Demetrio e Polibio

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Demetri i Polibi
GiorcesRossini1.jpg
Gioachino Rossini
Títol original Demetrio e Polibio
Compositor Gioachino Rossini
Llibretista Vincenzina Viganò Mombelli
Llengua original Italià
Època composició 1809
Gènere Dramma serio
Actes Dos
Estrena absoluta
Data estrena 18 de maig de 1812
Escenari Teatro Valle de Roma
Personatges i creadors
Instrumentació

Demetrio e Polibio és una òpera en dos actes composta per Gioachino Rossini sobre un llibret italià de Vincenzina Viganò Mombelli. S'estrenà al Teatro Valle de Roma el 18 de maig de 1812.[1]

Va ser el primer intent de Rossini de fer una òpera a gran escala,[1] durant la seva època d'estudiant a l'Acadèmia Filharmònica de Bolonya el 1806. Com que va ser encarregat pel tenor Domenico Mombelli (l'esposa del qual va escriure el llibret) i es va dur a terme en privat per Mombelli i les seves dues filles, en una actuació que Rossini no va assistir, no es considera que sigui la seva primera posada en escena de l'òpera.[2]

Origen i context[modifica | modifica el codi]

Demetrio e Polibio va ser la primera òpera de Rossini, escrita durant la seva adolescència, però no estrenada en condicions fins al 1812, quan tenia vint anys i ja tenia quatre òperes en el seu haver.[3] Als catorze anys (1806), Rossini es va inscriure al Liceo Musicale de Bolonya, acabat de crear feia dos anys pel pare Martini.[4] Allà va rebre classes de piano i violoncel de Vincenzo Cavedagna, i posteriorment contrapunt d'Angelo Tesei,[4] un alumne de Stanislao Mattei, que finalment també acabaria sent un dels seus professors més qualificats.[5] Al Liceo va estudiar intensament i amb passió les obres de Haydn i Mozart, fet que li va permetre millorar les seves nocions de llenguatge musical. Era l'únic lloc d'Itàlia on es podien trobar les partitures dels dos músics alemanys.[6] En aquesta època va ser anomenat «il tedeschino» ('el petit alemany'). També fou acceptat com a cantor a l'Acadèmia i allí coneix per primera vegada a Isabella Colbran,[5] cantant lírica que el sobrepassava en edat, amb la qual contragué matrimoni uns anys més tard i de la qual se separà el 1830.

El seu nom no apareix en els registres de les classes de violoncel, piano i contrapunt al Liceo de Bolonya des de mitjans de desembre de 1807 fins a mitjans de març 1808.[5] El 1808 és un any d'intens treball per al jove compositor que, a més d'escriure les dues obertures conegudes com Al Conventello i Obbligata a contrabasso, es presenta al públic per primera vegada l'11 d'agost al Liceo Musicale amb la cantata Il pinato d'armonia sulla morte di Orfeo sobre un text pel Pare Girolamo Ruggia. Escriu una Sinfonia a più strumenti obbligati i una Sinfonia concertata, el 28 d'agost per al concert de final de curs de lliurament de premis al Liceo. Els seus anys de Bolonya també són testimoni de veure la llum almenys dues obres sagrades: les misses de Ravenna i Milà (amb el nom dels llocs on van ser escrites o almenys trobades).[5]

Ester Mombelli, creadora del paper de Lisigna

Per conèixer més sobre l'obra cal acudir a les declaracions que el mateix compositor va fer a Ferdinand Hiller el 1856 (44 anys després de la primera representació de l'òpera). Rossini va escriure Demetrio e Polibio probablement entre els anys 1806 i 1809. Demetrio va ser una col·laboració amb la família de Domenico Mombelli, un tenor i compositor i un dels primers que va creure en el talent de Rossini, i la seva esposa, Vincenzina Viganò, que va escriure el text per a aquest dramma seria en dos actes. L'òpera va ser escrita per parts –una ària aquí, un quartet d'allà– i probablement ja no estava en la ment del seu autor quan finalment va ser posada en escena al Teatre Valle de Roma, amb Ludovico Olivieri i el trio Mombelli. Els Mombelli varen mantenir l'òpera en circulació durant alguns anys, però sense gaire èxit.[3]

A Bolonya, Rossini va fer amistat amb els Mombelli, una família de músics que es presentaven com una companyia itinerant en els teatres d'Itàlia, i el seu atractiu més gran radicava en el tenor Domenico Mombelli. Es va fer bon amic del tenor i de les seves dues filles Ester i Marianna, per a les que va escriure la cantata La morte di Didone. Rossini va començar a compondre gairebé per diversió (almenys això deia) una obra teatral, en tant que la dona de Mombelli, Vicenzina Viganò (germana del cèlebre coreògraf Salvatore Viganò) es va encarregar d'escriure el text. No se sap quant va trigar Rossini a completar l'obra, però el compositor esmenta que es va acabar quatre o cinc anys abans de la primera representació, al voltant de 1809.[7]

Representacions[modifica | modifica el codi]

La primera actuació professional va tenir lloc al Teatro Valle de Roma el 18 de maig de 1812. L'òpera va ser molt apreciada per Stendhal, que la va veure a Como.[8] Després de l'estrena a Roma, l'òpera es va dur a terme en algunes altres ciutats, incloent-hi Bolonya (9 de març de 1814 al Teatre del Corso amb el mateix elenc de l'estrena romana), Venècia (24 d'abril de 1817 en el Teatro San Benedetto) i Nàpols (4 de juny de 1839 en el Teatro San Carlo).[9] Més tard va sortir del repertori, enfosquida per altres òperes serioses més famoses, i molt poques vegades es va portar a terme. Modernament, es va representar al Rossini Opera Festival del 2010, amb un elenc de joves intèrprets.[10]

Anàlisi musical[modifica | modifica el codi]

Des del punt de vista formal, Demetrio e Polibio es presenta com una òpera seriosa típica de finals del segle XVIII en la qual les peces de conjunt, concertants i els finals d'acte s'han enriquit respecte de la tradicional òpera seriosa metastasiana, marcada per l'esquema recitatiu, ària. La presència activa del cor, d'ascendència vagament gluckiana, contribueix a fer més "moderna" l'òpera. Al cor se li assignen quatre nombres (dos per acte) i cinc intervencions en àries.[11]

Demetrio e Polibio va ser composta massa aviat i dóna molt poques pistes del que s'anava a convertir en compositor d'òpera mées gran del món.[12]

Moments més cèlebres[modifica | modifica el codi]

Entre les peces més conegudes hi ha el duo de Lisinga i Siveno Questo cor ti giura amore (acte I) i el quartet Donami ormai Siveno (acte II).[1][8]

Enregistraments[modifica | modifica el codi]

Any Elenc:
Polibio, Lisinga,
Siveno, Demetrio
Director,
Orquestra i Cor
Segell[13]
1979 Aldo Bramante,
Cecilia Valdenassi,
Benedetta Pecchioli,
Giandomenico Bisi
Bruno Rigacci,
Orchestra Giovanile Internazionale di Opera Barga i
Coro «Guido Monaco» di Prato
(Enregistrament en viu al Festival di Barga[14]), 27 luglio)
LP:
Bongiovanni GB 2001/2002

Àudio casset:
Charles Handelman Live Opera 03627
1992 Giorgio Surjan,
Christine Weidinger,
Sara Mingardo,
Dalmacio González
Massimiliano Carraro,
Graz Symphony Orchestra i Sluk Chamber Choir di Bratislava
(Enregistrament en viu al Festival della Valle d'Itria, Martina Franca, 27 de juliol)
Àudio CD:
Dynamic CDS 171/1-2
1996 Pietro Spagnoli,
Maria Costanza Nocentini,
Sonia Ganassi,
Aldo Bertolo
Giuliano Carella,
Orchestra ignota
(Enregistrament en viu a Dordrecht, 8 de setembre)
Àudio CD:
Lyric Distribution Incorporated ALD 4085

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Osborne, Richard 1998, p. 119
  2. Gossett and Brauner 2001, in Holden, p. 766
  3. 3,0 3,1 Dillon, Patrick. «Ressenya del dvd». Opera News.
  4. 4,0 4,1 La Gran Ópera. Barcelona: Planeta-De Agostini. ISBN 84-395-1304-6. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «Biografia a Rossini Opera Festival».
  6. Guardiet i Bergalló, M. Antònia. Guillermo Tell de G. Rossini (Petit Liceu - La Baldufa) Guía didáctica. 
  7. Denise Gallo. Gioachino Rossini: A Research and Information Guide. Routledge, 6 agost 2012, p. 43–. ISBN 978-1-135-84701-2. 
  8. 8,0 8,1 Geronutti, Dizionario dell'opera
  9. Gherardo Casaglia. «"Demetrio e Polibio"». AmadeusOnline.net - Almanacco.
  10. «Rossini Opera Festival - Festival - Archivio delle edizioni - 2010 - 2019 - Stagione 2010 - Demetrio e Polibio».
  11. «Ressenya de l'òpera». Fundación Zuloaga.
  12. Milenski, Michael. «Crítica de la representació de l'òpera al ROF». Opera Today.
  13. Enregistraments de Demetrio e Polibio a operadis-opera-discography.org.uk
  14. Festival Opera Barga

Bibliografia[modifica | modifica el codi]