Aureliano in Palmira

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióAureliano in Palmira

L'última mirada a Palmira Zenòbia, pintura de Herbert Schmalz pintura de Herbert Schmalz
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorGioachino Rossini
LlibretistaFelice Romani
Llengua del terme, de l'obra o del nomItalià
Basat enZenobia in Palmira (1789) de Gaetano Sertor
Creació1813
Data de publicaciósegle XIX Modifica el valor a Wikidata
Gèneredramma serio
PartsDos
Personatges
Instrumentació
Estrena
Estrena26 de desembre de 1813
EscenariTeatro alla Scala de Milà,
Director musicalAlessandro Rolla
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya12 d'agost de 1822, al Teatre de la Santa Creu
Musicbrainz: 6c7f6e0c-092a-4757-93bf-a7a5b7bb42c2 IMSLP: Aureliano_in_Palmira_(Rossini,_Gioacchino) Modifica el valor a Wikidata

Aureliano in Palmira és una òpera en dos actes composta per Gioachino Rossini sobre un llibret italià en el qual el llibretista només s'acreditava amb les inicials "G.F.R." El llibret s'ha atribuït generalment a Felice Romani,[1][2] però de vegades al desconegut Gian Francesco Romanelli.[3][4]. La història es basa en el llibret de Gaetano Sertor per a l'òpera Zenobia in Palmira (1789) i se centra en la rivalitat entre l'emperador romà Aurelià i príncep Arsàcides de Pèrsia sobre la bella Zenòbia, reina de Palmira. S'estrenà al Teatro alla Scala de Milà el 26 de desembre de 1813.

La història es basa en el llibret de Gaetano Sertor per a l'òpera Zenobia di Palmira de Pasquale Anfossi de 1789 i se centra en la rivalitat entre l'emperador romà Aurelià i el príncep Arsace de Pèrsia per la bella Zenòbia, reina de Palmira.

El duet de l'acte 1 entre Zenobia i Arsace, "Se tu m'ami, o mia regina" (Si m'estimes, oh meva reina), va ser molt admirat per Stendhal. Encara que mai havia vist una interpretació completa d'Aureliano a Palmira, va escoltar el duet en un concert a París i va qualificar la seva música de "sublim" i un dels millors duets que Rossini havia escrit.[a] Altres músiques d'aquesta òpera, especialment l'obertura, van ser posteriorment reutilitzades per Rossini a Elisabetta, regina d'Inghilterra i a El barber de Sevilla.[5]

Representacions[modifica]

Segle XIX

Giovanni Battista Velluti de Luigi Rados

Aureliano in Palmira va ser el segon encàrrec de Rossini a La Scala. Va obrir la temporada de Carnaval del teatre amb el famós castrat, Giovanni Battista Velluti com a Arsace. Va ser l'únic paper que Rossini va escriure per a la veu de castrat. Rossini havia escrit originalment el paper d'Aureliano per a Giovanni David, un dels tenors més reconeguts de l'època. Tanmateix, els problemes de gola durant els assajos van fer que David es retirés de la producció, i Luigi Mari va ocupar el seu lloc.[6] La popular soprano Lorenza Correa va cantar el paper de la reina Zenòbia. L'orquestra de l'estrena va ser dirigida per Alessandro Rolla, amb la posada en escena dirigida per Alessandro Sanquirico.[7]

La nit d'obertura de l'òpera va resultar decebedora per als crítics milanesos que van elogiar la producció però van considerar que la música era inferior a la de Tancredi de Rossini que s'havia estrenat a Venècia a principis d'aquell any. També hi va haver crítiques als tres cantants principals.[8] No obstant això, va tenir una sèrie de 14 funcions a La Scala aquella temporada i es va representar esporàdicament en diversos teatres italians (inclòs el Teatro di San Carlo de Nàpols) entre 1814 i 1831. També es va representar a Londres el 1826, de nou amb Velluti com a Arsace. L'òpera va caure més o menys en l'oblit.

A Barcelona es va estrenar el 12 d'agost de 1822, segons el Diario constitucional, mercantil y político de Barcelona, que no indicava el teatre, la qual cosa fa pensar en el Teatre de la Santa Creu.[9][10] Els intèrprets de l'estrena varen ser Carolina Pellegrini, Antonieta Mosca i Claudio Bonoldi, qui també es va fer càrrec de la direcció escènica, sota la direcció de Ramon Carnicer i Batlle. Es van fer diverses representacions fins al novembre del mateix any.

Segle XX i més enllà

La seva primera actuació moderna va ser el setembre de 1980 al Teatro Politeama de Gènova dirigida per Giacomo Zani, amb Paolo Barbacini com a Aureliano, Helga Müller-Molinari com a Arsace i Luciana Serra com a Zenobia. Hi va haver un altre renaixement important el 1996 al Rossini in Wildbad Festival dirigit per Francesco Corti, amb Donald George com a Aureliano, Angelo Manzotti com a Arsace i Tatiana Korovina com a Zenobia. Es va tornar a representar l'any 2011 a Martina Franca i va rebre una nova producció al Rossini Opera Festival de Pesaro l'agost de 2014. La producció de Pesaro, dirigida per Will Crutchfield i dirigida per Mario Martone, va ser la primera representació de l'⁣edició crítica de l'òpera, que Crutchfield va preparar.[11]

Argument[modifica]

Lloc: Palmira i voltants
Temps: 271-272 aC.[4]

Acte I[modifica]

Escenari per al primer acte per a l'estrena a La Scala (Alessandro Sanquirico)
La reina Zenòbia per Edward Poynter (1878)

La reina Zenobia, el seu amant Arsace i els sacerdots ofereixen sacrificis al temple d'Isis i preguen per l'alliberament del perill que representa l'exèrcit romà que s'acosta. El general Oraspe entra al so de la música marcial i anuncia que l'exèrcit d'Aureliano està als afores de Palmira. Arsace ofereix les seves tropes perses per defensar la ciutat, però després d'una escena de batalla fora de la ciutat, els perses són derrotats. Mentre els soldats romans celebren la seva victòria, Aureliano arriba i interroga a Arsace, ara pres, i aquest li respon amb dignitat que li agrada Zenobia i està disposat a morir per ella.

Zenobia ha amagat els tresors del regne a les criptes sota el palau. Decideix oferir amb les seves tropes una última resistència a l'invasor. Ella sol·licita una entrevista a Aureliano per tal d'alliberar els presoners. Quan Aureliano es nega, ella demana veure a Arsace per última vegada, cosa que accepta. Aureliano interromp la conversa entre Zenobia i Arsace i anuncia que Arsace serà alliberat si renuncia a Zenobia, però ho refusa; Arsace llavors és condemnat a mort. Els dos exèrcits es preparen per a una última batalla.

Acte II[modifica]

Escenari per al segon acte per a l'estrena a La Scala (Alessandro Sanquirico)

Palmira es troba ara en mans dels romans. Aureliano entra al palau de Zenobia i li ofereix el seu amor, que ella refusa. Mentrestant, Arsace és alliberat per Oraspe i fuig als turons al costat de l'Eufrates, on és recollit per un grup de pastors. Els soldats se li uneixen i li diuen que Zenobia ha estat feta presonera. Per alliberar-la, Arsace planejant un nou atac contra els romans.

Al palau, Aureliano proposa a Zenobia de compartir amb ell la corona de Palmira, però ella no vol. Durant la nit, i Zenobia i Arsace es retroben, però són descoberts pels soldats romans. Aureliano decreta que acabin els seus dies en cel·les separades. Publia, filla del general romà i secretament enamorada d'Arsace, suplica a Aureliano la seva compassió.

L'escena final té lloc en una gran sala del palau. Els líders i els sacerdots de l'imperi derrotat es reuneixen per implorar a Aureliano. Oraspe, Arsace i Zenobia són portats a l'habitació encadenats. Mentrestant, la postura d'Aureliano ha canviat, allibera els captius i dona a Arsace i Zenobia la possibilitat que regnin en tot l'Imperi de Palmira com a fidels aliats de l'Imperi Romà. El cor final canta les bondats d'Aureliano i dona curs a la seva alegria.

Estructura[modifica]

Acte I[modifica]

  1. Cor Sposa del grande Osiride
  2. Duet Coraggio, o figli (Zenobia, Arsace)
  3. Ària Secondino gli dèi (Gran sacerdote)
  4. Cavatina Romani! A voi soltanto (Aureliano)
  5. Duet Stretto in catene (Aureliano, Arsace)
  6. Ària Giorno di gloria (Licinio)
  7. Scena Vincemmo, ma resta ancora (Aureliano, Publia, Zenobia)
  8. Cavatina Là pugnai, la sorte arrise (Zenobia, cor)
  9. Duet Chi mai creduto avrìa (Aureliano, Publia)
  10. Arioso Se Zenobia s'arrende (Publia)
  11. Ària Eccomi, ingiusti numi (Arsace)
  12. Final I Sento che assai (Aureliano, Arsace, Zenobia, cor)

Acte II[modifica]

  1. Cor Vinta è Zenobia
  2. Scena e Duetto Se libertà t'è cara (Aureliano, Zenobia)
  3. Coro L'Asia in faville è volta
  4. Scena i ària Dolci silvestri orrori - Non lasciarmi in tal momento (Arsace, cor)
  5. Scena i ària Corrasi! Io fremo (Aureliano, cor)
  6. Scena Vedesti come irato (Publia, Zenobia, Oraspe)
  7. Ària Deciso è il destino (Publia)
  8. Final II Scacciar m'è forza alfine (Aureliano, Publia, Licinio)
  9. Stretta del final Nel tuo core unita sia (cor, Aureliano, Publia, Zenobia, Arsace)[12]

Enregistraments[modifica]

Any Elenc:

Aureliano, Zenobia, Arsace, Gran Sacerdote

Director,

Teatre d'òpera i orquestra

Segell[13]
1980 Paolo Barbacini,

Luciana Serra, Helga Müller-Molinari, Orazio Mori

Giacomo Zani,

Orquestra del Teatro dell'Opera Giocosa di Genova i el Gregorio Magno Chorus. (Enregistrament d'una actuació al Teatro Politeama Genovese, Gènova, 11 de septembre)

Àudio CD: Sarx ANG

Cat: 97001

1996 Donald George,

Tatiana Korovina, Angelo Manzotti, Alexander Alnicolli

Francesco Corti,

Orquestra I Virtuosi di Praga i el Czech Chamber Chorus (Enregistrament d'una actuació al Rossini in Wildbad Festival, Juliol)

Àudio CD: Bongiovanni

Cat: GB 2201/2-2

2011 Bogdan Mihai,

Maria Aleida, Franco Fagioli, Luca Tittoto

Giacomo Sagripanti,

Orchestra Internazionale d'Italia and the Coro Slovacco di Bratislava (Enregistrament d'una actuació al Festival della Valle d'Itria, 2011)[14]

DVD: Bongiovanni,

Cat: AB 20022

2012 Kenneth Tarver,

Catriona Smith, Silvia Tro Santafe, Andrew Foster-Williams

Maurizio Benini,

London Philharmonic Orchestra and Geoffrey Mitchell Choir

Àudio CD: Opera Rara,

Cat: ORC46

Referències[modifica]

  1. ↑ Osborne, 2007, p. 216.
  2. ↑ Roccatagliati, 2001.
  3. ↑ Weinstock, 1968, p. 40, 494.
  4. ↑ 4,0 4,1 Osborne, 1994, p. 38.
  5. ↑ , 27 December 1992.
  6. ↑ Lindner 1999, p. 19
  7. ↑ Aureliano in Palmira in Piero Gelli (ed.) (2005), Dizionario dell'Opera, Baldini Castoldi Dalai, ISBN 978-88-8490-780-6
  8. ↑ Review of the opening night in Il Corriere Milanese, December 1813, summarized in the Archivi Teatro Napoli Arxivat July 24, 2011, a Wayback Machine. (in Italian). Accessed 25 March 2008
  9. ↑ «Teatro». Diario constitucional, mercantil y político, 12-08-1822, pàg. 4.
  10. ↑ «Teatro». Diario constitucional. mercantil y político, 15-08-1822, pàg. 3.
  11. ↑ «Rossini Opera Festival's preliminary programme announcement», December 2013. Arxivat de l'original el 2013-12-21. [Consulta: 20 desembre 2013].
  12. ↑ Osborne, Richard. Opera Rara. Ressenya del disc (en anglès) [Consulta: 17 novembre 2015]. 
  13. ↑ Capon, Brian. «Discografia de l'òpera» (en anglès). Operadis. [Consulta: 29 octubre 2015].
  14. ↑ «Informació del Festival» (en italià). Arxivat de l'original el 1 de febrer 2014. [Consulta: 10 novembre 2015].
  1. ↑ Stendal, Vie de Rossini. Original French: "Ravi par l'accord parfait des voix délicieuses qui nous faisaient entendre 'Se tu m'ami, o mia regina', je me suis supris plusieurs fois à croire que ce duetto est le plus beau che Rossini ait jamais écrit. Ce que je puis assurer c'est qu'il produit l'effet auquel on peut reconnaître la musique sublime: il jette dans une rêverie profonde.", in M. Lévy, 1854, pp. 105–106.

Bibliografia[modifica]

  • Alier, Roger. Història de l'òpera italiana. Barcelona: Empúries, 1992. ISBN 9788475963570. 
  • Alier, Roger. Gioachino Rossini (en castellà). Barcelona: Edicions Daimon, 1986. ISBN 84-231-2852-0. 
  • García Pérez, Jesús. «Rossini». A: La Gran Ópera (en castellà). dos. Barcelona: Planeta-De Agostini, 1989. ISBN 84-395-1304-6. 
  • Gelli, Piero; Poletti, Filippo. Dizionario dell'opera. Baldini Castoldi Dalai, 2007. ISBN 978-88-6073-184-5. 
  • Lindner, Thomas. Rossini's Aureliano in Palmira: A Descriptive Analysis (en anglès). 15. Barcelona: Oxford University Press, 1999. DOI 10.1093/oq/15.1.18. ISBN 84-395-1304-6. 
  • Osborne, Charles. The Bel Canto Operas of Rossini, Donizetti, and Bellini (en anglès). Portland, Oregon: Amadeus Press, 1994. ISBN 0-931340-71-3. 
  • Osborne, Richard. Rossini: His Life and Works (en anglès). Segona edició. Oxford: Oxford University Press, 2007. ISBN 978-0-19-518129-6. 
  • Osborne, Richard, "Aureliano in Palmira", in Stanley Sadie, (Ed.), The New Grove Dictionary of Opera, Vol. One. Londres: MacMillan Publishers, Inc. 1998 ISBN 0-333-73432-7 ISBN 1-56159-228-5
  • Roccatagliati, Allesandro (2001). "Romani, (Giuseppe) Felice" a Sadie 2001.
  • Weinstock, Herbert. Rossini: A Biography (en anglès). Nova York: Knopf, 1968. ISBN 978-0-87910-071-1. 
  • Beghelli, Marco; Gallino, Nicola, editors (1991). Tutti i libretti di Rossini. Milà: Garzanti. ISBN 978-88-11-41059-1.
  • Beghelli, Marco; Smith, Candace, translator (1996). "The Opera of Misunderstandings", p. 10 en el fullet que acompanya l'enregistrament de Bongiovanni, catàleg núm. GB 2201/2-2.
  • Gossett, Philip; Brauner, Patricia, "Aureliano in Palmira" in Holden, Amanda (ed.), The New Penguin Opera Guide, Nova York: Penguin Putnam, 2001. ISBN 0-14-029312-4
  • Kaufman, Tom (1999). "A Performance History of Aureliano in Palmira", The Opera Quarterly, vol. 15 (1), pp. 33–37, Oxford University Press.
  • Rinaldi, Mario (1965). Felice Romani: Dal melodramma classico al melodramma romantico. Roma: De Santis. Vegeu tots els formats i edicions a WorldCat.
  • Scarton, Cesare; Tosti-Croce, Mauro (2001). "Aureliano in Palmira: Un percorso storico-drammaturgico da François Hédelin d'Aubignac a Felice Romani". Bollettino del centro rossiniano di studi, vol. 41, pp. 83–165. ISSN 0411-5384.
  • Lindner, Thomas «Rossini's Aureliano in Palmira: A Descriptive Analysis». The Opera Quarterly. Oxford University Press, vol. 15, 1999, pàg. 18–32. DOI: 10.1093/oq/15.1.18.
  • Osborne, Charles. The Bel Canto Operas of Rossini, Donizetti, and Bellini. Portland, Oregon: Amadeus Press, 1994. ISBN 978-0-931340-71-0. 
  • Osborne, Richard. Rossini: His Life and Works. second. Oxford: Oxford University Press, 2007. ISBN 978-0-19-518129-6. 
  • Rinaldi, Mario. Felice Romani: Dal melodramma classico al melodramma romantico. Rome: De Santis, 1965. OCLC 283214. 
  • Roccatagliati, Allesandro (2001). "Romani, (Giuseppe) Felice" in Sadie 2001.
  • Weinstock, Herbert. Rossini: A Biography. New York: Knopf, 1968. OCLC 192614. . Reprint (1987): New York: Limelight. ISBN 978-0-87910-071-1.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aureliano in Palmira
  • «Llibret» (en alemany). rossinigesellschaft.de.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aureliano_in_Palmira&oldid=32885413»