Eduardo e Cristina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Eduardo e Cristina
Compositor Gioachino Rossini
Llibretista Andrea Leone Tottola
Llengua original italià
Font literària Odoardo e Cristina (1810) de Giovanni Schmidt
Època composició 1819
Gènere Opera seria
Actes dos
Estrena absoluta
Data estrena 24 d'abril de 1819
Escenari Teatro San Benedetto de Venècia

Eduardo e Cristina és una òpera en dos actes composta per Gioachino Rossini sobre un llibret italià d'Andrea Leone Tottola i Gherardo Bevilacqua-Aldobrandini, basat en el llibret d'Odoardo e Cristina (1810) de Giovanni Schmidt per a una òpera de Stefano Pavesi. S'estrenà al Teatro San Benedetto de Venècia el 24 d'abril de 1819.

Origen i context[modifica | modifica el codi]

Aquest pastitx (Gherardo Bevilacqua, pintor i dissenyador teatral que va col·laborar en el llibret, la va definir com a pasticcio melodrammatico)[1] va ser compost en un compromís per a una primera representació que es va organitzar menys d'un mes després de l'estrena d'Ermione. Rossini es va autoprestar 19 dels 26 números musicals[2] de les seves obres anteriors, entre Adelaide di Borgogna, Ricciardo e Zoraide, així com la mateixa Ermione.

Com a Adina, Rossini estava disposat a fer diners d'un patró amb l'única consideració d'explotar el seu nom. L'empresari del San Benedetto, Giuseppe Cortesi, la filla del qual cantava a l'obra, va ser més tard ridiculitzat a la premsa ni més ni menys que per Stendhal. Però a Cortesi no li importava gens, tenia un èxit a les mans i diners al banc.[1]

Representacions[modifica | modifica el codi]

L'òpera va tenir 24 funcions després de la seva estrena i l'any següent va ser reviscuda en el més prestigiós teatre de la Fenice. [3] Irònicament, mentre Ermione no va ser particularment ben rebuda Eduardo e Cristina va ser un gran èxit.[3] Pel que sembla, la primera actuació va ser tan ben rebuda que va durar sis hores donat el gran nombre de repeticions.[4] A Nàpols, el Giornale explicava que "al teatre San Benedetto va tenir un triomf com cap altra òpera havia obtingut mai. La primera representació va començar a les vuit de la tarda i va acabar a les dues de la nit degut a l'entusiasme de l'audiència, que va requerir la repetició de gairebé totes les peces i va fer sortir al compositor saludar a l'escenari diverses vegades".[1]

Hi va haver produccions en altres teatres d'Europa fins al 1840, però després sembla que si s'ha representat ha sigut molt rarament.[3] Es va estrenar el 25 de novembre 1834 a Nova York.[4] Per raons obvies, no va ser mai interpretada a Nàpols.[1] A diferència de la majoria de les òperes napolitanes de Rossini, aquesta va ser fortament alterada de revifalla en revifalla.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

Notes

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Osborne, Charles 1994, p. 59
  2. Osborne, Charles 1994, p. 92
  3. 3,0 3,1 3,2 Osborne, Charles 1994, p. 93
  4. 4,0 4,1 4,2 Gossett and Brauner 2001, p. 785

Fonts citades

Altres fonts

External links[modifica | modifica el codi]