Ciro in Babilonia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cir a Babilònia
Cyrus portrait.jpg
Imatge d'una vella pintura iraniana que representa un retrat de Cir el Gran
Títol original Ciro in Babilonia
Compositor Gioachino Rossini
Llibretista Francesco Aventi
Llengua original italià
Font literària en la Bíblia, Llibre de Daniel cap. 5,1-30
Època composició 1812
Gènere opera seria
Actes dos
Estrena absoluta
Data estrena 14 de març de 1812
Escenari Teatro Comunale de Ferrara
Personatges i creadors

Ciro in Babilonia, ossia la caduta di Baldassare és una òpera en dos actes composta per Gioachino Rossini sobre un llibret italià de Francesco Aventi, basat en la Bíblia, Llibre de Daniel cap. 5,1-30. S'estrenà al Teatro Comunale de Ferrara el 14 de març de 1812.

Origen i context[modifica | modifica el codi]

Durant la Quaresma era costum als teatres d'òpera italians o bé tancar o bé posar en escena obres sobre temes de la Bíblia. Ciro in Babilonia és una de les dues òperes que Rossini va compondre per la Quaresma (juntament amb Mosè in Egitto) i es basa en la història bíblica de la caiguda del rei babiloni Baltasar pel governant persa Cir el Gran.

Rossini normalment tendia a passar per alt els seus èxits o fracassos a la seva mare, però en aquesta ocasió, el 18 de febrer de 1812, va escriure des de Ferrara a la seva mare: "El meu oratori està anant bé i tot el que he escrit ha estat ben rebut pels cantants". La seva intuïció no el va enganyar i el 14 de març, deu dies després de l'estrena, va escriure de nou a casa des de Venècia, on havia anat per al seu següent compromís: "Has de saber que el resultat del meu oratori va ser excel·lent".[1] Per a què l'òpera pogués ser estrenada, havia de ser considerada un oratori. De fet, Rossini l'anomena dramma con cori per musica.[2]

Marietta Marcolini, que va crear el paper de Ciro
Elisabetta Manfredini, que va crear el paper d'Amira

Fins a aquest moment, Rossini no havia tingut cap experiència amb l'òpera seriosa. Com a estudiant havia escrit de manera poc sistemàtica Demetrio e Polibio sobre un llibret de fabricació casolana de Vincenzina Mombelli-Viganò, sense participar ell mateix en la primera actuació a Roma el 1812. A l'hora de compondre Ciro la concepció del conjunt de tota la peça, que és tan important per a una estructura musical equilibrada, i la possibilitat de posar a prova el seu treball assajant a l'escenari li va ser negada. Amb dues farses de Venècia, La cambiale di matrimonio (1810) i L'inganno felice (1811), i l'òpera de dos actes L'equivoco stravagante (Bolonya, 1811), Rossini havia debutat amb èxit en l'àmbit de l'òpera còmica i semicòmica. La fama del compositor depenia substancialment, però, en com afrontava el terreny de l'òpera seriosa, i per tant era una gran oportunitat per Rossini l'encàrrec de Ferrara la comissió d'escriure l'òpera per a la Quaresma de 1812.[1]

Rossini no era desconegut a Ferrara. En la temporada de carnaval de 1809-1810 ja havia dirigit des del clavicordi l'òpera de Ferdinando Orlandi Il podestá di Chioggia. Per aquella ocasió havia escrit per al tenor Monelli l'ària alternativa Dolci Aurette che Spirate, a través de la qual el director del Teatro Comunale, Francesco Aventi, s'havia fixat en ell, i hauria estat coresponsable de la participació de Rossini com a compositor per la Quaresma de 1812, i de recomanar la cantant Marietta Marcolini, per a qui Rossini havia escrit el paper femení principal en L'equivoco stravagante i per a qui es pretenia el rol principal de Ciro. El llibret no només havia de tenir en compte les demandes dels intèrprets i el públic d'acord amb les regles dramàtiques, també havia de complir els requisits de la Quaresma, moment en què només es podien fer peces teatrals amb temes bíblics.

Que Aventi escrigués el llibret de l'òpera no s'havia previst inicialment. Un manuscrit anònim d'un llibret de Ciro ha sobreviscut a Ferrara , i en el mateix es pot observar probablement escrit per Aventi: "Llibret que va ser destinat a Rossini i després de ser rebutjat, Aventi va escriure Ciro in Babilonia per reemplaçar-lo". Aventi, que només havia tingut abans una experiència similar en la redacció d'un text per a una cantata, es va fer càrrec, de fet, només de refer l'esborrany de l'obra incompleta rebutjada. [1] No cal dir que el llibret de Francesco Aventi no era particularment ben escrit, amb poques oportunitats per al compositor per mostrar les seves habilitats com a músic o dramaturg.[3]

En principi es tractava d'una òpera seriosa d'estil convencional, la trama de la qual es basa en un episodi bíblic. Tot i molts defectes narratius la fusió audaç de fonts bíbliques i seculars no manca de certa plausibilitat: l'amor conjugal de Ciro i Amira, segrestat i desitjada pel rei babiloni Baltasar, es troba en el relat de la conquesta de Babilònia per Ciro en la història d'Heròdot i en Ciropèdia de Xenofont, que, segons la Bíblia va ser el mitjà de la venjança divina pels pecats de Baltasar i que té el seu punt culminant en la història de la festa de Baltasar en el llibre de l'Antic Testament de Daniel (capítol 5).[1]

La seconda donna que havia de cantar Ciro in Babilonia era, a més d'extremadament lletja, una cantant de molt poc nivell. Rossini, que convivia amb els cantants abans d'escriure la partitura per observar els seus punts forts i febles, va adonar-se que aquesta dona tenia una nota en la veu, el si bemoll, més ben timbrada que les altres. Llavors va decidir escriure-li una ària en la qual havia de cantar constantment aquesta nota, dissimulant-ho amb la seva gràcia orquestral. Anys més tard, Rossini parlava de la cantant "unitonal" en les seves converses amb Ferdinand Hiller.[4] La seconda donna en qüestió era Anna Savinelli, que va cantar el paper d'Argene, i l'ària Chi disprezza gl'infelici, a la qual es van afegir notes addicionals per a futures actuacions, per si es podia comptar amb una millor cantant. En aquesta forma s'inclou en moltes còpies contemporànies i també en el primer enregistrament de l'òpera fet a Savona el 1988 (amb la perplexitat i decepció dels membres expectants de l'audiència familiaritzats amb l'anècdota). A Wildbad, el 2004, aquest material afegit el tocà només l'orquestra, però sota la línia vocal d'una sola nota, ja que es respectà la versió per a piano del segle XIX publicades per Ricordi, d'aquesta manera l'episodi es donà en plena autenticitat.[5]

Representacions[modifica | modifica el codi]

Ciro in Babilonia s'estrenà al Teatro Comunale de Ferrara el 14 de març de 1812, amb una desena de funcions.[6] El gran èxit de l'estrena es va ratificar per la crítica publicada el 17 de març 1812 al Giornale del Dipartimento del Reno: "El passat dissabte, dia 14, l'oratori promès va ser posat en escena. L'excepcional èxit de la funció va coronar la gran feina de l'autor del llibret, del compositor de la música, dels artistes músics i intèrprets i el productor. El rendiment de les dues dames, Manfredini i Marcolini i el Signor Bianchi va competir en termes d'excel·lència artística amb el que havien agradat prèviament a aquest teatre amb Ginevra di Scozia (de Mayr) i els aplaudiments de l'audiència van mostrar una estima per igual dels mèrits. El Signor Aventi, que, a petició d'alguns amics, es va oferir amablement a escriure el llibret i a dirigir l'oratori, va mostrar aquí la seva comprensió del llenguatge, facilitat en la versificació i el gran talent en l'harmonització en el grau més gran possible de les normes acceptades del drama amb les necessitats dels artistes i el públic. El Senyor Rossini, que va escriure la música, va rebre l'aplaudiment merescut i repetit després de cada número, sobretot després del duo en el primer acte, el tercet en el segon, l'ària de la Signora Manfredini i les escenes del Signor Bianchi i la Signora Marcolini ... Finalment es pot afirmar, ja que el públic que va assistir a la representació ho va testificar, és la millor peça que fins ara s'ha fet al regne".[1]

Però en el seu conjunt, Ciro no va ser de cap manera reeixida.[7] El mateix Rossini sempre en va parlar malament, i més tard va dir que havia sigut un dels seus fiascos.[6] Però el compositor va salvar del naufragi dos valuosos fragments: un cor que després utilitzaria a Aureliano in Palmira, que després també va prestar a El barber de Sevilla per a un bonic solo d'Almaviva, Ecco ridente il cielo, i el concertant final que, l'any 1827, va utilitzar per a la versió francesa de Mosè in Egitto.[7]

Ciro va gaudir d'una certa estima fora de Ferrara, després d'haver patit canvis considerables. L'òpera va tenir més de trenta produccions a Itàlia abans del final de la dècada de 1820, un resultat notable. Va tenir menys actuacions a l'estranger (n'hi va haver a Viena, Lisboa i Londres), però a Alemanya hi havia només tres produccions: Munic (1816), Weimar (1819) i Dresden (1822).[1] Al final de la dècada del 1820 va desaparèixer dels escenaris fins al 1988.[8]

Argument[modifica | modifica el codi]

Ciro in Babilonia està ambientada l'any 539 aC, i es basa en el relat de l'Antic Testament que narra com Ciro, rei de Pèrsia, és derrotat en la batalla pel rei babiloni Baldassare, que pren presonera a Amira, la dona de Cir. Cir també acaba sent empresonat per Baldassare, i durant una festa apareix un misteriós missatge, que el profeta Daniel afirma expressa la ira de Déu. Els astròlegs de Baldassare pensen que està demanant la mort de Ciro, Amira, i els seus fills. Però es produeix la caiguda de Babilònia i Ciro és nomenat rei.[8]

Anàlisi musical[modifica | modifica el codi]

Ciro in Babilonia és una obra que conté moments de molta bellesa, però que és considerada com a menor pels crítics musicals.[9] No és una obra mestra, però hi ha molt material per a admirar i gaudir: dues àries d'Amira (mezzosoprano), un duo d'Amira i Baldassare (tenor), una ària de Ciro (alto) i un bon finale del segon acte. També conté la curiosa, plana i infame ària escrita enterament en la nota si bemoll per a un personatge secundari, Argene (mezzo), confident d'Amira.[8] Pràcticament no hi ha grans conjunts a Ciro in Babilonia: un bon indicador de què no és una de les obres més ambicioses de Rossini. L'escena del banquet en què Amira es prepara per al matrimoni amb Baldassare es desenvolupa de forma sorprenentment sorollosa (sent el primer intent de Rossini d'utilitzar música de tempesta), però el primer acte és breu i superficial, i sobretot l'ària de Daniel és sorprenentment fluixa.[10]

Contra aquesta debilitat vocal, es pot establir la cura en què Rossini, evidentment, es va fer càrrec de les orquestracions. L'evocació de la presó en el preludi del segon acte n'és un bon exemple, així com l'acompanyament seductor per a cordes obbligato a l'ària, ja citada, que els aficionats a Rossini varen somriure durant dècades.[10] La música conté moments bellíssims que demostren com Rossini estava madurant de pressa.[6]

Rossini va prendre l'obertura de L'inganno felice i un nombre o dos de Demetrio e Polibio, que encara no s'havia estrenat. El profeta Daniel té una ària estranyament alegra profetitzant fatalitat.[8]

Enregistraments[modifica | modifica el codi]

Any Elenc:
Baldassare, Ciro, Amira, Argene
Director,
Teatre d'òpera i orquestra
Segell [11]
1988 Ernesto Palacio,
Caterina Calvi,
Daniela Dessi,
Oriana Ferraris
Carlo Rizzi,
Orchestra Sinfonica di Sanremo i Coro Francesco Cilea di Reggio
(Enregistrament d'una actuació al Teatro Chiabrera, Savona, 30 d'octubre)
Àudio CD: Hunt, Cat: 105;
Arkadia, Cat: CDAK 105.2;
Celestial Audio, Cat: CA 502

[12]

2004 Riccardo Botta,
Annarita Gemmabella,
Luisa Islam-Ali-Zade,
Maria Soulis
Antonino Fogliani,
Württembergische Philharmonie Orchestra i ARS Brunensis Chamber Choir
(Enregistrat en tres actuacions del Wildbad Festival, juliol)
Àudio CD: Naxos
Cat: 8.660203/4
2008 Cyril Auvity,
Nora Gubisch,
Elena de la Merced,
Sophie Daneman
Jean-Claude Malgoire,
La Grande Ecurie et La Chambre du Roy i Choeur de Chambre de Namur
(Enregistrament d'un concert al Théâtre des Champs-Elysées, 12 de gener)
Àudio CD: Premiere Opera
Cat: ??
2012 Michael Spyres,
Ewa Podles,
Jessica Pratt,
Carmen Romeu
Will Crutchfield,
Orchestra and Chorus del Teatro Comunale di Bologna,
(Enregistrament d'una actuació al Rossini Festival a Pesaro, agost)
DVD: Opus Arte,
Cat: OA1108D
Blu-ray: Cat OABD7123D

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Müller, Reto. «Ressenya del disc dirigit per Antonino Fogliani». Naxos.
  2. «Ressenya al Rossini Opera Festival».
  3. Laurance, Rita. «Ressenya del disc a allmusic.com».
  4. Alier, Roger. Història de l'òpera italiana. Empúries, 1992, p. 95. ISBN 9788475963570. 
  5. Anderson, Keith. «Ressenya en anglès del disc dirigit per Antonino Fogliani». Naxos.
  6. 6,0 6,1 6,2 Gaia Servadio. Gioachino Rossini: Una vita. Feltrinelli Editore, 2015-05-13T00:00:00+02:00, p. 39–. ISBN 978-88-588-2061-2. 
  7. 7,0 7,1 Henry Sutherland Edwards. The Great Musicians: Rossini and His School. Library of Alexandria, p. 12–. ISBN 978-1-4655-1961-0. 
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Levine, Robert. «Ressenya del disc a classicstoday.com».
  9. Marie Henri Beyle. Memoirs of Rossini, by the author of The lives of Haydn and Mozart, 1824, p. 8–. 
  10. 10,0 10,1 Richard Osborne. Rossini. Oxford University Press, USA, 29 August 2007, p. 195–. ISBN 978-0-19-972440-6. 
  11. Enregistraments de Ciro in Babilonia a operadis-opera-discography.org.uk
  12. "Gioacchino Rossini: Ciro in Babilonia". Detall de l'enregistrament (en frnacès) a concertonet.com 9 December 2013

== Bibliografia