cos d'Agents Rurals, entre 1988 i 1998.[223]

Protecció Civil[modifica | modifica el codi]

El Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya efectua el reconeixement dels serveis prestats a favor de la seguretat de les persones, béns i medi ambient, dins de les línies de la protecció civil, amb el següent reconeixement públic:

  • Menció
- Any 2006. Menció honorífica al cos d'agents rurals. Atesa l'entrega, la dedicació i professionalitat demostrades pel cos d'agents rurals en l'exercici de les seves funcions de protecció i prevenció integrals del medi ambient i en la protecció de les persones i els seus béns, dins de les línies de la protecció civil, aquest cos es fa mereixedor d'una especial reconeixença per part de la Generalitat de Catalunya.[224]

Cos de Mossos d'Esquadra[modifica | modifica el codi]

El Cos de Mossos d'Esquadra[225][226] té regulat la concessió de diferents tipus de felicitacions públiques i condecoracions, als seus membres, així com d'altres cossos. El Cos d'Agents Rurals n'ha rebut:

  • Condecoracions
Han atorgat condecoracions a membres del Cos d'Agents Rurals amb reconeixement públic, via publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) a:
- Any 2006. Medalla de bronze al mèrit policial amb distintiu blau al sotsinspector Ignasi Dalmases i Thió del Cos d'Agents Rurals a Girona.[227]
- Any 2012. Medalla de bronze al mèrit policial amb distintiu blau a l’inspector en cap del Cos d’Agents Rurals.[228]
- Any 2014. Medalla de bronze al mèrit policial amb distintiu blau al membre del cos d'Agents Rurals amb número d’identificació 03428137X.[229]

També el Cos de Mossos d'Esquadra distingeix a persones, individuals i col·lectives, i institucions coincidint amb el dia de les Esquadres, acte de caràcter regional que presideix el seu propi Conseller, en aquest acte s'ha reconegut a membres del Cos d'Agents Rurals:

  • Felicitacions
- Any 2011:
- A Vic (Osona) Regió Policial Central (RPC). Felicitació pública individual Tipus A, a uns Agents Rurals membres de l'Àrea Bàsica de Bages per la investigació de causa d'inici d'un incendi provocat a Cardona, amb la posterior detenció per part de la policia local de l'incendiari.
- Any 2012:
- A Solsona (Solsonès) Regió Policial Central (RPC). Felicitació pública individual Tipus A, a uns Agents Rurals membres de l'Àrea Bàsica de l'Anoia per la col·laboració en el POE i per la investigació de causa d'inici d'un incendi de 900 ha.
- Any 2013:
- A Figueres (Alt Empordà) Regió Policial de Girona (RPG). Felicitació pública individual Tipus A, a uns Agents Rurals membres de l'Àrea Bàsica del Baix Empordà per la col·laboració amb Mossos d'Esquadra en la resolució de cas d'incendis intencionats.
- A Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès) Regió Policial Metropolitana Sud (RPMS). Felicitació pública col·lectiva, a uns Agents Rurals membres de l'Àrea Bàsica de l'Alt Penedès per la resolució d'una sèrie d'incendis provocats.
  • Reconeixements
- Any 2007:
- A Olot (Garrotxa) Regió Policial de Girona (RPG). Reconeixement públic, a un Agent Rural membre de l'Àrea Bàsica de la Garrotxa per la seva col·laboració amb la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra.
- Any 2014:
- A Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) Regió Policial Metropolitana Nord (RPMN). Reconeixement públic, als Agents Rurals membres de l'Àrea Bàsica del Maresme per la tasca duta a terme amb col·laboració de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra.

Cos de Bombers de la Generalitat[modifica | modifica el codi]

El Cos de Bombers de la Generalitat[230] distingeix a persones, individuals i col·lectives, i institucions coincidint amb la seva festa patronal (Sant Joan de Déu) que presideix el seu propi Conseller, en aquest acte s'ha reconegut:

  • Menció
- Any 2014, a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès). Menció Honorífica per al Cos d’Agents Rurals per la seva tasca en defensa del medi natural i l’estreta col·laboració amb els Bombers de la Generalitat.[231]

Altres reconeixements[modifica | modifica el codi]

La Societat Espanyola d'Ornitologia (SEO/BirdLife) va atorgar:

  • Premi
- Any 2010, en la IV edició del premi "Francisco Bernis" en la categoria de Conservació al Grup Especial de Verins i Antifurtivisme (GEVA) del Cos d'Agents Rurals.[232]
- Any 2014, en la VIII edició del premi "Francisco Bernis" en la categoria de Conservació als "Agents Forestals i Medioambientals d'Espanya", conjunt de cossos de les administracions públiques, entre els quals hi ha el Cos d'Agents Rurals.[233]

La Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) del Maresme i del Vallès Oriental va atorgar:

  • Premi
- Any 2017, en la 16ena Trobada de voluntaris i d’ADF del Maresme i del Vallès Oriental. Es va premiar amb el guardó "Roure de Plata" al Cap de l’Àrea Bàsica del Maresme del Cos d'Agents Rurals, en honor dels dos agents del cos morts a Lleida i per la feina de control dels boscos.[234]

Honor i glòria[modifica | modifica el codi]

Al Cos d'Agents Rurals (i per extensió en treballar actualment junts s'hi compte també els companys guardes de reserves) hi ha hagut als llargs dels anys pèrdues traumàtiques de membres del Cos. Amb el record per les persones finades perdudes en acte de servei, In memoriam:

  • Albert Arilla Lahoz. Personal laboral del col·lectiu de guardes de reserva de fauna amb la categoria professional de guarda major, adscrit a la reserva nacional de caça del Cadí. Mort instantani el 08/12/2000 en accident de muntanya en caure en una cinglera en l'exercici d'un acostament de cacera d'isard a Saldes (el Berguedà). En honor seu hi ha un Mirador al municipi de Gisclareny.[235] Tenia 46 anys.
  • Alberto Orenga Porcar. Personal laboral del col·lectiu de guardes de reserva de fauna amb la categoria professional de guarda de 1a de reserves de fauna, adscrit a la reserva nacional de caça dels Ports de Tortosa i Beseit. Mort el 03/06/2004 en un accident de trànsit esdevingut el mateix dia (sortida de la via i bolcat per un barranc) al camí Mangranar, en el límit entre les províncies de Castelló de la Plana i de Tarragona a La Pobla de Benifassà (Baix Maestrat).[236] Tenia 57 anys.
  • Jordi Vidal i Subirà.[237] Funcionari del Cos d'Agents Rurals amb la categoria d'agent rural i número d’identificació professional 1273, adscrit a l'àrea bàsica del Berguedà. Mort instantani en un accident de trànsit (sortida de la via) el 24/11/2005 a la carretera C16 a Guardiola de Berguedà (el Berguedà).[238] Natural i resident a Bagà (el Berguedà), tenia 34 anys i deixa família i vídua.
  • Jaume Rey Laguia. Funcionari del Cos d'Agents Rurals amb el càrrec de Cap d'àrea bàsica, adscrit a l'àrea bàsica de l'Alt Urgell. Trobat mort per suïcidi prop de la casa forestal "Mas d'en Coll" a Alàs i Cerc (Alt Urgell). La persona finada es va llevar la vida el 25/03/2012 a conseqüència de la seva feina i de la responsabilitat que li va provocar un fet vinculat amb el seu lloc de treball, l'incendi forestal de Calbinyà,[239] al terme municipal de Les Valls de Valira (l'Alt Urgell) iniciat el 08/03/2012, segons sentència 2848/2014 de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d'11/04/2014.[240] Tenia 51 anys. En honor seu, el dia 13/12/2014 l'Associació Professional d'Agents Rurals de Catalunya va efectuar un acte de record a la seva persona.[241]
  • David Iglesias Díaz. Funcionari del Cos d'Agents Rurals amb la categoria d'agent rural i número d'identificació professional 1579, adscrit a l'àrea bàsica de l’Urgell. Assassinat instantani quan realitzava un control de caça rutinari conjuntament amb Francesc Xavier Ribes, per un caçador il·legal del tord, el 21/01/2017 a un vedat d’Aspa (el Segrià).[242] El Govern decretà el 22 de gener, Dia de dol pel doble homicidi.[243] Natural de Lleida (el Segrià) i resident a Alcoletge (el Segrià), tenia 39 anys i deixa família, vídua i era pare d'una nena de 7 anys.[244]
  • Francesc Xavier Ribes. Funcionari del Cos d'Agents Rurals amb la categoria d'agent rural i número d'identificació professional 1413, adscrit a l'àrea bàsica del Segrià. Assassinat instantani quan realitzava un control de caça rutinari conjuntament amb David Iglesias Díaz, per un caçador il·legal del tord, el 21/01/2017 a un vedat d’Aspa (el Segrià).[242] El Govern decretà el 22 de gener, Dia de dol pel doble homicidi.[243] Natural de Soses (el Segrià) i resident a Lleida (el Segrià), tenia 43 anys i deixa família, vídua i era pare d'un nen de 10 anys.[244]

Singularitats dels agents rurals[modifica | modifica el codi]

Algunes de les tasques efectuades pels agents rurals són tan puntuals que cal anotar-les per no quedar perdudes en la posteritat:

  • L'estiu de 1986 va ser especialment dur amb incendis forestals i calia fer arribar consells i mesures de prevenció a la població en general. Es van fer una campanya habitual (premsa, ràdio i televisió), el més sorprenent va ser que els agents forestals (encara no s'havia creat el Cos d'Agents Rurals) se'ls va demanar que es col·loquessin als peatges de les autopistes de la conurbació de Barcelona i situat vora el peatger a la filada entre carrils, vestits amb el seu uniforme oficial (sense cap element d'alta visibilitat) van repartir fulls amb mesures preventives als vehicles que s'hi aturaven a pagar, una mesura excepcional que va afectar uns quants caps de setmana.
  • A l'estiu de 1988 es va declarar l'existència d'un brot de la malaltia equina africana al sud d'Espanya. La malaltia equina africana (African horse sickness, AHS) és una malaltia vírica altament infecciosa i mortal que té com a vector un insecte. Normalment afecta els cavalls les mules i els ases. En aquells moments, Barcelona era designada seu dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992, oficialment Jocs Olímpics de la XXV Olimpíada i corria perill la realització de les proves d'hípica pel fort risc de contagi i fatalitat (El Comitè Olímpic Internacional -COI- havia previst el canvi de seu si ho demanava la Federació Internacional Eqüestre). Davant d'això, el 1989 el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (administració competent en matèria de sanitat animal) declara: [245]
- Catalunya territori lliure de pesta equina africana i s'estableix un pla de vigilància i prevenció d'aquesta malaltia. Això va suposar a la pràctica que s'havia de conèixer i reconèixer tots els animals citats existents a Catalunya. Una tasca que s'havia de fer amb celeritat i que es va encarregar als agents rurals documentar per a inventariar i actualitzar les dades de la cabana equina de tota Catalunya, es calculava que era formada per uns 7000 exemplars.
- Una frontera sanitària que obligava al transport de bestiar equí que entres a Catalunya i evitar el contagi. Aquesta acció no va ser exempta de polèmica,[246][247] però finalment el 23 d'agost s'instauren els 2 controls previstos, participats per agents rurals: [248]
- Carretera N-II, terme municipal de Torres de Segre.
- Carretera N-340, terme municipal de Sant Carles de la Ràpita.
I així comencen els agents rurals a controlar camions de bestiar. Posteriorment, es va prohibir accedir a Catalunya amb equins que no fos pels punts citats.[249]
Finalment, es van efectuar les proves d'hípica previstes als Jocs Olímpics d'estiu de 1992.[250]
  • A primers de 1997 a la demarcació de Lleida es detecta en granges de bestiar porcí la malaltia de la Pesta porcina clàssica (PPC) [251] una de les principals malalties víriques que afecta el bestiar porcí i és una important amenaça al sistema productiu porcí. Per fer front a la situació, des del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca es va comptar amb els Agents Rurals que van efectuar:
- Controls de moviment de bestiar. Amb:
-Punt estàtic, al voral de la carretera, a Cervera vora la carretera N-II, on s'obligava a aturar-se als transportistes de bestiar porcí que pretenien sortir de la zona afectada. Comprovada la procedència dels animals, els Agents Rurals precintaven les portes de bestiar dels camions, les quals havien de ser desprecintades pels Veterinaris Oficials dels escorxadors de destí.
Curiositat. Durant els controls, un Renault 4L, logotipat d'Agents Rurals era estacionat al voral de la carretera amb la senyalització del control, i un vehicle se'l va endur pel davant. Per sort no va haver-hi cap ferit, perquè els ocupants estaven precintant un camió. Sort del camió!
-Vigilància dinàmica. Es comprovava dintre la zona d'immobilització de bestiar porcí que no es produís moviments de bestiar.
- Sacrifici de bestiar. El bestiar porcí immobilitzat per evitar el risc de contagi i d'epidèmia es va sacrificar i soterrar, majoritàriament a la mateixa explotació ramadera. Aquesta acció massiva que va afectar a més de 507000 porcs (a l'agost de 1997),[252] va obligar a emprendre accions impressionants. Els Agents Rurals van haver de fer ús del seu armament oficial per efectuar aquesta acció, amb centenars de trets cada dia. Acció tan gran que va obligar a canviar diversos canons de carrabina, així com d'agulles percutores de l'armament emprat.
La bona notícia és que es va eradicar aquesta patologia.
  • Desembre de 2002 a febrer de 2003. L'enfonsament i posterior vessament de petroli del vaixell "Prestige" a la costa de Rias Baixas a Galícia va suposar la participació de milers de persones que com a voluntaris s'hi van desplaçar a retirar el material que arribava a la costa, l'anomenat "chapapote". Des de Catalunya, l'Institut Català del Voluntariat (l'INCAVOL) va gestionar els autocars que portaven voluntaris catalans. Inicialment, molts agents rurals van participar anònimament com a voluntaris, posteriorment es va organitzar els desplaçaments i es va encarregar en diferents combois la coordinació dels voluntaris als agents rurals que s'hi van desplaçar uniformats i amb l'equipament i logística pròpia d'aquest Cos.[253][254]
  • Del 7 al 16 de juny de 2004.[255] El vessament de fuel procedent d'una paperera a la llera del riu Fluvià als municipis de Maià de Montcal i de Serinyà, a la Garrotxa, era un desastre ecològic que es podia estendre i afectar altres zones (almenys 17 municipis estaven alertats),[256] així com espais naturals protegits aigües avall. Els agents rurals van ser peces claus en el control i retirada del contaminant[257] (quantificat en 190 tones de mescla de fuel i d'aigua), gràcies, entre altres, als coneixements adquirits en la recollida de petroli del "Prestige" a Galícia.
  • Del 12 al 17 d'agost de 2006.[258] L'estiu de 2006 era especialment dur a Galícia amb unes condicions meteorològiques extremes i la coincidència d'incendis forestals simultanis reiteradament. Des del govern gallec es va demanar ajut, la resposta des de la Generalitat de Catalunya va ser un efectuada pels departaments d'Interior (amb bombers) i Medi Ambient i Habitatge (DMAH). Des del DAMH, s'hi va desplaçar un combinat de 18 persones voluntàries format per agents rurals, personal del Servei de Prevenció d'Incendis Forestal (Grup especial de prevenció d'incendis forestals -Gepif- i un tècnic) i de les agrupacions de defensa forestal (ADF) número 175 d'Olesa de Montserrat-Esparreguera i 247 de Sabadell,[259] es van desplaçar amb 12 vehicles (tot terrenys i camions) cap a Galícia. El desplaçament del comboi a partir de Fraga (Aragó) ja va ser conjunt dels dos departaments[260] i a Galícia van treballar per separat, els agents rurals van estar ubicats a Fisterra on pernoctaven a l'alberg de pelegrins, des d'on van ajudar en l'extinció de diferents incendis en aquella àrea (a O Ézaro, Cee i Mazaricos). Amb els agents rurals s'hi va desplaçar i es va oferir una unitat d'investigació de causes d'incendis forestals que finalment no va actuar i va col·laborar en l'extinció d'incendis forestals. Galícia tenia entre 1995 i 2004 una taxa molt elevada d'incendis forestals intencionats, 5,59 incendis forestals intencionals per cada 1000 hectàrees, a diferència de Catalunya que se situava en 0,37 (una de les més baixes de l'Estat).[261] Durant l'estada van rebre la visita de Ramon Luque i Porriño, Director General del Medi Natural de la Generalitat de Catalunya per agrair personalment l'esforç realitzat pels voluntaris.
  • El dia 8 de març de 2010 hi va haver una forta nevada, coneguda com la nevada a Catalunya del 2010, on amb gruixos considerables de fins a un metre de neu a la façana litoral gironina, va deixar limitada la mobilitat a vehicles amb prestacions tot terreny i amb equipament hivernal. Els agents rurals van estar donant suport a aquesta situació d'emergència ajudant a la mobilitat viària enmig de la copiosa nevada. A darreres hores del vespre i advertits per un mosso d'esquadra es van adreçar a un domicili particular on havia nascut prematurament una criatura, una nena de només 6 mesos d'embaràs, assistida pel metge i la infermera del Centre d'Atenció Primària (CAP). La situació es presentava dramàtica, ja era negre nit, la nevada continuava caient i el gruix limitava severament la mobilitat, sense fluid elèctric, ni calefacció, el nadó embolcallat en una tovallola i amb paper de plata als braços de la infermera i la mare abatuda pel part al llit. S'efectua un trasllat amb el vehicle dels agents rurals amb la infermera, el nadó i la mare cap al CAP La Bisbal d'Empordà, allà s'organitza un desplaçament cap a l'hospital de Palamós (on poden fer-se càrrec d'un nadó prematur), un desplaçament de 20 quilòmetres que en condicions normals es fa en 20 minuts i que ara no se sabia que podia ser. Es preparen 2 vehicles tot terreny d'agents rurals equipats tots amb cadenes a les quatre rodes, un vehicle amb els passatgers: infermera, nadó i mare, i a l'altra agents rurals de suport per evitar els ensurts que puguin haver-hi amb pales, motoserra, ... S'inicia el trasllat a les 10 de la nit i s'arriba a Palamós després de superar nombrosos obstacles, apartar vehicles i d'ensurts, en què, la criatura i la mare van arribar a bon port. Nota: A la criatura no li van posar de nom "Neus".

Representació sindical i associativa[modifica | modifica el codi]

Sindicats[modifica | modifica el codi]

Al Cos d'Agents Rurals hi ha representació de diferents sindicats de l'administració pública (per ordre cronològic d'existència al CAR):

  • Secció sindical d'UGT del Cos d'Agents Rurals.
  • Agrupació d'Agents Forestals de Catalunya de CCOO.
  • Secció sindical d'agents rurals ​​de CATAC-IAC.
  • Secció d'Agents Rurals del sindicat CSIF.

Associacions professionals[modifica | modifica el codi]

Al Cos d'Agents Rurals hi ha hagut als llargs dels anys, les següents associacions professionals (per ordre cronològic d'existència al CAR):

  • "Asociación Profesional de Agentes Forestales de la Administración en Cataluña" (APAFAC). Creada el 13 d'abril de 1984. Associació que aglutinava als agents forestals transferits a la Generalitat de Catalunya i que va tenir la seva activitat a la dècada dels anys 80, posteriorment va entrar en inactivitat fins a la seva dissolució.
  • "Asociación de los Agentes Forestales del Estado en Catalunya" (ACAFE-Catalunya).[262] Registrada el 4 de novembre de 1986.
  • Associació Professional d'Agents Rurals de Catalunya (AsPARC). Inicialment registrada el 5 de novembre de 1996 amb el nom d'Associació Professional dels Agents Forestals de Catalunya (APAFC),[263] va canviar el seu nom pel citat inicialment el 2013.
  • Associació de Guardes de Reserves i Fauna.[264] Inscrita el dia 25 de febrer de 2000. Entitat formada per membres del col·lectiu de guardes de reserva de fauna.[265]

Per altra banda, també hi ha associacions professionals d'àmbit territorial més ampli que agrega a Agents Rurals, és el cas de:

  • Associació Espanyola d'Agents Forestals i Mediambientals (AEAFMA). Constituïda el 31 de gener de 1999, té per finalitat treballar pels interessos professionals, el foment, desenvolupament i difusió de l'activitat professional dels Agents Forestals i Mediambientals d'Espanya. AEAFMA és, a la vegada, membre de la Federació Internacional de Guardaparcs (International Ranger Federation -IRF-).
  • Federació Internacional de Guardaparcs o International Ranger Federation (IRF). Organització que representa els Agents Forestals i Guardaparcs de tot el món. Va ser fundada el 1992 amb un acord signat entre diferents associacions d'aquests col·lectius d'Anglaterra, Gal·les, Escòcia i Estats Units. Actualment, és present a més de 42 països.
Organitza cada 3 anys un congrés mundial


Participació en competicions esportives de Policies i Bombers[modifica | modifica el codi]

Les competicions esportives de Policies i Bombers són unes competicions multiesportives biennals obertes a la participació de membres de cossos de seguretat i bombers, en actiu o retirats. Els agents rurals participants ho fan de forma voluntària i en representació del Cos d'Agents Rurals.

Els Agents Rurals han participat en diferents competicions esportives professionals, com són:

Jocs Mundials de Policies i Bombers (WPFG)[modifica | modifica el codi]

La participació dels Agents Rurals als Jocs Mundials de Policies i Bombers (WPFG en anglès) s'inicia amb Estocolm 1999, des d'aleshores i fins ara, a:

Medaller dels Agents Rurals als WPFG
Any Ciutat Organitzadora de l'esdeveniment Or Plata Bronze Total Participació
1999 Estocolm (Suècia) 0 0 0 0 1 agent rural home, en l'especialitat d'atletisme.
2003 Barcelona (Catalunya) 1 0 6 7 87 agents rurals, dels quals han estat guardonats 6 agents: 4 dones i 2 homes, en les especialitats de natació, lluita grecoromana, judo i BTT.[266]
2005 Ciutat de Quebec (Quebec, Canadà) 0 1 1 2
2007 Adelaida (Austràlia Meridional, Austràlia) 0 0 1 1 2 agents rurals, dels quals han estat guardonats 1 agent: 1 home, en l'especialitat de karate.[267]
2009 Vancouver (Colúmbia Britànica, Canadà) 3 0 0 3 9 agents rurals, dels quals han estat guardonats 2 agents: 2 homes, en les especialitats de karate i ciclisme de carretera.[268]
2011 Nova York (Estat de Nova York, EUA) 0 1 1 2
2013 Belfast (Irlanda del Nord, Regne Unit) 0 3 1 4 8 agents rurals, dels quals han estat guardonats 3 agents: 3 homes, en les especialitats de karate, tir amb arc (round 900) i natació.[269]


Jocs Europeus de Policies i Bombers (EPFG)[modifica | modifica el codi]

La participació dels Agents Rurals als Jocs Europeus de Policies i Bombers (EPFG en anglès o europolib) s'inicia amb Pontevedra 2008, des d'aleshores i fins ara, a:

Medaller dels Agents Rurals als europolib
Any Ciutat Organitzadora de l'event Or Plata Bronze Total
2008 Pontevedra (Galícia, Espanya) 1 0 0 1
2010 València (País Valencià, Espanya) 0 0 0 0
2012 Tenerife (Canàries, Espanya) 0 0 0 0
2014 Brussel·les (Brussel·les, Bèlgica) 0 0 0 0

Campionat Europeu Esportiu de Policies i Bombers[modifica | modifica el codi]

La participació dels Agents Rurals al Campionat Europeu Esportiu de Policies i Bombers s'ha realitzat a Andorra 2010.

Medaller dels Agents Rurals en aquest Campionat
Any Ciutat Organitzadora de l'event Or Plata Bronze Total
2010 Andorra (Andorra) 1 0 0 1

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Reial Decret 1950/1980, de 31 de juliol, sobre traspàs de serveis de l'Estat a la Generalitat de Catalunya en matèria de conservació de la Natura. BOE núm. 236
  2. Banc de dades d’ocupació pública
  3. Dades d'agents rurals al 2008
  4. Annex personal CAR als Pressupostos 2007
  5. Annex personal CAR als Pressupostos 2008
  6. Annex personal CAR als Pressupostos 2009
  7. Annex personal CAR als Pressupostos 2010
  8. Annex personal CAR als Pressupostos 2011
  9. Annex personal CAR als Pressupostos 2012
  10. Annex personal CAR als Pressupostos 2014
  11. Annex personal CAR als Pressupostos 2015
  12. Annex personal CAR als Pressupostos 2017 (projecte)
  13. Memòria DARPAMN 2013
  14. Memòria DARPAMN 2014
  15. Diari Ara: Els Agents Rurals, més enllà del foc
  16. Cos d’Agents Rurals, prevenció i operatiu de l’emergència
  17. Recomanacions de seguretat
  18. Accés motoritzat al medi natural
  19. Exercici de la caça
  20. Espais naturals protegits
  21. Tríptic (anvers) Mesures de Prevenció d'Incendis Forestals
  22. Tríptic (revers) Mesures de Prevenció d'Incendis Forestals
  23. Tríptic (anvers) La Identificació i el cens d'animals de companyia
  24. Tríptic (revers) La Identificació i el cens d'animals de companyia
  25. Tríptic Guia bàsica per a la tinença de gats i gossos de Catalunya
  26. Estudiem els animals: l'òliba (Alt Penedès)
  27. Dia Mundial del Medi Ambient a la SES de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès)
  28. Fira Mediambiental del Penedès de 2004
  29. Sensibilització i educació ambiental del Cos d'Agents Rurals
  30. Cursos de formació impartits pel Cos d’Agents Rurals
  31. Xerrades agents rurals INS
  32. Balanç dels cinc anys del programa de sensibilització i educació ambiental del CAR
  33. «Twitter d'@agentsruralscat» (en català). Agents Rurals. Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Generalitat de Catalunya, 21-03-2015. [Consulta: 30 gener 2016].
  34. «Nota de premsa. Agricultura activa el twitter oficial del Cos d’Agents Rurals» (en català). Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Generalitat de Catalunya, 23-03-2015. [Consulta: 30 gener 2016].
  35. Assignació funcions que en matèria de conservació de la natura a la Direcció General del Medi Rural
  36. ORDRE de 8 de febrer de 1984, per la qual es fixen els distintius i emblemes dels Agents Forestals i dels Guardes de Reserves i Parcs que presten els seus serveis al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. DOGC núm. 416
  37. Funcionament de la reserva nacional de caça dels ports de Beseit (en espanyol)
  38. Creació del Servei d'Agents Rurals
  39. incendis de 1986 a Montserrat
  40. Telenotícies de TV3 sobre "Incendi forestal a la muntanya de Montserrat"
  41. Programa Foc Verd
  42. LLEI 9/1986, de 10 de novembre, de Cossos de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya
  43. Integració personal altres administracions
  44. DECRET 349/1986, de 4 de desembre, pel qual es determina l'estructura orgànica de la Direcció General de Política Forestal del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca
  45. Creació del càrrec d'Inspector en Cap
  46. Ordre de 19 de febrer de 1987, per la qual s'estableix un pla de lluita contra la varroasi de les abelles.
  47. Decret 72/1987, de 4 de març, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals
  48. Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals
  49. Hemeroteca La Vanguardia: Una patrulla de la Generalitat salva animals maltratats i els retorna al seu medi natural (en espanyol)
  50. Hemeroteca La Vanguardia: Els agents rurals decomissen en un circ varis exemplars d'espècies protegides (en espanyol)
  51. Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya
  52. Decret 252/1988, de 12 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament del cos d'agents rurals de la Generalitat de Catalunya
  53. Conflicte positiu de competència número 136/1989, plantejat pel Govern, en relació amb l'incís primer de l'article 11 del Decret número 252/1988, de 12 de setembre, del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya.
  54. Revista catalana de dret públic
  55. Resolució del Conflicte positiu de competència número 136/89, promogut pel Govern, en relació amb l'incís primer de l'article 11 del Reglament del cos d'agents rurals, aprovat pel Decret 252/1988, del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya.
  56. Decret 381/1988, de 12 de desembre, pel qual es modifica el Decret 252/1988, de 12 de setembre, d'aprovació del Reglament del cos d'agents rurals de la Generalitat de Catalunya.
  57. Decret 174/1989, de 23 de juny, de modificació del Decret 252/1988, de 12 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament del cos d'agents rurals de la Generalitat de Catalunya.
  58. Decret 342/1995, de 28 de desembre, pel qual es modifica el Decret 252/1988, de 12 de setembre, d'aprovació del Reglament del cos d'agents rurals de la Generalitat de Catalunya.
  59. Decret 191/2000, de 29 de maig, pel qual es modifica l'article 13.a) del Decret 252/1988, de 12 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament del cos d'agents rurals de la Generalitat de Catalunya.
  60. Decret 35/1989, de 24 de febrer, pel qual es determina l'estructura orgànica de la Direcció General del Medi Natural.
  61. Decret 246/1992, de 26 d'octubre, sobre la creació del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya.
  62. Reial Decret1555/1994, de 8 de juliol, sobre aprovació de l'inventari definitiu de les forests de l'Estat a Catalunya i d'ampliació de mitjans traspassats a la Generalitat de Catalunya pel Reial decret 1950/1980, en matèria de conservació de la natura
  63. Anuari de 1998 "Torna a cremar el cor de Catalunya"
  64. Resolució de 24 d'octubre de 1994, per la qual es dóna publicitat a l'Acord de 29 de setembre de 1994, del Govern de la Generalitat, pel qual s'aprova el Pla de Protecció Civil d'emergències per incendis forestals a Catalunya (INFOCAT)
  65. Decret 294/1994, de 4 de novembre, pel qual es fixa l'estructura orgànica de les direccions generals de Producció i Indústries Agroalimentàries, d'Estructures Agràries i del Medi Natural
  66. Conclusions del forum nacional sobre els incendis forestals
  67. Decret 58/1995, de 7 de febrer, pel qual es modifica el Decret 291/1994, de 4 de novembre, pel qual es determina l'estructura territorial del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca
  68. Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l'accés motoritzat al medi natural
  69. Butlletí informatiu "Funció publicació" 10è aniversari del CAR
  70. Llei 16/1990, de 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d'Aran
  71. Decret 288/1997, de 31 d'octubre, de transferència de competències i serveis de la Generalitat de Catalunya al Conselh Generau dera Val d'Aran en matèria de caça, pesca i aprofitaments forestals
  72. Sistemes d'avaluació del perill d'incendi. El Pla Alfa
  73. Hemeroteca La Vanguardia
  74. Hemeroteca La Vanguardia
  75. Hemeroteca La Vanguardia
  76. Els incendis forestals. La responsabilitat dels incendis forestals
  77. Hemeroteca La Vanguardia
  78. Hemeroteca La Vanguardia
  79. Decret 297/1999, de 26 de novembre, de creació i reorganització de departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.
  80. Llei 4/2000, de 26 de maig, de mesures fiscals i administratives.
  81. Hemeroteca La Vanguardia
  82. Hemeroteca La Vanguardia
  83. Decret 181/2002, de 25 de juny, de reestructuració parcial del Departament de Medi Ambient
  84. Llei 4/2003, de 7 d'abril, d'ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya
  85. Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests
  86. Llei 10/2006, de 28 d’abril, per la qual es modifica la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests
  87. Decret 184/2005, de 30 d'agost, de creació de la Subdirecció General dels Agents Rurals en la Direcció General del Medi Natural
  88. «Recurs contenciós administratiu núm. 1004/2008, interposat pel Col·legi d'Enginyers de Monts, contra el Decret 266/2007, de 4 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament del Cos d'Agents Rurals».
  89. «Sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dictada en el recurs contenciós administratiu núm. 1004/2008».
  90. Els Agents Rurals enxampen un caçador furtiu d'isards a la Vall d'Aran
  91. CiU demana que no s’integri els guardes de caça als agents rurals
  92. Dossier tècnic número 53 Gestió cinegètica pàgina 7 "Les reserves nacionals de caça a Catalunya"
  93. Hemeroteca La Vanguardia
  94. Un llamp va causar l'incendi d'Horta de Sant Joan, ara ja sota control
  95. Hemeroteca El Sigular.Cat
  96. Hemeroteca El Periodico.cat
  97. Hemeroteca La Vanguardia
  98. Hemeroteca ElPuntAvui
  99. Interior va entregar als agents rurals les trucades que van permetre la detenció dels suposats piròmans d'Horta
  100. Hemeroteca La Vanguardia
  101. Els Agents Rurals es disculpen per haver atribuït l'incendi d'Horta a un llamp
  102. Hemeroteca La Vanguardia
  103. Dictamen de la Comissió d’Investigació sobre l’Incendi Forestal d’Horta de Sant Joan
  104. Els incendis forestals
  105. Hemeroteca Araponent.cat
  106. Incorporació dels tràmits de les oficines d’agents rurals a les oficines comarcals
  107. Rescat fauna marina
  108. Agents rurals reben el reconeixement de la Generalitat per la seva trajectòria de més de 25 anys de servei
  109. 25 anys del cos d'Agents Rurals
  110. «[http://www.parlament.cat/document/nom/10b097.pdf Moció 28/X del Parlament de Catalunya, sobre les polítiques de prevenció i extinció d’incendis Tram. 302-00045/10]» (en català). Parlament de Catalunya, 10-06-2013. [Consulta: 12 juliol 2015].
  111. «[http://www.parlament.cat/document/bopc/52342.pdf Moció 83/X del Parlament de Catalunya, sobre les polítiques de conservació i gestió del medi natural Tram. 302-00125/10]» (en català). Parlament de Catalunya, 03-03-2014. [Consulta: 12 juliol 2015].
  112. Parlament de Catalunya «Resolució 739/X del Parlament de Catalunya, sobre el món agrari». Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, 365, 16-07-2014, pàg. 35.
  113. Titularitat de les competències al Departament d'Agricultura
  114. Nomenament Conseller
  115. Creació de la Direcció General del Medi Rural
  116. Estructuració de la Direcció General del Medi Rural
  117. Nomenament Director General del Medi Rural
  118. Cessament Director General del Medi Rural
  119. Creació del Servei d'Agents Rurals
  120. Nomenament Director General del Medi Rural
  121. Reestructuració Direcció General del Medi Rural
  122. Reestructuració Direcció General
  123. Nomenament i cessament com a Director General
  124. Adscripció dels Agents Rurals al Departament d'Interior
  125. Creació Direcció General
  126. Nomenament Director General
  127. 127,0 127,1 Cessament Director General
  128. Canvi denominació Direcció General
  129. Nomenament Director General
  130. Adscripció dels Agents Rurals al Departament de Medi Ambient
  131. Cessament Directora General
  132. Canvi de nom i competències de la Direcció General
  133. Creació Direcció General
  134. Nomenament Director General
  135. Cessament Director General
  136. Canvi de denominació del departament
  137. Creació de la Direcció General
  138. Creació de la Subdirecció General
  139. Canvi de denominació del departament
  140. Nomenament Director General
  141. Cessament Director General
  142. Nomenament Director General
  143. Canvi de denominació del departament
  144. Canvi de denominació de la direcció general
  145. Cessament Director General
  146. Nomenament Directora General
  147. Creació duna Direcció Gneeral específica pel Cos d'Agents Rurals
  148. Nomenament Director General
  149. Convocatòries d'accés al Cos d'Agents Rurals
  150. Primera promoció
  151. Hemeroteca de "La Vanguardia" de 25.04.1987
  152. Hemeroteca de "La Vanguardia" de 30.08.1987
  153. Hemeroteca de "La Vanguardia" de 27.06.1987
  154. Segona promoció
  155. Temari 1987
  156. Convocatòria funcionaris agents rurals
  157. Tercera promoció
  158. Quarta promoció
  159. Cinquena promoció
  160. Temari 1997
  161. Sisena promoció
  162. Temari 2004
  163. Setena promoció
  164. Vuitena promoció
  165. Torre Marimon
  166. Novena promoció
  167. Temari 2008
  168. Llei 4/2000, de 26 de maig, de mesures fiscals i administratives
  169. Primera promoció interna al C2
  170. Temari promoció interna al C2 de 2001
  171. Segona promoció interna al C2
  172. Tercera promoció interna al C2
  173. Quarta promoció interna al C2
  174. 174,0 174,1 Temari promoció interna al C2 de 2009
  175. Cinquena promoció interna al C2
  176. Primera promoció interna a agent major
  177. Temari promoció interna a AM de 2009
  178. Llei 17/2003, de 4 de juliol, del Cos d'Agents Rurals
  179. Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic
  180. Decret 266/2007, de 4 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament del Cos d'Agents Rurals
  181. Decret 391/2011, de 13 de setembre, pel qual s'estableix l'uniforme, l'equipament, els distintius, els elements d'acreditació i la imatge corporativa del Cos d'Agents Rurals
  182. Decret 414/2000, de 27 de desembre, d'adscripció del cos d'agents rurals al Departament de Medi Ambient i d'assignació de funcions en matèria de prevenció d'incendis forestals
  183. «Decret 115/2015» (en català). DOGC, 22-06-2015. [Consulta: 20 desembre 2015].
  184. «Decret 212/2015» (en català). DOGC, 25-09-2015. [Consulta: 20 desembre 2015].
  185. Annex 2 Relació de convenis del Decret 247/2007, de 6 de novembre, de distribució de mitjans personals i materials en matèria de predicció de risc d’allaus
  186. Memòria 2009 de l'IGC. Annex 2. Convenis
  187. Memòria 2011 de l'IGC. Base de dades d'informació relacionada amb l'avaulació de riscos geològics (pàg. 109)
  188. Agents rurals de la Cerdanya col·laboren per controlar la circulació motoritzada als boscos francesos i catalans
  189. El Govern i el CSIC col·laboren en investigació i formació d’agents rurals en matèria marítima
  190. Resolució TES/179/2014, de 10 de gener, per la qual es dóna publicitat als convenis de col·laboració signats per l'Agència Catalana de l'Aigua corresponents als anys 2012 i 2013
  191. Resolució TES/162/2014, de 13 de gener, per la qual es dóna publicitat als convenis de col·laboració signats per l'Agència de Residus de Catalunya durant els anys 2012 i 2013
  192. Resolució CLT/2737/2013, de 13 de desembre, per la qual es dóna publicitat als convenis de col·laboració subscrits pel Departament de Cultura durant l'any 2012
  193. Agents Rurals intercepten un espoliador de patrimoni cultural a Balaguer
  194. Agents Rurals localitzen 4 nous assentaments prehistòrics a les Terres de l'Ebre
  195. Inici cursos del projecte Life+VENENO destinats a la formació d'agents rurals d'acord conveni de col·laboració (en espanyol)
  196. El Cos d’Agents Rurals de Catalunya farà mesures de camp electromagnètic a les instal·lacions de radiocomunicació no urbanes
  197. Conveni de col·laboració entre el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural i el Consell General d’Aran per a l’exercici dels serveis i funcions ambientals transferits al Consell General d’Aran
  198. Agricultura i Territori signen el conveni que regularitza la col·laboració dels agents rurals en matèria d'inspecció urbanística fora dels espais protegits
  199. «Conveni de col·laboració amb el Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 de Catalunya» (en català). Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, 15-07-2015. [Consulta: 12 juliol 2015].
  200. «Integració del Cos d’Agents Rurals al 112» (en català). Agrupació d’Agents Forestals de Catalunya per CCOO. [Consulta: 11 març 2016].
  201. Conveni de col·laboració entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting
  202. Llei 22/2009, del 23 de desembre, d'ordenació sostenible de la pesca en aigües continentals
  203. El cos d'Agents Rurals enxampa 3 persones que enverinaven fauna a Artesa de Segre
  204. Grup Especial de Verins i Antifurtivisme (GEVA) del Cos d’Agents Rurals (CAR)
  205. Membres del grup de suport de la fauna i del grup especial d'investigació dels agents rurals actuen contra el tràfic de fringíl·lids
  206. «Informe sobre el grau de compliment de la moció 83/X del Parlament de Catalunya» (en català). Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, 08-04-2015. [Consulta: 12 juliol 2015].
  207. Pla Territorial de Protecció Civil de Catalunya (PROCICAT, 2006): versió completa
  208. Pla especial d’emergències per risc d’Allaus (ALLAUCAT, 2013)
  209. Pla especial d'emergències per contaminació accidental de les aigües marines a Catalunya (CAMCAT, 2003)
  210. Pla especial d'emergències per incendis forestals a Catalunya (INFOCAT, 2012)
  211. Pla especial d'emergències per inundacions a Catalunya (INUNCAT, 2006)
  212. Pla especial d'emergències per nevades a Catalunya (NEUCAT, 2012)
  213. Pla especial per a emergències radiològiques de Catalunya (RADCAT, 2014)
  214. Procediment de resposta per emergències a Montserrat (PEMONT, 2009)
  215. Vehicles sota mínims.
  216. La Xarxa Lima y la Red de las ADF (en espanyol)
  217. La Xarxa Lima. Es la xarxa destinada per a coordinar-se entre les ADF i Agents Rurals
  218. Projecte xarxa Àgora
  219. El conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, va inaugurar dimecres la base d’agents rurals de l'’Anoia
  220. Tots els cossos d'emergències i seguretat de Catalunya s'integren en la mateixa xarxa de comunicacions Rescat
  221. Centres de transmissions del Cos d'Agents Rurals. CiU pregunta a Medi Ambient per la continuïtat del cos d’Agents Rurals, edició Ràdio Seu
  222. Decret 305/1998, d'1 de desembre, pel qual es regulen les distincions en matèria de protecció civil de la Generalitat de Catalunya
  223. «Agents Rurals on Twitter» (en ca). Twitter.
  224. Resolució INT/590/2006, de 7 de març, d'atorgament d'una menció honorífica al cos d'agents rurals
  225. Decret 257/1999, de 6 de setembre, de modificació del Decret 184/1995, de 13 de juny, de regulació dels uniformes reglamentaris, els distintius, les distincions, les salutacions i la identificació del cos de la policia de la Generalitat-mossos d'esquadra.
  226. Instrucció 4/2012, de 16 de febrer, per la qual es regulen la tramitació i la concessió dels diferents tipus de felicitacions públiques i condecoracions al CME
  227. Resolució INT/1016/2006, de 10 d'abril, d'atorgament d'una medalla de bronze al mèrit policial amb distintiu blau al sotsinspector Ignasi Dalmases i Thió, dels serveis d'Agents Rurals de Girona
  228. Resolució INT/3355/2012, de 16 d’abril, de concessió d’una medalla de bronze al mèrit policial amb distintiu blau a l’inspector en cap del Cos d’Agents Rurals
  229. Resolució INT/3289/2014, de 22 d'abril, de concessió d'una medalla de bronze al mèrit policial amb distintiu blau a una persona membre del cos d'Agents Rurals
  230. Decret 264/1995, de 14 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament de distincions del cos de bombers de la Generalitat
  231. Menció Honorífica per al Cos d’Agents Rurals per la seva tasca en defensa del medi natural i l’estreta col·laboració amb els Bombers de la Generalitat
  232. SEO/BirdLife dedica su XX Congreso a las aves de montaña (en espanyol)
  233. Ya hay ganadores de los Premios Francisco Bernis de conservación de la naturaleza (en espanyol)
  234. «Els premis Roure de Plata guardonen el president de l’ADF de l’Alt Maresme». [Consulta: 13 abril 2017].
  235. Mirador Albert Arilla
  236. Un agente forestal muere al volcar su todoterreno, El Periódico Mediterráneo (en Espanyol)
  237. Esquela d'En Jordi Vidal a La Vanguardia
  238. Notícia d'Europa-press/Vilaweb sobre l'accident
  239. Incendi forestal de Calbinyà
  240. El TSJC reconeix el suïcidi d'un agent rural de l'Alt Urgell com accident laboral
  241. Notícia a RàdioSeu: Els Agents Rurals homenatgen Jaume Rey
  242. 242,0 242,1 «L'assassí dels dos agents rurals no tenia la llicència per l'escopeta que ha fet servir». [Consulta: 12 febrer 2017].
  243. 243,0 243,1 «Dia de dol pel doble homicidi dels agents rurals a Lleida» (en ca-es). [Consulta: 12 febrer 2017].
  244. 244,0 244,1 REDACCIÓN. «Dos pares de família amb molts anys d'experiència» (en ca). [Consulta: 12 febrer 2017].
  245. [ http://www20.gencat.cat/portal/site/portaldogc/menuitem.c973d2fc58aa0083e4492d92b0c0e1a0/?vgnextoid=485946a6e5dfe210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&appInstanceName=default&action=fitxa&documentId=47559 Ordre de 15 de febrer de 1989, per la qual es declara Catalunya zona lliure de pesta equina africana i s'estableix un pla de vigilància i prevenció d'aquesta malaltia]
  246. [ http://www20.gencat.cat/portal/site/portaldogc/menuitem.c973d2fc58aa0083e4492d92b0c0e1a0/?vgnextoid=485946a6e5dfe210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&appInstanceName=default&action=fitxa&documentId=50826 Conflicte positiu de competència i, subsidiàriament, impugnació a l'empara del títol V de la LOTC, número 598/89, promogut pel Govern contra una Ordre de la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, de 15 de febrer de 1989]
  247. [ http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1989/08/25/pagina-14/33075380/pdf.html?search=puestos%20control%20caballos Hemeroteca La Vanguardia (en espanyol)]
  248. [ http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1989/08/25/pagina-17/33079191/pdf.html?search=puestos%20control%20caballos Hemeroteca La Vanguardia (en espanyol)]
  249. [ http://www20.gencat.cat/portal/site/portaldogc/menuitem.c973d2fc58aa0083e4492d92b0c0e1a0/?vgnextoid=485946a6e5dfe210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&appInstanceName=default&action=fitxa&documentId=72151 Ordre de 20 de juny de 1990, per la qual s'estableixen els llocs de pas autoritzats per a l'entrada d'èquids a Catalunya per carretera]
  250. [ http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1989/08/25/pagina-15/33476930/pdf.html?search=puestos%20control%20caballos Hemeroteca La Vanguardia (en espanyol)]
  251. [ http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1997/04/03/pagina-64/34616875/pdf.html?search=peste%20porcina%20agentes%20rurales Hemeroteca La Vanguardia (en espanyol)]
  252. [ http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1997/08/20/pagina-37/34639968/pdf.html Hemeroteca La Vanguardia (en espanyol)]
  253. Nota de premsa de l'enviament de voluntaris a Galícia
  254. Vilaweb notícies
  255. Nota de premsa de la neteja de fuel dels marges del riu Fluvià
  256. Hemeroteca La Vanguardia
  257. 324. El portal informatiu
  258. Nota de premsa de la col·laboració en les tasques d'extinció i investigació dels incendis que afecten Galícia
  259. Agrupació de defensa forestal número 247, de Sabadell
  260. Nota de premsa Els comboi d'ajuda de la Generalitat de Catalunya ja han sortit cap a Galícia
  261. Hemeroteca La Vanguardia
  262. Anunci pel qual es fa públic el dipòsit d'Estatuts de l'organització professional "Asociación de los Agentes Forestales del Estado en Catalunya" (ACAFE-Catalunya).
  263. Anunci pel qual es fa públic el dipòsit dels Estatuts de l'organització sindical Associació Professional dels Agents Forestals de Catalunya
  264. Dades de l'entitat Guardes de Reserves i Fauna
  265. Resposta de l’associació de guardes de reserves de fauna a l’article l’escopeta nacional
  266. WPFG Barcelona'2003
  267. WPFG Adelaida'2007
  268. WPFG Vancouver'2009
  269. WPFG Belfast'2013

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Peix i Massip (dir.), Jordi. Foc Verd II: Programa de gestió del risc d'incendi forestal. Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, juny 1999. ISBN 84-393-4789-8. 
  • Plans i Colell, Florinda. Entre dos focs. Desgovern, polítics i grans incendis a la Catalunya central. Pagès Editors, juny 2000. ISBN 84-7935-725-8. 
  • Varis. Investigació de la causalitat dels incendis forestals. Pagès Editors, 2000. ISBN 84-7935-717-7. 
  • Cabrera Cerochi, Guillem; dir.. Investigació del delicte d'incendi forestal. Ediciones GPS, juliol 2008. ISBN 84-9721-382-0. 
  • «Dossier: Ponències i conclusions del fòrum nacional sobre els incendis forestals». Revista Muntanya. Centre Excursionista de Catalunya. Club Alpi Català [Barcelona], vol. 99, núm. 799, juny 1995, pàg. 103-118.
  • Servei d'Agents Rurals i de Prevenció d'Incendis Forestals i Associació Professional d'Agents Forestals de Catalunya «Monogràfic: Agents Forestals, al servei de Catalunya.». Falta indicar la publicació. Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca [Barcelona], octubre 1997.
  • Direcció General de la Funció Pública «Butlletí informatiu: Funció Publicació». Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència [Barcelona], núm. 10, novembre 1997, pàg. 4-5.
  • Bataille, Alain; Caffort, Gilles «Expertise et échanges de savoirs: les Pyrénées, una ouverture...Pirineus, una porta oberta...» (en francès). Faune sauvage. ONCFS [París], núm. 300, novembre 2013, pàg. 3. ISSN: 1626-6641 [Consulta: 1 abril 2014].
  • Miró i Ardevol, Josep «Cocoforest». Agrupació d'Agents Forestals de Catalunya de CCOO [Barcelona], núm. 69, desembre 2013, pàg. 4-6.
  • G., Xavier «Cocoforest». Agrupació d'Agents Forestals de Catalunya de CCOO [Barcelona], núm. 64, juny 2011, pàg. 16-18.
  • Marsal, Eduard; Colomé, Teresa «resposta de l’associació de guardes de reserves de fauna a l’article l’escopeta nacional». Forestals pel Medi. CATAC-IAC, núm. 36, abril 2012, pàg. 16-17.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]