Fèlix Macià i Bonaplata

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Fèlix Maciá i Bonaplata)
Infotaula de personaFèlix Macià i Bonaplata

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1831 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort5 octubre 1891 Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Barcelona
  Diputat al Congrés dels Diputats
12 d'octubre de 1872 – 22 de març de 1873
CircumscripcióVic

1 de maig de 1879 – 24 de desembre de 1890
CircumscripcióPuigcerdà
  Alcalde de Barcelona
gener de 1890 – juliol de 1890
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióempresari, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Fusionista

Fèlix Macià i Bonaplata (Barcelona, 18315 d'octubre de 1891) fou un enginyer, polític i empresari català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i alcalde de Barcelona.

Era membre de la família dels Bonaplata i va dirigir les mines El Veterano de Sant Joan de les Abadesses. El 1862 va ser pensionat per la Diputació de Barcelona per tal que redactés un informe sobre l'Exposició Universal de Londres i n'estudiés els avenços tècnics. El 1871 fou fundador de la companyia Brocca i Cia, que va construir els ferrocarrils cap a Sant Joan de les Abadesses, i fou concessionari de la construcció de la línia de Granollers a Vic.

Políticament, va militar inicialment en el Partit Radical amb Manuel Ruiz Zorrilla, amb el que fou elegit diputat per Vic a les eleccions generals espanyoles d'agost de 1872. També fou membre de Foment de la Producció Nacional, fundador del Foment del Treball Nacional i vicepresident de la Lliga de Contribuents de Barcelona. El març de 1879 fou un dels membres del Foment de la Producció Nacional que va rebre Arsenio Martínez-Campos Antón al seu retorn de Cuba.

Fou elegit diputat pel districte de Puigcerdà amb el Partit Conservador a les eleccions generals espanyoles de 1879, però després es presentà pel Partit Liberal a les eleccions generals espanyoles de 1881, 1884 i 1886. Des del seu escó defensà el proteccionisme i els interessos de les empreses ferroviàries. Fou vocal de la comissió organitzadora de l'Exposició Universal de Barcelona (1888) i alcalde de Barcelona entre gener i juliol de 1890.

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Francesc Rius i Taulet
Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona

1890
Succeït per:
Joan Coll i Pujol