Vés al contingut

Províncies d'Espanya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Mapa provincial d'Espanya

Les províncies d'Espanya són divisions administratives locals d'Espanya conjuntament amb els municipis i les comunitats autònomes.[1] La província existeix a Espanya com a forma d'administració territorial des de la divisió territorial d'Espanya de 1833. Aquestes essencialment agrupen els municipis i, arran de l'extensió de les comunitats autònomes a tot el territori estatal (cosa que s'ha condensat en la popular frase café para todos,[2]cafè per a tothom»), les províncies han derivat part de les seves funcions a les respectives comunitats. Tanmateix les províncies s'articulen entorn un govern propi: la diputació. Gaudeixen d'autonomia financera i són la divisió mitjançant la qual s'assignen els diputats al Congrés dels Diputats, al Senat d'Espanya i a les cambres autonòmiques en les eleccions. Així mateix són la seu dels jutjats de segona instància (audiència provincial), per bé que pel que fa a l'administració judicial hi ha subdivisions pròpies inferiors a la província: els partits judicials.

L'única institució pública de nivell provincial que roman anterior a l'estat de les autonomies són les diputacions provincials. Anteriorment hi havia, a més de les diputacions, un govern civil (substituïts el 1997 per delegats del govern de l'estat per a cada autonomia) i un govern militar. Finalment, al País Valencià recentment es planteja la substitució del model provincial per un model comarcal.

Hi ha 50 províncies repartides en les 17 comunitats autònomes, les quals en general reben el nom de la seua capital, tret de les que són comunitats autònomes uniprovincials i dels territoris històrics bascos. De fet, cada comunitat autònoma es comprèn d'una o més províncies; set comunitats són uniprovincials: Astúries, Illes Balears, Cantàbria, La Rioja, Comunitat de Madrid, Múrcia, i Navarra. En aquestes autonomies uniprovincias i a les Illes Canàries no hi ha diputacions provincials.

Inicialment les ciutats de Ceuta i Melilla eren incloses a les províncies de Cadis i Màlaga, respectivament. Avui, com a ciutats autònomes, són fora de la divisió provincial. Aquesta divisió es basa, amb algunes diferències en la Divisió territorial d'Espanya de 1833 de Javier de Burgos, que es basava en els límits dels antics regnes hispànics,[3] i respectava els límits municipals, sobre un plantejament demogràficament i geogràficament homogeneïtzador, així com centralitzador de l'Estat en relació amb Madrid.

La Constitució espanyola de 1978 establí el dret a l'autonomia de les províncies limítrofes per a formar entitats regionals i nacionalitats. Segons l'article 43 "...les províncies frontereres amb característiques històriques, culturals, i econòmiques comunes, els territoris insulars i les províncies amb entitat regional històrica podran accedir al seu autogovern i constituir-se en Comunitats Autònomes".

Taula de províncies

[modifica]

Llista de les 50 províncies d'Espanya (població segons padró municipal d'habitants de l'INE a 1 de juliol del 2022)[4] i de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Pel que fa a la superfície, la mida mitjana de les províncies espanyoles és 10.119 km² (sense comptar Ceuta i Melilla, que no estan subjectes al règim provincial).

Codi Província Capital Autonomia Municipis Població Superfície
(km²)
Escons al
Congrés
Destacat
01 Àlaba Vitòria-Gasteiz País Basc Municipis 331.103 3.037 4 La més gran i la menys poblada del País Basc
03 Alacant Alacant País Valencià Municipis 1.923.000 5.817 12 La més petita del País Valencià
02 Albacete Albacete Castella - la Manxa Municipis 387.969 14.924 4
04 Almeria Almeria Andalusia Municipis 729.201 8.775 6
33 Astúries Oviedo Principat d'Astúries Municipis 1.005.397 10.603 7
05 Àvila Àvila Castella i Lleó Municipis 159.317 8.048 3
06 Badajoz Badajoz Extremadura Municipis 666.971 21.766 6 La més gran d'Espanya i la més poblada d'Extremadura
07 Illes Balears Palma Illes Balears Municipis 1.232.270 4.991 8
48 Biscaia Bilbao País Basc Municipis 1.135.269 2.217 8 La més poblada del País Basc
08 Barcelona Barcelona Catalunya Municipis 5.658.399 7.728 32 La més poblada de Catalunya
09 Burgos Burgos Castella i Lleó Municipis 352.331 14.292 4
10 Càceres Càceres Extremadura Municipis 385.472 19.868 4 La més petita i menys poblada d'Extremadura
11 Cadis Cadis Andalusia Municipis 1.260.204 7.440 8
39 Cantàbria Santander Cantàbria Municipis 585.221 5.321 5
12 Castelló Castelló de la Plana País Valencià Municipis 582.434 6.636 5 La menys poblada del País Valencià
51 Ceuta Ceuta Ceuta (ciutat autònoma) Ceuta 82.147 19 1 La ciutat autònoma més gran i menys poblada
13 Ciudad Real Ciudad Real Castella - la Manxa Municipis 489.755 19.813 5 La més gran de Castella - la Manxa
16 Conca Conca Castella - la Manxa Municipis 198.990 17.140 3
14 Còrdova Còrdova Andalusia Municipis 776.582 13.771 6
15 La Corunya La Corunya Galícia Municipis 1.122.032 7.950 8 La més poblada de Galícia
17 Girona Girona Catalunya Municipis 783.420 5.910 6 La més petita de Catalunya
18 Granada Granada Andalusia Municipis 932.248 12.647 7
19 Guadalajara Guadalajara Castella - la Manxa Municipis 268.860 12.214 3 La més petita de Castella - la Manxa
20 Guipúscoa Sant Sebastià País Basc Municipis 714.906 1.980 6 La més petita d'Espanya
21 Huelva Huelva Andalusia Municipis 533.989 10.128 5 La menys poblada d'Andalusia
23 Jaén Jaén Andalusia Municipis 620.762 13.496 6
24 Lleó Lleó Castella i Lleó Municipis 451.209 15.581 4 La més gran de Castella i Lleó
25 Lleida Lleida Catalunya Municipis 439.506 12.172 4 La més gran i menys poblada de Catalunya
27 Lugo Lugo Galícia Municipis 323.984 9.856 4 La més gran de Galícia
28 Madrid Madrid Comunitat de Madrid Municipis 6.825.005 8.028 37 La més poblada d'Espanya
29 Màlaga Màlaga Andalusia Municipis 1.722.388 7.306 10 La més petita d'Andalusia
52 Melilla Melilla Melilla (ciutat autònoma) Melilla 82.810 13 1 La ciutat autónoma més petita i més poblada
30 Múrcia Múrcia Regió de Múrcia Municipis 1.531.140 11.314 10
31 Navarra Pamplona Comunitat Foral de Navarra Municipis 661.830 10.391 5
22 Osca Osca Aragó Municipis 222.713 15.636 3
32 Ourense Ourense Galícia Municipis 303.960 7.273 4 La menys poblada de Galícia
34 Palència Palència Castella i Lleó Municipis 157.205 8.052 3
35 Las Palmas Las Palmas de Gran Canaria Canàries Municipis 1.159.313 4.066 8 La més gran i més poblada de Canàries
36 Pontevedra Pontevedra Galícia Municipis 943.473 4.495 7 La més petita de Galícia
26 La Rioja Logronyo La Rioja Municipis 316.806 5.045 4
37 Salamanca Salamanca Castella i Lleó Municipis 326.080 12.350 4
38 Santa Cruz de Tenerife Santa Cruz de Tenerife Canàries Municipis 1.102.340 3.381 7 La més petita i menys poblada de Canàries
50 Saragossa Saragossa Aragó Municipis 959.471 17.274 7 La més gran i més poblada d'Aragó
40 Segòvia Segòvia Castella i Lleó Municipis 153.993 6.921 3 La més petita de Castella i Lleó
41 Sevilla Sevilla Andalusia Municipis 1.962.999 14.036 12 La més gran i més poblada d'Andalusia
42 Sòria Sòria Castella i Lleó Municipis 89.519 10.306 2 La menys poblada d'Espanya
43 Tarragona Tarragona Catalunya Municipis 828.809 6.303 6
44 Terol Terol Aragó Municipis 133.338 14.810 3 La més petita i menys poblada d'Aragó
45 Toledo Toledo Castella - la Manxa Municipis 712.472 15.370 6 La més poblada de Castella - la Manxa
46 València València País Valencià Municipis 2.600.793 10.807 16 La més gran i més poblada del País Valencià
47 Valladolid Valladolid Castella i Lleó Municipis 518.950 8.110 5
49 Zamora Zamora Castella i Lleó Municipis 167.362 10.561 3

Referències

[modifica]
  1. Constitució espanyola de 1978 Títol VIII de l'organització territorial de l'Estat
  2. Spearing Ortiz, A. I. «A broken taboo» (en anglès). The New Federalist, 11-10-2013. [Consulta: 4 abril 2014].
  3. Fuerzas políticas en el proceso autonómico de Castilla y León : 1975-1983, tesi doctoral de Mariano González Clavero, pg. 60.
  4. «Población residente por fecha, sexo y edad(31304)» (en espanyol europeu). Arxivat de l'original el 2022-05-13. [Consulta: 10 juliol 2023].

Enllaços externs

[modifica]
  • Dades del Ministeri d'Administracions Públiques Arxivat 2007-04-05 a Wayback Machine. (castellà)